Ubuntu publica la versió 6.10 de la seva distribució Linux
La nova revisió d'una de les distribucions més esteses actualment ve a confirmar el bon moment d'Ubuntu en particular i de les distros basades en Debian en general.
Ubuntu és una distribució de GNU/Linux basada al seu torn en una altra distribució que és Debian. La filosofia d'aquesta darrera és afegir només al sistema operatiu programari que sigui lliure. Ubuntu pren la base de Debian i la complementa amb una instal·lació simplificada i les eines necessàries per fer del sistema operatiu del pingüí una perfecta opció per a ordinadors d'escriptori, fent la competència a Windows i Mac OS X a més dels altres Linux orientats al desktop com poden ser SuSE, Fedora o Mandrake.
Després d'un curt període de temps respecte a la versió immediatament anterior, la 6.06, i també un període relativament curt de betatesting, Ubuntu ha alliberat la següent iteració, que porta com a numeral el 6.10, i que consisteix més aviat en una posada al dia de la 6.06 amb les noves versions del programari inclòs a la distro. Tot i això, inclou també un parell de novetats destacables en forma de sengles programes.
Entre les novetats destacables hi trobem:
- Gnome 2.16, la darrera versió alliberada d'aquest escriptori gràfic i plataforma de desenvolupament, present no només en Linux si no també en diversos sistemes operatius més com Solaris/OpenSolaris.
- Firefox 2.0, essent la primera distribució d'entre "les grans" en incloure aquesta nova versió del famós navegador lliure.
- Noves mesures de seguretat que, segons es diu en l'anunci oficial de llançament, "permeten la prevenció de les vulnerabilitats de seguretat més comuns fins i tot abans que aquestes siguin descobertes".
- Evolution 2.8.0
- La versió server d'Ubuntu 6.10 inclou una versió prèvia de LTSP-5 (Linux Terminal Server Project).
Les noves aplicacions abans esmentades són Tomboy, una utilitat per prendre anotacions de tipus post-it, i F-Spot, un gestor d'imatges digitals que ens permetrà mantenir organitzada la nostra col·lecció de fotografies personals a més d'editar-les i pujar-les de forma automatitzada a serveis com el de Flickr.
Però, i parlant tècnicament, potser la cosa més interessant d'aquesta nova Ubuntu sigui el fet d'haver reemplaçat el daemon /sbin/init per una altra utilitat anomenada Upstart, el desenvolupament de la qual ha estat patrocinat per la pròpia Ubuntu. Upstart s'empra de moment en la distribució de Canonical, però està pensat per poder ser adaptat a qualsevol altra distro. A més, i segons asseguren des d'Ubuntu, Upstart és més ràpid que el tradicional /sbin/init i més simple, al mateix temps que més potent.
A diferència de la versió anterior, la 6.06 LTS (acrònim de Long Time Support), la 6.10 disposarà només d'any i mig (18 mesos) de suport tècnic, el que inclou pegats de seguretat i atenció telefònica o a través de correu electrònic per part de Canonical. En l'anterior LTS, els temps de suport arriben a tres anys per al desktop i cinc per a les versions de servidor.
Les versions de la 6.10 alliberades inclouen imatges de CD per a desktop i servidor en les plataformes x86, PowerPC i AMD64, a més de la versió servidora per a processadors SPARC.
Paral·lelament a l'alliberament d'Ubuntu 6.10, també s'han publicat les versions definitives de les seves variants Kubutu, Xubuntu i Edubuntu.
Més informació:Ubuntu: Linux for human beings
http://www.ubuntu.com/
Alliberada la primera versió final del Windows Defender
Després de dos anys de desenvolupament i versions beta, Microsoft publica la versió definitiva de la seva eina contra el malware.
Tot i que aquesta notícia està corrent de boca en boca a Internet, la companyia de Redmond sembla no voler donar massa publicitat a aquest producte, doncs no s'ha publicat una nota de premsa oficial ni s'ha fet qualsevol altra acció publicitària. Ni tan sols s'ha canviat la pàgina de Windows Defender, que segueix presentant referències a la beta 2 malgrat que la descàrrega ja apunta cap a la versió final.
Poques coses han canviat des de la RC3 d'aquest programari anti-malware que ens permet no només escanejar el nostre sistema per trobar amenaces a la seguretat, si no també gaudir d'una protecció en temps real que impedeix -o, almenys, limita- la possibilitat que s'auto-instal·lin en el nostre sistema operatiu tota una sèrie de molestos adwares i spywares com el famós WinAntivirus Pro.
