Winpooch, l'anti-spyware open source
El seu motor d'escaneig en temps real pot ser aprofitat per la versió per a Windows de l'antivirus lliure ClamAV, suplint amb això les deficiències d'aquest darrer.
La tradició del programari lliure i l'open source (codi obert) en el camp de la seguretat informàtica és llarga, i ha donat com a fruits molts i molt bons productes. Tot i això, aquests semblen restringir-se més aviat a l'àmbit professional, i són poques les iniciatives que traspassen aquest segment de mercat per dirigir-se al públic en general.
Una mostra d'aquests darrers productes és ClamAV, l'antivirus lliure que es pot descarregar des d'Internet sense cap cost i que s'actualitza amb la mateixa freqüència que els antivirus comercials. És un projecte col·laboratiu, que ha estat àmpliament emprat en sistemes encastats com els que equipen a firewalls i switchos, però que peca d'una gran mancança que no el fa recomanable per a l'usuari final sense uns coneixements mínims d'informàtica: un mòdul resident en memòria que escanegi de forma transparent el sistema mentre l'usuari treballa. Actualment, els usuaris de ClamAV han d'ordenar manualment els escanejos sobre els fitxers i unitats desitjades.
Tot i aquestes dificultats, disposem d'un altre projecte gratuït que ja disposa d'un bagatge de dos anys, i que es dedica a lluitar contra el spyware i els troians: Winpooch.
Contràriament a altres programes lliures, encara que seguint la mateixa línia que els altres programes especialitzats en la neteja de spyware, Winpooch es troba disponible únicament per a Windows. La raó és simple: tot el spyware que es produeix actualment es dirigeix a aquesta plataforma informàtica i no a cap altra.
El mètode de funcionament de Winpooch és diferent al de la majoria dels programes d'eliminació de malware que -amb algunes diferències entre ells- es basen en bases de dades de signatures per reconèixer el programari maligne, evitar la seva acció i eliminar-lo del sistema. En lloc d'això, Winpooch gestiona els drets d'accés dels diferents programes que s'executen en el sistema, un mètode semblant al què usa un altre programa similar anomenat Spybot. Per exemple, si un programa vol accedir a Internet, l'usuari és consultat sobre això, i pot decidir si concedir o negar aquest accés.
Potencial antivirus
Anteriorment m'he referit al fet que ClamAV (i més concretament en la seva versió per a Windows, ClamWin) no disposa d'un escànner en temps real. Doncs bé, si s'instal·len els dos programes en el mateix sistema (Winpooch i ClamWin), el motor d'escaneig en temps real de l'antispyware es pot usar també com a motor per a l'antivirus, el que a més de dotar de protecció contra patògens informàtics en temps real, constitueix una solució de protecció molt completa.
La darrera versió alliberada de Winpooch, la 0.5.10, data del febrer d'aquest any, està disponible sota llicència GPL en anglès, francès, italià i polonès.
Més informació:Winpooch : Windows watchdog helps to detect spywares and trojans - opensource - anti spyware and trojan
http://winpooch.free.fr/home/index.php
Troià per a Firefox empra l'enginyeria social per expandir-se
Es fa passar per una coneguda extensió del navegador web Firefox i instal·la un programa que roba passwords de diversos serveis.
Per molt segur que sigui en comparació amb els seus competidors, el navegador web que més empenta està tenint a la Xarxa (Mozilla Firefox) també pateix algun forat de seguretat. Tot i això, el patogen del qual informem avui no aprofita la circumstància de cap bug en el programa, si no que usa al recurs de l'enginyeria social per enganyar a l'usuari per a què així aquest l'instal·li en el seu sistema.
El troià ha estat detectat inicialment per les empreses Sophos i McAfee, que l'han batejat com a Troj/FireSpy-A i FormSpy respectivament. Es camufla sota l'aspecte d'un executable de Windows que promet ser una coneguda extensió del navegador web lliure, numberedlinks, la finalitat del qual és facilitar la navegació sense haver de fer ús del ratolí a base d'assignar a cada enllaç un número. Quan l'usuari entra un número en el navegador mitjançant el teclat, aquest segueix l'adreça de l'enllaç corresponent.
Per infectar-nos amb aquest troià, el nostre sistema Windows ha d'haver estat prèviament infectat amb Downloader-AXM, un programari l'única missió del qual és descarregar malware d'Internet per a instal·lar-lo en les màquines dels usuaris.
Un cop instal·lat en el sistema, aquest nou patogen es dedica a emmagatzemar totes les contrasenyes que l'usuari entra en el navegador, així com altres dades com les bancaries. És per tant una amenaça seriosa.
La forma de detectar-lo és simple, especialment si no hem instal·lat de forma explícita l'extensió per la qual es fa passar: només hem de fer un cop d'ull al llistat d'extensions instal·lades, buscant-ne una d'anomenada Numbered Links 0.9 .
Més informació:Anti-Virus Firms Warn of Trojan Horse Mozilla Firefox Extension - MozillaZine Trackback
http://www.mozillazine.org/talkback.html?article=12722
Debian 4.0 arribarà al desembre
El projecte Debian ha confirmat que la propera versió de la seva distribució Linux que portarà per número d'ordre el 4.0, s'alliberarà al desembre, i ja s'han donat a conèixer també alguns detalls del què aportarà de nou.
En una nota datada el 24 de juliol i que s'ha donat a conèixer al gran públic a través de la llista de noticies de Debian, aquesta entitat confirma que la versió 4.0 de la distribució més lliure de totes -el "nom de guerra" de la qual és Etch- serà publicada durant aquest vinent desembre, sense especificar el dia concret.
Al mateix temps, han transcendit alguns detalls tècnics d'aquesta propera versió:
- El nucli instal·lat per defecte serà el 2.6.17, que serà emprat en l'instal·lador i en totes les arquitectures. Tot i això, a l'octubre s'inclourà una altra versió més recent, que serà optativa durant la instal·lació.
- Serà la primera Debian a incloure oficialment suport per a l'arquitectura AMD64 juntament amb 10 arquitectures més. El llançament es produirà de forma simultània per a totes elles.
- Es substitueix el servidor gràfic XFree86 pel de X.org, un pas que han realitzat les principals distribucions d'ençà del canvi de llicència patit per XFree86 en el 2004, que va portar els analistes a diagnosticar incompatibilitats entre la nova llicència del servidor gràfic i la GPL.
- GCC 4.1
- Millores de seguretat en el gestor de paquets APT, que inclouen suport per a criptografia forta i signatures digitals per validar els paquets descarregats que han de ser instal·lats.
Festes d'eliminació de falladesAbans de l'alliberament definitiu de Debian 4.0, es celebraran a diverses ciutats d'Europa una sèrie de festes en les quals els assistents podran tenir l'oportunitat de buscar les fallades existents a la distro. El motiu és tant trobar les fallades de seguretat i altres bugs abans del seu llançament, com promocionar aquesta distribució i donar a conèixer GNU/Linux d'una forma festiva.
Totes aquelles persones interessades en assistir a alguna de les festes d'eliminació de fallades ho podran fer en les dates següents i ciutats:
- De l'11 al 13 d'agost a Gütersloh (Alemanya)
- Del 8 al 10 de setembre a Viena (Àustria)
- Del 6 al 8 d'octubre a Dijon (França)
Per a més informació, així com per a totes aquelles persones que no puguin assistir però estiguin interessades en participar d'alguna forma, poden acudir a la xarxa de xat, al servidor irc.debian.org i al canal #debian-bugs .
Més informació:Upcoming Release of Debian GNU/Linux 4.0
http://www.debian.org/News/2006/20060724
Una indiscreció d'Apple confirma l'iPhone?
En una recent conferència, un destacat directiu d'Apple realitzava unes declaracions que fàcilment es poden malinterpretar com tota una afirmació del "projecte iPhone".
Els rumors que han circulat les darreres setmanes sobre un smartphone d'Apple s'han vist confirmats per a alguns en les declaracions de Peter Oppenheimer, vicepresident sènior d'Apple a mateix temps que CFO (Chief Financial Officer). Aquestes declaracions van tenir lloc a la recent conferència de premsa que Apple va celebrar per presentar els resultats fiscals del tercer trimestre de l'any.
