Google Desktop disponible per a Linux
Proporciona les mateixes funcionalitats que els seus germans per a Windows i Mac OS X en el sistema operatiu del pingüí.
Després d'aparèixer per a Windows i Mac OS X, el següent pas lògic de Google Desktop era el seu port al sistema operatiu lliure per excel·lència, GNU/Linux. Aquesta eina permet la indexació del contingut del nostre disc dur per a la posterior realització de cerques amb una eina i una forma de veure els resultats molt similar a la què ens proporciona el motor de cerca en línia de Google.
Google Desktop reconeix una gran quantitat de formats de fitxer, que van des d'arxius PDF, HTML, documents d'OpenOffice, pàgines de manual (man), correu electrònic de Thunderbird, imatges o música. També dóna la possibilitat d'incloure a les cerques les carpetes de correu del nostre compte de Gmail i realitzar una recerca mixta a l'ordinador local i Internet.
Una funcionalitat interessant és la possibilitat d'accedir a versions prèvies d'un fitxer o fins i tot recuperar aquells arxius que han estat esborrats accidentalment.
Des del Quick Search Box, un petit quadre de text integrat en el nostre escriptori, podrem realitzar de forma ràpida i còmoda les nostres cerques i obtenir els resultats en el nostre navegador per defecte.
Google Desktop per a Linux es troba de moment en fase beta encara que ja es pot descarregar des de la Web, i s'ofereix en diversos idiomes com l'espanyol, anglès, francès, portuguès, xinès o alemany.
Les distribucions Linux oficialment suportades són Debian 4.0, Fedora Core 6, Ubuntu 6.10, SuSE 10.1 i Red Flag 5 (no confondre amb Red Hat; Red Flag és una distro xinesa).
Més informació: Google Desktop per a Linux
http://desktop.google.com/linux/
OCRopus, un OCR lliure de la mà de Google
Encara que de moment no hi ha cap paquet executable, el seu estat de desenvolupament és força avançat.
Si en algun camp de la informàtica l'evolució del programari lliure s'ha vist frenada, aquest és sens dubte el dels reconeixedors òptics de caràcters (OCR per les seves sigles en anglès, optical character recognition). Google, impulsora de molts projectes en la modalitat de programari lliure, sembla voler aportar el seu granet de sorra a aquesta evolució amb OCRopus.
Un OCR funciona d'una forma teòricament molt simple: s'escaneja un full escrit (manualment o d'impremta, impressora, fax,...) per convertir-lo en un conjunt de bytes a l'ordinador. Aquest full escanejat és interpretat pel programari de la màquina com una imatge -de fet, s'emmagatzema en un format d'imatge com ara JPG o TIFF-.
Amb un programa adequat -l'OCR- aquesta imatge digitalitzada és interpretada d'una forma pseudo-intel·ligent (gràcies a algoritmes matemàtics) mitjançant la qual el programari intenta interpretar el seu contingut per passar-lo a un format de text manejable per qualsevol programari de processament de paraules.
D'aquesta forma és possible "recuperar" el text d'articles publicats en revistes -i que no estiguin disponibles en format digital- o bé manuscrits per poder-los manipular informàticament, alterar-los, realitzar-ne còpies o penjar-los a Internet.
Tot i que la tecnologia emprada pels programes d'aquesta mena no queda fora de l'abast dels usuaris finals (de fet, la majoria dels petits escàners personals que es venen en establiments especialitzats i grans superfícies inclouen un programari d'aquest tipus), curiosament no han florit alternatives fortes en el terreny del programari lliure als productes comercials, a diferència del què passa -per posar un exemple- en el camp dels paquets ofimàtics en el qual tenim a contendents com OpenOffice.
OCRopus consisteix en un sistema de reconeixement i interpretació de caràcters que beu de les fonts d'un projecte dut a terme per l'Oficina del Cens dels Estats Units a mitjans dels anys noranta i de posteriors eines d'anàlisi.
Inicialment, aquesta eina es dirigeix a un tipus d'usuari amb necessitat de processar grans quantitats de documentació, encara que per al futur a llarg termini no es descarta la seva adaptació a altres tipus d'usuari, com per exemple el domèstic.
Encara no disposem d'executables d'OCRopus per a cap plataforma, ni tan sols en fase beta. La seva plataforma de desenvolupament és Linux (concretament Ubuntu 6.10) per a plataforma x86 i x86/64, però en estar escrit en C++ i Python és fàcilment migrable a altres plataformes maquinari/programari.
En canvi, el codi font de l'aplicació sí està disponible, i ens podem apuntar a l'equip de desenvolupament en ser aquest obert com en tot projecte de programari lliure, encara que aquest sigui esponsoritzat per una multinacional com Google.
Per al futur d'aquesta eina, i un cop hagin vist la llum els primers paquets compilats i utilitzables, és disposar de plug-ins per al reconeixement de diversos conjunts de caràcters o alfabets, de manera que pugui ser adaptat a la majoria de les llengües del món i les seves corresponents formes d'escriptura.
Més informació:Lloc web d'OCRopus
http://code.google.com/p/ocropus/Entrada en el bloc oficial de Google sobre OCRopus
http://googleblog.blogspot.com/2007/06/google-and-open-source-ocr.html
Microsoft presenta la versió per a mòbils de MSN, encara que de moment només per als Estats Units
Ofereix els principals serveis de la versió per a ordinadors d'escriptori de MSN, entre els quals destaquen l'accés al nostre compte de Hotmail i de Messenger.
La companyia de Redmond ha presentat recentment la versió per a dispositius mòbils del seu portal MSN, dirigit en una primera fase només al públic nord-americà encara que gràcies a la ubiqüitat d'Internet serà consultable des de qualsevol telèfon o PDA del món.
Mobile MSN oferirà part dels serveis que el seu "germà gran" ofereix per a ordinadors de sobretaula, com són l'accés al correu electrònic de Hotmail, notícies d'actualitat, cerques a la Web, accés a mapes (geolocalització), o el servei de Messenger, el client de missatgeria instantània de Microsoft.
Aquest darrer, el servei de connexió a Messenger, és especialment interessant, doncs permet accedir al sistema de missatgeria instantània des d'un navegador web, el què ens permetrà accedir des de qualsevol telèfon* encara que no disposem d'un client instal·lat a aquest efecte.
Aquesta possibilitat és especialment interessant per als usuaris de sistemes operatius no-Microsoft per a dispositius mòbils, com són Symbian i Linux, ja que els canvis en el protocol de comunicacions de Messenger en el passat han obligat a anar actualitzant aquests clients, realitzats per empreses alienes a Microsoft ja que la companyia de Redmond no ofereix suport per a altres sistemes fora de les seves pròpies creacions derivades de Windows CE, el què al seu torn representava per als usuaris haver d'esperar a què sortís la nova versió del client, sense poder connectar-se durant aquest lapse de temps.
L'opció d'accés a Messenger funciona d'una forma semblant -comptant les limitacions pròpies del mitjà- a com ho fa Webmessenger en una màquina de sobretaula. De moment, es troba en fase beta encara que totalment funcional.
Entre els continguts proporcionats per terceres parts, hi podem trobar les notícies esportives de FOXSports.com, i és probable que aquestes aportacions s'ampliïn amb vista al futur. Les oportunitats per als anunciants també existeixen, mitjançant el programa adCenter.
Més informació:Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/jun07/06-18MSNMobileLaunch08PR.mspxMobile MSN
http://mobile.msn.com/*
tot i això, he d'indicar que no he provat aquesta possibilitat amb tots els models de mòbil ni amb tots els navegadors existents al mercat, pel què no puc responsabilitzar-me si no funciona correctament en algun model i/o browser web.
Blogger, ara ja en català
Després d'anys de demanar-ho, Google ha traduït la interficie del seu servei de blocs, Blogger, a la nostra llengua, i l'ha llançat sense excessiu soroll.
Blogger és l'exitòs servei de hosting (hostatjament) de weblogs creat per Pyra Labs en el 99 i adquirit per Google en el 2003, i que des de la seva fundació fins a dia d'avui no ha deixat de créixer.
Com tants altres serveis oferts per la multinacional del cercador, Blogger s'oferia ja en diferents idiomes com son ara el castellà o el francès, però no en català, cosa sobre la qual existia una reivindicació dels internautes catalanoparlants des de fa temps. En canvi, altres serveis de Google com Gmail han estat parcial o totalment traduïts a la nostra llengua.
Han hagut de passar anys abans que Google es decidís a llançar la versió catalana de Google, i ho ha fet en silenci, posant-la en línia però sense cap mena de rebombori comunicatiu més com ara una nota de premsa o comunicats als principals mitjans de comunicació. Tot i això, de la novetat se n'han fet ressò, precisament, una bona quantitat d'autors de blocs, molts dels quals treballen -com no- amb el servei de Google.
Del servei Blogger se n'ha traduït al català la pàgina d'accés a la qual l'internauta entra el seu nom d'usuari i contrassenya per tal d'accedir a editar els seus blocs, la consola de gestió de blocs (primera pàgina que l'usuari es troba en entrar al seu compte), però no l'ajuda, que es visualitza en anglès. Tot l'apartat d'inserir nous articles, gestionar els existents i configurar el bloc, també es troben en català.
Per a gaudir del Blogger en català, podrem cercar a la part inferior de la pàgina principal d'aquest servei l'enllaç "idioma" i clicar-hi, acció que ens durà a l'eina de sel·lecció d'idioma de l'entorn del Blogger. Si tenim el nostre Windows, Mac OS X, Linux o, en general, el sistema operatiu que emprem amb les opcions regionals corresponents al català, el Blogger consultarà l'idioma de la nostra màquina i ens mostrarà la pàgina en l'idioma adequat.
Apple TV i YouTube La nova forma d'entendre la televisió?
Gràcies a una actualització dels seus Apple TV, els usuaris podran gaudir aviat de tot el catàleg de vídeos disponibles a YouTube.
