La nova guerra legal contra Windows es situa a la Unió Europea i pels reproductors multimèdia
Dilluns passat va començar a Brussel·les la vista que ha de decidir si Microsoft ha realitzat les mateixes pràctiques abusives de posició dominant de les quals se la va trobar culpable fa uns anys als Estats Units, però aquest cop amb el reproductor multimèdia.
Malgrat que a priori sigui la companyia de Bill Gates la que s'asseu en el banc dels acusats, sembla que ho fa en un to desafiador amb les institucions europees, arribant a acusar-les de no entendre el mercat de la multimèdia.
El motiu pel qual Microsoft es troba en el banc dels acusats no és altre que la inclusió del Windows Media Player, el seu programari de reproducció multimèdia, en el sistema operatiu Windows, pràctica que les autoritats europees van criticar, van censurar i posteriorment van intentar eliminar. En no aconseguir-ho ni arribar a cap acord satisfactori per part de les autoritats reguladores del vell continent, s'ha acabat anant als tribunals.
Continuant amb les argumentacions de la companyia de Redmond, aquesta addueix que les afirmacions de la Unió Europea conforme a què la competència directa de Microsoft en el terreny dels reproductors multimèdia desapareixerà, són equivocades. És més, Microsoft afirma que la inclusió del Media Player en Windows afavorirà a l'usuari, i que actualment ella no és líder en aquest segment, citant a Real Networks en aquesta privilegiada posició.
La Unió Europea cita com a exemple l'iTunes, el programari de reproducció multimèdia d'Apple, la qual -i segons les autoritats europees- ha descartat la possibilitat de fer la competència a la companyia de Gates. Microsoft per la seva banda addueix que Apple té el seu mercat en els usuaris de la seva pròpia plataforma, no interessant-se per Windows.
El camí fins arribar a la present situació ha estat ple de negociacions i d'intents de consensuar els punts de vista i les pràctiques de les dues bandes; ja en el 2004 un acord signat entre Microsoft i la Comissió Europea obligava a la companyia de Redmond a comercialitzar una versió del Windows XP sense el Media Player. Fins ara es calcula que les vendes d'aquesta versió de Windows, coneguda amb el nom de XPN, ronda el 0,005% del total... Tot i això, els detractors de Microsoft argumenten que aquestes baixes vendes són degudes a què en el moment de la sortida al mercat del XPN, la competència ja estava bastant tocada.
La mateixa tàctica que va usar per destronar a NetscapeAra el judici que va enfrontar a Microsoft amb Netscape -fa uns anys dominadora absoluta en el terreny dels navegadors web- ha passat a l'oblit excepte com a referència per al present cas. I és que llavors, es va al·legar que Microsoft havia abusat de la seva posició dominant incloent el navegador web Internet Explorer en el seu sistema operatiu i obligant als integradors de sistemes i fabricants a signar contractes d'exclusivitat, el que deixava a Netscape depenent només de les descàrregues que els internautes realitzessin després d'adquirir el seu ordinador.
La pressió al mercat juntament amb pràctiques deslleials amb els fabricants i venedors de PCs i l'encalç al qual Microsoft va sotmetre a Netscape, oferint gratuïtament tots els productes que aquesta venia, va acabar per capgirar la situació i va provocar l'absorció de l'antic colós per part d'AOL. Actualment Netscape té una porció molt minoritària del mercat dels navegadors, malgrat que Mozilla i Firefox, els hereus d'aquell navegador, tenen un futur molt brillant al seu davant.
Aquesta mateixa setmana han sortit a la llum uns memoràndums interns de Microsoft en els quals s'assenyala a Real Networks com a líder en el sector del streaming multimèdia a Internet, i s'afirma que emprant les mateixes tàctiques que amb Netscape, es pot acabar amb aquest domini.
La resolució d'aquesta vista pot durar, segons els experts, mesos i fins i tot podríem haver d'esperar un any. Les conseqüències estan encara lluny de poder ser calculades.
Microsoft expandeix el seu programa Genuine Advantage
La companyia de Bill Gates expandeix el seu programa Genuine Advantage presentant pop-ups a l'escriptori del Windows d'aquells usuaris que el tinguin piratejat i anunciant un programa molt similar per a l'Office.
Microsoft ha anunciat aquesta mateixa setmana l'extensió de la seva iniciativa WGA (Windows Genuine Advantage) per a incloure avisos als usuaris que estiguin usant una còpia il·lícita del seu sistema operatiu Windows XP.
Windows Genuine Advantage consisteix en un programa llançat per Microsoft fa aproximadament un any i que obliga als usuaris del Windows a validar la seva còpia instal·lada del sistema a través d'Internet mitjançant software, per tal de poder accedir a serveis com ara les actualitzacions del sistema o diverses descàrregues. Inicialment, WGA fou un programa optatiu que oferia com a incentiu als usuaris descàrregues de programari a les quals no hi tenien accés aquelles persones que no l'empraven. Posteriorment Microsoft va fer obligatori el seu ús a tots els usuaris del seu sistema operatiu.
El nou WGA avisarà als usuaris de còpies piratejades del Windows d'aquesta situació, que el seu sistema no és "genuí".
Office Genuine AdvantageLa companyia de Redmond ha aprofitat l'avinentesa per a presentar la versió per a la suite ofimàtica Office del programa Genuine Advantage, que notificarà als usuaris de diverses versions idiomàtiques d'Office (entre elles l'espanyola) si la seva còpia és il·legal.
Microsoft veu a la pirateria com un dels principals mals de l'actual panorama empresarial del programari, i s'ha destacat en diverses iniciatives per a lluitar-hi en contra.
Windows Genuine Advantage està dirigit a aquells usuaris que han estat enganyats pels seus proveïdors de programari essent-los instal·lada una còpia pirata del Windows. En diverses ocasions la companyia ha llançat iniciatives per a què els usuaris que denunciessin als pirates poguessin actualitzar el seu programari legalment sense cap conseqüència per a ells.
Més informació:The Continuing Fight for Genuine Software: Microsoft's Genuine Software Initiative expands programs to help customers identify counterfeit software
http://www.microsoft.com/presspass/features/2006/apr06/04-24GenuineSoftware.mspx
El disseny arriba a la telefonia mòbilhttp://www.blogger.com/img/gl.link.gif
Càmeres de diversos megapíxels, videoconferència, més capacitat de memòria, so real,... Fins ara la indústria de la telefonia mòbil ha viscut en gran mesura dels avanços tecnològics, però algunes empreses estan introduint tendències de disseny que s'escapen a les típiques de l'entorn tecnològic.
La llengua francesa disposa de l'expressió "a la paige" per a indicar que una persona o alguna cosa segueix les tendències de la moda actual. "A l'últim crit" o "a l'última" serien les traduccions a la llengua catalana més acceptables d'aquesta expressió. Els fabricants de telèfons mòbils també volen estar "a la paige", i en qüestió de disseny les principals companyies han començat a apostar fort per models amb un look "chic", capaços de satisfer les exigències no només del tecnoadicte més sibarita, si no també d'aquelles persones que cuiden fins a l'últim detall de la seva estètica.
Un bon exemple d'aquesta tendència ens el proporciona la "nounada" BenQ Mobile, fruit de la joint venture (unió de negocis) promoguda per BenQ i Siemens. Els SL65 i SL75 Escada d'aquesta companyia destaquen pel seu acurat disseny amb formes arrodonides en el qual s'amaga el teclat per a marcar els números. El comprador pot escollir entre tres "looks" diferents, un de color daurat (model SL75 Golden Chic), un altre en tons rosacis (SL65 Rockin'Rio) i finalment un tercer en elegants grisos brillants (SL65 Denim and Diamonds). En la seva sortida al mercat, cap d'aquests models baixava dels 700 Euros, malgrat que amb la sortida del SL75, els altres dos es poden trobar per menys de 400 a la botiga en línia d'Escada. Naturalment, es tracta d'edicions limitades.
Tècnicament el Siemens SL75 Escada disposa d'una càmera de fotos de 1,3 Megapíxels amb flaix LED i zoom digital de 5x, reproductor multimèdia, Bluetooth i interfície de comunicació USB.
Un altre bon exemple de les noves tendències en disseny de mòbils el tenim en la sèrie limitada a 1.089 exemplars del nou LG U8360, l'aspecte extern del qual ha estat personalitzat pel prestigiós i excèntric dissenyador italià Roberto Cavalli. L'U8360 es vendrà només a Itàlia i Hong Kong.
Les màquines de LG disposen de videocàmera d'1,3 Mpx., videotrucada, Bluetooth, Java i reproductor multimèdia.
Fins i tot la totpoderosa Nokia no s'ha pogut resistir a la influència de la moda, amb la seva nova col·lecció l'Amour, mòbils d'altes prestacions (càmeres de 2 Mpx.) amb un impecable disseny basat en tons romàntics i primaverals.
Però el màxim exponent per a aquells que busquen conjugar les tendències amb la telefonia mòbil és un Vertu, un aparell molt exclusiu el preu del qual pot arribar a abastar els 36.000 Euros i que constitueix l'expressió màxima del sibaritisme en el món de les comunicacions.
Vertu és una subsidiària de Nokia dedicada a la fabricació de telèfons mòbils de luxe. Abans de sortir de fàbrica, un telèfon Vertu fabricat a mà i que consta de 870 components hardware haurà passat per 314 eines dissenyades específicament per a la seva producció i un total de 96 proves.
Elements com ara la ceràmica de Zirconi, el vidre de Safir per a la pantalla (material resistent a les esgarrapades), robís per als coixinets i cuir de primeríssima qualitat per als acabats justifiquen bona part del seu preu. La resta la justifiquen els serveis afegits en exclusiva per als seus usuaris i que els permeten obtenir assistència pràcticament en qualsevol situació.