Durant l'esmentada conferència, i responent a la pregunta feta per un periodista sobre l'èxit de la gamma SonyEricsson Walkman -telèfons mòbils amb funcionalitats de reproducció de música en alta qualitat-, Oppenheimer va afirmar que "nosaltres creiem que els actuals telèfons mòbils no són els millors reproductors de MP3... però en el futur això millorarà. No ens asseurem sense fer res sobre això".
Aquestes declaracions han estat preses per molts mitjans de comunicació en línia com una afirmació de l'existència d'un projecte per materialitzar un smartphone d'Apple, ja conegut a Internet com iPhone.
Per què un telèfon mòbil?Els motius que podrien dur a Apple a llançar un smartphone, segons els diversos rotatius en línia que es fan ressò dels rumors, són diversos: d'una banda l'escàs èxit del Motorola ROKR, al qual Apple va "cedir" una versió específicament adaptada del seu programari iTunes. la nova versió d'aquest telèfon funciona amb un programa diferent, l'iRadio, per la qual cosa Apple sembla haver-se quedat sense la seva fins ara única incursió en el món de la telefonia mòbil.
També s'ha suggerit que a Apple han vist el futur dels dispositius MP3 dedicats com una convergència cap a un únic dispositiu que uneixi les funcions de telèfon, PDA i reproductor MP3/multimèdia.
Només RumorsRecordant que la present informació es basa en un rumor que circula per la Xarxa i que les declaracions del sr. Oppenheimer no es poden prendre com a una afirmació categòrica de tal projecte, crec que seria també molt interessant fer-se ressò d'alguns dels rumors que circulen a Internet sobre com podria ser el smartphone d'Apple:
- Diuen que la CPU podria ser un Intel RISC
- Disposaria d'una funcionalitat que permetria als usuaris trucar directament a altres iPhones amb un format de número determinat i independent de la xarxa a la qual aquests estiguessin abonats. Aquest servei seria una variant del protocol Bonjour que Apple usa en el programa iChat.
- Un dels socis d'Apple en el projecte podria ser SoftBank Corp, una companyia japonesa dedicada a les telecomunicacions i els continguts audiovisuals.
ProvesA banda de les declaracions de Peter Oppenheimer de les quals ens fem ressò avui aquí, els defensors de la teoria de l'iPhone compten amb les afirmacions d'un alt executiu de BenQ, que ja en el seu moment va dir que per a la construcció del smartphone d'Apple la companyia de Cupertino havia subcontractat a diversos fabricants asiàtics, tot i que el seu disseny seria realitzat íntegrament per Apple.
Fins i tot s'ha arribat a donar com a data de sortida al mercat un ampli marge de temps localitzat entre finals d'enguany i principis del 2007, malgrat que altres endarrereixen la seva presentació a la MacWorld Expo de San Francisco del 2007 i la seva sortida efectiva al mercat en el 2008.
Un motiu més per afirmar l'existència de l'iPhone és el registre per part d'Apple del domini iphone.org, que actualment redirigeix a la seva pàgina web principal. Tot i això, Apple arriba tard per a registrar altres dominis iphone, com el .com, que ja estan en mans d'altres empreses o particulars.
Primer pas cap a una PDA?Apple fou precursora en el món de les PDA's amb un aparell anomenat Newton, un projecte que Steve Jobs mai va valorar com a seriós i el qual va donar per tancat quan va tornar a la companyia després de "l'espantada" de John Scully. Des d'aleshores, Apple no ha tornat a comptar amb un aparell similar.
El futur de les PDA's s'està veient per part de tothom com la convergència d'aquests aparells al costat dels telèfons mòbils en un únic aparell, que disposarà també de funcions multimèdia com la reproducció de música i vídeo (absorbint per tant als reproductors MP3 dedicats com l'iPod). Les dades que es tenen de l'iPhone podrien correspondre, més que a un telèfon mòbil intel·ligent, a una PDA amb funcions de telefonia, com els models Treo de PalmOne i la nova gamma iPaq de Compaq.
Dragon Naturally Speaking 9: el sistema de reconeixement de la parla que no necessita entrenament
Reconeix la parla fins i tot si li dictem a un ritme normal, sense haver-ho de fer paraula per paraula com fins ara feien els sistemes de reconeixement de veu estàndard.
Un sistema de reconeixement de veu consisteix en un programari (i, eventualment, un maquinari) que permet a l'usuari dictar textos a l'ordinador parlant-los, no escrivint-los. Per a l'usuari final hi ha dos programes que es disputen la major part del mercat: d'una banda el ViaVoice d'IBM, i per l'altra el Dragon Naturally Speaking de Nuance. Els dos programes pateixen d'un parell de petits "inconvenients" per a l'usuari: abans de ser emprats necessiten un període "d'entrenament" per a què puguin reconèixer de manera fiable la parla de l'usuari concret, a més de què a l'hora de dictar-los el text cal fer-ho paraula per paraula, i no parlant de forma seguida com acostumem a fer-ho en una conversa normal.
Nuance ha anunciat com a gran avenç per al seu Dragon Naturally Speaking Preferred 9 que aquest programari no necessitarà d'un entrenament previ per aprendre a reconèixer les característiques concretes (timbre, pronuncia,...) de la parla de l'usuari, amb el que es podrà començar a usar directament després d'haver-lo instal·lat. A més, i com a segona característica innovadora, permetrà que se li dictin els textos al mateix ritme de la parla natural, amb el que s'haurà acabat haver de dictar paraula per paraula, a un ritme antinatural pel que fa a la parla.
El nou Dragon Naturally Speaking Preferred 9 presumeix de tenir un motor de reconeixement de veu molt més efectiu que el de la versió anterior, ja de per sí molt bo. Fins a un 20% millor que en la versió 8 del mateix programari, segons podem llegir a la seva pàgina web.
A més de poder dictar a l'ordinador el contingut d'un document, també podem controlar el sistema operatiu mitjançant la parla, realitzant les accions més comuns com són arrencar programes o navegar per la web, donant-li les instruccions a la màquina de viva veu. Entre les noves aplicacions suportades per Naturally Speaking 9 es troben el navegador web Firefox i el client de correu electrònic Thunderbird, tots dos de la fundació Mozilla i que han crescut notablement en popularitat i ús. També es poden usar les funcions de navegació per veu en menús per a l'Outlook Express.
Una de les funcionalitats amb més potencial d'aquest programari és la possibilitat de dictar a un dispositiu mòbil no per a què reconegui i transcrigui la nostra veu, si no per a què la desi en un arxiu de so que posteriorment podrà ser emprat com a fitxer d'entrada per al programa instal·lat en el nostre ordinador.
Com a opció per al dictat, a partir d'ara Dragon Naturally Speaking suporta una sèrie de micròfons Bluetooth, el que fa molt més còmode el dictat en no trobar-nos limitats per un cable que connecta el nostre micro a l'ordinador. I és que a molta gent li atraurà més la idea de caminar per l'habitació mentre dicta, una pràctica sense cap mena de dubte molt estesa...
Els requisits per a la instal·lació i execució de Dragon Naturally Speaking Preferred 9 són: processador a 1 GHz. o superior (naturalment, quant més potent sigui la màquina, millor funcionarà el reconeixement de veu), 512 MB. de RAM, 1 GB. de disc dur, Windows 2000 SP4 o superior, i un sistema d 'àudio (tarja de so+micròfon).
Més informació:Nuance - Dragon NaturallySpeaking Preferred 9
http://www.nuance.com/naturallyspeaking/preferred/
AMD compra ATI
Es confirmen els rumors que han circulat per Internet durant les darreres setmanes, en una operació el valor de la qual puja a 5,4 bilions de dòlars però que queda pendent de l'aprovació de les autoritats reguladores corresponents.
L'operació fou presentada oficialment al públic el dilluns dia 24, malgrat que feia setmanes o, segons algunes fonts, fins i tot mesos que s'estava gestant. En alguns moments anteriors alguns analistes i periodistes van afirmar el tancament de l'operació, basant-se en les informacions de fonts molt properes a les negociacions, ja fos d'una o altra companyia mediadors neutrals, o simplement persones properes a les dues empreses o a la negociació en si.
