Especial SIMO 2005: Vodafone presenta les seves darreres novetats per a particulars i empreses a la fira madrilenya
La tarifa vitamina i els mòbils de tercera generació, les principals estrelles de l'estand de l'operadora.
Si l'any passat l'estrella de l'estand de Vodafone fou la televisió a través del mòbil i les descàrregues de música -que enguany també s'han pogut veure gràcies a Vodafone Live! a l'exterior dels pavellons-, en aquesta edició de SIMO l'atenció l'han centrat les baixes tarifes que ofereix la companyia, els seus serveis a empreses, i les noves terminals de tercera generació.
Novetats per a empresesEntre les novetats que Vodafone ha presentat al SIMO per al sector empresarial destaquen la tarja de dades Vodafone Mobile Connect amb tecnologia HSDPA, primer dispositiu del mercat en integrar aquesta tecnologia que consisteix en una evolució de l'anomenada 3G (tercera generació) de telefonia mòbil per a la transmissió de dades en mobilitat, amb una velocitat de 2 Mbps, cinc vegades superior a la què ofereix l'UMTS.
Amb aquest dispositiu, Vodafone es situa al capdavant dels serveis per a empreses a Espanya.
Aquesta tarja també es pot inserir en el nou router 3G/UMTS per tal de proporcionar connectivitat sense fils en mobilitat a 5 usuaris simultàniament. La connexió està perfectament protegida i assegurada de forma que ningú no autoritzat que es trobi prop del router pugui emprar la nostra connexió sense disposar d'autorització, al mateix temps que s'integra un tallafocs al router per a protegir-lo d'intents d'intrusió procedents d'Internet.
TerminalsJuntament amb les tradicionals terminals de telefonia mòbil i smartphones, Vodafone també ha presentat la nova PDA Wireless v1640 3G, un miniordinador que munta un processador Intel Bulverde a 520 MHz., teclat QWERTY rotatiu, dues càmeres i dos altaveus per a facilitar la videoconferència, i connectivitat per GPRS, WiFi i Bluetooth, tot això funcionant sota el sistema operatiu Windows Mobile 5.0 .
El disseny d'aquesta PDA la fa estèticament atractiva i molt funcional per a usuaris que necessitin treballar introduint gran quantitat de texte, tot i les dificultats inherents a qualsevol dispositiu que disposi d'un teclat tan petit.
Juntament amb aquest dispositiu, Vodafone ha mostrat al SIMO altres terminals com la PDA HP 6515 i els telèfons Nokia 9300 i 6680 a més de tota la gamma Blackberry.
Noves tecnologies de connectivitatSIMO també ha estat el marc triat per Vodafone per a posar en marxa les proves no comercials de noves tecnologies de connectivitat i comunicació com són l'HSDPA, la DBV-H i el "push to talk". La tecnologia HSDPA permet una velocitat de fins a 1,6 Mbps., mentre que la DBV-H permet rebre la senyal de televisió digital en un dispositiu mòbil.
La tecnologia "push to talk" permet la comunicació instantània amb dos o més usuaris simultàniament amb tan sols prémer un botó.
Comunicació a l'abast de tots, superant dificultats i barreresLes persones amb discapacitats auditives totals o parcials també tenen el seu espai a Vodafone, que ha presentat al SIMO la versió d'una terminal Blackberry especialment adaptada per al seu ús per part de persones sordes, a més d'una terminal Nokia 3510i unida a un dispositiu que elimina les interferències i els sorolls molestos per a aquells usuaris que emprin un audiòfon amb Telebobina "T", permetent-los mantenir una conversa sense problemes.
Més informació:Vodafone
http://www.vodafone.es
Especial SIMO 2005: Rimax presenta per primera vegada a Europa la versió 4.0 de les seves ulleres immersives
La companyia ha organitzat un torneig de Fórmula 1 per ordinador per a què el públic pugui comprovar l'alta qualitat gràfica que ofereix aquest nou dispositiu.
Les ulleres immersives de Rimax arriben a la seva versió 4.0 oferint una qualitat gràfica incomparable. Posant-se-les, l'usuari veu el mateix que si es situés davant d'una pantalla de 40" a escassament dos metres de distància, amb format 16:9 i 922.000 píxels. Les mateixes ulleres inclouen uns auriculars estèreo de gran qualitat que fan que l'experiència immersiva sigui total, a més de controls de brillantor i contrast per afinar la qualitat de la imatge.
