L'OLPC a la venda a partir del 12 de novembre
"
Compra'n 2 i emporta't-en 1" no és un eslògan comercial equivocat, si no la màxima sota la que es vendran a partir del proper 12 de novembre els portàtils per al tercer món, només que per aquest cop es comercialitzaran en el primer.
El gran interès que ha despertat el projecte i aquestes màquines entre els països de l'autoanomenat primer món ha estat el motor que s'amaga darrera d'una idea que, en termes de màrqueting, podria semblar desgavellada: pagar per dos ordinadors i endur-se'n un de sol. És clar que l'altre es destinarà a una finalitat molt bona...
Que no serà cap altra que el de fer-lo arribar a un nen d'un país en vies de desenvolupament, que gràcies al pagament del comprador del país desenvolupat podrà gaudir dels beneficis que a l'educació aporta un ordinador.
La data de sortida és el 12 de novembre, i la promoció durarà dues setmanes, però només serà accessible a les persones residents a l'Amèrica del Nord*. Posteriorment, i si la iniciativa té èxit, és possible que es pugui estendre fins al vell continent i fins i tot a l'Àsia.
El preu de l'ordinador serà de 399 dòlars nord-americans, i per ells el comprador obtindrà un OLPC que se li farà arribar a finals d'aquest mateix any o principis del 2008. Un altre ordinador serà enviat gràcies al fet que el preu que paga el client és el doble del que costa una màquina.
A la mateixa pàgina també podem realitzar una acció humanitària donant directament 200 dòlars per fer arribar un OLPC a un nen del tercer món, però a canvi de la qual no rebrem cap ordinador.
És possible que després del tancament de la venda es puguin trobar OLPC's a la venda per eBay o altres llocs de subhastes en línia, ja que l'interès que ha generat el projecte fa pensar que molts compradors adquiriran l'ordinador només per a revendre'l i guanyar amb l'operació alguns diners.
L'OLPC és un ordinador portàtil que es basa en les darreres tecnologies per abaratir despeses de construcció i funcionar d'una forma eficient. D'aquesta manera, no incorpora parts mecàniques, prescindint per exemple de disc dur (al qual substitueix per una memòria flash) i de ventilador. Fins i tot presenta una curiosa i interessant novetat per a recarregar la bateria de la màquina: una manivela accionada manualment. Amb ella, finalment, deixarem de dependre exclusivament d'endolls elèctrics.
Per a més informació tècnica sobre l'OLPC podem trobar-la a
One Laptop per Child (OLPC), a $100 laptop for the world's children's education
http://laptop.org/Més informació:Lloc web de la iniciativa "Give 1 Get 1"
http://www.xogiving.org/Notícia a la BBC News
http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/6994957.stm*
Encara que no s'afirma a la pàgina del projecte, la manera com es fa referència a aquesta regió fa pensar que inclou els Estats units i Canadà.
Google presenta noves formes de publicitat
La companyia del cercador expandeix els seus programes d'anuncis cap als dispositius mòbils i els gàdgets disponibles en Google Desktop.
Com diu Google en una de les seves notes de premsa, el nombre de dispositius mòbils en el món és més gran que el d'ordinadors de sobretaula. La telefonia mòbil ha generat un boom tecnològic els darrers anys paral·lel al boom de negoci associat a aquesta activitat i que abraça des de la fabricació de terminals fins al contingut que els usuaris d'aquests dispositius poden gaudir per descàrrega directa o des d'Internet. I on hi ha contingut hi ha publicitat, i on hi ha publicitat, allà hi trobem a Google.
La companyia fundada per Larry Page i Sergey Brin ha anunciat la disponibilitat del seu programa AdSense for Mobile que facilita la inserció de publicitat sensible al context en llocs web preparats per ser consultats des d'un dispositiu mòbil.
Els anuncis es materialitzen principalment en format text, molt simple i molt menys vistós que els formats gràfics però com ha demostrat la mateixa Google, terriblement efectiu si es sap usar.
Aquest programa, orientat a webmasters, permet que aquests puguin generar beneficis amb la seva pàgina web inserint espais publicitaris gestionats per Google, i dels ingressos que generen aquests anuncis, en reben un percentatge.
La inserció dels anuncis és sensible al context, és a dir: el sistema intel·ligent de Google estudia el text de la pàgina en la qual inserirà la publicitat i reacciona davant determinades paraules, extrapolant la temàtica del lloc web i lliurant els anuncis que més s'ajusten a la temàtica del lloc. D'aquesta manera, el receptor de la publicitat té més possibilitats de trobar alguna cosa que li interessi entre els anuncis que se li presenten.
Entre els països per als que es troba disponible aquest producte tenim a Espanya, França, Estats Units, Rússia o Austràlia.
L'altra forma de publicitat innovadora presentada per Google afecta a un dels seus productes actualment al mercat, Google Desktop, i més concretament als Google Gadgets. Aquests són petits programes o plug-ins que funcionen a l'escriptori del nostre ordinador i que realitzen una funció concreta com informar sobre l'hora, connectar-se a Internet i descarregar els titulars de les últimes notícies, o informar sobre la previsió del temps per a una ciutat.
Google Gadgets Ads permet presentar una publicitat més rica en contingut gràcies al mateix motor de visualització de Google Gadgets, amb el que permet a la nova forma d'anuncis emprar des de text a animacions Flash, amb el que els creatius disposen d'un arsenal més complet de recursos per a crear espots impactants.
Aquest tipus de publicitat es pot inserir en pàgines web, donant un resultat molt vistós i permetent la creació d'anuncis interactius en els quals l'internauta no és un mer espectador passiu, si no que "navega" entre el contingut de l'anunci.
Més informació:Google Gadget Ads
http://www.google.com/adwords/gadgetads/Per a AdSense for Mobile, simplement ens hem de donar d'alta en el lloc d'AdSense o, si ja disposem d'un compte, entrar-hi i gestionar les opcions adequades.
Anunci de Google AdSense for Mobile
http://adsense.blogspot.com/2007/09/here-comes-mobile.htmlAnunci de Google Gadget Ads
http://adsense.blogspot.com/2007/09/introducing-google-gadget-ads.html
Elteumòbil.cat, o com fer que el teu telèfon parli en català
La Generalitat de Catalunya ha engegat una campanya per donar a conèixer a la ciutadania quins models de telèfon mòbil estan disponibles actualment en la nostra llengua i quins serveis en línia son accessibles actualment en català des d'un terminal mòbil.
Elteumòbil.cat es un lloc web creat per la Generalitat de Catalunya a fi i efecte d'informar a la ciutadania de quins productes de telefonia mòbil pot comprar a les botigues que tinguin com a possibilitat treballar en la nostra llengua, quelcom que malauradament és força inusual degut al pes que històricament han tingut el castellà i el francès a les nostres terres i a les continuades prohibicions i vexacions a les que ha estat sotmès el català. Com a resultat de tots aquests segles de persecució, avui en dia els fabricants són molt reticents a incloure la nostra llengua en els seus productes, especialment en els tecnològics, ja que poden vendre perfectament si només estan etiquetats i funcionen en castellà o francès.
El nou lloc web de la Generalitat ofereix informació sobre els diferents terminals existents al mercat que inclouen l'opció del català com a llengua de treball, que haver-n'hi, n'hi ha; per exemple, el Sony Ericsson J120i, els Nokia 6086 o 5200, o els Alcatel OT E221 i OT C825, fins a un total de 9 exemplars. Pocs, si, fet que és malauradament normal al nostre país...
Juntament amb el catàleg de mòbils disponibles en català, al lloc web també hi podem trobar descàrregues per al nostre telèfon (independentment de l'idioma amb el qual treballem en aquest), com ara diversos jocs Java que centren la seva acció en el món casteller (fruït de la col·laboració amb el lloc web eljoccasteller.cat), imatges de fons o tons de trucada de música en català.
Tot i la iniciativa que cal aplaudir, als territoris de parla catalana els manca una reglamentació que faci acomplir un fet que és reconegut social i, d'ençà del 1975, també políticament: el català, en les seves diferents variants dialectals, també és llengua oficial en aquests territoris. I com a tal, qualsevol ciutadà del territori catalanoparlant hauria de tenir dret a viure la seva vida plenament en català, també en l'àmbit tecnològic.
Més informació:El teu mòbil
http://www.elteumobil.cat/
El president de la OSI, molt dur amb Microsoft
Eric S. Raymond, president emèrit de l'Open Source Initiative, es mostra contrari a què l'organització internacional evalui les llicències presentades per la companyia de Redmond a causa de l'actitud que aquesta ha mostrat en el procés d'estandardització de l'Open XML davant la ISO.
Raymond ha realitzat unes contundents declaracions en el seu bloc personal dins del lloc web de la OSI, que també s'han reflectit en el bloc oficial de la junta directiva d'aquesta organització.
En aquest post, Raymond es mostra inicialment favorable a jutjar de forma equitativa i sense cap prejudici les propostes de llicència que Microsoft pugui fer arribar a l'OSI*, malgrat que posteriorment argumenta un però que el fa situar-se en una postura diametralment oposada. Aquest es troba causat pel procés que ha seguit l'intent d'estandardització del format Open XML per part de Microsoft.
La companyia de Bill Gates va presentar l'especificació de l'Open XML davant la ISO, que no la va aprovar com a estàndard internacional en primera ronda, emetent un veredicte en el qual es destacaven els punts a millorar en l'especificació per a què pugui passar la segona ronda.
Microsoft va publicitar els fets com una victòria ja que la ISO no li havia negat la possibilitat d'estandarditzar l'Open XML i el que és més, li donava consells per millorar l'especificació. Però els rivals de Microsoft van veure la negativa de la ISO en primera ronda com un fracàs absolut per als nois de Bill Gates i Steve Ballmer.
En el seu post, Raymond critica durament a Microsoft afirmant textualment que "[si Microsoft té èxit en la seva comesa] arruïnarà el bon nom de la ISO corrompent a la seva gent i procediments". El president emèrit de la OSI no realitza cap acusació concreta, però de les seves afirmacions es podria desprendre una acusació implícita de suborn.
Per acabar, Raymond afirma que de seguir Microsoft amb aquesta actitud, recomanarà a la OSI (textualment) que "Microsoft es fiqui les seves llicències en algun dels seus orificis, encara que compleixin amb els criteris OSD**".
Raymond és un personatge controvertit per les seves opinions no només relatives a l'àmbit tecnològic, si no també per la seva militància i declaracions polítiques. Autodefinit com a anarco-capitalista, votant del partit llibertari nord-americà i malgrat tot va donar el seu suport a la guerra contra l'Iraq i ha arribat a declarar que la civilització occidental ha d'embarcar-se en una croada militar per "civilitzar" el món islàmic...
L'OSI (Open Source Initiative) és una organització internacional dedicada a promoure la creació i ús del programari lliure. Fou cofundada pel mateix Eric S. Raymond juntament amb el conegut advocat Bruce Perens. Fou presidida per Raymond fins al 2005, any en el qual va ser substituït per Michael Tiemann i va passar a ser president emèrit.
*
La companyia de Redmond va anunciar fa alguns mesos que transmetria a l'OSI dues propostes de llicències per a què fossin estudiades i certificades com a lliures.**
Són els criteris emprats per l'OSI per establir si una llicència és o no lliure.Més informació:Post bel·ligerant contra Microsoft en el bloc d'Eric S. Raymond
http://www.opensource.org/node/192
Andorra es converteix en país pioner en la introducció de la TDT
L'estat pirinenc ja ha realitzat "l'apagada tecnològica", avançant-se així a gairebé tots els països europeus que hi han apuntat les seves mirades en espera dels resultats per a extreure'n conclusions.
