Canonical llança servei per a crear repositoris de programari a mida de cada programador
Aquest servei serà utilitzable per a la futura versió de la distribució Ubuntu per a dispositius mòbils.
El servei Launchpad Personal Package Archive (PPA) de Canonical proporciona a usuaris en general i a la comunitat de programadors en particular una forma molt còmoda de publicar les seves pròpies creacions, ja siguin paquets de programari, elements artístics del sistema (per exemple fons de pantalla o temes per a l'entorn Gnome), o documentació.
Aquest nou producte gratuït de Canonical s'emmarca dins de la comunitat formada al voltant de Launchpad, un lloc web que proporciona les eines en línia necessàries per a recolzar el desenvolupament d'aplicacions informàtiques per a Linux i la formació de comunitats al seu voltant. Projectes com Inkscape ja empren aquest servei per rastrejar i corregir errors en el seu codi font (bugs).
Bàsicament, PPA permet la creació de paquets binaris de programari (és a dir, instal·lables a l'ordinador) per a diferents arquitectures de maquinari a partir del codi font, el seu emmagatzematge en un repositori propi i la possibilitat d'incloure aquest repositori com a font d'actualització per als sistemes operatius Ubuntu, de manera que qualsevol usuari pugui descarregar i instal·lar les aplicacions que hàgim creat. L'espai en disc que tenim a la nostra disposició arriba fins al gigabyte.
Per a emprar-lo, simplement ens hem d'apuntar a la comunitat de desenvolupadors d'Ubuntu i importar una clau GPG al nostre compte de Launchpad per poder signar digitalment les nostres creacions.
El servei també ens permet una altra facilitat: distribuir aplicacions no disponibles en els repositoris d'Ubuntu. Sempre que puguem generar el paquet .deb, podrem incloure la nova aplicació en el nostre repositori personalitzat.
Les condicions d'ús de PPA exigeixen que els programes carregats en el sistema siguin programari lliure, així que Canonical monitoritzarà el temps de compilació de les aplicacions per a cada projecte per tal d'evitar abusos del servei. També es demana que el que es compili no siguin paquets originals, sinó aquells que els usuaris hagin modificat manualment.
En el moment d'escriure aquestes ratlles, la compilació de paquets de programari només pot ser realitzada per a les arquitectures x86 i amd64, però el sistema estarà preparat d'aquí a poc per produir binaris compatibles amb l'arquitectura LPIA (Low Power on Intel Architecture), que al seu torn és compatible amb l'arquitectura x86 tradicional però optimitzant-la per a dispositius portàtils, amb el que la durada de la bateria es perllonga.
Més informació:Launchpad
https://launchpad.net/Punt de partida per a aquelles persones interessades en PPA
https://help.launchpad.net/PPAQuickStartNota de premsa de Canonical anunciant la disponibilitat d'aquest nou servei
http://www.ubuntu.com/news/launchpad-ppaInformació sobre LPIA
http://www.intel.com/technology/systems/lpia/
La segona generació de Zune veu la llum
Sense que la primera hagi aconseguit l'èxit al mercat que Microsoft esperava, la companyia de Redmond ha llançat la segona generació del seu reproductor MP3 i la web que facilita la interacció social entre els seus posseïdors.
Sembla que Microsoft vol fer de Zune la seva "piece de resistance" en el camp multimèdia personal i com a arma davant la forta empenta que encara està experimentant Apple i que no sembla que s'esgoti malgrat el temps que fa que la família iPod es troba a les botigues; sembla que els usuaris no es cansen dels productes de la companyia de la poma, que té un liderat totalment indiscutible i incontestable en el camp dels reproductors MP3 amb el popular iPod. Davant d'aquesta situació, a Redmond han decidit llançar una aposta que, de moment, no ha aconseguit ocupar una part significativa del mercat global.
Els nois de Bill Gates sembla que han volgut fer del Zune una peça de col·leccionisme, pel que han començat a treure al mercat sèries limitades de Zunes amb motius relatius a artistes del món de la música o el disseny i la moda. la nova botiga en línia Zune Originals va un pas més enllà permetent l'adquisició d'un Zune totalment personalitzat a voluntat del client mitjançant dissenys gravats en el reproductor amb làser.
Els nous models són el de 80 GB. en color negre i amb pantalla de 3,2" que disposa d'auriculars estèreo d'alta qualitat, l'ultraportable de 4 GB. i el de 8 GB. estant aquests dos últims disponibles en negre, vermell, rosa i verd. Una altra novetat és que tots els elements d 'aquesta nova família Zune compten amb un botó de navegació sensible al tacte anomenat Zune Pad i que pot servir per a diverses funcions que van des de navegar pels menús fins a ajustar el volum del so. El receptor de ràdio FM completa el pack.
La part de programari també s'actualitza, així com l'apartat social en línia. El nou programari per a la gestió dels reproductors MP3 Zune es pot descarregar gratuïtament des de
Zune.net | Zune Software
http://www.zune.net/en-US/products/zunesoftware/default.htmA partir d'ara, sincronitzar arxius entre el nostre ordinador amb Windows i un reproductor Zune serà tan fàcil com arrossegar i deixar anar.
A la nova Zune Marketplace l'internauta també pot trobar i descarregar música en format MP3 sense restriccions imposades per DRM, en una maniobra que sembla imitar el moviment que Apple va fer ara fa uns mesos oferint música lliure de sistemes de protecció. Aquesta oferta constitueix una mínima part del catàleg de Zune, i la resta ho podem trobar amb un preu per cada cançó o àlbum o bé en forma de tarifa plana que per 14,99 dòlars per mes ens permet descàrregues il·limitades.
Els recursos per a crear llistes de reproducció de cançons personalitzades i intercanviar-les amb altres usuaris també estan a l'abast de la mà, imitant d'aquesta manera el que des de fa temps ja és present a l'iTunes.
Més informació:Zune.net
http://www.zune.net/Zune Originals
http://www.zuneoriginals.net/Nota de premsa corresponent a l'anunci dels nous reproductors Zune
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/nov07/11-12ZuneCustomizationPR.mspxNota de premsa amb la informació dels nous serveis socials de Zune i el nou programari
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/nov07/11-12zunesocial.mspx
El govern britànic perd dos discos durs amb informació de 25 milions dels seus ciutadans
El fet ha saltat a les portades de tots els mitjans informatius europeus, i ja ha forçat una dimissió.
El cas és motiu de bromes en gairebé qualsevol cenacle d'informàtics: el govern britànic va enviar per correu dos discos durs amb informació fiscal i personal de 25 milions de ciutadans, discos que es van perdre i dels quals actualment se'n desconeix la localització. Entre les dades que poden ser trobades a la base de dades extraviada hi tenim el nom complet, adreça, data de naixement i informació de comptes bancaris de cadascun dels 25 milions de subjectes. Un botí molt llaminer per a qualsevol delinqüent digital.
Les dades estaven protegides només mitjançant una contrasenya, un sistema de protecció molt dèbil davant d'atacs dels anomenats de "força bruta" que intenten desxifrar la contrasenya mitjançant la successiva prova de combinacions de lletres i números. No estaven encriptats, malgrat que les bones pràctiques de seguretat així ho farien desitjable.
L'organisme que ha patit la pèrdua d'aquests discos, l'HMRC (Her Majesty's Revenue and Customs, homologable a qualsevol servei de recaptació d'impostos i gestió de duanes) és reincident en el tema, doncs ja al setembre d'aquest any va patir la pèrdua d'un altre disc dur amb informació sobre persones titulars d'una assegurança de vida encara que "només" va afectar les dades de 15.000 ciutadans.
En el cas que ens ocupa, les dades extraviades es refereixen a les famílies que reben ajudes econòmiques per als seus fills, una pràctica molt comuna entre els governs de l'hemisferi occidental per esperonar la natalitat.
L'incident ha estat objecte d'una àrdua polèmica a la Cambra dels Comuns, amb atacs per part de l'oposició al govern laborista de Gordon Brown i la defensa del Primer Ministre britànic en el sentit que s'ha actuat de forma ràpida per prevenir qualsevol possible dany.
La policia no tanca les investigacions i manté la teoria de que la pèrdua ha estat accidental i no es tracta d'un robatori, pel que la informació extraviada no estaria en males mans, segons l'opinió dels responsables policials. Tot i això, la gravetat del tema i el fet que sigui una repetició d'altres incidents però augmentant la quantitat de dades perdudes, farà que s'hagin de replantejar els protocols d'enviament de dades no només per part del govern britànic, si no que prenent nota del que ha passat allà, també haurà de ser replantejat per molts altres governs.
El passat 20 de novembre el director de la HMRC, Paul Gray, dimitia del seu càrrec a causa d'aquest escàndol.
França perseguirà la pirateria domèstica
El govern francès ha signat un acord amb les companyies detentores de drets de material audiovisual i els proveïdors d'Internet que podria arribar a deixar sense línia ADSL als qui realitzin descàrregues il·legals.
Una advertència, i en cas de reincidència... línia tallada. És el missatge que sembla deixar clar l'acord al qual s'ha arribat al palau de l'Elisi entre l'executiu gal, les empreses que posseeixen drets de copyright i de propietat intel·lectual sobre el material audiovisual (discogràfiques, productores cinematogràfiques,...) i els proveïdors d'Internet del país.
La nova llei, que ja ha estat criticada per sectors de defensa dels drets del consumidor i de les llibertats individuals, preveu l'enviament de missatges d'advertència a aquells internautes que descarreguin continguts de forma il·legal a través de serveis P2P per part dels proveïdors de servei, instant-los a que deixin de realitzar aquesta mena de descàrregues. Si s'ignoren aquests missatges i es continua amb l'activitat, es procedirà judicialment per tallar durant cert temps la connexió a Internet de l'infractor, un període que pot arribar a ser indefinit depenent de la quantitat i la reiteració de les descàrregues.
Els missatges arribaran en primer lloc a través del correu electrònic, amb una primera i segona advertència. La tercera es produirà pel correu ordinari i serà la darrera que precedirà al tall de la línia. A partir d'aquí, també s'inclourà a la persona en una "llista negra" d'internautes, gestionada pels òrgans policials gals.
Una de freda i una de calentaD'altra banda, la nova llei antipirateria francesa inclou un "regal enverinat" en forma de contrapartida per part de les productores: aquestes hauran de posar el seu material a disposició dels seus clients a Internet d'una forma més ràpida i eliminar les barreres que impedeixen la seva execució en determinades plataformes de maquinari, com per exemple la reproducció d'un DVD en un ordinador.
Caldrà veure si les productores segueixen aquest darrer punt de l'acord o bé si "s'escaquegen" de les seves obligacions, tenint en compte els milions invertits en sistemes DRM de protecció digital i la por atàvica a deixar els continguts de forma que puguin ser fàcilment copiats.
Todoscontraelcanon.es denuncia a la SGAE
La plataforma ciutadana exigeix que els impostos recaptats en concepte del Cànon Digital imposat per la Llei de Propietat Intel·lectual siguin gestionats per un organisme públic i no per una entitat privada.
L'associació Todoscontraelcanon.es, que agrupa entitats com AUI (Associació d'Usuaris d'Internet), AI (Associació d'Internautes) o APEMIT (Associació Espanyola de Petites i Mitjanes Empreses d'Informàtica i Noves Tecnologies) va presentar fa uns dies una denúncia contra la SGAE (Societat General d'Autors i Editors) davant la Fiscalia contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada per unes informacions aparegudes recentment a la premsa espanyola en les quals es revelava com es repartien els dividends aportats pel famós i desacreditat cànon, de manera irregular segons els denunciants.