Les opcions de control en temps real són:
- Auto Start: monitoritza la llista de programes que s'executen de forma automàtica quan arranquem el nostre sistema.
- System Configuration: monitoritza les preferències de seguretat seleccionades en el Windows.
- Internet Explorer add-ons: monitoritza els programes que s'auto-executen en engegar el navegador web de Microsoft.
- Internet Explorer Configurations: permet veure les preferències de seguretat del navegador.
- Internet Explorer Downloads: monitoritza els programes dissenyats per a treballar al costat de l'Internet Explorer.
- Services and Drivers: facilita el control dels serveis i els drivers a mesura que interactuen amb Windows i amb el programari que s'està executant sobre el sistema.
- Application Execution: monitoritza totes les operacions realitzades pels programes que s'estan executant en el sistema.
- Application Registration: monitoritza eines i fitxers en el sistema operatiu que els programes poden registrar per córrer en qualsevol moment.
- Windows Add-ons: permet monitoritzar tots els add-ons per a Windows, com per exemple les aplicacions que modifiquen la interfície gràfica del sistema.
La facilitat per a eliminar del nostre sistema controls ActiveX instal·lats és un altre dels punts forts d'aquest programari de seguretat, ja que moltes amenaces (especialment adwares) empren aquesta via per entrar al nostre ordinador.
Windows Defender s'integra amb el navegador web Internet Explorer per a monitoritzar totes les activitats desplegades per aquest, com la descàrrega d'arxius o la instal·lació dels abans esmentats controls ActiveX. D'aquesta forma la navegació serà més segura especialment en Windows XP ja que en aquesta versió del sistema, Internet Explorer no disposa de tota la sèrie de funcionalitats de seguretat que sí disposarà en el Windows Vista.
Juntament amb la versió gratuïta de Windows Defender, l'usuari també tindrà l'oportunitat d'obtenir suport tècnic gratis per a dues incidències.
Els requisits tècnics per a instal·lar i executar Windows Defender són disposar de Windows XP Service Pack 2 o Windows Server 2003 Service Pack 1 sobre un Pentium III a 233 MHz. amb 64 MB. de RAM. Naturalment, aquests són els requisits mínims, els recomanats són una altra història...
Windows Vista comptarà amb aquest programa integrat i activat per defecte, fet que ha provocat les crítiques de nombroses empreses especialitzades en programari de seguretat, com Symantec. En això hi veuen tàctiques monopolístiques no molt diferents a les que en el seu dia van portar a la companyia de Bill Gates davant els tribunals acusada per aquest tipus de pràctiques per Netscape.
Més informació:Windows Defender home
http://www.microsoft.com/athome/security/spyware/software/default.mspx
Wii: la propera revolució de Nintendo
Un comandament revolucionari que permet més interacció física del jugador amb el joc, característica que més crida l'atenció de la nova videoconsola de la companyia japonesa.
Wii (pronunciat "uií") és el curiós nom que els responsables de màrqueting de Nintendo han donat a la seva nova videoconsola, que arriba al mercat després del relatiu fracàs que ha suposat la GameCube, ja que les vendes fora del seu Japó natal no semblen haver arribat a les cotes esperades.
Tot i això, tant per dates (abans de la campanya de Nadal) com per capacitats tècniques, la nova màquina recreativa de Nintendo pot ser l'arma que permeti competir a aquesta històrica empresa amb els dos pesos pesats de l'actual món de les consoles: la Xbox 360 i la PS3. Aquesta darrera tindrà un petit problema, i és que no estarà present a les prestatgeries de mig món durant aquesta vinent campanya nadalenca, el que segons alguns analistes proporcionarà un avantatge substancial a la Xbox 360 de Microsoft.
Sense cap mena de dubte, el que crida més l'atenció de la nova videoconsola és el seu comandament, el Wii Remote, que s'allunya dels tradicionals comandaments de joc que les diferents videoconsoles de la marca i de la competència han anat incorporant al llarg del temps.
S'ha buscat un comandament que sigui al mateix temps simple i sofisticat, per atreure a públics de totes les edats i naturaleses a la vegada que no es defrauden les expectatives dels amants de les tecnologies més recalcitrants.
