Seagate deixarà de fabricar discos durs IDE
La companyia només ha informat de la seva decisió al canal (és a dir, a les empreses i professionals que adquireixen els seus productes per a després revendre'ls, ja siguin distribuïdors o majoristes), i encara no ho ha fet públicament. Malgrat tot, això no significa la mort definitiva i instantània d 'un estàndard que encara segueix vigent tot i que hagi perdut molta part del mercat en favor -òbviament- del seu successor SATA.
Durant aquests darrers dies diversos mitjans de comunicació especialitzats s'han fet ressò de la decisió de la companyia Seagate, un dels principals fabricants de discos durs del món, de discontinuar les línies de productes basades en l'estàndard de connexió IDE en favor d'aquelles que empren el Serial ATA o SATA.
Aquesta decisió només s'ha comunicat al canal, no fent-se pública encara probablement per no provocar "pànic" entre els consumidors i que aquests deixin de comprar els estocs de discos IDE per por de no rebre suport tècnic posteriorment*.
Tot i la decisió, l'estàndard IDE continuarà entre nosaltres durant molt de temps, ja que a més que altres fabricants de discos durs s'encarreguen de continuar fabricant-lo, unitats de CD/DVD i de còpia de seguretat en cinta encara el faran servir durant molt de temps, i les plaques base mantindran ports IDE per a la connexió de dispositius.
L'estàndard IDE/ATA (sigles corresponents en el primer cas a Integrated Drive Electronics o en el segon a Advanced Technology Attachment, ambdós referits al mateix tipus de connexió) emprat actualment, data en els seus orígens del 1986 i fou creat per Western Digital, Compaq i Control Data. Més de vint anys després, tota una eternitat en informàtica, queda clar que l'IDE necessita un successor que pugui dur la comunicació entre els dispositius d'emmagatzematge i la resta de la màquina un pas més enllà en velocitat; i aquest successor existeix i té un nom: Serial ATA o SATA, en el qual precisament Seagate es centrarà.
Els connectors de dispositius SATA són més petits que els IDE, i permeten prestacions com el "hot swap", terme anglès que vol dir que podem desconnectar un dispositiu de la màquina mentre aquesta es troba encesa i en funcionament i el sistema operatiu ni ho notarà... almenys, teòricament.
Encara no es sap amb certa seguretat el moment exacte en què Seagate deixarà de produir discos IDE, ni s'han fet gaires especulacions sobre això, tot i que seria possible que la data escollida es trobés entre finals d'enguany i els primers dies del 2008.
*
Sobre aquest tema, i encara que sigui a títol extraoficial, puc afirmar tranquil·lament que les companyies fabricants de maquinari estan obligades a oferir un període de garantia per al material que produeixen, i que la base de discos IDE instal·lada a tot el món fa que sigui impossible desentendre's del seu manteniment i suport. Per tant, per a aquells usuaris pessimistes, em permeto afirmar que amb seguretat tindrem suport per als nostres dispositius IDE per a una dècada o més.
Thunderbird es separarà de Firefox
Segons la CEO de Mozilla Corporation, Mitchell Baker, l'organització que presideix es troba totalment bolcada en el desenvolupament i promoció del navegador web Firefox, l'estrella de la companyia, pel què el millor per al creixement i maduració de Thunderbird seria buscar la creació d'una organització diferent, independent i paral·lela, que duria a terme amb el client de correu electrònic el mateix que fins ara ha fet la Corporació, però amb dedicació exclusiva.
Aquestes afirmacions han estat realitzades en el weblog de Baker, i no precisament ben rebudes per la comunitat, encara que també podem llegir opinions favorables al canvi. Les crítiques, de fet, han obligat a la CEO de Mozilla Corp. a escriure un segon post explicant el perquè d'aquesta decisió, no aprovada encara oficialment però que sembla el camí definitiu que prendrà aquest afer.
Totes les propostes fetes per Mitchell Baker es basen en el fet que Firefox és el producte estrella de la corporació Mozilla i, per tant, el que més atenció rep per part de l'organització a tots els nivells, des de producció fins a promoció. Malgrat tot, i de la resta de productes, Thunderbird destaca per una història tan llarga com la del navegador web lliure per excel·lència, i d'una acollida per part del públic si no tan bona com la de Firefox, gairebé.
Segons el criteri de Baker o de la directiva de Mozilla Corp. -no queda gaire clar si la decisió ha estat ideada i presa en solitari per la CEO o discutida en grup-, la millor solució per donar una empenta a Thunderbird és crear una nova organització centrada només en continuar el desenvolupament i promocionar el client de correu electrònic lliure.
Per a aquesta nova organització no s'ha trobat encara un esquema organitzatiu definitiu, però es proposen tres opcions:
- Crear una organització sense ànim de lucre (una cosa com ara Thunderbird Foundation) que, en el cas de trobar formes de lucrar-se, podria fer el mateix que en el seu moment va fer Mozilla Foundation: crear quelcom semblant a l'organització de la qual ara se separaria, Thunderbird Corporation. Aquesta darrera tindria l'objectiu de capitalitzar els beneficis econòmics del client de correu electrònic.
- Crear una segona subsidiària dependent directament de la Fundació Mozilla.
- Crear una petita companyia consultora que ajudi al desenvolupament i guii les passes per a promocionar i capitalitzar el programa.
De moment no s'ha pres cap decisió en ferm i s'espera la participació de la comunitat per veure quina serà la millor manera de fer aquesta separació.
Més informació:Post original en el weblog de Mitchell Baker
http://weblogs.mozillazine.org/mitchell/archives/2007/07/email_futures.htmlSegon post justificant el perquè d'aquests canvis
http://weblogs.mozillazine.org/mitchell/archives/2007/07/thunderbird_why_change_things.html
Canonical presenta servei en línia per a gestionar ordinadors amb Linux
La companyia que es troba darrere de la distribució Ubuntu ha presentat una eina que permet gestionar tant servidors com desktops de forma remota.
Landscape és un servei en línia que s'ha de contractar a la companyia Canonical i no un programa descarregable des dels servidors de la companyia o que es pugui adquirir per separat, i que permet als administradors de sistemes gestionar i monitoritzar tots els ordinadors basats en Linux d'una xarxa.
La interfície d'administració és via web, fet que permet el seu ús remot des de qualsevol lloc del món i accedint simplement a un navegador. S'ha concebut com a una utilitat que permeti gestionar conjunts d'ordinadors com a una sola màquina, prenent decisions que s'apliquen a tot el grup.
Entre les funcionalitats que proporciona Landscape destaquen:
- Manteniment de paquets instal·lats en els sistemes administrats, de forma que puguem instal·lar i desinstal·lar programari o obtenir informació sobre paquets. Les actualitzacions del sistema també es poden administrar amb aquesta eina.
- Administració d'usuaris. Altes, baixes i modificacions en els perfils, tant en una màquina en concret com en un grup d'elles.
- Es poden configurar grups de màquines independentment que els seus components siguin servidors, desktop o d'ambdós tipus. La localització física de les màquines i la seva funció també són independents, pel què la definició de grups serà una funcionalitat extremadament flexible.
- Permet la definició de cues de tasques per a la seva realització en màquines que no estan permanentment connectades a Internet, com per exemple ordinadors portàtils. Quan la màquina és connectada a la xarxa, rep les instruccions pertinents per a la realització de les tasques indicades per l'administrador amb Landscape.
- Realització d'inventaris de maquinari i programari, anàlisis de rendiment i històrics de tota aquesta informació per a posterior comparació.
L'única limitació que se li pot atribuir a Landscape és que només permet gestionar màquines que funcionin sota Ubuntu, ja sigui en les seves versions per a escriptori o servidor, però no per a altres distribucions de GNU/Linux o altres sistemes operatius com ara Windows, quan allò més habitual en les organitzacions de certa entitat és treballar en entorns mixtos.
Canonical ofereix diversos tipus de suport per a aquesta eina que, de moment, es troba encara en fase beta.
Més informació:Landscape | Canonical
http://www.canonical.com/landscape
Microsoft exclou el programari sota la GPL 3 del seu acord de patents amb Linspire
Nou moviment de la companyia de Bill Gates probablement dirigit a sembrar dubtes i inquietuds per als usuaris de productes protegits per la darrera versió de la popular GPL.
En el lloc web de Microsoft i en un document dirigit als usuaris de productes Linspire, la companyia de Redmond indica què és exactament el que està protegit contra possibles accions legals que aquesta companyia pogués emprendre contra el món del programari lliure en general i el sistema operatiu del pingüí en particular. En un dels punts hi destaca especialment una menció a la GPL 3, la darrera versió de la llicència lliure per excel·lència.