Diuen els experts que el present immediat i el futur del mitjà televisiu passen necessàriament per la seva interrelació amb la Xarxa de xarxes, sigui aquesta bona o dolenta. Fins i tot es nota a nivell de maquinari: els principals fabricants de material informàtic també comencen a ser-ho d'aparells receptors de televisió o set-top boxes. Serveis com ara Joost o YouTube converteixen Internet en una televisió a la carta per als usuaris. I és precisament amb aquest darrer servei amb el qual Apple ha signat per disposar de continguts en el seu nou Apple TV.
La disponibilitat dels vídeos de YouTube serà possible gràcies a una actualització de programari que, si en el moment en què aquestes línies vegin la llum no està disponible encara, ho estarà poc després. Des de la mateixa interfície de l'Apple TV podrem accedir al catàleg de vídeo de YouTube, inicialment una part d'ell que s'anirà incrementant durant aquests propers mesos fins aconseguir abastar-ne la seva totalitat.
Mitjançant l'ús del comandament a distància Apple Remote, podrem accedir a un apartat per a vídeos de YouTube disponible en la interfície d'usuari del nostre Apple TV (un cop actualitzat el firmware de l'aparell amb l'actualització abans esmentada).
Tot i que fins ara la descàrrega de vídeos de YouTube per passar-los després per un televisor era possible, no era un procés automatitzat: existeixen eines per a guardar els vídeos de YouTube -o d'altres serveis- en el disc dur, i targes que permeten connectar un ordinador al televisor, però de forma tan simple com la que propugna Apple (descarregar el vídeo i ja està) fins ara mai.
El pacte entre YouTube i Apple tampoc ens ha d'estranyar en absolut; al cap i a la fi, YouTube pertany a Google, i les relacions entre Apple i Google són més que bones, a més que l'acostament entre el gegant del vídeo en línia i el mestre dels continguts i la vida digital per una conjunció d'interessos és més que obvi.
La companyia de Steve Jobs ha aprofitat l'avinentesa per anunciar un nou model d'Apple TV amb disc dur de 160 Gigabytes.
Més informació:Pàgina web de l'Apple TV
http://www.apple.com/es/appletv/Nota de premsa d'Apple
http://www.apple.com/pr/library/2007/05/30appletv.html
Safari 3 per a Windows: més d'un milió de descàrregues en dos dies
La gran demanda que s'havia generat al voltant d'un esperat i desitjat port del navegador web d'Apple per al sistema operatiu de Microsoft obté la seva resposta per part dels internautes.
En només dos dies, Safari 3 en la seva versió beta per a Windows ha registrat un total de més d'un milió de descàrregues, demostrant així que l'interès generat sobre que la companyia de Cupertino publiqués una versió del seu navegador web per al sistema de Microsoft no era debades.
En general, els desenvolupaments d'Apple sempre centren l'interès no només dels usuaris de la seva plataforma maquinari/programari, si no de tots els tecnoadictes del món (és una de les empreses de referència en el sector de les noves tecnologies i creadora de tendències), la premsa especialitzada i bona part dels usuaris habituals de tecnologia informàtica i electrònica.
No és estrany, per tant, que el nou Safari per a Windows hagi centrat l'atenció i les descàrregues dels internautes durant els dies immediatament posteriors a l'anunci de la seva publicació. De fet, i segons la mateixa Apple, en les primeres 48 hores de disponibilitat del programa es van superar el milió de descàrregues.
De moment, aquest programari es troba encara en fase beta, fet que no ha impedit el gran interès generat entre els usuaris. Per a la seva execució es requereix disposar d'un processador a 500 MHz., 256 MB. de RAM i Windows XP o Vista.
A despit de tot el què s'ha escrit, hi ha qui dubta de l'èxit de Safari per a Windows a llarg termini, argumentant que el gran nombre de descàrregues és fruit de la novetat, però en quant aquesta passi només els més fanàtics de la plataforma Macintosh seguiran amb Safari.
Per a aquest fenomen donen diverses raons, entre elles que ja en la plataforma Mac, Safari no té el 100% dels ordinadors, doncs hi ha un gran nombre d'usuaris del sistema operatiu d'Apple que en els seus Mac's empren Firefox, Camino o Opera. D'altra banda, Safari no és programari lliure i ni tan sols de codi obert, pel què li costarà molt reunir al seu voltant una comunitat activa d'usuaris "políticament implicats" en ell, al contrari del què s'esdevé en projectes com OpenOffice o Firefox.
Són motius i una expectació generada que només el temps durant els propers mesos dirà si Apple es pot comptar entre les empreses puixants en la guerra dels navegadors.
Més informació:Nota de premsa d'Apple
http://www.apple.com/pr/library/2007/06/14safari.html
Palm Foleo, ressuscita el format handheld
No gaire més gran que un ultraportable però amb el mateix format desplegable i amb teclat incorporat. Aquesta és la forma del nou Palm Foleo mobile companion, el nou dispositiu de Palm Inc. que reviu el format handheld.
Fins ara, Palm només havia fabricat PDA's en el format clàssic d'aquest aparell. Els teclats QWERTY introduïts en els seus dispositius eren o bé externs o bé en format compacte com el que podem veure en la darrera gamma d'iPaq dirigides al sector professional o en la gamma de Blackberry.
El nou Foleo torna alguns anys endarrere en la seva concepció sense que això vulgui dir un pas endarrere tecnològic. Tot i que es defineix com un subnotebook, la funcionalitat instant-on (encesa instantània) ens retorna a l'era en la qual van néixer i van florir els anomenats handhelds, ordinadors de butxaca amb un sistema operatiu de PDA i format de portàtil però més petits.
El sistema operatiu del nou Foleo es basa en Linux, quelcom normal si pensem que la base del futur Palm OS és, precisament, aquest mateix sistema més allò necessari per fer que les aplicacions Palm de tota la vida s'executin sobre el sistema del pingüí.
La concepció del Foleo és que sigui el que en anglès s'anomena un "companion", un company, i no com a ordinador autònom. El Foleo serà aquell ordinador lleuger que portem amb nosaltres quan hem de viatjar i necessitem quelcom menys voluminós, més lleuger i amb més bateria que un ordinador portàtil i, sobretot, que pugui començar a treballar de forma instantània.
Les aplicacions escollides per al seu ús amb Foleo són clàssiques: correu electrònic (Palm sembla donar-li molta importància a aquesta funció), processament de textos (probablement inclourà la suite ofimàtica de butxaca Documents To Go) i navegació per la web (inclou el programari d'Opera).
La interfície gràfica és clara i simple, seguint en la línia clàssica de Palm.
Pel què fa al maquinari, el Foleo es basa en un processador Intel PXA27x amb 256 MB. de memòria Flash interna, pantalla de 10,2" amb una resolució de 1024x600 i sortida de vídeo de 1024x768, connectivitat WiFi i Bluetooth. Com a mitjans d'emmagatzematge extern s'inclouen ranures SD i Compact Flash.
La sortida al mercat del Palm Foleo està prevista per a aquest estiu a un preu de 499 dòlars nord-americans, excessiu segons alguns analistes que consideren a aquesta màquina no prou potent per a la seva mida i funció de subnotebook, i no prou petit per a ser el company d'una PDA.
Més informació:Pàgina web del Palm Foleo
http://www.palm.com/us/products/mobilecompanion/foleo/index.html
Opera Soft publica la versió 4.0 beta d'Opera Mini
Amb l'iPhone d'Apple i la seva versió de Safari com objectiu a "combatre", es presenta la primera beta pública d'Opera Mini 4.
Opera Mini no és el típic navegador web per a dispositius mòbils. El seu objectiu no és descarregar el codi HTML i altres elements de la pàgina web al telèfon per després adaptar el seu aspecte per a què càpiga a la pantalla d'un dispositiu tan petit, si no que la informació passa en primer lloc per un servidor intermedi que prepara la pàgina web descarregada mitjançant un motor de renderització semblant al què empra el navegador Opera per a ordinadors de sobretaula i, seguidament, ho envia al telèfon preparat i optimitzat per a la seva visualització.
Aquest navegador corre sobre Java2ME (Micro Edition), pel què serà indispensable disposar d'un telèfon compatible amb el run-time del llenguatge de Sun Microsystems per a executar-lo. Actualment, la majoria dels telèfons del mercat inclouen aquesta compatibilitat.
El què destaca principalment d'Opera Mini 4 beta és la seva velocitat, almenys si hem de creure els tests realitzats per la pròpia Opera i publicats a la pàgina web del navegador, i que ens mostren una diferència abismal entre la quantitat de dades que es carreguen d'una banda (degut al tractament previ de la pàgina en el servidor intermedi) i la velocitat a la qual, naturalment, es fa aquesta càrrega per l'altra. I és que, seguint una norma bàsica, a menys dades per carregar i interpretar (renderitzar), més ràpid podem veure la pàgina.
Com a altres novetats destacades de la versió 4 d'Opera Mini, podem esmentar:
- Inclou un cursor de ratolí virtual que facilita el scroll en qualsevol direcció.
- També permet usar el teclat numèric per realitzar el scroll: el 2 funciona com la fletxa cap a dalt, el 4 a l'esquerra, 6 a la dreta i 8 cap a baix.
- La tecla del 5 funciona com a zoom.
- Quan s'ha acabat de carregar la pàgina, el navegador suggereix un punt pel qual començar a llegir.
- El mateix Opera ajusta la mida i la disposició del text i els diferents elements de la pàgina per a què sigui còmode llegir-la sense necessitar gaire l'ús del scroll.
- Disposa d'un mode en el qual la pàgina web es visualitza com una sola columna ajustant-se a la pantalla i eliminant per tant el scroll horitzontal.
- Prement la tecla de l'1obrim un menú contextual des del qual podem seleccionar les opcions de visualització adequades, fins i tot per a les imatges.
- Suporta fulls d'estil CSS.