El comandament en si és allargat i disposa d'una sèrie de botons. Es connecta de sense fils a la videoconsola mitjançant tecnologia Bluetooth, i programat correctament permet que el jugador s'impliqui molt més directament en el joc. Amb ell s'imiten els moviments reals que es farien si els objectes del joc també fossin reals; per exemple, si estem en un joc de tennis, agafarem el comandament com si aquest fos el mànec d'una raqueta, realitzant els moviments com si realment estiguéssim colpejant una pilota. En un joc de cotxes, el comandament situat de forma transversal i agafat amb les dues mans simularia un volant, mentre que en un joc de matar en primera persona el Wii Remote funcionaria com a arma, apuntant i disparant. Fins a 4 comandaments poden ser connectats simultàniament a la videoconsola.
Juntament amb el Wii Remote tenim un complement anomenat Nunchuk, que es connecta al comandament i que disposa d'un control de moviment analògic enfront del digital del Remote. Això ens permet combinar-los fent que en determinats videojocs emprem ambdós comandaments, movent-nos amb el Nunchuk i disparant o realitzant accions amb el Remote.
Altres novetats destacables de la Wii de Nintendo són:
- Connexió sense fils 802.11 o a xarxa cablejada mitjançant un adaptador USB 2.0 usat com a port de xarxa.
- Es pot connectar sense fils a una Nintendo DS, videoconsola portàtil successora de la GameBoy que està tenint una bona acollida al mercat.
- Compatibilitat cap enrere amb els jocs i programari de la GameCube.
- Servei WiiConnect24 a Internet per facilitar el joc en línia als usuaris i formar comunitat de jugadors.
La data de llançament de la Nintendo Wii ha estat fixada per al 19 de Novembre, i el seu preu es farà més assequible que el de les seves competidores.
El catàleg de jocs inclou títols com el nou Legend of Zelda, una nova aventura del popular personatge Mario (Super Mario Galaxy), Metroid Prime 3: Corruption, i Battalion Wars II entre d'altres. Wii Sports es presenta com a una forma d'entrenar-se en l'ús del nou i poc habitual sistema de control de la Nintendo Wii.
Més informació:The Official Wii Site
http://wii.nintendo.com/
La Fundació Mozilla publica la versió 2.0 del navegador web Firefox
Millora en la navegació en pestanyes, restauració de la sessió en reobrir el programa i un nou filtre anti-phishing, principals novetats d'un navegador web que donarà molt a parlar...
L'esperada versió 2.0 del navegador lliure Firefox ha estat feta pública aquesta mateixa setmana, després d'un dilatat període de desenvolupament. Les versions oficials que es poden descarregar des de la pàgina web de la Fundació Mozilla són per als sistemes operatius Windows, Linux i Mac OS X, però és probable que durant les properes setmanes vegem com el codi font s'adapta i recompila per fer disponible aquest navegador en altres sistemes com ara Solaris o BSD (en les seves diferents branques).
Millores en la navegació en pestanyesFirefox ha estat un dels pioners a aplicar la navegació en pestanyes, que consisteix en poder obrir dins d'una mateixa finestra diverses pàgines web, separades entre elles per diverses pestanyes, les quals permeten seleccionar la pàgina que volem veure.
En aquesta nova versió 2.0 s'afegeix a cada pestanya un botó de tancament, amb el què per tancar una pàgina web que estiguem veient ja no caldrà obrir la seva pestanya primer, si no que podrem fer-ho directament encara que estiguem visualitzant una altra pàgina en aquell moment.
Sessions restauradesFins ara, si tanquem el nostre navegador amb diverses pàgines obertes, quan el tornem a obrir hem perdut les adreces que teníem a les diferents pestanyes i el contingut de les pàgines a les quals apuntaven aquestes adreces. A partir del nou Firefox 2.0, quan tornem a obrir el navegador, aquest restaura les finestres que teníem obertes, amb les seves respectives pestanyes i el seu contingut, de forma que podem començar a treballar des del mateix punt en què ho havíem deixat.
Aquesta funcionalitat és nova en Firefox però no en el món dels navegadors: Opera ja ho va incloure a la seva darrera versió. Firefox és el segon browser que incorpora aquesta pràctica funcionalitat.
Un corrector ortogràfic per a les noves aplicacions de la Web 2.0Blogs, processadors de text i fins i tot bases de dades són només unes quantes de les utilitats que podem trobar actualment a Internet gràcies a l'anomenada Web 2.0, una teranyina global més interactiva que fa uns anys.
Per fer que les nostres publicacions en línia presentin un millor aspecte, Firefox inclou una eina de correcció ortogràfica que podem emprar en qualsevol lloc web i servei, buscant de forma automàtica els errors comesos i suggerint les possibles correccions.
