El racó d'en freejack: de març 2006

divendres, de març 31, 2006

Microsoft desmenteix que la major part del codi font de Windows Vista hagi de ser reescrit

La companyia de Redmond no ha trigat ni 24 hores a respondre a un rotatiu en línia australià que es feia ressó dels insistents rumors que circulen per la Xarxa i que apunten a què la major part del codi del futur Windows Vista presenta tals problemes que estan obligant a Microsoft a reescriure'l.

La publicació australiana en línia Smarthouse citava a fonts internes de Microsoft sense donar a conèixer el seu nom i afirmant que, segons les declaracions d'aquestes, fins a un 60% del codi font del futur Windows Vista no seria finalment utilitzable en el producte final a causa de problemes diversos i, per tant, ha de tornar a ser reescrit.

El suposat problema afectaria especialment a l'apartat Media Center del futur sistema operatiu, per al qual s'haurien desviat programadors que treballaven fins ara a la divisió Xbox de la companyia de Redmond.

El foc que es va encendre amb aquests rumors s'ha vist alimentat per la reorganització que Microsoft va portar a terme en la seva divisió de desenvolupament de Windows, incloent-hi un nou vicepresident, Steve Sinofsk, procedent de la divisió Office i que té fama de complir els terminis marcats per al llançament d'un producte.

Seguint amb la informació proporcionada per Smarthouse, el retard en Windows Vista també hauria afectat directament a la segona versió de la plataforma Viiv d'Intel, que el fabricant californià hauria endarrerit per a fer coincidir la seva sortida al mercat amb la del nou sistema operatiu de Microsoft.

¿Podria ser que Microsoft hagués anunciat el 'roadmap' per a Windows Vista abans de tenir el sistema operatiu a punt per a la seva finalització, en una maniobra que podríem considerar un 'farol'? El món de la informàtica no ens té desacostumats a aquesta mena de maniobres -i fins i tot pitjors- però hem de tenir en compte la sèrie de versions beta que s'han alliberat fins avui, i que constitueixen una prova palpable que, com a mínim, el sistema operatiu existeix i és -valgui la redundància- operatiu. Si part del seu codi es pot reescriure per tal de ser millorat a temps per al llançament o s'ha de reescriure perquè falla, això és una altra història i molt difícil de comprovar des de fora de l'equip de desenvolupament i de l'empresa.

Microsoft ha respost a aquestes declaracions no de forma oficial, si no a través de diferents publicacions en línia, admetent la reorganització de la divisió Windows (que ja va publicar al seu lloc web de forma oficial), però afirmant que aquesta es produeix mirant al futur i no al present per a optimitzar la forma de treballar i oferir un millor servei als seus clients.

La reorganització de diferents divisions dins de Microsoft té molt sentit si un pensa en la nova família de serveis Live de la companyia, més integrats en el sistema operatiu que els seus antecessors corresponents a la divisió MSN, pel que és lògic que per a millorar la intercomunicació i col·laboració entre departaments, s'estiguin canviant coses.

Una altra resposta que es dóna a l'article de Smartphone és que si es dóna el fet d'haver de reescriure fins al 60% del codi font del nou sistema operatiu, el retard en la seva sortida al mercat no serà de dos mesos (previst inicialment per al novembre del 2006, data endarrerida a gener del 2007), si no de molt més temps, ja que s'han de fer proves exhaustives del nou codi.

Fonts internes de Microsoft han declarat a rotatius com BetaNews que el codi font de Windows Vista està ja ultimat i només necessita petits retocs.

Més informació:

Article original de Smarthouse
http://www.smarthouse.com.au/Computing/PlatformsArticle=/Computing/Platforms/R7G5G6U4
Article de resposta a Arstechnica
http://arstechnica.com/news.ars/post/20060324-6453.html

Article a BetaNews
http://www.betanews.com/article/Microsoft_No_Vista_Code_Changes/1143232877

dimecres, de març 29, 2006

Rumors apunten a un Smartphone d'Apple

El fabricarien ensambladors taiwanesos, i podria sortir al mercat a finals d'aquest any o principis del vinent, segons els analistes. Tot i això, per ara només es tracta de rumors.

Segons el rotatiu australià, que cita com a font a un alt executiu de BenQ, el nou dispositiu d'Apple -un telèfon mòbil amb funcions de reproductor de MP3 semblant a l'iPod- ha deixat de ser actualment un secret entre la comunitat de fabricants de tecnologia de Taiwan.

La font de Smartphone hauria afirmat que tot i que BenQ no fabricarà el nou telèfon (aquesta companyia i Apple es fan la competència en el sector dels reproductors MP3), l'empresa esmentada ha estat sondejada per a la seva subcontractació per part d'altres fabricants taiwanesos.

Altres companyies com els prestigiosos analistes J.P. Morgan, s'han atrevit fins i tot a donar dates de llançament per a l'iPhone -nom que rebria el producte-: es situaria entre finals d'enguany i principis de l'any vinent.

El suposat iPhone tindria capacitats de reproducció de música molt similars a les de l'iPod d'Apple, amb una memòria que podria oscil·lar entre un i diversos gigues, malgrat que aquesta seria de tipus Flash i és molt poc probable que pugui ser un disc dur com en les gammes de més capacitat del reproductor multimèdia d'Apple.

Es desconeixen altres detalls com si podria reproduir vídeo, la seva mida, estètica o amb quin sistema operatiu funcionaria.

Naturalment tot això això és, ara per ara, un simple rumor vagament fonamentat, del qual se n'estan fent ressó els principals rotatius tecnològics, malgrat que ja sabem que molts dels rumors que circulen sobre Apple s'acaben materialitzant d'una forma o altra tard o d'hora.

L'entrada de la companyia de la poma en el segment de la telefonia mòbil tindrà sense cap mena de dubte un fort impacte en el sector, com el va tenir en el de la informàtica personal i en el dels reproductors de música en entrar a cadascun d'ells.

Més informació:

Article original de Smarthouse
http://www.smarthouse.com.au/iPods_And_Portable_Players/iPods?Article=/iPods%20And%20Portable%20Players/iPods/W5C2N2D7

dimarts, de març 28, 2006

'Les noies que van perdre la càmera', o com es fonamenta una llegenda urbana gràcies a Internet

Unes fotografies eròtiques d'origen incert passen a formar part de la 'vox populi' de la Internet Espanyola, amb la col·laboració de certs mitjans de comunicació que han revelat informació possiblement sensible per a la identificació de les desafortunades protagonistes.

Diu la llegenda... Aquesta és la forma en la què a molts de nosaltres començaven a explicar-nos un conte quan érem petits. I permeteu-me que jo ara us n'expliqui un: diu la llegenda que un dia, en una festa universitària, un jove es va esmunyir a l'habitació d'una noia i va robar del seu ordinador una sèrie de fotografies de caire eròtic que la interessada s'havia fet amb dues amigues més. Les va enviar per correu electrònic i a partir d'aquí van començar a circular de bústia en bústia a través d'Internet. Fins aquí la llegenda; ara passem a la realitat.

Certament, i des de finals del mes de febrer-principis de març, la Internet espanyola s'ha vist inundada per fotografies suposadament pertanyents a tres joves damisel·les, fotografies que s'han anat enviant entre amics a través del correu electrònic. El seu origen, segons uns, seria el que explica la llegenda. Segons altres, dos joves universitaris s'haurien trobat una càmera de fotos digital amb, per a la seva sorpresa, les mitificades fotografies.

Alguns mitjans de comunicació s'han atrevit fins i tot a donar un origen cert a les imatges: haurien estat fetes en una coneguda estació d'esquí per tres estudiants d'una també coneguda Universitat. Després de l'incident, haurien denunciat al jove que els va robar les imatges del seu ordinador.

Alguns també han especulat amb què fossin les mateixes interessades les qui haguessin publicat les seves fotos a la Xarxa, usant l'excusa de què eren robades per augmentar el 'morbo' per allò prohibit entre la potencial audiència i, d'aquesta forma, fer-se famoses. Un globus sonda pertanyent a un estudi per mesurar l'abast de les llegendes urbanes seria una altra possible explicació, i la darrera que he sentit -a més de ser la més graciosa- és que aquestes noies protagonitzaran la segona part d'una coneguda pel·lícula, amb el que les imatges serien una mena de "ganxo publicitari".

No és, de fet, la primera vegada que fotografies o vídeos robats circulen per la Xarxa de xarxes; els casos de famoses com Pamela Anderson o Paris Hilton són l'exemple paradigmàtic d'aquest tema.

És impossible contrastar la història, pel que continuarà essent una llegenda urbana (probablement fins desaparèixer en l'oblit de la Xarxa), però el que queda és el comportament dels mitjans de comunicació, no per haver-se fet ressó de la notícia -al cap i a la fi, el que interessa a la gent és allò noticiable, o no?-, si no per les dades que han facilitat i que podrien (en el cas de ser cert l'afer i que haguessin donat en el clau amb la localització de les interessades) permetre la seva ràpida identificació. I, en aquesta societat en la qual vivim, ja sabem el que pot representar per a aquestes noies el seu escarni públic amb l'exhibició de les imatges robades (cas de ser veritat alguna de les primeres hipòtesis explicades)...

Davant d'aquesta situació cal preguntar-se quins codis ètics segueixen els esmentats mitjans (que tot val a dir-ho, no són els de més difusió ni dins ni fora d'Internet) per donar a conèixer informació sensible sobre la presumpta identitat de persones que poden patir després a la seva pell la pressió de la societat.

I per la meva part, també em declaro culpable. Culpable per usar un tema tan banal per a parlar de la moral a la Xarxa. Culpable de fomentar una possible falsa llegenda urbana i/o d'alimentar un mite. Culpable de fer el mateix que els mitjans de comunicació als quals critico (malgrat que com a descàrrega per alleugerir la meva condemna diré que jo no he revelat noms d'universitats o altres dades més sensibles que puguin permetre la identificació de les afectades). Quina pot ser la meva condemna?

DivX llança reproductor per a la Web

La companyia intenta afermar-se en un sector dominat per Microsoft amb el seu format Media Player i Apple amb QuickTime, seguides a distància per Real Networks. Una de les principals característiques del reproductor web és la possibilitat de gravar a CD la pel·lícula que estiguem veient.

Els principals jugadors del sector dels formats per a continguts de vídeo (Microsoft, Apple i Real Networks) compten amb plug-ins per a diversos navegadors en les principals plataformes informàtiques, al costat de Macromedia (ara part d'Adobe) que disposa de l'estàndard de facto Flash, amb el qual es pot inserir vídeo en una plana web, malgrat que sense la versatilitat que proporciona un MPEG o un WMV. Existeixen també altres códecs d'altres companyies que també disposen de plug-ins per a navegadors, però el seu impacte en el mercat és bastant menor que els esmentats anteriorment.

DivX, companyia molt coneguda pel seu códec per a vídeo que permet comprimir amb molt poca pèrdua (qualitat DVD), ha decidit llançar-se a aquest terreny amb un player web per a pel·lícules en aquest format, que permet reproduir un fitxer DivX directament dins d'una finestra del nostre navegador web.