Mentre a la majoria dels països de la Unió Europea encara s'hi està debatent la data en què s'haurà de passar del sistema tradicional de televisió analògica a la més moderna i interactiva TDT (Televisió Digital Terrestre), Andorra ja ha començat i acabat aquest procés.
Aquest passat dimarts dia 25 de setembre Andorra ha passat a ser el tercer país d'Europa darrera de Finlàndia i Holanda en el qual la televisió analògica cedeix el seu protagonisme a la digital, tot realitzant-se la temuda "apagada analògica" que en altres estats de l'Europa unida ha estat fixada per a dins de dos o tres anys.
Sense cap mena de dubte, les dimensions del petit principat pirinenc han facilitat la tasca: 468 quilòmetres quadrats de sòl i sobre els 70.000 habitants, dels quals (i segons un cens de les mateixes autoritats andorranes) un 96% ja estava preparat per al canvi.
La televisió nacional andorrana ja està emetent també la seva senyal en aquest sistema, pel què la migració ha estat completa, i els únics teleespectadors que gaudeixen de les emissions a través d'un sistema diferent són aquells que les reben via satèl·lit.
Més informació:Lloc web de la TDT per a Andorra
http://www.tdt.ad/
Arriba la primera release candidate del proper sistema servidor de Microsoft
Virtualització i instal·lació a mida de només les funcionalitats necessàries (Server Core) constitueixen les novetats més interessants d'aquesta nova versió, de la qual de moment en podem veure un esbós.
Microsoft ha anunciat la disponibilitat de la primera release candidate de Windows Server 2008 (RC0), el sistema operatiu que està cridat a ser el successor de l'actual Windows Server 2003, pel qual -i encara que no ho sembli- ja ha passat molt temps per a un programa informàtic.
La companyia de Bill Gates ha posat especial èmfasi en difondre als quatre vents que aquesta versió ha estat construïda d'acord amb la gran quantitat de "feedback" (informació aportada a mode de suggeriments) proporcionat pels usuaris, quelcom que recorda vagament a la frase feta "
del poble i per al poble".
La virtualització jugarà un rol important en aquesta nova versió servidora de Windows com a tecnologia de futur que comença ja a ser quelcom cada dia més habitual en els nostres centres de dades i servidors corporatius. En aquest cas, el sistema compta amb una Community Technology Preview (CTP) de la tecnologia de virtualització de servidors de Microsoft el nom en clau de la qual és Viridian, així com també un programari lleuger (menys d'un megabyte) d'hypervisor que s'executa en un nivell semblant al de la HAL, entre el maquinari i el sistema operatiu en si.
D'aquesta manera, la companyia de Redmond contraresta a les distribucions Linux dirigides a l'entorn professional i de servidors que incorporen des de fa algun temps solucions de virtualització, i més a partir del moment en què s'ha inclòs la solució Xen en el propi kernel (nucli) del sistema operatiu del pingüí.
Els sistemes operatius virtualitzats podran gaudir d'entorns multiprocessador, grans quantitats de memòria per al seu ús (més de 32 gigabytes), i suport a les empreses per migrar els servidors natius a entorns virtualitzats.
La solució de virtualització de Microsoft ofereix suport per a sistemes i maquinari de 32 i de 64 bits, i també per a dispositius d'emmagatzematge en xarxa iSCSI i fibre channel SAN.
Aquesta nova versió també porta inclosa la PowerShell, la renovada línia de comandes que ja hauria d'haver vist la llum amb Windows Vista i que finalment es va quedar com a una descàrrega opcional. Més propera a les shells de Unix, la PowerShell serà sense cap mena de dubte una bona aliada de l'administrador, que molts cops prefereix realitzar determinades accions a través d'una línia de comandes a causa de la seva flexibilitat i potència que a través de la interfície gràfica. De la mateixa manera que les shells homòlogues en Unix, la de Microsoft ofereix suport per a llenguatge de scripting, més potent que el dels típics arxius BAT de l'antic DOS o les eines incloses en les actuals versions del Windows.
En el terreny de la seguretat s'ha afegit la funcionalitat Network Access Protection que permet aïllar una màquina de la resta de la xarxa local si se la considera no segura o bé ha estat vulnerada per algun tipus d'atac i volem evitar que es pugui estendre la "infecció". També ens permet dictar una sèrie de polítiques de seguretat que han de seguir tots els ordinadors de la nostra xarxa local i aïllar de forma automàtica a aquells que no els compleixin.
El treball remot també experimenta un salt endavant qualitativa i quantitativament important, doncs a partir d'ara les aplicacions executades remotament en el marc d'una connexió Terminal Services s'integraran a l'escriptori local de l'usuari, interactuant amb ell com si s'estiguessin executant en local. També s'inclou accés per web a les aplicacions, pel que podrem usar un simple terminal amb un navegador per connectar-nos i treballar amb el nostre servidor, fet que permet reduir les despeses corporatives així com flexibilitzar la forma de treball.
Una de les crítiques que es podien fer a Windows enfront dels diferents sabors de Unix per a servidors (inclòs Linux) és que el sistema de Microsoft instal·lava molt material i serveis innecessaris en un servidor, no permetent un grau d'optimització com el que facilita Unix. Això s'ha acabat gràcies a Server Core, que permet instal·lar només aquelles funcions i serveis necessaris, amb el que fins i tot podrem arribar a instal·lar el sistema operatiu sense la interfície gràfica d'usuari (GUI) típica del Windows. En aquest cas el maneig posterior es realitzarà a través de línia de comandes.
La possibilitat d'instal·lar només els serveis necessaris és molt pràctica no només des del punt de vista del rendiment, si no també de la seguretat, doncs a menys components disminueix la possibilitat d'errors. Per exemple, si ens trobem amb un forat de seguretat a l'Internet Explorer o a l'explorador de fitxers del sistema, aquest no tindrà sentit en una instal·lació sense interfície gràfica i, per tant, no ens haurem de preocupar per ell ja que no tindrem instal·lats ni emprarem els components afectats.
Altres novetats incloses en el Windows Server 2008 RC0 són:
- Internet Information Services (IIS) 7.0
- La nova arquitectura de permisos d'usuari materialitzada en la UAC (User Account Control) que tantes crítiques ha provocat en el Windows Vista per com en resulta de molest estar autentificant-se com a administrador de la màquina cada cop que volem dur a terme determinades tasques com ara la instal·lació d'un nou programa
- Disposa d'una instal·lació més segmentada, que permet instal·lar en un servidor només aquells serveis que realment funcionaran
Més informació:Lloc web del Windows Server 2008
http://www.microsoft.com/windowsserver2008/default.mspx
Alliberat Gnome 2.20
Recerca d'escriptori integrada en el quadre de diàleg d'escollir un fitxer, novetats en el client de correu Evolution i en el programa de calendari, millora de la navegació entre col·leccions d'imatges o millores per a la gestió d'energia en portàtils són algunes de les novetats que presenta la darrera versió del popular entorn d'escriptori per a GNU/Linux.
La Fundació Gnome ha presentat la versió 2.20 del popular entorn d'escriptori per a Unix/Linux Gnome, que juntament amb KDE equipa a la major part de les distribucions del sistema del pingüí, malgrat que darrerament està conquerint a un nombre de desenvolupadors i responsables de distros cada cop més gran. Així, podem veure que Gnome és l'únic entorn d'escriptori inclòs per defecte en distribucions tan importants com Debian o Ubuntu, i el recomanat per altres com openSUSE.
Principals novetatsEl tauler de control ha estat completament renovat en funcionalitat i aspecte, acostant-lo més des del format semblant al Mac OS X que presentava abans, al què presenta Windows. També s'ha reduït el nombre d'ítems de preferències disponibles per a simplificar la seva gestió amb vista a usuaris novells.
A partir d'ara, el quadre de diàleg de selecció de fitxer mostra els arxius oberts més recentment, a més de permetre l'ús de sistemes de recerca d'escriptori com Bagle facilitant d'aquesta manera poder buscar un arxiu sense haver d'abandonar l'aplicació amb la qual estem treballant.
Una experiència desagradable per la qual un bon nombre d'usuaris de Linux han passat és que en intentar reproduir un contingut multimèdia, el programari de reproducció l'hagi informat que manquen els còdecs adequats instal·lats en el sistema. I ja està, "espavila't" a buscar-los i instal·lar-los... Això és així degut a les restriccions de llicència imposades sobre determinats còdecs o en certs països.
A partir d'ara, i si no es troba el còdec adequat per al contingut que s'està intentant reproduir, el programari avisarà d'aquesta circumstància a l'usuari i li oferirà la possibilitat de buscar aquest còdec i instal·lar-lo de forma automàtica a través d'Internet, quelcom que és molt més còmode i simple per a usuaris novells i que pot representar un bon pas endavant per a què Linux es faci un forat significatiu entre les màquines desktop.
El client de correu Evolution està dotat en aquesta nova versió d'una interessant funcionalitat: si escrivim la paraula "adjunt" (en anglès attachment) en un missatge però no li adjuntem cap fitxer, el programa presentarà un quadre de diàleg advertint-nos d'aquesta circumstància. Desconec si aquesta curiosa però pràctica funció ha estat traduïda a més llengües a banda de l'anglesa.
També referent a Evolution, a partir d'ara veurem una notificació en el panell que Gnome disposa per mostrar missatges i icones de programes residents a la banda dreta de la barra superior, que ens avisarà cada cop que ens arribi un nou missatge de correu.
Si volem moure la nostra configuració de correu i els missatges que hem rebut i enviat, ara la migració és molt més fàcil gràcies a un nou assistent que també podrem emprar per a realitzar còpies de seguretat del nostre correu.
La pulsació de la tecla espaiadora ens permet a partir d'ara obtenir una vista ràpida del correu no llegit que tinguem en totes les carpetes del programa.
Evince, el visualitzador de documents emprat principalment com a substitut de l'Adobe Reader per visualitzar PDF's és ara compatible amb documents PDF interactius, fet que permet omplir els formularis inclosos en aquest tipus de documents per després salvar-los o imprimir-los. Això és molt pràctic a l'hora de treballar amb documentació oficial procedent de governs i institucions, que molts cops empren aquest mateix format per a proporcionar formularis i impresos oficials als ciutadans.
A més, Evince també s'ha fet més ràpid en el renderitzat i impressió de la pàgina.
Per als administradors, les eines de gestió de perfils han millorat. Quan creem un nou perfil, s'inicia de manera automàtica una nova sessió de Gnome dins d'una finestra de l'escriptori, amb la qual podem provar i manipular tots els paràmetres del perfil que estem creant mentre realitzem el procés.
Posteriorment, els perfils creats poden ser fàcilment copiats a altres màquines. A més, en ells també podem manipular determinades preferències de la suite ofimàtica lliure OpenOffice.
Altres modificacions realitzades a l'entorn són:
- La versió de les llibreries GTK+ emprada ha estat actualitzada a la 2.12 .
- Evolution permet escollir el plug-in anti-spam que vulguem (SpamAssassin o BogoFilter). El mateix client de correu electrònic també millora la seva compatibilitat amb servidors Exchange.
- El visualitzador d'imatges, eog, és ara més ràpid i estable.
- El reproductor de vídeo Totem millora el seu plug-in per a continguts "encastats" (embedded) en pàgines web, permetent a partir d'ara reproducció a pantalla completa.