Segons el text de la denúncia, el repartiment dels fons procedents del cobrament del cànon es reparteixen en gran mesura entre empreses filials de la SGAE, creades per directius de la mateixa organització, quan la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) indica clarament que aquest import ha de ser repartit entre els seus associats. Todoscontraelcanon.es afirma que les pràctiques dutes a terme en el repartiment pels directius de la SGAE poden ser tipificades com apropiació indeguda, estafa i frau en subvencions.
La LPI afirma a més que l'activitat de les entitats gestores dels drets de propietat intel·lectual no pot ni s'ha de dirigir mai cap al lucre particular, quelcom que s'estaria duent a terme amb aquesta forma de treballar.
Segons afirma l'AUI, les xifres denunciades per alguns mitjans periodístics en els casos més flagrants rondarien un 90% de volums de facturació de 10 milions d'Euros en el cas d'algunes de les filials de la SGAE durant els anys fiscals de 2004 i 2005, quantitats finançades directament gràcies al cànon.
El Ministeri de Cultura és també objecte de crítiques per Todoscontraelcanon.es per permetre aquesta mena d'activitat en ser el màxim responsable en la vigilància del compliment de la llei per part de la SGAE.
OpenSolaris podrà intercanviar fitxers amb Windows
Després d'una nova donació de codi per part de Sun Microsystems, el projecte de sistema operatiu lliure disposarà de la capacitat de connectar-se amb sistemes Windows per recuperar arxius d'aquests o bé que un client Windows pugui recuperar arxius de màquines OpenSolaris.
El projecte CIFS Server permetrà a OpenSolaris intercanviar fitxers amb màquines que emprin Microsoft Windows com a sistema operatiu a través del protocol SMB (Server Message Block), d'una forma idèntica a la que Samba permet a Linux i Mac OS X, doncs al cap i a la fi aquest darrer programari facilita de la mateixa manera l'intercanvi de fitxers entre GNU/Linux o Mac OS X i Windows en ambdós sentits.
Aquest projecte ha estat el resultat d'una nova donació de codi font per part de Sun Microsystems, la companyia impulsora del projecte OpenSolaris a partir del codi font de Solaris, el seu Unix propietari que ara -i de la mateixa manera que molts altres projectes Linux com Fedora/Red Hat o openSUSE/Novell SuSE- beu de les fonts del sistema operatiu creat per una comunitat de desenvolupadors independents.
Quan s'implementi de forma efectiva aquest projecte en les diferents distribucions binàries d'OpenSolaris, aquest sistema operatiu estarà plenament capacitat per integrar-se de manera encara més transparent en xarxes amb sistemes Windows, ja que els usuaris i administradors de sistemes no es veuran obligats a configurar servidors de fitxers mitjançant el protocol NFS ni a haver de recórrer a altres eines externes per possibilitar l'intercanvi de fitxers entre sistemes Windows i OpenSolaris/Solaris.
De moment, aquest projecte es troba encara en desenvolupament sense una versió definitiva (prou madura?) com per a ser inclòs ja en alguna de les distribucions binàries d'OpenSolaris, però la idea és que la primera versió definitiva d'Indiana (de la qual tenim ara a la nostra disposició una preview) compti amb ell, i que la pròpia Sun l'inclogui dins de Solaris en el termini d'un any.
Juntament amb el programari client i servidor CIFS també s'hauran de fer canvis en els sistemes de fitxers i diversos components d'OpenSolaris, cosa per a la que Sun ja ha donat tot el codi necessari.
El client CIFS (no confondre amb el servidor; aquesta peça de programari permet copiar fitxers des d'una màquina Windows) és una evolució del smbfs que inclou Mac OS X i que li permet l'intercanvi de fitxers amb sistemes Windows.
Més informació:Pàgina web del projecte de servidor CIFS
http://opensolaris.org/os/project/cifs-server/Pàgina web del projecte de client CIFS
http://opensolaris.org/os/project/smbfs/
Forrester Research prediu un canvi en l'equilibri de poder dels sistemes operatius desktop
No de forma immediata, però Linux està generant cada dia més expectatives entre els responsables TIC de les empreses com a substitució del Windows, el que segons la consultora farà que comencin a canviar les tornes en algun moment.
Diversos rotatius en línia es fan ressò aquests dies dels resultats d'un estudi de Forrester Research la conclusió del qual és ben clara: Linux està generant més interès que mai per al desktop, el que es traduirà a mitjà termini en instal·lacions fetes efectives i l'augment de la quota de mercat del sistema operatiu del pingüí en detriment del Windows de Microsoft.
Segons les prediccions de Forrester, les empreses productores de distribucions de GNU/Linux per al món empresarial (cas de Red Hat i Novell com a més significatives) seguiran polint els seus productes i convertint-los en una opció plausible sobre Windows per a les empreses.
El mèrit d'aquest moviment que es preveu per als propers anys no recau només en el propi Linux, si no que una part important és també de Windows Vista -tot i que en aquest cas més aviat és culpa que no pas mèrit-, ja que els costos d'implementació de la nova versió del sistema juntament amb les incompatibilitats que presenta per executar sobre ell diverses aplicacions, estan cansant als responsables tecnològics de les diverses empreses sondejades.
De moment, el que hi ha sobre Linux és simplement interès, ja sigui en conèixer informació o en provar-lo, i encara que aquest interès no s'ha arribat a traduir de moment en migracions massives cap a aquest sistema operatiu, no només no és descartable si no ben plausible, que d'aquí a uns mesos les empreses comencin a donar el pas definitiu.
L'estudi ha estat dut a terme sobre una mostra representativa d'uns 1.000 departaments TIC d'empreses nord-americanes i europees de totes les dimensions. D'aquests, la meitat afirmen tenir plans d'implantació de Windows Vista, encara que només el 7% els té per abans de final d'any i el 17% per a 2009. de moment, només el 2% de les empreses estudiades ha incorporat el nou sistema operatiu de Microsoft a la seva operativa diària, el que constitueix una penetració en el mercat corporatiu molt lenta.
Una altra dada significativa que aporta l'estudi és que un 9% de les companyies estudiades encara usa Windows 2000 en un nombre important de les seves màquines, un sistema operatiu que degut a la ràpida evolució de la computació es pot començar a considerar com a obsolet, tot i que segons l'opinió de la majoria d'experts encara aguanta bé el temps i és prou estable i robust. No obstant, problemes de seguretat propis de la dinàmica de suport tècnic de Microsoft fan desaconsellable (també segons moltes de les mateixes veus que l'alaben) el seu ús en sistemes de producció.
Malgrat tot, i a despit de tots els estudis que es puguin dur a terme, la realitat del món de la informàtica és tan complexa i evoluciona de tal forma que resulta impossible realitzar prediccions exactes per a un espai llarg de temps.
Més informació:Extracte de l'estudi de Forrester research
http://www.forrester.com/Research/Document/Excerpt/0,7211,41408,00.htmlArticle d'eWeek comentant els resultats de l'estudi
http://www.eweek.com/article2/0%2C1895%2C2217087%2C00.asp
Microsoft Dynamics Entrepreneur, la solució completa per a les petites empreses
Un producte adaptat a les necessitats de la petita empresa que facilita la gestió financera, les compres, les vendes i el màrqueting.
Microsoft segueix ampliant la seva cartera de productes ERP i CRM que opera sota la denominació Dynamics amb aquest nou llançament anomenat Microsoft Dynamics Entrepreneur (aquesta darrera paraula és la denominació anglesa d'emprenedor, un terme que òbviament s'ha manllevat de la llengua francesa) i dirigit a la gestió integral del petit comerç.
Dynamics Entrepreneur proporciona una solució unificada per a les principals àrees de gestió de l'empresa com són la gestió financera, compres i vendes, i màrqueting.
A l'àrea de gestió financera permet funcionalitats com ara la conciliació dels comptes bancaris, càlcul automàtic d'impostos, gestió de les operacions amb diversos tipus de moneda, comparar els rebuts emesos amb els rebuts, i exportar tota aquesta i molta més informació a format Excel per treballar-la des d'aquest full de càlcul.
Pel que fa a les compres i vendes, podem mantenir tota la informació sobre les nostres empreses subministradores i els nostres compradors, gestionar les ordres de compra, ens pot generar una llista de a quins subministradors pagar abans segons un ordre d'importància, o suggerir-nos quin material hem d'adquirir per no quedar-nos sense estoc.
Per a l'apartat de màrqueting, Dynamics Entrepreneur disposa de la possibilitat d'entrecreuar les dades dels nostres clients amb les compres que ha fet cadascun d'ells per saber què adquireix i quant gasta per a la realització de campanyes personalitzades. S'integra a més amb Outlook 2007 per tal de mantenir la nostra agenda de contactes centralitzada i actualitzada en tot moment.
Aquest programari és escalable, el que vol dir que si les necessitats del nostre negoci canvien perquè aquest creix, l'aplicació de Microsoft ho farà amb ell mitjançant l'afegiment de nous mòduls que allargaran la seva vida operativa i ens permetran continuar emprant aquesta solució.
La presentació de Microsoft Dynamics Entrepreneur es farà a finals d'aquest mes de novembre
Més informació:Dades del producte (en anglès)
http://www.microsoft.com/dynamics/entrepreneursolution/default.mspx
Ja existeix una versió beta del primer Service Pack per a Vista
Segons estan informant diversos rotatius en línia durant aquests dies, Microsoft ha fet arribar la versió beta del SP1 per a Windows Vista a 15.000 betatesters seleccionats. Això és el que he pogut descobrir.
No pocs experts afirmen que els sistemes operatius de Microsoft comencen a augmentar la seva quota d'instal·lacions a les empreses a partir del llançament del primer service pack (SP per les seves sigles en anglès), en el qual es corregeixen els errors que poguessin dificultar el procés de migració. Potser sigui per això que la companyia de Redmond sembla que s'està espavilant en finalitzar el desenvolupament del SP1 per a Vista, del qual de moment se'n disposa d'una versió beta encara que tancada només a 15.000 testejadors a tot el món. Per al futur, Microsoft ha afirmat que successives versions arribaran a més públic.
Segons diversos dels afortunats testejadors d'aquest primer service pack (i les opinions dels quals han pogut ser llegides en els seus weblogs personals i en diversos llocs web), el principal objectiu d'aquest és la millora de la seguretat del sistema operatiu, un tema sempre candent i més amb Microsoft.
Per exemple, a partir d'ara s'empren fitxers signats digitalment en les connexions a escriptoris remots mitjançant el protocol RDP, fet que permet autentificar la font a la qual ens connectem.
A més de la seguretat, Microsoft també ha millorat el rendiment de l'ordinador que executa Vista, augmentant la velocitat a la qual s'executen determinats processos. En algunes opinions, això es nota especialment en les aplicacions que consumeixen més recursos del maquinari, pel què molt probablement les millores es trobin concretament en la gestió de la memòria RAM i la memòria virtual en disc.
Les operacions més quotidianes amb un ordinador també s'han vist accelerades, com poden ser la còpia de fitxers entre dues carpetes, o la simple càrrega de l'explorador de fitxers per primera vegada en una sessió de treball.
La sortida de la hibernació de l'ordinador, una funcionalitat molt emprada en portàtils i que havia estat un punt durament criticat fins ara en Vista, també es veu millorada pel que fa a la velocitat a la qual es realitza.