La connexió és de tipus RCA, de forma que les ulleres es poden connectar a qualsevol dispositiu que disposi d'aquest tipus de sortida com poden ser DVD's portàtils o videoconsoles, però dificulta el seu ús amb ordinadors, per als quals haurem de disposar d'una tarja gràfica amb aquest tipus de sortida o un adaptador del tipus indicat.
Per tal de gaudir-ne tot estant de viatge, les ulleres immersives de Rimax inclouen una bateria de liti amb una autonomia de 8 hores, més que suficient per a gaudir de pel·lícules en un DVD portàtil, per a posar un exemple.
El seu disseny ergonòmic fa que s'adaptin perfectament a qualsevol usuari, tancant-se perfectament per a no deixar passar absolutament gens de llum. D'aquesta forma, quan veiem una pel·lícula, tenim la impressió d'estar en una sala de cine. A més, amb un pes d'escàssament 200 grams, són prou lleugeres com per a no molestar en absolut.
Més informació:Accessories - Rimax Virtual Vision 4.0 XL
http://www.rimax.net/products.asp?id=140
Microsoft s'apunta al carro del programari gratuït recolzat amb publicitat?
Un memoràndum intern de la companyia filtrat als mitjans de comunicació indica que, com a mínim, la companyia de Bill Gates ha estudiat l'opció de llançar versions gratuïtes d'alguns dels seus programes més populars, suportats amb publicitat.
La publicació online CNET News.com publicava aquesta setmana una noticia basada en un memoràndum intern de Microsoft filtrat a la premsa, en el qual -i com a exercici teòric- s'especulava amb la possibilitat de llançar al mercat versions gratuïtes d'alguns dels seus programes, que serien recolzades mitjançant l'inclusió de banners publicitaris. Aquestes aplicacions serien els paquets Works -la suite ofimàtica dirigida a usuaris finals i, especialment, al públic més jove-, OneNote i Money.
Aquest anunci de CNET News coincideix en el temps amb la recent presentació dels serveis Live de Windows i Office, uns complements gratuïts per als principals programes de la companyia de Redmond que inclouen publicitat com a forma de finançament.
Una forma de lluitar contra el pirateig i el programari gratuït de la competènciaCom a empresa productora de programari que té els seus productes instal·lats al 90% dels ordinadors del mon, Microsoft és també la companyia que més pateix la pirateria a la seva pell.
Oferir versions gratuïtes dels seus productes permetria deixar de banda el fenomen de la pirateria, al mateix temps que es generarien ingressos d'usuaris que actualment estan "gaudint gratuïtament" de productes de pagament. Tot i que el guany estimat per usuari i any s'estima en només 9 Euros, la suma del total d'usuaris que presumptament emprarien aquests productes faria que fossin rentables.
Un altre objectiu que es perseguiria amb aquest model de comercialització de programari seria minimitzar l'impacte que estan tenint les iniciatives de programari lliure, que tot i que encara disposen només d'un modest percentatge del mercat, van creixent dia a dia en gran part gràcies a la seva gratuïtat -que és en el que la majoria de les vegades es fixen els usuaris, deixant en segon pla les consideracions "filosòfiques" del programari lliure-.
Windows gratuït?El memoràndum intern de Microsoft apunta al més alt, destacant els avantatges que tindria oferir una versió gratuïta (i probablement retallada en funcionalitats) del sistema operatiu Windows, el producte estrella de la companyia de Redmond.
Malgrat tot, dos factors juguen en contra d'aquesta aposta: en primer lloc, Windows és juntament amb Office un dels dos productes que més beneficis generen a Microsoft, companyia deficitària en altres àrees i que, per tant, ha de cobrir les pèrdues d'uns departaments amb part dels beneficis d'altres. Tot i que és difícil saber a priori si el nou model de comercialització donaria més beneficis a llarg termini, l'estructura empresarial de Microsoft és massa gran i d'ella en depenen massa persones com per a embarcar-se en aventures massa arriscades.
Un segon factor són els problemes tècnics inherents a la inserció de publicitat en el sistema operatiu. No queda clar si això es faria mitjançant cibertires o emprant algun altre tipus de solució, però en qualsevol cas s'hauria de fer de forma que robés el mínim espai possible per al treball dels usuaris, així com per a què no els aclaparés molt, ja que llavors la publicitat podria arribar a tenir un efecte contraproduent.
La Web: 15 anys
Fou al Novembre del 1990 quan Tim Berners-Lee va publicar la primera plana web de la historia.