- Tomboy, el programari per a prendre notes a l'estil post-it és capaç ara de sincronitzar-se amb un servidor remot per actualitzar les anotacions.
- Gedit, l'editor de textos tipus Notepad del Gnome, suporta ara l'acoloriment de sintaxi per a llenguatges com PHP i Ruby.
- Quan veiem les propietats d'una unitat de disc, el quadre de diàleg ens mostra un diagrama en forma de pastís en el qual hi podem veure l'espai ocupat i el que ens queda lliure en aquest disc.
- El gestor de fitxers empra les metadades que la càmera inclou a les fotografies per fer una previsualització correcta, per exemple rotant-ne la imatge quan calgui.
- L'applet de gestió de bateries per a portàtils ha estat millorat i ara fins i tot és capaç de reconèixer models de bateries que han estat retirades pels seus fabricants per problemes de sobreescalfament.
- Ja no haurem d'esperar a entrar en el nostre compte per veure l'entorn en l'idioma que vulguem, doncs s'ha implementat un desplegable de selecció d'idioma a la pantalla d'entrada del GDM, de manera que podrem veure aquest element en la llengua que vulguem.
- Les utilitats d'accessibilitat per a persones amb alguna discapacitat visual ofereixen a partir d'ara suport per a aplicacions populars com OpenOffice, Firefox, Thunderbird o Pidgin (l'antic Gaim).
- Millorades les eines per a programadors com el dissenyador d'interfícies Glade.
Més informació:Gnome
http://www.gnome.org/Novetats de la versió 2.20
http://www.gnome.org/start/2.20/notes/en/
Microsoft llança Service Pack 3 per a Office 2003
Amb aquesta acció la companyia de Redmond allarga una mica més la vida útil de la penúltima versió llançada al mercat de la seva suite ofimàtica, millorant especialment la seva seguretat.
El nou service pack per a Office 2003 de Microsoft millora la penúltima versió de la suite ofimàtica en seguretat i estabilitat. Amb una actualització única obtindrem també els dos primers service packs i totes les actualitzacions publicades des de l'alliberament del service pack 2, que vénen incloses en el paquet.
Més seguretat en l'Office implica que els programes d'aquesta suite ofimàtica ja no seran tan flexibles, doncs deixaran d'obrir arxius en determinat format o a posar traves a l'usuari per realitzar certes accions que caldrà desbloquejar.
També s'inclouen en aquest nou service pack una sèrie de correccions i millores per a la interfície multilingüe del paquet ofimàtic que permet a l'usuari treballar amb la seva llengua nativa. Quelcom al què s'ha parat especial cura és la compatibilitat del paquet amb Windows Vista i la forma d'intercanviar dades amb usuaris de la versió superior de l'Office, la recent 2007, que empra el format de fitxer Open XML com a format per defecte. Els conversors per a què la versió 2003 de la suite pugui treballar amb aquests formats s'inclouen també en aquest Service Pack.
La descàrrega d'aquest programari està disponible gratuïtament des del passat 18 de setembre, i als usuaris d'aquest producte de Microsoft els serà notificada la seva disponibilitat a través de l'eina d'autoupdate (acte-actualització) inclosa en el sistema operatiu Windows i que també empra l'Office.
Els principals problemes detectats fins ara en instal·lacions d'Office 2003 SP3 semblen ser deguts a components COM antics, malgrat que algun dels pegats d'aquest service pack està orientat a millorar la compatibilitat amb aquestes eines.
Més informació:Pàgina de descàrrega del Service Pack 3 per a Office 2003
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=e25b7049-3e13-433b-b9d2-5e3c1132f206&DisplayLang=en
Google es mostra d'acord amb la ISO en la seva decisió sobre l'Open XML
La companyia del cercador fica el dit a la llaga més recent de Microsoft exhibint públicament la seva satisfacció amb la decisió de la ISO de no aprovar en primera ronda el format Open XML -creat per la companyia de Redmond- com a estàndard.
Per a Microsoft no ha estat una victòria però tampoc una derrota, si no una primera fase corresponent a un procés llarg que s'ha saldat amb èxit, malgrat que hagués estat desitjable que l'estàndard s'aprovés en aquesta ronda; en canvi, per als rivals de la companyia de Bill Gates, la denegació de la concessió d'estàndard en primera ronda constitueix un fracàs sonat. Novament ens trobem davant d'una d'aquestes situacions en la qual el color dels fets depenen del cristall amb el qual es mirin.
Entre els més destacats rivals de Microsoft que no han tingut inconvenients en mostrar la seva pública alegria (tot i que no amb aquestes paraules, sí es troba implícita) tenim a Google, que mitjançant el seu weblog per a desenvolupadors ha donat a conèixer la seva opinió sobre el tema així com les raons que la impulsen a posicionar-se contra l'aprovació de l'especificació Open XML com a estàndard internacional, i que són:
- No s'ha donat el temps suficient per a revisar tots els aspectes d'una especificació que consta d'un gran volum d'informació.
- Funcionalitats no documentades de l'especificació dificulten i fins i tot impedeixen la seva correcta implementació per terceres parts.
- Les dependències en la definició de l'Open XML respecte a altres formats propietaris de Microsoft dificulten quan no impossibiliten la seva correcta implementació.
- Les despeses derivades de la implementació de múltiples estàndards. Aquesta afirmació porta implícit un "amb OpenDocument ja n'hi ha prou".
A més de tots aquests arguments, Google recalca la incompatibilitat d'Open XML amb OpenDocument, del qual n'és un gran defensor.
Finalment, i després de mostrar-se satisfeta pel rumb que han pres els esdeveniments en aquest cas, Google convida tothom a treballar en el desenvolupament del format ODF.
El post en el bloc per a desenvolupadors de Google ve signat per Zaheda Bhorat, membre de l'Open Source Team de la companyia del cercador, però parla clara i explícitament en nom de tota la companyia, pel què s'ha acceptat aquest post com una mena de comunicat oficial, ja que a més Google -de la mateixa manera que altres companyies en aquests temps- empra en gran mesura els weblogs per comunicar novetats al món de forma oficial.
Més informació:Entrada en el bloc Google Code
http://google-code-updates.blogspot.com/2007/09/google-welcomes-iso-decision-on-ooxml.html
QNX obre el codi font del seu kernel Neutrino
Aquesta obertura no es realitzarà sota la GPL, si no amb un model híbrid que permetrà realitzar desenvolupaments de codi tancat sobre la base del nucli de QNX.
QNX és el nom d'una companyia informàtica i també del sistema operatiu desenvolupat per aquesta i que està basat en una estructura del tipus anomenat microkernel, que consisteix en un nucli (kernel) molt petit que només proporciona unes funcionalitats molt mínimes als programes que funcionen sobre ell, i que d'aquesta forma es veuen obligats a implementar la resta de funcionalitats.
QNX té el seu principal camp d'operacions en el sector dels dispositius encastats, ja que aquests habitualment disposen d'escassos recursos de maquinari, pel què una estructura d'aquesta mena permet al sistema operatiu i al programari que s'executa sobre ell implementar i córrer el mínim necessari. Fins ara, aquest sistema operatiu estava disponible únicament sota llicència comercial.
L'obertura de codi es fa sota l'empara d'una llicència dual, que permet el seu ús per a aplicacions no comercials en codi obert però també per a aplicacions comercials que continuaran pagant royalties a la companyia. Els qui es beneficiaran del model lliure (segons confirma QNX) són membres d'institucions educatives, desenvolupadors en codi obert i altres col·lectius semblants.
Aquelles persones o entitats que emprin el codi font lliure també podran optar per oferir les seves modificacions lliurement a la comunitat o bé mantenir-les privades, quelcom inconcebible sota la llicència GPL.
Els mateixos desenvolupadors també podran contribuir al creixement del propi QNX aportant el codi font que vagin construint, formant d'aquesta manera una comunitat semblant a la què es reuneix al voltant d'altres projectes de codi lliure com poden ser openSUSE o Fedora, tot i que salvant les diferències pel què fa al model de llicència sota la que es troba aquest programari.
El codi alliberat abraça el microkernel Neutrino, la llibreria C base i una sèrie de paquets de suport per a diverses arquitectures de maquinari. L'alliberament s'ha fet efectiu en un portal creat en el popular lloc web SourceForge (literalment, la forja de codi font), que també acull molts projectes de programari lliure.
En aquest lloc, i a més del codi font de Neutrino, s'hi poden trobar eines per aprofitar aquest codi font com l'entorn integrat (IDE) Momentics.
Més informació:Nota de premsa de QNX
http://www.qnx.com/news/pr_2471_1.htmlFoundry27, el lloc a SourceForge de QNX
http://community.qnx.com/sf/sfmain/do/home
La Fundació Mozilla confirma la separació de Thunderbird
No només es crearà una nova empresa per continuar amb el desenvolupament i "l'evangelització" del client de correu lliure, si no que a més s'intentarà que aquest es constitueixi en el centre d'un nou ecosistema d'aplicacions de comunicacions.
Aquest passat mes de juliol la Fundació Mozilla anunciava que degut al ritme amb el que es seguia el desenvolupament del navegador web Firefox i la seva promoció, no es veia la forma de donar més camp al client de correu electrònic Thunderbird, un altre dels nombrosos desenvolupaments d'aquesta institució, pel que s'havia pres la decisió de separar a aquest programa en un projecte independent, encara que la forma de fer-ho quedava pendent.
Thunderbird és el client de correu electrònic nascut de Netscape, que al seu torn va donar origen a la suite integrada Mozilla i aquesta al navegador web Firefox i al propi Thunderbird en separar els seus diferents components. Durant els anys que s'ha desenvolupat, Thunderbird ha aconseguit un cert èxit d'implantació malgrat que sense arribar a les cotes de Firefox o a fer-li veritable ombra a l'Outlook de la totpoderosa Microsoft.
Finalment, la decisió presa per Mozilla ha estat la creació d'una nova entitat que s'encarregarà de gestionar el projecte Thunderbird en tots els seus aspectes (programació, comunitat, especificacions de futures versions,...) i de promocionar-lo. Aquesta entitat serà presidida per David Ascher i funcionarà com a empresa, amb un pressupost inicial de tres milions de dòlars.
El què sobta més del comunicat de la Fundació és l'afirmació -no aclarida en la resta del texte- de la voluntat de convertir a Thunderbird en la peça central d'una nova suite de comunicacions. Tal vegada la nova empresa tindrà com a missió construir una sèrie d'aplicacions com ara un programa de missatgeria instantània i videoconferència sota el paraigua de Thunderbird...
Durant el lapse de temps que discorrerà entre ara i la creació efectiva d'aquesta nova entitat, Mozilla continuarà oferint actualitzacions de seguretat i suport per als usuaris de Thunderbird, una tasca que traspassarà a la nova empresa en quant això sigui possible.
De moment la Fundació Mozilla no ha donat a conèixer més detalls sobre aquest projecte.
Més informació:Nota de premsa de la Fundació Mozilla
http://www.mozilla.com/en-US/press/mozilla-2007-09-17.html
Del.icio.us canviarà de cara amb la versió 2.0
És un dels serveis emblemàtics de l'anomenada Web 2.0 . de moment només es pot accedir a aquesta segona versió per invitació.
Del.icio.us és un dels serveis que va iniciar la revolució de la Web social que ha conduït als experts a encunyar el terme Web 2.0 per denotar una Web més participativa i que no consta només d'emissors d'informació i receptors passius d'aquesta informació, si no que en ella tots som al mateix temps creadors i consumidors de continguts i serveis.