El reproductor web serà inclòs a partir d'ara en totes les descàrregues de DivX.

Principals característiques

Suport per a qualsevol vídeo en format DivX
Mode de reproducció a pantalla completa
Mode de reproducció "windowed", en el qual la pel·lícula es mostra en una finestra diferent de la que conté la plana web des de la qual ha estat cridada
Suport per a vídeo d'alta definició
Permet l'ús de skins (literalment, pells) per a què els webmasters puguin adaptar l'aparença del reproductor a la de les seves planes web
Formats suportats: DivX 3, 4, 5, 6 (.div, .avi), DivX media files (.divx), i fitxers amb protecció DRM (.tix)
És possible gravar la pel·lícula que estiguem veient des del reproductor a un CD amb tan sols arrossegar-la a la unitat corresponent. El reproductor inclou tot el programari necessari per a la gravació del mitjà
Només 1 MB. de 'pes'
Gratuït

A la web de DivX els programadors de pàgines web compten amb una eina que els permet generar el codi necessari per a 'encastar' un vídeo en format DivX a la seva plana web.

Ampli suport

DivX ja ha escollit el seu camp de batalla contra la competència directa: Windows i Mac OS X. Per als dos sistemes operatius, disponibilitza el seu player web per a un ampli ventall de navegadors:

Windows: Internet Explorer 5.0 o superior, Firefox, Mozilla (1.7 o superior), Netscape (8.0 o superior), Opera (8.0 o superior), i Seamonkey.
Mac OS X: Safari 2.0 o superior, Firefox, Mozilla (1.7 o superior), Netscape (7.2 o superior), Opera (8.51 o superior), Camino i Seamonkey.

Presentat el 9 de març, el player de DivX per a la Web ja ha registrat més d'un milió de descàrregues.

Més informació:

DivX.com: The official Site of DivX Video the DivX Player and the DivX Codec
http://www.divx.com/

Anunciat el 'roadmap' per a Office 2007

Serà llançat més tard del que s'havia anunciat prèviament, a principis de 2007, i el seu llançament coincidirà amb el de Windows Vista.

Segons la nota de premsa oficial publicada per la companyia de Redmond, la feina en la propera versió d'Office s'acabarà l'octubre d'enguany, data per a la qual espera alliberar-lo per als grans fabricants i ensambladors de PCs.

La sortida al públic en general es produirà al mateix temps que la de Windows Vista, al gener del 2007.

El retard en la sortida comercial de Windows Vista i del paquet ofimàtic Office podria perjudicar a les vendes de PCs en la campanya del Nadal 2006/07, tenint en compte que el sector comença a notar una petita crisi que va en augment.

Més informació:

Microsoft Confirms Timeline for 2007 Microsoft Office System Product on track for October RTM
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/mar06/03-24OfficeTimingPR.mspx

Red Hat obre la seva base de coneixement al públic en general

Ja no cal disposar d'un nom d'usuari i contrasenya per a poder consultar els continguts de la base de dades.

Fins ara la base de dades 'Knowledge Base' de Red Hat necessitava del registre previ per al seu ús, un pas molest i que podia fer enrere a més d'un possible usuari. Però, a partir d'ara, aquest pas previ serà innecessari; la base de dades de Red Hat és oberta i pública sense cap mena de restricció.

Una Knowledge Base (literalment Base de Coneixement) en el món de la computació consisteix en una base de dades de temes relacionats amb un sistema informàtic concret, maquinari o programari, en la qual es troben els problemes més comuns i les seves solucions, metodologies per treballar amb el sistema i respostes a les preguntes que més freqüentment es fan els usuaris.

La base de dades de Red Hat és important pel seu volum d'informació i la qualitat que ofereix. Per exemple, podem trobar-hi temes com accedir al Directori Actiu d'un domini Windows 2000/2003 des de Linux, actualitzar un paquet RPM, o com accedir a un dispositiu USB que no és reconegut pel sistema, entre molts altres temes.

L'eina de recerca de continguts de la Knowledge Base de Red Hat funciona de forma que podem expressar-li les preguntes sobre els temes a consultar emprant llenguatge natural. La base de dades continuarà essent mantinguda pels tècnics de Red Hat.

Més informació:

redhat.com | Knowledgebase
http://kbase.redhat.com/faq/

dijous, de març 23, 2006

Projecte de llei a França podria obligar a les botigues de música en línia a obrir els seus formats

L'objectiu és evitar les pràctiques monopolístiques de les grans companyies informàtiques que juguen en el sector dels continguts digitals d'àudio i vídeo.

L'Assemblea Nacional (la cambra baixa legislativa) del país gal ha aprovat un projecte de llei relatiu als sistemes de protecció de continguts digitals i el copyright en línia que ja ha generat rumors a la Xarxa relatius a com podria afectar a una companyia tan poderosa en el sector de la venda de música en línia com Apple, la qual és líder amb la seva botiga iTunes.

En aquest projecte de llei es contempla l'obligació per a les companyies que venen música o altres continguts digitals en línia com ara vídeo a obrir els seus formats de protecció digital a la competència, de forma que altres venedors puguin presentar productes compatibles amb els seus formats de maquinari (reproductors MP3) i programari (els fitxers amb les cançons).

Amb una regulació similar s'hagués evitat el xoc que van protagonitzar Apple i Real Networks fa uns mesos al sol·licitar la segona a la primera l'ús de la seva tecnologia per a facilitar als seus usuaris la descàrrega directa de fitxers des de la botiga en línia de Real Networks i el seu traspàs directe a l'iPod. Apple s'hi va negar, i Real va trencar la tecnologia de protecció de la companyia de Steve Jobs mitjançant tècniques d'enginyeria inversa, el que va molestar molt a Cupertino.

Al forçar el projecte de llei francès la compartició de la tecnologia de protecció, Apple hagués estat obligada a cedir-la a Real.

Gran impacte per a Apple

La rumorologia a Internet s'ha disparat pel que fa al líder indiscutible en venda de música en línia, Apple.

La companyia de Steve Jobs es pot veure especialment afectada per aquesta nova regulació, sempre que acabi sent aprovada. Apple ha aconseguit una posició eminentment dominant al mercat en gran part a causa que fou la primera en volcar-se en aquest nou tipus de negoci, també a la seva imatge dinàmica i moderna capaç no només de mantenir a una audiència fidelitzada de forma gairebé religiosa, si no també capaç d'atraure's nous clients, però també en part a causa de l'ús de sistemes de protecció propietaris, que lliguen a l'usuari de iTunes al seu iPod i a l'usuari de l'iPod a l'iTunes.

Aquesta és, precisament, la situació que volen evitar els reguladors gals, la d'un quasi-monopoli per part d'una o unes poques empreses i facilitar que els usuaris puguin adquirir cançons a una o altra botiga en línia enlloc d'haver-se de lligar a una única plataforma.

S'ha arribat a especular a Internet fins i tot amb un possible abandonament del mercat gal per part d'Apple, disposada a la pèrdua econòmica i de clientela que això representaria abans que obrir la seva tecnologia a altres empreses, el que podria ser aprofitat directa o indirectament per aquestes per a crear productes compatibles a nivell global i no només restringits a França. Tot i això -i insistim que només són rumors- Apple ha declinat realitzar qualsevol comentari oficial sobre la nova llei.

A partir d'ara, el camí que seguirà el projecte de llei serà la seva discussió al senat francès, on si és aprovada passarà a formar part del codi legal i, en cas de ser rebutjada, seria retornada a la cambra de l'Assemblea Nacional per a la seva modificació o abandonament definitiu. La seva presentació i debat al senat podria fer-se efectiu cap al maig.

En cas de la seva aprovació, la nova regulació podria crear un precedent legislatiu a adoptar com a jurisprudència per la Unió Europea en primer lloc (institució que manca d'una ordenació legal comú a tots els seus països membre en aquest àmbit), i per a altres països a posteriori.

A més de preveure l'obertura dels sistemes de protecció digital a altres empreses per a millorar les possibilitats de competència, el projecte de llei marca noves sancions econòmiques per a la pirateria de continguts digitals.

Anunciat el "roadmap" per a Windows Vista

Els integradors de sistemes disposaran de la nova versió de Windows al novembre d'aquest any, i serà llançat al públic en general a principis del 2007.

Microsoft ha publicat el calendari que seguirà Windows Vista, el seu nou sistema operatiu de propera generació i successor de l'actual Windows XP que data de l'any 2001.

Abans del seu llançament oficial s'anticiparà una versió beta que serà repartida per tot el món a uns dos milions de betatesters, que provaran el producte i informaran a la companyia de Redmond dels possibles problemes que pugui tenir i donaran els seus suggeriments per a millorar-lo. Això passarà aviat, en algun moment durant el segon quadrimestre de 2006 (mesos de maig a agost).

Abans de disponibilitzar-lo al públic en general a principis del 2007, Microsoft el farà arribar als grans fabricants i integradors de sistemes per a què passi les proves de compatibilitat amb els seus equips i puguin començar a preparar el camí per vendre'l als seus clients.

Segons paraules de Jim Allchin, co-president de la divisió de plataformes i serveis per a Microsoft, el fet de disponibilitzar el nou sistema abans als integradors i fabricants respon al fet de què "la indústria necessita un espai de temps més gran per migrar a Windows Vista en els seus PCs durant les vacances. L'hem d'optimitzar per a la indústria, per tant hem decidit separar la disponibilitat de les versions per a negocis i per al públic final".

Més informació

Microsoft Updates Windows Vista Road Map: Business availability for Windows Vista in November 2006, consumer availability in January 2007
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/mar06/03-21WindowsVistaDeliveryPR.mspx

Microsoft presenta un nou framework per a la programació d'aplicacions web avançades

Basat en AJAX, permet la creació d'aplicacions web altament interactives.

Microsoft ha aprofitat la celebració de la conferència MIX 06 a Las Vegas (Nevada, Estats Units) per presentar la seva nova eina de programació orientada a la web, que usarà el cada vegada més popular llenguatge AJAX, una unió de diverses tecnologies que facilita la creació d'aplicacions avançades i més interactives que les tecnologies existents fins avui i que s'ha emprat per exemple per a la creació de serveis interactius com per exemple Google Talk integrat en Gmail.

ATLAS ASP.net consisteix en un framework que s'integra en la suite de desenvolupament Visual Studio 2005 de la companyia de Redmond i la plataforma ASP.net, i permet la creació d'una aplicació web com si d'un altre tipus d'aplicació es tractés. Si a més l'usuari també té instal·lat l'Internet Information Server, ATLAS el reconeix i empra la seva configuració.

Per a promocionar i expandir el seu ús, la companyia de Redmond ha convocat un concurs de llocs web que emprin l'entorn ATLAS per a la creació de funcionalitats avançades per als seus usuaris. Es pot obtenir més informació sobre aquest concurs a

Mash-It-Up with 'Atlas' Contest
http://atlas.asp.net/default.aspx?tabid=47&subtabid=475

Segona intenció?