SeguretatUn tema candent avui en dia a la Xarxa de xarxes és la seguretat contra tota mena d'estafes com ara el phishing. Firefox és un programari amb una bona reputació al respecte, que manté en aquesta nova versió.
El renovat sistema anti-phishing de Firefox es basa (com tots aquests sistemes) en una "llista negra" de sites. Si entrem a una adreça que sembla la del nostre banc per operar en línia, però hem estat víctimes d'un engany i en realitat estem navegant per una altra pàgina, el navegador ens avisarà i iniciarà un assistent amb el qual podrem escollir quin camí prendre. Les llistes s'actualitzen cada hora amb els sites de phishing coneguts.
Com a opció complementària, també podem fer que Firefox 2.0 comprovi l'autenticitat de la pàgina que estem navegant contra un servei extern com l'ofert per Google, el que dota encara de més eficàcia al navegador en l'apartat de seguretat anti-phishing i el fa ideal per a usar-lo si accedim habitualment a comptes bancàris o d'un altre tipus a través d'Internet.
Live TitlesFins ara, els bookmarks o preferits consistien en l'emmagatzematge de l'adreça web i del títol de la pàgina corresponent. Això, per si mateix, no ens oferia molta informació sobre el contingut de la pàgina, especialment si aquesta s'actualitza amb freqüència.
Firefox 2.0 vol canviar aquesta visió estàtica i convertir-la en dinàmica amb els nous Live Titles (i que en una traducció literal podríem anomenar Títols Vius) en els quals, i si està disponible, es guarda un petit sumari del contingut del site que es va actualitzant periòdicament.
Amb aquesta eina, i ja directament des de la nostra llista de llocs preferits, podrem comprovar si determinades pàgines s'han actualitzat i amb quins continguts ho han fet.
Per a què aquest sistema funcioni, els responsables del site han d'incloure a les seves pàgines el que s'anomena un microsumari. No totes les pàgines tenen disponible aquesta facilitat, però amb l'alliberament del nou Firefox segurament que aviat veurem com l'ús d'aquesta tecnologia creix amb rapidesa.
Emmagatzematge de dades a la banda client de la comunicacióLes cookies (literalment, galetetes), simples fitxers de text pla, són el mitjà més popular per a què una pàgina web desi a l'ordinador del client informació diversa com per exemple el seu nom.
Firefox 2.0 permet als sites que guardin informació més estructurada a l'ordinador client, basant-se en l'especificació WHATWG.
Altres característiques del nou Firefox són:
- Traduït a 35 llengües, segons afirma Mozilla la major quantitat disponible per a qualsevol navegador web.
- Millorat el quadre de cerques amb suggeriments sobre els termes introduïts per l'usuari, per afinar encara més els resultats. També s'han introduït novetats en els plug-ins de cerques.
- Millorada la gestió de feeds RSS. Ara es poden previsualitzar abans de realitzar la subscripció.
- Nou gestor d'extensions.
- JavaScript 1.7
- Retocada la interfície d'usuari.
- En la versió per a Windows s'hi inclou un nou instal·lador que empra les eines de la companyia Nullsoft
Els requisits per instal·lar aquest programari no són molt exigents: per a PC n'hi ha prou amb disposar d'un processador a 233 MHz, 64 MB. de RAM, 50 MB. d'espai en disc i Windows 98 o un kernel 2.2.14 (juntament amb glibc 2.3.2, XFree86-3.3.6, GTK+2.0 i libstdc++5) per a la versió Linux. En plataforma Macintosh, el mínim és disposar d'un PowerPC G3, 128 MB. de RAM, Mac OS X 10.2.x i 75 MB. d'espai en disc.
Més informació:Firefox 2
http://www.getfirefox.com/
Microsoft vol acostar la videoconferència a totes les empreses
El dispositiu RoundTable serà una alternativa econòmica a les sales de videoconferència dedicades.
La videoconferència és potser una de les tecnologies informàtiques que més criden l'atenció dels usuaris finals, que veuen en les converses amb càmera de vídeo i micròfon de la missatgeria instantània l'exponent més assequible d'aquesta pràctica utilitat. Tot i això, i des d'aquesta base tan simple, la videoconferència pot arribar a cotes de qualitat molt altes, com les ofertes per les sales dedicades a aquesta tasca.