Altres novetats del Service Pack 1 per a Windows Vista són:
- BitLocker, el sistema d'encriptació de discos, ara pot treballar en unitats que no siguin aquella des de la que s'arrenca el mateix sistema, una limitació existent fins ara
- Afegit suport per a exFAT, sistema de fitxers basat en la popular FAT molt emprat en dispositius d'emmagatzematge flash
- Actualitzat Internet Explorer 7 per a què sigui més ràpid en carregar i més eficient processant codi Javascript
- Millora de la gestió de la bateria en portàtils
- Desapareix la Consola de Gestió de les Polítiques de Grup (GMPC per les seves sigles en anglès, Group Management Policy Console) i el GPEdit (Group Policy editor) es bolca més en les polítiques de grup local que en les globals per donar protagonisme als administradors de sistemes i que defineixin les polítiques de grup des del servidor
- En la versió de 64 bits del sistema, els programes dedicats a la seguretat guanyen accés a noves API's que els permet millorar la detecció de malware
- Suporta Direct3D 10.1
Com a data de publicació de la versió definitiva del SP1 per a Windows Vista no se n'ha anunciat cap en concret, però la companyia de Redmond treballa amb la probabilitat de llançar-lo en algun moment del primer trimestre del 2008.
Pel que fa a la forma de distribuir-lo, el més probable és que siguin emprades les mateixes vies que amb els service packs per a Windows XP: com a descàrrega des d'Internet via Windows Update, distribuint-lo en CD o DVD de forma gratuïta o pagant l'usuari només les despeses d'enviament, i finalment actualitzant els DVD's d'instal·lació del Windows Vista per a què incloguin aquest primer service pack, de manera que en comprar el sistema en una botiga o adquirir un ordinador amb ell ja instal·lat, també disposi del SP1.
Ubuntu anuncia la publicació de la seva distribució per a virtual appliances
Basada en Ubuntu, està especialment optimitzada per a la creació de màquines virtuals, prescindint de tot allò que és superflu.
D'una forma silenciosa, sense grans ostentacions, Ubuntu ha alliberat la primera versió de JeOS, una versió del seu sistema operatiu Linux especialment concebuda per al seu ús com a sistema operatiu guest en una màquina virtual realitzada amb VMware o altres eines de virtualització homòlogues, encara que en el missatge a la llista d'anuncis d'Ubuntu en el que s 'ha donat a conèixer aquest producte només s'ha parlat de VMware, pel que veiem un producte que probablement ha estat construït amb l'ajuda d'aquesta companyia o, almenys, s'ha optimitzat per a l'ús amb els seus productes.
Pocs detalls s'han anat coneixent d'aquest desenvolupament al llarg d'aquestes darreres setmanes d'ençà que fou presentat aquest passat setembre. Probablement, aquesta manca de notícies sigui deguda a què de moment és un producte que no congrega a les masses ni que dóna per parlar sobre ell. Ja existien fins ara distribucions optimitzades per al seu ús amb màquines virtuals, però és el primer projecte en què una gran empresa (com ja podem considerar que és Canonical gràcies a Ubuntu) aposta per aquesta forma de sistema operatiu.
JeOS és un Linux Ubuntu normal i corrent -de fet, aquesta primera versió porta com a numeral el 7.10 que la vincula a la darrera versió d'Ubuntu per a escriptoris i servidors- al qual se li ha reduït el pes eliminant totes les aplicacions i servidors innecessaris, i optimitzat per aprofitar al màxim les facilitats ofertes per les darreres eines de virtualització de VMware i els moderns processadors que inclouen des de fa temps instruccions i tecnologies dedicades a millorar l'experiència de virtualització. Com a resultat d'aquesta "dieta", la ISO de JeOS només ocupa 151 MB. contra els gairebé 700 de la Ubuntu 7.10 normal. La descàrrega d'aquest programari és gratuïta, i el seu ús lliure.
Pocs detalls tècnics o d'altra mena han transcendit sobre JeOS, seguint amb la tònica que ha acompanyat fins ara a aquest sistema operatiu. Com a curiositat, destacar que el seu nom en anglès es pronuncia "juice", que es tradueix com a suc.
Més informació:Missatge de la llista de distribució d'Ubuntu en el que s'anuncia la publicació de JeOS 7.10
https://lists.ubuntu.com/archives/ubuntu-announce/2007-November/000106.html
Publicada la segona versió del servei Live OneCare per a Windows
Aquesta nova versió es dirigeix especialment als propietaris de més d'un ordinador que vulguin administrar de manera eficient els recursos de les seves màquines així com la seva seguretat.
Microsoft ha anunciat la publicació de la segona versió de Windows Live OneCare, el seu servei de lloguer que permet gestionar la seguretat del sistema operatiu mitjançant la fàcil aplicació dels pegats i actualitzacions que la companyia de Redmond va publicant.
Aquesta nova versió s'ha enfocat principalment a aquelles persones que posseeixen més d'un ordinador en els seus domicilis particulars, quelcom ja habitual a l'hemisferi occidental, on tenir una màquina per als més joves de la casa i una altra o altres per als adults, comença a ser una pràctica molt estesa. L'administració d'un sol ordinador ja provoca maldecaps a un usuari final, amb el que en gestionar-ne més d'un, els problemes també es multipliquen.
Live OneCare no és només una aplicació, si no també un servei de lloguer que es pot adquirir empaquetat en comerços d'informàtica o grans superfícies, essent una eina que intenta fer assequible a l'usuari final la gestió d'ordinadors. Inclou tecnologies antivirus, antispyware, de firewall, o de còpia de seguretat entre d'altres. També inclou assistents que faciliten tasques tan comunes en la gestió de xarxes d'ordinadors com ho és la compartició d'impressores.
La idea central de Live OneCare és que puguem gestionar cada PC de la nostra xarxa mitjançant una còmoda interfície centralitzada (és a dir, des d'una sola màquina) duent a terme totes les accions possibles mitjançant un sol clic amb el ratolí.
Els usuaris interessats en aquest servei poden gaudir d'una demo gratuïta totalment funcional durant 90 dies.
Més informació:Pàgina web de Live OneCare
http://onecare.live.com/
La plataforma Palm OS d'Access estarà disponible per als Nokia Internet Tablet a finals d'any
La solució ideada per Access permetrà als usuaris de PDA's i smartphone's Palm continuar usant els seus programes en una plataforma hardware diferent.
La companyia japonesa Access, propietària de part dels drets sobre el malaguanyat sistema operatiu Palm OS -reanomenat com a Garnet OS per Access-, ha anunciat que a finals d'enguany tindrem a la nostra disposició la versió definitiva del seu programari d'emulació d'aquesta plataforma per als Internet Tablet de Nokia, aparells concebuts per a la navegació per Internet i l'ús de serveis en línia. De moment, podem gaudir d'una beta gratuïta que s'ha posat a disposició dels internautes en el lloc web d'Access.
Aquest programari consisteix en un emulador que executa la nova versió de la plataforma Palm d'Access -com he esmentat abans, Garnet OS- permetent així treballar amb aplicacions dissenyades i compilades per a aquest veterà sistema operatiu. L'emulador s'executa sobre un sistema Linux, que és el que s'executa directament sobre la màquina.
En el cas del programari que ens ocupa, aquest pot ser instal·lat a l'Internet Tablet al costat del Linux que ja ve preinstal·lat de fàbrica per Nokia. Access afirma que suporta fins a més de 30.000 aplicacions natives de Palm OS, que no necessiten de cap canvi per a funcionar. La companyia japonesa també apel·la als mateixos usuaris per a què instal·lin i provin les aplicacions que disposin i després informin a la base de dades en línia que Access posa a la seva disposició. D'aquesta manera el suport per a programari Palm OS en Garnet VM pot ser testejat i verificat per la mateixa comunitat d'usuaris.
Llarga vida al Palm OS!La solució d'emulació d'Access permet usar en una plataforma actual i en constant evolució com és Linux, tota una sèrie de programari desenvolupat per a la plataforma Palm, actualment tocada de mort i el futur de la qual es veu migrant cap al sistema operatiu del pingüí.
Per a Palm OS existeixen gran varietat d'aplicacions comercials i fins i tot programari realitzat a mida, aplicacions normalment empresarials. La solució d'Access permet actualment continuar emprant aquest programari amb només haver d'invertir en nou maquinari, malgrat que els Internet Tablet de Nokia són només el primer pas; teòricament és factible migrar la màquina virtual a qualsevol dispositiu mòbil que executi Linux, amb el que gràcies a la proliferació de plataformes basades en aquest sistema operatiu com la creada per Motorola, l'Android promogut per Google o la mateixa d'Access, el programari basat en Palm OS encara pot veure incrementat en el temps el seu cicle de vida, amb el que -i si es vol- només caldrà invertir en nou maquinari per posar-se al dia pel que fa a velocitat i prestacions.
Més informació:Garnet VM Beta for Nokia Nseries
http://www.access-company.com/products/gvm/Nota de premsa d'Access
http://www.access-company.com/news/press/ACCESS/2007/20071123-4_garnetvm.html
Alliberat el codi font de Multics
El MIT allibera el codi font d'aquest sistema operatiu històric, moviment que podrà ser aprofitat especialment en el sector educatiu.
Tot i que a la majoria dels lectors no els sonarà de res, Multics és un dels sistemes operatius més influents de la història de la informàtica, ja que se'l pot considerar l'antecedent directe del Unix o, si es prefereix d'una manera més "romàntica", el seu pare. De fet, el mateix nom Unix és un joc de paraules amb Multics.
La longevitat d'aquest vell sistema operatiu ha estat molt llarga: d'ençà de la seva concepció el 1964 fins a l'apagat de la darrera instal·lació productiva, en el 2000, han passat ni més ni menys que 36 anys, més que tota la vida del Windows, Unix o Mac OS, els sistemes operatius més coneguts pel públic final. Entremig, una història que només coneixen els "geeks" més aficionats al món de la informàtica, i encara que ha estat prou silenciosa, ha impactat fins a tal punt de marcar el present i el futur del món no només de la informàtica corporativa i els grans servidors, si no també el de la microinformàtica.
En un moviment amb més caire romàntic que pragmàtic, el MIT (Massachusetts Institute of Technology, una institució amb un pes específic molt gran en el món de la informàtica) ha alliberat el codi font de la versió 12.5 d'aquest sistema operatiu, datada en el 1992. Aquesta ha estat una donació de l'empresa Bull, una altra històrica del món de la informàtica.
L'alliberament del codi font de Multics poc podrà aportar als sistemes operatius moderns, i tot i això sí pot constituir-se com una bona eina en l'ensenyament de les carreres d'informàtica.
Més informació:Pàgina web de Multics
http://www.multicians.org/Història de Multics i notícia sobre l'alliberament del seu codi font
http://web.mit.edu/multics-history/
Dell arriba a un acord amb Sun Microsystems per oferir servidors Solaris
Ambdues companyies, fins ara competidores en el segment dels servidors corporatius, han arribat a un acord per a què el Unix de Sun sigui instal·lat en màquines de Dell i que aquesta darrera ofereixi suport tècnic als seus usuaris.
Dell sembla apostar pels hereus de Unix enfront de la seva tradicional fidelitat a la gamma de sistemes operatius de Microsoft. Va començar instal·lant SuSE en diverses gammes de servidors corporatius, més tard fou Ubuntu en alguns models de màquines de consum, i ara ens sorprèn no amb un anunci relatiu al sistema operatiu del pingüí, si no al Solaris de Sun Microsystems (un sistema basat també en un projecte comunitari com és OpenSolaris).