La finalitat de del.icio.us és la de funcionar com a "bookmark" (llista de preferits) en línia, emmagatzemant referències a pàgines que trobem d'interès. Fundat el 2003 per Joshua Schachter, fou adquirit el 2005 per Yahoo!
Les llistes de preferits són una funcionalitat que inclouen els navegadors web des dels seus inicis amb el ja mític Mosaic, i que s'han mantingut inalterables fins a l'adveniment de la Web 2.0 i l'explosió del costat més social de la Web. Ara està de moda incloure els nostres bookmarks en un servei en el qual estiguin accessibles a tothom, com el mateix del.icio.us, tot i que no és una idea nova: no debades, les primeres pàgines web personals que es van començar a veure a mitjans de la darrera dècada del segle passat acostumaven a incloure una secció de bookmarks amb referències a les pàgines que el propietari de la pàgina considerava interessants. Aquest costum s'havia anat perdent i diluint amb el temps.
El que fan els usuaris de del.icio.us no és només emmagatzemar els seus preferits en un lloc web de forma que els tenen accessibles en línia sempre que volen, si no que també els donen a conèixer a altres usuaris, recomanant aquells que els semblen millors. En definitiva, es tracta de crear una comunitat d'internautes disposats a compartir informació sobre els llocs que descobreixen en aquesta immensa xarxa.
Del.icio.us 2.0 tindrà una renovada interfície gràfica d'usuari la finalitat de la qual és la de fer que la navegació dins del site sigui més simple, ràpida i profitosa, malgrat que en general continuarà essent tan espartana com fins ara.
Paral·lelament a la "neteja" que s'efectua a la seva façana, també es realitzen canvis més profunds, com el canvi de nom: si fins ara el servei s'anomenava (i encara s'anomena) del.icio.us, jugant amb la paraula "deliciós" en anglès i el sufix de domini corresponent als Estats Units, a partir del llançament d'aquesta nova versió s'anomenarà simplement delicious.
Més informació:Preview de delicious 2.0, accessible només per invitació
https://secure.delicious.com/login?jump=ubLloc actual de del.icio.us
http://del.icio.us/
IBM farà la competència a l'Office de Microsoft i a l'OpenOffice amb un paquet integrat gratuït
Big Blue es llança a l'arena de les suites ofimàtiques amb l'oferta d'un producte gratuït basat en les tecnologies de la seva marca Lotus i que proporciona processador de textos, full de càlcul i programa de presentacions.
Tot i que la marca Lotus pot ser desconeguda per a gran part dels actuals usuaris d'informàtica, és una companyia històrica que en els seus temps va crear les fulles de càlcul tal i com les coneixem actualment, i a estar davant de Microsoft en innovació tecnològica i quota de mercat... fins que la companyia de Bill Gates va presentar Windows i la seva pròpia solució amb la qual feia la competència al principal producte de Lotus (el full de càlcul 1-2-3): l'Excel, que en poc temps es va convertir en un estàndard de facto.
El 1995 Lotus fou adquirida per IBM. La companyia ja no era aquella empresa puntera que havia creat una de les primeres "killer app" amb 1-2-3, tot i que mantenia una respectable quota a l'entorn empresarial, precisament el camp que més ha interessat des de sempre a IBM.
El paquet d'aplicacions gratuïtes publicat per IBM inclou processador de text (Lotus Symphony Documents), full de càlcul (Lotus Symphony Spreadsheets) i presentacions a l'estil PowerPoint (Lotus Symphony Presentations). De moment es troba encara en versió beta però ja es pot descarregar des del lloc web del producte oferint suport per a Windows i Linux.
De fet, aquests programes són els mateixos que podíem trobar en la versió 8 del paquet IBM Lotus Notes, però amb el nom canviat.
Tot i que no està disponible per a un nombre tan gran de plataformes com l'OpenOffice (Windows, Solaris, Linux, Mac OS X i amb un port per a FreeBSD en camí), la seva disponibilitat per als dos grans sistemes d'escriptori en entorns empresarials i domèstics sense comptar al d'Apple, li garanteix sense cap mena de dubte una possible base d'usuaris prou àmplia. I per a Mac OS, IBM ha anunciat que en un futur proper proporcionarà una versió d'aquest paquet i el suport necessari.
Com a formats de fitxer suportats, la solució d'IBM intenta ser el més flexible possible, doncs admet documents en OpenDocument (ODF, el mateix que empra l'OpenOffice) i els clàssics de l'Office de Microsoft. Per a lliurar les nostres creacions podem optar per exportar-les a PDF, un format estàndard per a l'intercanvi de documents a més de multiplataforma.
Lotus Symphony no només és una suite ofimàtica, si no també una plataforma de programació compatible amb el programari que es pot desenvolupar basat en Microsoft Office, malgrat que ignoro fins a quin punt és compatible.
Els requisits necessaris per a la instal·lació d'aquest programa es disparen pel què fa a la memòria RAM mínima, tot i que per als temps que corren aquesta quantitat començarà aviat a ser quelcom més que habitual: 1 gigabyte. De disc dur se'ns sol·liciten 900 Mb. i Windows XP, Vista, SLED 10, RHEL 5 o Redhat 5 com a sistema operatiu.
Més informació:IBM Lotus Symphony
http://symphony.lotus.com/software/lotus/symphony/home.jspaNota de premsa d'IBM
http://www-03.ibm.com/press/us/en/pressrelease/22326.wss
Disney prepara un nou film sobre Tron
El llargmetratge forma part de la cultura popular "geek" d'ençà de la seva estrena el 1982, essent un dels primers en els quals es va usar massivament l'animació per ordinador.
Qualsevol espectador està acostumat a veure en les actuals sales de cinema grans desplegaments d'animació computeritzada. Des de les espectaculars baralles d'arts marcials a la saga Matrix fins als vaixells de la no menys reeixida sèrie "Pirates del Carib" passant per tota mena de naus extraterrestres, monstres mutants o explosions devastadores, els efectes digitals estan presents a la majoria de les superproduccions de Hollywood i ja fa temps que han traspassat les fronteres nord-americanes, essent emprats a bona part del món. Però tot això no sempre fou així.
Hi va haver un temps en què els ordinadors no eren tan potents i no podien simular la realitat com ara, que persecucions automobilístiques i cabrioles impossibles són generades digitalment i inserides a la pel·lícula. Qui diria -si no fos del domini públic- que el Títanic de la pel·lícula de James Cameron l'havien generat una gran quantitat d'estacions de treball Linux? Tron fou una precursora de tots aquests efectes, un pas pioner que en comptes de voler imitar la realitat, volia crear-ne una altra de paral·lela, en aquest cas un món de somni inspirat en l'interior d'un ordinador. Perquè, a més d'usar ordinadors en la seva elaboració, l'argument també girava al voltant del llavors incipient món de la informàtica.
La història narrada en el film es centra en el sistema informàtic intel·ligent d'una empresa, programat per un hacker al qui un dels directius de la companyia ha desposseït de l'autoria del sistema, al què finalment ha acabat usant en el seu profit, expulsant al hacker (interpretat per Jeff Bridges) de l'empresa de la qual n'acaba sent un dels principals directius. El punt d'arrancada del film és la lluita del hacker per recuperar informació suficient del sistema per a reclamar els seus drets.
Amb l'ajuda de dos treballadors de la companyia i amics seus, el personatge interpretat per Bridges accedeix a un terminal connectat al sistema central per a treballar en la recuperació de pistes. Tot i això, li espera una sorpresa: entre els dispositius electrònics que disposa l'empresa es troba una mena de canó capaç de desintegrar un cos emmagatzemant la informació de les molècules que el composen per a tornar-lo a "recrear" posteriorment. Amb aquest feix de partícules, la intel·ligència artificial del sistema el descompon i trasllada al seu interior, en el qual i en forma de programa informàtic haurà de lluitar per la llibertat de la resta de programes, en una metàfora sobre la pròpia lluita per la llibertat i contra els règims tirànics.
Segons els rumors que s'estenen per Internet i basats en filtracions procedents de Disney, la pel·lícula seria una seqüela, una continuació de l'acció desenvolupada en el film original (25 anys després!) en comptes d'un remake, quelcom amb el que s'havia especulat en un principi. Alguns noms sonen ja en l'apartat de guió i producció de la pel·lícula, el rodatge del qual començaria en el 2010 però de moment es desconeixen detalls concrets a excepció que la voluntat de Disney seria donar protagonisme a Internet en aquesta entrega.
Com a director de la nova entrega de Tron sona amb força el nom de Joseph Kosinski, qui també sembla que dirigirà el "remake" d'un altre llargmetratge de ciència-ficció mític, "la fuga de Logan", un projecte que també haurà de començar a filmar-se en el 2010. Com a guionistes s'han deixat sentir els noms d'Eddie Kitsis i Adam Horowitz, responsables dels guions de la reeixida sèrie Lost (Perduts) que s'emet actualment a la cadena de pagament Fox.
Sense cap mena de dubte aquesta notícia serà benvinguda per una àmplia comunitat que depassa l'àmbit dels cinèfils, esquitxant també a bona part de la comunitat informàtica avui ja veterana però que van créixer veient aquest film de culte... i que de segur va marcar moltes vocacions dels qui actualment es troben programant o gestionant sistemes informàtics.
Més informació:Article a The Hollywood Reporter
http://www.hollywoodreporter.com/hr/content_display/news/e3i16c1ed3bf76536b4c669651706799643
VMware obre el codi font de les seves eines per a màquines virtuals
Els principals productors de distribucions Linux del mercat ja han manifestat el seu suport a VMware i la integració d'aquestes eines en els seus productes.
En el marc de la VMworld 2007 que es celebra a San Francisco (Califòrnia, Estats Units), la companyia especialitzada en solucions de virtualització ha anunciat l'obertura del codi font de les seves VMware Tools, una sèrie d'eines que s'instal·len en el sistema virtualitzat per tal de millorar el seu rendiment i funcionalitat. L'alliberament d'aquest codi font es realitza sota el nom d'Open Virtual Machine Tools, i s'acull a la popular GPL en la seva versió 2.
Amb aquesta iniciativa, VMware espera poder integrar el seu sistema de virtualització en les distribucions GNU/Linux d'un major nombre de fabricants, així com començar "l'assalt" a un major nombre de sistemes operatius per millorar la seva funcionalitat un cop virtualitzats, malgrat que el nombre i la varietat de sistemes que suporta oficialment el programari de la companyia és molt alt.
El motiu més probable d'aquest moviment és la pressió que sobre VMware està exercint Xen, un dels seus principals rivals i que des de fa poc ha estat integrat en el nucli del sistema operatiu del pingüí de forma nativa. D'aquesta manera, molts usuaris de sistemes de virtualització la prioritat dels quals sigui Linux, poden decantar-se per Xen en ser una eina integrada i que ja ve instal·lada per defecte amb el sistema, una actitud que VMware ha de i vol evitar.
Els productes de virtualització de VMware per a sistemes host inclouen Linux entre els sistemes operatius per als quals estan disponibles, a més de Windows i recentment Mac OS X.
A la mateixa nota de premsa en què VMware ha anunciat aquesta iniciativa, també ha afirmat que està col·laborant amb importants fabricants de solucions Linux com són Red Hat, Novell o Ubuntu per tal d'integrar les Open Virtual Machine Tools en el procés d'instal·lació de les seves respectives distribucions.