Opera Mini 4 beta està disponible també per a Palm OS i Blackberry. Per a la seva descàrrega només cal obrir des del navegador web del nostre mòbil l'adreça de la seva pàgina principal, o bé des d'un ordinador de sobretaula per a posteriorment passar el paquet descarregat al nostre telèfon. En alguns països fins i tot és possible aconseguir el programa via SMS.
Més informació:Opera Mini
http://www.operamini.com/
Crisi d'identitat a Yahoo!
La companyia perd la batalla dels portals d'Internet davant Google i Microsoft, i a despit d'una meritoria posició entre les primeres pàgines de referència en el món, no està satisfeta i vol tornar a ser el què fou: el líder indiscutible.
Fa uns quants anys, Yahoo! no era només un nom propi a Internet, si no "el" nom propi, la pàgina més vista, la més visitada, la que més èxit tenia, la què estava en boca de tothom. El seu cercador servia (i encara ara serveix) milions d'adreces producte de les cerques transcendentals o totalment intranscendents dels internautes, i les seves noticies informaven a més d'un sobre com anava el món fora de l'ordinador.
Els temps canvien, i l'interès de les empreses es va centrar de cop i volta en Internet com una eina "de futur" (i que ja és present des de fa molt) i a l'empara de la Xarxa de xarxes van néixer també altres gegants. Fou el cas de Google, que de la nit al dia es va convertir en el principal cercador per als milions d'internautes, desbancant a Yahoo!.
Per la seva banda, Microsoft també va apostar per la Xarxa malgrat que Bill Gates havia arribat a vaticinar que el futur d'aquesta era, pel cap baix, dubtós. I ho va fer amb l'excés de mitjans i esforços als què ens té acostumats en tot la companyia de Redmond. Un altre rival per a Yahoo!...
I mentrestant, aquesta empresa pionera d'Internet semblava que no acabava d'adaptar-se als nous temps, anava sempre a remolc dels altres oferint serveis "innovadors" quan aquests ja eren oferts per altres des de feia algun temps. En definitiva, sembla que Yahoo! no ha sabut llegir el canvi i els nous temps que s 'acostaven. Greu errada per a una companyia tecnològica.
Convertida en moneda de canvi, Yahoo! ha estat a l'òrbita de Microsoft fa poc, amb la intenció per part del gegant de Redmond d'adquirir-la i presentar, amb les forces d'ambdues unides, batalla contra Google.
L'escenificació última d'aquesta crisi ha provocat el pànic entre els accionistes de Yahoo!, inversors i corredors de borsa, i s'ha cobrat el cap de Terry Semel, CEO de yahoo! (perdó, ara ja ex-CEO...) i cap de turc de la situació, a favor de Jerry Yang, fundador de l'empresa i nomenament que ha tranquil·litzat als peixos grossos del Nasdaq, la borsa especialitzada en empreses tecnològiques més famosa del món.
Caldrà veure quines mesures pren Jerry Yang per tal de pal·liar el fracàs de Yahoo!; i si no, jutgin vostès mateixos aquest "fracàs": número 1 en el rànquing d'Alexa, que si bé alguns professionals del sector afirmen que no és que sigui molt exacte, sí és indicatiu d'alguna cosa. En contraposició, Msn.com (de Microsoft) ocupa el segon lloc i Google el tercer. Fracàs rotund?
Publicada Release Candidate de Windows Home Server
La seva gestió es realitzarà de forma remota i el seu objectiu és el de servir continguts multimèdia i emmagatzemar les còpies de seguretat dels ordinadors domèstics.
El projecte Windows Home Server de Microsoft ens ve a recordar el que fa uns anys Steve Jobs (alma mater d'Apple) va batejar com el "hub digital": un ordinador (o en general, un aparell) que realitza les funcions de centre d'oci i treball multimèdia a casa i al voltant del qual "graviten" la resta de dispositius electrònics de la família.
En aquells temps el "hub digital" era el recentment estrenat iMac, amb ports USB i FireWire i amb la darrera versió del sistema operatiu de la companyia de Cupertino, el Mac OS 9.
Però traslladem-nos de Cupertino a Redmond i del passat al present per veure el nou hub digital, el sistema operatiu Windows Home Server del qual se n'ha alliberat recentment una release candidate (candidata a ser la versió definitiva que es posi a la venda).
Windows Home Server és un producte eminentment dirigit a usuaris domèstics tot i que la denominació Server del seu nom pugui dur a enganyar-se a més d'un professional del sector informàtic, ja que en instal·lar-se i gestionar-se en domicilis particulars, haurà de ser administrat per un usuari final.
La seva comesa principal és servir continguts: imatges, música, vídeo, fitxers,... als diversos ordinadors domèstics existents a la casa, així com realitzar còpies de seguretat d'aquests continguts d'una forma molt fàcil i ràpida, i també servir com a lloc per a què els usuaris realitzin les còpies de seguretat dels seus diferents ordinadors domèstics.
L'ús d'un ordinador o dispositiu que funcioni governat per Windows Home Server no serà l'habitual d'un ordinador d'escriptori. Aquesta versió de Windows està pensada més per ser administrada remotament que per ser instal·lada en un ordinador i emprada diàriament. En definitiva, porta el que és la idea pura i dura d'un servidor a l 'àmbit domèstic.
En no necessitar monitor, teclat o ratolí, i fins i tot una màquina no tan potent en no requerir una sortida gràfica, els dispositius que suportin aquest programari podran ser més econòmics que un ordinador d'escriptori normal, una de les claus amb les quals previsiblement jugarà Microsoft per vendre aquest producte.
El seu preu, així com dates de disponibilitat, són encara una incògnita, tot i que es rumoreja amb la seva sortida al mercat per a finals d'enguany.
Més informació:Pàgina de Windows Home Server
http://www.microsoft.com/windows/products/winfamily/windowshomeserver/default.mspx
Apple descobreix les cartes de la propera versió del Mac OS X
Steve Jobs fou l'encarregat de presentar les novetats que portarà Mac OS X 10.5 Leopard en el marc de la Worldwide Developers Conference 2007 celebrada a San Francisco.
Mac OS X 10.5 "Leopard" és la propera iteració del sistema operatiu d'Apple que ja porta temps en desenvolupament (del qual se n'han anat sabent alguns detalls i, com sempre, molts rumors) i que no pot trigar gaire en veure la llum.
Les principals novetats d'aquesta versió es presenten a l'escriptori i en la seva funcionalitat. Començant per l'apartat gràfic, s'ha redissenyat l'aspecte de l'escriptori, notant-se a primer cop d'ull en un Dock més espectacular que ens recorda a la barra de tasques de l'entorn Looking Glass (escriptori 3D basat en Java per a Linux i Windows), doncs es veu en tres dimensions. Al cap i a la fi, potser Apple i Sun no han compartit només el sistema de fitxers ZFS per a la nova versió del Mac OS X*...
El "terra" del Dock mostra cada icona que tenim en aquesta barra d'accés ràpid reflectida com si s'estigués veient en un sól ben encerat. L'aplicació que tenim en execució mostra una icona més destacada a la barra.
La barra de menús té un efecte de transparència, deixant veure el color o imatge de fons de l'escriptori.
Les finestres del Finder deuen a partir d'ara part del seu aspecte al programa iTunes, en el qual s'inspira la remodelació de la barra lateral, amb més divisions dels elements en ella existents. Cover Flow és una funcionalitat que permet veure una presentació prèvia del contingut del fitxer de la mateixa manera en la què veiem la caràtula d'un disc a l'iTunes.
En general, els avenços en visualització prèvia de documents semblen estar a anys llum de la competència, es digui aquesta Windows o Linux.
Piles, piles i més pilesUn nou element són les piles o stacks (pel seu nom en anglès), col·leccions d'elements com ara icones d'aplicacions, documents amb alguna relació entre ells o carpetes. Les piles neixen com una forma de controlar la gran quantitat d'icones que acaben pul·lulant pel nostre escriptori.
Una pila no és res més que una part d'aquestes icones que tenen alguna relació entre elles agrupades en una sola icona en el Dock que es "desplega" en quant hi fem clic sobre ella, de manera que ens deixa veure el llistat dels elements de la llista. Podem programar que diversos elements com ara les noves descàrregues de fitxers fetes a través de Safari o els nous missatges de correu electrònic que ens arriben vagin a engrandir una pila, que donarà una senyal per indicar l'esdeveniment.
Espais dividits per ordenar finestresSpaces és la versió Mac OS X dels escriptoris virtuals del Linux. A partir d'ara podem agrupar d'una forma les diferents aplicacions que tinguem obertes en espais de treball diferents.
El canvi d'espais es pot realitzar d'una forma automàtica, quan cliquem sobre una aplicació del Dock que tenim oberta en un altre espai diferent, al qual ens hi traslladem immediatament, o bé de forma manual, a través del Dock i les tecles de les fletxes de direcció.
Control remotBack to My Mac és una utilitat d'accés remot que ens permet connectar-nos al nostre ordinador des de qualsevol altre Mac que disposi de connexió a Internet i usant un compte .Mac . Els recursos compartits dels nostres Mac's estaran accessibles des de la barra lateral de les finestres del Finder com si estiguéssim connectats a la nostra xarxa local.
Endarrere en el tempsTime Machine és una utilitat de còpia de seguretat que no només ens permet recuperar un arxiu en el directori que ocupava, si no que a més ens permet tornar el nostre ordinador a un estat anterior, quelcom semblant a un viatge en el temps (d'aquí el seu nom).
Aquesta funció té una gran semblança amb la utilitat de restauració del Windows, salvant les distàncies de funcionament entre el sistema de Microsoft i el Unix d'Apple. Si en Windows la restauració només afecta al registre del sistema i a les aplicacions instal·lades, amb Time Machine podem tornar a un estat anterior a tot l'ordinador, a un fitxer determinat, o a una carpeta i els seus continguts.
Amb tan sols connectar al nostre Mac un disc dur USB extern, l'aplicació ho detectarà i ens preguntarà si el volem usar amb Time Machine per a guardar còpies de seguretat. Si disposem d'un disc AirPort, llavors podrem usar-lo per a totes les màquines que tinguem a casa o a la xarxa local de la feina per a la realització de còpies de seguretat.