Concretament, l'anunci realitzat per les dues companyies és que Dell preinstal·larà el sistema operatiu Solaris en la seva gamma de servidors Dell PowerEdge, oferint suport tècnic als clients que optin per aquest enfront d'altres sistemes com Windows o Linux, també suportats oficialment per la companyia.
L'acord ha estat anunciat durant la conferència OpenWorld d'Oracle, on el president i CEO de Sun Microsystems, Jonathan Schwartz, i el president i CEO de Dell, Michael Dell, n'han estat els principals ponents. Amb aquest anunci, Dell amplia l'oferta de sistemes operatius empresarials que proporciona als seus clients i, al seu torn, Sun estén l'abast del seu sistema operatiu Solaris, que d'ençà de l'aparició del projecte OpenSolaris i la seva comunitat de desenvolupadors i usuaris vinculada, ha aconseguit un ressò mediàtic important.
Com a part de l'acord, Dell i Sun cooperaran en la certificació de sistemes i en el desenvolupament d'ofertes basades en solucions Solaris i Dell. A més, les dues companyies han acordat treballar conjuntament per garantir el suport als principals ISVs de Solaris sobre servidors PowerEdge. També hi haurà col·laboració per assegurar que la combinació dels servidors PowerEdge amb el sistema operatiu Solaris ofereixi als clients una major capacitat d'elecció i valor per a aquelles aplicacions que demanen fiabilitat, seguretat, escalabilitat, rendiment i virtualització integrada.
Més informació:Pàgina web de Sun Microsystems dedicada a l'acord
http://www.sun.com/software/solaris/dell/
Opera allibera la quarta versió del seu navegador Mini per a telèfons mòbils
Preprocessa la pàgina per a què es renderitzi més fàcilment en el navegador i amb un aspecte més semblant al què presentaria en un navegador web per a ordinadors desktop.
La finalitat d'Opera Mini és simple: que els usuaris de telèfons mòbils tinguin la possibilitat de navegar per la web veient les pàgines d'una forma més semblant a la que tenen en el seu ordinador personal que el que fan els tradicionals navegadors per a mòbils.
Per a això s'ha millorat l'engine per a renderitzar les pàgines web consultades, de forma que puguin encaixar millor en la petita pantalla de qualsevol dispositiu mòbil. La mida del text i les imatges s'ajusta de forma automàtica a la capacitat de la pantalla del nostre dispositiu, tenint també la possibilitat de fer zoom sobre qualsevol part de la pàgina.
El mateix Opera Mini, i un cop s'hagi carregat la pàgina web que volíem consultar, ens suggerirà un punt per començar a llegir-la i ens posicionarà el cursor en aquest punt.
Les novetats també tenen com a protagonista a la pantalla del dispositiu i, més concretament, a l'orientació en què hi podem navegar. I és que actualment molts telèfons comencen a incorporar la possibilitat de rotar el sentit en què es presenta la informació per pantalla d'ençà que l'iPhone d'Apple va obrir la capsa de Pandora en aquest sentit, encara que amb un refinament en incloure una sèrie de sensors que detecten el canvi de posició de forma automàtica i giren l'orientació de la pantalla sense necessitat d'intervenció per part de l'usuari, que no ha estat igualat fins ara.
Amb Opera Mini 4, i prement la combinació de tecles *# rotem l'orientació de la pantalla, de manera que si ens és més còmode veure el contingut d'una pàgina web en apaïsat que no en vertical, ara podem fer-ho d'una forma molt fàcil.
Altres funcionalitats d'Opera Mini 4 són:
- Opera Link permet sincronitzar els preferits del nostre telèfon mòbil i l'ordinador, de manera que en les dues màquines tinguem la mateixa llista de llocs preferits. Aquest és un servei en línia que podem executar, en principi, des de qualsevol màquina amb el navegador Opera instal·lat.
- El programa s'integra millor amb els dispositius Blackberry, emprant els menús natius del sistema.
- Disposem d'un ratolí virtual amb el qual moure'ns a través de la pàgina web, i el qual al seu torn s'utilitza mitjançant el joystick que integri el telèfon o bé les tecles amb les fletxes de direcció.
- Suporta fulles d'estil CSS.
Per a descarregar Opera Mini 4 al nostre telèfon mòbil, només hem d'apuntar el navegador que tinguem instal·lat actualment en el nostre terminal a
www.operamini.com, o bé fer-ho des d'un ordinador desktop i després instal·lar l'arxiu en el nostre telèfon amb aquest connectat a l'ordinador, o bé a través de SMS, havent de realitzar aquest darrer procediment també a través de la web d'Opera Mini.
Més informació:Lloc web d'Opera Mini
http://www.operamini.com/
Anunciades les diferents versions i preus de Windows Server 2008
La nova eina de virtualització, la novetat més destacable.
En el marc de la reunió TechEd de Barcelona, un esdeveniment destinat a donar a conèixer als programadors i els professionals de les TIC en general les noves tecnologies que Microsoft posa a la seva disposició i les tendències que es veuran en el futur, la companyia fundada per Bill Gates ha fet públiques les diferents edicions amb les quals comptarà la propera versió del seu sistema operatiu per a servidors, Windows Server 2008, i les seves condicions de venda així com el preu o les llicències de clients que suportaran.
La clau rau en la virtualitzacióCom la tendència més en voga en el món de la computació i la tecnologia amb més futur al seu davant, Microsoft inclou facilitats per a la virtualització en la seva gamma de sistemes operatius per a servidors mitjançant la tecnologia coneguda fins ara amb el nom en clau de Viridian i que comercialment passa a anomenar-se Hyper-V.
A aquesta tecnologia l'acompanyarà un programa de certificacions per a què els professionals del món de la informàtica puguin validar la solució que hagin creat amb la gamma de sistemes operatius Windows Server, o de solucions en les que Windows Server sigui el sistema virtualitzat sobre màquines virtuals no-Microsoft però que estiguin certificades; serà molt probablement el cas de Xen sobre distribucions de Linux amb les quals Microsoft mantingui acords comercials com ara Novell SuSE.
En total, la línia de productes Windows Server 2008 consta de vuit edicions, tres de les quals inclouen la tecnologia de virtualització Hyper-V:
- Windows Server 2008 Standard: orientat a les solucions web i de virtualització, i per cada llicència es permet l'execució d'una instància virtualitzada. Costa 999 dòlars.
- Windows Server 2008 Enterprise: idèntic en funcionalitats a la versió Standard però amb quatre instàncies virtuals per cada llicència. Costa 3.999 dòlars.
- Windows Server 2008 Datacenter: infinites instàncies virtualitzades per llicència. Versió orientada a aplicacions de negocis el funcionament de les quals és crític. Costa 2.999 dòlars.
- Windows Web Server 2008: sense capacitats de virtualització, tal i com el seu nom indica, dissenyat específicament com a servidor web, amb IIS 7.0, ASP.NET, i el .NET Framework. El seu preu és de 469 dòlars.
- Windows Server 2008 for Itanium-based Systems: també sense solució de virtualització integrada, per a processadors Itanium i amb l'objectiu de servir bases de dades de grans dimensions. 2.999 dòlars de preu.
Per completar el nombre total de vuit versions, Microsoft també ofereix les Standard, Enterprise i Datacenter sense solució de virtualització integrada i una mica més barates que les seves homòlogues que sí la inclouen.
El llançament de la línia de productes Windows Server 2008 es farà efectiu el 27 de febrer de l'any vinent, sempre que no s'acumulin retards a aquesta data.
Més informació:Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/nov07/11-12HyperVPR.mspx
Alliberat el SDK d'Android
L'Open Handset Alliance, un conjunt de companyies vinculades amb el sector de la telefonia mòbil liderades per Google que han creat la plataforma Android basada en Linux, han presentat un primer programari de desenvolupament per a què els programadors i empreses interessades vagin fent boca...
Tal i com ja va prometre a la seva pàgina web, aquest dilluns dia 12 l'Open Handset Alliance ha publicat el primer SDK (Software Development Kit) de la plataforma Android, basada en Linux per a telèfons mòbils i que tanta expectació ha creat a la Xarxa, ja que en el si d'aquesta heterogènia aliança brillen amb llum pròpia Google (de la qual s'havia rumorejat anava a entrar amb força en el sector de la telefonia mòbil amb el seu propi terminal) i HTC (un dels fabricants més actius d'un temps ençà i que fins ara sempre s'havia distingit per la seva fidelitat a la plataforma de Microsoft).
El que s'ha alliberat és pràcticament una preview tecnològica amb la qual programadors i companyies desenvolupadores interessades en programar per a aquesta plataforma oberta* poden anar veient la tecnologia amb la qual hauran de treballar. La mateixa Open Handset Alliance afirma que emprarà el "feedback" proporcionat pels programadors a partir d'aquest SDK per millorar i enriquir Android.
Tècnicament, els detalls que s'han conegut d'Android és que està basat en un kernel 2.6, inclou la interfície gràfica i les aplicacions d'usuari final, amb el que constitueix una solució completa i personalitzable a mida de les necessitats de l'operadora o el fabricant del terminal.
L'SDK està preparat per ser usat amb l'entorn integrat Eclipse 3.2 o superior amb les eines de desenvolupament en Java, el servidor web Apache i Python 2.2 o superior. Les plataformes des de les quals desenvolupar poden ser Windows, Linux o Mac OS X.
Un emulador de la plataforma permet provar els desenvolupaments si bé no encara sobre un telèfon real, sí sobre quelcom que se li assembla molt. Abundant documentació i tutorials acompanyen a totes les llibreries, eines per al debug i el plug-in d'Eclipse que integren el paquet. El pes total es troba entre els 55 i els 59 megabytes depenent del sistema per al qual descarreguem.
Virtualització mòbilSeguint la tendència que ja vam poder veure en el passat 3GSM, Android incorpora tecnologies de virtualització per oferir més seguretat i robustesa al sistema. Les tecnologies de virtualització per als sistemes operatius en telèfons mòbils permeten que, per exemple, puguem continuar trucant o rebent trucades si es penja una aplicació d'usuari que, amb tota lògica, estarà virtualitzada.
Concretament, la màquina virtual inclosa dins d'Android rep el nom de Dalvik, i està optimitzada per executar aplicacions Java, de les quals transforma el seu bytecode a un altre codi interpretable directament per ella.
Com a curiositat, el nom d'aquesta màquina virtual procedeix d'un poble de pescadors de la costa islandesa, d'on vénen els avantpassats d'un dels seus creadors.
Revelat l'enigma de la llicènciaUn dels punts que no havia estat aclarit en el moment de l'anunci de l'Open Handset Alliance és el de la llicència sota la qual estaria disponible el programari alliberat. Finalment, aquesta no serà la GPL, la més popular i que fa poc ha publicat nova versió (la 3), si no la llicència d'Apache en la seva versió 2, també molt popular i emprada entre la comunitat.
Més informació:Nota de premsa de l'Open Handset Alliance
http://www.openhandsetalliance.com/press_111207.htmlPàgina per a descàrrega de la preview tecnològica, l'SDK d'Android
http://www.openhandsetalliance.com/developers.html*
És oberta en diversos sentits, ja que a més de gaudir de l'obertura de codi del Linux, sota llicència GPL, també està oberta a incorporacions de nous associats.
Publicada Fedora 8
Moltes petites novetats i pocs grans canvis respecte a la versió anterior caracteritzen una distribució que, de seguir així, té un lloc assegurat entre les grans per molt de temps.