Més informació:BenQ Mobile
http://www.benqmobile.com/ESCADA
http://www.escada.com/LG Electronics
http://www.lge.com/Nokia
http://www.nokia.com/VERTU
http://www.vertu.com/
Google presenta Calendar, la seva alternativa a l'Outlook
Novament gràcies a AJAX, Google presenta una nova i útil eina amb la qual poder mantenir una agenda diària, i per accedir a la qual només necessitem un compte a Gmail, el servei de correu electrònic de Google que es vertebra com tota una identitat digital al més pur estil Hotmail.
Google ha presentat recentment la versió definitiva de Calendar, un nou servei en línia (al qual s'hi accedeix des d'una connexió a Internet) que ens permet mantenir un calendari de cites diari com qualsevol PDA o agenda en paper.
Per a usar Google Calendar només fa falta disposar d'un compte a Google, cosa que ja tenim en el cas de ser usuaris de Gmail. El login d'entrada serà la nostra adreça de correu electrònic @gmail.com i la contrasenya la mateixa que per accedir a la nostra bústia.
Un cop a dins, la interfície d'usuari de Calendar s'assembla a la de la resta de productes Google, amb un menú a la banda esquerra de la pàgina que mostra les principals opcions del servei (en aquest cas el calendari del mes, la gestió dels nostres calendaris i la possibilitat de crear-ne un de nou).
Tècnicament Google Calendar empra AJAX, una tendència en programació que consisteix en l'ús de diverses tecnologies com Javascript i HTML per a proporcionar la màxima interactivitat amb l'usuari.
En el moment de crear un nou calendari, i a banda de donar-li un títol i una descripció entre d'altres ítems, podem escollir si el compartirem amb els nostres contactes, amb tothom o bé serà un calendari privat.
Com a dada curiosa, esmentar que durant la redacció d'aquest article he pogut constatar com Google Calendar no és compatible amb el navegador Safari per a Mac OS X (versió 1.3.2), mentre que sí ho és amb Firefox.
Compatibilitat amb OutlookSense cap mena de dubte, el rei en aquest tipus de programari d'agenda i calendari és Outlook per a Windows. La compatibilitat amb aquest programa era, per tant, quelcom prioritari per al triomf de Google Calendar en ambients corporatius.
A les proves que vaig realitzar per a la redacció d'aquest article, vaig intentar crear una cita des d'un calendari de l'Outlook i compartir-la amb Google Calendar, així com el procés invers.
En el primer cas (crear la cita en Outlook i "convidar" a un usuari de Google Calendar) no hi va haver problemes, i la cita es va afegir perfectament al calendari creat amb Google. El pas invers no el vaig poder realitzar, ja que Outlook sembla no entendre el format de cita de Google Calendar, o bé els nois de Google no han treballat tant aquest aspecte.
Només li manca un sistema operatiuEl nou servei de Google es constitueix en tota una potencial amenaça per a Microsoft i Outlook, ja que guarda semblances amb aquest darrer programari i permet la seva substitució pel que fa al manteniment de l'agenda dels usuaris. Al costat de la solució de recerca, correu electrònic i missatgeria instantània, els productes de Google constitueixen tota una completa oferta que, en un moment determinat, es pot usar com a substitutiu de Messenger, Hotmail,...
L'únic que li falta a la companyia del cèlebre cercador per a oferir un reemplaçament total per als productes de Microsoft és un sistema operatiu i una suite ofimàtica. Sobre això últim, ja es va comentar quan Google i Sun van signar un acord de col·laboració fa mesos, que Google podria treure al mercat una suite en línia basada en OpenOffice, rumors que els directius de Google es van encarregar de fer callar desmentint-los totalment.
Sobre el sistema operatiu, darrerament s'ha especulat amb la possibilitat de què Google adapti una variació d'Ubuntu, distribució basada en Debian que ha aconseguit un gran èxit i notable difusió entre la comunitat. Responsables de Google admeten que la companyia empra Ubuntu de forma interna, però han negat la possibilitat de què es comercialitzi una versió personalitzada per Google d'aquesta distro.
Més informació:Google Calendar
http://calendar.google.com/
Linspire presenta nova distribució basada en la comunitat
Linspire, companyia famosa per la seva distribució GNU/Linux de pagament, llança ara una nova versió lliure i gratuïta basada en la comunitat i anomenada Freespire, seguint l'estela d'altres grans del sector com Red Hat (Fedora) i Novell-SuSE (OpenSuSE).
Linspire ha pujat al carro de les distribucions construides per la mateixa comunitat d'usuaris i desenvolupadors aficionats. Sota el lema "The Freedom of Choice" (La Llibertat d'Escollir), Linspire apadrina el projecte Freespire en el que per primera vegada ofereix una distribució gratuïta. Fins ara, la seva distribució comercial havia adquirit un cert èxit gràcies especialment als contractes de vendes en ordinadors barats que la companyia havia signat amb grans superfícies comercials.
D'aquesta forma, i per uns 200-300 Dòlars, un ciutadà nord-americà pot adquirir en un centre comercial molt conegut, un ordinador composat de CPU, teclat i ratolí (s'ha de disposar de monitor o bé connectar-lo a un televisor) amb Linspire preinstal·lat.
Kevin Carmony, President i CEO de Linspire, va presentar la nova iniciativa a l'Annual Desktop Linux Summit, que es va realitzar els passats 24 i 25 d'abril a San Diego (Califòrnia, Estats Units). A l'acte de presentació Carmony va afirmar que gràcies a Freespire els usuaris podran escollir entre una distribució desktop totalment lliure o bé una altra que inclogui programari propietari. Serà la primera vegada que una distribució lliure basada en la comunitat i de gran pes al mercat com aquesta inclogui programari propietari.
La primera beta de Freespire estarà disponible per a descàrrega des del lloc web del projecte a l'agost.
La filosofia que aplica Linspire en la confecció de les seves distribucions i que es mantindrà -almenys inicialment- en Freespire és la de proporcionar a l'usuari un reemplaçament complet del Windows. Altres distribucions -incloent-hi aquelles basades en la comunitat- afirmen el mateix, però després veiem que no proporcionen suport per a reproduir formats propietaris de fitxer com els pertanyents al Windows Media Player, QuickTime, o MP3. Linspire ofereix tot això més els drivers que calguin, encara que siguin propietaris.
Aquesta forma de treballar es basa en el pragmatisme i no tant en l'ideal del programari lliure; en paraules textuals de Carmony, "
l'usuari ha de ser lliure per a decidir quin programari vol instal·lar en els seus sistemes, sigui aquest propietari o open source. Linspire abraça i recolza completament el model de codi obert, però si Linux guanya acceptació entre el públic en general, necessitarà treballar amb iPods i reproductors de DVD, i oferir un suport complet per al maquinari, com ara acceleradores gràfiques 3D, Wi-Fi, targes de so i impressores. Fins que existeixin reemplaçaments viables en codi obert per a tot això, Freespire surt al mercat per a almenys proporcionar l'opció d'usar legal i fàcilment certs códecs, drivers i programari propietari".
Segons afirmava el mateix Carmony a la roda de premsa, els usuaris de Freespire tindran accés al CNR (Clic'N'Run) de Linspire, un repositori de programes especialment adaptat per a l'ús amb aquesta distribució i que permet la fàcil instal·lació de programari amb molt pocs clics. En ser aquest un servei de pagament, és probable que el CNR per als usuaris de Freespire contingui menys programes que el dels usuaris de Linspire, la distro de pagament de la mateixa companyia, o bé que el CNR de Freespire sigui mantingut a banda per la pròpia comunitat.
Com en els altres exemples donats d'empreses que patrocinen iniciatives basades en la comunitat, la distribució Linspire inclourà els canvis que l'empresa consideri oportuns a partir de l'experiència guanyada amb Freespire.
Moltes possibilitatsPer la seva mateixa concepció, Linspire (i per extensió Freespire) és diferent de la resta de distribucions GNU/Linux existents al mercat. Totes les grans iniciatives que es presenten com a alternativa a Windows en màquines desktop tracten de substituir al 100% al sistema operatiu de Microsoft, proporcionant eines per a llegir els formats de fitxer propietaris més populars com el del Word o de l'Excel. Però fallen quan inclouen exclusivament eines 100% lliures, com és el cas d'OpenSuSE, amb la qual -i sense instal·lar cap programari addicional- no es poden reproduir fitxers MP3.
Els directius de Linspire no tenen tantes 'manies' sobre aquest tema, tal i com hem vist per les declaracions de Carmony, per la qual cosa la seva versatilitat és més gran ja que, per exemple, no pateix aquest problema amb els MP3.
En ser la seva condició de distribució de pagament el seu principal taló d'aquil·les per a triomfar en el mercat, i superada aquesta per la iniciativa Freespire, podem preparar-nos per a rebre una distro que tingui tots els asos a les seves mans per a convertir-se en el perfecte substitut del Windows, malgrat que sigui a base de 'pervertir' l'esperit més purista del programari lliure*.
Més informació:Freespire: the freedom of choice
http://www.freespire.org/Linspire Announces 'Freespire' Version of Their Popular Linux Operating System
http://www.linspire.com/lindows_news_pressreleases.php*
malgrat que el mateix Richard Stallman no és reticent a barrejar codi lliure amb codi propietari en un mateix desenvolupament
La consultora Secunia informa sobre greus forats de seguretat en el Mac OS X
El problema afecta en principi a la versió 10.4.6 del sistema operatiu d'Apple, malgrat que no es descarta que altres versions també estiguin afectades.
La consultora Secunia ha informat de l'existència d'un o diversos forats de seguretat en el sistema operatiu Mac OS X i que encara no han estat corregits per Apple. Secunia, que ha fet pública aquesta informació en el seu informe de vulnerabilitats, no dóna molts detalls tècnics dels problemes, només indicant la funció en la qual es troben.