"[...]
Tot i això, els productes ofertats als clients* no inclouen cap porció d'altres productes que abarquin o incloguin productes Foundry, productes clònics, programari sota la GPL 3 o altres productes exclosos" és, textualment, el què es pot llegir al document. I ve a dir que un programa que es trobi sota la GPL pot, en principi, ser dut davant dels tribunals per infringir drets de patents i propietat intel·lectual de Microsoft.
Davant d'aquesta situació, és fàcil preguntar-se si ens trobem davant d'una nova maniobra de la companyia de Redmond, aquesta vegada per sembrar inquietud entre els usuaris de productes que es trobin sota la nova GPL 3.
Cal recordar que de moment, el nucli de Linux no ha estat posat sota aquesta versió de la GPL, i continua estant disponible només sota la GPL 2.
Més informació:Covenant to Customers
http://www.microsoft.com/interop/collab/linspire/customer_covenant.mspx*
terme que es descriu anteriorment en el text publicat per Microsoft com aquelles peces de programari oferides per Linspire als seus usuaris i que entren dins de l'acord signat per ambdues companyies.
Intel anuncia Pentium Extreme per a portàtils
L'arquitectura extrema és duta per la companyia californiana al segment dels portàtils i també ha aprofitat l'avinentesa per a presentar dos nous models de xips per a sobretaula.
La sèrie Extreme d'Intel és el que el seu nom promet: la tecnologia del microprocessador duta un pas més enllà, a l'extrem del rendiment. Quan amb prou feines es parlava de processadors de més d'un nucli, els primers Pentium Extreme mostraven quatre nuclis al sistema operatiu (dos reals i dos virtuals). Concebuts com un producte molt atractiu entre els aficionats més recalcitrants als videojocs (coneguts popularment com a gamers) i els amants del modding, proporcionen un rendiment espectacular a la màquina que els munta, especialment en tasques multimèdia.
Ara, Intel ha volgut dur aquesta arquitectura de processador als ordinadors portàtils amb el nou Core 2 Extreme Mobile, un xip de doble nucli preparat per oferir el màxim a entusiastes dels videojocs o amants de la multimèdia. L'Intel Core 2 Extreme X7800 és el primer exemplar d'aquesta nova sèrie de xips destinats al sector mòbil amb dos nuclis funcionant ambdós a 2,6 GHz. i funcionalitats especials destinades a l'estalvi d'energia quan la màquina funciona en bateria. Globalment, Intel afirma que aquests nous processadors ofereixen un 28% més de rendiment que la generació anterior.
Aquest anunci coincideix amb el primer aniversari de la introducció comercial dels primers processadors basats en la microarquitectura Intel Core, i la companyia californiana ha aprofitat l'avinentesa per a presentar nous xips per a màquines de sobretaula. El principal d'aquests nous processadors és l'Intel Core 2 Extreme QX6850, de quatre nuclis funcionant a 3,0 GHz. i 1333 MHz. de velocitat del bus frontal.
L'aparició en el mercat d'aquests nous xips es realitzarà aviat, durant aquest mateix mes o a principis d'agost. El model X7800 per a màquines portàtils tindrà un cost de 851 dòlars.
Més informació:Nota de premsa d'Intel
http://www.intel.com/pressroom/archive/releases/20070716corp_a.htm?iid=pr1_releasepri_20070716arInformació sobre els nous processadors Extreme per a ordinadors portàtils
http://www.intel.com/pressroom/kits/mobile/core2extreme/index.htm
Xen inclòs en el nucli de Linux
Després de molt de temps de discussió sobre la inclusió o no del programari de virtualització Xen en el nucli del sistema operatiu del pingüí, finalment aquesta s'ha esdevingut, convertint a Linux en el primer sistema operatiu dels "grans" en tenir una solució de virtualització integrada en el nucli.
Xen és un projecte de hypervisor (terme que identifica un programari de virtualització) iniciat a la Universitat de Cambridge les primeres versions públiques del qual van veure la llum en el 2003, i que necessita que el sistema operatiu a virtualizar sigui modificat, encara que des de la versió 3.0 es pot executar Windows sense necessitar cap modificació.
És especialment popular entre els sistemes de programari lliure, ja que el mateix projecte ho és, permetent modificar el seu codi font per adaptar-lo cada vegada a un nombre més gran de sistemes operatius. Actualment s'ofereix suport oficial per a diverses distribucions de Linux (openSUSE, Fedora Core, Ubuntu o Debian entre d'altres) i OpenBSD.
Encara que integrat en algunes distribucions de Linux (fins i tot podem descarregar d'Internet un Live CD de Xen dedicat a mostrar les bondats d'aquest programari de virtualització), es discutia des de fa algun temps si caldria integrar-lo en el mateix nucli del sistema, permetent d'aquesta manera que la virtualització mitjançant Xen estigués disponible per a totes les distros i usuaris, un pas que tenia molts més admiradors que detractors.
Un moviment clau en el sector dels servidorsActualment les tecnologies de virtualització tenen el seu camp d'acció principal en el terreny dels servidors, precisament en el que Linux ha aconseguit el reconeixement mundial i plantar-li cara a Windows més que en el camp dels desktop o màquines d'escriptori.
La integració de facilitats per a la virtualització en el mateix nucli del sistema amb el conseqüent augment de rendiment, serà sense cap mena de dubte un gran al·licient per a què les companyies que encara no s'han decidit a migrar cap al sistema del pingüí s'ho pensin, i fins i tot puguin fer-ho aquelles que a priori no tenien intencions de realitzar aquest moviment.
Una tendència imparableNi els dispositius més petits es salven d'una tendència -la virtualització- que ha experimentat un augment notable en els darrers mesos gràcies a programari com VMware, Virtual PC o el mateix Xen.
Les màquines virtual hardware i els programes de virtualització han deixat de ser aquelles simples "joguines" que permetien executar un sistema operatiu dins d'un altre per tal de provar novetats o, símplement, aprendre coses noves sense abandonar la comoditat del sistema conegut i amb el qual la màquina ja funcionava a la perfecció. Actualment són peces de programari perfectament greixades que permeten l'execució simultània de diverses instàncies d'un mateix sistema operatiu, cadascuna d'elles executant un servei o una funcionalitat determinada dins d'una mateixa màquina física o conjunt de màquines.
Fins i tot -i per motius bàsicament d'estabilitat i seguretat- el paradigma de la virtualització ha estat dut fins a dispositius mòbils com ara telèfons per tal de separar les aplicacions com són videojocs o agenda de les funcions pròpies de la telefonia mòbil com ara atendre o realitzar trucades. D'aquesta manera, un bloqueig inesperat en un videojoc no afecta a totes les funcions del telèfon, podent reiniciar el terminal sense deixar de rebre una trucada, quelcom molt important en plena era de la comunicació.
Més informació:Linux: Xen Merged KernelTrap
http://kerneltrap.org/node/13917
Wonderland, el Second Life de Sun Microsystems
És un entorn virtual en 3D orientat al treball en grup i amb funcionalitats que no disposa el popular entorn de Linden Labs com són la possibilitat de mantenir converses de veu o compartir aplicacions.
Wonderland (en anglès "Terra de les meravelles") és un projecte dut a terme per una comunitat de desenvolupadors independents sota el patrocini de Sun Microsystems que, en la seva concepció, pren moltes de les idees del qual actualment és l'entorn virtual amb més èxit a la Xarxa: Second Life. Tot i això, va un pas més enllà en certs aspectes, encara que sense voler arribar a la dimensió d'ús social tan estès com té el conegut entorn virtual.
La finalitat de Wonderland és, a grans trets, la mateixa que a Second Life: posar a disposició de l'usuari un entorn virtual en tres dimensions que tingui una semblança palpable amb el món real, i en el qual ens mourem en forma d'avatar (imatge o icona que representa a l'usuari d'un servei a Internet) interactuant amb altres avatars i amb els elements del món virtual. Wonderland, però, emfatitza en la feina col·laborativa més que en l'oci, que sembla el més destacable a Second Life (encara que en aquest darrer cas també hi podem trobar negoci).
Per buscar aquesta capacitat de treball en equip, Wonderland ofereix diferents funcionalitats com són les converses de veu, sempre més àgil que haver de teclejar tot el que vulguem dir. Però la que destaca especialment és la possibilitat de compartir aplicacions entre les diferents persones connectades a un món virtual, ja que podem compartir documents de l'OpenOffice o un navegador web, per posar dos exemples, en finestres que podrem manipular a l'interior del món virtual en el qual ens trobem.
D'aquesta forma, Sun vol convertir a Wonderland en un punt de trobada per a la realització de reunions i trobades de negocis per parlar en un entorn semblant a la realitat.