Quan Microsoft toca un estàndard de programació, molts programadors tremolen. Va passar amb Java, al qual la companyia de Bill Gates va voler desnaturalitzar introduint APIs propietàries per al seu sistema operatiu, de forma que una aplicació Java compilada amb les seves eines no era 100% compatible amb l'estàndard delimitat per Sun Microsystems. Però això també va representar un judici legal i una sentència contra Microsoft que la va forçar a abandonar el desenvolupament de productes Java.

És lògic pensar que la possibilitat d'intent de desnaturalització d'AJAX existeix, però és difícil per diverses raons. ATLAS és una implementació de diverses tecnologies ja existents, com Javascript i XML, per la qual cosa els estàndards ja estan fixats i tots els navegadors web són compatibles amb ells, i el navegador de cada internauta és el responsable últim de l'execució de l'aplicació. Així doncs, si Google no empra el kit de desenvolupament de Microsoft, les seves creacions podran seguir executant-se tranquil·lament als nostres navegadors. Els programadors poden, per tant, dormir tranquils almenys de moment.

Amb tot el que he explicat i degut a la novetat del producte que ha fet que encara no hagi estat testejat a fons, queda el dubte de com es comportaran les aplicacions creades en altres entorns client/servidor diferents als productes de Microsoft. Per exemple, un internauta que els empri des d'un Firefox podrà gaudir de tota la funcionalitat, o hi haurà alguna API dirigida específicament a l'Internet Explorer?

Més informació:

ATLAS ASP.NET Web: The Official Microsoft "ATLAS" Site
http://atlas.asp.net

dimecres, de març 22, 2006

Així serà Messenger 8

La propera versió del conegut programa de missatgeria instantània modifica lleugerament el seu nom per a integrar-se amb els serveis Live que Microsoft vol potenciar, passant a anomenar-se Windows Live Messenger.

Microsoft ha llançat la beta del futur Messenger sense l'habitual fanfarria i publicitat que acostuma a envoltar als productes estrella de la companyia de Redmond -i això que sense cap mena de dubte, Messenger és un dels seus productes estrella a Internet-. Fins ara, l'accés a la beta estava tancat només a un grup de betatesters seleccionats per invitació, però ara Microsoft l'ha disponibilitzat per a tothom.

Canvis gràfics

L'estètica de Messenger canvia -com en qualsevol altra nova versió d'una aplicació de Microsoft, les millores en la interfície gràfica són indispensables- per a integrar-se més amb l'aspecte que presentarà el futur Windows Vista i que es comença a entreveure amb la gamma de productes Live. Aquesta nova cara que presenta el programa es veu des del moment d'arrancar-lo.

A banda dels canvis en el grafisme, la disposició de la interfície no pateix grans variacions. Això si, les formes més quadrades predominen sobre les més arrodonides de versions anteriors.

Altres millores que presenta la versió beta del proper Messenger són:

Poder entaular converses amb els nostres contactes encara que tinguem l'estat de desconnectat, de forma que podem passar inadvertits si no volem parlar amb un contacte "indesitjat" en aquell moment.
Disponibilitat d'un "contestador automàtic" o bústia on es deixaran missatges als contactes que no estiguin en línia en aquell moment, i que ells podran llegir posteriorment sense haver d'entrar en la bústia de correu (opció "Enviar un missatge instantani per a usuaris no connectats")
Carpetes compartides que faciliten l'intercanvi de documents i el treball en grup entre els usuaris de Messenger. Serà, sense cap mena de dubte, una de les opcions més ben rebudes per part dels usuaris corporatius.
Possibilitat d'iniciar directament una conferència d'àudio mitjançant l'opció "Trucar al PC d'un contacte".
Opció de veure imatges procedents de la càmera web d'un contacte directament i des de la finestra principal de l'aplicació.

Suport per a Mac OS X?

La tendència de la companyia de Bill Gates és la d'anar disminuint progressivament el suport a la plataforma d'Apple, excepte en productes clau per a la pròpia Microsoft com és la suite Office. Bon exemple d'això és l'abandonament primer de l'Internet Explorer per a Mac i, més recentment, del reproductor multimèdia Windows Media Player.

Davant d'aquesta situació cal preguntar-se si Messenger serà el següent a patir les retallades, ja que la versió per a Mac OS no disposa actualment de totes les funcionalitats que té la seva homòloga per a PCs amb Windows, per la qual cosa el futur immediat podria apuntar a la "congelació" del desenvolupament d'aquest programari per passar a abandonar-lo definitivament.

En qualsevol cas, els usuaris de Mac (de la mateixa manera que els de Linux o altres sistemes operatius) podran continuar usant aplicacions alternatives per parlar amb els seus coneguts a través de la Xarxa.

Més informació:

Windows Live Ideas
http://ideas.live.com

Descàrrega de la versió beta de Windows Live Messenger
http://ideas.live.com/signup.aspx?versionId=0eccd94b-eb48-497c-8e60-c6313f7ebb73

Windows Vista integrarà suport per a OpenGL sense ser una capa de Direct3D

La companyia de Redmond desmenteix així les informacions que confirmaven la desnaturalització d'aquest estàndard que tindria com a objectiu últim provocar la migració de molts programadors a la plataforma de Microsoft.

OpenGL (acrònim d'Open Graphics Library) és una interfície de programació (API) gràfica multiplataforma desenvolupada originalment per Silicon Graphics Incorporated (SGI) per a la creació d'aplicacions que treballin amb gràfics en 2D i 3D. Amb el temps ha passat a ser del domini públic, amb implementacions per a diversos sistemes operatius. En Windows entra en competència directa amb Direct3D, l'estàndard de Microsoft per a la programació de gràfics que és usat per gran quantitat de jocs per a aquesta plataforma.

És per això que no va estranyar a gaire gent quan a finals de l'any passat es van filtrar a Internet diverses informacions que apuntaven a què Microsoft faria una implementació pròpia d'OpenGL, però que no s'executaria directament sobre el sistema operatiu, si no que seria una capa de Direct3D, l'estàndard gràfic de la companyia de Redmond. Això, sense cap mena de dubte, redundaria en una pèrdua de rendiment molt evident de les aplicacions que empressin OpenGL, doncs a partir d'ara enlloc de respondre a una crida directa, l'execució es realitzaria en dues passes (resolució de la crida a l'API OpenGL, i resolució de la crida d'aquesta última a l'API Direct3D). L'esmentada reducció de rendiment podria arribar fins al 50%.

A més, i com altres conseqüències, es "congelarien" les actualitzacions d'OpenGL i es deixarien en mans de Microsoft, i també es deixarien en mans de la companyia de Redmond les futures extensions per a suportar nou maquinari. Pel que sembla, els plans de la companyia de Bill Gates podrien haver passat per deixar a OpenGL en la versió 1.4 -segons la rumorologia internauta-.

Amb un estàndard OpenGL minvat pel què fa a rendiment, sense cap mena de dubte molts programadors migrarían a Direct3D, dificultant d'aquesta manera la programació multiplataforma d'aplicacions gràfiques que ara facilita OpenGL, i perjudicant així a altres sistemes operatius com Linux o Mac OS X, que actualment poden gaudir de ports d'algunes aplicacions i jocs procedents del món Windows gràcies a la facilitat que aporta als programadors la disponibilitat de la mateixa API gràfica en tots els sistemes.

Finalment Microsoft sembla que, malgrat implementar una opció per a executar efectivament OpenGL com a una capa de Direct3D, també facilitarà la seva execució directa, amb el que -de moment- els programadors que emprin aquest estàndard poden respirar alleujats.

Més informació:

Weblog amb la informació sobre el tema
http://blogs.msdn.com/kamvedbrat/archive/2006/02/22/537624.aspx

OpenGL.org Discussion & Help Forums: Call to Action: Ensure that OpenGL remains a first class API under Windows Vista
http://67.15.50.109/discussion_boards/ubb/ultimatebb.php?ubb=get_topic;f=12;t=000001

Alliberada Fedora Core 5

El projecte Fedora ha disponibilitzat la versió Core 5 de la seva distribució Linux després d'un període de nou mesos de desenvolupament, amb Gnome 2.14 i l'entorn de programació Mono com a grans novetats.

Els principals canvis introduïts des de l'anterior versió Core 4 i principals novetats de la distribució són:

Nou logotip per al projecte i nova imatge amb un tema d'usuari més amigable i actual per a l'entorn gràfic.
Kernel 2.6.15
Entorns gràfics d'escriptori Gnome 2.14 i KDE 3.5 . El servidor gràfic és el X.org X11R7.
Navegador web Mozilla Firefox 1.5
Suite ofimàtica OpenOffice.org 2.0
GCC 4.1
Per primera vegada en Fedora s'hi inclou l'entorn de programació Mono, fins ara vetat en aquesta distro per un tema de patents però també mal vist per pertànyer a Novell, empresa que manté la distribució SuSE i des de fa un temps esponzoriza el projecte OpenSuSE, rivals directes de Red Hat i Fedora respectivament. Això ha obert la porta a la inclusió d'aplicacions basades en Mono com el cercador Beagle.
Inclusió de possibilitats gràfiques avançades a l'escriptori mitjançant l'ús d'OpenGL a través del projecte de renderització de Fedora, amb el qual es dóna la rèplica a Xgl que és el sistema emprat per a gràfics avançats en altres distribucions com SuSE o Ubuntu.
Per a ordinadors portàtils s'inclou l'última i millorada versió del gestor d'energia i suport per suspendre a RAM.
Facilitada la compartició i l'intercanvi d'arxius mitjançant el programari Gnome User Share.
Substituïts els gestors de paquets i de programes existents fins ara per noves utilitats basades en yum.
Millorat el suport per al programari de virtualització Xen.

Fedora Core 5 ja pot ser descarregada des dels servidors del projecte i els seus corresponents mirrors repartits arreu del món, estant disponible per a les arquitectures i386, x86-64 i PowerPC, en 5 imatges ISO de CD més una imatge ISO de 75 MB. etiquetada com a "disc de recuperació" (rescue CD). No existeix una versió en DVD.

Fedora Core és una distribució Linux creada i mantinguda per una comunitat de programadors i persones que contribueixen amb altres coneixements i habilitats com per exemple traductors, que compta amb el suport i l'esponsorització de la companyia nord-americana especialitzada en productes Linux Red Hat.

Més informació:

Fedora Project, sponsored by Red Hat
http://fedora.redhat.com

Mandriva llança distribució Live de Linux instal·lable des del mateix CD

Permet provar Linux sense haver d'instal·lar en disc dur, i instal·lar-lo directament i des del mateix CD si ens agrada.

L'habitual fins ara en les grans distribucions com Ubuntu o SuSE és diferenciar d'una banda el o els CDS d'instal·lació de la distro, i per un altre un Live CD demostratiu de les seves capacitats. A diferència d'aquestes, existeixen algunes poques distribucions que uneixen en el mateix CD les funcionalitats de la versió Live i la d'instal·lació.