Principalment, els forats de seguretat es localitzen en el navegador web Safari i el programari de compressió de fitxers. El mateix descobridor dels problemes recomana que, en la mesura del que sigui possible, no s'obrin fitxers ZIP procedents de fonts desconegudes ni s'accedeixi a planes web de poca confiança mentre no existeixi un pegat per a tapar els forats, pegat que de moment no ha estat alliberat per Apple.
Els anuncis de forats de seguretat són quelcom desacostumat per a la comunitat d'usuaris de Mac OS fins a l'entrada en escena de la versió X del sistema que en estar basada en Unix (BSD), va suposar un canvi respecte a les anteriors versions del sistema, un producte tancat, propietari i molt ofuscat fins i tot per a la comunitat hacker, el que va fer que no s'usés assíduament en tècniques de hacking, ans al contrari que l'actual sistema.
Més informació:Secunia - Advisories - Mac OS X Multiple Potential Vulnerabilities
http://secunia.com/advisories/19686/
GParted publica un Live CD
Amb aquesta nova eina, GParted es configura com a una alternativa seriosa a productes comercials com Partition Magic.
GParted és el gestor de particions del projecte Gnome que permet funcionalitats com el redimensionament de particions sense pèrdua de dades o la clonació d'una partició en una altra o d'un disc en un altre. En aquest sentit, GParted és competència directa de productes comercials tan coneguts com ara Partition Magic o Norton Ghost.
Des de finals de l'any passat, el projecte GParted publica un Live CD basat en la distribució Slackware, amb el kernel 2.6, servidor gràfic X.org i gestor de finestres Fluxbox, que proporciona tota la funcionalitat del potent programari GParted.
Aquest Live CD ocupa només poc menys de 30 Megabytes, pel que cap perfectament en un miniCD de vuit centímetres de diàmetre, cosa que el fa ideal per portar sempre a la butxaca.
Els responsables del manteniment d'aquest Live CD aconsellen que els seus usuaris passin amb certa freqüència per la web a la recerca de noves versions, doncs l'esmentada eina està en constant actualització amb els darrers canvis introduïts en GParted, com el suport per a nous sistemes de fitxers o la correcció de bugs.
Més informació:GParted -- LiveCD
http://gparted.sourceforge.net/livecd.php
Publicat el primer client complet de la xarxa P2P eDonkey per a Pocket PC
Fins ara, totes les solucions de P2P de la xarxa eDonkey per a dispositius mòbils no eren més que eines per a controlar remotament les descàrregues realitzades des d'un ordinador de sobretaula o portàtil. MopiPhant és una solució completa basada en el kernel de Lphant per a dispositius Pocket PC.
Lphant és una aplicació client de xarxes P2P que empra la xarxa eDonkey, i que es constitueix com l'alternativa als populars eDonkey i eMule. Usant el seu nucli com a base, un equip de programadors que no és el mateix que desenvolupa aquest client, ha realitzat una implementació per a PDAs basades en el sistema operatiu Windows CE de Microsoft que es considera el primer client P2P complet per a PDAs que empra aquesta xarxa.
Fins ara, totes les solucions existents de P2P completes per a Pocket PC usaven altres xarxes com OpenNAP (clònic gratuït de Napster) malgrat que eDonkey és més popular, especialment a Europa.
Per a funcionar correctament, MopiPhant (que és una aplicació lliure i gratuïta disponible sota llicència GPL) necessita que en el nostre dispositiu hi tinguem instal·lat el toolkit Microsoft .NET Compact Framework i un fitxer server.met estàndard d'eMule en el directori de la nostra PDA en el qual instal·lem l'aplicació.
Els propis responsables d'aquest projecte afirmen que de moment la seva creació es troba encara en una fase primerenca de desenvolupament, per la qual cosa s'esperen millores per a un futur proper com per exemple l'estabilització de la interfície gràfica (GUI), que encara presenta alguns problemes i ofereix poca informació a l'usuari.
Més informació:MopiPhant
http://www-info3.informatik.uni-wuerzburg.de/staff/mopi/mopiphant.shtml
Aconsegueixen arrencar Solaris en un nou Mac basat en Intel
El ventall de sistemes operatius disponibles per a les noves màquines d'Apple s'amplia amb aquesta excel·lent notícia.
El weblog d'un dels enginyers de Sun Microsystems reflecteix una instantània d'un dels nous iMac's basats en processadors Intel funcionant sota el sistema operatiu Unix de Sun. La possibilitat d'executar aquest sistema en un ordinador Apple es deu en primer lloc al canvi d'arquitectura des de la basada en processadors PowerPC a la basada en xips Intel, que compatibilitzen els Mac's amb els PC's.
En segon lloc Boot Camp, el programari proporcionat per Apple per a facilitar la instal·lació de Windows al costat del Mac OS X, també ha jugat el seu paper. Boot Camp simula el funcionament d'una BIOS clàssica de PC sobre l'OpenFirmware dels Mac's, una de les peces que més dificultats posen a la instal·lació d'altres sistemes operatius diferents al Mac OS X.
Concretament, s'ha aconseguit instal·lar la build 36 de Nevada (nom en clau de Solaris 10), malgrat alguns problemes com per exemple que la utilitat fdisk per al particionament de discos no funciona del tot bé amb els discos preparats amb Boot Camp.
En el post del weblog de Jan Setje-Eilers s'hi especifiquen també alguns detalls tècnics sobre aquesta consecució.
Amb el rendiment que proporcionen els nous Mac's juntament amb un sistema que disposa de la solvència contrastada i la fama de Solaris, el binomi d'aquests dos productes es podria convertir en una molt bona opció per al segment dels servidors mitjans d'alt rendiment per a petites, mitjanes i fins i tot grans empreses.
Més informació:Solaris on the iMac
http://blogs.sun.com/roller/page/setje?entry=solaris_on_the_imac
Visual Studio 2005 Express gratis... per sempre
Fins ara el paquet de programació bàsic de Microsoft era gratuït durant un any.
La nombrosa comunitat de desenvolupadors, ja siguin professionals o simples aficionats, que s'ha reunit al voltant de Visual Studio 2005 Express -uns 5 milions de descàrregues en 5 mesos- han decidit a Microsoft a perpetuar la gratuïtat d'aquesta a l'entorn de programació, que fins avui es trobava limitada a 1 any.
Visual Studio 2005 Express consisteix a una versió "lite" o lleugera de les eines de programació de Microsoft, que inclou Visual Web Developer, Visual Basic, Visual C#, Visual C++, Visual J# i SQL Server Express, orientant-se cap al programador aficionat o ocasional i als petits negocis.
Aquesta suite de programació fou alliberada al novembre de 2005, i tenia data de caducitat per a la seva gratuïtat: 1 any. Vist el seu èxit i l'àmplia comunitat de programadors que ha florit al seu voltant, Microsoft s'ha decidit a disponibilitzar-la gratuïtament de forma permanent -paraules textuals de Dan Fernandez, Lead Product Manager de Visual Studio Express, al seu weblog-.
Cadascun dels components pesa entre 35 i 70 Megabytes i estan disponibles per a descàrrega gratuïta a la web de la companyia de Redmond.
Formant comunitatPotser com a contrapartida a les comunitats de desenvolupadors i usuaris que han crescut a l'ombra dels projectes de codi obert i lliures, Microsoft ha volgut dotar a Visual Studio Express de quelcom més que un suport tècnic o unes eines per a què l'usuari pugui resoldre els seus dubtes i aprendre, si no d'una autèntica comunitat que intercanviï experiències i coneixements per a créixer conjuntament.
És per això que paral·lelament al llançament de la versió "de hobby" de Visual Studio, va néixer també el lloc web Coding4Fun (en anglès, acrònim de "Programant per Diversió") que ofereix exemples de programació, tutorials, recursos, i un punt de contacte per a tots els usuaris de Visual Studio Express, i que ha augmentat els seus continguts coincidint amb l'anunci de l'extensió de la gratuïtat de l'entorn de programació.
Un moviment amb interès comercial?Certes empreses començaven a trobar-li el gust als entorns lliures i gratuïts de programació, amb els quals poden disposar de les eines suficients per a desenvolupar les seves pròpies creacions,... I com sol passar en aquests casos, moltes vegades també fora de l'entorn Windows.
La gratuïtat de Visual Studio Express garanteix a Microsoft la continuïtat d'un nucli de petites empreses dedicades a la programació que continuen treballant amb les seves eines, ja que no han de témer el cost d'un gran entorn de programació, prohibitiu per a moltes iniciatives que comencen, per exemple, de les mans d'estudiants amb pocs diners.
Més informació:Visual Studio Express
http://msdn.microsoft.com/vstudio/express/Coding4Fun
http://msdn.microsoft.com/coding4fun/
Google confirma un nou 'Summer of Code'
Davant les insistents preguntes de molts programadors aficionats i professionals, la companyia del cèlebre cercador ha confirmat una nova edició del seu "estiu de codi", que tindrà com a premi els habituals 4.500 dòlars per als qui aconsegueixin completar els projectes de codi obert proposats.
Summer of Code és una iniciativa nascuda de la mà de Google el passat estiu del 2005 i basada en la proposició de projectes open source que han de ser duts a terme per programadors, estudiants o aficionats en un temps determinat i amb la tutela d'una empresa o organització implicada en l'esmentat projecte. En el cas que la feina sigui acabada satisfactòriament en el temps estipulat, Google premiarà als seus responsables amb 4.500 dòlars.
Per a aquest estiu vinent del 2006, Google ja ha confirmat la realització de la corresponent edició del Summer of Code, i l'obertura del termini de recepció de propostes per a promoure.
Entre les iniciatives promotores que tutelaran els projectes, s'hi troben pesos pesants en el món del programari lliure i open source com Apache Software Foundation, NetBSD, Creative Commons, GCC, Gnome, XenSource o el mateix projecte GNU.