L'origen de la World Wide Web (en anglès, "Teranyina d'Abast Mundial") es troba al CERN (Centre Européenne pour la Recherche Nucléaire per les seves sigles en Francés), una instal.lació científica situada a Ginebra (Suïssa) que passa per ser el laboratori de física de partícules més gran del món, incloent-hi un accelerador de partícules situat a la frontera entre el país helvètic i el seu veí francés.
Tim Berners-Lee era al 1990 un altre treballador qualsevol d'aquest centre, amb una missió per a complir: facilitar l'intercanvi d'informació entre científics dins i fora del CERN. Per a això, i aprofitant els sistemes informàtics, Lee va voler construïr un sistema que no només permetés compartir informació, si no que a més fos multiplataforma, que simplifiqués l'edició de documents, i que permetés seguir referències externes des d'un document a una altra font com per exemple quan es consulta bibliografia.
En aquells temps, Lee ja havia escrit un document titulat "Information Management: A Proposal" (Gestió de la Informació: Una Proposició) en el qual hi dibuixava la revolució que -sense saber-ho- estava a punt de provocar. Tot i això, no fou fins al 13 de Novembre de 1990 quan Lee va implementar completament el seu sistema de publicació d'informació basat en el model client-servidor i utilitzable a travès de xarxes informàtiques i, més concretament, d'Internet.
La primera web, un simple conjunt de texte i enllaços sense cap imatge, fou realitzada a l'estació de treball NeXT Cube de Lee. A partir d'aquí, i durant el període nadalenc de 1990/91, Lee va escriure el primer navegador web del món -que a més era també el primer editor- i el primer servidor.
Content amb el seu invent, Tim Berners-Lee va publicar el 6 d'Agost de 1991 una nota en el grup de discussió alt.hypertext explicant el seu sistema, data que marca l'inici de la Web com a servei públic d'Internet.
La resta de la història és fàcilment deduïble i, d'altra banda, prou coneguda: la Web va créixer i es va expandir ràpidament, convertint-se en poc temps en el servei més popular de la Xarxa i un dels dos més emprats juntament amb el correu electrònic. Paral·lelament al seu èxit, també va evolucionar impulsada per institucions, empreses i particulars interessats en la seva expansió pel món a tots els nivells.
Actualment la Web dista molt del que fou en un principi, permetent un contingut molt més vistós, més interactiu i fins i tot es preveu que sigui la base per al funcionament del programari en un futur, superant el concepte de sistema operatiu i materialitzant la famosa frase "The Network Is The Computer" (la xarxa és l'ordinador) que va encunyar Sun Microsystems.
Microsoft presenta serveis "live" per a Windows i Office
L'objectiu d'aquests serveis no és substituir al programari que tenim instal·lat als nostres ordinadors, si no complementar-lo.
Els nous serveis Windows Live uniran sota aquesta marca els serveis i el programari abans oferts per MSN, divisió que no desapareixerà però que veurà disminuïdes les seves competències a només els continguts i la informació. Així, sota el mantell de Windows Live hi trobarem la propera versió de Hotmail, rebatejada com a "Windows Live Mail", la propera versió del Messenger -la 8-, que portarà per nom "Windows Live Messenger" i el motor de recerca que actualment coneixem com a MSN Search, i que passarà a anomenar-se "Windows Live Search". Altres aplicacions incloses en aquest paquet seran els serveis de seguretat i desinfecció d'adware/spyware/virus Windows OneCare, i un servei que ens permetrà accedir als nostres preferits de l'Internet Explorer des de qualsevol ordinador.
La gamma de serveis inclosos a l'Office Live giraran al voltant del programari SharePoint, inclòs en el Microsoft Office, i que permet a empreses i particulars crear el seu propi portal a la intranet corporativa o comptar amb eines avançades de comunicació i col·laboració. Els usuaris comptaran amb un espai gratuït de 30 MB. en el qual hi podran construir la seva plana web i fins i tot obtenir el seu domini gratuïtament a canvi d'incloure al seu site publicitat de Microsoft.
La publicitat també serà la forma de finançament d'aquest servei, que comptarà amb opcions de pagament que permetran l'eliminació de la publicitat esmentada, tot i que encara no s'ha revelat l'import d'aquests comptes de pagament.
De moment, els usuaris interessats poden apuntar-se al programa de betatesters, encara que la fase de proves de Windows Live i Office Live només es llançarà a principis de l'any vinent.
