La Comissió Europea d'acord amb la plataforma Todos Contra El Canon
En una carta dirigida a la plataforma, la institució europea es mostra d'acord amb els postulats d'aquesta sobre com n'és d'injust un cànon per gravar els dispositius i suports de gravació d'informació. La SGAE no s'ha definit al respecte."Paguen justos per pecadors", és la possible conclusió de la nota que la Comissió Europea ha fet arribar a la plataforma Todos Contra el Canon, posicionant-se d'acord amb els seus postulats respecte al cànon per còpia privada.
La carta és important, tant més quan la Comissió Europea reconeix que el cànon grava indiscriminadament als usuaris que realitzen còpies de material protegit per drets d'autor com a aquells que copien material lliure d'aquests drets (per exemple protegits amb llicències copyleft o Creative Commons), fet que és injust ja que el segon grup no hauria de pagar pel dret de còpia.
La SGAE (Societat General d'Autors i Editors), principal entitat impulsora del cànon, no s'ha manifestat sobre la resolució de la Comissió Europea.
Un tema complicat
El del cànon per còpia privada ha estat un tema espinós des del principi. Regulat per llei, molts ciutadans que el paguen desconeixen que el govern ha regulat el seu pagament i fixat les tarifes, pel que pensen que l'impost ha estat fixat directament per una entitat privada com és la SGAE. Aquesta darrera tampoc és l'única entitat que recapta els beneficis del cànon: AIE (Societat d'Artistes Intèrprets o Executants d'Espanya) i AGEDI (Associació de Gestió de Drets Intel·lectuals) també reben la seva part proporcional. Tot i això, la imatgeria popular ha vist en la SGAE a l'únic culpable de la recaptació, potser perquè és l'entitat més coneguda, que més s'ha manifestat públicament a favor d'aquesta mesura i que més casos ha portat davant dels tribunals per això.
El cànon a CDs i DVDs es va començar a imposar en el 2003 després que les entitats recaptadores i gestores arribessin a un acord amb ASIMELEC (Associació Multisectorial d'Empreses Espanyoles d'Electrònica i Comunicacions), a la qual podríem identificar com la patronal del sector de la electrònica de consum i la microinformàtica. Aquest acord fou durament criticat per les entitats anti-cànon i per la ciutadania en general.
Els defensors de la imposició del cànon argumenten que aquest legitima la realització de còpies de continguts per a ús privat sempre que aquests hagin estat prèviament adquirits de forma legal, i que indemnitza en part als autors els continguts dels quals hagin estat copiats de forma il·legal. Per a aquestes mateixes entitats, la voluntat és estendre el cànon a les línies de connexió a Internet i altres tipus de mitjans d'emmagatzematge com ara discos durs o claus USB.
Els arguments d'aquells que s'oposen a l'aplicació del cànon ja els hem vist abans, i són els mateixos que ha defensat la Comissió Europea: l'aplicació indiscriminada fa que paguin usuaris que no ho haurien de fer, pel què s'està cometent un robatori pur i dur. En el cas que, per exemple, comprem una caixa de CDs o DVDs per gravar una distribució de Linux descarregada d'Internet -contingut total i absolutament lliure de gravàmens-, també estem abonant una part de l'import de la caixa com a cànon, fet que és totalment irregular.
Les contradiccions sobre el cànon continuen: consultat el Ministeri de Cultura i Indústria del Govern Espanyol sobre la normativa relativa al cànon, des de la Secretària General Tècnica del Ministeri de Cultura es va assegurar que encara no hi ha cap esborrany sobre la normativa del cànon digital, contradient les darreres informacions publicades. Suposem que es refereix a una renovada versió de la Llei 22/1987, d'11 de novembre, de Propietat Intel·lectual, que contempla el cobrament d'un cànon compensatori per dret de còpia privada.
Una afirmació que podria afectar a més països
L'Estat Espanyol no és l'únic país de la Unió Europea amb un cànon sobre els mitjans d'emmagatzematge electrònic, ja siguin els dispositius que permeten la seva gravació o els consumibles en si. Un exemple d'aquests altres països és Alemanya.
El dictamen de la Comissió Europea, tot i que no és vinculant (almenys encara), pot constituir un precedent per a una futura llei europea sobre el tema, que demarcaria fins a on poden arribar les lleis estatals i, amb la resolució contrària al cànon, aquesta llei podria limitar o fins i tot suprimir aquest gravamen. De fet, la Comissió Europea ha assegurat en la seva missiva a la plataforma Todos Contra el Canon que té la intenció de promoure una iniciativa europea sobre això.
Malgrat tot, els interessos creats al voltant d'aquest impost són grans, i la influència de la indústria és, fins a cert punt, important, pel que podria constituir-se una mena de lobby (grup de pressió) davant la Comissió Europea o el Parlament del vell continent, compost per la indústria discogràfica i les organitzacions de protecció de la propietat intel·lectual.
Una base en favor de la derogació del cànon és la impopularitat de la mesura, que podria arrossegar als polítics (bé sigui per consciència o simplement per aconseguir un major nombre de vots) a votar contra la imposició d'aquest impost.
Més informació:
Nota de premsa de la plataforma Todos Contra el Canon
http://www.todoscontraelcanon.es/index2.php?body=article&id_article=186
posted by Guillem @ 8:35 a. m.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home