A partir del vinent 1 de Maig, Summer of Code acceptarà candidatures d'estudiants que vulguin adherir-se als projectes presentats.
Google ha disponibilitzat a la seva plana web per a desenvolupadors una gran quantitat d'informació sobre aquesta nova edició del seu esdeveniment anual de programació.
Més informació:Google Code - Google's Developer Network
http://code.google.com/
Microsoft alliberarà nou Windows Media Player 11 abans del juny
Segons informa l'edició asiàtica de ZDNet, la companyia de Redmond oferirà una nova versió del seu reproductor multimèdia per a Windows XP i Vista abans d'aquest vinent juny.
Malgrat que en principi el nou Windows Media Player 11 estava previst que sortís al mercat juntament amb el Windows Vista a principis de l'any vinent, Microsoft ha decidit avançar-se i presentar-lo en menys de dos mesos. Estratègia de màrqueting o possible previsió 'd'entretenir' al personal per un altre retard en la data de lliurament del seu proper sistema operatiu?
Continuant amb la informació proporcionada per ZDNet Àsia, el nou Media Player 11 millorarà les funcionalitats de sincronització amb dispositius mòbils, facilitarà la navegació entre llargues llistes de reproducció de cançons (playlists), integrarà els continguts en línia i offline (en el nostre disc dur), i s'integrarà amb Urge, un nou servei de descàrregues de música previ pagament creat conjuntament per Microsoft i la cadena de televisió musical MTV.
La interfície d'usuari és la que potser pateix més canvis, simplificant-se i incloent botons de navegació per fer-la més semblant a la navegació en web, malgrat que continuarà essent personalitzable mitjançant els coneguts skins, dels quals segurament Microsoft en publicarà un major nombre que els existents fins a la data per a la versió 10 del programari esmentat.
En la sincronització amb dispositius mòbils, el nou Media Player serà capaç de realitzar una sincronització a la inversa, és a dir, enviar arxius des del reproductor MP3 o dispositiu mòbil a l'ordinador de sobretaula o portàtil. Altres funcionalitats d'aquest aspecte concret del Media Player 11 seran la possibilitat de sincronitzar un sól dispositiu amb diversos ordinadors, i omplir el nostre reproductor amb una selecció a l'atzar d'entre totes les nostres cançons.
La conversió de la qualitat dels arxius d'àudio i vídeo (fins i tot aquells protegits per sistemes DRM) per a la seva perfecta reproducció en dispositius mòbils serà una altra de les característiques del nou reproductor. I referint-nos a sistemes DRM, una cosa curiosa -i que sense cap mena de dubte donarà molt per a parlar durant els propers dies- és que es podrà definir per a cada cançó les seves possibilitats de cópia o gravació; per exemple, una determinada cançó podrà ser gravada en CD però no traspassada a un reproductor portàtil, mentre que una altra es podrà passar al nostre reproductor MP3 però no gravar-la en CD, i així successivament...
Segons el mateix article de ZDNet, Microsoft no obre la porta a l'iPod ni a l'iTunes en aquesta nova versió; el seu programari no podrà sincronitzar amb el reproductor multimèdia d'Apple, ni les cançons del servei de descàrrega de pagament d'Apple podran ser reproduïdes mitjançant Windows Media Player.
La companyia de Redmond també ha afirmat que la versió del Media Player per a Windows Vista comptarà amb més funcionalitats que la seva homòloga per a Windows XP, però sense especificar concretament quines seran les funcions extra incorporades. Això demostra un cop més la manera com Microsoft 'pressiona' als usuaris per a la seva migració tecnològica.
Més informació:XP and Vista to get new media player - Software - News - ZDNet Asia
http://www.zdnetasia.com/news/software/0,39044164,39352592,00.htmPlana de Microsoft sobre Windows Media Player 11 per a Windows Vista
http://www.microsoft.com/windowsvista/community/mediaplayer.mspx
Feliç aniversari Racó d'en Freejack :-) !
El 3 d'abril va fer un any que vaig inaugurar el weblog... i jo sense adonar-me'n :-D ! Si sóc tan despistat que m'oblidaria del meu propi aniversari :-D
Així que lectors habituals... ja m'esteu felicitant! ;-)
Guillem
Oracle podria estar interessada en crear la seva pròpia distribució de Linux
En una entrevista exclusiva concedida al Financial Times per Larry Ellison (CEO d'Oracle), aquest afirma l'interès de la seva companyia per comptar amb una gamma completa de productes, incloent el sistema operatiu que es basaria en Linux i possiblement mitjançant l'adquisició de Novell.
Oracle vol oferir un catàleg complet d'aplicacions, afegint a la seva panòplia de sistemes gestors de bases de dades, utilitats de programació i altres, un sistema operatiu. I per aconseguir-ho, s'ha fixat en la filosofia del codi obert, i més concretament en un sistema que a més és lliure: GNU/Linux.
En unes declaracions en exclusiva concedides per Larry Ellison (CEO d'Oracle) al conegut rotatiu dedicat al món dels negocis Financial Times, aquest va afirmar que la companyia que dirigeix ha considerat la possibilitat d'adquirir alguna altra companyia especialitzada en solucions Linux, i concretament es va referir a Novell, segon distribuïdor de Linux a nivell mundial després de Red Hat.
Precisament Ellison es va referir a Red Hat com l'enemic a batre per a evitar la creació d'una "nova Microsoft". Les dues companyies ja són rivals directes en el camp del middleware.
Conseqüències per al mercatSense cap mena de dubte, Oracle és al costat d'altres noms propis de la indústria del programari com Microsoft o Sun, una de les companyies més importants en aquest segment, amb un producte -les bases de dades- que li ha valgut el reconeixement mundial i un lloc entre els grans malgrat la seva gairebé monotemàtica orientació.
En el cas d'entrar en el segment dels sistemes operatius, Oracle seria un jugador fort en el sector Linux, preveient també per la seva banda la realització d'una campanya de relacions públiques cap a la comunitat del programari lliure i l'apadrinament de projectes com al seu dia va realitzar Sun Microsystems en abraçar per a alguns dels seus productes l'esmentada filosofia.
Tot i això, i malgrat les declaracions d'Ellison, aquesta notícia encara ha de ser confirmada de forma oficial per Oracle durant les vinents setmanes o mesos, ja sigui mitjançant la corresponent nota/roda de premsa o anunci oficial en un acte important, o bé passant a materialitzar les insinuacions d'Ellison mitjançant l'adquisició d'una companyia productora de solucions Linux de cert pes al mercat o la formació del seu propi grup de treball/projecte lliure basat en la comunitat.
Més informació:Nota gratuïta del Financial Times sobre l'entrevista amb Larry Ellison
http://news.ft.com/cms/s/7354696c-cd86-11da-afcd-0000779e2340.html
Apple podria doblar la seva quota de mercat gràcies a Windows
Gràcies a facilitar l'execució de Windows en els seus nous ordinadors mitjançant el programari Boot Camp, Apple podria duplicar la seva quota al mercat del maquinari. Conseqüència col·lateral o estratègia calculada? com influirà això en el Mac OS X?
Quan fa dues setmanes la companyia de Steve Jobs va anunciar per sorpresa la disponibilitat del programari Boot Camp i el suport oficial per a la instal·lació de Windows en els nous Mac's basats en processadors Intel, va obrir la porta a descobrir l'ordinador portàtil més ràpid executant Windows: el seu MacBook Pro.
Segons diversos tests independents, el nou ordinador portàtil d'Apple és una de les màquines més ràpides executant Windows, malgrat que en determinades tasques... curiosament aquelles més apropiades per al sector empresarial, el segment en el qual Apple desitja un major creixement.
Ja es va especular al seu moment i per aquest moviment de la companyia de Cupertino si la seva intenció era la d'augmentar les vendes del seu maquinari, el que segons un recent estudi de Forrester Research esmentat per la publicació en línia BetaNews, és més que probable. Fins a un augment del doble en la seva quota de mercat vaticina la consultora per a Apple.
La venda de maquinari es duplicarà, però i la plataforma propietària d'Apple, el sistema Mac OS X? veurà incrementada la seva quota de mercat de forma paral·lela? Segons Forrester, els nous compradors d'ordinadors Apple que vulguin executar-hi Windows ho faran en majoria per les decepcions que els ha proporcionat el sistema de Microsoft, però que per motius de feina no poden realitzar una migració al 100% i necessiten continuar executant-lo. També aquesta majoria d'usuaris té en ment provar de forma paral·lela el Mac OS X mentre continua treballant amb Windows.
L'estratègia d'Apple podria passar per -i per a simplificar- una filosofia del tipus "proveu Mac OS X mentre treballeu amb Windows i acabareu treballant només amb Mac OS X". En aquest sentit, sembla que li serà d'èxit, doncs Forrester vaticina un augment molt ampli (proper al doble de la seva actual quota, paral·lelament a l'augment de la seva quota de mercat de maquinari) de la base d'usuaris del sistema d'Apple.
Diversos analistes independents, així com algunes consultores, ja han vaticinat que la sortida al mercat de Windows Vista significarà la disminució de quota de mercat per a Microsoft en el terreny dels sistemes operatius, i també la majoria assenyalen al Mac OS X juntament amb Linux com els dos principals candidats per a ocupar el forat deixat pel sistema de la companyia de Redmond. Sun Microsystems i el seu Solaris, juntament amb els diversos forks de BSD són els altres "outsiders" en aquest camp.
Més informació:Article de BetaNews en el qual es cita l'estudi de Forrester research sobre les possibilitats d'augment de quota de mercat d'Apple
http://www.betanews.com/article/Distrust_for_Windows_Could_Help_Apple/1144958377
Estudi indica que MSN Messenger és el programari de missatgeria instantània més emprat del món
Un 61% de tots els usuaris d'IM (Instant Messaging, Missatgeria Instantània) del món empren el MSN Messenger de Microsoft, quota de penetració que arriba al 90% a Llatinoamèrica.