I ZFS?Una cosa que probablement no tindrà el proper Mac OS és el sistema de fitxers ZFS de Sun Microsystems; un càrrec d'Apple va anunciar que de moment no s'hi inclouria aquest sistema de fitxers, contradient d'aquesta manera les declaracions de Jonathan Schwartz, CEO de Sun, que va assegurar que Leopard no només inclouria ZFS, si no que a més aquest seria el seu sistema de fitxers per defecte. Enlloc de ZFS, Mac OS X 10.5 usarà el ja clàssic HFS+ .
La inclusió de ZFS queda de moment en suspensió; no està especificat per Apple com a part d'aquest Mac OS X 10.5, però també és cert que el desenvolupament del sistema no s'ha acabat encara, queden coses per fer i el suport per a aquest sistema de fitxers pot ser inclòs de diverses formes sense que això vulgui dir que hagi de ser el sistema principal del Mac OS X.
Altres novetats que inclou Mac OS X 10.5 són:
- Safari 3, navegador web de la mateixa Apple del qual també n'hi ha una versió disponible per a Windows.
- Més facilitat per accedir a ordinadors connectats a la xarxa local i als seus recursos compartits.
- Boot Camp, el programari que permet instal·lar i arrencar Windows juntament amb Mac OS X, suporta les versions XP i Vista del sistema operatiu de Microsoft.
- Programa de correu electrònic redissenyat i amb una interfície més semblant a iTunes.
- iChat permet la realització de vistosos efectes gràfics amb les imatges captades per la webcam amb l'aplicació. Per exemple, detecta el fons davant del qual es troba la persona que parla i, separant ambdós elements, pot aplicar diversos filtres a cada part de la imatge. A més, a partir d'ara podem realitzar presentacions a través d'iChat.
- L'aplicació iCal, el calendari i agenda del sistema, té a partir d'ara un aspecte similar a iTunes. El nou iCal també segueix l'estàndard CalDAV i disposa d'un servidor dedicat per si volem muntar grups de treball en una empresa.
Més informació:Apple - Mac OS X Leopard
http://www.apple.com/macosx/leopard/Worldwide Developers Conference 2007
http://developer.apple.com/wwdc/*
Segons apunta la rumorologia; com veurem més endavant en l'article, sembla que això al final no serà així.
Revisor, la nostra distribució GNU/Linux a mida basada en Fedora 7
Revisor és una utilitat en mode gràfic que ens permet crear una imatge personalitzada per a la instal·lació de la distro Fedora 7.
Trobar una distribució de GNU/Linux que s'adapti estrictament a les nostres necessitats pot ser a vegades una tasca complicada tot i la gran disparitat de distros existents o, precisament, a causa d'això. És per això que treballant amb un sistema operatiu lliure i tan mal·leable com el del pingüí, podem optar per crear-nos la nostra pròpia distribució.
Malgrat que aquesta feina pot resultar una mica dura si partim de zero, existeixen eines que ens permeten crear-nos la nostra pròpia imatge d'instal·lació partint d'una distribució o metadistribució base. El darrer cas presentat és el que ens ocupa: Revisor.
Aquesta és una eina creada per The Fedora Unity i no és nova; de fet, ja va per la versió 2.0.3.8 presentada recentment.
Revisor permet personalitzar tant els CD's i DVD's des d'una còmoda interfície gràfica, fet que el fa accessible a tota mena d'usuaris, i disposa també de la possibilitat de configurar-lo mitjançant línia de comandes i fitxers de configuració, amb el què els usuaris professionals o amb més coneixements també podran gaudir personalitzant la seva distro fins als més mínims detalls.
Les possibilitats de Revisor són tan àmplies que permet no només seleccionar els paquets que volem incloure en el nostre Live CD o DVD o mitjà d'instal·lació, si no que també podem definir al nostre lliure albir com serà l'aspecte de l'escriptori en el disc Live o un cop instal·lat.
Instal·lant RevisorLa instal·lació de Revisor s'ha fet summament fàcil, doncs no cal descarregar i instal·lar manualment cap paquet, si no que es pot fer des de -per exemple- l'eina de gestió de paquets yum (descendent de YUP, Yellow Dog Updater), compatible amb el format RPM. Des d'una línia de comandes teclejarem
# yum install revisora més de poder instal·lar-lo mitjançant qualsevol interfície gràfica que faci de front-end a yum, doncs el paquet es troba en els repositoris de Fedora.
Sobre The Fedora UnityAquesta iniciativa és un projecte comunitari l'objectiu del qual consisteix en crear continguts per enriquir l'experiència dels usuaris de la distribució de GNU/Linux Fedora de diverses formes, com ara pàgines web, wikis i, sobretot, imatges ISO anomenades Re-spins, a les quals s'hi inclouen una sèrie d'actualitzacions i paquets extra.
Més informació:Revisor
http://revisor.fedoraunity.org/Fedora Unity
http://fedoraunity.com
VIA presenta una nova placa base mòbil ITX
L'especialista en plaques base ultrapetites per a ordinadors presenta ara un nou model enfocat al mercat dels ordinadors portàtils ultracompactes: la placa VIA NanoBook. Encara es troba en una fase de prototip però promet tancar tota la potència d'un ordinador de sobretaula en la mida d'un telèfon mòbil.
La nova placa base de VIA Technologies ha estat concebuda per donar ales al què la companyia de Taiwan ha anomenat PC2.0, un tipus de màquina més accessible, senzilla i connectada que les existents fins ara, i un terme que sense cap mena de dubte pren com a referència la tan esmentada Web 2.0 . El què ha permès aquesta transició ha estat la proliferació d'accessos de banda ampla i intel·ligència ubiqua, a més d'innovacions exponencials en el sector del maquinari, i la provisió de continguts, aplicacions completes, i serveis innovadors.
La nova ITX NanoBook és una placa base molt prima, més petita que una tarja de visita estàndard, que no només conté el silici per al ple funcionament de les aplicacions de PC x86, sinó que també inclou un xip CDMA, tot en una plataforma compacta i prou prima com per encaixar en un telèfon mòbil. Aquest prototip de només 75mm x 45mm ressalta l'habilitat de VIA per dissenyar unint eficiència energètica i integració.
"
Això és només el principi. Considerem la miniaturització com una cosa que continua avançant, encara amb més àmplies barreges de funcionalitats que faran de l'ultra mobilitat la forma habitual de gaudir dels nostres continguts i les nostres comunicacions" va afirmar Wenchi Chen, President i CEO de VIA Technologies a la presentació de la ITX NanoBook en el marc del Fòrum Tecnològic 2007 de VIA celebrat en el Gran Hotel de Taipei (Taiwan) el passat 6 de juny.
L'UMD de disseny de referència VIA NanoBook cap a l'ultra mobilitatL'ultra mobilitat és un dels nous mercats més excitants i que han emergit més ràpidament en els darrers 2 anys, gràcies a la mostra Computex Taipei 2007 que ensenya els darrers dispositius ultraportàtils (UMDs) amb l'objectiu de fer el món més portable. La plataforma ultramóvil de VIA, que comprèn un dels processadors C7-M ultra energèticament eficient i un xip de mitjans digitals mòbil, està reforçant aquest tipus de dispositius gràcies al seu complet rendiment x86 per a Internet i el rendiment digital de mitjans amb un baix consum per la durada de la bateria.
La plataforma ultramòbil de VIA, que ha guanyat el premi "Best IC" pel seu disseny a la fira Computex 2007 de Taipei, funciona amb el dispositiu O2 model OQO, que ha demostrat posant un vídeo, i també l'UMD de disseny de referència VIA NanoBook, presentat recentment, un petit "form factor" (literalment, factor forma, al qual podem considerar un disseny més petit que l'habitual) per a UMD dissenyat per a l'ús professional i personal. El VIA NanoBook fou mostrat durant la sessió d'obertura.
Col·laborant pel PC2Amb l'objectiu d'arribar al PC2.0, els desenvolupadors de plataformes de silici, fabricants de dispositius, desenvolupadors d'aplicacions de programari, contingut i proveïdors de serveis de banda ampla, necessitaran treballar conjuntament per realitzar aquesta transició. En aquest punt, Chen va presentar a Shiao-Tung Chang, Vicepresident de Chunghwa Telecom, amb la qual VIA i Gigabyte han anunciat recentment una aliança estratègica a 3 . Chang ha emfatitzat la necessitat de col·laborar per l'èxit de l'estil de vida ultramòbil, i va revelar que el dispositiu central de Gigabyte, l'U60, ha estat venut en 20 minuts des de que l'oferta es va obrir en aquest mes. També va destacar el progrés de Chunghwa Telecom en connectar el país als serveis 3.5G, i com la col·laboració entre les tres parts s'ha dut a terme.
Més informació:VIA NanoBook UMD Reference Design
http://www.via.com.tw/en/initiatives/spearhead/nanobook/The VIA Technology Forum 2007: Ultra Mobility for the masses
http://www.viaarena.com/default.aspx?PageID=5&ArticleID=526Pàgina principal de VIA Technologies
http://www.via.com.tw
Ubuntu es prepara per l'assalt als dispositius mòbils
Canonical dóna a conèixer detalls de la versió d'Ubuntu per a dispositius mòbils i la plataforma MID d'Intel.
El món de la informàtica és cada dia més mòbil, d'això no n'hi ha cap mena de dubte. I com a tal, les empreses fabricants de maquinari i de programari es veuen obligades a buscar solucions adaptades als nous aparells, habitualment menys potents que els seus germans grans els ordinadors de sobretaula o portàtils. Per tant, un sistema operatiu enfocat a aquesta mena de dispositius no pot ser el mateix que el sistema per a un ordinador normal i corrent, no ha de tenir les mateixes exigències de maquinari ni podrà proporcionar totes les funcionalitats que proporciona aquell.