El projecte basat en el desenvolupament comunitari i esponsoritzat per Red Hat ja té nova versió quatre mesos després que veiés la llum l'anterior, Fedora 7, aquest passat juny. La nova versió sembla voler marcar un punt més en qüestió de qualitat, tenint en compte que distros que s'han fet tan populars com Ubuntu o openSUSE tenen bona part de la quota de mercat de distros Linux.
Entre les novetats més destacables d'aquesta versió, ens trobem en primer lloc amb les anomenades spins. Aquestes no són altra cosa que prendre una base del sistema comú per a totes, afegint-li posteriorment un conjunt de paquets específic per a les necessitats d'una tasca concreta. Amb Fedora 8 tenim dues spins oficials (Gnome i KDE) i tres més "custom", és a dir, fetes a mida: Games (jocs), Developer (desenvolupador) i Electronic Lab (Laboratori d'Electrònica). Per al futur ens esperen noves spins com per exemple la que empra Xfce com a escriptori gràfic.
Una cosa que de mica en mica totes les distribucions de GNU/Linux estan incorporant és una eina que els permet buscar i instal·lar un còdec de vídeo o d'àudio adequat quan l'usuari intenta reproduir un contingut en un format no suportat inicialment per la distribució. Això és així degut a les limitacions en les llicències d'ús de determinats còdecs com el de MP3, pel que s'instal·len a posteriori i només si es necessiten, presentant prèviament a l'usuari l'acord de llicència corresponent que ell ha d'acceptar o declinar segons més li convingui.
A la Fedora 8, aquest plug-in que permet a l'usuari descarregar i instal·lar els còdecs necessaris per a la reproducció de contingut no suportat inicialment a la distro (que, recordem, es basa només en programari lliure) es diu CodecBuddy, i és un projecte que anteriorment rebia el nom de Codeina. CodecBuddy no només fa la feina de recerca i instal·lació, si no que realitza també una tasca pedagògica tot explicant a l'usuari perquè Fedora 8 no ofereix suport per a tal mena de contingut.
Com en tota nova versió d'un sistema operatiu, Fedora 8 també inclou novetats en l'apartat gràfic, en la interfície d'usuari. Aquest és el cas de Nodoka, un tema creat especialment per a la present edició de la distro, o d'Infinity, una sèrie d'afegits per crear un escriptori més "cool". Per exemple, el fons d'escriptori "reacciona" al moment del dia en el qual ens trobem, presentant un color blau clar al migdia i uns tons taronja-ocre cap a la tarda, quan el sol es pon.
Per als efectes avançats s'utilitza el compositor de finestres Compiz, que s'instal·la per defecte però no s'habilita, podent fer-ho molt fàcilment en qualsevol dels dos entorns gràfics, Gnome o KDE. Per a futures versions, aquest ja estarà habilitat per defecte, almenys segons afirmen els responsables de la distro. Compiz-Fusion pot ser instal·lat des dels repositoris en línia de la distribució.
A mode de preview, es pot instal·lar des dels repositoris de la distro els paquets necessaris per accedir a les facilitats de l'online desktop, una nova funcionalitat de l'entorn Gnome que pretén acostar les aplicacions en línia com Gmail o Facebook a l'escriptori local.
Altres millores que podem trobar dins de Fedora 8 són:
- Nou subsistema d'àudio PulseAudio que permet coses com ara diferents volums de l'àudio per a diferents aplicacions, suport hot-plug per a dispositius d'àudio USB, temps de latència molt petits (útil per a professionals del món de l'àudio digital), o emulació d'estàndards d'àudio per a Unix/Linux com ALSA, OSS o esound, mantenint d'aquesta manera compatibilitat amb aplicacions existents.
- Nova eina per a la configuració del tallafocs mitjançant interfície gràfica (front-end), anomenada system-config-firewall, que inclou un assistent pas a pas.
- Afegit un nou sistema d'auto-instal·lació d'impressores, de manera que si connectem una nova impressora al nostre ordinador, aquesta és reconeguda immediatament, configurada i afegida una nova cua d'impressió al sistema. En el cas de no trobar el model de driver exacte per a la impressora, s'instal·larà el que sigui més proper, i s'informarà de tot això a l'usuari mitjançant notificacions.
- Més integració de la pila Bluetooth, amb possibilitat d'usar el gestor de telèfons amb terminals Samsung i Sony-Ericsson.
- Suport Java a través d'IcedTea.
- S'ha reescrit l'eina de gestió de xarxes, de manera que a partir d'ara sigui més estable i flexible, oferint suport, per exemple, per a xarxes creades a través de connexions Bluetooth.
- Millorat el suport per a ordinadors portàtils, com ara la gestió d'energia, la suspensió i l'ús de tecles multimèdia.
- Pirut inclou un nou editor de repositoris, fent més fàcil afegir una nova font des de la qual descarregar i instal·lar aplicacions.
- El mode quiosc (per exemple per a una màquina que estigui disponible en un espai públic) millora la seva seguretat a través de SELinux.
- Nou daemon per a la creació de logs del sistema: Rsyslog.
- Eclipse, la plataforma de programació modular, compta amb una versió adaptada a Fedora 8 que es basa en la versió 3.3 (nom en codi Europa) i inclou eines per a programació en Java, PHP i Python, a més d'altres eines.
En la mateixa nota que conté el resum de novetats de Fedora 8 també es diu que el grup de desenvolupament ja es troba treballant en la versió 9 d'aquest sistema operatiu, de la qual ja hi ha una llista d'especificacions que haurà de complir a
http://fedoraproject.org/wiki/Releases/9/FeatureListMés informació:Pàgina web de Fedora
http://fedoraproject.org/
Google llança OpenSocial, una sèrie d'API's per a què els creadors de pàgines web puguin afegir funcionalitats de xarxa social a les seves creacions
Diverses xarxes socials donen suport a aquesta iniciativa, pel què els llocs web que emprin aquests serveis no estaran aïllats de les xarxes socials més importants d'Internet.
Gegants de la comunicació social en línia com MySpace o Salesforce.com li han donat el "si vull" a Google, sense comptar amb la xarxa social de la mateixa companyia del cercador, Orkut, per fer possible que les noves API's per a pàgines web alliberades per Google puguin interactuar amb les seves bases de dades. El nom de l'invent és OpenSocial, i promet fer possible la implementació de funcionalitats de xarxa social en qualsevol lloc web creat per qualsevol desenvolupador.
OpenSocial trenca amb una regla no escrita imperant fins ara en aquesta mena de serveis en línia: la incompatibilitat entre els diferents serveis existents, amb el què un usuari interessat en tenir la màxima presència a les principals xarxes socials havia de gestionar diversos -molts- serveis, donar-se d'alta amb les mateixes dades a diverses pàgines, i moltes vegades gestionar contactes i missatges repetits. Tot això no s'acaba, però es simplifica en gran mesura per a les xarxes que siguin compatibles amb OpenSocial, doncs des d'un sol servei (que pot ser perfectament el que ofereixi el nostre propi lloc web) podrem accedir als contactes de totes les xarxes participants i gestionar-les.
Les API's OpenSocial ja es troben disponibles per al seu lliure ús, i el nombre i importància dels serveis socials que estan treballant per oferir compatibilitat amb elles és summament interessant: Friendster, XING, Viadeo o Linkedln entre d'altres. El seu ús es pot fer també des d'un gàdget de Google desenvolupat per a tal finalitat, el que proporciona al programador una completa aplicació de xarxa social en un temps rècord i sense gaire esforç.
Les xarxes socials en línia gaudeixen d'un gran èxit actualment, i el seu ús en pàgines web corporatives a mode de mashup (nom que rep la barreja de diversos serveis per a crear-ne un de nou) gràcies a OpenSocial pot donar un valor afegit, sense parlar dels programadors, que estalviaran esforços havent d'aprendre un sol cop allò necessari per interactuar amb tots els serveis i no cada API corresponent als diversos serveis que es volien usar per separat.
Més informació:OpenSocial - Google Code
http://code.google.com/apis/opensocial/
SIMO 2007 - Seguretat: les amenaces que ens esperen per als propers mesos
La visió que es presenta davant dels nostres ulls pel què fa a la seguretat informàtica és, després d'haver sentit a alguns experts, esgarrifosa. Sort que s'entreveu una mica de llum al capdavall del túnel.
Tot i que el "plat fort" de la mostra era la intervenció d'Eugene Kaspersky, fundador i CEO de Kaspersky Lab, no vaig deixar passar l'oportunitat de saludar i conversar amb Ignacio Sbampato, bon amic meu i Vicepresident per a Llatinoamèrica d'Eset, sobre les tendències en codis maliciosos que podrem veure durant els propers mesos.
Del fet romàntic al negoci del crim organitzatSi fa uns anys els autors de virus eren púbers o joves amb motivacions que no passaven d'aconseguir fama i respecte a Internet o per part dels seus companys de classe, o bé per impressionar a alguna noia, el panorama de creació de malware ha evolucionat durant els darrers anys per convertir-se en un producte de consum més, fraudulent, això sí, però al cap i a la fi ¿el de la droga no és un negoci que genera milers de milions a l'any fins i tot essent il·legal i perseguit?
Aquest ús no és nou, però anirà a pitjor. Eugene Kaspersky explicava els motius en la seva conferència, i aquests bàsicament es poden resumir en el fet que el crim electrònic s'acosta al crim perfecte, aquell que al final queda sense càstig. I això és degut en part a la inoperància dels cossos de seguretat quan es tracta de perseguir a criminals fora de la seva frontera per les traves burocràtiques que suposa coordinar a policies de diferents estats. Si a això li afegim el baix cost que representa posar en circulació un troià adaptat a les necessitats del "client" criminal...
Un altre factor que ajuda a l'augment del malware segons Kaspersky és al seu torn l'augment del nombre de serveis disponibles a la Xarxa de xarxes, i que es converteixen en portes d'accés als ordinadors dels seus usuaris, que veuen així compromesa la seva seguretat més que abans.
Tant Eugene Kaspersky com Ignacio Sbampato coincideixen en assenyalar que la velocitat a la que creix el nombre de patògens és impressionant; potser en una hora hagin sorgit un centenar de troians nous a tot el món, encara que per sort són variants d'altres ja existents, pel que tenen un punt pel qual començar a treballar per detectar -los, frenar-los i eliminar-los. Tecnològicament, i segons afirma el meu bon amic Ignacio, el malware no canviarà gaire.
Kaspersky aposta per l'automatització dels laboratoris de les empreses productores d'antivirus, ja que és impossible que un conjunt d'éssers humans pugui arribar a crear antídots per a tots els patògens que sorgeixen a la Xarxa.
Sobre el model de seguretat de les diferents plataformes, Kaspersky va afirmar que no hi ha tantes diferències entre Linux, Windows i Mac OS X, i que si actualment no veiem més virus, cucs i troians per a Linux i Mac OS X és per una simple qüestió de mercat, doncs és molt més rendible escriure el codi d'un patogen per a Windows, que s'expandeix molt ràpidament i a moltes màquines, que fer-ho per a Linux o Mac OS X, amb moltíssima menys quota de mercat i, per tant, amb una expansió per la Xarxa molt més lenta. Sbampato aporta un punt més tot afirmant que en els vinents mesos/anys veurem un increment dels programes malignes per a Linux i Mac OS X.