Tot i això, els equips de videoconferència moderns encara presenten alguns inconvenients, com el seu elevat preu de compra (el que els fa inassequibles per a la majoria d'empreses) i són complicats de fer anar. Les sales especialitzades normalment s'han de reservar amb dies i fins i tot setmanes d'antelació per al seu ús durant unes poques hores.
Microsoft vol trencar la barrera que suposa l'ús de la videoconferència amb aquests costosos equips presentant un nou maquinari que combinat amb els seus programes Office Communications Server 2007 o Live Meeting permeti gaudir de tota la qualitat d'una sala de videoconferència dedicada sempre que es vulgui per un mòdic preu i amb una simplicitat absoluta.
El maquinari RoundTable consisteix en una càmera panoràmica (capaç de recollir imatges en 180 graus) que inclou un micròfon d'ambient i que es connecta mitjançant un port USB estàndard a un PC. A partir d'aquí, i amb el programari esmentat abans, es realitza la videoconferència.
Mitjançant l'ús de l'Office Communications Server 2007 és possible disposar de les imatges de tots els participants en la videoconferència, essent destacats aquells que parlen en cada moment, amb el que ràpidament qualsevol oient centrarà la seva atenció en els interlocutors.
Però les bondats del Microsoft Office RoundTable no acaben aquí; gràcies a les eines i protocols desenvolupats per la companyia de Redmond fins avui, durant la celebració de la videoconferència serà també possible retocar documents entre tots els participants, o disposar de pissarres compartides per al treball en grup.
El seu preu s'estima sobre els 3.000 dòlars, més barat que el de molts equips de videoconferència dedicats. El seu debut davant el públic es realitzarà a mitjans del 2007.
Més informació:Microsoft Eyes Future of Teleconferencing with RoundTable
http://www.microsoft.com/presspass/features/2006/oct06/10-20officeroundtable.mspx
Trobat primer forat de seguretat a l'IE7
La consultora Secunia informa d'una vulnerabilitat heretada probablement de la versió anterior del navegador mentre Microsoft afirma que el problema es troba a l'Outlook Express i no ha estat aprofitat per a la realització d'atacs.
Tan sols unes poques hores després d'alliberar la versió 7 del seu browser web Internet Explorer, Microsoft rebia la gerra d'aigua freda que pot suposar que en aquest lapse de temps es trobi ja un primer forat de seguretat en un programari acabat d'estrenar. Tot i això, la companyia de Redmond assegura que el problema no es troba pròpiament en el navegador web -malgrat que aquest pot ser emprat com a pont per explotar-lo-, si no en el client de correu electrònic Outlook.
Secunia ha emès un butlletí en el qual informa que el problema es troba en la gestió de les adreces (URL's) que comencen en mhtml: i ha disponibilitzat un test per comprovar si podem resultar-ne afectats. Aquest test pot ser accedit des de
Internet Explorer Arbitrary Content Disclosure Vulnerability Test
http://secunia.com/Internet_Explorer_Arbitrary_Content_Disclosure_Vulnerability_Test/La consultora també afirma que ha pogut detectar el problema en un Windows XP SP2 amb l'IE 7 instal·lat, però no fa cap referència a Windows Vista. Recordem que en aquest darrer sistema operatiu s'hi han introduït novetats de seguretat respecte a l'Internet Explorer i s'ha substituït el programari Outlook pel nou Windows Mail, pel que fora possible que aquesta errada no afectés al Windows Vista.
Com a solució al problema, Secunia recomana desactivar el suport de scripts.
Mentre, la companyia de Bill Gates afirma que està estudiant el problema abans de llançar alguna solució, i minimitza el seu risc afirmant que no s'ha detectat cap exploit que aprofiti aquesta vulnerabilitat. Secunia també ha qualificat la vulnerabilitat com a poc crítica (risc 2 sobre 5), però a la Xarxa s'hi ha generat un gran enrenou en haver-la descobert poques hores després del llançament del programari presumptament afectat.
Al weblog de Technet, Microsoft insisteix en el fet que el problema radica en un component del client de correu electrònic Outlook, i no a l'IE 7 en sí.
Més informació:Internet Explorer 7 "mhtml:" Redirection Information Disclosure - Advisories - Secunia
http://secunia.com/advisories/22477/Information on Reports of IE 7 Vulnerability
http://blogs.technet.com/msrc/archive/2006/10/19/information-on-reports-of-ie-7-vulnerability.aspx
Microsoft fa el seu format de virtualització assequible a tothom
La companyia de Redmond intenta d'aquesta forma pal·liar l'empenta que ha experimentat VMware al mercat amb els seus productes gratuïts i la seva especificació oberta de format de màquina virtual.
