dimarts, d’abril 25, 2006

Linspire presenta nova distribució basada en la comunitat

Linspire, companyia famosa per la seva distribució GNU/Linux de pagament, llança ara una nova versió lliure i gratuïta basada en la comunitat i anomenada Freespire, seguint l'estela d'altres grans del sector com Red Hat (Fedora) i Novell-SuSE (OpenSuSE).

Linspire ha pujat al carro de les distribucions construides per la mateixa comunitat d'usuaris i desenvolupadors aficionats. Sota el lema "The Freedom of Choice" (La Llibertat d'Escollir), Linspire apadrina el projecte Freespire en el que per primera vegada ofereix una distribució gratuïta. Fins ara, la seva distribució comercial havia adquirit un cert èxit gràcies especialment als contractes de vendes en ordinadors barats que la companyia havia signat amb grans superfícies comercials.

D'aquesta forma, i per uns 200-300 Dòlars, un ciutadà nord-americà pot adquirir en un centre comercial molt conegut, un ordinador composat de CPU, teclat i ratolí (s'ha de disposar de monitor o bé connectar-lo a un televisor) amb Linspire preinstal·lat.

Kevin Carmony, President i CEO de Linspire, va presentar la nova iniciativa a l'Annual Desktop Linux Summit, que es va realitzar els passats 24 i 25 d'abril a San Diego (Califòrnia, Estats Units). A l'acte de presentació Carmony va afirmar que gràcies a Freespire els usuaris podran escollir entre una distribució desktop totalment lliure o bé una altra que inclogui programari propietari. Serà la primera vegada que una distribució lliure basada en la comunitat i de gran pes al mercat com aquesta inclogui programari propietari.

La primera beta de Freespire estarà disponible per a descàrrega des del lloc web del projecte a l'agost.

La filosofia que aplica Linspire en la confecció de les seves distribucions i que es mantindrà -almenys inicialment- en Freespire és la de proporcionar a l'usuari un reemplaçament complet del Windows. Altres distribucions -incloent-hi aquelles basades en la comunitat- afirmen el mateix, però després veiem que no proporcionen suport per a reproduir formats propietaris de fitxer com els pertanyents al Windows Media Player, QuickTime, o MP3. Linspire ofereix tot això més els drivers que calguin, encara que siguin propietaris.

Aquesta forma de treballar es basa en el pragmatisme i no tant en l'ideal del programari lliure; en paraules textuals de Carmony, "l'usuari ha de ser lliure per a decidir quin programari vol instal·lar en els seus sistemes, sigui aquest propietari o open source. Linspire abraça i recolza completament el model de codi obert, però si Linux guanya acceptació entre el públic en general, necessitarà treballar amb iPods i reproductors de DVD, i oferir un suport complet per al maquinari, com ara acceleradores gràfiques 3D, Wi-Fi, targes de so i impressores. Fins que existeixin reemplaçaments viables en codi obert per a tot això, Freespire surt al mercat per a almenys proporcionar l'opció d'usar legal i fàcilment certs códecs, drivers i programari propietari".

Segons afirmava el mateix Carmony a la roda de premsa, els usuaris de Freespire tindran accés al CNR (Clic'N'Run) de Linspire, un repositori de programes especialment adaptat per a l'ús amb aquesta distribució i que permet la fàcil instal·lació de programari amb molt pocs clics. En ser aquest un servei de pagament, és probable que el CNR per als usuaris de Freespire contingui menys programes que el dels usuaris de Linspire, la distro de pagament de la mateixa companyia, o bé que el CNR de Freespire sigui mantingut a banda per la pròpia comunitat.

Com en els altres exemples donats d'empreses que patrocinen iniciatives basades en la comunitat, la distribució Linspire inclourà els canvis que l'empresa consideri oportuns a partir de l'experiència guanyada amb Freespire.

Moltes possibilitats

Per la seva mateixa concepció, Linspire (i per extensió Freespire) és diferent de la resta de distribucions GNU/Linux existents al mercat. Totes les grans iniciatives que es presenten com a alternativa a Windows en màquines desktop tracten de substituir al 100% al sistema operatiu de Microsoft, proporcionant eines per a llegir els formats de fitxer propietaris més populars com el del Word o de l'Excel. Però fallen quan inclouen exclusivament eines 100% lliures, com és el cas d'OpenSuSE, amb la qual -i sense instal·lar cap programari addicional- no es poden reproduir fitxers MP3.

Els directius de Linspire no tenen tantes 'manies' sobre aquest tema, tal i com hem vist per les declaracions de Carmony, per la qual cosa la seva versatilitat és més gran ja que, per exemple, no pateix aquest problema amb els MP3.

En ser la seva condició de distribució de pagament el seu principal taló d'aquil·les per a triomfar en el mercat, i superada aquesta per la iniciativa Freespire, podem preparar-nos per a rebre una distro que tingui tots els asos a les seves mans per a convertir-se en el perfecte substitut del Windows, malgrat que sigui a base de 'pervertir' l'esperit més purista del programari lliure*.

Més informació:

Freespire: the freedom of choice
http://www.freespire.org/

Linspire Announces 'Freespire' Version of Their Popular Linux Operating System
http://www.linspire.com/lindows_news_pressreleases.php

* malgrat que el mateix Richard Stallman no és reticent a barrejar codi lliure amb codi propietari en un mateix desenvolupament