dimarts, de març 28, 2006

'Les noies que van perdre la càmera', o com es fonamenta una llegenda urbana gràcies a Internet

Unes fotografies eròtiques d'origen incert passen a formar part de la 'vox populi' de la Internet Espanyola, amb la col·laboració de certs mitjans de comunicació que han revelat informació possiblement sensible per a la identificació de les desafortunades protagonistes.

Diu la llegenda... Aquesta és la forma en la què a molts de nosaltres començaven a explicar-nos un conte quan érem petits. I permeteu-me que jo ara us n'expliqui un: diu la llegenda que un dia, en una festa universitària, un jove es va esmunyir a l'habitació d'una noia i va robar del seu ordinador una sèrie de fotografies de caire eròtic que la interessada s'havia fet amb dues amigues més. Les va enviar per correu electrònic i a partir d'aquí van començar a circular de bústia en bústia a través d'Internet. Fins aquí la llegenda; ara passem a la realitat.

Certament, i des de finals del mes de febrer-principis de març, la Internet espanyola s'ha vist inundada per fotografies suposadament pertanyents a tres joves damisel·les, fotografies que s'han anat enviant entre amics a través del correu electrònic. El seu origen, segons uns, seria el que explica la llegenda. Segons altres, dos joves universitaris s'haurien trobat una càmera de fotos digital amb, per a la seva sorpresa, les mitificades fotografies.

Alguns mitjans de comunicació s'han atrevit fins i tot a donar un origen cert a les imatges: haurien estat fetes en una coneguda estació d'esquí per tres estudiants d'una també coneguda Universitat. Després de l'incident, haurien denunciat al jove que els va robar les imatges del seu ordinador.

Alguns també han especulat amb què fossin les mateixes interessades les qui haguessin publicat les seves fotos a la Xarxa, usant l'excusa de què eren robades per augmentar el 'morbo' per allò prohibit entre la potencial audiència i, d'aquesta forma, fer-se famoses. Un globus sonda pertanyent a un estudi per mesurar l'abast de les llegendes urbanes seria una altra possible explicació, i la darrera que he sentit -a més de ser la més graciosa- és que aquestes noies protagonitzaran la segona part d'una coneguda pel·lícula, amb el que les imatges serien una mena de "ganxo publicitari".

No és, de fet, la primera vegada que fotografies o vídeos robats circulen per la Xarxa de xarxes; els casos de famoses com Pamela Anderson o Paris Hilton són l'exemple paradigmàtic d'aquest tema.

És impossible contrastar la història, pel que continuarà essent una llegenda urbana (probablement fins desaparèixer en l'oblit de la Xarxa), però el que queda és el comportament dels mitjans de comunicació, no per haver-se fet ressó de la notícia -al cap i a la fi, el que interessa a la gent és allò noticiable, o no?-, si no per les dades que han facilitat i que podrien (en el cas de ser cert l'afer i que haguessin donat en el clau amb la localització de les interessades) permetre la seva ràpida identificació. I, en aquesta societat en la qual vivim, ja sabem el que pot representar per a aquestes noies el seu escarni públic amb l'exhibició de les imatges robades (cas de ser veritat alguna de les primeres hipòtesis explicades)...

Davant d'aquesta situació cal preguntar-se quins codis ètics segueixen els esmentats mitjans (que tot val a dir-ho, no són els de més difusió ni dins ni fora d'Internet) per donar a conèixer informació sensible sobre la presumpta identitat de persones que poden patir després a la seva pell la pressió de la societat.

I per la meva part, també em declaro culpable. Culpable per usar un tema tan banal per a parlar de la moral a la Xarxa. Culpable de fomentar una possible falsa llegenda urbana i/o d'alimentar un mite. Culpable de fer el mateix que els mitjans de comunicació als quals critico (malgrat que com a descàrrega per alleugerir la meva condemna diré que jo no he revelat noms d'universitats o altres dades més sensibles que puguin permetre la identificació de les afectades). Quina pot ser la meva condemna?