diumenge, d’abril 02, 2006

La 'Batalla de Platja d'Aro'

Ahir a la nit, i en una gloriosa 'jornada de juerga' amb el bon amic Ernest, i en el marc de l'anomenada guerra de sexes, el que signa aquestes ratlles va ser ascendit a soldat de les tropes especials d'èlit, gràcies a una acció rera les línies enemigues contra unes enemigues superiors en nombre i també considerades com a unitats d'èlit (rossa espectacular + morenes espectaculars).

Després d'una fase d'aproximació, estudi del terreny i veient que cap altra unitat del nostre bàndol (homes heterosexuals entre els 20 i els 35 anys) s'atrevia a avançar cap a les línies enemigues, me la vaig jugar en un tot per tot, atacant en el punt més fort de les fortificacions. En menys d'un minut les primeres barreres van caure, i en menys de cinc tenia ja apuntat el telèfon de l'enemiga.

La retirada estratègica posterior no fou una retirada en deshonra, si no símplement la manca de recursos armamentístics (d'on no n'hi ha, no en raja), però amb la informació suficient com per a iniciar un altre atac d'aquí a pocs dies.

En la mateixa acció, i degut a les seves dots de comandament i a la seva àmplia visió estratègica (malgrat que amb ordres controvertides), el camarada Ernest fou ascendit a Mariscal de Camp. Enhorabona Ernest!

Avui jornada de reflexió sobre els atacs kamikazes i les seves conseqüències en la moral de la tropa i les seves fantasies oníriques... sursum corda :-P