Un recent estudi de la consultora comScore Networks sobre l'ús de solucions de missatgeria instantània a nivell mundial revela algunes xifres interessants. En primer lloc, el programari MSN Messenger de Microsoft és líder mundial amb un 61% de tots els usuaris d'aquestes solucions, sobrepassant als competidors directes com AOL i Yahoo!.
És a l'Amèrica Llatina on aquesta preponderància de la companyia de Redmond és més notable, doncs Messenger té més del 90% del mercat d'IM. Per a aquesta regió del globus, el nombre d'usuaris de solucions d'IM sobre el total d'internautes és del 64%, la més alta. En comparació, la població internauta europea usuària de solucions IM és del 49%, i encara més baixa a la zona nord-americana: 37%.
És precisament en aquesta zona on la lluita entre les diverses solucions de missatgeria instantània està més igualada, doncs els tres grans (MSN Messenger, AiM i Yahoo! Messenger) obtenen cadascun d'ells prop d'un terç del mercat. A Europa i Àsia-Pacífic, la solució de Microsoft aconsegueix el 70% del mercat.
La raó de la popularitat creixent de les solucions d'IM i VoIP a Amèrica Llatina pot ser deguda en bona part al fenomen de l'emigració, que ha portat a molts ciutadans d'aquesta regió a Europa i Amèrica del Nord, deixant darrere seu a familiars i amics. La comunicació a través d'Internet (ja sigui en domicili privat o en un cibercafè) surt sempre més a compte econòmicament parlant que les trucades telefòniques, pel què no és estrany aquesta gran penetració en la societat internauta llatinoamericana.
Una altra conclusió interessant de l'estudi de comScore és que el nombre d'usuaris d'IM europeus sobrepassa als nord-americans, certificant el relatiu desinterès d'aquests últims en aquesta mena de comunicació: 82 milions d'usuaris d'IM europeus, enfront de 69 milions de nord-americans.
Més informació:Europe Surpasses North America In Instant Messenger Users, comScore Study Reveals
http://www.comscore.com/press/release.asp?press=800
Alliberat KOffice 1.5
El principal atractiu d'aquesta nova versió és l'ús del format OpenDocument per a desar els arxius, el que fa a aquesta suite compatible amb OpenOffice.
La principal novetat que presenta el nou KOffice és l'adopció del format OpenDocument com a format per defecte per a desar els seus documents, seguint una tendència d'estandardització mitjançant aquest format que s'ha volgut donar als paquets ofimàtics lliures. El primer a seguir l'esmentada tendència fou tot un abanderat en aquest segment: OpenOffice.
OpenDocument és una especificació de format de fitxer per a la salvaguarda i intercanvi d'arxius informàtics editables com ara documents de text, fulls de càlcul o presentacions. Aquest estàndard fou creat per OASIS (Organization for the Advancement of Structured Information Standards) i de mica en mica està sent adoptat per un bon nombre d'aplicacions informàtiques. L'objectiu bàsic és crear un estàndard obert i universal que permeti el fàcil intercanvi de dades entre diferents programes i plataformes informàtiques.
Fins i tot Microsoft podria caure sota la influència d'OpenDocument, doncs s'especula amb la possibilitat que inclogui compatibilitat amb aquest format en la seva propera versió d'Office.
ScriptingEl nou KOffice fa ús de Kross, una API que facilita l'ús de scripting (realització de petits programes dins del marc d'una altra aplicació) independent de llenguatge. D'aquesta forma, els usuaris podran emprar llenguatges d'alt nivell com Python per a desenvolupar funcionalitats extra dins de la suite ofimàtica.
Bases de dadesKOffice 1.5 inclou la versió final 1.0 de Kexi, un substitut del MS Access que es postula com la base de dades estàndard per a KDE. Com la base de dades inclosa en OpenOffice, aquesta també permet treballar amb fitxers MDB i MDE natius del programa de Microsoft, malgrat que important només les taules.
Kexi permet la importació de dades en format CSV (separats per comes) i aprofita els avantatges del sistema d'impressió de KDE per a la publicació de dades en format PDF.
Respecte a versions de desenvolupament anteriors, Kexi 1.0 facilita el disseny i ús de formularis, informes i consultes, a més de ser més ràpid de carregar i en el seu funcionament.
Nova aplicació de planificació de tasquesAquesta versió de KOffice és la primera en incloure KPlato, una aplicació de planificació de tasques molt similar a MS Project.
Més ajudes per a persones discapacitadesKWord, KSpread, i KPresenter inclouen una nova funcionalitat per als usuaris amb discapacitats visuals que consisteix en un sintetitzador de veu que llegeix els textos dels widgets que es troben sota el punter del ratolí o bé que disposen del focus. A més, en KWord el menú contextual en un document disposa a partir d'ara d'una opció per a llegir el text en veu alta.
Finalment, totes les aplicacions de KOffice han estat més ben preparades per al seu funcionament sense el ratolí i només amb el teclat.
Altres novetats - Redissenyada la pantalla d'inici del paquet per a què sigui més intuïtiva, simple en el seu ús i potent
- Afegida una nova eina en línia de comandes que permet convertir documents d'Excel al format OpenDocument de full de càlcul sense haver d'entrar a KSpread
- Selecció de text optimitzada en KWord
- Afegit en KSpread l'autocompletat de fòrmules
- En KWord, la plana queda ara centrada a la finestra
Més informació:The KOffice Project
http://www.koffice.org/
Primers rumors sobre Mac OS X 10.5
Un sistema de virtualització i la possibilitat de ser instal·lat juntament amb Windows i Linux a la mateixa màquina són dues de les característiques que s'especula podria tenir la propera versió del Mac OS X.
Ja han començat a circular per la Xarxa de xarxes alguns rumors sobre el que podria donar de si la propera versió del sistema operatiu d'Apple, com sempre sense confirmar gràcies a una font anònima que diu estar en contacte directe amb la mateixa companyia de Cupertino. Però com els rumors referents a Apple sempre són dignes de ser reflectits "per si de cas" (quantes vegades han encertat...), aquí resumeixo les que es proposen com a principals novetats per al Mac OS X 10.5 "Leopard".
Confirmat: podrà coexistir amb WindowsAquesta setmana passada Apple va sorprendre al món de la informàtica presentant el programari Boot Camp, que de moment està disponible com a descàrrega gratuïta en fase beta. Aquest programa permet "enganyar" al Windows fent-li creure que existeix una BIOS clàssica de PC instal·lada en el nostre ordinador Apple basat en un microprocessador Intel i, per tant, proporciona la base necessària per a instal·lar Windows XP a la nostra màquina Apple.
La companyia de Cupertino ha confirmat la presència d'aquest programari integrat en Leopard, per la qual cosa el suport oficial a la possibilitat d'instal·lar en el mateix ordinador d'Apple els dos sistemes operatius (Mac OS X i Windows) és ja una realitat.
Aquest moviment, que trenca amb tots els esquemes als quals ens tenia acostumats Steve Jobs, pot ser degut a la necessitat de prioritzar la venda de maquinari, ja que els nous Mac's basats en Intel són més ràpids i ofereixen un rendiment superior al de molts PCs en executar el sistema operatiu de Microsoft.
Facilitats per a la virtualització?Dues afirmacions sobre les possibles noves característiques de Leopard esmentades per la font anònima ens disparen la imaginació: en primer lloc, aquesta persona afirma que els diversos sistemes operatius instal·lats a l'ordinador (Mac OS X, Windows, Linux) podran ser executats en paral·lel, tot i que requerint molts recursos, tema que s'optimitzarà en posteriors revisions 10.5.1 i 10.5.2 . En segon lloc, s'afirma que es podran obrir fins a tres instàncies del Finder, cadascuna amb les seves aplicacions... o el seu sistema operatiu executant-se.
Això ens fa preguntar-nos si Apple facilitarà eines de virtualització, potser basant-se en algun programari lliure com ara Xen o bé mitjançant programari propietari. Els antecedents dels què disposem no indiquen que la companyia de Cupertino hagi investigat en aquesta direcció, però donat el secretisme amb el qual es treballa allà, tot podria ser possible.
Les tecnologies de virtualització s'apunten com una de les grans línies de treball del camp de la informàtica en un futur proper.
Altres característiques - S'oferirà suport per a aplicacions natives de Mac OS 9.x, però ja no per a les de la versió 8.x del sistema, amb el que desapareix el suport per als programes compilats per a processadors Motorola 68xxx
- Es podrà assignar un color a les diverses pestanyes del navegador web Safari, que serà també més ràpid (s'esmenta un 37% més veloç). Aquest programa també inclourà control parental configurable i eines d'importació de preferències des dels navegadors Firefox i Camino
- Canvis en el Dock, del qual s'en podrà disposar de més d'una instància personalitzada a l'escriptori o, el que és el mateix, més d'un Dock simultàniament
- Els widgets poden executar-se en qualsevol de les finestres que tinguem obertes. El motor de cerca Sherlock ha estat eliminat en favor de l'ús d'aquests mateixos widgets
- Les aplicacions Mail, Llibreta d'adreces, iCal, iSight i iChat es fusionaran en un sol gestor de correu i agenda personal al més pur estil Outlook
- La icona d'Airport Extreme avisarà si algú ens roba part de l'ample de banda
- Afegida una utilitat per a la recuperació d'arxius eliminats
- S'ha reescrit completament la utilitat Spotlight
Recordo que, de moment, totes aquestes novetats són pures especulacions, algunes més plausibles que d'altres, del que oferirà la propera versió del Mac OS X, la 10.5 batejada com a Leopard. Fins al juny, en què serà presentada una versió prèvia del sistema, no es podrà veure res com a segur.