Canonical, l'empresa que es troba darrere de la distribució GNU/Linux Ubuntu, acaba de presentar un projecte per a crear una versió d'aquesta distro específica per a la nova generació de dispositius mòbils i, especialment, la plataforma MID d'Intel amb la qual el fabricant californià espera dotar de tota la potència d'un ordinador de sobretaula a les màquines més portables, una cosa que els usuaris demanen cada dia.
El principal enfocament i objectiu d'Ubuntu per a dispositius mòbils és proporcionar una experiència completa en la navegació per Internet. Per a això, Canonical s'ha compromès a proporcionar als usuaris una bona experiència en la reproducció d'àudio i vídeo, elements cada vegada més presents a la web.
Evidentment, els temps d'arrencada i càrrega de la distribució i les aplicacions també seran crítics, doncs l'últim que vol un usuari de dispositius mòbils és esperar.
El primer llançament de la versió mòbil d'Ubuntu es realitzarà aquest vinent octubre, coincidint amb el cicle de nova versió de la seva germana gran per a ordinadors.
Aquest anunci fou realitzat a la fira informàtica Computex 2007 de Taiwan, una de les principals del món. No és estrany tampoc que Canonical hagi donat a conèixer aquesta informació en terres asiàtiques, doncs en aquest continent l'acceptació de Linux és molt bona.
El present anunci de la versió per a dispositius mòbils i encastats d'Ubuntu es realitza després que es donessin les primeres pistes sobre aquest desenvolupament a l'Ubuntu Developer Summit de Sevilla (Espanya).
Més informació:Nota de premsa d'Ubuntu
http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-for-mobile-internet-devices
Dídac Lee serà el representant català en el concurs al millor jove emprenedor creatiu del món 2007
Aquest visionari de les noves tecnologies i soci d'ATI ha estat triat com el Millor Jove Emprenedor Creatiu de Catalunya en el 2007. Lee, català d'origen xinès, és la ment pensant que trobem al darrere de quatre empreses d'èxit en el sector d'Internet.
Dídac Lee és un consolidat guru de les noves tecnologies que amb només 33 anys ha fundat i dirigeix 4 empreses d'èxit en el sector d'Internet. Als 21 anys va fundar la primera, Intercomgi, incubadora de negocis d'èxit a Internet. Més tard, Dídac va decidir crear el seu propi comerç electrònic, Scubastore, una pàgina Web de compra de productes de submarinisme, que ha estat tot un èxit. També ha fundat Atraczion, companyia especialitzada en màrqueting online líder en Search Engine Optimization (SEO) i Spamina, un sistema antispam per al correu electrònic que ha estat molt reconegut en el sector. Finalment, Lee ha participat també en la creació d'Eurekakids, una botiga de joguines online que s'ha convertit en el principal competidor d'Imaginarium.
Lee fou escollit com a representant de Catalunya aquest passat divendres 9 de juny en un sopar de gala celebrat a la Sala Cotton Club de Lleida que comptà amb l'assistència de prop de 100 autoritats vinculades amb el sector empresarial català i estatal.
"
Estic molt satisfet per haver obtingut aquest reconeixement ja que el nivell dels finalistes era molt alt. Quan era petit, a més de futbolista volia ser inventor, pel què haver estat reconegut com a creatiu m'omple d'orgull", va declarar el guardonat.
La dedicació de Dídac Lee al món de les noves tecnologies així com els seus reeixits projectes han estat reconeguts amb diversos guardons. Un dels més prestigiosos fou el premi que li va atorgar la Universitat de Cambridge per la seva exposició del projecte Spamina. També va ser designat "Gironí de l'any" en el 2005 mentre que l'any següent, l'Associació Catalana de Joves Empresaris el va escollir "Millor empresari de l'Any". El passat mes d'abril va obtenir el Premi a la Millor Iniciativa en l'ús de les TIC per Intercomgi i més recentment ha estat reconegut com a Millor Empresari de Futur 2006 per Foment del Treball.
Així, el Premi al Millor Jove Emprenedor creatiu de Catalunya s'afegeix a molts altres reconeixements que Lee ha obtingut per la seva tasca emprenedora i creativa en el desenvolupament d'importants iniciatives empresarials al nostre país.
Més informació:Weblog de Dídac Lee
http://www.didaclee.com/
Darrer esborrany de treball de la GPL 3
Després d'aquest quart esborrany ja només ens quedarà esperar la versió definitiva de la nova llicència lliure per excel·lència.
La Free Software Foundation, organització internacional dedicada a la promoció i defensa de l'ús del programari lliure, ha anunciat la disponibilitat del quart i darrer esborrany de treball de la tercera versió de la GNU Public License, més coneguda per les seves inicials GPL.
El camí fins a aquest punt ha estat llarg i difícil, però per fi es veu la llum del final que, si res ho impedeix, presenciarem aquest vinent 29 de juny, ja que fins a aquesta data i prenent com a base aquest quart 'draft', es continuaran debatent els diversos punts del texte de la llicència. Al seu torn, hem arribat a aquest quart esborrany gràcies a les aportacions realitzades pels comités oficials de discussió i el públic en general des del passat tercer esborrany, publicat el 29 de març.
Les principals novetats que s'inclouen en aquest nou draft de la GPL 3 es refereixen a la compatibilitat amb altres llicències, com per exemple la versió 2 de la llicència Apache (del servidor web homònim, el més usat a Internet). També s'ha aclarit la forma en què es pot contractar una modificació privada d'un programari lliure.
L'acord Novell-Microsoft, en el punt de miraUn dels punts més esperats de la nova GPL era el tractament que aquesta faria de l'acord entre Microsoft i Novell, gràcies al qual aquesta darrera companyia reconeixia de forma semi-explícita que pot existir codi font en diversos projectes de programari lliure com ara Linux i OpenOffice que violi la propietat intel·lectual de la companyia de Bill Gates.
El nou esborrany de treball de la GPL indica explícitament que a aquelles companyies que han signat acords de patents discriminatoris a partir d'aquest passat 29 de març potser no els convingui distribuir programari que es trobi sota la GPL 3, tot i que no ho tenen prohibit ja que sota certes circumstàncies -i segons afirma la FSF- l'acord de patents és una cosa que es pot arribar a girar en contra de Microsoft i en benefici de la comunitat.
D'aquesta manera sembla que es fan realitat les paraules d'alguns responsables del desenvolupament del texte de la llicència, que afirmen que amb la GPL 3 l'acord Novell-Microsoft podria ser fins i tot beneficiós per als usuaris, que amb la nova llicència quedarien protegits davant possibles causes legals.
Més informació:Pàgina web de la GPL 3
http://gplv3.fsf.org/
Apple presenta versió per a Windows del seu navegador web Safari
Esperat port del navegador web de la companyia de Cupertino per a la plataforma de Microsoft, que inclou com a principals novetats un sistema d'accés ràpid a les cerques realitzades amb anterioritat i les funcions de privacitat. De moment està disponible en versió beta pública.
Apple ha donat aquesta setmana un nou cop d'efecte amb la presentació de la versió per a Windows del seu navegador web Safari, fins ara disponible només per al seu propi sistema operatiu Mac OS X. Es tracta de la versió 3 d'aquest programa, que s'ha publicat en versió beta oberta per a descàrrega gratuïta.
La companyia de Steve Jobs emfatitza la rapidesa de Safari 3 enfront dels altres navegadors de la competència com són Opera 9, Internet Explorer 7 i Firefox 2.
La interfície d'usuari calca a la què presenta el programa en el Mac OS X si exceptuem els botons de minimitzar, maximitzar i tancar, que tenen la forma típica dels de Windows. En general, l'aspecte de Safari 3 en Windows pot equiparar-se al què presenta un altre programari de la companyia de la poma mossegada en la plataforma de Redmond: iTunes.
Safari 3 també aprofita la tecnologia Bonjour, que li permet "descobrir" dispositius de maquinari com ara càmeres web o impressores associades a servidors web a la nostra xarxa local, i mostrar-los automàticament.
La funció SnapBack serà sense cap mena de dubte una de les més populars entre els internautes que emprin Safari 3. Per explicar el seu ús, començaré per un exemple pràctic de la seva aplicació: imaginem que realitzem una cerca amb el Google. En el moment en què ens apareix el llistat de resultats a la finestra de Safari 3, el navegador crea un punt de SnapBack, una cosa semblant als punts de restauració del Windows (salvant les distàncies). Anirem progressant en la nostra navegació, entrant primer a la pàgina corresponent a un dels resultats obtinguts per després passar a una altra, i una altra, i una altra... fins que vulguem tornar a la pàgina que teníem inicialment amb els resultats obtinguts de la cerca original.
És en aquest moment en el qual amb altres navegadors comencem a clicar desesperadament sobre el botó de pàgina endarrere, però amb Safari en tindrem prou amb fer clic sobre la icona SnapBack per tornar a la pàgina inicial de resultats del Google.
SnapBack és una funció intel·ligent, el que vol dir que reconeixerà automàticament els resultats de cerques (encara que desconec si només es refereix a aquelles fetes amb Google o amb un cert nombre restringit de cercadors) i pàgines d'inici de la nostra navegació per recordar aquests elements i permetre'ns tornar a ells des de qualsevol punt. Sense cap mena de dubte serà una gran ajuda per als navegants habituals de la web.
Safari 3 també inclou eines de privacitat com ara Private Browsing, que no emmagatzema cap dada sobre la navegació que estiguem realitzant, com ara cookies o adreces de pàgines que hem visitat. Si ja hem realitzat una navegació no privada, disposem de Privacy Reset, que ens permet eliminar aquestes dades a posteriori.
Altres característiques destacables de Safari 3 per a Windows són:
- Navegació en pestanyes que poden reordenar-se tan sol arrossegant-les i deixant-les anar en l'ordre que vulguem.
- El navegador "recorda" les pàgines que teníem obertes en el moment de tancar-lo, de forma que quan el tornem a obrir presenta les mateixes pàgines.