Finalment, l'adquisició d'ATI per part d'AMD es realitzarà com a un canvi d'accions i un petit romanent en caixa, amb un valor total de 5,4 bilions de dòlars nord-americans.
La unió fa la força... en el camp de la multimèdiaLa fusió d'aquests dos gegants s'ha encarat cap al camp de la multimèdia. En la nota de premsa publicada per AMD dilluns es remarcava el potencial que el conjunt format per les dues companyies té per a la fabricació de solucions completes no només en el món dels ordinadors de sobretaula, si no en els equips digitals multimèdia.
ATI no només es troba com a una de les dues dominadores del segment de les targes de vídeo (l'altra dominadora és Nvidia), si no que també s'ha introduït en el món dels xipsets per a ordinadors de sobretaula i dispositius portàtils com ara PDA's.
Els amants dels videojocs poden trobar una solució perfecta per a les seves necessitats en la unió d'AMD i ATI, que podria donar com a resultat uns microprocessadors especialment preparats per a treballar en el camp multimèdia i unes targes de vídeo especialment adaptades per a oferir el màxim rendiment amb aquests processadors. En els darrers temps, AMD semblava haver perdut el tren dels jugadors habituals en favor d'Intel, els microprocessadors de la qual ofereixen un major rendiment per a les tasques que requereixen els videojocs.
Per extensió, i seguint la mateixa línia, els equips Media Center també podrien veure el naixement d'una nova línia de components, més optimitzats per al treball amb vídeo i millor preparats per a treballar en conjunt.
En definitiva, la unió d'AMD i ATI afectarà als camps dels microprocessadors, xipsets i targes gràfiques. Per muntar un ordinador complet només ens fan falta una placa base i dispositius d'emmagatzematge, si no comptem amb la caixa, font d'alimentació i cablejat. La nova AMD pot equipar ella sola a gairebé un ordinador complet.
Enfront d'ella, Intel desenvolupa solucions completes: disposa de la gamma més coneguda de microprocessadors, els Pentium 4, fabrica plaques base i xipsets, i pel que fa a l'apartat gràfic, si bé no intenta competir a alt nivell amb Nvidia i ATI, sí disposa de GPU's integrades en els seus xipsets i altres per a servidors.
Amb l'operació, AMD s'acosta una mica més al nivell d'Intel, però oferint al consumidor un plus en disposar dels recursos d'un dels dos millors fabricants de xips per a targes gràfiques.
Redefinint les relacions amb altres empresesS'ha dit que l'adquisició d'ATI pot afectar a la bona relació que fins ara AMD mantenia amb Nvidia. Això és una incògnita que només el temps podrà aclarir, però segurament que la relació entre totes dues no es quedarà igual.
Depenent de la dinàmica del mercat, Intel haurà de moure peça en el camp de les GPU's gràfiques, ja sigui refent la seva minvada divisió dedicada a aquest particular, o bé adquirint a alguna una altra companyia. podria ser Nvidia l'afortunada?
Apple és també una bona consumidora dels productes d'ATI, tot i que també dels de Nvidia i fins i tot dels d'Intel per a les targes gràfiques dels seus ordinadors, però el seu actual subministrador de xips és Intel després de l'espectacular canvi de plataforma que la va dur des de l'arquitectura PowerPC a la x86. Afectarà l'operació d'AMD a la relació d'Apple amb ATI tenint en compte que Intel i AMD són rivals?
Sobre AMDAdvanced Micro Devices és una companyia fabricant de circuits integrats fundada el 1969 i que actualment té la seu a Sunnyvale (Califòrnia). És la segona proveïdora de microxips del món, només darrere d'Intel.
Sobre ATIArray Technologies Incorporated fou fundada el 1985 al Canadà, i és una de les principals proveïdores a nivell mundial d'unitats de processament gràfic (GPU) i targes de vídeo.
Més informació:AMD
http://www.amd.comATI
http://www.ati.comNota de premsa d'AMD
http://www.amd.com/us-en/Corporate/VirtualPressRoom/0,,51_104_543~110899,00.html
Linux ja té driver NTFS de lectura/escriptura
Un tercer projecte es suma als dos existents per proporcionar als usuaris una forma d'escriure en una partició NTFS.
Una vella aspiració dels desenvolupadors i usuaris de Linux s'ha vist realitzada aquesta setmana: disposar d'un driver que permeti gestionar particions i dispositius amb un sistema de fitxers NTFS amb possibilitat de llegir i escriure. Fins ara, els sistemes Linux només podien llegir en un sistema de fitxers NTFS.
De fet, existien ja dues solucions que permeten també escriure en una partició NTFS: d'una banda NTFS for Linux, de Paragon, una empresa de software que proporciona a més d'aquest, altres productes per a la gestió de particions i sistemes operatius. El principal problema d'aquesta solució és que és comercial, malgrat que podem descarregar-nos un CD de demostració Live totalment gratuït i funcional.
D'altra banda, disposem també de Captive NTFS, lliure però que no constitueix una solució completa doncs necessita d'unes llibreries de Windows (pel que necessitarem tenir accés a una còpia legal del sistema operatiu de Microsoft) i una mica més de configuració per part de l'usuari, pel que no podem considerar que sigui accessible a tothom.
La tercera opció -la que ens ocupa- és lliure i completa, pel que constitueix un excel·lent component per a incloure en totes les distribucions Linux. La llicència sota la que es troba és la GPL, la més popular de totes i la mateixa que cobreix al sistema Linux.
De moment, el driver ntfs-3g es troba encara en fase beta, però a la seva pàgina web se'ns assegura que ja ha estat àmpliament testejat en particions NTFS natives. Les úniques funcionalitats que no implementa són l'accés a fitxers encriptats, escriure en fitxers comprimits, canvi de propietari d'un fitxer i de privilegis d'accés a fitxers, però permet crear arxius i directoris en el sistema de fitxers.
Aquesta és també una bona solució per a tots aquells usuaris que realitzin les seves còpies de seguretat des d'un Live CD de Linux, doncs a partir d'ara podran bolcar les seves dades a dispositius formatats amb NTFS.
A causa del recent alliberament d'aquest driver, les distros de Linux encara no l'incorporen, quelcom que no haurien de trigar gaire a fer.
Més informació:Linux NTFS file system support
http://sourceforge.net/mailarchive/forum.php?thread_id=23836054&forum_id=2697Solució de Paragon
http://www.ntfs-linux.com/Captive NTFS
http://www.jankratochvil.net/project/captive/
Microsoft disponibilitza el codi font del seu emulador de dispositius mòbils
La llicència aplicada per Microsoft al codi font deixa el marge suficient per a què aquest pugui ser portat a altres sistemes operatius i per a què s'emulin nous dispositius amb, al seu torn, nous sistemes operatius.
Dins de la seva iniciativa Shared Source, Microsoft ha disponibilitzat el codi font del seu Device Emulator 1.0, un programari que simula el comportament d'una CPU ARM que executa els sistemes operatius Windows CE i Windows Mobile.
El programari compilat acompanya a l'entorn de programació Visual Studio 2005, i el seu codi font pot ser compilat amb aquest mateix entorn.
L'aplicació es divideix en diversos mòduls:
- Emulador de la CPU ARM, compilant-la en el moment de l'execució (tècnica coneguda com a JIT, Just In Time) a codi x86.
- Emulador de MMU, que proporciona la memòria virtual i la protecció de pàgines de memòria.
- Emulador de placa base amb la RAM i la NOR flash emulades.
- Una col·lecció de diversos perifèrics connectats a la placa base, com pantalla tàctil, teclat, tarja de xarxa,...
- Interfície DMA que permet a les aplicacions que s'estan executant dins de l'emulador a connectar-se i intercanviar informació amb les aplicacions que estan fora d'aquest, i viceversa.
El tipus de llicència a la qual s'acull Microsoft per a aquest emulador permet que el seu codi font pugui ser reutilitzat en altres projectes, pel que podria servir de base per a altres emuladors o fins i tot per a realitzar emuladors de dispositius mòbils amb altres sistemes operatius. Els programadors també poden emprar el codi font per a les seves aplicacions sota Windows i fins i tot existeix la possibilitat de migrar el codi a altres sistemes operatius.