Una de les últimes en apuntar-se a aquest carro ha estat Mandriva, que amb la seva nova Mandriva One 2006.0 llançada recentment permet provar primer i, si interessa, instal·lar després des del mateix CD. La instal·lació es realitza d'una forma molt simple des de l'assistent inclòs al qual s'hi accedeix des d'una icona situada a l'escriptori.

Una funcionalitat que pot ser certament apreciada és que els fitxers creats durant l'execució live de la distro són copiats a disc dur si l'usuari decideix instal·lar. D'aquesta forma, per exemple, un document creat amb OpenOffice serà transferit al disc dur i degudament desat en el nostre compte d'usuari.

Al costat d'aquesta nova versió, la companyia fabricant ha anunciat la propera disponibilitat d'un repositori d'aplicacions per als seus usuaris similar al CNR de Linspire i que permetrà la instal·lació de programari mitjançant un sol clic de ratolí, quelcom que s'està posant molt de moda últimament entre les distribucions Linux comercials orientades a l'usuari final. Aquest servei, basat en la Web, rebrà el nom de Mandriva Kiosk. L'esmentat servei serà de pagament per subscripció.

Mandriva One 2006.0 està disponible de moment només per als membres del Club Mandriva, però més endavant serà alliberada per a la seva descàrrega i ús gratuïts per part de qualsevol internauta. En total, hi ha quatre versions d'aquesta distro, localitzades en els idiomes d'altres tantes regions: Amèrica i Europa Occidental, Europa Central, Europa de l'est i Àsia/Àfrica, cobrint un total de 70 llengües.

Més informació:

Nota de premsa anunciant el llançament
http://wwwnew.mandriva.com/company/press/pr/mandriva_pioneers_new_linux_distribution_systems

Mandriva One
http://wwwnew.mandriva.com/community/mandrivaone

dilluns, de març 20, 2006

S'ha aconseguit ja executar Windows en un nou Mac amb processador http://www.blogger.com/img/gl.link.gifIntel?http://www.blogger.com/img/gl.link.gif

Captures de pantalla del sistema operatiu de Microsoft corrent en els nous ordinadors d'Apple, guies publicades a Internet de com fer-ho possible...

D'ençà que Apple va anunciar el canvi de xips de les seves màquines des de l'arquitectura PowerPC a la d'Intel, una de les obsessions de part de la comunitat hacker ha estat poder executar el Mac OS X en maquinari de PC genèric (cosa que ja s'ha aconseguit), però també poder executar Windows en els nous Macs. Això últim s'ha aconseguit recentment, i a Internet es va arribar a convocar un concurs per veure qui ho aconseguia primer.

El lloc web OnMac.net reuneix els recursos necessaris per a realitzar aquest petit prodigi de la informàtica actual, com per exemple un complet FAQ (Frequently Asked Questions) en el qual s'explica el què es pot fer i el que no es pot amb Windows instal·lat en un dels nous Macs, document que es pot trobar a

FAQ - OnMac.net Wiki
http://wiki.onmac.net/index.php/FAQ

Per poder instal·lar Windows XP en el nostre nou i flamant Mac, necessitarem un CD d'instal·lació especialment construït, que pugui "enganyar" al nou sistema EFI que en els Macs basats en Intel actua com la BIOS d'un PC, però per al qual Windows XP no disposa de suport (i fins i tot s'afirma que no en disposarà el futur Windows Vista). Aquest és un punt essencial, doncs si no podem aconseguir que d'alguna forma el XP es "salti" l'EFI, ens serà impossible instal·lar-lo, i encara menys arrancar-lo.

Novament OnMac.net surt al pas per a ajudar-nos, disponibilitzant un bootloader (programa que ens permet arrencar des d'un determinat dispositiu o seleccionar quin sistema operatiu volem carregar) per a lliure descàrrega que podem usar per a això.

A més d'explicar les possibilitats que tenim amb Windows instal·lat en el nostre Mac i de disponibilitzar les eines per tal de fer-ho possible, OnMac.net també ens indica detalladament les passes que haurem de seguir, de forma que qualsevol persona interessada i que sigui posseïdora d'un dels nous Macs basats en Intel (condició indispensable, doncs Windows no ofereix absolutament cap mena de suport per a l'arquitectura PowerPC) pot arribar a instal·lar-lo sense problemes.

Tota aquesta quantitat de documentació procedeix dels nombrosos hackers que ja des d'abans que fossin presentats en societat els primers Mac basats en Intel, van realitzar els seus experiments sobre les màquines de prova proporcionades per Apple. Fins i tot es va arribar a convocar un concurs, teòricament ja guanyat, però del qual -i en el moment de redactar aquest article- han desaparegut els detalls d'Internet i la seva plana web. L'esmentat concurs tenia com a premi una generosa dotació econòmica.

Fa unes quantes setmanes va saltar la notícia que s'havia aconseguit instal·lar Windows en un dels nous portàtils MacBook Pro, però aquesta informació no ha pogut ser contrastada amb fotografies, captures de pantalla o documentació de suport suficient. De qualsevol manera, si és possible instal·lar Windows en un Mac de sobretaula, és gairebé segur que també es pot fer en un portàtil.

Més informació:

Fotografies de Windows arrencant en un iMac
http://www.flickr.com/photos/32436196@N00

Fòrum de debat sobre Windows en màquines Apple
http://forum.onmac.net/showthread.php?t=1

Boot Windows XP on an Intel Duo Core Mac and Make Money
http://www.onmac.net/

dijous, de març 16, 2006

ICANN i VeriSign arriben a un polèmic acord sobre el domini .com

Registradors de dominis com Network Solution o GoDaddy.com ja han protestat per un acord que permet a la companyia VeriSign augmentar els preus dels dominios .com un 7% en quatre dels propers sis anys.

VeriSign és la companyia designada per l'ICANN per a gestionar els dominis .com y .net, a més de mantenir altres infraestructures com dos dels tretze servidors de noms centrals de la Xarxa de xarxes. Per la seva part, l'ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) és l'organització sense ànim de lucre encarregada d'administrar les adreces IP i els noms de domini de la Xarxa. La relació contractual entre l'entitat i l'empresa ve d'anys enrere, i permet a VeriSign mantenir una mena de monopoli sobre el domini més popular i demanat d'Internet, el .com, de forma que cada empresa que ven dominis ha de pagar uns sis dòlars a VeriSign en el moment de contractar un punt com.

Des de feia algun temps, les dues companyies estaven negociant la renovació del contracte que les uneix, renovació que finalment es va fer pública a principis d'aquest mes, i per la qual VeriSign podrà augmentar el preu dels dominis .com un 7% anual però només en quatre dels sis propers anys. VeriSign havia sol·licitat poder aplicar l 'increment anualment, de forma que cada any els preus dels dominis pugessin un 7% respecte a l'any anterior (una mena d'interès compost). Finalment la companyia haurà de congelar els preus durant dos dels propers sis anys, aplicant l'augment del 7% els restants quatre anys.

L'acord, que encara ha de ser ratificat pel Departament de Comerç del govern dels Estats Units, ha provocat les queixes de les principals empreses que venen dominis, entre les quals es troben Network Solutions i GoDaddy.com, que al·leguen que VeriSign només hauria d'aplicar l'augment de preu si pot demostrar que els seus costos de gestió també han pujat. En el cas de GoDaddy, ja ha estat enviada una petició al Departament de Comerç nord-americà sol·licitant el bloqueig de l'acord signat entre l'ICANN i VeriSign.

Una altra part de l'acord que es discuteix és que, un cop finalitzat el contracte actual en el 2012, VeriSign tindrà drets de renovació de forma prioritària a altres empreses, el que és considerat per GoDaddy.com, Network Solution i altres com a inacceptable. Per la seva banda, VeriSign es lamenta de què els registradors de dominis posin els seus interessos particulars per damunt de la facilitat de gestió i la seguretat a Internet.

Més informació:

Nota de premsa de l'ICANN anunciant l'acord
http://www.icann.org/announcements/announcement-28feb06.htm

Article de Bob Parsons (CEO de GoDaddy.com) sobre l'acord ICANN-VeriSign
http://www.bobparsons.com/ICANNletsusdown.html

Microsoft reemplaçarà l'Outlook Express amb un altre programa de correu electrònic gratuït

Segons el prestigiós lloc web BetaNews.com, l'aplicació comptarà amb més funcionalitats orientades a usar els nous serveis Live llançats recentment per la companyia de Redmond.

Windows Vista s'integrarà encara més amb Internet que el seu immediat predecessor, Windows XP. I bona part de la responsabilitat per aquesta integració recaurà en els serveis Windows Live, que integraran alguns dels serveis en línia que la companyia de Redmond ofereix ara a través de la seva divisió d'Internet MSN. La filosofia d'aquests serveis actualment es podria resumir com a "si vostè entra a Internet, li proporcionem això". Els serveis Live seran per a Vista una extensió gairebé indispensable de les seves funcionalitats cap a la Xarxa de xarxes, més un "¿li vol treure tot el suc a Vista? doncs empri Windows Live!" que no pas la frase anterior.

El nou gestor de correu electrònic que substituirà a Outlook Express s'integrarà amb els serveis Live fins a tal punt que probablement estarà més concebut com a un front-end per als esmentats serveis que com un programa autònom. De moment, i sempre segons BetaNews, el seu nom és Windows Live Mail Desktop.

Aquesta nova aplicació disposarà de millores en la seva seguretat, un dels aspectes més criticats de versions predecessores de l'Outlook Express, com filtres anti-phishing*. També es busca millorar l'experiència d'usuari amb el correu electrònic afegint un filtre anti-Spam, doncs no debades el Spam (correu electrònic publicitari no sol·licitat) és una de les molèsties més grans que assalten als usuaris del correu electrònic, juntament amb el phishing i els virus. Integració amb els grups de notícies (Newsgroups) i corrector ortogràfic integrat són altres funcionalitats incloses en aquest Windows Live Mail Desktop.

La integració amb el sistema operatiu es realitzarà a través de la base de dades de contactes -el fet més probable és que la llibreta d'adreces del Windows Live Mail Desktop sigui la mateixa que la del sistema i fins i tot que també sigui emmagatzemada en línia- i del sistema de recerca, que s'assemblarà més en Vista al què proporcionen altres sistemes operatius com Mac OS X o Linux (Beagle en aquest darrer cas), i que han avançat més que la seva eina homòloga en els sistemes de Microsoft. D'aquesta manera, el fet més probable és que entre els resultats d'una cerca obtinguem en un apartat específic el llistat de missatges de correu electrònic i/o informació de contactes que compleixen amb els criteris de recerca.

En el cas de la informació dels contactes, aquest programa es connectarà directament amb Live Messenger (el servei que sembla destinat a ser el successor del MSN Messenger) per a importar la llibreta d'adreces d'aquest i presentar-les a l'escriptori de l'usuari. Una altra funcionalitat permetrà afegir fotografies als nostres missatges de correu optimitzant per a això la seva mida i alhora que ens permet publicar-les en una plana web.

Finalment, destacar també la possibilitat de gestionar feeds RSS des del programa i usar el servei de weblogs de Microsoft, convertint d'aquesta forma a Windows Live Mail Desktop en una eina multifunció d'Internet.