- Inclou lector de 'feeds' RSS.
- Els camps de text que trobem en una pàgina web (formularis) són redimensionables, el que ens permet escriure textos amb gran comoditat i facilitat de visualització.
- Assistent per a la importació de preferits des d'altres navegadors, que s'inicia la primera vegada que carreguem el programa. A través dels menús de l'aplicació també podem accedir a la utilitat d'importació si decidim realitzar aquesta operació més tard.
- Incorpora un bloquejador de finestres emergents o pop-ups.
- Barra de cerca local de text inclosa en la interfície del navegador. Aquesta barra, a l'estil de la què usa el Firefox, ens permet buscar per paraula entre el text de la pàgina web que tinguem oberta.
- Funció d'auto-emplenament de formularis, amb dades extretes de la nostra llibreta d'adreces o bé preses d'altres formularis que hàgim omplert prèviament.
Les funcionalitats disponibles en la versió per a Windows poden ser fàcilment extrapolables en la seva pràctica totalitat a la versió per a Mac OS X.
La versió per a Windows de Safari és una de les demandes més insistents que se li han fet a Apple en els darrers temps, i és previsible que durant els primers dies de disponibilitat d'aquest navegador, es registrin gran quantitat de descàrregues, així que si esteu intentant descarregar-lo d'Internet i no podeu o veieu que la connexió és molt lenta, no us preocupeu; pot ser totalment normal.
Més informació:Apple - Safari 3 Public Beta
http://www.apple.com/safari/
Opium, un nou gestor de Paquets per a GNU/Linux
Nascut dins de Linspire, intenta corregir alguns dels problemes que els seus desenvolupadors han trobat en el sistema de Debian, apt-get.
Quelcom que no ha deixat d'evolucionar al llarg del temps en les distribucions GNU/Linux són els gestors de paquets que faciliten la instal·lació de nous programes. Si al principi aquesta era una tasca que s'havia de fer principalment a mà, examinant les dependències dels programes implicats i instal·lant els paquets corresponents en l'ordre adequat, des de fa temps aquestes tasques són dutes a terme per gestors de paquets més sofisticats cada dia. Noms com apt-get (per a Debian i derivades), YaST (openSUSE/SuSE), AutoPackage i ara Opium intenten guanyar-se la fidelitat dels usuaris a base d'oferir fiabilitat, facilitat i potència.
El que ens ocupa en aquestes línies, el més recent Opium, té com a objectiu intentar solucionar totes les dificultats que es trobin en el moment d'instal·lar un paquet, com per exemple dependències sense resoldre, a més de buscar la millor solució per a l'usuari que pot passar, per exemple, per descarregar el fitxer menys voluminós des d'Internet.
Seguint amb l'exposició d'un dels principals tècnics implicats en el projecte, segons els responsables d'Opium, apt-get pateix d'un problema que fa que a vegades no proporcioni a l'usuari una solució d'instal·lació d'un determinat paquet per la fallada en la resolució de dependències. Amb Opium s'ha buscat que si existeix una solució instal·lable, el programari la trobi.
L'equip de desenvolupament d'Opium afirma haver fet una prova de rendiment comparatiu amb l'apt-get de Debian amb un total de 600 descàrregues de paquets i, de mitjana, Opium ha obtingut un millor rendiment.
Opium fou presentat en la passada ICSE'07, la Conferència Internacional d'Enginyeria del Software, i va néixer com una iniciativa en el marc de Linspire per estendre el seu sistema d'instal·lació de programari CNR a altres distribucions.
Més informació:Missatge de Chris Tucker donant a conèixer Opium
http://www.linspire.com/linspire_letter.phpPDF amb detalls sobre Opium
http://www.cjtucker.com/opium.pdf
Alliberada la cinquena alpha de Firefox 3
Un nou sistema de Bookmarks i una nova manera d'informar dels tancaments inesperats de l'aplicació, les principals novetats d'una de les darreres alphes de Firefox abans de l'alliberament de les primeres betes.
La Fundació Mozilla ha anunciat la disponibilitat d'una nova versió de desenvolupament del navegador web Firefox.
Les principals novetats de Firefox 3 alpha 5 (el nom en clau del qual és Gran Paradiso) respecte a versions alpha anteriors son:
- Habilitats els Bookmarks on Places (traduït literalment, Preferits en Llocs), un nou sistema que combina els Preferits i l'Historial en una base de dades emprant el gestor sqlite. Això permet que es puguin fer queries (preguntes o consultes) més complicades i completes que les cerques que fèiem fins ara
- Nou sistema d'informar de tancaments inesperats de l'aplicació anomenat Breakpad, activat per defecte per al Mac OS X i encara no disponible en Linux. També es poden donar informes d'errors a través de l'adreça
https://crash-reports.mozilla.com/reports- Nou sistema de gestió de contrassenyes basat en Javascript
- Suport per a controls natius en el Mac OS X
- Corregides diverses errades en el motor de renderització Gecko 1.9
L'alpha 5 de Firefox 3 està disponible per a les tres principals plataformes informàtiques del mercat. Per a Windows exigeix disposar de la versió 2000 o superior del sistema operatiu de Microsoft, mentre que per a Mac OS X és necessària la versió 10.3.9 o superior. Per a Linux es requereix com a mínim un kernel 2.2.14 o superior, glibc 2.3.2, XFree86 3.3.6, gtk+ 2.0 i libstdc+5 .
Els requeriments mínims de maquinari passen per un Pentium a 233 MHz. (recomanat un a 500 MHz.) amb 64 MB. de RAM i 52 MB. en disc, mentre que per a Mac OS X haurem de tenir un Mac amb un processador x86 o PowerPC G3, G4 o G5 amb 128 MB. de RAM i 200 MB. en disc. L'executable per a Mac OS X és universal.
Més informació:Anunci de l'alpha 5 de Firefox 3
http://developer.mozilla.org/devnews/index.php/2007/06/06/firefox-30-alpha-5-available-for-download/
Llançada la versió 1.5 del navegador web Camino per a Mac OS X
Aporta millores respecte a l'ús de Firefox sobre plataforma Macintosh, ja que ha estat concebut exclusivament per a aquests sistemes.
Camino és un navegador web de la Fundació Mozilla basat en el motor de renderització Gecko i disponible exclusivament per a la plataforma Mac OS X d'Apple, a diferència del seu germà Firefox que és multiplataforma.
Les principals funcionalitats que podem trobar en aquesta versió 1.5 són:
- Motor de renderització Gecko 1.8.1, la mateixa versió que equipa al Firefox 2.0 i al SeaMonkey 1.1
- Navegació en pestanyes que es pot configurar per a què, per exemple, els sites que intenten obrir una nova finestra ho facin en una pestanya diferent de la finestra actual (Single-window mode)
- Quan tanquem el navegador, memoritza l'estat de totes les pestanyes per restaurar-les el següent cop que executem el programa, fins i tot si la nova execució es realitza després de què el programa s'hagi tancat inesperadament després d'un error
- Detector de feeds RSS i Atom, que ens mostrarà una icona indicativa a la barra d'adreces quan trobi un feed RSS en un site
- Corrector ortogràfic incorporat per als formularis que puguem trobar en pàgines web. A diferència de Firefox, que usa el seu propi corrector ortogràfic, Camino empra el què s'inclou amb el propi sistema operatiu Mac OS X
- Millorada la interfície d'usuari del bloquejador de pop-ups. A més, permet bloquejar la reproducció d'animacions Flash i no desbloquejar-la fins que l'usuari així ho indiqui
- El gestor de plug-ins ha millorat, permetent que en un moment determinat puguem arribar a bloquejar tots els plug-ins
- L'eina de zoom adapta el contingut i format de la pàgina que estiguem veient per a què es visualitzi dins de la finestra que tinguem oberta
- El gestor de descàrregues ha millorat
- Opció per acceptar cookies només a la sessió actual
Camino 1.5 és un binari universal que corre de forma nativa tant a la plataforma PowerPC com a la x86. Requereix Mac OS X 10.3 o superior i 50 MB d'espai lliure en disc. Disposem de dues descàrregues: una per a idioma exclusivament anglès, i una altra multilingüe amb suport per fins a 14 idiomes entre els quals es troben el castellà, portuguès, francès, japonès o rus.
Més informació:Pàgina web de Camino
http://www.caminobrowser.org/
Microsoft signa un acord de protecció de patents amb Xandros
La companyia de Redmond repeteix el mateix moviment que va fer en el seu moment amb Novell i que va provocar una gran polèmica.
A poc a poc sembla que més companyies fabricants de productes Linux o vinculades d'alguna forma amb aquest sistema operatiu van caient en el joc de Microsoft.
Primer fou Novell, propietària de l'alemanya SuSE Linux, la qual signava un acord amb el qual protegia als seus usuaris de poder ser duts a judici per Microsoft per infringir els seus drets de propietat intel·lectual, reconeixent de forma semi-explícita que Linux pot contenir codi font que sigui propietat de la companyia fundada per Bill Gates, cosa que no va agradar gens a la comunitat del programari lliure.
La segona en caure ha estat Dell, el primer fabricant de maquinari que s'adhereix al pacte i que recentment ha començat a vendre equips amb Ubuntu preinstal·lada i que ja feia el mateix en servidors precisament amb SuSE.
I ara li ha tocat el torn a Xandros, que ha signat amb Microsoft un acord similar al què aquesta darrera té amb Novell i el principal objectiu del qual és el de protegir als usuaris d'aquesta distro de possibles causes legals encetades per la companyia de Redmond.
Oficialment, Xandros ha presentat com a principal motiu i avantatge del pacte l'acostament entre el programari de codi obert comercial i el programari propietari de Microsoft. L'acord s'estén en termes de col·laboració tècnica, de màrqueting, de negocis i de propietat intel·lectual.
Millorar la interoperativitat entre Linux i Windows en entorns heterogenis és, en l'apartat tècnic, la principal prioritat juntament amb la millora de la gestió i administració en aquests ambients de treball mixtos.