En estar basat en la tecnologia Java, Wonderland és multiplataforma, pel que es pot executar en els principals sistemes operatius del mercat: Windows, Linux, Mac OS X i Solaris (a més de derivats i altres sistemes que disposin de compatibilitat amb Java i els requisits necessaris).
La creació de nou contingut per als mons generats per Wonderland, així com la programació de noves accions i scripts de la mateixa manera que passa amb Second Life, també està prevista, de forma que podem ampliar el nostre món generat per ordinador fins a límits només delimitats per la nostra imaginació o els nostres coneixements de programació o disseny.
En el lloc web del projecte disposem de codi font per al client i per al servidor, tot això sota llicència GPL, el que ens indica que -al contrari del que passa a Second Life, en el qual estem en un entorn centralitzat-, cada usuari podrà muntar el seu propi servidor de Wonderland i donar accés a ell a qui vulgui. Un dels primers espais operatius és MPK20, promogut per Sun Microsystems com a lloc de reunió per a negocis a la Xarxa.
Més informació:Lloc web de Wonderland a Java.net
https://lg3d-wonderland.dev.java.net/
Projecte Indiana: la nèmesi de Linux per al projecte OpenSolaris
Amb ell, Sun Microsystems vol disposar de la mateixa arma que ja tenen Red Hat amb Fedora o Novell amb openSUSE: una distribució binària d'OpenSolaris en un CD, que es pugui instal·lar fàcilment a l'ordinador i que sigui prou atractiva com per a què els usuaris se la passin entre ells.
L'ecosistema de distribucions basades en OpenSolaris creix cada dia més; a Solaris (la distro pròpia de Sun Microsystems) se li han sumat ja altres sistemes operatius com Nexenta (inspirada en Ubuntu però canviant-li el kernel Linux pel d'OpenSolaris), BeleniX, Polaris (port del sistema per a màquines basades en PowerPC) o Schillix. Però per a Sun això no és suficient, i busca més. I aquest més té un nom propi: projecte Indiana.
Per a què ens fem una idea de com estan estructurades les coses al voltant del projecte OpenSolaris, he d'explicar que en aquest projecte marc només disposarem del codi font del sistema operatiu base, que serà usat per altres per a construir les seves distribucions, no existint una distribució oficial OpenSolaris, si no diverses distros derivades del codi font del projecte. Així les coses, Sun vol variar aquest estatus creant una distribució oficial OpenSolaris que faria la funció "d'evangelitzadora" entre la comunitat.
Indiana es compondria d'un CD des del qual s'instal·laria la base del sistema més l'entorn d'escriptori. Un cop fet això, es podria ampliar la instal·lació amb programari disponible en línia a través de repositoris.
El principal objectiu d'Indiana semblen ser els usuaris de Linux, ja que a la pàgina de presentació del projecte trobem la següent declaració d'intencions: "
a més, la distribució inclourà eines que llimin les diferències existents amb els usuaris de GNU/Linux, com per exemple les instal·lacions i els paquets".
De moment, el projecte Indiana no deixa de ser una declaració d'intencions que encara està reclutant voluntaris per treballar en ell.
Més informació:Pàgina web del Projecte Indiana
http://www.opensolaris.org/os/project/indiana/
Microsoft presenta versió beta de Windows Live OneCare 2.0
Gestió unificada dels ordinadors de la xarxa local i utilitat de còpia de seguretat centralitzada, principals novetats d'aquesta nova versió.
Microsoft acaba d'anunciar la disponibilitat de la primera beta de Windows Live OneCare 2.0, el seu servei de seguretat en modalitat de lloguer que protegeix als usuaris enfront de malware en general (virus, spyware,...) i intrusions a l'ordinador (tallafocs) a més de permetre realitzar còpies de seguretat dels continguts.
Windows Live OneCare és un producte dirigit a l'usuari domèstic i a la petita empresa, pel què ha de fer un esforç d'adaptació als canvis en els entorns esmentats. I els vents actuals bufen en el sentit que a la majoria dels domicilis i negocis ja no hi ha només un ordinador, si no dos o fins i tot tres; moltes són les llars on es disposa d'un sobretaula compartit entre tota la família i un o diversos membres d'aquesta disposen a més del seu portàtil o una altra màquina de sobretaula a les seves habitacions.
La nova versió del servei de Microsoft no només proporciona eines per protegir les màquines de la xarxa domèstica o empresarial*, si no també gestionar-les de forma unificada, compartint recursos com ara impressores i assegurant la xarxa en global i no només cada ordinador de forma individual.
Seguint aquesta lògica, i més enfocat al negoci que a l'usuari final, disposem en aquesta beta del nou servei d'una utilitat de còpia de seguretat centralitzada, que ens permetrà realitzar una còpia del contingut de diversos PC's des d'una sola màquina, estalviant-nos la molèstia d'haver de realitzar aquesta tasca des de cada ordinador de forma individual.
Gràcies a la consola centralitzada, podrem comprovar en tot moment i des d'una sola màquina, l'estat de la seguretat en els diferents ordinadors que composen la nostra xarxa local. A més, i des de la utilitat de compartició d'impressores, podem fer que una impressora estigui disponible per a tota la xarxa d'una forma molt simple.
Finalment, Windows Live OneCare 2.0 també inclou utilitats per mantenir i millorar el rendiment del sistema operatiu, accelerant per exemple el temps que el sistema triga en carregar quan s'encén la màquina.
Com a afegit, els usuaris d'aquest servei també poden emmagatzemar les seves fotografies digitals en un disc dur virtual en els servidors de Windows Live, pagant un extra sobre el preu de OneCare 2.0 .
Més informació:Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/jul07/07-12onecare.mspxWeblog de Windows Live OneCare
http://windowsonecare.spaces.live.com/Site de descàrrega de Live OneCare beta
http://get.live.com/betas/onecare_betas*
de fet, en la seva primera versió ja permet protegir fins a tres màquines de forma simultània.
Moblin.org, la nova plataforma Linux per a dispositius mòbils
Patrocinada per Intel, el seu objectiu és proporcionar recursos per a què distribucions de tercers funcionin sobre dispositius que emprin xips de la multinacional californiana.
Intel s'apunta al creixement de Linux en dispositius mòbils i encastats no amb una distribució pròpia, si no amb una iniciativa que pretén donar suport de la comunitat i tècnic a les distribucions que funcionin sobre els seus xips. Aquest és el cas d'Ubuntu Mobile i Ubuntu Embedded, les distros anunciades recentment per Canonical, o MIDINUX, la distribució de Red Hat per a aquests petits dispositius.
Moblin.org acollirà diversos projectes relacionats amb Linux en dispositius mòbils equipats per Intel, com pot ser el mateix kernel per a les diferents distribucions.
De moment, a la secció de descàrregues hi podem trobar la utilitat Moblin Image Creator per a Ubuntu Feisty Fawn, que permet la creació d'imatges d'instal·lació de Linux per a un dispositiu concret. Per a un futur vinent s'han anunciat eines similars per a les distros SuSE SLED 10 i Fedora 7.
A més de ser un punt de partida per a projectes, Moblin.org també actuarà com a repositori de programari per a dispositius, especialment per a aquells que caben sota el paraigua de la denominació MID (Mobile Internet Device), proporcionant programes i utilitats de tota mena per a què l'usuari pugui instal·lar en el seu dispositiu.
Les captures de pantalla disponibles a la secció screenshots de la web Moblin.org mostren un entorn basat en Ubuntu i amb utilitats com un navegador web, calculadora, reproductopr multimèdia o sistema de desenvolupament d'aplicacions.
Més informació:Moblin.org
http://www.moblin.org/Moblin Image Creator
http://www.moblin.org/projects_image-creator.html
CUPS és adquirit per Apple
El futur de CUPS és clar per al seu fundador, que ja ha declarat que continuarà treballant en el projecte mentre la comunitat observa i espera.
CUPS (Common Unix Printing System) consisteix en un sistema modular d'impressió per a sistemes operatius basats en Unix que permet a un ordinador convertir-se en un servidor d'impressió, derivant els treballs que li arriben a la impressora adequada. Es troba disponible per als sistemes operatius més emprats com són Linux, Mac OS X, i fins i tot Windows (malgrat que aquest darrer no està basat en Unix).
El passat dia 11 de juliol, Michael R. Sweet (fundador i director de CUPS), va anunciar l'adquisició d'aquest estàndard per part d'Apple, i la seva pròpia incorporació a la companyia de la poma mossegada. Tot i que Sweet es troba actualment treballant en projectes no relacionats amb CUPS, ja ha manifestat que continuarà desenvolupant aquest programari.