De moment, el material alliberat consisteix en mòduls del kernel de Linux i programes per a l'espai d'usuari (user-space) per a tots els sistemes operatius de tipus Unix suportats per VMware com a sistemes guest (és a dir, virtualitzats). Les funcions que proporcionen aquestes aplicacions són l'intercanvi de fitxers entre el sistema host i els guest, la millora en la gestió de la memòria i el rendiment de la xarxa, i protocols i mecanismes de comunicació entre el sistema host i els sistemes guest i entre tots els guest.
Més informació:Open Virtual Machine Tools
http://open-vm-tools.sourceforge.net/Nota de premsa de VMware
http://www.vmware.com/company/news/releases/tools.html
SCO en bancarrota
La companyia ha sol·licitat a les autoritats pertinents acollir-se al capítol 11 del codi de bancarrota segons la llei nord-americana, mentre les seves accions cauen en picat i pronostiquen un negre futur per a aquesta històrica empresa.
Sembla que la recent resolució judicial en contra dels seus interessos en el cas que l'ha enfrontat contra una sèrie de companyies informàtiques pels drets de propietat intel·lectual sobre el codi font de Unix li està passant factura a aquesta històrica companyia a més d'haver-li procurat una mala fama considerable entre la comunitat informàtica.
De fet, no pocs analistes afirmaven que des de feia temps SCO estava tocada de mort, sense treure nous productes al mercat ni tenir la facultat de fer-ho, amb el què l'anomenat "cas SCO" en el qual es va arribar a qüestionar fins i tot el futur de Linux, constituïa una fuga cap endavant.
Durant el judici van arribar a sortir a la llum algunes evidències de què Microsoft estava finançant les accions de SCO a l'ombra, i malgrat que la companyia de Redmond va negar els fets, els interessos d'ambdues (malgrat que per raons diferents) convergien, pel què l'aliança era perfectament plausible.
Un cop perduda la causa, sembla que tothom ha abandonat a SCO. Com era de preveure, la seva cotització en el Nasdaq va experimentar una baixada en picat entre els dies 12 i 14 d'agost, la data en la qual es va conèixer la resolució del cas legal i que Novell era la propietària dels drets sobre Unix. A despit d'un lleuger repunt tot just després d'aquests esdeveniments, les accions de la companyia han tornat a experimentar una forta baixada, deixant-les -en el moment d'escriure aquestes ratlles- en el mateix nivell que tenien el passat 14 d'agost, el més baix dels darrers cinc anys.
D'ençà de finals del primer trimestre de 2004 la cotització de SCO ha anat experimentant baixades progressives esquitxades de períodes en els quals es mantenia estable, però amb una tendència constant a la baixa.
El què ha sol·licitat SCO al govern dels Estats Units sota el codi de bancarrota és la possibilitat de reorganitzar-se administrativa i legalment, comptant amb certa protecció legal durant l'operació i la possibilitat d'usar certs recursos financers per mantenir l'operativa habitual i continuar oferint servei als seus clients.
Malgrat que quan habitualment es parlen d'aquests problemes en grans corporacions de la talla de SCO s'acostuma a presentar un futur molt negre per a les companyies afectades, algunes empreses del sector de la informàtica han aconseguit sortir-se'n d'una situació compromesa recorrent a aquests recursos legals. El cas més recent que ha arribat als titulars ha estat el de Mandrake/Mandriva, una companyia que va sortir d'un estat de ruïna econòmica per passar a tornar a ser una de les més puixants en el sector Linux, malgrat que encara es trobi una mica més endarrere de la situació en la qual es trobava en els seus millors temps.
La declaració de bancarrota es troba als tribunals, que hauran de decidir la seva acceptació o no. A Espanya la figura més semblant a aquesta seria la suspensió de pagaments.
El futur es presenta negre per a SCO. Potser el millor que podria fer aquesta empresa és donar un cop de timó radical, renovar completament la seva cúpula directiva per donar confiança a inversors i analistes de mercat i dur a terme una campanya publicitària per renovar la seva imatge.
Més informació:Nota de premsa de SCO
http://ir.sco.com/releasedetail.cfm?ReleaseID=264124
Confirmada la sanció europea a Microsoft
El Tribunal de Primera Instància de la Unió Europea ha ratificat la sanció econòmica imposada a la companyia de Bill Gates per la Comissió Europea en el 2004 per abús de posició dominant al mercat.
El cas es remunta al 1993, i en els seus origens consistia en un litigi presentat per Novell (com canvien els temps...) sobre les pràctiques de llicenciament realitzades per la companyia de Redmond. Les acusacions de Novell es resumien en què Microsoft no facilitava prou informació tècnica sobre Windows i les seves APIs (Application Program Interface) ni sobre les APIs d'alguns dels seus programes per tal d'impedir a la competència la creació d'aplicacions compatibles amb els seus formats de fitxer i funcionalitats que poguessin desbancar al seu propi programari de la posició privilegiada en què es trobava.
El 1998 Sun Microsystems es va afegir a la contesa, que a partir d'aquest moment va començar a derivar en una discussió sobre el monopoli de la companyia de Redmond en el segment dels reproductors multimèdia per programari.
En el 2004 es coneixia una sentència que molts qualificaven d'històrica: la companyia de Redmond hauria de pagar 497 milions d'Euros, publicar la informació tècnica necessària per a què les aplicacions de terceres parts funcionessin bé sobre Windows i finalment crear una versió del seu sistema operatiu sense el reproductor multimèdia Windows Media Player. Microsoft, naturalment, va recórrer aquesta sentència que és la que ha estat ratificada el dia 17 de setembre.
El mercat borsari va reaccionar immediatament a la notícia fent baixar un 2% el preu de les accions de Microsoft, tot i que el fet més probable és que la decisió no faci gaire efecte en els interessos de la companyia de Redmond a llarg termini.
Malgrat que alguns membres de la Comissió Europea han manifestat que aquesta sentència significarà una caiguda important del percentatge de mercat que té Microsoft i que es té en situació de quasi-monopoli, és poc probable que afecti a la companyia de Bill Gates a curt termini ja que, simplement, els ordinadors amb Windows preinstal·lat deixaran d'incloure el Windows Media Player però els mateixos fabricants o venedors ja es preocuparan per incloure un programa que faci les mateixes funcions, o serà el mateix client qui se l'instal·li a posteriori.
Microsoft presenta Silverlight 1.0
La companyia de Redmond ha anunciat un acord amb Novell per estendre el suport d'aquest framework a Linux mitjançant el projecte Mono.
Silverlight és la resposta de Microsoft a eines com AJAX o Flex (d'Adobe) que permeten l'execució de programes dins d'un navegador web de forma interactiva, ja sigui en línia o bé offline (en mode local), el que es coneix com a aplicacions RIA (Rich Internet Applications). Silverlight fou presentat per la companyia de Redmond al maig d'enguany en fase encara de desenvolupament.
La programació d'aplicacions Silverlight es realitza mitjançant la plataforma .NET i el seu equivalent en programari lliure, Mono. Això, inèdit a Microsoft, ho devem a l'acord comercial de la companyia de Redmond amb Novell, ja que el projecte Mono està patrocinat per aquesta darrera. D'aquesta forma, les aplicacions Silverlight estaran disponibles per a les tres plataformes principals: Windows, Linux i Mac OS X.
Des de Microsoft, i a través de la nota de premsa publicada per anunciar Silverlight 1.0 s'assegura que la disponibilitat de la plataforma per a Linux s'ha decidit pel "feedback" proporcionat pels clients de la companyia de Redmond. El projecte per portar Silverlight a Linux rep el nom de Moonlight (en anglès, "Llum de Lluna").
Paral·lelament al llançament de la primera versió definitiva del producte, Microsoft també ha donat a conèixer el programa Silverlight Partner Initiative, dirigit a fomentar la creació d'aplicacions i continguts per a la seva nova plataforma i que unirà reunirà a creadors de continguts, empreses de programació i altres agents.
Per facilitar la creació de continguts a la plataforma Silverlight, Microsoft també ha llançat Expression Encoder 1.0 .
Més informació:Pàgina web de Silverlight
http://www.silverlight.net/Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/sep07/09-04SilverlightPR.mspxExpression Encoder
http://www.microsoft.com/expression/products/overview.aspx?key=encoder
Aviat hi haurà drivers oficials de codi obert per a targes de vídeo ATI
AMD ha assegurat diversos cops que obrirà el codi font dels drivers de les targes de vídeo ATI (companyia que ha adquirit recentment) per permetre la implementació de drivers 100% compatibles en sistemes operatius sota llicències lliures. Sembla que la intenció de la companyia és ferm.
Diversos llocs web especialitzats en informació sobre Linux i programari lliure en general s'estan fent ressò aquests darrers dies de les declaracions de diversos directius d'AMD sobre la futura obertura oficial del codi font dels drivers de targes de vídeo ATI per facilitar la implementació de drivers i solucions de programari basades en aquestes targes.
Durant els propers mesos es produirà l'alliberament de codi font i especificacions de maquinari necessàries per a la construcció d'aquests drivers, començant per la família Radeon i els models HD 2000 i X1000 per a modes 2D. Posteriorment s'alliberarà més codi que permetrà el treball per als modes 3D i d'acceleració per hardware.
Per a la realització d'aquest projecte, AMD treballarà al costat de Novell, una companyia bolcada en el desenvolupament de Linux d'ençà que va adquirir a la companyia alemanya SuSE en el 2004 i el nom de la qual no deixa de sentir-se en els principals projectes relacionats amb Linux en els quals s'ha involucrat alguna gran empresa des del seu polèmic pacte amb Microsoft.
AMD ha volgut fer les coses bé, per la qual cosa -i segons ha afirmat- ha consultat als principals líders del moviment del programari lliure (sense especificar concretament a quins líders es refereix) i a la comunitat X.org per assegurar-se que els drivers compleixen amb les necessitats dels usuaris i desenvolupadors de Linux.
El fabricant de xips nord-americà també posarà a un equip de desenvolupament a treballar en aquests drivers i per oferir suport als programadors de programari lliure que els emprin.
El suport a la comunitat del programari lliure havia de començar durant la setmana del 10 de setembre, malgrat que de moment no he vist res a la web d'ATI, pel que molt em temo que haurem d'esperar encara uns quants dies més.
Més informació:Nota de premsa d'AMD
http://www.amd.com/us-en/Corporate/VirtualPressRoom/0,,51_104_543_15008~119372,00.html
Els productors de continguts es revolten contra Apple
NBC Universal no renova el contracte amb la companyia de Cupertino per oferir les seves sèries i programes de televisió a través del servei iTunes fins que Apple no liberalitzi la política de preus que marca en aquest servei.
Actualment, i des de fa temps, a iTunes no només es pot trobar música o altres continguts d'àudio, si no que també tenim a la nostra disposició sèries de televisió i pel·lícules optimitzades per a ser vistes a través d'un dels models d'iPod amb capacitat de reproducció de vídeo. El preu dels shows televisius és d'1,99 dòlars per episodi, una tarifa fixada per la mateixa Apple que han d'acceptar totes les productores si volen vendre els seus productes a través del servei número u en el món de venda de continguts audiovisuals. Tot i això, que signin contracte no vol dir que estiguin d'acord amb les pràctiques d'Apple.