Per als que vulguin provar aquest programa així que estigui disponible una versió beta, hauran d'anar controlant el site Live de Microsoft, a l'adreça

Windows Live Ideas - Homepage
http://ideas.live.com

Nous problemes legals per a la companyia de Redmond?

Afegir més funcionalitats als seus nous productes no sempre ha portat problemes amb la llei a Microsoft, però en alguns casos així ha estat. El més famós fou la inclusió i integració del navegador web Internet Explorer en el Windows, que va conduir a la companyia de Redmond a un llarg judici per presumptes pràctiques monopolístiques contra Netscape i altres empreses afectades, del qual encara avui no se n'han arribat a avaluar totes les seves conclusions.

Incloure en Windows Live Mail Desktop funcionalitats com un filtre anti-phishing o lector de feeds RSS és poc probable que desperti tal inquietud entre els productors de programari com per portar a la companyia de Redmond davant dels tribunals, però donada la cada dia més aferrissada rivalitat que manté amb Google i la funcionalitat de gestió de blogs que presenta aquest nou programari -terreny en el qual Google també es troba present mitjançant Blogger-, no és del tot descartable una nova causa legal, malgrat que si certament difícil.

* El phishing consisteix en l'enviament de correu electrònic fraudulent en el qual l'emissor es fa passar per l'entitat bancària o similar del destinatari, per tal de robar-li informació confidencial com ara noms d'usuari i contrasenyes d'accés a la web.

Més informació:

Windows Live
http://www.live.com/

BetaNews | Microsoft Building New Free Mail Client
http://www.betanews.com/article/Microsoft_Building_New_Free_Mail_Client/1142019354

Toothing: experiment sociològic, realitat o una mica de cada?http://www.blogger.com/img/gl.link.gif

El que va encetar un periodista britànic per a provar que podia induir noves modes i tendències a la societat relacionades amb el comportament sexual s'ha convertit en una realitat.

Goebbels (abjecte i denostat jerarca nazi però al qual cal reconèixer una habilitat especial per a la publicitat) ja ho va dir en el seu moment: "com més gran i més repetida sigui una mentida, més se la creurà la gent". I, des de llavors (i per a desgràcia de la humanitat) hem pogut comprovar en múltiples ocasions com l'esmentada afirmació és totalment certa.

Evidentment no parlarem de la ideologia del nacional socialisme, però en certa forma si que ens referirem al concepte llançat per Goebbels en el seu moment. Han sentit a parlar del Toothing?

El Toothing és una pràctica que, segons diverses fonts, es va iniciar a la Gran Brataña cap al 2004 o, almenys fou detectada en aquella època. Consisteix en enviar missatges de mòbil a través de l'estàndard Bluetooth en llocs públics (doncs Bluetooth només té un radi d'acció d'uns 10 metres) a qui tingui el seu telèfon en mode de recepció, siguin coneguts o perfectes desconeguts, amb ànim normalment d'arribar a una relació sexual. La pràctica del Toothing fou informada inicialment per un periodista britànic al seu weblog, i posteriorment va saltar a mitjans de comunicació tan importants com la BBC i en va informar d'ella agències de premsa tan importants com Reuters. Fins aquí tot normal... excepte que el Toothing és un muntatge.

Fa prop d'un any, els que van inventar el Toothing van confessar tota la veritat: havien creat aquest hoax (expressió que defineix a un engany a Internet, malgrat que generalment referida al correu electrònic) per demostrar que era possible introduir noves conductes sexuals a la societat partint d'una premissa falsa però feta passar com a veritable. L'engany sembla haver estat més que un èxit: recentment, Reuters ha afirmat que el Toothing es porta a la pràctica, posant diversos exemples. Nou intent de hoax, o bé la ficció s'ha convertit en realitat?

Reuters esmenta en el seu article l'exemple d'un bar de moda a Milà en el qual cada setmana es citen els "Toothers" habituals per mostrar l'ús de la tecnologia als què es volen iniciar.

I ara, què és el que hem de creure? El millor és, potser, activar el Bluetooth del nostre mòbil, anar a algun local de moda en un moment en què estigui ple fins a la bandera i esperar que ens arribi un missatge que digui "Toothing?". O ser nosaltres qui el llancem...

Més informació:

Artículo de la Wikipedia sobre Toothing
http://en.wikipedia.org/wiki/Toothing

Novell mostra una nova distribució de Linux gràficament espectacular

Cerca integrada a l'escriptori, interfície gràfica d'usuari que aprofita les targes gràfiques acceleradores més modernes, i millores en les aplicacions són els punts clau d'aquesta nova distribució de la companyia germano-nord-americana.

Novell ha mostrat al CeBIT de Hannover una preview de SuSE Linux Enterprise Desktop, la seva propera generació de Linux orientada a l'ús en desktops (ordinadors d'escriptori) corporatius. L'ús de Xgl, un estàndard pel qual Novell ha apostat amb força, fa d'aquesta una distribució especialment espectacular des del punt de vista gràfic.

Interfície gràfica millorada

Fruit de la investigació en usabilitat que ha durat dos anys, Novell ha depurat al màxim la interfície gràfica d'usuari del seu nou Linux, simplificant el seu ús i integrant encara més tots els components que han de treballar conjuntament.

La potència gràfica dels ordinadors de darrera generació ha permès a la companyia nord-americana introduir elements espectaculars, com un canvi d'escriptori virtual al més pur estil del canvi d'usuari en el Mac OS X, en el qual la imatge de pantalla "gira" com un cub per passar al nou escriptori.

Aquestes funcionalitats es basen en Xgl, una arquitectura de servidor gràfic que empra l'API OpenGL per treure tot el suc a les modernes targes gràfiques acceleradores.

Altres millores

Facilitat d'instal·lació. S'inclou AutoYAST per a instal·lacions massives en xarxa, i YAST per a instal·lacions individuals.
Suport per a Visual Basic for Applications (VBA) en la versió d'OpenOffice.org de SuSE. VBA és el llenguatge de scripting de les aplicacions que composen el paquet Microsoft Office, i és considerat per Novell com a una de les principals traves per a l'adopció d'OpenOffice a l'empresa.
Eines per connexió a xarxes sense fils i suport per a la majoria de protocols de xarxa existents actualment al mercat.

Més informació:

NOVELL: Novell Announces Next Generation Desktop: SUSE Linux Enterprise Desktop
http://www.novell.com/products/desktop/preview.html

dimarts, de març 14, 2006

Projecte Origami: arriba un nou concepte de dispositiu electrònic

Microsoft ha revelat en el CeBIT de Hannover un nou concepte de dispositiu portàtil, a mig camí entre un TabletPC i una PDA.

Des de fa unes quantes setmanes -i coincidint amb el descobriment del registre del domini origamiproject.com per part de Microsoft- s'especulava a Internet sobre un nou dispositiu de maquinari que Microsoft havia de presentar, amb un format que el situava a mig camí entre un TabletPC i una PDA. Finalment ha estat el CeBIT de Hannover, una de les fires tecnològiques més importants del món, el marc seleccionat per la companyia de Redmond per donar a conèixer el seu nou nadó al món.

Origami ha estat tota una sorpresa per a la comunitat informàtica, doncs encara que no sigui un dispositiu molt innovador, ha mancat de la campanya mediàtica que acostuma a precedir a un llançament d'aquest tipus, i més si es tracta d'un producte relacionat amb Microsoft. Per la resta, Origami no presenta una tecnologíá radicalment innovadora, si no que més aviat es tracta d'un nou concepte de maquinari, de la reducció de mida d'un de ja existent (el Tablet PC) o de l'ampliació de funcions i potència d'un altre (la PDA).

El nom tècnic dels dispositius Origami és Ultra-Mobile Personal Computers (UMPC, Ordinador Personal Ultra Mòbil), i la denominació esmentada es refereix a un ordinador lleuger i de petites dimensions, però amb tota la funcionalitat d'un ordinador de sobretaula amb Windows. Per a l'entrada de dades, l'usuari d'un UMPC ha de poder escollir entre la pantalla tàctil amb funcions ampliades (sembla que es deixa de banda el sistema electro-magnètic emprat en els Tablet PCs), un teclat extern no més gran que la màquina en si, o fins i tot emprar un teclat integrat en el sistema a través de la pantalla tàctil.

Segons les especificacions de Microsoft, un dispositiu que vulgui anomenar-se UMPC haurà de pesar com a màxim 900 grams, disposar d'una pantalla de 7", bateria amb una durada de 2 hores i mitja com a mínim, i disc dur amb capacitat entre els 30 i els 60 GB. Com a sistema operatiu, la primera generació de UMPCs corre amb Windows XP Tablet PC Edition 2005, però les següents ho faran ja amb Windows Vista.

Els primers dispositius UMPC presentats oficialment han estat els de les companyies Samsung i Asus.

L'orientació d'aquest tipus de dispositius és eminentment domèstica, malgrat que la comunitat empresarial també en podrà treure partit d'aquest nou maquinari. Els que estiguin ansiosos per adquirir una d'aquestes màquines estan de sort, doncs segons Microsoft no hauran d'esperar molt ni tampoc realitzar una gran despesa: sortiran al mercat durant el segon quart del 2006, i el seu preu variarà entre els 500 i 1.000 Dòlars.

Per als desenvolupadors d'aplicacions, Microsoft no preveu grans dificultats en la migració de programari a aquesta nova plataforma, ja que a en executar-se sobre Windows XP, com a màxim caldrà comprovar si es veuen correctament en una pantalla més petita i si accepten bé el mètode d'entrada d'escriptura manual o el teclat virtual. Per a aquests, la companyia de Redmond ja ha disponibilitzat una sèrie d'eines que es poden trobar a

Mobile PC and Tablet PC Developer Center
http://msdn.microsoft.com/mobility/tabletpc/default.aspx

Més informació:

Ultra-Mobile PC - Go Everywhere. Do Everything.
http://www.microsoft.com/windowsxp/umpc/default.mspx

Tornen els rumors sobre una possible suite ofimàtica de Google

Google adquireix un processador de textos en línia i dispara els rumors sobre una futura suite ofimàtica de la companyia.

Google ha adquirit Writely, un processador de textos en línia que per a la seva execució només necessita disposar d'un navegador web i que, a més, facilita la col·laboració en temps real entre diverses persones sobre un mateix document escrit. Writely a més s'integra amb el Word de Microsoft i permet gravar els documents realitzats a Internet.

Aquest moviment de Google ve a confirmar per a molts les sospites que va aixecar la companyia fa uns mesos quan va anunciar que signava un pacte de col·laboració amb Sun Microsystems per a promocionar l'ús de la tecnologia Java. Llavors, es va rumorejar -en alguns cenacles es va arribar fins i tot a afirmar- que Google preparava una versió en línia de l'OpenOffice, la suite ofimàtica lliure que té el suport de Sun Microsystems i que exerceix el paper de competència directa de l'Office de Microsoft.