El Device Emulator 1.0 ja es troba precompilat com a descàrrega gratuïta per a aquelles persones que simplement vulguin emular un dispositiu mòbil sense entrar a recompilar el propi emulador. En aquest darrer cas es pot trobar a
Standalone Device Emulator 1.0 with Windows Mobile OS Images
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=c62d54a5-183a-4a1e-a7e2-cc500ed1f19a&displaylang=enEls requisits per a executar-lo són disposar d'un ordinador amb Windows 2000, XP o Server 2003.
Més informació:Shared Source Microsoft Device Emulator 1.0 Release
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=faa8c81d-7316-4461-a0ed-6c95b261ddcd&DisplayLang=en
Intel presenta el successor de l'Itanium
Inclou tecnologia de virtualització directament integrada en el nucli del xip.
Intel ha anunciat aquesta mateixa setmana el llançament del successor del controvertit xip Itanium, el nom comercial del qual serà Itanium 2 però que ha estat conegut fins ara amb el nom en clau de Montecito.
Tècnicament, l'Itanium és un xip de 64 bits purs desenvolupat conjuntament per Intel i HP, essent aquesta darrera la gran impulsora del projecte al buscar una aliança tecnològica que li permetés tirar endavant una nova generació de microprocessadors per a servidors en substitució del seu exitós PA-RISC. Dues de les claus del seu èxit han estat d'una banda la compatibilitat amb el joc d'instruccions de l'arquitectura x86 i per una altra el port que Microsoft ha fet de la seva família de sistemes operatius i aplicacions clau en el camp dels servidors.
Si bé tecnològicament la plataforma Itanium ha aconseguit un gran èxit, a aquest no l'ha acompanyat un èxit comercial a gran escala. La implicació de Hewlett-Packard en el projecte ha fet que molts dels grans de la informàtica com IBM (que competeix directament amb HP en el terreny dels servidors) hagin preferit no emprar aquesta plataforma per a equipar les seves màquines de gamma alta. Per tal de justificar l'abandonament de la plataforma, aquestes empreses han argumentat problemes de compatibilitat amb el programari existent i lentutud d'execució, sense tenir en compte la diferència entre l'arquitectura de 64 bits i la de 32, i que els programes natius de x86 s'executaven en un mode emulat.
Tot i això, i malgrat les reticències comercials, Intel ha promocionat fins a la sacietat la seva plataforma per a servidors i ara llança una nova generació d'aquests xips de 64 bits, materialitzada en cinc nous processadors.
Dels cinc models llançats, quatre compten amb tecnologia de doble nucli, i només un d'ells no en disposa. Aquesta característica els permet proporcionar un major rendiment a l'usuari reduint el consum d'energia.
El nou processador Itanium 2 de doble nucli és el disseny de producte més complex del món fet fins a la data, amb més de 1.700 milions de transistors. L'alta densitat del xip permet la inclusió de funcionalitats molt innovadores, com per exemple aquelles destinades a la virtualització d'aplicacions i sistemes operatius, que sense cap mena de dubte es mostraran molt útils a les empreses doncs cada dia aquest sector de la informàtica compta amb més usos i penetració en el mercat. De fet, es preveu que la virtualització és ja una tendència que va a més i que apunta clàrament cap al futur. Així ho ha vist una de les grans de la informàtica com és Microsoft, que ja ha anunciat la inclusió de tecnologia de virtualització en Longhorn (la versió servidora de Windows Vista), aliant-se per a això amb XenSource, una de les seves principals rivals.
El llançament al mercat no es farà esperar molt, doncs Intel afirma que els primers ordinadors equipats amb Itanium 2 es podran trobar al mercat a finals de l'agost.
Els preus d'aquests xips no els fan assequible a qualsevol: des de gairebé 700 dòlars nord-americans el model més barat (amb un sol nucli) fins als 3.692 del més potent.
Més informació:Dual-Core Intel® Itanium® 2 Processor - Power Your Data Center
http://www.intel.com/itanium/
Microsoft i XenSource anuncien el desenvolupament d'interoperabilitat per a virtualització sobre Longhorn
La col·laboració entre ambdues empreses facilitarà als usuaris el suport tècnic i els mitjans per a executar sistemes operatius virtualitzats sobre Longhorn.
Microsoft i XenSource han anunciat que treballaran conjuntament en el desenvolupament de solucions basades en Xen que puguin interoperar (ser compatibles a algun nivell) amb l'Hypervisor de Longhorn, la versió servidora de Windows Vista.
Longhorn inclourà un component anomenat Hypervisor, un nom comú que en les tecnologies de virtualització denomina una arquitectura que permet l'execució de múltiples sistemes operatius o múltiples instàncies d'un sistema operatiu concret en paral·lel i sense necessitar cap canvi respecte a la seva execució única de forma nativa.
La col·laboració entre les dues companyies anirà dirigida a executar sistemes Linux -o altres- dins d'un entorn de virtualització sobre Windows Longhorn, segons es desprèn de la lectura de la nota de premsa pública donada a conèixer. Allò paradoxal de la situació és que Microsoft oferirà suport tècnic per als sistemes operatius "guest" (els que s 'executen virtualitzats), inclòs Linux.
Les tecnologies desenvolupades conjuntament en el marc d'aquesta col·laboració estaran disponibles per al públic sota llicència comercial, i disposarem dels primers fruits durant la segona meitat del 2007, segons confirma XenSource. Tot i això, a finals d'enguany, Microsoft començarà a oferir suport tècnic per a productes de XenSource.
Més informació:Nota de premsa conjunta Microsoft-XenSource
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/jul06/07-17MSXenSourcePR.mspxXenSource
http://www.xensource.com/
Yahoo! i Microsoft experimenten interoperabilitat dels seus programes d'IM
La compatibilitat entre els dos sistemes generarà un mercat de més de 350 milions d'usuaris, i arrossegarà a nombroses companyies a seguir la seva estela.
Microsoft i Yahoo! han anunciat aquesta setmana el llançament d'un programa públic (encara que limitat) de betatesting per a una solució de missatgeria instantània compatible entre ambdós fabricants, essent així els dos primers proveïdors globals d'IM (Instant Messaging per les seves sigles en anglès) en compatibilitzar els seus productes. Aquest primer pas es dirigeix a la disponibilitat de la compatibilitat de forma generalitzada durant els propers mesos.
A partir d'ara, els usuaris que puguin gaudir del programa beta podran intercanviar missatges instantanis amb els seus col·legues de l'altra xarxa, veure els missatges personals d'estatus, intercanviar emoticones (les icones de les cares somrients), afegir nous contactes i veure els contactes que estan offline.
Els usuaris que podran accedir al programa beta seran els que disposin de Windows Live Messenger i/o Yahoo! Messenger with Voice.
En el blog oficial de Windows Live Messenger se'ns promet que això és només el principi, i que el futur proper ens depara noves funcionalitats entre xarxes. la pregunta és: serà també amb la de Yahoo!, o la interoperabilitat inclourà a altres empreses?
Exemple per a altres companyiesLa iniciativa de Yahoo! i Microsoft pot ser un esperó per a què altres empreses llancin iniciatives similars. Pot ser el cas d'AOL/ICQ o Google amb el seu Talk, que veuen amenaçat el seu mercat pel naixement d'un gegant (Windows Live Messenger+Yahoo! Messenger) que agruparà a 350 milions d'usuaris de dos sistemes diferents que a partir d'ara podran intercanviar informació.
De fet, aquesta aliança de Microsoft i Yahoo! pot llançar a AOL i Google una als braços de l'altra. ICQ és el sistema pioner en el món de la missatgeria instantània i un dels més populars al món -especialment als Estats Units- i el Talk de Google és un dels sistemes d'IM més puixants gràcies a la popularitat dels productes de la companyia del cercador.
Un altre possible escenari (malgrat que cal reconèixer que poc probable) seria la unió d'AOL o Google a aquesta iniciativa comuna a mitjà o llarg termini, el que restaria molt sentit als clients IM multisistema, és a dir, a aquells clients com ara Trillian o Gaim que permeten la connexió mitjançant un sol programa a diverses xarxes.