Per a l'informàtic rus, una de les passes essencials que haurien de portar a una menor inseguretat a Internet seria la creació d'un cos policial amb jurisdicció internacional sobre la Xarxa, el que ell ha batejat com la "Interpol d'Internet", quelcom que considera no se'n podrà parlar fins a dins de quatre o cinc anys. De moment, sense aquest cos policial ni amb lleis uniformes en tots els països, tot juga a favor dels delinqüents segons afirma Kaspersky.
La cara oculta de la Web 2.0Sobre el futur immediat i els nous serveis proporcionats per la Web 2.0, Kaspersky es va mostrar pessimista, doncs com he comentat abans, aquests obren noves portes a les nostres màquines i per tant, proporcionen noves possibilitats d'entrada als "dolents", però no només són els serveis el que preocupa; novament, i com tantes vegades s'ha dit, l'esglaó més feble de la cadena de la seguretat informàtica és l'ésser humà i, en aquest cas concret, la seva confiança en les comunitats de les quals forma part.
Perquè gairebé mai ens qüestionem si un enllaç de la Wikipedia és correcte abans de fer-hi clic o bé si l'han hackejat per a què apunti a una pàgina falsa que ens intenti instal·lar un troià... i això segons kaspersky, ha passat.
En els fòrums, autèntiques comunitats on es donen cita milions d'internautes per tal de bescanviar idees i coneixements, es pot emprar l'enginyeria social per a què la gent confii en nosaltres i, un cop obtinguda una confiança gairebé "cega", persuadir a qui sigui per a què es descarregui i instal·li un programa troià que faci el que nosaltres vulguem.
En definitiva, un panorama gens tranquil·litzador però per al què, precisament, les empreses de seguretat informàtica estan treballant en sistemes més intel·ligents com a mesura de prevenció.
SIMO 2007 - e-life acosta les tecnologies de la informació a la gent en un ambient informal
Vídeojocs, zones chill-out i cultura urbana marquen aquesta mostra que adquireix cos propi encara que segueix lligada a SIMO.
L'espai e-life 2007 es va inaugurar en el SIMO aquest dijous dia 8 amb l'objectiu d'acostar les noves tecnologies al ciutadà normal i corrent d'una forma jovial i desenfadada. De fet, l'ambientació del pavelló ha contrastat amb la de la resta del SIMO: si d'una banda la fira professional llueix un ambient clar i lluminós, amb gent encorbatada circulant d'una banda a l'altra i atentes hostesses repartint prospectes amb un ampli somriure, e-life se'ns mostra entre tenebres, amb música sortint de tot arreu, una àrea chill-out per descansar i molts vídeojocs. Els prospectes no brillen per la seva absència però n'hi ha pocs: una guia per a aquest certamen en si mateix dins del SIMO, i algunes altres guies molt escasses per a compres tecnològiques i el programa cultural.
Perquè e-life és una demostració de cultura urbana relacionada amb les TIC's (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) amb actuacions de DJ's i VJ's (Video Jockeis), i els premis MIAU (Mostra Interactiva d'Art Urbà de Madrid).
Carpes amb ordinadors al servei del visitant permeten que aquest s'introdueixi a Internet, en les compres en línia a través d'eBay, en les relacions personals en línia amb Match.com, o a Linux gràcies a Ubuntu. Tot això promogut per les diverses empreses i institucions que formen part d'aquesta mostra.
Els diversos estands de Nintendo permeten als passavolants jugar amb la Wii o, si ho prefereixen, poden anar a tastar la seva competència directa, la Xbox 360 que disposa també del seu propi espai. I quan un es cansa de jugar, pot passejar entre punts d'informació on se li aclareixen els dubtes sobre els més diversos usos de la tecnologia (com ara telefonia mòbil, Internet,...) o bé descansar en una zona chill-out habilitada en la qual també s'hi duen a terme actuacions i performances diverses.
Quan SIMO tanca les seves portes, a les 19 hores, e-life encara continua obert, fins a les 21, acollint a totes aquelles persones que vulguin deixar de banda el costat més professional de les tecnologies per abraçar el més lúdic. És, per descomptat, la part on la tecnologia es barreja millor amb aquest concepte eteri al què anomenem humanitat.
SIMO 2007 - Els grans fabricants aposten per la informàtica ecològicament responsable
HP i Lenovo són només la punta de llança d'una indústria cada dia més preocupada pel medi ambient.
Polèmiques a banda sobre si fenòmens com ara l'escalfament global o el canvi climàtic són reals, s'han exagerat o ja ens estan afectant, algunes de les grans companyies presents a la fira madrilenya han presentat productes respectuosos amb el medi ambient i campanyes i programes per minimitzar l'impacte ambiental de la seva activitat. I tot això en un sector, el tecnològic, en el qual la fabricació d'ordinadors i el seu cicle de vida posterior té un especial impacte en el medi ambient.
L'exemple més contundent d'aquesta preocupació és HP, l'estand al SIMO de la qual (que per cert creix un 40% respecte a la seva presència de l'any passat) ha estat construït emprant més d'un quilòmetre de tub de cartró reciclat i amb el terra fet d'encenalls també reciclats, amb el que la multinacional nord-americana vol mostrar una imatge de ferm compromís de base. El desenvolupament tecnològic del gegant nord-americà ve marcat pel què aquesta companyia ha batejat com a Innovació Verda, indicant que els nous productes que es van llançant al mercat són cada cop més respectuosos amb el medi ambient.
Però la responsabilitat ecològica de la companyia no s'acaba aquí, mostrant als visitants alguns productes que permeten l'estalvi de materials i que contaminen menys, i altres que s'han fabricat a partir de materials reciclats. És el cas curiós d'una impressora el xassís de la qual ha estat creat amb plàstics biològics derivats del blat de moro, desenvolupada per HP Labs.
En els ordinadors també s'ha posat l'èmfasi ecològic, com per exemple amb el model rp5700, guardonat amb el premi "or" per la Electronic Products Environmental Assessment Tool (EPEAT) per ser l'equip més respectuós amb el medi ambient. L'ús de materials reciclats en la fabricació d'ordinadors ja és habitual per a HP.
Una altra mostra curiosa del reciclatge de material és l'escàner Scanjet 5590, en el qual la peça interior que realitza l'escanejat (i una de les que més contaminen) ha estat realitzada amb un 75% de plàstics d'ampolles reciclades i l'altre 25% amb cartutxos de tinta reciclats.
Lenovo també presenta al SIMO 2007 un ordinador de sobretaula ultracompacte fabricat en un 90% amb materials reciclats que, al seu torn, poden tornar a reutilitzar-se en finalitzar la vida operativa de la màquina. Com a opció, pot funcionar mitjançant un sistema de plaques solars que li proporcionen l'energia elèctrica necessària. De la mateixa manera que el rp5700 de HP, aquesta màquina també ha estat distingida amb la qualificació "or" per part de l'EPEAT.
En un dels estands de la fira també hem pogut veure una obra d'art que critica el malbaratament de recursos naturals que el sector tecnològic en general ha dut a terme fins ara i que continua fent, quelcom que poc a poc i amb voluntat s'està corregint. La gran pregunta és: arriba a temps tot això?
SIMO 2007 - Toshiba Portégé R-500: potència lleugera
La companyia japonesa el ven com el portàtil més lleuger del mercat, i la veritat és que els seus menys de 900 grams l'avalen.
Tot en el Portégé R-500 és lleuger, fins i tot el disc dur. De fet, és tan lleuger que es prescindeix d'ell, emprant en el seu lloc una memòria flash de 64 GB., essent un dels primers ultraportàtils del mercat no a incorporar aquesta tecnologia però sí a fer-ho amb aquesta quantitat d'espai, ja que allò més habitual fins ara era veure xifres per sota dels 10 GB. com en el cas de l'Eee PC d'Asus, que incorpora 4 GB.
Amb una pantalla transflectiva de 12,1" i de 0,2 mm de gruix, suport per a comunicacions HSDPA/WiMAX, tenim dos models, un sense unitat òptica, el pes del qual és de 848 grams, i un altre amb la unitat que augmenta el seu pes en una mica més de 100 grams per quedar-se en els 959.
Les dades tècniques completes d'aquesta petita-gran meravella són:
- Processador Intel Centrino Duo U7600 de baix voltatge a 1,2 GHz.
- Xipset Intel 945GMS
- Tarja de xarxa sense fils Intel 4965AGN
- Memòria RAM fins a 2 GB. (un d'ells en placa base)
- Disc dur de 160 GB.
- Tarja gràfica Intel GMA 950
- Dimensions: 283 x 215,8 mm, per 19,5 mm en el frontal i 25,5 a la part del darrere.
- L'autonomia teòrica de la bateria és de 12,5 hores
Contra el que es pensa generalment que aquests petits ordinadors no tenen la potència requerida per executar el darrer programari del mercat, el R-500 munta com a sistema operatiu Windows Vista Business, la darrera creació de Microsoft i els requisits de màquina dels quals són superiors als del Windows XP.
Més informació:Pàgina web de R-500 en el site de Toshiba Espanya
http://es.computers.toshiba-europe.com/cgi-bin/ToshibaCSG/jsp/seriesHomepage.do?service=ES&SERIES_ID=129898
SIMO 2007 - Una fira més segmentada i en menys espai
Enguany SIMO TCI agrupa en un sol espai diversos certàmens paral·lels i disminueix la superfície d'exposició respecte a edicions anteriors.
Com cada any per aquestes dates, la fira d'informàtica madrilenya es presenta davant periodistes, professionals i públic en general (els dos darrers dies queden oberts a aquest segment) per mostrar les tecnologies de la comunicació i la informació més innovadores, encara que aquest any ho fa en menys extensió i amb una sèrie d'espais compartimentats al voltant de diversos temes puntuals com són la Web 2.0 o l'estil de vida digital.
Tot i que algunes absències de grans del sector són notables (els fabricants de telefonia mòbil, per exemple, ja que només han vingut les operadores), com cada any hi ha algunes presències destacables que no es perden la cita madrilenya: Microsoft, HP o Toshiba, aquesta darrera amb un desplegament nombrós i espectacular.
L'espai en el qual es desenvolupa l'exposició ha disminuït en extensió respecte a edicions anteriors, amb el que si descomptem la fira de comunicació audiovisual Broadcast, queda reduïda a gairebé la meitat del que era fa uns anys. Tot i això, i sembla que a mode de compensació, l'organització ha apostat fort pels actes paral·lels com ara conferències i encontres presencials tipus networking.
"El SIMO ja no és el que era"És una de les frases més esteses que, d'any en any, poden escoltar-se entre els passadissos de l'exposició i en els cenacles de periodistes i responsables de màrqueting i comunicacions de moltes empreses, a més d'entre vianants habituals que cada any repeteixen en aquesta fira. I malgrat tot, SIMO TCI segueix aquí i ho fa com una cita inexcusable per a alguns, especialment per a la premsa.
I això és així perquè en ell els periodistes hi tenen -tenim- l'oportunitat de veure en viu i en directe les màquines, els programes i els serveis dels que tant en parlem, podem conèixer als responsables de comunicació i relacions públiques de les companyies amb qui parlem habitualment en un ambient més informal i de tu a tu i, en definitiva, informar sobre els darrers llançaments que vénen, que vindran, i de les tendències que marcaran el mercat durant els propers mesos. I per a moltes empreses, això és l'ideal d'una fira: deixar-se veure i deixar-se estimar per la premsa especialitzada.
Així és que SIMO segueix aquí, i seguirà encara molt de temps. Sota quin format? potser evolucioni de l'actual fira a un altre tipus d'acte, es vegi potenciat com està ara o canviï radicalment, però tenim SIMO per a molt de temps si ens el saben cuidar bé.