Més informació:Windows Live Ideas - Homepage
http://ideas.live.com/Microsoft Office Live
http://www.microsoft.com/office/officelive/default.mspxMicrosoft Previews New Windows Live and Office Live Services: Company outlines software-based services strategy
http://www.microsoft.com/presspass/press/2005/nov05/11-01PreviewSoftwareBasedPR.mspx
La nova barra de tasques de MSN inclou navegació per pestanyes a l'Internet Explorer
S'avança així una funcionalitat que d'una altra forma només es veurà a partir del llançament comercial del Windows Vista, previst per a l'any vinent.
MSN, la divisió de productes i serveis per a Internet de Microsoft, ha disponibilitzat a la Xarxa una nova versió de la seva barra d'eines per a l'Internet Explorer, que inclou diverses i interessants novetats.
Navegació en pestanyes però abans de l'IE 7La propera versió del navegador web de Microsoft (l'Internet Explorer) que portarà per número el 7, està previst que surti conjuntament amb el Windows Vista, el successor del Windows XP. Una de les característiques més destacables d'aquesta nova versió serà la possibilitat d'obrir diverses planes dins de la mateixa finestra però en diferents pestanyes, tornant al concepte de finestres anidades que la mateixa Microsoft va abandonar amb les més modernes versions del Word i que mai ha tingut amb l'Internet Explorer. La navegació en pestanyes és una característica que ja posseeixen els seus més directes competidors, com Firefox, Opera o Safari, essent a més molt lloada per part dels usuaris.
Tot i això, i amb l'anunci de la companyia de Bill Gates de què no existirà una versió de l'IE 7 per a Windows XP ni es podrà descarregar d'Internet per a instal·lar amb la versió actual del Windows, els usuaris del XP es perden aquesta funcionalitat de poder obrir diverses planes web en la mateixa finestra separades en pestanyes o, almenys, se la perdien fins a l'arribada de la nova MSN Toolbar.
La principal novetat d'aquesta eina és la funcionalitat incorporada d'afegir el tractament de pestanyes a l'IE 6.
Competència al Google Desktop SearchDavant la competència de Google en el camp de les cerques locals, Microsoft ha incorporat a la seva MSN Toolbar la capacitat d'indexar el contingut del disc dur per a posteriorment realitzar cerques directament des del quadre de text que s'afegeix a la barra de tasques del sistema operatiu. La indexació permet reconèixer i diferenciar diferents tipus de documents, com ara arxius del Word o missatges de correu electrònic.
Més informació:Plana de la MSN Toolbar
http://toolbar.msn.es/
Mostrats els primers progressos amb l'instal·lador gràfic de Debian
Dirigit als usuaris finals, fa més agradable el procés d'instal·lació del sistema alhora que el simplifica.
Una dels punts febles que sovint els usuaris finals atribueixen a Debian és la manca d'un instal·lador gràfic que els faciliti la tasca d'instal·lar i configurar aquesta distribució de GNU/Linux, que ja per ella mateixa arrossega fama de ser difícil i sovint inaccessible al públic en general, fet provocat en gran mesura per un procés d'instal·lació que pot pecar d'espartà i massa tècnic, però que té com a gran avantatge no amagar cap mena de detall de la instal·lació i configuració del sistema a l'usuari.
Amb aquest panorama, no es fa estrany que Debian s'hagi estancat entre el públic amb més nivell tècnic, i que hagin estat altres les distribucions en prendre posicions capdavanteres en el sector dels usuaris finals. Tot i això, l'ànim de Debian és crear un sistema operatiu universal, útil no només per als professionals de la informàtica si no també per a tota mena de persones. I és precisament amb aquest objectiu que des de fa un temps es parla del desenvolupament d'un instal·lador gràfic que faciliti aquest primer pas essencial i, d'altra banda, tan conflictiu, com és la instal·lació.
L'instal·lador gràfic de Debian es basa en les llibreries GTK, les mateixes que serveixen com a base per a l'entorn gràfic d'escriptori Gnome. El fet de basar-lo en aquestes llibreries no és casual: el mateix contracte social de Debian "obliga" a que tot el programari inclòs amb la distribució sigui totalment lliure, i les GTK són unes de les millors i més completes llibreries gràfiques disponibles sota una llicència 100% lliure.
Les primeres captures de pantalla que ens han arribat de les versions prèvies d'aquest instal·lador suggereixen un programa simple però complet, que permet configurar tots i cadascun dels aspectes a tenir en compte en un sistema operatiu però que al mateix temps ens pot deixar un dubte: permetrà a l'usuari veure la tasca d'instal·lació com quelcom més simple? Punts com escollir entre els gestors d'arrencada Grub o LILO poden confondre a alguns usuaris inexperts.