La missatgeria instantània, a diferència del correu electrònic o la web i igual com la VoIP és un servei que ha crescut de forma espontània a Internet, empès per diverses empreses i iniciatives de manera que cadascuna d'elles ha volgut imposar al mercat el seu propi protocol i forma de treball, deixant a l'usuari sense una plataforma única de comunicació. Amb un client de correu electrònic, per exemple (posem l'Outlook de Microsoft), jo puc enviar missatges d'e-mail a qualsevol altre usuari, independentment del programa que empri per a rebre'l (Outlook, Eudora, Thunderbird, servei de correu web,...), però en el món de la missatgeria instantània això era impossible fins avui, doncs cada companyia disposa de la seva pròpia xarxa, incompatible amb les altres.
Fins i tot els programes multisistema no permeten la intercomunicació entre comptes de diferents xarxes, si no que només actuen com a centre de control en el qual podem comunicar-nos des de cada compte d'IM que tinguem amb els usuaris d'aquella xarxa concreta.
Més informació:Nota de premsa conjunta de Yahoo! i Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/jul06/07-12IMInteropPR.mspx
VMware proporciona servidor gratuït per a màquines virtuals
Complementa al player gratuït que fins ara VMware disponibilitzaba per als seus usuaris permetent-los crear les màquines virtuals.
La versió definitiva de VMware Server gratuït ha estat publicada després d'un període de cinc mesos de betatesting durant el qual s'ha aconseguit arribar a la gens menyspreable xifra de 700.000 descàrregues del producte.
El programa està disponible per a executar-se sobre els sistemes operatius Windows i Linux, i proporciona les següents funcionalitats:
- Suport per usar VMware VirtualCenter, un gestor centralitzat per a tots els programes de VMware, que permet el control de les màquines virtuals i els servidors des d'una sola aplicació.
- Possibilitat d'executar sistemes operatius de 32 i 64 bits.
- Permet guardar l'estat d'una màquina virtual, de forma que al tornar a executar-la, ho farem des del mateix punt en el qual vam deixar l'execució anterior.
- Inclou un assistent pas a pas (wizard) per a la creació de màquines virtuals, el que facilita el seu ús a usuaris no experimentats.
- Suporta els formats de màquina virtual de VMware, Microsoft i el Symantec LiveState Recovery a través de la utilitat VM Importer.
- Inclòs suport experimental per a 2-Way Virtual SMP, funcionalitat que permet que una sola màquina virtual s'executi aprofitant els recursos d'un doble processador.
- Inclòs suport experimental per a la tecnologia de virtualització d'Intel (Intel Virtualization Technology).
Per a aquells usuaris que desitgin suport tècnic addicional, aquest es troba disponible a través de la pròpia VMware a preus que comencen en els 350 dòlars anuals.
L'èxit dels productes gratuïts per a virtualització de VMware és indiscutible, i es pot constatar no només veient l'alt nombre de descàrregues obtingudes pel reproductor de màquines virtuals o el servidor durant el seu període beta, si no també en la gran quantitat de Virtual Appliances (màquines virtuals realitzades per tercers i posades a disposició del públic) que es poden descarregar des de la mateixa web de VMware (unes 250).
VMware concep la seva gamma gratuïta de productes com un primer pas per avaluar la solvència de les seves solucions i passar a una de pagament, com ESX o GSX Server.
Més informació:VMware Server
http://www.vmware.com/products/server/
Insistents rumors de la fusió entre AMD i ATI
Diversos mitjans de comunicació de solvència contrastada en l'àmbit empresarial i/o tecnològic especulen amb la possibilitat que el fabricant de microxips adquireixi la companyia especialitzada en targes gràfiques, que fa poc ha entrat també en el mercat dels xipsets.
Per a alguns, fins i tot ja s'ha dut a terme la compra, però cap de les dues empreses no diuen res al respecte. Els rumors, fonamentats en uns arguments més o menys plausibles, continuen circulant de forma imparable.
La unió entre Advanced Micro Devices i ATI seria sense cap mena de dubte una de les fusions amb més interès i potencial d'ençà que HP i Compaq van deixar de fer-se la competència per a seguir la màxima de "la unió fa la força". Tot i això, hi ha dificultats al camí...
AMD manté una estreta relació amb Nvidia, principal competidora d'ATI. De fet, totes dues es reparteixen el mercat mundial de GPU's per a targes gràfiques (els xips que realitzen la major part dels càlculs per al treball amb gràfics), i també han entrat recentment en el segment dels xipsets. Si la relació AMD-Nvidia es deteriorés, això podria fer que Nvidia es llancés obertament als braços d'Intel, fabricant productes només per als seus xips, o bé dificultant-li molt les coses al no gaudir d'una bona relació amb AMD, però tampoc amb Intel precisament pel seu passat.
Els que sense cap mena de dubte estan molt atents als moviments entre AMD i ATI són els més directes competidors d'aquesta darrera en el terreny dels xipsets, Sis i VIA.
Dues companyies molt fortesAdvanced Micro Devices (AMD) és la segona fabricant de microxips del món, només per darrera de la californiana Intel, una empresa coneguda arreu i que té el 80% del mercat dels processadors. Fundada només un any més tard que la seva rival (el 1969), AMD ha produït al llarg de la seva història alguns productes superiors als seus homòlegs d'Intel, però la imatge de marca d'aquesta darrera ha estat més forta, imposant-se al mercat.
ATI (Array Technologies Incorporated) és una companyia canadenca especialitzada en xips per a targes gràfiques, però que en els darrers temps s'ha endinsat també en el segment dels xipsets per a ordinadors i fins i tot per a dispositius mòbils com ara PDA's.
De moment, tota la informació que circula a la Xarxa sobre aquest particular és pura especulació. Alguns mitjans de comunicació citen a fonts internes d'una, l'altra o ambdues companyies, i fins i tot a intermediaris que haurien estat presents a les converses, però de moment cap de les companyies implicades han realitzat declaracions oficials sobre això, pel què qualsevol altra informació és d'origen dubtós.
Symbian presenta nova versió del seu sistema operatiu per a dispositius mòbils
En el SymbianOS 9.3 destaquen el suport natiu per a xarxes WiFi, USB 2.0 on-the-go, i els temps d'arrencada més breus per a telèfons i aplicacions.
Symbian Limited ha anunciat aquesta setmana la disponibilitat de Symbian OS 9.3, el sistema operatiu líder per a dispositius de telefonia mòbil. De fet, aquesta és -com indica el seu número principal- una revisió incremental de la versió anterior, la 9, del mateix sistema. La intenció de Symbian amb aquesta nova versió ha estat la de proporcionar un sistema més adaptat a les necessitats dels fabricants de dispositius, amb un menor temps d'adaptació a una plataforma hardware concreta i als serveis de les operadores per a la seva ràpida sortida al mercat.
Les principals novetats d'aquesta versió són:
- Suport natiu per a dispositius i connexions WiFi.
- Suport per a USB 2.0 on-the-go, fet que permet connectar un telèfon amb Symbian OS 9.3 a un altre dispositiu USB com per exemple un reproductor MP3 i intercanviar informació directament entre ells sense necessitar pel mig un ordinador.
- Millora en el rendiment del telèfon. Un temps inferior de càrrega per al propi sistema operatiu i per a aplicacions clau.
- Millora de la gestió de la memòria, que dóna com a resultat aplicacions i funcions del telèfon que responen millor a l'usuari, com si s'estiguessin executant programes més "lleugers".
- Inclòs suport per a HSDPA, Veu sobre IP (VoIP) i Push To Talk natiu.
- Compatibilitat cap enrere amb totes les versions de la sèrie 9.x
- Noves eines per als programadors. Disponibilitat de facilitats per a programar des del popular entorn Eclipse i amb Nokia Carbide. A més, es proporcionen eines per a treballar en C++. També es facilita la creació de variants i sistemes a mida.
- Disponibilitat d'una edició en línia de la Symbian OS Library, amb nou contingut i totalment navegable
Més informació:Nota de premsa de Symbian
http://www.symbian.com/news/pr/2006/pr20068169.html
Microsoft finalitza el suport per a Windows 98 i Me
Tots els usuaris que encara queden d'aquests sistemes operatius haurien de pensar en migrar a altres solucions, ja que corren el perill de quedar exposats a qualsevol vulnerabilitat que s'hi trobi, per greu que sigui.