Una visió orientada a la Xarxa

La visió que té Google de la informàtica personal i corporativa per als anys vinents sembla caminar paral·lela a la "revelació" que va tenir Sun fa uns anys i que es va materialitzar en l'eslògan "The network is the computer" (la xarxa és l'ordinador), i segons la qual en el futur tots nosaltres treballaríem amb programari que residiria a la xarxa, ja fos en una xarxa local o a Internet, en un model de computació client-servidor i a través d'estacions de treball que podrien arribar a ser terminals connectats a un servidor. En aquesta visió, el navegador constituiria la peça més important, doncs dins d'ell s'hi executarien totes les aplicacions. Això també ha estat batejat recentment com a Web 2.0 .

Google ha donat passes en aquest sentit, com Gmail o Talk, dues eines que ha integrat recentment i que no necessiten la instal·lació de cap programari al nostre ordinador, si no que s'empren totalment en línia i des de qualsevol màquina que disposi de connexió a Internet, independentment de la plataforma informàtica.

Més informació:

Writely - The Web Word Processor
http://www.writely.com

Ubuntu prepara nova versió amb millores per a la usabilitat

El projecte impulsat per Mark Shuttleworth intenta fer-se cada cop més fàcil d'usar per part dels usuaris finals.

El projecte Ubuntu, format per voluntaris interessats en la construcció d'una distribució Linux basada en Debian però simplificada per a la seva instal·lació i ús per part de persones sense molts coneixements d'informàtica, ha alliberat una nova versió prèvia de Dapper Drake, nom en codi amb el qual es coneix a Ubuntu 6.04, la propera versió de la seva distribució. Paral·lelament, ha estat publicat a la web d'Ubuntu un informe que ens dóna a conèixer les millores més importants que presentarà l'esmentada nova versió.

Millorat el procés d'instal·lació

L'instal·lador d'Ubuntu es basa en el de Debian, en mode texte però més simplificat que el de la famosa distribució. A partir d'ara, i abans d'entrar a l'instal·lador, quan arrenquem des del CD Ubuntu ens presentarà un menú en mode gràfic amb una sèrie d'opcions:

Instal·lar al disc dur
Instal·lar en mode OEM (molt útil per als fabricants i ensambladors de PCS)
Instal·lar en servidor (no instal·larà l'entorn gràfic)
Revisar el CD cercant-hi defectes
Rescatar un sistema amb problemes
Test de memòria
Arrencar des del disc dur

Tant en el CD d'instal·lació com en el Live CD de demostració de les possibilitats del sistema s'hi ha inclòs una nova opció d'ús de les tecnologies d'ajuda als discapacitats, que fan més fàcil l'ús de l'ordinador.

En apagar la màquina, també veurem una pantalla de shutdown en mode gràfic.

Millores en la interfície d'usuari

Amb aquesta nova versió s'hi inclou un nou tema per a Gnome, Ubuntulooks, basat en Clearlooks amb algunes millores en els elements gràfics (botons, selectors, barres de progrés o barres de desplaçament). El color marró típic d'Ubuntu contínua dominant a Ubuntulooks. Un nou conjunt d'icones més vistoses ha estat afegit.

La versió de Gnome inclosa -Gnome és l'escriptori gràfic d'Ubuntu, malgrat que existeix el projecte Kubuntu en el qual es substitueix aquest per KDE- és la darrera, la 2.14 .

Millores en la funcionalitat

Per tal de facilitar la instal·lació/desinstal·lació d'aplicacions, s'ha millorat l'applet dedicat a aquesta tasca, que ara s'assembla una mica més al del Windows, essent fins i tot més complet que aquest.

Per a la instal·lació de paquets, disposem d'una nova eina, gdebi, que actua com a un front-end per a la línia de comandes. Ens permet resoldre satisfactòriament les dependències per a un paquet que vulguem instal·lar.

Altres millores menors incloses en Dapper Drake Flight 5

Nou menú d'ajuda.
Nova plana d'inici en el navegador web, amb més informació sobre Ubuntu i més indicacions d'on buscar ajuda.
Incloses en el Live CD aplicacions per a Windows com Firefox, Abiword, Gaim, The GIMP o Thunderbird.
OpenOffice.org 2.0.2, la darrera versió disponible del paquet ofimàtic lliure.

Ja es pot descarregar la nova versió beta des de

Ubuntu Dapper Flight 5
http://www.ubuntu.com/testing/flight5

dilluns, de març 13, 2006

Reforma de la llei de propietat intel·lectual introdueix nous cànons

Els reproductors de MP3 es veuran gravats amb el cànon per dret de còpia privada, i la SGAE aconsegueix carta blanca per a en el futur incloure altres dispositius electrònics com discos durs o consoles de videojocs.

Era una exigència per part de molts, ja fossin defensors acèrrims del sistema de propietat intel·lectual, o bé l'ataquessin: la reforma de l'anterior llei de propietat intel·lectual aprovada el 1996. Per motius ben diferents, tots dos "bàndols" volien modificacions, però qui sembla que quedarà més content és el dels defensors de la propietat intel·lectual tal i com la coneixem.

Els MP3, els primers afectats

Una de les conseqüències més importants de la nova regulació del cànon és que es gravarà als suports informàtics que permetin la còpia de música, com els populars reproductors MP3. Això redundarà en un augment del preu que els fabricants han arribat a quantificar en un 20% del total. Naturalment això molesta als fabricants, doncs probablement veuran amb l'augment del preu com disminueixen les seves vendes.

També s'obre la porta per a què en un futur proper la SGAE estengui el cànon a altres tipus de dispositius, com les videoconsoles portàtils, aparells que ja estan incloent discos durs i altres dispositius que permeten la gravació de dades de forma interna.

Les tarifes definitives que pagaran els fabricants hauran de ser negociades entre aquests i les entitats de gestió de drets, però des del moment de l'aprovació de la llei i fins que quedin fixades, el govern les dictarà.

Es permetran els sistemes anti-còpia

Amb l'antiga legislació els sistemes de protecció de drets digitals (DRM per les seves sigles en anglès) que impedien la còpia d'un determinat mitjà com per exemple un CD quedaven en un estat d'"alegalitat", ja que existia el dret a la realització de còpia per part del comprador per al seu ús privat.

Amb la nova legislació s'introdueix el dret per als fabricants d'incloure en els seus productes sistemes anti-còpia que limitin o fins i tot impedeixin la realització de qualsevol mena de còpia del mitjà, fins i tot si és per a ús privat.

Àmplies crítiques a la Internet espanyola

Des de les diferents associacions de consumidors, empreses afectades per les noves mesures i usuaris en general, ja s'han realitzat notables mostres de rebuig públic. Les principals s'han fet a la web, mitjançant articles en fòrums públics, i des de l'Associació d'Internautes, motor i aglutinant de les protestes anti-cànon.

La reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual era esperada per aquests grups però en sentit contrari, per a l'eradicació del cànon en qualsevol suport físic de còpies.

El principal argument per a l'eliminació del cànon que esgrimeixen els esmentats col·lectius és el fet que s'està criminalitzant a tota la societat pel delicte comès per uns pocs (el pirateig), mentre que des de la SGAE i associacions properes s'argumenta que el cànon no es deu al pirateig, si no al dret per realitzar còpies per a ús privat. Tot i això, el cànon es paga d'igual forma independentment de les dades que són gravades en el suport. Per exemple, una distribució GNU/Linux -no subjecta a cap mena de propietat intel·lectual- paga igualment el cànon en el seu suport, tal i com ho fan els CDs destinats a la còpia de música.

El text íntegre de la nova llei en format PDF es pot trobar a

http://www.congreso.es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/A/A_044-13.PDF

Web 2.0: L'alba d'una nova era a Internet?

L'entorn de la Web ha evolucionat tant que ja podem parlar d'una nova versió?

La nova web és més interactiva i més útil que abans; fa deu anys amb prou feines podíem visitar planes que només ens presentaven text i imatges fixes i, com a màxim, algun GIF animat que llavors era el súmmum de la tecnologia a la World Wide Web. Ha plogut molt des d'aleshores.

Després va venir el Flash i l'HTML dinàmic, els sistemes que permeten gestionar el correu electrònic a través de la web (webmail) i les aplicacions més interactives que empren els applets Java o controls ActiveX. Des d'aleshores la paraula "interactiu" ha estat com el Sant Greal per als programadors Web.

I el nivell d'interactivitat de la World Wide Web s'ha fet tan alt que són molts els que ja parlen d'un renaixement d'aquesta eina, una nova època batejada com a Web 2.0 .

Sun Microsystems va veure fa temps un futur en el qual els usuaris no dependrien d'una màquina en concret, del "seu "ordinador, si no que podrien usar qualsevol màquina ja que tots els seus documents i recursos residirien a la Xarxa. Actualment estem començant a entreveure el llindar d'aquesta era vaticinada per Sun gràcies a serveis com Gmail i Google Talk, ara unificats en un sol producte que ens permet consultar el correu electrònic i xatejar amb els nostres contactes des de qualsevol ordinador a qualsevol lloc del món.

Aquesta màgia és possible sobretot gràcies a AJAX (Asynchronous Javascript And XML), una tècnica de programació per a desenvolupar aplicacions web interactives que combina elements prèviament existents com l'HTML, els fulls d'estil CSS, l'XHTML (Extensible HyperText Markup Language) o Javascript entre d'altres.

Un model d'explotació comercial encara per definir

Les principals empreses del sector ja han començat a interessar-se per aquest model d'informàtica. Les vendes de maquinari probablement no disminuiran, doncs cadascun de nosaltres continuarà necessitant i, per tant, adquirint algun ordinador. Pot ser fins i tot que augmentin les vendes de màquines degut a la demanda de locals públics com bars i hotels, que d'aquesta forma podrien oferir un servei complementari al deixar que els seus clients accedeixin al seu escriptori particular via Internet. La seguretat jugarà un paper molt important, doncs accediríeu a tots els documents de la vostra empresa des d'una terminal situada en un local del qual no en coneixeu els propietaris i no sap si poden estar monitoritzant les vostres activitats?

I els serveis? quina forma de comercialització tindran? Es pot optar per un model de pagament per subscripció, en el qual l'usuari paga una quota mensual/anual per poder usar el servei, un model gratuït finançat per publicitat (com en els serveis més populars existents actualment a la Xarxa), o bé serveis 100% gratuïts, que segurament n'hi haurà com n'hi ha actualment, creats i recolzats per empreses, associacions i fins i tot particulars.

Cada vegada que empreu un servei de correu web com Hotmail o Yahoo! Mail o un sistema de missatgeria instantània via web com MSN Webmessenger o la versió d'ICQ via web, estareu entrant en el futur immediat d'Internet: la Web 2.0 .

Més informació:

Per a saber més sobre AJAX
http://en.wikipedia.org/wiki/Ajax_%28programming%29

S'acosta Gnome 2.14

Interessants millores de funcionalitat i en l'apartat gràfic per a un a revisió de Gnome que, sense ser més gran, tampoc es queda en menor.