CUPS es troba disponible sota llicència GPL versió 2, pel que és poc probable que Apple tanqui el seu codi font en properes versions, encara que ja se sap que la multinacional de Steve Jobs sol ser bastant imprevisible en aquests aspectes. Malgrat tot, i en aquest darrer cas, la comunitat de desenvolupadors podria continuar la feina en el punt en què Apple va prendre el control de la situació.
De moment hi ha hagut poques manifestacions a favor o en contra del moviment d'Apple per part de la comunitat del programari lliure.
Més informació:CUPS Purchased by Apple Inc.
http://www.cups.org/articles.php?L475+I0+T+M10+P1+Q
Augmenta la quota de mercat del navegador web Firefox
L'estudi d'una consultora francesa denota l'alta penetració en el segment dels navegadors web que està tenint Firefox, impensable fa només uns anys.
Primer fou Netscape, i després va arribar Microsoft amb el seu Internet Explorer per arrasar amb prop del 96% del mercat. Les tornes no han canviat, però Firefox, el navegador lliure del projecte Mozilla i hereu directe de Netscape, no només s'ha afermat com una alternativa clara al browser de la companyia de Redmond, si no a més molt viable al mercat.
El darrer estudi de mesurament de l'ús de navegadors realitzat per XitiMonitor (una empresa francesa fundada per AT Internet i que es dedica a estudis estadístics relacionats amb Internet i les noves tecnologies) revela un important creixement del navegador lliure per excel·lència en la seva segona versió, especialment al continent europeu, i si ho comparem amb la darrera versió del navegador de Microsoft.
Dels trenta països analitzats, en 14 domina Firefox 2, mentre que en 16 ho fa l'Internet Explorer 7, i en alguns casos el domini del navegador de Mozilla és aclaparador, com a Eslovènia, on Firefox 2 té el 26,8% del total dels navegadors emprats enfront del 8,1 de l'IE 7. Naturalment, en aquestes xifres no s'hi inclouen versions anteriors del Firefox ni de l'Internet Explorer, com la 6, encara molt popular i usada.
Malgrat tot, l'estudi és certament revelador, ja que a despit que molts diran que Firefox juga amb avantatge al poder ser instal·lat en una base més gran d'ordinadors en ser multiplataforma, IE 7 també pot ser instal·lat sobre Windows XP, i de fet Microsoft així ho recomana. Com a conseqüència, ens podem preguntar d'una banda sobre el nivell de cas que se li fan a les recomanacions de la multinacional nord-americana, i per l'altre del nivell real de penetració de Windows Vista, sistema operatiu que porta de sèrie la versió 7 de l'Internet Explorer.
Si tenim en compte totes les versions dels navegadors i no només les darreres, els números també són reveladors encara que no tan contundents: en el vell continent, un 70% dels internautes prefereix el browser de Microsoft, mentre que un 28% aposta per Firefox. La contesa és especialment dura en països com Finlàndia i Eslovènia, on el navegador lliure té més del 45% del mercat.
La mitjana europea correspon a un 66,5% d'usuaris d'Internet Explorer, 27,8% per a Firefox, 3,5% per a Opera, 1,7% per a Safari, 0,3% per a Netscape i, seguidament, un nodrit grup que no sobrepassa el 0,1% de presència al mercat, entre els quals s'hi troben Camino (navegador de la Fundació Mozilla exclusiu per a Mac OS X) o el navegador de la videoconsola de Sony PSP. Els desenvolupaments de navegadors exclusius de la plataforma Linux com ara Konqueror brillen per la seva absència, fet que podria indicar la preferència per Firefox dels usuaris del sistema operatiu del pingüí.
La resta món no segueix la tendència europea, ja que Firefox es situa al voltant del 15% d'ús en tots els continents si exceptuem a Oceania, amb un notable 28,9% que fins i tot supera al vell continent pel què fa a ús de Firefox.
Les xifres de l'estudi es refereixen al període de juliol de 2007.
Més informació:Browser War: IE7 and FF2 Split European Preferences
http://www.xitimonitor.com/en-us/browsers-barometer/ie7-and-firefox-2-march-2007/index-1-2-3-78.htmlFirefox frôle les 28% d'utilisation en Europe Internet Explorer sous les 70%
http://www.xitimonitor.com/fr-fr/barometre-des-navigateurs/firefox-juillet-2007/index-1-1-3-102.html
Microsoft llança nous serveis Windows Live en fase beta
Photo Gallery i Folders són dues peces d'una galeria de serveis en línia que la companyia de Bill Gates vol estendre molt més en el futur.
Microsoft continua completant el seu trencaclosques de serveis que sota la denominació Live volen oferir una completa gamma d'aplicacions en línia equiparable -quan no superior- a les que ofereix Google, el gegant d'Internet que de moment (i amb l'excepció de la missatgeria instantània) s'endú la palma pel què fa a serveis en línia.
Ambdós serveis es poden usar conjuntament amb altres o com a peça solitària si únicament necessitem la funcionalitat per a la qual estan dissenyats. Són Windows Live Photo Gallery i Windows Live Folders beta, tots dos encara en fase beta no pública.
Windows Live Photo Gallery consisteix en una extensió de la galeria fotogràfica inclosa en el Windows que permet als usuaris penjar i organitzar les seves fotos i vídeos a Internet compartint-les amb els seus amics d'una manera molt fàcil ("tant com enviar un missatge de correu electrònic", afirma Chris Jones, vicepresident corporatiu de Windows Live Experience Program Management). A més, facilita la publicació de fotografies a les pàgines personals de Windows Live Spaces.
Per la seva banda, Windows Live Folders és el que el seu nom dóna a entendre: un disc dur virtual per a emmagatzematge en línia, malgrat que els seus 500 megabytes poden semblar més que insuficients per a les creixents necessitats actuals.
No només aixòSegons ha declarat Chris Jones, la intenció de Microsoft és continuar creant aplicacions en línia que cobreixin necessitats concretes de la nova vida digital, oferint-les com a complement de valor afegit als seus productes com poden ser el mateix Windows.
Però no només es tracta d'oferir un valor afegit; connectar el programari de l'ordinador de sobretaula amb els serveis en línia és un altre objectiu que s'ha proposat la companyia de Redmond, així com oferir una plataforma més gran i més atractiva als anunciants inscrits en els seus programes de publicitat.
Més informació:Nota de premsa i entrevista a Chris Jones
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/jun07/06-26windowslive.mspx
PlayStation 3: més que una simple videoconsola
Terrasoft Solutions ofereix la possibilitat de muntar clústers per a computació basats en la potència del microprocessador Cell que empra la PS3 i Linux.
Que la tercera generació de videoconsola de Sony seria alguna cosa més que una màquina recreativa ja es va poder entreveure quan van sortir a la llum les primeres especificacions, i més encara quan es van confirmar abans del seu llançament; que el processador Cell que munta sigui també usat en ordinadors per a servidors o en superordinadors és tota una pista del que pot arribar a donar de si la màquina.
Sony tampoc ha tancat la porta al desenvolupament de la PS3, més aviat al contrari: ha facilitat que se li pugui instal·lar un sistema operatiu com Linux, fins i tot molt més que amb la PS2 per a la qual ja va treure al mercat un kit a tal efecte, composat per disc dur, teclat i ratolí. En contraposició, la Xbox 360 de Microsoft és un territori "tancat" en el qual la companyia de Redmond no dóna cap mena de facilitat per a que es modifiqui el seu funcionament.
Aprofitant la potència del seu maquinari i les facilitats proporcionades per Sony, Terrasoft Solutions ofereix la possibilitat de muntar un clúster -això consisteix bàsicament en diverses màquines connectades que treballen en paral·lel de forma conjunta- amb 6 o 32 PlayStation 3 que funcionin sota Linux amb la seva pròpia distribució, Yellow Dog Linux, pensada per a maquinari basat en processadors PowerPC o Cell.
Amb el clúster de 6 PS3, Terrasoft afirma que es pot arribar a una potència d'1 Teraflop, i amb el de 32 es pot arribar fins als 5 Teraflops (xifres teòriques i, suposo, en situacions ideals). Per a fer-nos-en una idea, el xip de 80 nuclis que Intel ha desenvolupat de forma experimental promet una potència d'1 Teraflop, homologable a la potència del clúster de 6 PS3.
El preu d'ambdues ofertes de clústers no és barat, i més tenint en compte que a banda de les videoconsoles sumarem a l'equipament altres dispositius com ara un switch (Terrasoft n'inclou un de la marca HP en les seves ofertes), teclat, ratolí, muntatge i manteniment. En total, per a l'opció de 6 consoles, el cost s 'eleva fins als 21.250 dòlars, mentre que pel clúster de 32 nodes pagarem 52.250 dòlars.