La "mort" de Windows 98 i Me era -parodiant el títol d'una famosa novel·la- quelcom anunciat, i com a data tenia l'11 de juliol del 2006. Malgrat tot, no per més coneguda era menys temuda.
La finalització del cicle de vida de Windows 98 i Me comporta que Microsoft no desenvoluparà més pegats de seguretat ni solucionarà els bugs que puguin trobar-se en els esmentats sistemes operatius. Això significa que, en cas de ser trobat un forat de seguretat important, els usuaris no disposarien d'un pegat oficial per a tapar-lo, el que comportaria que les seves màquines estarien a la mercè de qualsevol atacant.
Aquest és un escenari probable per a alguns analistes, que han advertit del risc d'una pandèmia a nivell d'Internet, amb les màquines d'aquests usuaris esclavitzades per eines DDoS i amb la impossibilitat d'aconseguir un remei per alleujar la situació. Malgrat que aquest panorama és possible, el nombre cada dia minvant d'usuaris que continuen emprant els esmentats sistemes operatius ho fa poc probable.
Si bé Microsoft deixarà de produir nou material de suport per a Windows 98 i Me, el que existeix actualment continuarà estant a disposició dels internautes, per la qual cosa es podran descarregar els pegats existents fins avui i consultar els manuals en línia per a solucionar els dubtes que puguin sorgir. Tot i això, una trucada al servei tècnic de Microsoft no obtindrà resposta per a aquests ja vells productes.
Si bé podem dubtar que l'escenari "apocalíptic" abans descrit pugui arribar a donar-se amb tal contundència, tal i com s'estan posant les coses a Internet és molt recomandable que, almenys, l'usuari del Windows 98 i Me explori les possibles alternatives per mantenir-se actualitzat. I, per descomptat, cal no baixar la guàrdia mantenint-se protegit amb un antivirus correctament actualitzat i seguint els consells de seguretat bàsics.
Actualment els dos sistemes operatius discontinuats ja estaven en període estès de suport tècnic, el que vol dir que el seu cicle de vida natural ja havia acabat i ara es trobaven en una "pròrroga" d'aquest cicle.
Més informació:End of support for Windows 98, Windows Me, and Windows XP Service Pack 1
http://www.microsoft.com/windows/support/endofsupport.mspx
Així serà Firefox 2.0
La Fundació Mozilla allibera una primera beta de l'alternativa a l'Internet Explorer més ben posicionada, mentre la seva quota de mercat contínua creixent imparable.
Ja tenim a la nostra disposició una mostra del què serà la versió 2.0 del navegador lliure que més èxit està aconseguint al mercat: el Firefox de la Fundació Mozilla. Tot i això, és una mostra que es troba encara en un estat embrionari de desenvolupament, per la qual cosa les seves característiques són susceptibles de canvi i millora.
Entre les novetats que cal destacar del Firefox 2.0 es troben:
- Funcionalitat anti-phishing. El phishing s'ha convertit en aquests darrers temps en una autèntica obsessió per als responsables de la seguretat informàtica. Es tracta d'enganyar als usuaris fent-los arribar missatges de correu electrònic que suposadament vénen del seu banc habitual o d'una altra entitat, per a què revelin contrasenyes d'accés a pàgines web i altres dades de caràcter més personal, com les bancaries. D'aquesta forma, els estafadors poden fer-se amb els diners dels afectats.
- Si el programa es penja, al reiniciar-lo es restaura a l'estat en el qual es trobava abans de penjar-se, amb les pàgines obertes tal i com el teníem. Això serà sense cap mena de dubte molt pràctic, doncs tots hem experimentat la frustració de tenir diverses pàgines obertes que hem perdut (i sense recordar la seva adreça) a causa d'una penjada del programa.
- Canvis en el comportament de les pestanyes. A partir d'ara el botó per tancar la pestanya no es troba només a la banda dreta de la barra que agrupa les pestanyes, si no a cadascuna d'elles, com en el navegador web Safari. Això ens permet que, estant en una pestanya, puguem tancar-ne una altra de diferent.
- Millora en la gestió d'extensions i temes, amb més seguretat i més facilitat per a trobar les extensions que busquem.
- Inclòs un plug-in per a gestionar i reordenar els motors de cerca disponibles a la caixa de text de la banda superior dreta de la finestra del navegador. Continuant amb els motors de recerca, Firefox 2.0 suportarà plug-ins per a usar el Sherlock del Mac OS X i OpenSearch.
- Suport per a client-side session i persistent storage, una funcionalitat similar a la que proporcionen les cookies i que permet guardar informació estructurada als ordinadors dels internautes.
- Per a la plataforma Windows, un nou instal·lador basat en Nullsoft Scriptable Install System (NSIS)
A partir d'ara, i comptant que el desenvolupament del projecte porta ja un cert retard (la beta 1 hauria d'haver estat acabada aquest passat juny), ens queda encara una segona beta i dues RC (Release Candidate) abans de l'alliberament definitiu de Firefox 2.0, que en un principi estava previst per a finals d'agost. El retard és possible que ens porti a mitjans/finals de setembre per a veure una nova versió de l'únic navegador que actualment pot fer-li ombra a l'Internet Explorer de la totpoderosa Microsoft (si és que Apple no es decideix a portar el seu Safari a Windows...).
Per a Firefox 3.0 encara és massa aviat per entrar en detalls, però de moment ja se sap que no podrà ser instal·lat sobre Windows 98, Me i NT 4, una decisió presa per la fundació Mozilla perquè Microsoft ha deixat d'oferir suport tècnic a aquests sistemes operatius.
Més informació:Firefox 2.0 Beta 1 Candidate Now Available
http://tech.cybernetnews.com/2006/07/08/firefox-20-beta-1-candidate-now-available/
Sophos recomana migrar a Mac per tal d'evitar l'amenaça dels virus
L'afirmació ha aconseguit un gran ressó mediàtic a la Xarxa en haver estat feta per una empresa de seguretat, que viu principalment dels productes antivirus.
La polèmica sobre quina plataforma és la més adequada i, per tant, s'ha de recomanar el seu ús, és gairebé tan antiga com la microinformàtica, i durant tot aquest període de temps molts són els particulars i empreses que s'han decantat per un o altre bàndol, principalment en la guerra Windows-Mac OS-Linux. Tot i això sembla que una opinió ha impactat fortament a la Xarxa durant aquesta setmana: la del fabricant britànic de solucions antivirus Sophos.
El dels virus i el malware en general ja era un dels arguments més emprats pels partidaris dels sistemes competidors del Windows, per ser aquest sistema operatiu el blanc del 99% dels patògens desenvolupats en el món. Tot i això, fins ara cap companyia d'antivirus s'havia posicionat en aquesta lluita.
Sophos tampoc ho ha fet obertament; al meu entendre, el seu posicionament és més aviat la importància que s'ha donat a una frase que constava en un dels seus darrers informes de seguretat que no pas una declaració oficial de l'empresa a favor del programari de la companyia de Cupertino: "
El domini continuat de les amenaces basades en Windows ha urgit a Sophos a suggerir que molts usuaris domèstics han de considerar canviar als Apple Mac, per tal de protegir-se a ells mateixos de l'impacte del malware". De fet, podem reconèixer una part de veritat en la màxima que canviant de sistema operatiu des de Windows al què sigui, resolem la major part dels problemes de virus però també perdent els avantatges que ens proporciona el sistema operatiu de Microsoft.
L'actitud de Sophos és al menys xocant, doncs precisament l'empresa viu dels problemes de seguretat de la plataforma Windows, per la qual cosa el seu principal interès hauria de ser precisament que els usuaris ho siguin del sistema de Microsoft. Comença a entendre's el joc en el què podria voler entrar Sophos quan es sap que aquesta companyia va qualificar a Leap-A (un dels pocs patògens existents per a Mac OS X) com a una "amenaça real", malgrat que era molt difícil trobar aquest virus actiu "in the wild".