NBC Universal ha estat la primera en rebel·lar-se contra la companyia de Steve Jobs i la seva política de preus, declinant renovar el contracte que la unia a iTunes i privant als usuaris d'aquest servei de poder gaudir de sèries d'èxit mundial com Heroes o Medium. La voluntat de la NBC és tenir llibertat per establir la seva pròpia política de preus i crear els seus packs a mida de productes, una cosa amb la que no transigeix Steve Jobs.
Aquesta no és l'única companyia en desacord amb Apple, malgrat que si la primera que s'ha atrevit a manifestar-ho públicament i a trencar amb la companyia de Cupertino, fet que podria establir un precedent per a altres productores en el futur, encara que de moment sembla pesar més el lideratge destacat d'iTunes en aquest sector que la voluntat mateixa de les productores.
Apple baixa el preu de l'iPhone i Steve Jobs ha de donar explicacions davant dels usuaris
El model de 8 gigues baixa dels 599 als 399 dòlars per a aquesta propera temporada nadalenca. Les crítiques dels qui l'han comprat fins ara obliguen a Steve Jobs a dirigir una carta oberta explicant els motius d'aquesta baixada de preus.
El mateix Jobs ha reconegut haver rebut centenars de correus electrònics de posseïdors d'un iPhone que es queixen de la baixada de preu que s'ha produït justament dos mesos després del llançament comercial de l'esperat iPhone, el telèfon mòbil d'Apple que incorpora una revolucionària interfície basada en una pantalla multitàctil. Per a la majoria d'aquests usuaris, l'actitud d'Apple ha estat una burla i una forma de lucrar-se fàcilment podent posar el preu des del principi en 399 dòlars.
Jobs, naturalment, ha defensat l'actuació de la companyia que presideix mitjançant una sèrie d'arguments: en primer lloc, addueix que amb la baixada de preu l'iPhone serà accessible a una quantitat més gran de compradors, fet que redundarà en un benefici per als actuals usuaris de l'aparell i per a la companyia.
En segon lloc, el CEO d'Apple ha esgrimit l'argument típic en el sector tecnològic que els preus de les noves tecnologies estan en un procés continuat de caiguda; tot i que discutible si pot ser aplicable a aquest cas i en aquestes circumstàncies, això no deixa de ser veritat, doncs el que avui val un preu com a tecnologia innovadora, demà valdrà un altre d'inferior ja que es veurà sobrepassat per un altre tipus de tecnologies més eficients i avantguardistes, que al seu torn seran normalment més barates. Tot i això, 200 dòlars en amb prou feines dos mesos és una xifra que continua semblant exagerada...
Finalment, Jobs va afirmar que la companyia de Cupertino havia de compensar als primers compradors de l'iPhone amb alguna mesura concreta, que serà molt probablement un tiquet de descompte de 100 dòlars per a l'adquisició d'altres productes Apple a través de l'Apple Store. Novament, aquest sembla un moviment interessat orientat a generar més vendes i per tant més ingressos per a la marca de la poma mossegada.
Amb la baixada de preu del model de 8 Gb., Apple liquidarà les existències del model de 4 que ja no es fabricarà.
Paral·lelament, Apple ha revelat que els números l'acosten al milió d'iPhones venuts per abans de final de setembre, una xifra de rècord si tenim en compte que per ara només es ven a Nord-amèrica.
Més informació:Nota de premsa d'Apple
http://www.apple.com/pr/library/2007/09/05iphone.htmlCarta oberta de Steve Jobs als posseïdors actuals d'un iPhone
http://www.apple.com/hotnews/openiphoneletter/
Nokia entra en el negoci de la música online
El fabricant finlandès ha presentat la seva pròpia botiga en línia accessible des d'ordinadors de sobretaula o telèfons mòbils.
Nokia ha entrat en un sector a l'alça després de què Apple marqués el camí a seguir a la resta de fabricants i venedors. L'aposta de Nokia per la música ve de lluny, i es pot palpar en models de telèfon mòbil com els 5310 XpressMusic i 5610 XpressMusic, optimitzats per servir com a reproductor MP3 a més de telèfon.
Els preus de les cançons seran d'1€ per peça, 10€ per àlbum i una quota de subscripció de 10€ per a streaming a través de PCs.
Un cop adquirida una cançó, i segons afirmen des de Nokia, no hi ha problemes per traspassar-la des de l'ordinador al telèfon i viceversa emprant el format Windows Media Audio (WMA), el que lliga el sistema a les màquines amb el Windows de Microsoft instal·lat i el reproductor Windows Media Player o el client Nokia Music PC de propera aparició. Aquest factor, l'ús del format WMA, fa pensar que tot i que seran més portables que en el sistema iTunes, les cançons adquirides a Nokia també tindran restriccions DRM (Digital Rights Management, Gestió Digital de Drets), quelcom normal en el negoci.
Malgrat tot, Nokia no sembla que vagi a seguir el camí marcat per Apple d'oferir també temes lliures de DRM per un preu sensiblement més elevat o, almenys, res d'això s'ha dit en la seva nota de premsa.
El gran nombre d'usuaris de telefonia mòbil que empren un telèfon de Nokia juntament amb la disponibilitat d'aquest servei a través del mateix telèfon, permeten vaticinar un èxit relativament còmode al servei, tenint en compte que fins ara la palma al mercat de la música en línia se l'endú Apple amb el seu iTunes.
Alguns dels models de telèfon amb els quals serà compatible l'ús del servei són els abans esmentats 5310 i 5610 XpressMusic, N81 o N95.
L'oferta de música que es trobarà a la Nokia Music Store serà de tota mena, abraçant des d'èxits internacionals fins a cantants i bandes del què podríem qualificar com a "música alternativa" o companyies discogràfiques menors, passant pels èxits locals de cada país en el qual Nokia llanci aquest negoci.
El llançament comercial de Nokia Music Store està previst per a algun moment d'aquesta vinent tardor.
Més informació:Nokia Music
http://music.nokia.com/Nota de premsa de Nokia
http://www.nokia.es/A4213038?newsid=-4289
AMD mostra al món els seus primers xips amb quatre nuclis
Són energèticament més eficients i aposten per la virtualització amb tecnologies específiques orientades a aquesta finalitat.
Amb un retard de tres mesos respecte a la data prevista inicialment, Advanced Micro Devices (AMD) ha presentat la seva primera família de processadors amb quatre nuclis en un sol xip, els Opteron Quad-Core coneguts fins ara amb el nom en clau Barcelona.
Malgrat que la multinacional nord-americana s'ha mostrat confiada en que el seu nou microprocessador l'ajudarà a aconseguir robar-li quota de mercat al seu principal rival, la californiana Intel, alguns analistes del sector ja han deixat caure en diversos mitjans de comunicació en línia que la seva tecnologia va un pas per darrere de la d'Intel. Aquesta afirmació es basa en gran mesura en què AMD ha fet amb els Opteron de Quatre nuclis el canvi de tecnologia de fabricació dels 90 als 65 nanòmetres, que ja porta temps emprant Intel per a la seva família de Microxips. Segons alguns rumors que s'han deixat sentir a la Xarxa, la californiana podria anunciar al novembre el pas a la tecnologia de 45 nanòmetres.
El nou xip estarà disponible en tres categories per a servidors: high-performance (alt rendiment), standard-performance (rendiment normal) i energy-efficient (energèticament eficient). En el moment del seu llançament estaran disponibles les dues darreres, havent d'esperar per veure la primera d'aquestes al mercat.
Per al segment de les màquines sobretaula, hi haurà Opteron Quad-Core sobre el desembre, just a temps per a la campanya nadalenca. Allò lògic en aquest cas seria que els fabricants ja tinguessin a les seves mans els prototips o primeres unitats de fabricació per a implementar-los en les seves màquines i testejar-los amb vista a les ofertes nadalenques.
Per a reduir costos als integradors i fabricants de plaques base i components a la vegada que se'ls genera menys molèsties, la nova generació d'Opteron amb quatre nuclis és compatible a nivell de socket i de ventiladors amb l'anterior generació.
No tot s'acaba en els quatre nuclisA més de ser el primer xip amb quatre nuclis de la companyia, el nou Opteron Quad-Core pot presumir de disposar d'altres tecnologies punta que facilitaran la vida als usuaris: fa ús de diversos recursos per a ser energèticament més eficient, no consumint més que els actuals xips de doble nucli malgrat oferir un rendiment i un poder de computació superiors. Les tecnologies emprades per a això són Independent Dynamic Core, que redueix el consum d'energia ajustant la freqüència a la càrrega de treball, Dual Dynamic Power Management, que activa la gestió d'energia a un nivell granular permetent disminuir el seu consum, i la tecnologia CoolCore que permet deshabilitar certes parts del microprocessador quan aquestes no han de ser usades.
Dual Dynamic Power Management millora el rendiment de la memòria al mateix temps que redueix les necessitats de consum energètic d'aquesta. La tecnologia Memory Optimizer optimitza l'ús de la memòria en escenaris de càlculs intensius en mode paral·lel, mentre que la tecnologia Wide Floating-Point Accelerator fa honor al seu nom augmentant la velocitat a la qual es realitzen els càlculs en coma flotant, fet que redunda en la finalització de les tasques de càlcul més ràpidament.
AMD no ha oblidat l'apartat de la virtualització, una ruta per la qual hauran de passar tots els sistemes informàtics en un futur proper; l'arquitectura Direct Connect proporciona una major eficiència en tasques intensives desenvolupades en entorns virtualitzats. La tecnologia Rapid Virtualization Indexing gestiona les càrregues de treball múltiples en entorns virtualitzats per a la seva optimització. Finalment, la tecnologia Balanced Smart Cache millora l'eficiència del nucli en els entorns de virtualització multi-fil (multi-thread)
Sun Microsystems ja ha mostrat el seu suport al nou xip d'AMD anunciant els primers servidors Blade X8440 dissenyats amb els Opteron Quad-Core que faran la seva aparició al mercat a finals d'enguany. Al costat d'aquest, altres pesos pesants de la computació mundial com són IBM, Dell o Hewlett-Packard també han mostrat el seu suport a la nova plataforma.
Més informació:Pàgina web dels nous AMD Opteron Quad-Core
http://multicore.amd.com/es-es/AMD-Multi-Core.aspx
La Comissió Europea d'acord amb la plataforma Todos Contra El Canon
En una carta dirigida a la plataforma, la institució europea es mostra d'acord amb els postulats d'aquesta sobre com n'és d'injust un cànon per gravar els dispositius i suports de gravació d'informació. La SGAE no s'ha definit al respecte."
Paguen justos per pecadors", és la possible conclusió de la nota que la Comissió Europea ha fet arribar a la plataforma Todos Contra el Canon, posicionant-se d'acord amb els seus postulats respecte al cànon per còpia privada.
La carta és important, tant més quan la Comissió Europea reconeix que el cànon grava indiscriminadament als usuaris que realitzen còpies de material protegit per drets d'autor com a aquells que copien material lliure d'aquests drets (per exemple protegits amb llicències copyleft o Creative Commons), fet que és injust ja que el segon grup no hauria de pagar pel dret de còpia.
La SGAE (Societat General d'Autors i Editors), principal entitat impulsora del cànon, no s'ha manifestat sobre la resolució de la Comissió Europea.