Més informació:Leopard 10.5 revealed - OSx86 Project Forum
http://forum.osx86project.org/index.php?showtopic=13970
Desenvolupadors de Kubuntu, enfadats amb Canonical
En una nota publicada a la seva plana web, un grup de desenvolupadors de Kubuntu es queixa del tracte discriminatori que segons el seu parer els dispensa Canonical (l'empresa que ofereix suport per a Ubuntu), mentre que des d'aquesta última es treu llenya al tema argumentant que tot es tracta d'un malentès. I mentre, la plana de Kubuntu tanca i es deixa de treballar en el projecte.
En una nota directa i amb to clarament molest publicada a Kubuntu.de, Andreas Müller (responsable del projecte Kubuntu) i una sèrie de desenvolupadors d'aquest projecte amenacen amb tancar definitivament el seu lloc web i abandonar el desenvolupament d'aquesta distribució (una derivació d'Ubuntu) si des de Canonical no es canvia d'actitud sobre això i es dóna la importància que mereix aquest projecte.
Müller acusa Canonical de no atendre les seves peticions, ni tan sols de respondre als seus missatges. També acusa a la companyia fundada per Mark Shuttleworth de no donar el tractament adequat a Kubuntu per a convertir-la en una distribució de primera línia.
I el que és més: Müller es queixa de què el que ha pagat de la seva butxaca no li ha estat reemborsat, i que fins ara Canonical només ha destinat un programador a sou per a un projecte tan important.
Per tal de deixar constància de la seva postura, els resposanbles de Kubuntu han decidit tancar el seu lloc web (Kubuntu.de) com a forma de protesta. Tot i això, Kubuntu.org segueix en línia per ser un domini registrat i gestionat directament per Canonical.
Les reclamacionsEls responsables de Kubuntu demanen a Canonical una inversió en programadors (almenys 2 o 3 persones més per al desenvolupament de la seva distribució), el canvi d'actitud per part de Canonical respecte a Kubuntu per a què l'afirmació que aquesta és una distribució de primer ordre es faci realitat, i més independència del projecte en la presa de decisions tècniques conformen les principals reclamacions que Andreas Müller i el seu equip realitzen.
Altres peticions realitzades es refereixen al lloc web Kubuntu.org i la seva actualització, les contribucions de la comunitat al projecte, i els copyrights dels noms de les diverses distribucions i el seu ús per part d'altres grups aliens a Kubuntu.
La reacció des d'UbuntuSi bé a nivell oficial sembla que des d'Ubuntu es fan les oïdes sordes no publicant cap nota a la web i continuant l'actualització de Kubuntu.org com si no passés res, extraoficialment circulen per Internet algunes declaracions de responsables d'aquesta distribució i de Canonical que afirmen que tot el tema no és res més que un malentès provocat per un missatge de correu electrònic que es "va traspaperar", i en el qual es solicitava la reactivació del compte d'Andreas Müller per actualitzar i gestionar Kubuntu.org
De moment la protesta segueix de forma indefinida fins que Canonical compleixi amb les peticions del grup de desenvolupadors de Kubuntu.
Més informació:Nota de protesta en alemany i anglès a Kubuntu.de
http://www.kubuntu.de/
OpenSolaris enceta el projecte BrandZ
El seu objectiu és proporcionar un entorn per a l'execució de software no natiu.
El projecte OpenSolaris ha posat en línia una pàgina explicativa sobre BrandZ, un nou component d'aquest sistema basat en els contenidors per a Linux que permet l'execució de programari que no és natiu d'OpenSolaris ni ha estat recompilat per a aquest sistema, una mena de màquina virtual hardware o capa d'emulació.
Brandz ha estat definit com una sèrie de zones que contenen entorns operatius no-natius, deixant com a molt vague el terme no-natiu d'una forma expressa. De moment, existeix un aplicatiu per a executar aplicacions natives de Linux, una funcionalitat que Sun Microsystems havia promès feia molt temps per a Solaris i fins fa poc no la va introduir en el sistema. Aquest sistema rep en OpenSolaris el nom de BrandZ/lx.
De moment Brandz es troba encara en fase de desenvolupament per a executar programari Linux, i els propis responsables del projecte avisen de possibles caigudes en el sistema en cas de ser usat.
Es desconeix quins altres sistemes operatius s'adaptaran, però el més probable és que, a banda d'alguna branca de BSD, hi hagi cert interès per part de la comunitat en adaptar zones per a executar programari de Windows, tot i que Solaris sigui més un sistema servidor que un desktop. Us imagineu la combinació Solaris/OpenSolaris+SQL Server?
La possibilitat d'arribar fins i tot a executar aplicacions de Mac OS X després del canvi d'arquitectura d'Apple als processadors Intel (a banda de què aquest sistema operatiu és, en essència, un BSD) és factible, malgrat que poc probable i encara llunyana en el temps si s'arriba a donar.
BrandZ/lx permet executar dins d'un espai del sistema OpenSolaris tota una distribució Linux, estant preparat per a Red Hat i derivades, sobre les quals s'executa el progrmari natiu de Linux. La disponibilitat d'una vasta quantitat de programes (existents per al sistema operatiu del pingüí) que es podran executar sobre OpenSolaris sense haver de recompilar, farà sense cap mena de dubte més fàcil l'adopció d'OpenSolaris a la indústria.
Quin podria ser el destí futur de BrandZ? Possiblement convertir-se en tot un sistema d'emulació/màquina virtual hardware com ho són avui en dia Wine o VMware.
Més informació:BrandZ at OpenSolaris.org
http://www.opensolaris.org/os/community/brandz/
La "guerra de la virtualització"
VMware disponibilitza els seus productes gratuïtament i obre els seus formats, Microsoft també dona programari gratuït, i Xen intenta l'assalt al món Windows. I tot això mentre altres empreses intenten posicionar-se en primera línia de foc.
Des d'una part de la indústria informàtica es proclama que la virtualització és el futur de la gestió de sistemes, gràcies als avanços en el camp del programari i als nous models de microprocessadors de més d'un nucli com els Intel Core Duo. De fet, des de la indústria del maquinari es recolza aquesta visió, i Intel ja ha llançat eines per aprofitar al màxim les possibilitats de virtualització en màquines que disposen dels seus xips.
Això està provocant que els principals actors del sector, les companyies i iniciatives que creen programari de virtualització, s'estiguin posicionant per tal d'obtenir un avantatge en la línia de sortida quan es doni la gran expansió entre el públic en general.
Va obrir el foc VMware amb l'alliberament d'un 'player' de màquines virtuals, seguit per l'alliberament d'un servidor, que han aconseguit que la virtualització s'hagi popularitzat encara més. Però VMware actuava al seu torn pressionada per l'empenta que està tenint Xen dins del món del programari lliure i l'amenaça que pot representar Microsoft amb el seu Virtual Server.
Ràpidament sembla que les coses s'estan precipitant; VMware ha anunciat l'obertura del seu format de disc virtual, de forma que aquest pugui ser emprat per qualsevol fabricant de programari en els seus productes, a més de prometre suport per a qualsevol altre format que sigui àmpliament acceptat pels usuaris i adoptat per la indústria.
La iniciativa no manca de sentit; VMware és actualment líder de mercat en el sector de la virtualització, i l'obertura del seu format de fitxer propietari permetrà que altres programes de virtualització amb menys mercat puguin fer-se compatibles i usar els mateixos fitxers. VMware busca amb això el mateix que ha aconseguit Microsoft amb el format de document del Word: posicionar-lo com a un estàndard 'de facto' àmpliament emprat, amb el qual tots volen ser compatibles i que a més ha impulsat les vendes del seu paquet Office (qui pot disposar del programa original de la companyia que va crear el format del fitxer no es conforma amb una cosa compatible).
Microsoft ha respost a aquest desplegament per part de VMware anunciant en primer lloc que oferirà suport per a Linux amb el seu Virtual Server 2005 R2, sense cap mena de dubte un gran pas de la companyia de Redmond que havia deixat d'oferir l'esmentat suport per al sistema operatiu del pingüí. El marc escollit per a aquest important anunci és significatiu: la LinuxWorld Expo de Boston.
El suport per a Linux es realitzarà mitjançant plug-ins i suport tècnic per part del personal de la companyia. S'oferirà per a diverses versions de SuSE i Red Hat, els principals rivals de Microsoft en el sector servidors i desktop empresarials.
A més d'oferir suport per al principal rival del seu Windows, la companyia de Redmond segueix l'estela de VMware començant per oferir Virtual Server 2005 R2 Enterprise Edition de forma gratuïta, i disposant també d'un programa de llicències del seu format de disc dur virtual per a terceres parts.
I davant d'aquests dos competidors, Xen -el sistema de virtualització que està trepitjant més fort entre la comunitat del programari lliure- anuncia a través de XenSource (empresa creada per a oferir suport tècnic als usuaris de Xen) que ja està preparat per a oferir suport a la gamma de sistemes Windows.
El producte s'anomena XenEnterprise, està basat en Xen 3.0 i és el primer de la família Xen que oferirà suport per als sistemes operatius de la companyia de Redmond.
XenSource també ha anunciat la seva inclusió en el programa de llicències del format de disc dur virtual de Microsoft -comentat anteriorment-, per tal d'oferir compatibilitat amb els productes de virtualització de la companyia de Redmond.