Sophos també disposa de productes antivirus per a Mac OS X, així com per a Linux i per a altres sistemes a més del Windows.
Més informació:Sophos Security Report reveals Trojan domination in first half of 2006 - el documento de la polémica
http://www.sophos.com/pressoffice/news/articles/2006/07/securityreportmid2006.html
Insistents rumors de la fusió entre AMD i ATI
Diversos mitjans de comunicació de solvència contrastada en l'àmbit empresarial i/o tecnològic especulen amb la possibilitat de què el fabricant de microxips adquireixi a la companyia especialitzada en targes gràfiques, que fa poc ha entrat també en el mercat dels xipsets.
Per a alguns, fins i tot ja s'ha dut a terme la compra, però ambdues empreses no fan declaracions oficials sobre el tema. Els rumors, fonamentats en uns arguments més o menys plausibles, continuen circulant de manera imparable.
Més informació:AMD, ATI agree acquisition deal? | Reg Hardware
http://www.reghardware.co.uk/2006/07/07/amd_ati_buyout_deal_claim/
La neutralitat de la Xarxa a debat mentre Google amenaça de recórrer a la justícia
Una sèrie d'esmenes proposades a la llei existent actualment als Estats Units i que contempla les disposicions de la FCC sobre neutralitat a la Xarxa constitueixen l'eix de la polèmica.
El concepte de neutralitat de la Xarxa (en anglès, net neutrality) és una mica heteri tot i que no excessivament difícil de comprendre: es tracta de que les operadores (els ISP's) d'accés a Internet serveixin les peticions d'informació que els fan arribar els seus clients en el mateix ordre que aquestes hagin estat cursades, independentment del tipus de contingut que se'ls sol·liciti.
Algunes operadores i proveïdors d'accés al·leguen que les noves aplicacions d'Internet i de la Web 2.0 com el vídeo en streaming o la VoIP alteren el ritme del flux de dades que circula per les seves màquines, ja que amb la gran quantitat de dades que mouen provoquen que la qualitat del servei (QoS, Quality of Service) baixi tal i com el tràfic d'una carretera col·lapsada baixa la velocitat i es fa més molest per a tots els seus usuaris.
Davant d'aquesta situació, molts ISP's han sol·licitat a les autoritats reguladores en la matèria que es fixi un marc legal en el qual ells puguin donar prioritat a uns determinats continguts enfront d'altres per a mantenir una qualitat mínima en el seu servei. Això, per exemple, permetria als ISP's prioritzar els serveis de consulta a pàgines web sobre la VoIP o la missatgeria instantània, o bé prioritzar l'accés a certes webs per davant d'altres... i és precisament aquí on la polèmica entra en escena.
Grans proveïdors de continguts com Google, Microsoft i empreses dedicades als continguts han protestat enèrgicament i han iniciat moviments entre els polítics de Washington per a què això no es faci realitat. La seva principal queixa és que amb aquestes eines a la mà, els ISP's podrien prioritzar els continguts que a ells els afavorissin, com ara les pàgines web en les quals sortís publicitat dels seus clients, o fins i tot negar l'accés a determinats fòrums o llocs web que exposessin opinions contràries als seus interessos. Per a aquestes companyies que treballen amb continguts, la situació resultant es resumiria en una paraula: censura.
La tempesta política s'ha desfermat sobre Washington, capital federal dels Estats Units i on s'hi couen també moltes de les decisions que posteriorment afectaran a la xarxa de xarxes a escala mundial per ser el país nord-americà el que té més influència a Internet.
Google, que viu completament dels continguts, ja s'ha mostrat disposada a anar més enllà de les portes del congrés nord-americà per anar als tribunals, convertint en legal una batlla que fins ara era només política. La famosa companyia del cercador al·lega que el problema és que alguns grans carriers d'Internet, empreses que gestionen una part molt important de la Xarxa als Estats Units i a nivell mundial, han tret al mercat o estan a punt de fer-ho, serveis que entren en competència directa amb els que ofereixen els proveïdors de contingut més importants. Les suspicàcies sobre el trànsit que prioritzaran aquestes operadores s'han disparat.
Però de moment, la batalla es centra només en el terreny polític, amb una llei aprovada recentment (la Communications Opportunity, Promotion and Enhancement (COPE) Act of 2006 que s'enquadra en la Telecommunications Act del 1996) i una sèrie d'esmenes que es discuteixen actualment i que constitueixen el principal eix de la polèmica.
El fet més probable és que durant les vinents setmanes tinguem més noticies sobre aquest tema a mesura que es desenvolupa el debat polític al Congrés dels Estats Units.
Un escriptori 3D espectacular que imita a la perfecció una taula d'escriptori real... i seguint les regles físiques de la realitat per apilar icones!
D'ençà dels primers entorns gràfics d'usuari (GUI per les seves sigles en anglès), aquests han intentat plasmar l'anomenada "metàfora d'escriptori" en la seva forma bàsica de funcionament. Aquesta metàfora consisteix en assimilar el que veiem a la pantalla del nostre ordinador al què tenim en qualsevol taula d'escriptori del món. Tot i això, les diferències entre un escriptori real i la metàfora proporcionada per un ordinador són òbvies.
BumpTop intenta llimar aquestes diferències emulant l'aspecte visual i fins i tot les condicions físiques d'una taula d'escriptori.
A sobre de la recreació 3D de la superfície d'una taula, es distribueixen no icones, si no representacions físiques de quelcom semblant a un full de paper, que contenen un dibuix identificatiu del tipus d'arxiu que representen.
En una espectacular animació disponible en diversos formats de vídeo (WMV i MOV) així com a YouTube i que es pot consultar des de la pàgina web del projecte, se'ns mostra com seguint les lleis de la física podem apilar les icones representatives dels diferents fitxers com si realment fossin fulls de paper sobre una taula d'escriptori, d'una forma molt simple i totalment visual.
BumpTop no és la creació d'un equip de desenvolupament treballant per a una gran multinacional, si no una simple prova de concepte elaborada per una sola persona el nom de la qual és Anand Agarawala i que posseeix un impressionant currículum amb una vasta quantitat de coneixements i experiència en modelat 2D/3D i programació.
De moment BumpTop és només un prototip que està en vies de ser patentat i comercialitzat, pel que no podrem gaudir d'ell en un futur immediat.
Per a fer-nos una idea exacta de com podria funcionar, el millor és no quedar-nos amb aquestes línies escrites i donar un tomb per la seva pàgina web per a veure les captures de pantalla i els vídeos, que mostren una interfície espectacular i altament intuïtiva.
Més informació:Pàgina de BumpTop
http://honeybrown.ca/Pubs/BumpTop.htmlPàgina corresponent a BumpTop en el portfoli de productes creats per Anand Agarawala
http://honeybrown.ca/Portfolio/pages/Slide2.html
Google llança servei de pagaments electrònics
La companyia del cercador entra en competència directa amb PayPal, malgrat que aquesta darrera es troba fortament assentada en el mercat sent molt popular gràcies a eBay.
I és precisament per aquest punt que Google es pot veure compromesa en un conflicte d'interessos, doncs eBay és un dels seus principals clients de publicitat en el cercador. Tot i això, l'eina de recerca més consultada a Internet té recursos suficients per a cobrir una eventual davallada de la inversió en publicitat en línia d'eBay, quelcom que molts especialistes també donen per descartat.
Com qualsevol altre servei de pagament en línia, Google Checkout vol facilitar el procés de realitzar pagaments a un comerç electrònic al mateix temps que fa l'operació més segura i més rendible tant per al que compra com per al que ven.
La principal idea del nou servei i com aquest, de qualsevol altre de pagaments en línia, és que mitjançant una sola operació de login (amb el seu corresponent password) podem comprar en un o diversos comerços en línia. De la mateixa manera que PayPal i altres competidors, en donar-se d'alta a Google Checkout l'usuari també haurà de donar la seva informació de facturació, com ara l'adreça de residència i el número de tarja de crèdit. Un cop guardades aquestes dades en els servidors de la companyia californiana, l'usuari podrà començar a pagar en els comerços afiliats sense haver d'omplir un formulari diferent cada cop que compra en una altra botiga en línia.