En aquesta nova versió del popular entorn gràfic s'ha treballat especialment l'aspecte de la velocitat d'execució. I és que amb els nous entorns gràfics d'última generació, si hi ha suficient màquina amb una bona tarja gràfica i gran quantitat de memòria, no hi ha problemes d'execució, però el parc de màquines més antigues o amb menys potència (i que són un gran nombre) no cobreixen bé les necessitats dels esmentats entorns.

Des de sempre Gnome ha estat enfocat a seguir un camí mitjà entre els grans escriptoris com KDE i els que necessiten pocs recursos per a la seva execució i que estan per tant pensats per a ordinadors més antics. Espartà però complet i visualment funcional, Gnome potencia tots aquests aspectes en aquesta revisió de l'entorn.

Nou gestor de memòria

GSlice sembla la "piece de resistance" d'aquest nou Gnome, un nou gestor o assignador de memòria (en anglès, memory allocator) que proporciona un rendiment més gran a l'entorn gràfic.

Els punts febles del sistema en l'aspecte de la velocitat, com per exemple el procés de login, han estat accelerats per l'equip de desenvolupament del projecte.

Més possibilitats per als administradors

El nou Gnome Admin Suite reuneix una sèrie d'aplicacions i utilitats d'administració del sistema. Tenim per exemple a Sabayon, una eina per a la creació i administració de perfils per a grups d'usuaris que ens permet configurar diversos paràmetres per als grups que creem.

Pessulus forma part de l'esmentada col·lecció d'eines, i consisteix en una utilitat que permet a l'administrador del sistema deshabilitar determinades funcionalitats del Gnome. És útil en entorns oberts i, per tant, difícils de controlar, com per exemple cibercafès o aules d'informàtica.

Millores gràfiques

Des d'aquesta nova versió de Gnome, quan desplacem una finestra de forma que la seva vora arribi a tocar amb la d'una altra finestra, ens costarà una mica més solapar-les, les dues finestres quedaran alineades durant un petit lapse de temps, el suficient per a decidir si les volem o no alineades. D'aquesta forma ens serà molt més fàcil posar dues finestres una al costat de l'altra de manera que quedin perfectament alineades.

La mateixa funcionalitat tindrem quan acostem una finestra a un dels angles de la pantalla.

La gestió i aprofitament de múltiples monitors també ha estat millorada, especialment per a oferir una qualitat amb les aplicacions antigues que, per exemple, presentaven alguns quadres de diàleg just al bell mig dels dos monitors, fent-los per tant illegibles. A partir d'ara, els esmentats quadres es presentaran a una banda o a l'altra, però mai al mig.

Altres novetats incloses en Gnome 2.14

S'introdueix Deskbar, un nou panell d'applets escrits en Python que faciliten tasques com buscar al Google o Yahoo!
Millorada la velocitat de renderització de les fonts.
Nous sistemes de recerca als Nautilus i Yelp orientats al seu ús amb Beagle.
El sistema d'ajuda Yelp és ara més ràpid i inclou les pàgines d'ajuda de man (els manuals en línia de Unix/Linux) i les pàgines info de GNU.
Gnome Meeting, el programa de videoconferència inclòs a l'entorn, passa ara a anomenar-se Ekinga i arriba a la versió 2.0 . En aquesta nova versió inclou suport per als protocols SIP i H233, trucades de PC a telèfon, integració amb la llibreta d'adreces d'Evolution, directoris LDAP, i serveis de pàgines blanques (White Pages) de proveïdors de VoIP.
Es pot realitzar un canvi ràpid d'usuari, a l'estil del que permet el Windows, sense tancar les aplicacions ni processos de la sessió d'usuari actual.
Inclusió d'una nova versió d'Evolution amb suport per a una major quantitat de protocols com CalDAV.
gedit, l'editor de textos inclòs amb Gnome, millora el suport per a treballar amb múltiples documents oberts simultàniament.
Continuant amb gedit, ara aquest programa pot llegir i escriure fitxers remots, situats en un altre ordinador o en un servidor.
Per acabar amb les novetats de gedit, esmentar que aquest permet estendre la seva funcionalitat amb plug-ins escrits en Python.
Disponibles nous salvapantalles.
Inclosa la versió 0.10 de Gstreamer, la plataforma multimèdia que equipa als reproductors Totem o Sound Juicer entre d'altres.

Ja hi ha una data per a l'alliberament de Gnome 2.14: el 15 de març.

Més informació:

GNOME: The Free Software Desktop Project
http://www.gnome.org

A Look at GNOME 2.14
http://www.gnome.org/~davyd/gnome-2-14/

Fonts no confirmades indiquen que Windhttp://www.blogger.com/img/gl.link.gifows Vista no suportarà EFI

La decisió de Microsoft endarreriria almenys una generació l'entrada en servei en el món PC de la successora de la BIOS.

Segons la publicació en línia apc, Windows Vista -la vinent generació de la família de sistemes operatius Windows de Microsoft- no suportarà el nou estàndard EFI creat per Intel per a substituir les tradicionals BIOS a la propera generació de PCS, i que ja s'està emprant, per exemple, en els nous Macintosh d'Apple basats en els processadors del fabricant californià. Almenys no a la primera generació de Vista, segons la seva font, però si és possible que això passi amb el llançament de Longhorn Server -com el nom indica, la seva versió servidora- més endavant.

EFI (Extensible Firmware Interface) defineix una nova forma de relació entre el firmware de la plataforma maquinari i el sistema operatiu que corre sobre aquesta, realitzant les funcions d'"intèrpret" entre els dos components. Originalment creada per a l'arquitectura IA-64 d'Intel, des d'aleshores ha estat afegida a nombrosos xipsets de la companyia californiana.

Les declaracions esmentades per apc han estat realitzades per Andrew Ritz, Cap de Desenvolupament de Microsoft, i el marc escollit no hauria pogut ser més "políticament incorrecte": l'Intel Developer Forum que s'està celebrant aquests dies a San Francisco (Califòrnia, Estats Units).

Per a Intel això suposa un important contratemps, doncs es veu la seva voluntat d'introduir l'EFI com a un estàndard tan estès entre els fabricants d'ordinadors com ho ha estat fins ara la BIOS, que malgrat els seus 20 anys d'antiguitat continua desenvolupant el seu paper (malgrat que per a alguns amb mancances que soluciona l'EFI).

La notícia també és dolenta per als posseïdors d'un nou Mac basat en processador Intel, doncs les esperances de poder executar Windows Vista juntament amb Mac OS X a la mateixa màquina es veuen -de moment- truncades. Caldrà esperar que algun hacker faci un invent per a poder arrencar Vista a les màquines esmentades.

Per al futur, Ritz preveu un Service Pack per a Windows Vista que introdueixi el suport per a EFI, però sense data concreta d'alliberament.

Els comentaris de Ritz no han pogut ser contrastats a la web de Microsoft amb alguna nota de premsa o declaració oficial sobre el tema, però tenint en compte la seriositat de l'acte en el què es van fer i la seva transcendència, poden ser tinguts com a molt fiables.

Més informació:

apcmag.com: Microsoft bombshell: no EFI support for Vista
http://apcmag.com/apc/v3.nsf/0/E666E4A0A303D9AACA25712C008166C4

Pàgina d'Intel dedicada a l'EFI
http://www.intel.com/technology/efi/

dimecres, de març 08, 2006

Iniciativa permet construir la distribució de GNU/Linux a mida per pocs diners

Funciona a través de la web i dóna com a resultat una imatge .ISO amb tot el sistema preconfigurat que es pot adquirir per un preu mòdic.

Una de les coses que caracteritzen a Linux és la seva modularitat. A diferència d'altres sistemes operatius i a semblança del Unix, podem crear una distribució de GNU/Linux prenent com a base el kernel i afegint-li després només els programes que necessitem. Per exemple, si el nostre ordinador farà de servidor web, el més probable és que no necessitem cap mena d'interfície gràfica per a usar-lo, pel que en podrem prescindir.

Tot i això, a vegades es fa difícil trobar la distribució Linux que encaixi perfectament amb les nostres necessitats, així que... perquè no crear la nostra pròpia a mida? Probablement això és el mateix que van pensar els nois d'EuroNode.

L'eina que van construir per cobrir aquesta necessitat de poder crear distribucions a mida, funciona a través d'Internet, pel que podem fer-la servir en qualsevol moment i des de qualsevol lloc del món. Abans, per a això, només ens haurem de registrar, procés que és gratuït i per al qual haurem de facilitar un nom, una adreça de correu electrònic i inventar una contrasenya, amb el que ja haurem creat un compte d'usuari. El producte de l'ús d'aquesta eina es podrà adquirir amb posterioritat, amb un preu que variarà en funció del que s'hagi afegit a la comanda.

Un cop identificats al sistema, passarem a usar l'assistent de creació de distribucions. El primer pas de l'assistent ens pregunta per la nostra empresa i la descripció del servidor, doncs l'esmentada eina està enfocada a crear distribucions de servidor. El segon pas consisteix a establir una sèrie de paràmetres més tècnics, com l'adreça IP en la qual residirà el servidor, amb la màscara de xarxa i els DNS's, el nom del compte d'administrador, en quin canal estan situats els discos durs, i algunes eines opcionals de sistemes Unix com les eines de desenvolupament (GCC, Perl o Python) o les de backup. L'apartat dels serveis que funcionaran sobre la nostra distribució és important, ja que malgrat el rol que desenvolupi el servidor, aquí podem escollir eines complementàries amb un rol diferent.

Les següents passes ens permeten configurar els serveis que hem seleccionat i que s'executaran al servidor.

Finalment, arribarem a la pantalla que ens permet pagar la distribució que acabem de configurar, per rebre-la a posteriori descarregant-la des del lloc web en format ISO i preparada per a "cremar" amb la nostra gravadora de CD's o DVD's.

L'avantatge d'aquest sistema és clar: en quant tinguem el CD és instal·lar de forma desatesa, i ja tindrem el nostre servidor en funcionament, solucionant el que per a molts és un dels passos més difícils de Linux -encara que cada cop són menys els que opinen així-: la instal·lació.

La distribució creada a mida es basa en Debian, una de les distros més prestigioses de Linux.

Més informació:

euronode.com : Build your Linux on demand !
https://euronode.com/

dissabte, de març 04, 2006

Apple llança altaveus d'alta fidelitat per a iPod

La companyia de Cupertino converteix així al seu petit reproductor multimèdia en un complet sistema d'alta fidelitat domèstic, i el posiciona com la seva visió del què ha de ser el centre de l'oci domèstic digital.

L'iPod ha deixat de ser un reproductor MP3 per convertir-se en una eina d'oci. Portàtil, si, però amb una sèrie de "gadgets" que lligant-lo temporalment a quelcom no mòbil, aconsegueixen treure-li més suc encara del què donava inicialment.

Aquest és el cas dels nous altaveus iPod Hi-Fi, que no són gens portables -estan pensats per a una sala d'estar o una altra habitació de la casa- però converteixen a l'iPod en un reproductor que ofereix música amb una qualitat que va més enllà del que ens podem emportar a la butxaca. I, per si de cas ens els volem endur amb nosaltres (es recomana portar-los al cotxe; no són precisament tan petits i lleugers com per a dur-los gaire estona sota el braç...), hi ha també una bateria opcional que ens permet realitzar aquesta funció.