Només ens resta saber quan s'afegirà aquest instal·lador a una nova versió de Debian i veure quina resposta hi donen no només els usuaris que s'acostin per primer o segon cop a aquesta distro, si no també l'acceptació que té per part dels "incondicionals" debianites.
Més informació:Captures de pantalla del nou instal·lador gràfic de Debian
https://debian.polito.it/downloads/d-i_gtk_snapshots/
Interès per incloure Xen en el nucli de Linux
La tecnologia de virtualització permetria crear diversos servidors dedicats funcionant sobre la mateixa màquina, cosa que facilitaria l'estalvi en maquinari i simplificaria la gestió.
Xen és un sistema de virtualització desenvolupat per la Universitat de Cambridge que permet executar nombroses instàncies de diversos sistemes operatius sobre una sola màquina, aïllant cadascun dels sistemes, que s'executen sobre un únic sistema conegut com a "host". Xen és una tecnologia lliure i oberta, que s'ha anat incorporant gradualment i amb gran èxit al món del programari lliure amb Linux com a paradigma.
És gràcies a aquest èxit que cada cop més s'està demanant que aquesta tecnologia s'inclogui en el kernel (nucli) de Linux, proporcionant així una eina molt útil a les empreses per a crear servidors; posem-ne un exemple pràctic: una instal·lació de GNU/Linux amb diverses màquines virtuals Xen, una amb el servidor de correu, una altra amb el servidor web, una altra com a servidor de fitxers,... Si una d'elles es pengés, no afectaria les altres, impedint la paralització total del servei que només es veuria limitat en alguns aspectes. Aquesta característica que em permeto la llibertat d'anomenar "multiservidor en un" (malgrat que reconec que és una denominació poc ortodoxa) es potenciarà amb l'entrada al mercat dels processadors multinucli i l'augment del parc de màquines multiprocessador.
Empreses com ara Red Hat (líder en el mercat de servidors Linux amb els seus productes Enterprise Server) ja estan demanant la seva inclusió en el nucli del sistema, en campanyes molt actives. De fet, els mateixos desenvolupadors del kernel estan sospesant aquesta inclusió, ja que són moltes les distribucions que l'inclouen. Entre aquestes s'hi troben les principals: SuSE, Fedora, Debian (en les edicions experimental i de desenvolupament) i altres sistemes diferents de GNU/Linux com NetBSD 2.0 .
Tot i això, sembla que ningú vol prendre la responsabilitat activa en la inclusió de Xen al nucli del sistema, per la qual cosa la seva incorporació encara podria trigar en veure la llum. Un factor juga a favor de Xen: Microsoft està donant molta empenta a les seves solucions de virtualització, en competència directa amb VMware (que també ofereix el mateix tipus de producte), per la qual cosa si el món del programari lliure no es vol quedar enrere en aquesta cursa, ha d'apostar per alguna mena de solució en aquest sentit, i la més versàtil i desenvolupada actualment és Xen.
Més informació:Plana web oficial de Xen
http://www.cl.cam.ac.uk/Research/SRG/netos/xen/
Primer LiveCD d'OpenSolaris que arrenca en un entorn gràfic
Fins ara havíem pogut gaudir només de poques eines basades en OpenSolaris, i sempre en línia de comandes.
BeleniX és la primera distribució d'OpenSolaris -el projecte d'alliberament del codi font de Solaris, el Unix propietari de Sun Microsystems- que arrenca cap a un entorn gràfic, en aquest cas Xfce 4. Certament no es tracta de Gnome (un dels entorns preferits de Sun) o el Java Desktop System (l'entorn d'escriptori de la pròpia Sun, basat en Gnome i en la tecnologia Java), però proporciona tota la funcionalitat necessària i és prou lleuger -de fet està pensat per a màquines amb escassos recursos de maquinari o ordinadors antics- com per a incloure'l en aquesta distro d'OpenSolaris.
BeleniX ha estat desenvolupat a l'India per programadors de Sun Microsystems amb l'objectiu de donar a conèixer aquest sistema operatiu al seu país. La intenció és que des d'un Live CD evolucioni fins a una distribució completament instal·lable en disc dur. Aquest primer pas respon a una voluntat divulgativa, que sens dubte es farà més fàcil en forma de CD Live, tal i com ja han demostrat aquestes eines en un altre sistema operatiu com és Linux.
De moment es pot descarregar lliure i gratuïtament la versió 0.2 en format ISO preparada per a "torrar" des de la mateixa plana web del projecte.
Més informació:BeleniX
http://belenix.sarovar.org/belenix_home.html