L'opinió dels experts i entesos en matèria de comerç electrònic i màrqueting en línia ja s'ha deixat sentir a Internet, i la majoria dels llocs web que publiquen la notícia indiquen també que el principal atractiu d'aquest nou servei serà la seva integració amb l'oferta publicitària de la mateixa Google. Així, només els comerços en línia que tinguin publicitat contractada amb Google podran ser al seu torn usar el servei de pagaments per oferir-lo als seus clients.
Per fer més atractiva l'oferta per als comerços en línia, els anunciants que decideixin emprar el servei veuran com el costat dels seus anuncis apareixen unes icones de color verd que indiquen que es pot comprar en aquella web. És la idea de Google per a potenciar el comerç electrònic a través de les cerques en l'eina més potent i famosa de tot el món.
Amb aquestes iniciatives s'intenta fer més temptadora la inversió en publicitat per part dels venedors, ja que es fa més propera la possibilitat que l'internauta adquireixi un dels seus productes després d'uns pocs clics com a resultat d'una recerca. Això, al seu torn faria més pràctic el cercador als internautes que busquessin comprar productes a través d'Internet, el que augmentaria el seu ús i tot això es convertiria en una bola de neu pendent avall.
Per a l'usuari final, donar-se d'alta a Google Checkout és tan simple com disposar d'un Google Account i omplir un simple formulari amb les seves dades bancàries.
Més informació:Nota de premsa de Google informant sobre el llançament de Checkout
http://www.google.com/intl/en/press/pressrel/checkout.html
CodeWeavers anuncia la propera disponibilitat de CrossOver Mac
Aquest paquet de programari permetrà l'execució de determinades aplicacions de la plataforma Windows en un Apple Macintosh basat en processador Intel.
La migració d'Apple als xips Intel està atraient cap a la plataforma hard/soft de la companyia de Cupertino a nombrosos desenvolupaments de programes que fins ara eren merament projectes de futur o simples quimeres. El cas que ens ocupa n'és un, i és que el programari CrossOver Office de la companyia CodeWeavers necessita executar-se sobre un processador x86, i el canvi de xips d'Apple possibilita la seva migració al Mac OS X.
CrossOver Office està basat en Wine, la capa d'execució de programari Windows sobre Linux. Wine no és un emulador o un programa de màquina virtual hardware per a l'execució de Windows, si no una capa de compatibilitat que proporciona al programari natiu de Windows els mateixos serveis i crides a l'API que aquest pot necessitar del sistema operatiu original de Microsoft.
Mentre que Wine intenta ser un programari de caràcter general, preparat per a executar gairebé qualsevol binari de Windows, CrossOver consisteix en compilar una distribució de Wine afegint-li una sèrie de pegats i optimitzant-la per a què executi a la perfecció un conjunt restringit d'aplicacions, com és el cas d'alguns dels programes que composen la suite ofimàtica Office de Microsoft.
CodeWeavers no només s'aprofita de l'esforç dels programadors de Wine, si no que a més en té alguns d'ells contractats i col·labora amb el projecte lliure amb codi font i recursos.
La versió per a Mac OS X d'aquest programari ha estat anunciada per a finals d'aquest mes de juliol o principis d'agost. Encara queda per definir exactament quines aplicacions podrà executar però segons CodeWeavers, probablement serà gairebé tot el catàleg d'aplicacions que ja poden córrer en la versió per a Linux de les llibreries CrossOver: els principals programes de les versions 2000, 2002 i 2003 d'Office (Word, Excel, PowerPoint i Access), Flash Player 7, QuickTime 7, Dreamweaver MX, Flash MX, iTunes,... A aquestes se li sumaran algunes més de l'Office 2003 i alguns jocs, encara sense confirmar.
El preu de sortida al mercat d'aquest producte serà de 59,95 Dòlars.
Més informació:CodeWeavers
http://www.codeweavers.com/
Publicada la versió 2.0.3 d'OpenOffice
En aquesta nova revisió de la suite ofimàtica lliure per excel·lència es millora la compatibilitat amb el paquet Office de Microsoft i el suport per a ordinadors Apple Macintosh sobre xips Intel.
Les principals millores de l'OpenOffice 2.0.3 són:
- Millora del rendiment global de l'aplicació, de fins a un 23% en algunes operacions amb el full de càlcul segons podem llegir a la pàgina oficial del mateix OpenOffice.
- Més compatibilitat amb fitxers del Microsoft Office, com per exemple per a enviar en el format de correu de l'Outlook.
- Més integració amb Mac OS X. Malgrat que les compilacions d'OpenOffice.org que es poden descarregar de la web oficial del projecte encara necessiten que estigui instal·lat el servidor gràfic X11 en el nostre Macintosh per poder funcionar, la nova versió 2.0.3 del paquet ofimàtic s'integra encara més en el sistema operatiu d'Apple, i ofereix ja suport per a Mac OS X sobre processadors Intel.
S'inclou la utilitat Fondu, que permet convertir formats de fonts del Mac.
- Més control sobre com es visualitzarà un document PDF creat amb OpenOffice en qualsevol lector de PDF's com l'Acrobat Reader d'Adobe.
- Afegit suport per a més llengües i dialectes.
- Un error del programa que activi l'eina d'auto-desat de documents farà també que OpenOffice es reiniciï d'immediat.
- Corregides algunes fallades de seguretat.
Més informació:OpenOffice.org
http://www.openoffice.org/
Alky: l'arriscada aposta per executar programes en qualsevol plataforma
Bluf o projecte seriós? Els responsables d'Alky anuncien una plataforma capaç de convertir un executable de Windows en un altre de Mac OS X o Linux.
Ja hem tingut notícies de diversos "blufs" a la indústria informàtica relatius al món de la virtualització, un segment que ha experimentat un creixement molt notable durant aquests darrers anys. No és estrany per tant, que davant anuncis espectaculars com el present, el públic guardi un cert escepticisme.
Alky és un nou programari que, segons afirmen els responsables de desenvolupament del projecte, pot convertir un executable de Windows en un executable per a Mac OS X o Linux. En el Wiki del projecte es mostren unes captures de pantalla d'Alky executant un parell de videojocs -doncs aquest programari sembla destinar-se en principi als jocs d'alt rendiment- per a PC amb Windows sota Mac OS X, però en aquestes captures no es veu el joc en si, si no els resultats de passar l'arxiu executable per Alky... i els errors que aquest produeix.
La diferència d'Alky respecte a altres programes que permeten també l'execució de programari de Windows en altres sistemes operatius com per exemple Wine, és que enlloc de córrer l'aplicació original sobre una mena d'emulador o de recrear l'API de Windows a través de llibreries i programes que corren en el sistema amfitrió, amb Alky es reconverteix l'executable, fent-lo córrer per tant com a una aplicació nativa de Mac OS X o de Linux.
La rapidesa i el rendiment de les aplicacions es veuen augmentats pel fet de convertir el binari de Windows en un binari natiu. Això es realitza mitjançant "l'Alkinator", que d'alguna forma uneix l'executable original amb una llibreria (LibAlky) que probablement contingui les crides més comunes a l'API del Windows.
En el cas del sistema operatiu d'Apple, i segons afirmen els responsables d'Alky, la implementació està ja en fase avançada, mentre que per a Linux es troba encara en un estat embrionari.
Virtualitzar una aplicació de Windows no és impossible, i de fet ja existeix almenys un producte que ho fa, independitzant completament l'aplicació en un fitxer i permetent executar-la en una altra màquina amb Windows instal·lat (independentment de la versió d'aquest); es tracta del programari de Softricity. Tot i que només funciona sobre el sistema operatiu de Microsoft, és un bon indici palpable que, almenys en teoria, el model proposat per Alky pot funcionar.
Alky es troba encara en fase de desenvolupament, els seus responsables estan llançant crides a la comunitat per a què participi en el desenvolupament, i segons s'especifica a la seva plana web, el programari serà alliberat sota llicència GPL.
Més informació:Plana web del projecte Alky
http://www.alkyproject.com/Plana web de Softricity (com a referència de què pot ser possible virtualitzar una aplicació, tot i que aquesta s'executi sobre el mateix sistema operatiu)
http://www.softricity.com/