Google entra en el mónde la telefonia mòbil per la porta gran
Al costat d'alguns dels més importants fabricants de terminals i operadores, la companyia del cercador ha donat a conèixer una nova plataforma per a telefonia mòbil, el que simplificadament podem anomenar un sistema operatiu.
Tot i que no ha estat amb el desitjat anunci del GPhone (¿o més aviat hauria de dir amb l'anunci del desitjat GPhone?), Google ha confirmat els rumors que s'havien deixat sentir a Internet fa pocs dies i ha presentat juntament amb alguns dels principals fabricants de terminals del món i principals operadores, un complet sistema operatiu basat en Linux per a telèfons mòbils que inclou programari i facilitats per a què l'usuari dels terminals equipats amb aquest sistema puguin emprar còmoda i fàcilment els serveis en línia de la companyia d'Internet.
El nom d'aquesta nova plataforma és Android, i no haurem d'esperar gaire per veure els primers telèfons en fer-la servir, doncs segons afirmen diversos dels components del grup que l'ha creat, aquests podrien començar a arribar al mercat durant la segona meitat del 2008. Les 34 companyies (comptant a Google) que s'han associat per donar a llum aquesta nova plataforma ho fan sota el nom d'Open Handset Alliance, i entre els seus noms (i a banda de la companyia del cercador) hi podem trobar pesos pesants com Motorola, NTT DoCoMo, NVIDIA, LG, Intel, China Mobile o l'espanyola Telefònica.
Especialment interessant és el cas d'HTC, companyia que fins ara ha destacat pels seus smartphones basats en Windows, i que amb la seva entrada en aquesta aliança li serà "infidel" per primera vegada a Microsoft.
Segons s'ha donat a conèixer, Android serà una base a partir de la qual cada fabricant i/o operadora podrà personalitzar els seus desenvolupaments. El sistema ofereix un complet conjunt d'eines per permetre a l'usuari gaudir de totes les possibilitats que li ofereix un mòbil de nova generació i no només el sistema. De fet, els que parlin només de "sistema operatiu" per definir a Android es quedaran curts, ja que sota aquest nom s'hi enquadra el sistema operatiu, la interfície d'usuari amigable, el "middleware" i les aplicacions d'usuari final.
La plataforma serà publicada sota una llicència lliure, malgrat que de moment es desconeix exactament quina i no s'ha esmentat la GPL, pel que podria ser una altra creada expressament per a aquest desenvolupament. Per a la setmana vinent s'espera posar a disposició de la comunitat un primer kit de desenvolupament.
Microsoft cautelosaA la roda de premsa que la companyia de Redmond va organitzar aquest dimarts dia 6 en el marc de la fira SIMO de Madrid, la primera pregunta que va sortir a la palestra fou la seva opinió sobre aquesta iniciativa de Google. Alts càrrecs de la companyia de Redmond a Espanya es van mostrar cautelosos en la seva resposta, afirmant que per ara no s'havia vist res i que, per tant, no hi havia res sobre el que poder fonamentar una opinió, i van destacar el fet que Microsoft ja havia presentat el seu sistema operatiu per a telèfons mòbils feia anys.
En definitiva, l'actitud dels presents al SIMO com a representació de Microsoft sembla la cautela sobre el que suposem encara serà la manca d'una postura o resposta oficial al tema. Tot i això, quelcom que sí m'ha semblat veure és la voluntat de rebaixar el nivell de novetat, argumentant que es tracta d'un sistema operatiu i una pila d'aplicacions, una cosa que ja existeix des de fa temps i, per tant, no es tracta de quelcom nou si no d'una oferta més.
Un Linux per a mòbils diferent?Fins ara han estat presentades diverses iniciatives de plataformes Linux per a telefonia mòbil estandarditzades i obertes, desenvolupades i protegides per una empresa seguint la forma de treball d'algunes distribucions del sistema operatiu del pingüí per a ordinadors de sobretaula com ara openSUSE (amb Novell darrera seu) o Fedora (Red Hat). Aquest és el cas de les plataformes d 'Access (compatible amb Palm OS fins a la seva versió 5) i Motorola, malgrat que totes elles han tingut fins ara un denominador comú: no han aconseguit entre la comunitat de desenvolupadors independents un ressó com el que esperaven, quedant-se en les empreses que les han fet néixer i créixer, tot i que en la majoria dels casos és cert que el que es pretenia era que fossin adoptades pels programadors més que per altres companyies fabricants de terminals.
La plataforma promoguda per Google es presenta com la primera basada en Linux realment oberta, i com a diferència respecte a la resta no depèn només d'una empresa, si no d'una agrupació d'elles que van des de fabricants de maquinari fins a operadores passant per creadors de programari i serveis. Aquest pot ser sense cap mena de dubte un factor diferenciador important per atreure no només a més fabricants, si no també a programadors independents i a empreses desenvolupadores de programari i serveis.
Naturalment, això també dependrà en certa mesura del grau de compatibilitat entre terminals que emprin aquest sistema, doncs en l'àmbit dels dispositius mòbils hi ha una major fragmentació per la diferència de processadors i components emprats, i degut als escassos recursos de maquinari, el sistema operatiu es planifica i desenvolupa a mida per a una màquina en concret.
La filosofia de Google de serveis en línia més que programari, i el que acabo de comentar fa pensar que la plataforma no serà tan estàndard com els Linux de sobretaula, i que més aviat seguirà la tendència d'encaixar com un guant en cada dispositiu particular, pel que és més que probable que els programadors hagin d'adequar les seves creacions i recompilar-les per a cada terminal concret o família de terminals d'un mateix fabricant.
Adéu a la idea d'un telèfon mòbil de Google?Aquest anunci desarticula en gran mesura -quan no anul·la del tot- la possibilitat de la sortida al mercat d'un model de telèfon mòbil amb el segell de Google. En paraules textuals d'Eric Schmidt, CEO de la companyia del cercador, "
l'anunci d'avui és molt més ambiciós que qualsevol 'Google Phone' amb el qual la premsa ha estat especulant aquestes darreres setmanes. El nostre punt de vista és que aquesta potent plataforma que presentem equiparà a centenars de models de telèfons mòbils". Per tant, i veient el que es juga en cas de llançar un terminal propi -enfadar als membres de l'aliança fabricants de maquinari- és molt poc probable que Google doni aquest pas.
Més informació:Open Handset Alliance
http://www.openhandsetalliance.com/
Indiana ja és una realitat
Publicada la primera versió prèvia per a desenvolupadors d'aquesta nova distribució binària d'OpenSolaris promoguda per Sun Microsystems i que intenta arribar al públic final.
Finalment el projecte Indiana ha vist la llum com una nova distribució binària d'OpenSolaris, el sistema operatiu Unix basat en l'antic Solaris de Sun Microsystems i que ara, paradoxes de la vida, serveix de base per a la construcció d'aquest darrer. Per a la pròpia Sun, aquesta distribució era un producte estratègicament necessari per lluitar contra les distribucions de GNU/Linux per al desktop.
Indiana està disponible en un Live CD preparat per a ser descarregat i "cremat" amb el nostre programari de gravació de CD's habitual. Presenta un escriptori Gnome i les aplicacions habituals en altres sistemes operatius semblants com poden ser el navegador web Firefox o el client de correu electrònic Thunderbird. Des del mateix entorn live es pot instal·lar el sistema operatiu a disc, al més pur estil Ubuntu, una tendència que poc a poc es va imposant en el món Linux en particular i en tots els sistemes operatius en general.
Els requisits de maquinari no són excessivament alts per als temps que corren: oficialment es sol·licita un mínim de 512 MB. de memòria RAM, indicant que aquesta quantitat no ha estat exhaustivament testejada, i 10 GB. de disc dur lliures si es pensa instal·lar. No s'indica velocitat mínima del processador, tot i que cal tenir present que es tracta d'una versió prèvia no definitiva, amb el què en el futur probablement es precisarà més i millor els requisits tècnics mínims i, possiblement, s'augmentaran.
Al voltant d'Indiana s'estan duent a terme una sèrie de projectes l'objectiu dels quals és el de facilitar la vida a usuaris i desenvolupadors d'aquest sistema operatiu i per a la seva futura implementació en totes les distribucions derivades del codi font d'OpenSolaris, com pot ser l'instal·lador o el "constructor" de distribucions, una eina per a crear el nostre propi Unix a mida.
Es preveu que la primera versió definitiva d'aquesta distribució estigui disponible durant la primavera del 2008.
Més informació:Projecte Indiana
http://www.opensolaris.org/os/project/indiana/
gOS: el sistema operatiu Google, però sense la participació de la companyia del cercador
Basat en Ubuntu 7.10, permet un ràpid accés a les aplicacions en línia de Google més conegudes, encara que la famosa companyia no és qui l'ha llançat com a producte oficial.
Tot i els nombrosos rumors existents sobre un possible sistema operatiu per a ordinadors basat en Linux que Google podria llançar en qualsevol moment -fins i tot se li atribueix també un sistema operatiu per a telèfons mòbils-, Larry Page, Serguei Brinn (els fundadors de l'empresa) i altres alts càrrecs no han parat de realitzar desmentits públics sobre el tema. I, malgrat tot, els rumors continuen circulant potser encoratjats pel reconeixement de l'existència de Goobuntu, una versió d'Ubuntu especialment modificada per a les necessitats de Google i l'ús de la qual és exclusivament intern. Malgrat que tant Google com Mark Shuttleworth, fundador de Canonical i Ubuntu, han desmentit que aquesta distribució vagi a ser llançada al públic, molts són els que continuen especulant amb tal possibilitat.
Curiosament, el primer sistema operatiu que podria encaixar en el que la vox populi atribueix a la forma de treballar del sistema operatiu de Google, ha estat creat fora de la companyia del cercador. Es tracta de gOS, creat per l'empresa homònima amb base a Los Angeles (Estats Units) i que equipa a una línia de PC's de baix cost de la companyia Everex que es venen en la cadena nord-americana de supermercats Wal-Mart. La filosofia de gOS és portar a l'escriptori les aplicacions en línia de la Web 2.0 d'una forma ràpida i còmoda per a l'usuari, proporcionant-li també les eines offline necessàries per al seu treball.
Tècnicament, gOS està basat en Ubuntu 7.10, la darrera versió de la famosa distribució per a l'usuari final, a la qual se li ha substituït l'entorn Gnome habitual per Enlightenment per tal d'estalviar recursos de maquinari doncs comercialment es ven instal·lada en màquines de baix cost i, per tant, que no arriben a la potència de la majoria d'ordinadors comercials.
A la banda inferior de la pantalla comptem amb una barra amb les icones de les aplicacions a l'estil Dock del Mac OS X, des de la qual podem accedir entre d'altres al servei de correu electrònic Gmail, Google Calendar, Blogger, YouTube o Wikipedia com a serveis en línia, i Skype entre les aplicacions instal·lades localment.
Aquest sistema és una materialització del que poden ser en el futur tots els sistemes operatius per a ordinador: una base instal·lada localment, amb algunes aplicacions que encara consumeixen molts recursos per ser executades des d'Internet instal·lades en el mateix ordinador i la resta essent accedit en línia.
gOS pot ser descarregat des de la web de la companyia fabricant a més de ser adquirit juntament amb PC's de baix cost a Wal-Mart. La descàrrega de la ISO gratuïta no inclou suport per a la reproducció de DVD's ni de fitxers MP3. Com de moment aquest sistema operatiu es troba una mica escàs de drivers, la companyia productora de la distro ven també un kit per a desenvolupadors consistent en una placa base VIA CN700 i processador VIA C7-D a 1,5 GHz. per animar a les empreses d'informàtica i emprenedors que crein els seus propis prototips basats en gOS i els provin.