Més informació: Pàgina de Terrasoft Solutions amb les ofertes de clústers basats en PS3
http://www.terrasoftsolutions.com/store/index.php?submit=software&submitimg[hardware][solutions]=1
Mundo Linux publica alguns dels meus articles
Si compreu en algun quiosc la darrera Mundo Linux, us trobareu amb l'agradable sorpresa (al menys, per a mi ha estat agradable) de què gairebé tota la secció de noticies l'he escrit jo, i que també s'hi inclou una columna d'opinió meva al bell mig de la publicació.
Blogger Backup, utilitat per a realitzar còpia de seguretat en el disc local dels nostres posts en el bloc
Ens permet guardar tots els articles escrits en un bloc, o bé una quantitat determinada en un o diversos fitxers en format Atom, essent altament configurable segons les nostres necessitats.
Els weblogs o, simplement, blocs, són una tendència que s'ha assentat al mercat de les comunicacions més que una moda passatgera, arrossegant amb ella especialment a gran quantitat d'internautes abans anònims que ara empren els nombrosos serveis gratuïts de publicació existents per donar la seva opinió i reflectir l'actualitat de tota mena de sectors. I sense cap mena de dubte, un dels més coneguts és Blogger, propietat de Google.
Una cosa que ens pot preocupar dels weblogs és que els continguts que generem només existeixen a la Xarxa, i malgrat que les mesures de seguretat dels servidors són bones (per no dir excel·lents en el cas de les grans companyies), sempre existeix un risc que si la informació es destrueix ens quedem sense tot el que hem escrit fins a un determinat dia.
És per això que per a la plataforma Blogger de Google s'ha creat una eina que permet salvar els nostres posts a un disc dur local, permetent amb això que tinguem una còpia de seguretat en propietat de tot el que hem escrit.
Curiosament, per trobar Blogger Backup no hem d'anar al lloc web de Google, sinó a la comunitat Codeplex de Microsoft. Escrit per a Windows, aquest programa ens permet guardar els diferents posts dels quals es composa el nostre bloc en un sol i gran fitxer en format Atom, o bé en fitxers individuals per a cada post, o si volem els posts agrupats de 10 en 10 o de 50 en 50 a cada fitxer. També podem escollir si volem guardar els comentaris que altres usuaris han realitzat en cada post. Les opcions de configuració són múltiples i variades, com podem veure.
La utilitat Blogger Backup es pot descarregar gratuïtament des de la web i ser usada. Per a això només caldrà disposar d'un ordinador amb Windows, doncs és l'únic sistema operatiu per al qual es troba disponible. La versió actual és la 1.0.3.8 beta.
Més informació:Blogger Backup
http://www.codeplex.com/bloggerbackup
Sun finalitza el desenvolupament del seu plug-in d'OpenDocument per a Microsoft Office
Permet a les versions 2000, XP i 2003 del paquet ofimàtic de Microsoft obrir i gravar documents en els formats OpenDocument, ja siguin arxius de text, fulls de càlcul o presentacions.
Malgrat les aparences, aquest no és un producte de l'acord Novell-Microsoft, ja que ni tan sols involucra a les dues empreses, si no a una de les seves competidores directes: Sun Microsystems. I és que no debades, aquesta darrera empresa és la que va donar el tret de sortida al projecte OpenOffice alliberant el codi font de la suite StarOffice... i sembla que no vol que altres li trepitgin el terreny.
Un dels primers resultats palpables del polèmic acord que acabo d'esmentar ha estat precisament la construcció de filtres traductors per a què OpenOffice.org pugui treballar amb documents en format OpenXML, filtres que es poden descarregar des del lloc web de Novell. El què ha fet Sun és donar un pas endavant i proporcionar el programari adequat per a què Office pugui treballar amb els formats OpenDocument que empren OpenOffice i KOffice entre d'altres.
El format OpenDocument és reconegut com a estàndard per la ISO, procés en el qual es troba ficat l'Open XML de Microsoft, que per ara 'només' ha estat reconegut per l'ECMA (European Computer Manufacturers Association), una organització que ha rebut crítiques des de certs sectors de la comunitat informàtica per la qualitat dels estàndards que accepta.
El plug-in de suport per al format ODF en l'Office està disponible per a descàrrega gratuïta a la web de Sun, en un sol fitxer de poc més de 30 megabytes que serveix per a les versions 2000, XP i 2003 del paquet ofimàtic de Microsoft. Per ara només es troba disponible en anglès, però hi ha plans per a traduir-lo a més idiomes.
Les possibilitats amb aquest programari són completes: permet llegir, editar i crear des de zero fitxers en format OpenDocument però des de les diferents aplicacions d'Office, ja siguin documents de text, fulls de càlcul o presentacions des de PowerPoint. Segons afirma Sun, la "penalització" en l'ús de memòria i recursos de l'ordinador en el qual s'executin és mínim.
Més informació: Pàgina de Sun Microsystems amb informació sobre el conversor a format ODF per a Office, i la seva descàrrega
http://www.sun.com/software/star/openoffice/index.xmlPàgina de Novell amb informació i descàrrega del conversor a format OpenXML de l'OpenOffice
http://download.novell.com/SummaryFree.jsp?buildid=ESrjfdE4U58~
Intel inverteix en VMware
El fabricant de xips adquireix accions de la companyia de solucions de virtualització mitjançant la seva filial financera: Intel Capital.
D'aquesta manera, el gegant del silici aposta públicament per una de les múltiples companyies que intenten guanyar-se un lloc amb nom propi a l'Olimp de la virtualització, una tecnologia cada dia més en coneguda i emprada no ja només en els centres de dades d'arreu del món, si no que es comença a veure en màquines desktop tot i que encara no ha arribat a l'usuari final de forma massiva.
L'operació realitzada pel fabricant californià consisteix en la compra d'accions de classe A de VMware per valor de 218,5 milions de dòlars. Tot i la gran quantitat de diners, Intel "només" controlarà un 2,5% del total de les accions de VMware, fet pel qual no podrà dirigir el destí d'aquesta empresa, malgrat que si podrà seure a un dels seus directius en el consell executiu de VMware.
Aquest acord pot suposar un petit cop per a les empreses que competeixen contra VMware en el mercat de la virtualització, com són Parallels o Microsoft, ja que Intel és el més gran proveïdor de microxips del món, i l'aliança financera probablement donarà pas a una major col·laboració tecnològica entre ambdues empreses, fet que redundarà en un millor benefici competitiu per a VMware.
L'operació es troba encara subjecta a la revisió de les autoritats pertinents als Estats Units.
Més informació:Nota de premsa de VMware
http://www.vmware.com/company/news/releases/vmware_intel.html
Google col·labora en portar FUSE al Mac OS X
Aquest desenvolupament permet, per exemple, usar un compte de Gmail com a disc d'emmagatzematge virtual.
FUSE (Filesystem in Userspace) és un mòdul del kernel de Linux que permet a un usuari sense privilegis administratius crear sistemes de fitxers. El seu ús és més que destacable en la creació de sistemes de fitxers virtuals.
Fins ara, FUSE es trobava disponible per a Linux, FreeBSD i OpenSolaris, però un nou projecte recolzat per Google l'ha portat al sistema operatiu d'Apple, Mac OS X; es tracta de MacFUSE, i després d'una instal·lació molt simple, permet fer coses com ara muntar unitats NTFS mitjançant NTFS-3G, un driver que permet no només la lectura en el sistema de fitxers de Microsoft, si no també l'escriptura.
Els sistemes de fitxers accessibles mitjançant el mòdul FUSE de Linux ho són també -almenys en principi- per a MacFUSE, i la seva funcionalitat és tan simple com la pregonada per a l'entorn del mateix sistema operatiu d'Apple. A més, totes les funcionalitats que no acabin d'anar al 100% com ho haurien de fer, aniran essent arreglades, doncs aquesta utilitat encara es troba en desenvolupament i en versions 0.x malgrat que ja es pot descarregar i usar sense problemes.
A la pàgina web del projecte podem trobar no només els binaris per a descàrrega, sino també nombrosa documentació i alguns sistemes de fitxers disponibles de moment com ara un de basat en Spotlight i un altre en SSH.
Dos bons exemples d'ús de MacFUSE són, d'una banda, la possibilitat d'emprar els 4 gigabytes del nostre compte de Gmail com a disc virtual en línia, fet que ens permet desar-hi documents i programari que podrem recuperar després des de gairebé qualsevol màquina, doncs existeixen implementacions del sistema de fitxers virtual de Gmail per a Linux gràcies a FUSE i per a Windows mitjançant utilitats dedicades.
