El racó d'en freejack

Arriba la primera release candidate del proper sistema servidor de Microsoft

Virtualització i instal·lació a mida de només les funcionalitats necessàries (Server Core) constitueixen les novetats més interessants d'aquesta nova versió, de la qual de moment en podem veure un esbós.

Microsoft ha anunciat la disponibilitat de la primera release candidate de Windows Server 2008 (RC0), el sistema operatiu que està cridat a ser el successor de l'actual Windows Server 2003, pel qual -i encara que no ho sembli- ja ha passat molt temps per a un programa informàtic.

La companyia de Bill Gates ha posat especial èmfasi en difondre als quatre vents que aquesta versió ha estat construïda d'acord amb la gran quantitat de "feedback" (informació aportada a mode de suggeriments) proporcionat pels usuaris, quelcom que recorda vagament a la frase feta "del poble i per al poble".

La virtualització jugarà un rol important en aquesta nova versió servidora de Windows com a tecnologia de futur que comença ja a ser quelcom cada dia més habitual en els nostres centres de dades i servidors corporatius. En aquest cas, el sistema compta amb una Community Technology Preview (CTP) de la tecnologia de virtualització de servidors de Microsoft el nom en clau de la qual és Viridian, així com també un programari lleuger (menys d'un megabyte) d'hypervisor que s'executa en un nivell semblant al de la HAL, entre el maquinari i el sistema operatiu en si.

D'aquesta manera, la companyia de Redmond contraresta a les distribucions Linux dirigides a l'entorn professional i de servidors que incorporen des de fa algun temps solucions de virtualització, i més a partir del moment en què s'ha inclòs la solució Xen en el propi kernel (nucli) del sistema operatiu del pingüí.

Els sistemes operatius virtualitzats podran gaudir d'entorns multiprocessador, grans quantitats de memòria per al seu ús (més de 32 gigabytes), i suport a les empreses per migrar els servidors natius a entorns virtualitzats.

La solució de virtualització de Microsoft ofereix suport per a sistemes i maquinari de 32 i de 64 bits, i també per a dispositius d'emmagatzematge en xarxa iSCSI i fibre channel SAN.

Aquesta nova versió també porta inclosa la PowerShell, la renovada línia de comandes que ja hauria d'haver vist la llum amb Windows Vista i que finalment es va quedar com a una descàrrega opcional. Més propera a les shells de Unix, la PowerShell serà sense cap mena de dubte una bona aliada de l'administrador, que molts cops prefereix realitzar determinades accions a través d'una línia de comandes a causa de la seva flexibilitat i potència que a través de la interfície gràfica. De la mateixa manera que les shells homòlogues en Unix, la de Microsoft ofereix suport per a llenguatge de scripting, més potent que el dels típics arxius BAT de l'antic DOS o les eines incloses en les actuals versions del Windows.

En el terreny de la seguretat s'ha afegit la funcionalitat Network Access Protection que permet aïllar una màquina de la resta de la xarxa local si se la considera no segura o bé ha estat vulnerada per algun tipus d'atac i volem evitar que es pugui estendre la "infecció". També ens permet dictar una sèrie de polítiques de seguretat que han de seguir tots els ordinadors de la nostra xarxa local i aïllar de forma automàtica a aquells que no els compleixin.

El treball remot també experimenta un salt endavant qualitativa i quantitativament important, doncs a partir d'ara les aplicacions executades remotament en el marc d'una connexió Terminal Services s'integraran a l'escriptori local de l'usuari, interactuant amb ell com si s'estiguessin executant en local. També s'inclou accés per web a les aplicacions, pel que podrem usar un simple terminal amb un navegador per connectar-nos i treballar amb el nostre servidor, fet que permet reduir les despeses corporatives així com flexibilitzar la forma de treball.

Una de les crítiques que es podien fer a Windows enfront dels diferents sabors de Unix per a servidors (inclòs Linux) és que el sistema de Microsoft instal·lava molt material i serveis innecessaris en un servidor, no permetent un grau d'optimització com el que facilita Unix. Això s'ha acabat gràcies a Server Core, que permet instal·lar només aquelles funcions i serveis necessaris, amb el que fins i tot podrem arribar a instal·lar el sistema operatiu sense la interfície gràfica d'usuari (GUI) típica del Windows. En aquest cas el maneig posterior es realitzarà a través de línia de comandes.

La possibilitat d'instal·lar només els serveis necessaris és molt pràctica no només des del punt de vista del rendiment, si no també de la seguretat, doncs a menys components disminueix la possibilitat d'errors. Per exemple, si ens trobem amb un forat de seguretat a l'Internet Explorer o a l'explorador de fitxers del sistema, aquest no tindrà sentit en una instal·lació sense interfície gràfica i, per tant, no ens haurem de preocupar per ell ja que no tindrem instal·lats ni emprarem els components afectats.

Altres novetats incloses en el Windows Server 2008 RC0 són:

- Internet Information Services (IIS) 7.0
- La nova arquitectura de permisos d'usuari materialitzada en la UAC (User Account Control) que tantes crítiques ha provocat en el Windows Vista per com en resulta de molest estar autentificant-se com a administrador de la màquina cada cop que volem dur a terme determinades tasques com ara la instal·lació d'un nou programa
- Disposa d'una instal·lació més segmentada, que permet instal·lar en un servidor només aquells serveis que realment funcionaran

Més informació:

Lloc web del Windows Server 2008
http://www.microsoft.com/windowsserver2008/default.mspx

posted by Guillem @ 6:52 p. m.