Més informació:Pàgina web de gOS
http://www.thinkgos.com/Pàgina web d'Everex
http://www.everex.com/
Skype llança el seu propi telèfon mòbil
Juntament amb l'operadora britànica 3, estarà de moment disponible en els països en els que aquesta darrera tingui presència i, més endavant, en altres zones geogràfiques en les quals Skype tingui certa implantació.
Confirmant els rumors apareguts a Internet la setmana passada, la popular companyia dedicada a la VoIP i filial d'eBay ha presentat juntament amb l'operadora britànica 3 el seu propi telèfon mòbil, el nom del qual no pot ser més explícit indicant quines dues companyies l'han fet possible: 3 Skypephone. De moment, el seu mercat serà el dels països que compten amb presència de l'operadora 3, deixant altres possibles mercats per més endavant (algunes fonts indiquen que a principis del 2008).
L'aparell està disponible en colors blanc i negre amb una vora blava o rosa, i al lloc que en un altre terminal ocuparia el botó de "Enter", en aquest hi trobem el botó Skype amb el qual activem el programari de la famosa companyia de VoIP. Les possibilitats van des de mantenir una conversa amb un altre usuari a través de VoIP, ja posseeixi aquest un altre 3 Skypephone, estigui en un ordinador o empri una PDA amb connexió WiFi i el programari de Skype, deixar missatges instantanis de Skype o realitzar trucades normals i corrents.
El terminal és 3G, fet que permet gaudir dels serveis avançats com ara televisió en el mòbil, disposa d'una càmera de fotos de 2 megapíxels i reproductor MP3.
El preu del 3 Skypephone és barat (rondant entre les 50 i 60 lliures esterlines, uns 100 Euros), tot i que per ara es troba lligat a un contracte amb l'operadora 3 i no està disponible amb opció lliure.
Més informació:3 Skypephone
http://www.3skypephone.com/
iGoogle, disponible ara també en català
Els gàdgets que podem posar a la nostra plana d'inici ja estan disponibles en la nostra llengua.
La multinacional Google, una de les empreses de referència a Internet, ha donat a conèixer la publicació a la Xarxa de xarxes de diverses versions idiomàtiques localitzades d'iGoogle, el portal personalitzable com a pàgina d'inici per a l'internauta. Entre aquestes localitzacions hi destaquem la catalana.
iGoogle fou llançat el 2005 com una aposta de la multinacional de les cerques per retornar a una fórmula que diversos portals havien emprat amb més o menys sort feia alguns anys: proporcionar una plana d'inici als internautes personalitzable amb diversos serveis. Aquests serveis empren l'API de Google per als gàdgets, petites aplicacions que també es poden usar a la màquina local gràcies al motor Google Desktop. Fins i tot, alguns gàdgets desenvolupats per a l'escriptori poden ser emprats a iGoogle.
Entre les funcionalitats que permet aquest servei podem destacar els titulars de noticies, un rellotge amb la data i l'hora, la previsió meteorològica per a una ciutat o zona geogràfica determinada, o un recull de vídeos del YouTube. Totes aquestes funcionalitats es poden afegir, treure o se'n poden modificar alguns paràmetres de funcionament o estètics.
L'aparença de la pàgina en sí també pot ser canviada mitjançant l'ús de temes, combinacions de colors i imatges per a la pàgina i els serveis que s'hi presenten.
La informació necessària per al manteniment de la plana d'inici personalitzada es desa a la màquina local en format de cookies, de manera que si canviem d'ordinador ens hi haurem de tornar a personalitzar la plana d'inici d'iGoogle, una tasca molt fàcil de dur a terme. Els navegadors suportats són l'Internet Explorer 5.5 o superior, Firefox, Safari, Netscape, Mozilla i Opera a partir de la versió 8.
Per gaudir d'aquesta plana en català, tan sols haurem d'indicar a les preferències (enllaç al costat del quadre de text de cerques) que volem la interfície en aquesta llengua, o bé indicar aquella que ens sigui més escaient.
Més informació:iGoogle
http://www.igoogle.com/
Detectat troià per a Mac OS X
Canvia els servidors DNS per a redirigir determinat trànsit a pàgines de phishing i, d'aquesta manera, poder aconseguir dades sensibles com ara números de targes de crèdit.
La companyia de seguretat informàtica Intego, especialitzada en la plataforma Macintosh d'Apple i amb un producte al mercat tan conegut com VirusBarrier, ha anunciat el descobriment d'un cavall de Troia resident en pàgines pornogràfiques que infecta a sistemes Mac OS X redirigint el seu trànsit web. L'anunci ha impactat a la comunitat degut al baix percentatge d'amenaces que pateix la plataforma de Cupertino i a la seva fama d'alta seguretat.
El patogen, batejat com a OSX.RSPlug.A es presenta com a un còdec de vídeo que cal instal·lar a l'ordinador local per poder veure els continguts del lloc web. Si premem a l'enllaç corresponent, descarregarem una imatge de disc autocarregable en format DMG i s'iniciarà l'instal·lador que ve en ella. Un cop instal·lat el suposat còdec, si l'usuari torna a visitar la pàgina rebrà el mateix missatge i una altra vegada la possibilitat de descarregar el fals programari.
El què si fa aquest cavall de Troia un cop instal·lat és canviar els servidors DNS que usa el sistema per tal de resoldre adreces de pàgines web, redireccionant el tràfic de determinades crides a pàgines de phishing, és a dir, que enganyen a l'internauta fent-se passar per un altre site per robar dades personals com ara números de tarja de crèdit.
Paral·lelament a la publicació d'aquest malware, s'ha donat una campanya en diversos fòrums d'Internet per donar a conèixer els llocs que el contenen, i que es pot adjudicar als seus mateixos creadors.
Com solució al problema, Intego recomana l'ús del seu propi producte antivirus estrella per a Mac OS, VirusBarrier X4, amb les definicions de virus actualitzades a data de 31 d'octubre de 2007. Així mateix, i com a recomanació general -de la qual ens en fem partícips-, tampoc descarregar programari de fonts poc fiables o desconegudes.
Més informació:Nota de premsa d'Intego
http://www.intego.com/news/ism0705.asp
ATI publica controladors avançats per a sistemes Linux
La versió 7.10 del seu programari Catalyst ha estat posada a disposició dels usuaris, fet que permet als posseïdors d'una tarja de vídeo ATI, optimitzar el seu rendiment amb Linux. L'únic però que es pot atribuir a la iniciativa és que aquests drivers contenen trossos de codi propietari.
Tal i com havia dit fa uns mesos, AMD està proporcionant més facilitats als usuaris de Linux amb les seves targes gràfiques ATI. Si primer va alliberar codi font per facilitar als programadors independents la construcció de controladors i aplicacions basades en el seu toolkit i les seves targes gràfiques, ara publica una versió del seu conegut programari Catalyst per al sistema operatiu del pingüí.
La versió 7.10 dels drivers Catalyst es troba disponible en format de paquet RPM i amb un instal·lador que es pot usar en mode text o des d'un entorn gràfic. Inclou una preview tecnològica d'AIGLX (Accelerated Indirect GLX) per a les targes ATI Radeon, una tecnologia que permetrà optimitzar al màxim l'ús de la nostra tarja gràfica amb un compositor de finestres avançat com és Compiz Fusion. Per a determinades distribucions, aquesta tecnologia permetrà també l'ús d'efectes avançats basats en OpenGL a l'escriptori. Juntament amb el driver, s'inclou també el Catalyst Control Center, des del qual podrem controlar entre d'altres coses, els efectes avançats d'escriptori.
Les sèries de targes per a les quals inclou millores aquest programari són les Radeon X1000, X800, X700, X550/X300, 9800, 9700, 9600 i 9500, i de moment no es planteja proporcionar suport per a models anteriors.
La descàrrega es pot realitzar des de la web de drivers d'ATI, a
http://ati.amd.com/support/driver.htmlMés informació:Article a DesktopLinux.com
http://www.desktoplinux.com/news/NS9855629724.html
Mozilla Prism, la nova aposta per integrar les aplicacions web a l'escriptori
No constitueix una nova plataforma, si no la visió d'usar les aplicacions en línia desenvolupades o les que vinguin en un futur proper com si d'un programa local es tractés, amb la seva pròpia finestra, icones i recursos.
L'evolució de la Internet actual cap a una xarxa d'aplicacions i serveis que facin innecessari l'ús dels programes equivalents instal·lats localment en una màquina de sobretaula és quelcom indubtable, i les grans empreses del món de la computació estan apostant per això; Microsoft, Adobe o Sun Microsystems han llançat toolkits i plataformes per a la creació i execució de RIA (Rich Internet Applications), extensions de la web coneguda actualment que aporten més gran interactivitat i possibilitats, però que lliguen a programador i usuari a una plataforma concreta. Mozilla posa el seu granet de sorra en la contesa però sense casar-se amb ningú.
La visió de Mozilla no consisteix en la creació d'una plataforma diferenciada, si no en oferir l'estàndard Web més integrat amb l'escriptori. Mozilla Prism és la materialització d'aquest concepte.
El nom Prism (prisma) no li ha estat donat sense raó; el logotip del projecte és un prisma que descomposa la llum blanca en els seus components dels colors de l'Arc da Sant Martí, de la mateixa manera que el prisma informàtic del qual estem parlant descomposa les pàgines que puguem tenir obertes en el navegador en aplicacions amb les seves corresponents finestres sobre l'escriptori. Perquè això és el que fa Prism, "treure" la pàgina del navegador per a crear una finestra d'aplicació pròpia.
La intenció és integrar Prism amb el navegador Firefox, i no fer que aquesta funcionalitat es trobi com un plug-in addicional.
Amb Prism, podrem indicar quan volem que una aplicació en línia sigui considerada com un programa resident en el nostre desktop, amb la seva pròpia icona a l'escriptori, en el menú d'inici o a qualsevol altre lloc del sistema operatiu, i en obrir-lo ens trobarem amb la seva pròpia finestra d'aplicació fora del navegador.
Segons la informació publicada per Mozilla, Prism és compatible amb Windows, Mac OS X i Linux. En Windows, les aplicacions "segregades" del navegador disposen d'icona en el menú d'inici, i un cop arrencades són accessibles com a programa independent en la seqüència ALT+Tabulador. En Mac OS X s'integren correctament amb la funcionalitat Exposé.
De moment, les descàrregues públiques d'aquesta tecnologia es limiten a una versió preview sobre la plataforma Windows. Per al futur, s'està treballant en una forma per a què aquestes aplicacions puguin tenir accés al sistema de fitxers local i els recursos de la màquina client de forma segura.
A grans trets, podem considerar Prism com un navegador web molt bàsic que no disposa dels elements d'ajuda a la navegació que sí acostumen a tenir la resta dels navegadors: barra de menús, botons d'accés ràpid a les funcions més comunes (pàgina anterior, següent, aturar, recarregar), llistat d'historial de navegació o pàgines preferides.
Més informació:Entrada en el weblog de Mozilla sobre Prism
http://labs.mozilla.com/2007/10/prism/Pàgina web de Prism
http://wiki.mozilla.org/WebRunner