El segon exemple, i també relacionat amb la companyia de cercador, seria l'accés directe des del sistema de fitxers als documents emmagatzemats en el nostre compte de Docs&Spreadsheets, el servei de processador de text i full de càlcul gratuïts en línia.
Més informació:Lloc web de MacFUSE dins de Google Code
http://code.google.com/p/macfuse/
Google vol crear un sistema econòmic al voltant dels seus Gadgets
La companyia invertirà en els desenvolupadors que creïn petites aplicacions per al seu sistema de Gadgets. Representa això el principi d'una guerra comercial entre la mateixa Google, Microsoft, Apple i Yahoo! per una nova oportunitat de negoci basada en els gàdgets?
La companyia del cèlebre cercador va anunciar el passat 27 de juny una nova iniciativa que sota el títol de Google Gadget Ventures (quelcom com ara Empreses Google Gadget o Inversions Google Gadget) pretén incentivar la creació de gàdgets amb diners en efectiu per als seus desenvolupadors.
Les dues primeres mesures concretes adoptades en el marc d'aquesta iniciativa són:
- 5.000 dòlars per a qui hagi creat i mantingui actualitzant-lo un gàdget la pàgina del qual en el directori de gàdgets de Google superi les 250.000 visites per setmana, una fita difícil d'aconseguir encara que no impossible.
- Inversions de capital de fins a 100.000 dòlars per a aquelles propostes amb pla de negocis inclòs que centrin la seva activitat al voltant de la plataforma de gàdgets de Google. La companyia jutjarà si el pla de negocis té viabilitat i quina quantia econòmica cal invertir-hi.
Com petites aplicacions que tenim disponibles a l'escriptori del nostre sistema operatiu, els gàdgets (o anomeni-se'ls widgets en el Mac OS X) ens proporcionen informacions o funcionalitats molt concretes, gairebé m'atreviria a dir que seguint la filosofia de Unix (moltes comandes, una per a cada necessitat, que ajuntant-se adequadament treballen juntes per aconseguir resultats més elaborats).
Els gàdgets es van popularitzar a l'entorn Mac OS X sota la denominació de Widgets, essent inclosos de sèrie en el mateix sistema operatiu. Posteriorment, altres empreses van llançar les seves pròpies plataformes, com Google, Yahoo! o Opera.
Més recentment, Microsoft ha inclòs una plataforma de gàdgets en Windows Vista, plataforma que està tenint una bona acollida per part dels usuaris.
Un nou model econòmic?Fins ara, cap companyia havia estat capaç de treure un rendiment econòmic a l'ecosistema de gàdgets i widgets, essent Google la primera que aposta per això per augmentar el nombre de desenvolupaments disponibles per a la seva plataforma.
La pregunta que ens podem fer ara és: provocarà això una escalada a les empreses que disposen de plataformes de gàdgets com són Microsoft, Apple o Yahoo!? Probablement, tot dependrà de l'èxit que tingui la iniciativa de Google, dels costos que li representi i del benefici que n'obtingui. Més ús de la plataforma de Google es traduirà, probablement, en el major aprofitament mitjançant publicitat -l'especialitat de Google-, cosa que marcarà a la resta de companyies el camí a seguir.
Al seu torn, és probable que el nombre de desenvolupaments de gàdgets augmenti lleugerament, i s'ideïn iniciatives per augmentar el nivell d'ús de les plataformes de gàdgets implicades en la possible guerra comercial que s'acosta.
Malgrat tot, aquestes no són més que conjectures que potser trigaran en materialitzar-se... o desmentir-se. La solució, probablement en un període de sis mesos.
Més informació:Google Gadget Ventures
http://www.google.com/gadgetventures/
Linspire col·laborarà en el desenvolupament de traductors entre OpenDocument i Open XML
Linspire segueix les passes de Novell en la seva col·laboració amb la companyia de Redmond i ha anunciat que s'afegirà a l'esforç per crear utilitats de traducció de formats de fitxer que permetin als usuaris treballar en plataformes heterogènies amb Microsoft Office i OpenOffice.org .
Linspire s'uneix així a Novell i a Xandros, ambdues empreses productores de distribucions GNU/Linux i solucions empresarials i per a l'usuari final basades en el sistema operatiu del pingüí, en l'esforç conjunt per a crear un traductor bidireccional entre els formats OpenDocument i Open XML, emprats respectivament per OpenOffice.org (a més de per altres paquets ofimàtics lliures) i l'Office de Microsoft.
Els dos formats de fitxer són estàndards reconeguts per organismes internacionals d'estandardització: Open XML per part de l'ECMA (European Computer Manufacturers Association) i es troba en procés d'estudi per la ISO (International Standards Organization), mentre que OpenDocument ja és un format reconegut com a estàndard per aquesta darrera organització.
L'abast dels filtres de traducció en la construcció dels quals col·laborarà Linspire arribarà als fitxers del processador de text, full de càlcul i presentacions.
Més informació:Nota de premsa de Linspire
http://www.linspire.com/lindows_news_pressreleases.php
Rentat de cara a les aplicacions en línia de Google
La companyia del cercador canvia la cara del gestor de fitxers de les seves aplicacions en línia al mateix temps que amplia les funcionalitats de recerca en aquest entorn.
D'ençà del passat 27 de juny, els usuaris de Google Docs&Spreadsheets i de Google Apps, les versions gratuïta i de pagament respectivament del processador de text i full de càlcul en línia de Google, gaudeixen d'un nou gestor de fitxers que, a més d'un nou aspecte a l'aplicació, la doten també de noves funcionalitats.
L'element distintiu és la barra lateral esquerra a l'estil de l'Outlook que ens permet navegar entre carpetes i seleccionar altres usuaris amb els quals tinguem arxius compartits. A la banda dreta podem veure el llistat d'arxius disponibles, en ordre cronològic invers (quant més recent, més al principi de la llista).
A partir d'ara (i com es desprèn implícitament del paràgraf anterior) tenim la possibilitat de crear carpetes per ordenar més bé els nostres documents. A través del botó de creació de nou element podem crear un text, un full de càlcul o una carpeta per a classificar arxius.
Una altra novetat és la possibilitat d'arrossegar i deixar anar (drag&drop) els diferents fitxers a la banda dreta cap a carpetes que tinguem a la banda esquerra de la finestra per incloure'ls dins d'elles. Amb això es simula a la perfecció el funcionament d'un sistema operatiu com Windows o Mac OS X.
Les possibilitats de cerca també es veuen ampliades amb el autocompletat, de manera que en quant comencem a escriure el terme a cercar, de forma automàtica el sistema ja iniciarà el procés de recerca i a oferir resultats.
Finalment, el sistema d'invitacions per a compartir un document i treballar conjuntament en ell també ha estat millorat i és més fàcil d'usar.
Més informació:Nota de premsa de Google
http://www.google.com/intl/en/press/annc/ds_doclist.htmlGoogle Docs&Spreadsheets
http://docs.google.com/
Red Hat està disposada a parlar amb Microsoft d'interoperabilitat de sistemes... però de res més
"Res de tocar el tema de patents" sembla dir la companyia del barret vermell al gegant de Redmond.
En una entrevista exclusiva concedida a l'edició en línia en llengua anglesa del rotatiu eWeek, Paul Cormier (vicepresident executiu d'enginyeria a Red Hat), va afirmar que la companyia per a la qual treballa està disposada a iniciar converses amb Microsoft sobre interoperativitat Linux-Windows (això és, que els dos sistemes operatius treballin més bé plegats), però que en aquestes converses no s'hi haurien d'incloure temes de propietat intel·lectual, a diferència del què van fer Microsoft i Novell fa uns mesos.
I és que Red Hat sembla haver après bé la lliçó del què ha passat i continua passant a la comunitat linuxera amb Novell i les companyies que posteriorment han signat pactes similars amb Microsoft: el menyspreu i la indiferència, a més de les males crítiques.
De fet, no seria la primera vegada que ambdues companyies s'asseurien a parlar, doncs ja fa uns mesos van fer-ho i van incloure a les converses els drets de propietat intel·lectual de Microsoft sobre part del codi de Linux, tot i que no es va arribar a cap acord. No han transcendit detalls concrets del que es va tocar en aquelles negociacions, i els executius de les dues empreses es neguen a fer comentaris al respecte.
Per la seva banda, la companyia de Redmond es mostra disposada a encetar les converses, però sempre que s'hi incloguin els drets de propietat intel·lectual entre els temes a debatre, amb el què de moment ambdues empreses no han aconseguit posar-se d'acord sobre què parlar.