El reproductor iPod es col·loca a la part superior dels altaveus, en una base Dock Station, i el conjunt es pot controlar mitjançant el comandament a distància inclòs.

Tècnicament, l'iPod Hi-Fi ve equipat amb tres cons, un de central (woofer) que ens dóna les respostes greus de 130 mm i dos de laterals de 80 mm que ens ofereixen els aguts i mitjans de l'espectre de freqüències del só. El rang que ens dona aquest conjunt d'altaveus va des dels 53 Hz. als 16 kHz. +/- 3 dB. La pressió sonora que ens ofereix (volum) és de 108 dB a 1m funcionant connectat a la corrent i 102 dB a 1m treballant amb bateria. Les seves mides són 16,76 cm d'alçada, per 43,18 de llargada, per 17,53 de profunditat. Pesa 6,6 kilos sense bateries i 1 kilo més amb elles.

Una nova filosofia per a l'iPod?

Amb el sorgiment del reproductor MP3 d'Apple, la companyia de Steve Jobs facilitava que la gent portés la seva música a la butxaca a qualsevol lloc, i semblava que aquí es quedava la cosa. Les noves funcionalitats de l'iPod, com la de mostrar fotografies o reproduir vídeo, juntament amb els complements que permeten integrar-lo amb la resta dels aparells electrònics d'oci domèstic, poden obrir una nova era per a aquest dispositiu.

Imagineu-vos per un moment l'iPod com gravador de vídeo, en substitució d'un DVD o dels tradicionals VHS, amb vídeo en alta qualitat per veure en qualsevol televisor (si, potser amb una mida una mica més gran, però permetem-nos la llicència de pensar que no gaire més) i que ens permet a més endur-nos el que hem gravat a casa per veure-ho al tren, o al cotxe. O gravar a casa d'altres per a veure-ho més tard a la nostra. Les possibilitats no són infinites, però si molt àmplies.

Més informació:

Apple - iPod Hi-Fi
http://www.apple.com/ipodhifi/

Panda Software presenta antivirus per a Symbian amb interfície S60

Panda MobileSecurity protegeix contra les cada cop més freqüents amenaces a telèfons mòbils, de moment només en dispositius Symbian amb interfície S60, però amb vista a expandir-se per altres plataformes.

Les amenaces als nostres telèfons mòbils en forma de virus cada cop són més freqüents, malgrat que el seu pes en un recompte del total d'amenaces a la seguretat informàtica sigui encara mínim. Tot i això, el perill existeix, i l'empresa espanyola Panda Software n'ha pres bona nota tot creant un nou producte que aporta seguretat als mòbils.

De moment, el desenvolupament de Panda MobileSecurity es troba encara en fase beta per a dispositius amb sistema operatiu Symbian i la interfície S60, l'única per a la qual es troba disponible de moment, malgrat que es preveuen adaptacions a altres sistemes operatius i interfícies d'usuari.

Les principals característiques d'aquest programa són:

Auto-inici de l'aplicació antivirus quan s'encén el terminal i execució en segon pla (background)
Actualització automàtica o sota demanda
Anàlisi d'objectes: missatges SMS, MMS i de correu electrònic, vCards (targes de contacte) i fitxers que ens puguin enviar adjunts als esmentats tipus de missatges o mitjançant infraroigs o Bluetooth. L'escaneig i detecció es realitza abans que s'emmagatzemi el contingut.
Esborrat automàtic de fitxers infectats
Presenta un missatge emergent quan detecta una infecció

Més informació:

Nota de premsa de Panda Software
http://www.pandasoftware.es/sobre_panda/sala_de_prensa/Beta_de_Panda_MobileSecurity.htm

dijous, de març 02, 2006

Microsoft compra la paraula Linux a Google per conduir als què la busquin al seu lloc "Get the Facts"

La companyia de Redmond escala una posició més en la seva lluita contra el sistema operatiu del pingüí adquirint publicitat a Google per tal de redirigir als internautes que busquin la paraula Linux al cèlebre cercador a les seves planes.

No és que algú que busqui "Linux" al Google només rebi com a resultats les planes de Microsoft, però el que si veu destacat en primera posició és un anunci corresponent a la campanya "Get the Facts" (Aconsegueix els Fets) que la companyia de Bill Gates manté contra Unix/Linux per a demostrar la superioritat dels seus productes.

Get the Facts no és quelcom nou, fa temps que està penjat a la Xarxa. A les planes web d'aquesta campanya s'hi poden trobar exemples d'empreses que han migrat de Unix o Linux a Windows al costat de documentació tècnica que explica com realitzar una migració d'aquesta mena. La campanya ha estat àmpliament criticada per sectors propers al programari lliure.

Ara Microsoft s'ha decidit a fer que els usuaris que sentin curiositat per Linux accedeixin al seu lloc web. Ha adquirit a Google la paraula Linux, de forma que si algú realitza una recerca amb l'esmentada paraula, a banda dels enllaços habituals de resultats, li sortirà en primer terme un anunci de Microsoft que el dirigeix a la plana Get the Facts.

Google presenta sistema per a crear planes web

Google Page Creator es troba encara en fase de desenvolupament i disponible només per als posseïdors d'un compte de Gmail.

Amb l'objectiu de facilitar la publicació de planes web a l'usuari final que no té coneixements d'HTML ni altres llenguatges, Google ha creat el servei Google Page Creator, que de moment es troba encara en fase experimental al Google Labs, l'incubadora de projectes de la companyia del cercador.

Amb l'usuari final en ment, Page Creator intenta ser una eina senzilla d'emprar, constant d'una interfície visual -molt semblant en tot a la que tenim al Gmail- que disposa els controls que ens permeten donar format al text a la banda esquerra de la finestra, i una sèrie de plantilles o assistents que ens ajudaran a donar una aparença al nostre site. Per a això, proporciona un espai de 100 Mb. en disc i una URL (adreça d'una plana web a la Xarxa) que, al nom de compte escollit per l'usuari, li afegeix el domini googlepages.com .

El contingut que es pot construir i editar amb aquesta nova eina és estàtic, no existint suport per incloure a la nostra plana continguts dinàmics o que permetin, per exemple, crear una botiga en línia.

Tècnicament, Page Creator empra el llenguatge de programació que està fent furor a la Xarxa durant aquests darrers mesos, i que permet donar una interactivitat total a les nostres planes: AJAX (Asynchronous Javascript And XML), que al seu torn empra una combinació de tecnologies com HTML, CSS, o Javascript, i que ens permet realitzar canvis a la plana web que tenim al nostre navegador sense necessitat de recarregar-la des del servidor. Google ja ha usat anteriorment aquesta tecnologia, concretament en la integració del seu client de missatgeria instantània Talk en el servei Gmail.

Un dels principals avantatges de Page Creator és que el lloc web es construeix totalment des d'un navegador web, per la qual cosa es converteix en l'eina multiplataforma per excel·lència, igualant en aquest punt als weblogs i gestors de continguts. La nostra plana pot ser així actualitzada no només des de qualsevol navegador, si no que residint tot el sistema de gestió, creació i actualització a Internet, podem actualitzar-la des de qualsevol lloc del món, fins i tot estant de vacances.

Arribats a aquest punt, un es pot preguntar quina diferència hi ha entre un weblog fet amb Blogger (eina també propietat de Google) i una plana feta amb Page Creator; la resposta és simple: Mentre que les Googlepages (i per extensió, Page Creator) estan orientades a l'usuari que vol construir la seva plana web estàtica i sense una actualització freqüent, Blogger es dirigeix a aquelles persones que vulguin actualitzar la seva plana sovint amb nous continguts.

El nou producte de Google ha aconseguit un èxit instantani. En el primer moment en què vaig intentar donar d'alta un espai per a provar el sistema, aquest em va retornar un missatge avisant-me que degut a l'excessiva demanda, en aquell dia no podien atendre la meva petició, així que em posaven a la cua d'espera i ja m'avisarien quan em pogués donar d'alta. El problema és que la situació ha continuat així des d'aleshores...

Més informació:

Google Page Creator
http://pages.google.com

dimecres, de març 01, 2006

uBrowser, el navegador web 3D

Avançat al seu temps o simple prova de concepte? uBrowser és per ara un gran desconegut amb possibilitats.

El nou uBrowser és un navegador innovador i trencador per la forma com tracta gràficament les planes web. Basat en el motor de renderització Gecko (el mateix que equipa al Firefox), empra l'API gràfica OpenGL per permetre a l'usuari realitzar operacions tan espectaculars amb les planes web com rotar-les, acostar-les a la vista ampliant una petita part de la pàgina, o allunyar-la.

De moment, aquest navegador encara es mostra lent en màquines sense una tarja gràfica amb certa potència, a més que la seva interfície d'usuari és una mica tosca i poc treballada, però l'innovador de la idea i les tendències que estan seguint els sistemes operatius de mostrar interfícies d'usuari no només amb efectes 3D, si no totalment tridimensionals, fa d'aquest un projecte amb cert futur.

La versió actual és la 1.0.4, demostrant que ja ha arribat a un cert grau de maduresa. Tot i això, i per exemple, quelcom que es troba a faltar en aquest browser és la capacitat de poder treballar amb diverses planes simultàniament a la mateixa finestra, apartant aquelles que ens molestin per tal de poder veure alguna altra que hàgim deixat a la part posterior.

Més informació:

uBrowser
http://www.ubrowser.com/

KDE desenvolupa una nova interfície per a Beagle

KDE integra el sistema de recerca Beagle gràcies a la distribució OpenSuSE, que serà la primera en usar el front-end gràfic que l'equip de desenvolupament de KDE ha preparat per a l'ocasió.

Fins ara Beagle era el motor de recerca associat a l'entorn gràfic Gnome. Construït gràcies al projecte Mono, la seva funció inicial era la de presentar informació útil per a l'ús de l'ordinador, estenent ràpidament l'esmentada funcionalitat per abraçar la de la cerca selectiva de fitxers al disc dur de l'usuari, en forma similar a com treballen Google Desktop al Windows i Spotlight al Mac OS X. Ara el projecte KDE ha decidit també incorporar Beagle al seu entorn gràfic mitjançant el desenvolupament de la seva pròpia interfície d'usuari, batejada com a Kerry.

Com molts altres programes per a Unix/Linux, Beagle disposa d'un nucli que es pot executar des d'una línia de comandes, essent la interfície gràfica un afegit que permet interactuar d'una forma còmoda amb l'esmentat nucli des d'un entorn gràfic. Per això els responsables del desenvolupament de Kerry han pogut treballar amb la part no gràfica de Beagle i desenvolupar el seu propi front-end gràfic més adaptat a KDE.

Aquells que vulguin provar Kerry de moment es veuran obligats a descarregar i instal·lar alguna de les versions beta d'OpenSuSE 10.1, la primera distribució a incloure aquest sistema de recerca.

Més informació:

Kerry Beagle Desktop Search | www.kdedevelopers.org
http://www.kdedevelopers.org/node/1820

El racó d'en freejack