Un tema complicatEl del cànon per còpia privada ha estat un tema espinós des del principi. Regulat per llei, molts ciutadans que el paguen desconeixen que el govern ha regulat el seu pagament i fixat les tarifes, pel que pensen que l'impost ha estat fixat directament per una entitat privada com és la SGAE. Aquesta darrera tampoc és l'única entitat que recapta els beneficis del cànon: AIE (Societat d'Artistes Intèrprets o Executants d'Espanya) i AGEDI (Associació de Gestió de Drets Intel·lectuals) també reben la seva part proporcional. Tot i això, la imatgeria popular ha vist en la SGAE a l'únic culpable de la recaptació, potser perquè és l'entitat més coneguda, que més s'ha manifestat públicament a favor d'aquesta mesura i que més casos ha portat davant dels tribunals per això.
El cànon a CDs i DVDs es va començar a imposar en el 2003 després que les entitats recaptadores i gestores arribessin a un acord amb ASIMELEC (Associació Multisectorial d'Empreses Espanyoles d'Electrònica i Comunicacions), a la qual podríem identificar com la patronal del sector de la electrònica de consum i la microinformàtica. Aquest acord fou durament criticat per les entitats anti-cànon i per la ciutadania en general.
Els defensors de la imposició del cànon argumenten que aquest legitima la realització de còpies de continguts per a ús privat sempre que aquests hagin estat prèviament adquirits de forma legal, i que indemnitza en part als autors els continguts dels quals hagin estat copiats de forma il·legal. Per a aquestes mateixes entitats, la voluntat és estendre el cànon a les línies de connexió a Internet i altres tipus de mitjans d'emmagatzematge com ara discos durs o claus USB.
Els arguments d'aquells que s'oposen a l'aplicació del cànon ja els hem vist abans, i són els mateixos que ha defensat la Comissió Europea: l'aplicació indiscriminada fa que paguin usuaris que no ho haurien de fer, pel què s'està cometent un robatori pur i dur. En el cas que, per exemple, comprem una caixa de CDs o DVDs per gravar una distribució de Linux descarregada d'Internet -contingut total i absolutament lliure de gravàmens-, també estem abonant una part de l'import de la caixa com a cànon, fet que és totalment irregular.
Les contradiccions sobre el cànon continuen: consultat el Ministeri de Cultura i Indústria del Govern Espanyol sobre la normativa relativa al cànon, des de la Secretària General Tècnica del Ministeri de Cultura es va assegurar que encara no hi ha cap esborrany sobre la normativa del cànon digital, contradient les darreres informacions publicades. Suposem que es refereix a una renovada versió de la Llei 22/1987, d'11 de novembre, de Propietat Intel·lectual, que contempla el cobrament d'un cànon compensatori per dret de còpia privada.
Una afirmació que podria afectar a més païsosL'Estat Espanyol no és l'únic país de la Unió Europea amb un cànon sobre els mitjans d'emmagatzematge electrònic, ja siguin els dispositius que permeten la seva gravació o els consumibles en si. Un exemple d'aquests altres països és Alemanya.
El dictamen de la Comissió Europea, tot i que no és vinculant (almenys encara), pot constituir un precedent per a una futura llei europea sobre el tema, que demarcaria fins a on poden arribar les lleis estatals i, amb la resolució contrària al cànon, aquesta llei podria limitar o fins i tot suprimir aquest gravamen. De fet, la Comissió Europea ha assegurat en la seva missiva a la plataforma Todos Contra el Canon que té la intenció de promoure una iniciativa europea sobre això.
Malgrat tot, els interessos creats al voltant d'aquest impost són grans, i la influència de la indústria és, fins a cert punt, important, pel que podria constituir-se una mena de lobby (grup de pressió) davant la Comissió Europea o el Parlament del vell continent, compost per la indústria discogràfica i les organitzacions de protecció de la propietat intel·lectual.
Una base en favor de la derogació del cànon és la impopularitat de la mesura, que podria arrossegar als polítics (bé sigui per consciència o simplement per aconseguir un major nombre de vots) a votar contra la imposició d'aquest impost.
Més informació:Nota de premsa de la plataforma Todos Contra el Canon
http://www.todoscontraelcanon.es/index2.php?body=article&id_article=186
Ressuscitant el nostre vell ordinador gràcies a antiX
Aquesta distribució GNU/Linux basada en MEPIS està orientada al funcionament amb maquinari de 32 bits antic i màquines amb menys de 64 megabytes de memòria RAM, l'opció ideal per "rescatar" un vell ordinador i donar-li una segona oportunitat.
Són diverses les distribucions del sistema operatiu del pingüí que podem trobar per reviure i donar un nou ús a maquinari antic, com per exemple Damn Small Linux. La que ens ocupa avui, antiX, està basada en un projecte de distribució "normal" per a màquines d'escriptori i servidor amb prous recursos maquinari, fet que no és tan habitual.
antiX es basa en MEPIS, una sèrie de distribucions amb SimplyMEPIS al capdavant, basades en Debian o, en les darreres versions de SimplyMEPIS, en Ubuntu.
Com a programari per treballar, i degut a la seva orientació a màquines antigues, ha de dur una sèrie de programes que no consumeixin gaires recursos; així, per exemple, el gestor de finestres no és ni Gnome ni KDE, ambdós entorns molt complets però amb un cost en recursos per a la seva execució excessiu per a màquines amb un maquinari limitat. Els gestors de finestres inclosos en antiX són Fluxbox i IceWM, essent el primer el què la distribució empra per defecte.
El kernel 2.6.x proporciona detecció de maquinari d'última generació, així com facilitats com són el muntatge de volums USB sense haver de realitzar aquest procés manualment.
Com a aplicacions de productivitat, antiX inclou el navegador web Firefox, el processador de textos AbiWord, el client de missatgeria instantània Pidgin (l'antic Gaim), el full de càlcul Gnumeric, l'editor d'imatges The GIMP o els reproductors multimèdia Xine i mplayer entre d'altres. L'actualització dels paquets, en ser una distribució derivada de Debian, es realitza mitjançant el gestor de paquets Synaptic (en línia de comandes apt-get).
antiX està optimitzada per a processadors Intel (Pentium II) o AMD en màquines amb 64 megabytes o menys de memòria RAM.
Més informació:Pàgina web d'antiX
http://antix.mepis.org/index.php/Main_Page
Google facilita la inclusió de mapes a les nostres pàgines web
La companyia ha anunciat la simplificació del procediment per incloure els mapes de Google Maps en una pàgina web.
Google segueix lluitant -especialment contra Microsoft- per a què les seves eines en línia siguin les més usades i sembla que, almenys de moment, té la partida guanyada. Una de les claus d'aquesta victòria és sense cap mena de dubte la senzillesa d'ús que la companyia del cercador imprimeix a tots els seus productes. I si un producte està en voga actualment, aquest és sense dubte el geoposicionament, que consisteix en situar sobre el mapa (a escala mundial, regional o local) establiments, comerços, serveis o altres ítems.
Per exemple, si som propietaris d'una botiga, a la nostra pàgina web hi podem situar un mapa d'on hi ha localitzat l'establiment juntament amb els recursos necessaris per arribar a aquesta localització des de qualsevol punt de la ciutat, país o de la Terra.
Fins ara, un programador web tenia a la seva disposició les API's de Google per al seu servei Maps de forma que podia incloure els mapes i la funcionalitat d'aquest servei a les seves pàgines d'una forma simple. Ara, aquest procés s'ha simplificat al màxim de manera que els mapes de Google poden ser inclosos per qualsevol persona en pàgines web o blocs.
Això s'aconsegueix gràcies al fet que a partir d'ara incloure un mapa de Google a la nostra pàgina serà tan simple com copiar un tros de codi HTML. Al costat de la possibilitat de personalitzar al màxim els mapes mitjançant l'ús del servei My Maps, això dóna als mapes de Google una versatilitat màxima per aprofitar com a eina de construcció de llocs web.
Aquesta nova característica ja està disponible per als usuaris. Tan sols hem d'accedir al servei Google Maps i consultar qualsevol mapa que vulguem. A la part superior dreta del mapa veurem l'opció "Enllaçar amb aquesta pàgina", que ens subministrarà el codi font HTML necessari per posar a la nostra pàgina. I, òbviament, tot això és gratis.
Més informació:Google Maps
http://maps.google.es/Nota de premsa de Google
http://www.google.com/intl/en/press/annc/embed_maps.html
Palm cancel·la el Foleo
En un moviment inesperat i a través del seu weblog corporatiu, el CEO de Palm ha anunciat la suspensió del projecte Foleo en el que podríem qualificar no com un "adéu", si no com un "a reveure".
Ed Colligan, CEO de Palm, ha anunciat en el weblog de la companyia la suspensió de la producció del Palm Foleo Mobile Companion, una de les darreres presentacions de la multinacional nord-americana i que havia aconseguit animar les expectatives del mercat amb el presumible ressorgiment de la plataforma Handheld.
Presentat fa escassament tres mesos, el Foleo de Palm venia la seva idea amb l'afegitó "Mobile Companion" que ja indicava per on anava la idea d'aquest suggerent gadget. Amb la forma d'un ordinador portàtil i pantalla de 10,2" , el Foleo entrava en la categoria del què s'anomenen Handhelds, màquines en format portàtil però amb sistema operatiu i característiques de PDA, molt preuats en sectors bastant restringits del món de la computació.
De fet, el format handheld havia viscut una efímera glòria a finals de la dècada dels noranta del segle passat, amb una progressiva i lenta decaiguda durant els primers anys del nou mil·lenni. Actualment cap companyia de renom produeix solucions Handheld, excepcionalment fora d'aquelles que els fabriquen per a aplicacions empresarials.
El Palm Foleo semblava l'aparell ideal per donar una segona oportunitat als Handhelds com a màquines incompreses que havien encetat el seu camí per la vida massa aviat, fora del seu temps correcte.
La decisió de Palm, segons explica Colligan, ha estat deguda a les dificultats de mantenir dues plataformes diferents, pel que sembla per aquestes asseveracions que el Linux que equipava al Foleo i la plataforma Linux sobre la qual s'està assentant el futur Palm OS tenen diferències sensibles.
Colligan no ha enterrat definitivament el projecte Foleo, i s'ha limitat a explicar que aquest no és el moment correcte i que haurem d'esperar més endavant per veure novament al Foleo, pel que és possible esperar un ressorgiment futur d'aquest projecte.
Malgrat tot, diversos dubtes planen sobre l'acció de Palm; així, es podria especular que tota "l'operació Foleo" hagi estat purament cosmètica, sense una intenció real de fabricar i distribuir el producte, només amb l'objectiu -aconseguit- de crear expectació al mercat. Una opció poc probable, ja que segurament arrossegarà més mala que bona publicitat, tot i que mai se sap...
Una altra opció podria ser el llançament d'un globus sonda per captar la disposició del públic davant un aparell d'aquestes característiques, o bé una forma imaginativa de preparar al mercat, fent-li entrar fins i tot més ganes d'adquirir aquest producte.
Un argument a favor del futur manteniment de la plataforma Foleo és el gran nombre d'empreses desenvolupadores que ja havien manifestat el seu suport i oferiment de productes per a aquest tipus de màquina, sense cap mena de dubte un gran capital que és recomanable canalitzar adequadament per part de Palm...
El que sí és segur és que les referències relatives al Foleo de la web de Palm han estat eliminades. Fins i tot una recerca per la paraula Foleo en el cercador de la web ens porta directament a l'entrada en el bloc del CEO de la companyia.