El pacte Novell-Microsoft ha provocat un autèntic terratrèmol en el sí de la comunitat Linux, creant divisions dins aquesta fins al punt que alguns experts parlen d'una imminent "guerra civil" en Linux.
http://www.blogger.com/img/gl.link.gif
Més informació:Article a eWeek
http://www.eweek.com/article2/0,1895,2154521,00.asp
Mythbuntu, el Media Center amb Linux per poc esforç
De la unió entre Ubuntu i MythTV neix una distribució Linux l'objectiu de la qual és oferir una alternativa al Media Center del Windows.
Recentment s'ha donat a conèixer un nou projecte de distribució GNU/Linux basat en Ubuntu, una distro que està tenint cada dia més èxit i derivats. Aquest cop l'objectiu és fer-li la competència al mateix Windows Media Center Edition (MCE) de Microsoft gràcies a un altre projecte lliure: MythTV.
MythTV és un programari pensat i dissenyat per a Linux que es pot instal·lar sobre qualsevol distribució i convertir d'aquesta manera un ordinador en un gravador digital i centre d'entreteniment per a la llar, seguint l'estil que la companyia de Redmond va marcar amb el seu producte específic per a aquest segment i que ha recollit més èxit que altres desenvolupaments de Microsoft, de manera que ha estat inclòs com a programari sobre Windows Vista.
Mythbuntu no forma part del conjunt de projectes oficials de Canonical, a diferència de Kubuntu o Edubuntu. Això és degut al gran nombre de dependències que presenta MythTV les llicències de les quals no s'ajusten a les condicions d'Ubuntu.
Mythbuntu disposa de l'opció Live CD, molt útil per provar si el nostre maquinari és reconegut pel programari, i la instal·lació en disc. S'han eliminat tots els programes no necessaris per executar la funció de Media Center, com poden ser el paquet ofimàtic OpenOffice o el gestor de correu Evolution.
L'escriptori és molt simple, doncs no s'ha inclòs a la distribució ni tan sols l'entorn Gnome al complet, pel què la funcionalitat com a sistema operatiu de propòsit general és nul·la, reduint-se només a l'aspecte multimèdia.
A més de l'entorn de MythTV, Mythbuntu també inclou els reproductors multimèdia VLC i GMplayer juntament amb el navegador web Firefox.
Un cop comprovat que el nostre maquinari funciona amb MythTV gràcies al mode Live CD, podem realitzar la instal·lació a disc des d'aquest mateix mode gràcies a l'instal·lador d'Ubuntu, doncs Mythbuntu es basa en la darrera versió 7.04 de la distro de Canonical.
De moment, es disposa d'una versió alpha d'aquesta distribució, i s'espera que en properes dates disposem de les primeres betes abans que vegi la llum la versió definitiva.
La present tampoc és l'única distribució que uneix la base d'una coneguda distro de Linux amb una instal·lació de MythTV; tenim per exemple a Knoppmyth o Mythdora, basades en Knoppix i Fedora respectivament.
Més informació:Mythbuntu
http://www.mythbuntu.org/Knoppmyth
http://www.mysettopbox.tv/knoppmyth.htmlMythdora
http://swik.net/MythDora
Presentada la versió definitiva de la GPL 3
Millora la interacció del programari que es troba subjecte a aquesta llicència amb el que no ho està, i sobre les possibles conseqüències legals derivades dels darrers casos d'aliances entre productors de programari lliure i propietari que inclouen un reconeixement implícit de drets de propietat intel·lectual.
Després de diversos esborranys de treball i molts mesos de discussions, aquest passat 29 de juny es va presentar en societat la versió 3.0 de la llicència lliure per excel·lència, la GPL (GNU General Public License), avalada per la Free Software Foundation (FSF), associació sense ànim de lucre que ofereix suport al moviment del programari lliure.
La versió 2 (publicada el 1991) havia quedat ja molt antiquada per fer front a determinades qüestions que se li han anat plantejant al món del programari lliure, especialment amb el pacte Novell-Microsoft sobre drets de propietat intel·lectual i, en general, amb tots els casos legals que s'han presentat sobre aquest tema, incloent el celebèrrim de SCO.
Per a això, entre finals de 2005 i principis de 2006, Richard Stallman i Eben Moglen -dos dels líders del moviment del programari lliure- van començar a treballar en l'esborrany de la nova versió, que ha passat per diverses fases de discussió pública i al qual se li han anat incorporant algunes de les modificacions suggerides per la comunitat i inspirades per aquests darrers i convulsos esdeveniments succeïts al voltant dels pactes comercials que Microsoft ha establert amb diversos fabricants de distribucions Linux.
Un dels punts clau de la nova versió de la GPL era la compatibilitat amb altres llicències lliures també molt emprades, com pot ser la llicència d'Apache, el cèlebre servidor de pàgines web.
Un altre dels reptes als què s'havia d'enfrontar la nova llicència és la confrontació amb els sistemes de gestió de drets digitals (DRM), l'ús dels quals rebutgen els adeptes al programari lliure com una forma de restricció de les llibertats fonamentals d'ús dels continguts. Finalment, la GPL 3 no prohibeix l'ús de sistemes DRM, però sí obliga a què l'usuari pugui modificar el programari sobre el qual funcionen, per a així mantenir intactes les quatre llibertats fonamentals del programari lliure.
El procés de revisió encetat amb la GPL 3 contínua per a altres llicències "col·laterals" com són l'AGPL 3, FDL 2, i la SFDL.
Una adopció difícilTot i que la nova versió de la llicència neix amb un gran interès per part de tots els sectors implicats directa o indirectament, la seva adopció no serà un camí de roses.
El principal programari que empra actualment la GPL 2 és el sistema operatiu Linux, per al qual encara no s'ha decidit si es migrará a la nova GPL 3. El motiu és l'enfrontament obert entre Linus Torvalds (creador del sistema de pingüí) i Richard Stallman (fundador del projecte GNU i del moviment del programari lliure), que ha passat molts cops de ser una simple discrepància de criteris sobre temes puntuals relatius a les llicències, a ser un enfrontament personal.
Torvalds es va mostrar escèptic al principi amb la nova versió de la llicència, tot i que aquests darrers temps s'ha mostrat més obert a canviar la llicència de la seva creació des de la GPL 2 a la 3, malgrat que sense afirmar o desmentir en cap moment el que farà sobre això en un futur proper. La possibilitat de barrejar programes subjectes a la GPL 2 i a la 3 fa factible la possibilitat de que el nucli Linux es quedi de moment en la versió anterior.
El debat, doncs, continua en el si de Linux igual a com ho fa en molts altres projectes. Qui si doptarà la GPL 3 és, naturalment, el projecte GNU, i és més que probable que també ho faci Debian, amb el que altres projectes que deriven d'aquest darrer (com Ubuntu) també l'hauran d'adoptar (per lògica) si es continuen actualitzant des de les fonts originals.
Més informació:Text final de la GPL 3
http://www.gnu.org/licenses/gpl-3.0.htmlPàgina web de la FSF sobre la GPL 3, amb diversos recursos relacionats amb aquesta llicència
http://gplv3.fsf.org/
Apple comença a vendre l'iPhone amb l'èxit esperat
Cues per comprar els primers aparells i revenda a preus d'escàndol a eBay. És el mínim per al telèfon mòbil que més expectació ha despertat en els darrers temps.
El divendres 29 de juliol de 2007 passarà a la història recent de la informàtica com la data que va oficialitzar l'entrada d'Apple en el terreny de la telefonia mòbil amb la posada a la venda de l'aclamat i esperat iPhone. Aquest dia, a les 18:00 hora de la costa oest dels Estats Units, les botigues Apple Store van començar a vendre als primers clients que havien fet cua durant dies per aconseguir l'aparell, que es converteix d'aquesta forma en un preat "trofeu". Aquestes botigues van restar obertes el mateix dia fins a la mitjanit.
A més d'això, i per tal de fer-nos una idea de l'èxit que ha tingut l'iPhone en el seu llançament, val a dir que Apple ha limitat el nombre d'unitats per comprador a dues, suposo que per evitar la revenda de l'aparell a eBay, especialment a compradors d'altres continents com l'Europeu als quals l'iPhone arribarà més endavant.
Malgrat tot, sembla que no s'ha pogut evitar tal mercat, doncs només hem de buscar iPhone en el popular lloc de subhastes per veure una gran quantitat d'aparells que s'han posat a la venda a preus que ronden, quan no superen, els 1.000 dòlars (el preu original és de 499 $ per a la versió de 4 GB. i 599 per a la de 8 GB.).