Més informació:Nota de premsa de VMware explicant l'obertura del seu format de disc dur virtual
http://www.vmware.com/news/releases/vmdk.htmlNota de premsa de Microsoft sobre la seva tecnologia de virtualització i l'estratègia de màrqueting i comercialització que seguirà amb ella
http://www.microsoft.com/presspass/features/2006/apr06/04-03virtualizationqa.mspxNota de premsa de XenSource
http://www.xensource.com/news/pr040306.html
Operacions "militars" a l'Escala
"Parte" de guerra 9/4/2006; informe sobre l'operació a la discoteca "TeTe's"
Ahir a la nit inauguraven la discoteca TeTe's, on el DJ resident és l'amic Gabi. S'esperaven enfrontaments amb l'enemic, sense descartar la presència de tropes d'èlit, que no van aparèixer en gairebé cap moment, malgrat que si van estar presents en petit nombre al pub La Lluna.
Finalment, res de res. L'enemic no estava predisposat per al tema, així que només es van donar algunes lleugeres escaramusses visuals. Quina llàstima! :-P
Apple ofereix suport oficial per a poder instal·lar Windows en un Mac basat en Intel
En un moviment sense precedents que probablement s'orienta a augmentar les vendes de maquinari a costa de posar en perill el nombre d'usuaris del seu propi sistema operatiu, Apple ha alliberat el programari necessari per a instal·lar Windows XP en un Mac de nova generació.
El moviment de la companyia de Cupertino no té precedents, ja que fins ara, i tant en els primigenis Mac's basats en processadors Motorola 68xxx com en els basats en PowerPC, l'únic sistema operatiu que era possible instal·lar i executar a banda del Mac OS era Linux, i Apple no oferia més suport tècnic a aquest que algunes referències en la seva base de dades de coneixement (knowledge base).
Aquesta mateixa setmana la companyia de Steve Jobs ha alliberat un programa anomenat Boot Camp que permet i facilita la instal·lació de Windows XP al costat del Mac OS X en les seves màquines basades en procesadors Intel (iMac, MacBook Pro i Mac Mini), malgrat que fent encara necessària la presència d'aquest darrer sistema operatiu. De moment Boot Camp està disponible en fase beta, i es pot descarregar gratuïtament des de la web d'Apple amb un pes total de 83 MB. La versió definitiva serà inclosa en la futura versió de Mac OS X, la 10.5 coneguda amb el nom en clau de Leopard.
Els requeriments mínims per a la instal·lació de Boot Camp són:
- Mac OS X 10.4.6
- La darrera actualització de firmware, que pel que sembla facilita l'ús de Boot Camp
- 10 GB. lliures en disc dur
- El disc d'instal·lació de Windows
Una jugada clauAmb aquesta inesperada jugada probablement Apple vulgui situar-se entre els primers venedors de maquinari per a PCs. Fins ara el mercat de la companyia de la poma estava restringit als usuaris del seu propi sistema operatiu, Mac OS X. Amb aquesta iniciativa, els nous Mac's podran executar també Windows (i possiblement Linux, malgrat que a la plana web de Boot Camp no s'en fa menció d'això) i per tant Apple podrà vendre maquinari competint de tu a tu amb els altres fabricants de PCs.
Tot i això, la competència no es donarà en el preu, ja que la companyia de Cupertino continuarà de moment amb els seus alts preus (en comparació amb els fabricants de PCs) i incloent el seu propi sistema operatiu en les seves màquines, el que naturalment encareix el producte final. La competència real es donarà en el terreny del rendiment.
Diverses anàlisis realitzades demostren que les màquines d'Apple són de les més ràpides executant Windows, per tant és probable que la companyia de Steve Jobs usi això com a ganxo publicitari per atreure a nous compradors dels seus ordinadors, malgrat que aquests només els vulguin per treballar amb Windows.
Cal esperar també tot un moviment a les botigues, sobretot a les especialitzades en Apple, que normalment complementen la seva àrea de negoci amb vendes i serveis per a PCs, donat com en són de reduïdes les comunitats d'usuaris de Mac en alguns llocs.
Malgrat tot, aquesta jugada té un risc que Apple sembla estar disposada a assumir: si molts usuaris deixen de banda el Mac OS X (tot i que el tinguin instal·lat al seu ordinador) per a treballar amb Windows, ¿no existeix el perill real d'un retrocés en la base d'usuaris del Unix d'Apple que pugui comprometre fins i tot el seu futur? La resposta a aquesta pregunta és, a dia d'avui, negativa, però el futur en el món de la informàtica és difícil d'entreveure, i podria passar qualsevol cosa...
Aquest moviment també podria acabar significant una certa desnaturalització (encara que no completa) de la filosofia d'Apple de treballar únicament amb el seu maquinari i el seu programari íntimament lligats, tal com al senyor Jobs li agrada.
I el proper pas quin serà? Potser facilitar les eines necessàries per a treballar de forma oficial amb el Mac OS X instal·lat en un PC normal i corrent? Es veu que fins ara, aquest pas és possible, tan sols que no té suport oficial d'Apple i està, a més, perseguit per la llei disponibilitzar a Internet les eines necessàries per aconseguir-ho.
Més informació:Apple - Boot Camp
http://www.apple.com/macosx/bootcamp/
Web 2.0: el propi lector es converteix en redactor de notícies
Anant un pas més enllà dels weblogs, sorgeixen per la Xarxa les comunitats de notícies, en les quals són els propis lectors els que en creen els continguts.
La idea és tan senzilla que en assabentar-nos-en, fàcilment podem pensar "com és que no se m'haurà ocorregut a mi abans": crear un weblog cooperatiu en el qual qualsevol internauta hi pugui postejar els seus articles, de forma que el lloc web es converteixi en un site de notícies generat pels propis lectors. Les anomenades 'comunitats de notícies' representen ara mateix el màxim del nou concepte d'informació alternativa del segle XXI.
Bona mostra d'això n'és Digg, potser el paradigma de les comunitats de notícies. En aquest site, qualsevol internauta (previ registre) pot publicar continguts, que són al seu torn comentats i contrastats per la resta de la comunitat de lectors/escriptors.
De moment en la nostra llengua no disposem de cap comunitat d'aquest estil, però tot i que la presència del català a Internet és petita en comparació amb altres llengües amb un nombre de parlants molt superior (com l'anglès o el castellà), l'activisme dels internautes catalanoparlants així com la tradició associativa del nostre país ben segur faran que ben aviat gaudim d'una comunitat d'aquest tipus.
Polèmica amb el periodisme tradicional"
Qualsevol internauta pot convertir-se en periodista" és una afirmació que sense cap mena de dubte hem pogut llegir o escoltar en el passat recent d'Internet. Des de la passada Guerra del Golf, en la qual els weblogs van guanyar protagonisme als mitjans de comunicació tradicionals, la set per a trobar canals d'informació alternatius a aquests darrers ha anat en augment. Però fins a quin punt cal aquesta 'alternativitat', i fins a quin punt són fiables els nous mitjans protagonitzats pels usuaris? Aquesta és la pregunta del milió.
Molts periodistes veuen amb recel i desconfiança aquests nous mitjans i el potencial que suposen, altres els veuen amb el desdeny del mestre que mira a l'aprenent principiant, i finalment n'hi ha que ho veuen com a un mitjà pel qual el ciutadà corrent pot expressar les seves emocions, sentiments i coneixements al món en general i, per tant, una font més per a elaborar els seus propis continguts.
Com hem esmentat abans, en la darrera Guerra del Golf, els weblogs van guanyar protagonisme, i especialment els realitzats per soldats de l'exèrcit nord-americà. Molts d'ells van ser consultats i usats pels mitjans de comunicació per a informar sobre la moral de les tropes invasores. Fins i tot es va crear un weblog en el qual la persona que l'actualitzava deia connectar-se des del cor de Bagdad, malgrat que fou desacreditat per diversos mitjans.
En definitiva, sembla que el paper del periodista al segle XXI no s'extingirà si no que, ans al contrari, comptarà amb moltes més fonts i tindrà més feina a determinar si són o no fiables. I fins i tot pot ser que els weblogs fomentin més vocacions periodístiques, com ens ha passat a més d'un...
Més informació:Neodiario
http://neodiario.net/Menéame
http://meneame.net/Digg
http://www.digg.com/CrispyNews: Create a community news site--for free
http://www.crispynews.com/global
Alcatel i Lucent Technologies es fusionen
La companyia francesa tindrà un 60% de la nova empresa resultant, mentre l'operació queda pendent de la seva aprovació per part de les autoritats reguladores europees i nord-americanes i els governs gal i dels EUA.
La unió d'aquestes dues companyies, líders actualment en el sector de les telecomunicacions, donarà com a resultat un monstre de 30 bilions d'Euros de valor, 21 bilions en operacions, i 88.000 treballadors, que pot ser considerat com a una de les empreses més gran del sector de les telecos (si no la més). Per a fer -nos una idea, el seu volum de negoci superarà al de Cisco Systems, un altre autèntic gegant.
La fusió serà més aviat una adquisició, doncs la francesa Alcatel tindrà un 60% de la companyia resultant, lògic si pensem que Alcatel és més gran que Lucent. El procés ha estat aprovat per les directives de les dues companyies, i ara el que queda és que les autoritats reguladores tant nord-americanes com europees donin el vistiplau. La fusió sembla haver estat decidida tan ràpidament que la nova companyia resultant encara no té nom, que li serà assignat més endavant.
En total, el procés d'unió de les dues empreses per a crear-ne una de sola durarà tres anys, període durant el qual els destins de Lucent i Alcatel seran conduïts per un comitè mixt de directius de les dues companyies. Els quarters generals mundials quedaran establerts a Paris, la capital francesa, mentre que les operacions nord-americanes es dirigiran des de Nova Jersey.
Ambdues empreses disposen actualment de contractes amb els exèrcits de França i els Estats Units, trobant-se en la tessitura de poder haver d'abandonar algun d'aquests contractes si la fusió es porta endavant. Per tal d'evitar aquesta situació, Lucent ja ha anunciat la creació d'una subsidiària sota la tutela de Bell Labs per a les 'operacions sensibles' amb el govern nord-americà. Per la seva banda, el govern gal mantindrà en el seu poder un important paquet d'accions de la nova companyia, com ara posseeix a Alcatel.