Més informació:Entrada del bloc corporatiu de Palm en la qual s'hi explica la decisió respecte al Foleo
http://blog.palm.com/palm/2007/09/a-message-to-pa.html
L'especificació Open XML supera el primer pas per a convertir-se en un estàndard de la ISO
Microsoft ha aconseguit que el nou format de fitxer de l'Office 2007 sigui acceptat com a candidat a estàndard per part de la ISO, encara que per a alguns això amaga un petit fracàs en no haver-lo aconseguit immediatament per la via ràpida. La resolució final s'haurà de presentar d'aquí a uns set mesos.
La companyia de Redmond ha superat el tràmit en el qual els comitès nacionals de la ISO voten a favor o en contra d'una nova proposta d'estàndard. Tot i això, l'especificació Open XML ha passat amb algunes notes crítiques i de millora en alguns dels seus aspectes per part de diverses de les organitzacions votants, amb el què per a convertir-se en un estàndard ISO de forma definitiva haurà d'esperar una segona fase de votacions que es produirà aproximadament el mes de març del 2008.
Segons la mateixa Microsoft, molts dels comitès que han presentat al·legacions, han afirmat que donaran el seu suport a l'estàndard en quant els seus comentaris siguin tinguts en compte per Microsoft.
Open XML consisteix en un format de fitxer informàtic per a emmagatzematge de dades, basat en el llenguatge de descripció de dades XML i que segueix unes pautes semblants a l'OpenDocument (també basat al seu torn en XML) emprat a les suites OpenOffice i KOffice entre d'altres. L'especificació disposa de formats per a emmagatzematge de textos, fulls de càlcul i presentacions, i ha estat adoptat com l'estàndard per a la versió 2007 de l'Office de Microsoft, existint a més filtres que permeten a la versió 2003 del paquet ofimàtic de la companyia de Bill Gates i a la suite lliure OpenOffice treballar amb ell.
Microsoft ja havia aconseguit l'estandardització d'Open XML per part de l'ECMA, un èxit no exempt de crítiques a l'organisme privat i a la seva metodologia per aprovar estàndards.
Els crítics contra Microsoft addueixen que de les dues possibles vies per acceptar un estàndard (la ràpida i la lenta), a la companyia de Redmond li ha tocat la lenta per l'imperfecte de la seva especificació, mentre que els nois de Bill Gates es defensen argumentant que en primer lloc la seva especificació ha rebut més vots dels què en el seu moment van rebre els formats PDF i OpenDocument, i en segon lloc que els suggeriments dels comitès nacionals constitueixen un valor afegit molt important per a millorar l'especificació de cara al futur.
Més informació:Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/sep07/09-04OpenXMLVotePR.mspx
Apple renova tota la seva gamma d'iPods
L'iPod Touch, un dispositiu idèntic a l'iPhone sense les funcions de telefonia, principal novetat molt destacada juntament amb la renovació de la línia iPod nano.
Com sempre, amb secretisme, Apple convocava a la premsa especialitzada a un esdeveniment que es celebrava aquest passat dimecres dia 5 de setembre a les 10 del matí hora de la costa oest nord-americana (les set de la tarda hora catalana). Sembla, però, que la companyia de Steve Jobs ja no és capaç de mantenir els secrets com abans, doncs en els cenacles d'Internet es rumorejava amb la presentació d'un nou iPod... o potser és que Apple deixa anar la informació de forma calculada per augmentar l'expectació?
En qualsevol cas, Steve Jobs en persona va seguir la litúrgia habitual en aquestes "keynotes" (nom que reben moltes de les presentacions de nous productes i tecnologies de la companyia de Cupertino) per donar a conèixer la renovació total de la gamma iPod amb la presentació inclosa d'un nou model d'aspecte i funcionalitats semblants a les de l'iPhone: l'iPod Touch.
Comencem doncs pel final i anem directes al què sens cap dubte ha estat l'estrella de la presentació de Jobs...
iPod TouchA primer cop d'ull costa diferenciar el nou iPod Touch de l'iPhone si no és pel tamany més petit del reproductor MP3. El seu aspecte és idèntic, amb una pantalla de 3,5" multitáctil i funcionant sota la mateixa versió de Mac OS X que equipa a l'iPhone.
Però realment es necessita un sistema operatiu complet per reproduir música i vídeos? la resposta a aquesta pregunta es resumeix en el nom d'un estàndard de connectivitat sense fils: WiFi.
Efectivament, l'iPod Touch disposa de connectivitat sense fils 802.11b/g , pel que necessita un navegador web (Safari) i tots els recursos necessaris per aprofitar al màxim aquesta connectivitat. La versió de Safari per a aquest iPod és la mateixa que per a l'iPhone i disposa de les mateixes capacitats. La renderització de les pàgines consultades és, si hem de creure els vídeos de demostració que es poden veure a la web d'Apple, simplement espectacular i amb l'opció d'ampliar la vista mitjançant el simple moviment d'un dit.
L'entrada d'adreces web i de dades a la nostra navegació (com per exemple omplir formularis i l'ús d'aplicacions com Google Docs&Spreadsheets) es realitza mitjançant un teclat virtual en pantalla idèntic al de l'iPhone i es pot fer anar bé amb els dits.
Un altre programari que ens permet treure-li suc a la connexió a Internet és el client de YouTube, que ens facilita veure els vídeos del popular servei en línia a pantalla completa.
Presumiblement, l'iPod Touch revolucionarà la forma d'entendre els reproductors MP3 en el futur, i el què tindrà molt a veure amb això és la botiga iTunes en línia accessible des de l'iPod Touch. Amb tan sols uns pocs moviments del nostre dit podem buscar cançons o adquirir-les.
Sobre això, Apple ha signat un acord de col·laboració amb la cadena de cafès Starbucks, implantada a moltes ciutats del món, per a què quan escoltem una cançó en un dels seus establiments, puguem adquirir-la en línia emprant per a això la connexió WiFi del nostre iPod. És quelcom semblant al servei que donen algunes operadores de telefonia, mitjançant el qual podem identificar i adquirir una cançó que estigui sonant en un moment determinat a la ràdio, encara que no en sapiguem ni el nom ni cap altra dada.
L'iPod Touch inclou un sensor de llum ambient que permet a l'aparell calibrar la llum que incideix sobre la seva pantalla i, en funció d'aquesta, adaptar la seva brillantor. També, i de la mateixa manera que el seu homòleg iPhone, disposa d'un acceleròmetre que li permet saber en quina posició es troba l'aparell i, en conseqüència, mostrar la pantalla en vertical o apaïsat.
A més de poder reproduir música, l'iPod Touch permet també veure vídeos (comptant amb els abans esmentats de YouTube) i reproduir fotografies. El preu d'aquesta petita meravella serà de 299 dòlars per a la versió de 8 gigabytes i de 399 per a la de 16.
iPod NanoAquest model de reproductor canvia substancialment d'imatge. D'un aspecte estret i allargat passa a disminuir la seva longitud i a "engreixar" una mica per veure còmodament vídeo en la seva pantalla, que naturalment es veu ampliada. Un embolcall metàl·lic completa el canvi estètic.
La pantalla és -afirmació realitzada pel mateix Steve Jobs- la de millor qualitat que ha fabricat Apple fins avui per a la seva línia d'iPods, i permet que per exemple puguem veure les portades dels àlbums gravats en el nostre dispositiu mitjançant el popular mode de visualització Cover Flow.
També s'ha augmentat la qualitat gràfica per veure bé els nous jocs que vénen amb el reproductor o els que puguem adquirir en línia a través d'iTunes.
La capacitat d'emmagatzematge ha augmentat en aquest renovat model, podent ser adquirit en versions de 4 i 8 gigabytes.
I la restaPer a l'iPod Shuffle només s'augmenta el nombre de colors disponibles, mentre que l'iPod de tota la vida varia lleugerament de nom, passant a anomenar-se iPod Classic i amplia la seva capacitat, que a partir d'ara oscil·larà entre els 80 i els 160 gigabytes.
La part inicial de la presentació fou dedicada per Steve Jobs a la presentació del nou servei de venda de melodies per al seu mòbil iPhone a través d'iTunes.
Més informació:Apple
http://www.apple.com
Nova tecnologia permet tractar els espais publicitaris en els vídeojocs com els anuncis de TV
Aquest nou producte proporciona noves possibilitats als creadors de vídeojocs i als anunciants.
La companyia Double Fusion, especialitzada en publicitat i màrqueting en vídeojocs, ha presentat un nou producte en el marc de la convenció de desenvolupadors de vídeojocs que es celebra aquests dies a Austin (Texas, Estats Units), i que promet canviar la forma en com els anunciants apareixen en els vídeojocs.
Des de fa alguns anys no ens és rar veure anuncis inserits en els vídeojocs més populars, ja siguin de productes de la mateixa companyia productora del joc o de marques comercials relacionades amb la seva temàtica; així, per exemple, no ens ha de ser estrany que els noms, logotips i fins i tot còpies dels anuncis reals de marques de roba i calçat esportiu apareixin en els estadis dels jocs de futbol o bàsquet, fent més colorista i realista el joc al mateix temps que s'intenta convèncer a l'usuari per a què compri els seus productes. Però fins ara, la publicitat era estàtica, és a dir, un anunci inserit en un joc romandria en la mateixa posició i amb la mateixa imatge durant tota la vida útil del programa.
El desenvolupament de Double Fusion, que rep el nom de fusion.runtime, permet canviar aquesta circumstància separant el que és el procés de creació del joc amb el de la publicitat. Aquesta utilitat fa que el videojoc vagi a buscar la publicitat per exhibir a Internet, de manera que la companyia anunciant pot canviar la seva campanya publicitària en qualsevol moment, o el creador del vídeojoc pot fins i tot canviar d'anunciant.
L'únic que no pot fer el producte de Double Fusion és canviar el lloc del joc en el qual s'hi inserirà la publicitat, quelcom que s'ha de fer mitjançant programació quan s'està desenvolupant el mateix joc.
Noves possibilitatsEl model de negoci de Google, una de les companyies més en boca del sector informàtic actualment, es basa en la publicitat, mentre que el gruix del model de negoci del sector dels vídeojocs és el del pagament per producte, encara que hi ha disponibles una certa quantitat de desenvolupaments gratuïts especialment sota el paraigua del programari lliure i per a terminals mòbils.
El producte de Double Fusion pot obrir noves vies de comercialització de vídeojocs, més semblant al què fa Google que al mètode tradicional fins ara, és a dir, amb jocs gratuïts per als usuaris i subvencionats amb publicitat.
Malgrat tot, i degut a la relativa lentitud de formes amb la qual evoluciona el sector del vídeojoc (i al contrari que la ràpida evolució tecnològica que pateix), és probable que aquesta via no tingui un impacte immediat i que a llarg termini sigui difícil fer prediccions.
El principal escull als jocs subvencionats per publicitat poden ser les vídeoconsoles, deficitàries majoritariament pel maquinari per a les seves empreses productores, però que acaben donant beneficis amb la venda de jocs i accessoris.
Cal no oblidar que per a què el finançament per publicitat sigui efectiu, el nombre d'usuaris del servei en el qual es presenta aquesta publicitat ha de ser gran, ja que amb pocs usuaris no s'aconsegueix arribar al nombre suficient d'impressions com per a què surti rendible. És per això que els jocs sufragats per publicitat haurien de ser els més populars i, per tant, amb més nombre d'usuaris.
Una altra possibilitat seria treure versions retallades o "lite" d'alguns vídeojocs populars, finançades aquestes amb publicitat i oferint-se gratuïtament als usuaris per atraure'ls posteriorment al seu "germà gran", la versió completa i comercial del programari.
Més informació:Pàgina web de Double Fusion
http://www.doublefusion.com/