Un telèfon revolucionariTot i que s'ha dit i escrit molt sobre les novetats que presenta l'iPhone, el fet cert és que la suma de tecnologies que inclou fan d'ell un aparell únic en termes d'innovació en usabilitat.
Disposa d'un sol botó, el d'encesa, i la resta de les operacions (inclós el marcatge de números) es realitzen a través de la interfície gràfica d'usuari emprant per a això la pantalla tàctil.
El sistema operatiu que l'equipa i permet el seu funcionament és una versió reduïda del Mac OS X, un sistema basat en Unix i que és considerat com molt estable i altament eficient.
Inclou el navegador web Safari, amb el qual -i segons afirma la publicitat de la companyia de Cupertino- tenim accés a totes les aplicacions de la Web 2.0 .
Tècnicament, el telèfon és Quatribanda (850, 900, 1800, i 1900 MHz), disposa de connectivitat WiFi, Bluetooth 2.0 i EDGE (essent aquesta una versió millorada de la tecnologia GPRS), inclou càmera de 2.0 megapíxels, auriculars estèreo en el distintiu color blanc de l'iPod, i la seva bateria aguanta fins a 250 hores estimades en espera i 8 de conversa.
Per a la seva sincronització amb un ordinador de sobretaula, aquest darrer ha de disposar de Mac OS X 10.4.10 o posterior amb iTunes 7.3 o superior, o Windows XP Service Pack 2 o Vista també amb iTunes 7.3 instal·lat.
iPod i telèfon en un sol aparellSón moltes les companyies fabricants que busquen aconseguir l'aparell que integri perfectament les funcions de telèfon mòbil i reproductor de música portàtil MP3. Sense cap mena de dubte, qui més números té per a això és Apple amb l'iPhone.
La companyia de Cupertino compta al seu favor amb l'iPod, el reproductor MP3 amb més èxit de tots els temps i que es ven en diverses versions depenent de la seva mida i capacitat. L'iPhone uneix tota la funcionalitat de l'iPod al telèfon, a més de permetre'ns també veure vídeos en format H.264 o MPEG-4.
Una pantalla que es mou molt...Una de les característiques de l'iPhone és la seva pantalla giratòria. No hem de tocar cap tecla ni realitzar cap gest sobre la seva pantalla tàctil per girar-la i situar-la en vertical o horitzontal. Tan sols haurem de moure el telèfon.
Aquesta màgia és possible gràcies a uns sensors inclosos en el mateix aparell i que informen al sistema de la posició actual del telèfon. D'aquesta forma, l'OS X que funciona a l'iPhone posarà la pantalla en vertical o horitzontal segons més li convingui. La correcta visualització de vídeos es converteix, doncs, en un joc de nens per als posseïdors de tan fenomenal aparell.
El tipus de pantalla no només és tàctil, sino que es defineix com a multi-touch (literalment, multi-toc). Aquesta capacitat li permet, per exemple, reconèixer quan el dit de l'usuari no només dóna un toc ràpid a la pantalla, sino també quan desplaça la gemma a través d'ella, generant en el sistema un esdeveniment similar al que passa quan arrosseguem una barra de desplaçament lateral en una finestra d'un ordinador d'escriptori.
El teclat que s'inclou es mostra en pantalla, de la mateixa manera que els teclats dels sistemes operatius per a PDA que funcionen amb el punter del dispositiu, només que el de l'iPhone ha estat convenientment dissenyat per a què pugui ser còmodament emprat amb els dits.
Més informació:Apple iPhone
http://www.apple.com/iphone/Nota de premsa d'Apple anunciant la posada a la venda de l'iPhone
http://www.apple.com/pr/library/2007/06/28iphone.html
YouTube i Apple: primer a la televisió, ara en el mòbil
Si primer Apple va anunciar que els vídeos de YouTube serien accessibles des de l'Apple TV, ara ens sorprèn revelant que també els podrem veure des de l'iPhone.
La companyia de Steve Jobs sembla decidida a buscar continguts per als seus aparells electrònics més nous com són l'Apple TV i el telèfon iPhone, essent que aquest darrer ha vist la llum tot just aquesta setmana. Si la setmana passat ens assabentàvem de què els vídeos de YouTube es podrien veure a l'Apple TV gràcies a una actualització del seu firmware, ara li ha tocat el torn al telèfon de la companyia de Cupertino.
Apple ha anunciat que els posseïdors de l'iPhone podran veure els vídeos de YouTube en el seu telèfon gràcies a una nova aplicació creada per la companyia a tal efecte i que permetrà descarregar-los de forma inalàmbrica bé a través de la connexió WiFi, o bé a través de la connexió EDGE (un tipus de tecnologia basada en la GPRS però que permet velocitats més altes, i que s'ha començat a implantar a partir del 2003 a l'Amèrica del Nord).
Per a la correcta visualització del seu catàleg de vídeos, YouTube els posarà a disposició dels posseïdors de l'iPhone en el format H.264, una variant del MPEG-4 molt emprada per Apple. D'aquesta manera, l'iPhone es convertirà en el primer dispositiu mòbil en fer ús d'aquest còdec per als continguts multimèdia.
De moment es posaran uns 10.000 vídeos en línia per a l'iPhone aquest 29 de juny, i durant les properes setmanes tot el catàleg de vídeos del cèlebre site estarà disponible en format H.264 per a la seva visualització en els telèfons mòbils d'Apple.
La nota ha estat aprofitada també per anunciar la disponibilitat de l'actualització de programari per a l'Apple TV que proporciona als usuaris d'aquest aparell accés als vídeos de YouTube.
Més informació:Nota de premsa d'Apple
http://www.apple.com/pr/library/2007/06/20youtube.htmlPàgina web de l'iPhone
http://www.apple.com/iphone/
ZFS en el Mac OS X: partit de tornada
Després de no haver realitzat cap anunci oficial conforme a què ZFS seria introduït en el Mac OS X 10.5, i quan ja semblava que això no passaria, tenim un nou episodi en el serial ZFS-Mac OS X: Apple ha enviat als subscriptors del seu servei ADC per a desenvolupadors una versió beta del suport per al sistema de fitxers de Sun Microsystems que suporta lectura i escriptura.
Des de fa algunes setmanes s'especula amb la possibilitat que Apple inclogui en la seva darrera versió del Mac OS X (la 10.5 també coneguda com a Leopard) que està propera a presentar-se, suport per al sistema de fitxers ZFS de Sun Microsystems, que s'inclou des de fa temps en Solaris/OpenSolaris i que s'especula en un futur per a Linux.
ZFS facilita l'emmagatzematge de grans quantitats de dades i integra conceptes com ara la gestió de volums als tradicionals de la gestió d'arxius. És un sistema bastant recent, fet que li permet esquivar força bé problemes tradicionals que presenten altres sistemes de fitxers els orígens dels quals es remunten més endarrere en el temps i que han hagut d'incorporar millores conforme els temps i les necessitats canviaven.
El propi Jonathan Schwartz, CEO de Sun, va arribar a afirmar que ZFS seria el sistema de fitxers per defecte en Leopard, això és el sistema amb el qual s'instal·lés i funcionés el sistema operatiu d'Apple excepte que l'usuari o administrador de la màquina a ser instal·lada indiqués el contrari. Les seves afirmacions foren implícitament negades a la World Wide Developers Conference celebrada recentment a San Francisco, en la qual es va presentar una vista prèvia de les funcionalitats i facilitats de Leopard, en la qual el nom ZFS va brillar per la seva absència. Significava això que ZFS no veuria la llum amb Mac OS X 10.5? En el moment es va interpretar el silenci de Steve Jobs sobre això com un sí, però ara Apple ens mostra una segona opinió; no és un no rotund, però s'assembla a un no...
Segons informen diversos rotatius en línia, Apple hauria enviat als desenvolupadors inscrits en el seu servei ADC (Apple Developer Connection) una versió beta del programari per a oferir el suport necessari al sistema de fitxers ZFS que, si en un primer moment es va dir que seria només amb permisos de lectura, en aquesta darrera notícia s'informa que suporta perfectament tant la lectura com l'escriptura.
Malgrat que –com he explicat abans- Mac OS X 10.5 es va presentar en la seva darrera fase de desenvolupament sense el suport per a ZFS, també és cert que la presentació que es va fer era prèvia, i que moltes coses poden canviar abans del llançament comercial definitiu de Leopard, entre elles la inclusió de suport per al sistema de fitxers de Sun.
Un capítol més en un serial que, segurament, donarà més per parlar en els propers dies.
Més informació:Article a Mac Rumors
http://www.macrumors.com/2007/06/26/zfs-read-write-developer-beta/Apple Developer Connection
http://developer.apple.com/