La durada de l'acord signat és de cinc anys, i de moment se'n coneixen els següents punts concrets:
- Xandros, juntament amb altres productors de solucions Linux, implementarà el conjunt de protocols WS-Management en el seu programari d'administració i gestió de sistemes i xarxes informàtiques.
- La companyia de Linux llicenciarà a Microsoft una sèrie de protocols de comunicacions per millorar la interoperativitat entre la seva solució per a servidors i Windows Server.
- Xandros s'afegirà als diferents grups de treball existents que treballen amb l'objectiu de millorar la compatibilitat entre formats de fitxers ofimàtics, bàsicament creant filtres per a Microsoft Office i OpenOffice.org .
- Microsoft estendrà el seu programa de propietat intel·lectual a tots els usuaris de Xandros, de manera que aquests es veuran fora de perill si la companyia de Redmond inicia accions legals massives contra el programari lliure, com ja ha amenaçat més d'un cop.
- Màrqueting mutu: Microsoft tindrà a Xandros com a referència per recomanar als seus clients que vulguin treballar amb entorns mixtos, mentre que el fabricant de Linux es convertirà en membre de l'aliança de venedors de Microsoft.
Ara, el que queda per veure és la reacció de la comunitat linuxera que, previsiblement, no serà de càlida acollida a l'acord ni de simpatia amb Xandros, tal com ha passat anteriorment amb Novell.
Més informació:Nota de premsa de Xandros
http://www.xandros.com/news/press_releases/xandros_microsoft_collaborate.htmlNota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/jun07/06-04XandrosPR.mspx
Alliberada Fedora 7
La principal novetat d'aquesta versió és que es fusionen les branques Core i Extras en una de sola, tot i que es creen diverses imatges de la distro enfocades a usos diferents.
Nova versió (la setena ja) de l'aclamada Fedora, una de les tres distribucions juntament amb openSUSE i Ubuntu que dominen l'actual panorama de GNU/Linux.
Descendent de la distro per a màquines desktop de Red Hat, una de les principals empreses que ha apostat per GNU/Linux des del naixement d'aquest sistema operatiu, des del principi Fedora s'ha dividit en dues parts: Core (nucli) i Extras.
La primera part, el Core, consisteix en el que cal instal·lar per tenir un sistema utilitzable, mentre que els Extras són, com el seu nom indica, programes i utilitats que es poden afegir al sistema per a fer-lo més fàcilment utilitzable i còmode. A partir d'aquesta versió 7 desapareixen els dos conceptes (Core i Extras) i deixen pas a una nova forma de distribució basada en imatges que inclouen paquets tant del Core com dels Extras però que es diferencien entre si pel tipus d'usuari al què van dirigides:
- Versió orientada a màquines desktop, basada en un LiveCD amb l'entorn gràfic KDE o Gnome, i que pot instal·lar-se a disc dur. Està pensada per a aquelles persones que volen disposar d'un Linux de fàcil instal·lació, sense complexitats i que puguin compartir amb un sol disc.
- La imatge regular de Fedora per a màquines desktop, workstations (literalment, estacions o llocs de treball) o servidors, amb tot el què podem disposar i usar en el nostre Linux. Constitueix la forma recomanada d'actualitzar una instal·lació existent de Fedora.
- Una imatge d'instal·lació via xarxa, que es grava en un CD, s'arrenca amb ella i es connecta a Internet per descarregar i instal·lar la resta de components.
Una altra de les novetats que més crida l'atenció és el suport per a la PlayStation 3, la videoconsola de Sony. Fedora no és la primera distribució que ofereix suport per a aquest maquinari, ni serà la darrera, ja que la potència d'aquesta màquina juntament amb les facilitats que ofereix la companyia nipona, fan de la PS3 un objectiu fàcil i desitjable per a distros de Linux i qualsevol altre sistema operatiu.
De fet, tenim ja diverses distribucions que funcionen sobre aquesta màquina o s'han compromès a fer-ho.
Tècnicament, les principals novetats de Fedora 7 són:
- Kernel 2.6.21 amb KVM i Xen. Els usuaris poden escollir entre diverses formes per dur a terme tasques de virtualització
- Gnome 2.18 i KDE 3.5.6
- Firefox 2
- Python 2.5
- Totes les particions de discos durs segueixen la nomenclatura /dev/sd* a causa de canvis en els drivers
- La pila de protocols per a dispositius FireWire ha estat integrada en el nucli per guanyar en robustesa i fiabilitat
- Més integració en el sistema del canvi ràpid d'usuari
- Servidor Xorg 1.3 que permet la connexió en calent de dispositius de visualització com ara pantalles
- Augmentat el suport per a xipsets sense fils. Integració de la pila mac80211 en el nucli
- Instal·lació per defecte del plug-in NetworkManager en els entorns Gnome i KDE. Aquesta utilitat ens permet canviar ràpidament la interfície de xarxa, de forma que podem alternar entre xarxa sense fils i xarxa de cable.
- Inclusió d'un nou tema d'escriptori, "Flying High"
- Nova utilitat gràfica d'administració per a SELinux
- Millorada la gestió de l'energia
- Afegit el driver nouveau, encara que desactivat per defecte. L'objectiu d'aquest és proporcionar drivers 3D de codi obert per a les targes gràfiques nVIDIA
Amb l'alliberament de Fedora 7 s'ha donat a conèixer el "roadmap" o full de ruta de la propera iteració d'aquesta distro, que es pot trobar a http://fedoraproject.org/wiki/Releases/Schedule
Més informació:Pàgina web de Fedora
http://fedora.redhat.com
33 anys el 5 de juny...
Doncs si, he arribat a l'edat de Crist, com diu tothom (encara que jo sóc un ateu practicant). La veritat és que vaig tan de cul que ni havia tingut temps de posar-ho al blog...
En fi, aquest cap de setmana de festa a celebrar-ho ;-) que no es fan anys cada dia!
Alliberada la primera alpha de l'OpenOffice.org natiu per al Mac OS X
Aquest llançament és el preludi per a la primera versió de la suite ofimàtica lliure que funcionarà en Mac OS X sense necessitar el servidor de X-Windows.
Una versió funcional de l'OpenOffice.org per als ordinadors Apple Macintosh que no necessités del servidor gràfic X11 (inclòs amb el Mac OS X 10.4 i descarregable gratuïtament per a versions anteriors del sistema) per executar-se era un sant greal que es buscava des de feia temps en el marc del projecte mare, però que fins ara no s'havia aconseguit si deixem de banda algun intent per part de companyies de programari alienes a OpenOffice.org .
I és que, actualment, el panorama ofimàtic per als Macs es divideix entre la versió de l'Office de Microsoft per a aquesta plataforma (majoritari) i Apple Works. No és que l'OpenOffice no fos usat, però les dificultats d'instal·lació per a un usuari principiant que no disposés de l'entorn X11 ja instal·lat en el seu sistema juntament amb la lentitud que suposa l'execució d'aquest programari (ja de per si lent, però més si comptem que també s'ha executar el servidor gràfic), han minat fins ara la seva adopció.
La compilació alpha de l'OpenOffice.org per a Mac OS X nativa de l'entorn Aqua ja es pot descarregar i usar tot i que encara està incompleta. Així, per exemple, es coneixen les següents fallades:
- El sistema d'impressió no funciona, pel què no es pot imprimir cap document generat amb el paquet
- L'exportació a PDF pot deixar el text formatat incorrectament
- L'operació de copiar i enganxar no funciona del tot
- El programa donarà un error així que en sortim
- Impress no reconeix múltiples monitors
Evidentment, tots aquests problemes s'aniran solucionant a mesura que surtin versions beta, molt més acabades i polides per a l'usuari final. Donada aquesta situació, no es fa recomanable la instal·lació i ús d'aquest paquet en entorns de producció, si no només per a finalitats de testeig i col·laboració amb el projecte.
L'aportació de Sun Microsystems, que té en plantilla a dos tècnics dedicats exclusivament a aquest port, pot haver accelerat la marxa d'un projecte que portava molt temps estancat i sense presentar novetats importants.
Juntament amb la descàrrega del paquet per instal·lar, també trobem la possibilitat de baixar-nos el codi font per compilar-nos la nostra pròpia versió del programa.
Més informació:OpenOffice.org
http://www.openoffice.orgPàgina web del port de l'OpenOffice.org a Mac OS X
http://porting.openoffice.org/mac/download/index.html
Google, un altre contendent en el front de les RIA
Google Gears és programari lliure i proporciona als programadors funcionalitats offline que habitualment només es poden usar en línia.
Aprofitant el marc que li proporcionava el primer Google Developer Day (Dia del desenvolupador o del programador), la companyia del cèlebre cercador va presentar la seva proposta de plataforma RIA (Rich Internet Application) que permet l'execució d'aplicacions en línia o offline dins d'un navegador web.
Google Gears consisteix en una extensió per al nostre navegador que permet l'execució d'aplicacions dins de la finestra del navegador però sense necessitat de què la màquina amb la qual treballem estigui connectada a Internet.
No és el primer entorn d'aquesta mena que permet que les aplicacions RIA s'executin offline; la plataforma Flex d'Adobe o la Silverlight de Microsoft són dos exemples més d'aquest tipus de toolkits. I és que, sense cap mena de dubte, el futur de les aplicacions informàtiques està a Internet a través del navegador, però el problema actualment és que la connexió a la Xarxa no és omnipresent, per la qual cosa el funcionament offline és, a dia d'avui, imprescindible.
Tècnicament, i segons podem llegir a la pàgina web de Gears, el què fa aquest toolkit és proporcionar funcionalitat offline a una sèrie d'APIs Javascript com la d'emmagatzemar i servir recursos per a les aplicacions de forma local o emmagatzemar la informació en una base de dades relacional a la màquina local.