Un altre aspecte que s'ha de tenir en compte és el futur de la força laboral, doncs ja s'ha anunciat una retallada a la plantilla de la companyia resultant que afectarà a un 10% dels treballadors, més de 8.000 llocs en total. Segurament que els sindicats ja han pres bona nota d'això i ja estan preparant actes reivindicatius.
Aquesta no era la primera vegada que les dues companyies parlaven de fusionar-se. En una anterior oportunitat, Lucent va avortar l'operació davant la fórmula dominant per a Alcatel que propugnava aquesta darrera companyia. Malgrat que avui l'empresa dominant continuarà sent la francesa, sembla que els termes han agradat més a la nord-americana.
Més informació:Alcatel and Lucent Technologies to merge and form world's leading communication solutions provider
http://www.alcatel.com/vpr/?body=http://www.home.alcatel.com/vpr/vpr.nsf/DateKey/02042006uk
Evolution disponible per a Mac OS X
El client de correu electrònic i organitzador personal permetrà que Mac OS X es pugui connectar a servidors Exchange i integrar-se encara més en xarxes MS Windows... o substituir-les.
Els detractors de Microsoft ho han vist com una bona oportunitat per plantar-li cara a l'Outlook de la companyia de Redmond, malgrat que sigui a costa d'"aliar-se" amb un altre sistema operatiu propietari, el de la companyia de Steve Jobs.
Evolution és un client de correu electrònic i gestor personal d'informació integrat a l'entorn d'escriptori Gnome i que, almenys en els seus inicis, va intentar mimetitzar l'aspecte i funcionalitat de l'Outlook per proporcionar als usuaris de Linux un substitut d'aquest popular programa de Microsoft. Posteriorment Evolution ha -valgui el paral·lelisme amb el seu nom- evolucionat, malgrat que sense desprendre's de l'objectiu de ser el reemplaçament complet de l'Outlook.
La seva arquitectura permet l'extensió de les seves funcionalitats a través de plug-ins que faciliten, per exemple, la connexió a servidors Exchange, amb la qual cosa es facilita la integració de Linux en xarxes mixtes al costat de Windows dins d'entorns empresarials, en els quals Exchange és ámpliamente usat.
Ha estat anunciat el port de la darrera versió d'aquest organitzador personal (la 2.6) a Mac OS X, que es suma a la versió 2.4, també disponible per a l'esmentat sistema operatiu. Evolution per a Mac OS X pot ser descarregat lliure i gratuïtament des del lloc web de Novell, estant disponible per a les versions 10.3 i 10.4 del sistema operatiu de la companyia de Cupertino. La versió 2.6 d'Evolution per a Mac OS X conté el plug-in d'Exchange, que no havia estat inclòs en l'anterior versió 2.4 .
Amb aquest conjunt, Mac OS X disposa de noves eines per a la seva integració en xarxes mixtes Windows-Unix/Linux amb servidors Exchange presents.
Més informació:[Evolution-hackers] Evolution-2.6 for MAC OS X (10.3, 10.4)
http://mail.gnome.org/archives/evolution-hackers/2006-March/msg00070.htmlDescàrrega d'Evolution 2.6 per a Mac OS X
http://forge.novell.com/modules/xfcontent/downloads.php/evolution/builds/osx-evolution-2.6
La Unió Europea posa els seus ulls sobre Vista
El futur sistema operatiu de Microsoft podria convertir-se en l'epicentre d'una nova causa legal contra la companyia de Redmond, malgrat que de moment no s'ha començat cap investigació oficial.
La Unió Europea ha mostrat els seus dubtes sobre la inclusió de funcionalitats extres en el Windows Vista i de la informació que Microsoft proporciona a empreses de la competència per a què aquestes puguin fer que els seus productes funcionin adequadament amb el nou sistema operatiu. El comunicat de la Unió Europea s'ha dut a terme de manera informal, a títol de consulta, ja que de moment les autoritats reguladores no han encetat una investigació oficial sobre el tema.
No és la primera vegada que Microsoft és acusada d'aquestes pràctiques, que violen el reglament sobre lliure competència; una sentència de fa dos anys obliga a la companyia de Redmond a proporcionar informació tècnica suficient als seus competidors per a què aquests facin que els seus productes siguin interoperables amb els de MS.
Concretament, sembla que l'organisme europeu ha posat els seus ulls en funcionalitats com la recerca integrada a través d'Internet, la gestió de drets digitals de propietat intel·lectual (DRM) i la possibilitat d'imprimir des d'un programa a un fitxer en un format semblant al PDF d'Adobe. Totes aquestes funcionalitats es poden trobar per separat.
Per la seva banda, la companyia de Bill Gates s'ha defensat al·legant que compleix amb les obligacions marcades per la Unió Europea, i que facilitar la informació tècnica suficient als seus partners i competidors per a què puguin fer que els seus productes siguin interoperables amb Windows, és una prioritat.
Actualment Microsoft es troba ficada en una sèrie de causes legals als Estats Units i Europa que afecten principalment a temes de pràctiques deslleials amb la competència. Al llarg de la seva història, la companyia fundada per Bill Gates també s'ha anat enfrontant a aquesta mena de casos, un dels més sonats dels quals fou el de la inclusió de l'Internet Explorer en el sistema operatiu. Ara per ara, la causa més preocupant per a Microsoft és la vista que es celebrarà properament i que determinarà si la companyia esmentada haurà de pagar una multa de dos milions d'Euros diaris comptant a partir de finals del 2005 per no proporcionar la suficient informació tècnica sobre el seu sistema operatiu a les companyies rivals.
Més fonts confirmen un futur Smartphone d'Apple, però endarrereixen la seva data d'aparició al mercat
Segons publica Think Secret, el retard seria degut a problemes tècnics en la construcció del telèfon, que ha estat dissenyat partint de zero.
La futura aparició d'un telèfon mòbil dissenyat per Apple i fabricat per algun subcontractista asiàtic sembla confirmar-se una mica més després de què la publicació en línia Think Secret (dedicada als fets i rumors relatius a la companyia Apple i a la plataforma Macintosh) hagi publicat un article en el qual cita a dues fonts anònimes que asseguren un retard en l'aparició al mercat d'aquest dispositiu.
La setmana passada fou un directiu de BenQ el que va revelar com a certa una especulació que es ve donant des de fa un temps: l'entrada de la companyia de Steve Jobs en el segment dels telèfons mòbils intel·ligents (Smartphones) amb un disseny propi. El mateix directiu de BenQ es referia a la subcontractació d'un o diversos fabricants asiàtics per a la construcció del projecte, el disseny del qual seria realitzat íntegrament per Apple.
I pel que sembla, la companyia de Cupertino no s'ha volgut basar en un model de mòbil ja existent per a millorar-lo, si no que ha decidit crear el seu propi telèfon partint de zero. Els problemes inherents a qualsevol nou disseny s'estan presentant, de forma que la data inicial de sortida al mercat amb la qual s 'especulava (finals d'aquest any) queda ajornada fins entrat l'any vinent.
El nou Smartphone d'Apple -un secret a mitges entre la comunitat de desenvolupadors i fabricants de maquinari del sud-est asiàtic segons el mateix directiu de BenQ que va revelar els fets- significaria la segona incursió en el terreny de la telefonia mòbil per a la companyia de Cupertino després de l'experiment fallit de la inclusió d'una versió de l'iTunes en un dels models de mòbil de Motorola.
Tenint en compte la companyia de Cupertino busca ser sempre molt innovadora i que en el sector que entra, a banda de trepitjar fort, provoca una autèntica revolució, la comunitat d'analistes, periodistes i fanàtics de les noves tecnologies esperen impacients més detalls sobre aquest nou mòbil, que podria ser revolucionari en molts aspectes, però del qual s'en desconeix qualsevol detall tècnic.
Sense cap mena de dubte, els propers mesos (i fins que hi hagi evidències palpables de l'aparell, cosa que bé podria donar-se només en el moment de la seva presentació al públic per part de Steve Jobs a la MacWorld Expo de San Francisco del 2007 o fins i tot del 2008) es veuran plens de rumors, suposades informacions i contrainformaciones sobre el futur telèfon d'Apple.
Més informació:Think Secret - Apple iPhone soon? Not likely
http://www.thinksecret.com/news/0603iphone.html
La 'Batalla de Platja d'Aro'
Ahir a la nit, i en una gloriosa 'jornada de juerga' amb el bon amic Ernest, i en el marc de l'anomenada guerra de sexes, el que signa aquestes ratlles va ser ascendit a soldat de les tropes especials d'èlit, gràcies a una acció rera les línies enemigues contra unes enemigues superiors en nombre i també considerades com a unitats d'èlit (rossa espectacular + morenes espectaculars).
Després d'una fase d'aproximació, estudi del terreny i veient que cap altra unitat del nostre bàndol (homes heterosexuals entre els 20 i els 35 anys) s'atrevia a avançar cap a les línies enemigues, me la vaig jugar en un tot per tot, atacant en el punt més fort de les fortificacions. En menys d'un minut les primeres barreres van caure, i en menys de cinc tenia ja apuntat el telèfon de l'enemiga.
La retirada estratègica posterior no fou una retirada en deshonra, si no símplement la manca de recursos armamentístics (d'on no n'hi ha, no en raja), però amb la informació suficient com per a iniciar un altre atac d'aquí a pocs dies.
En la mateixa acció, i degut a les seves dots de comandament i a la seva àmplia visió estratègica (malgrat que amb ordres controvertides), el camarada Ernest fou ascendit a Mariscal de Camp. Enhorabona Ernest!
Avui jornada de reflexió sobre els atacs kamikazes i les seves conseqüències en la moral de la tropa i les seves fantasies oníriques... sursum corda :-P