El run-time Google Gears està disponible per a les plataformes Windows, Mac OS X i Linux. Per al sistema operatiu de Microsoft requereix tenir instal·lades les versions XP o Vista. Per a la plataforma d'Apple exigeix una versió 10.2 o superior del sistema, i per a Linux hem de comptar amb glibc 2.3.5 o superior i libstdc++5. Els navegadors suportats són l'Internet Explorer 6 o superior de Microsoft i el Mozilla Firefox 1.5 o superior.
Google Gears és programari lliure, i de moment -de la mateixa manera que molts altres productes de Google- es troba encara en fase beta de desenvolupament que pot descarregar-se des de la web. La companyia del cercador espera comptar amb la revisió i aportacions de la comunitat de desenvolupadors abans de llançar el producte definitiu.
Google també va aprofitar l'avinentesa per reafirmar el seu compromís amb el programari lliure, afirmant que seguirà alliberant productes per als programadors coberts per aquesta filosofia de treball.
Més informació:Google Gears
http://gears.google.com/
Gmail Uploader, nova eina que facilita l'ús del servei de correu de Google
La comunitat FON publica una nova eina que permet pujar a un compte de Gmail els missatges de correu que tinguem en un client de correu electrònic en el nostre ordinador.
La comunitat FON és -o almenys intenta ser- quelcom més que simplement compartir la connexió a Internet; és un conjunt d'usuaris que per damunt de la tecnologia, té una filosofia que els aproxima a l'ideal del programari lliure, pel què no ens ha d'estranyar que a més de desenvolupar les tecnologies i el sentit de comunitat propi de la compartició de la xarxa de cadascun dels seus membres, a més desenvolupi eines com la present.
La implicació d'aquesta comunitat amb Google també és palpable, i Gmail Uploader és una bona mostra d'això. Aquesta utilitat ens permet traspassar els nostres missatges de correu electrònic a un compte de Gmail.
El procés és extremadament simple: a la pàgina de Gmail Uploader indiquem el compte de Gmail al qual volem traspassar la nostra bústia de correu, que haurà d'estar en format Mbox i que també li haurem d'indicar al sistema. En cap moment el sistema ens demanarà que entrem la nostra contrasenya de Gmail, pel què la privacitat està assegurada.
Un fitxer Mbox consisteix en un arxiu en el qual s'hi guarden els missatges de correu electrònic en format de text pla. Els clàssics clients de correu de Unix en línia de comandes com elm o Pine empren aquest format, que pot ser llegit còmodament per qualsevol processador de textos doncs tots ells incorporen un filtre de text pla. Altres clients avançats com Mozilla Thunderbird o Eudora usen una variació del format Mbox, i la família Outlook empra el format PST, propietari de Microsoft.
Un cop li hem indicat al sistema la nostra adreça i el fitxer a pujar, aquest ens enviarà un missatge de confirmació abans de començar a pujar els missatges que composen el nostre fitxer, un procés lent ja que triga aproximadament 2 segons per missatge. Així que els que hagin de pujar al seu compte de Gmail diversos centenars de correus ja poden anar prenent paciència...
Gmail Uploader complementa a Gspace, una altra utilitat vinculada a la comunitat FON que permet reconvertir els 2 gigabytes d'emmagatzematge de correu electrònic que ens proporciona el servei gratuït de Google en 2 'gigues' que funcionen com a emmagatzematge de fitxers en línia i que són accessibles des del nostre navegador web. És diferent d'altres utilitats que mapegen l'espai del compte de Gmail com una unitat de disc en Windows i que depenen de les APIs del servei de correu, en constant canvi, pel què caduquen i s'han de renovar amb summa fluïdesa.
Aquesta utilitat de la comunitat FON es pot aprofitar per començar a usar aquell compte de Gmail al qual fins ara no li hem donat prou 'vida', o bé per realitzar còpies de seguretat dels nostres missatges de correu electrònic entre d'altres.
Més informació:Gmail Uploader
http://www.gmailuploader.com/Gspace
http://www.getgspace.com/Pàgina web de FON
http://www.fon.com/
Microsoft Surface: el futur de les interfícies d'usuari?
La companyia de Redmond presenta un tipus de pantalla tàctil revolucionària que permet una interactuació més natural de l'usuari amb la màquina.
Heu vist "Minority Report", l'aclamada pel·lícula de ciència ficció dirigida per Steven Spielberg i interpretada per Tom Cruise? Doncs bé, perquè és el mateix que esteu pensant només que aquest cop en horitzontal i no en vertical, i sense arribar a dibuixar les imatges a l'aire, si no en una superfície especial que, a més, és sensible a la interacció amb altres objectes físics com per exemple un telèfon mòbil.
Microsoft Surface és el darrer i espectacular llançament de la companyia de Redmond i, a banda del maquinari en concret, constitueix una nova i revolucionària forma en què l'usuari pot interactuar amb l'ordinador.
En primer lloc, oblidem-nos del teclat i creem-nos la imatge mental d'una superfície tàctil (és a dir, que reconeix les pulsacions que sobre ella fem amb les mans o un altre objecte adequat), rectangular, de la grandària aproximada d'una pantalla de 19 o 21 polzades, i que se'ns presenta en forma d'una taula de sala d'estar. Aquesta és l'aparença física de Surface.
De moment, sembla que Microsoft no ha cregut oportú que la seva idea es comercialitzi directament a les masses, si no que el desplegament d'aquest fascinant invent es realitzarà inicialment en cadenes d'hotels, restaurants i, en general, establiments d'oci com a part de l'oferta en noves tecnologies que aquests ofereixen als seus clients.
D'aquesta manera l'usuari pot interactuar amb l'establiment d'una forma més ràpida i efectiva; imaginem el següent: un client entra en un bar, seu enfront d'una taula-Surface que desplega davant d'ell una carta de begudes i combinats. Mitjançant una pulsació, el client selecciona una beguda del seu gust que és encarregada automàticament al bàrman, el qual barreja els ingredients, la serveix i la passa a un cambrer indicant-li la seva taula de destinació.
Mentre, i per amenitzar l'espera, el nostre subjecte ha obert una pàgina web a la pantalla interactiva, i amb les seves mans com a única eina de senyalització, ha obert la seva bústia de correu i consultat els darrers missatges que li han arribat. Aquest podria ser un bon escenari que exemplifica l'ús de Microsoft Surface.
Però aquest nou dispositiu va un pas més enllà, i a més de constituir una interfície d'entrada i sortida per a l'ésser humà, també pot interactuar amb altres dispositius, electrònics o no, mitjançant un element inserit en aquests dispositius i semblant a un codi de barres.
Seguint amb el nostre exemple del bar, imaginem que el got en què li serveixen la beguda el client disposa d'aquest dispositiu. En entrar en contacte amb Surface es podria programar que aparegués a la pantalla informació relativa a la beguda, espots publicitaris o un altre contingut.
Per als possibles clients ja hi ha una sèrie d'aplicacions preparades, de manera que Surface surt dels laboratoris de Redmond essent totalment funcional.
Tot i que Microsoft ja ha tingut diversos desencontres amb els consumidors pel què fa a maquinari nou (recordem la plataforma Tablet PC o la més recent Origami, molt noves però escasses en vendes), aquest nou dispositiu s'escapa de la plataforma informàtica tradicional, essent de certa manera un perifèric més, pel què és prou difícil predir l'èxit que tindrà.
Més informació:Microsoft Surface
http://www.surface.com/
Longhorn Reloaded: la continuació d'un projecte deixat a mitges per Microsoft
Un grup de programadors independents vol continuar i donar vida com a sistema operatiu funcional al Longhorn de Microsoft. Aquest podria ser el primer projecte que, fora de Microsoft, dóna vida a una versió de Windows.
Longhorn, el que fora projecte per a la següent versió de Windows després de la XP però que va acabar donant pas a Vista, ha tornat a néixer. I ho ha fet fora del quarter general de Microsoft a Redmond de la mà d'un grup de programadors independents que han creat el projecte Longhorn Reloaded, l'objectiu del qual és continuar treballant en la versió beta que Microsoft va publicar durant la WinHEC (Windows Hardware Engineers Conference) de 2004.
A la pàgina web del projecte podem trobar poca informació sobre aquest, ja que tot just acaba de començar, a més de la descàrrega d'una primera 'release' basada en el Longhorn original, i que presenta encara alguns problemes amb les actualitzacions.
De moment, el grup de programadors no s'ha proposat un calendari d'actuació, pel que és impossible concretar quines passes seguirà i en quina escala de temps. Evidentment, tampoc tenim notícies sobre dates d'alliberament de versions definitives, ni quines funcionalitats presentaran aquestes.
El present és un projecte 'estrany', en el sentit que gairebé tots els sistemes operatius que s'ofereixen com a alternatius són de codi obert i lliures, mentre que aquest es basa en un codi propietari per crear un sistema operatiu ¿gratuït?
Esperant la reacció de MicrosoftDe moment, la companyia de Redmond no ha de témer res d'aquest projecte i, comptant amb l'experiència que tinc en el món de la informàtica, m'atreveixo a vaticinar que no passarà de l'estat de ser una joguina més, un sistema funcional en part però no al 100%, el què farà que no passi d' una simple curiositat per a 'geeks'.
Tot i això, deixem volar la imaginació... i aproximem-nos a un escenari en el qual Longhorn Reloaded és 100% funcional i compatible amb les aplicacions i drivers de Windows.
Potser no suposaria una competència comercial real al sistema de Microsoft, però sense cap mena de dubte molestaria a Redmond, doncs al cap i a la fi, no deixarien de considerar-lo com l'apropiació indeguda d'un codi font que legal i legítimament els pertany, pel què molt probablement tindríem una demanda que tampoc arribaria als tribunals per cessions dels responsables del projecte, que no es voldrien veure implicats en una demanda judicial contra un monstre com Microsoft.
Així que, en definitiva, el què tenim entre les nostres mans amb Longhorn Reloaded és un sistema operatiu per veure, provar i jugar, però poca cosa més.
Més informació:Longhorn Reloaded
http://www.longhorn-reloaded.org/index.php