La guerra entre productors de solucions de virtualització està servida. Si Microsoft va entrar a la competició amb la compra de Virtual PC, Parallels va presentar les seves armes, Xen manté la seva puixança com a programari lliure i VMware va contraatacar fent gratuïtes algunes de les seves solucions i obrint el seu format de màquina virtual, ara és la companyia de Redmond la que respon a aquest darrer moviment fent també públiques les especificacions del format de les seves màquines virtuals, de forma que qualsevol productor de programari pot fer compatibles els seus desenvolupaments de virtualització amb els de Microsoft.
L'alliberament de les especificacions del seu format de disc dur virtual es fa sota el paraigua del programa OSP (Open Specification Promise), pel qual ja es van alliberar amb anterioritat diverses especificacions de serveis web.
Segons Microsoft, l'objectiu d'aquest moviment és proporcionar les eines a altres desenvolupadors (incloent aquells que treballen sota la filosofia del programari lliure) per a què facin interoperables els seus desenvolupaments. Això permetria, per exemple, que VMware emprés el format de disc dur virtual de Microsoft, podent amb això crear un sistema virtualitzat en el Virtual PC sota Windows i executant-lo en VMware Player sota Linux.
Aquest moviment també pot tenir molta relació amb la col·laboració que des de fa alguns mesos mantenen XenSource, empresa privada que explota el programari lliure de virtualització Xen, i la mateixa Microsoft. Aquesta col·laboració es centra en el futur Longhorn Server, el futur successor del Windows Server 2003 i que disposarà de tecnologies per a facilitar la virtualització de sistemes.
Més informació:Microsoft Enhances Interoperability With Open Virtualization Format
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/Oct06/10-17OSPVHDPR.mspx
Microsoft fa el seu format de virtualització assequible a tothom
La companyia de Redmond intenta d'aquesta forma pal·liar l'empenta que ha experimentat VMware al mercat amb els seus productes gratuïts i la seva especificació oberta de format de màquina virtual.
La guerra entre productors de solucions de virtualització està servida. Si Microsoft va entrar a la competició amb la compra de Virtual PC, Parallels va presentar les seves armes, Xen manté la seva puixança com a programari lliure i VMware va contraatacar fent gratuïtes algunes de les seves solucions i obrint el seu format de màquina virtual, ara és la companyia de Redmond la que respon a aquest darrer moviment fent també públiques les especificacions del format de les seves màquines virtuals, de forma que qualsevol productor de programari pot fer compatibles els seus desenvolupaments de virtualització amb els de Microsoft.
L'alliberament de les especificacions del seu format de disc dur virtual es fa sota el paraigua del programa OSP (Open Specification Promise), pel qual ja es van alliberar amb anterioritat diverses especificacions de serveis web.
Segons Microsoft, l'objectiu d'aquest moviment és proporcionar les eines a altres desenvolupadors (incloent aquells que treballen sota la filosofia del programari lliure) per a què facin interoperables els seus desenvolupaments. Això permetria, per exemple, que VMware emprés el format de disc dur virtual de Microsoft, podent amb això crear un sistema virtualitzat en el Virtual PC sota Windows i executant-lo en VMware Player sota Linux.
Aquest moviment també pot tenir molta relació amb la col·laboració que des de fa alguns mesos mantenen XenSource, empresa privada que explota el programari lliure de virtualització Xen, i la mateixa Microsoft. Aquesta col·laboració es centra en el futur Longhorn Server, el futur successor del Windows Server 2003 i que disposarà de tecnologies per a facilitar la virtualització de sistemes.
Més informació:Microsoft Enhances Interoperability With Open Virtualization Format
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/Oct06/10-17OSPVHDPR.mspx
Anunciat el primer Linux per a la PS3
Yellow Dog Linux 5.0 serà publicat en primer lloc per a la videoconsola de Sony i, posteriorment, per a ordinadors Apple Macintosh basats en processadors PowerPC.
Terra Soft Solutions, la mateixa empresa que fa unes quantes setmanes va anunciar que construiria el primer superordinador basat en el processador Cell -el mateix que equipa a les videoconsoles PlayStation 3-, ha anunciat la propera disponibilitat de Yellow Dog Linux (YDL) 5.0, distribució Linux per a PS3.
YDL 5.0 veurà la llum a mitjans de novembre, paral·lelament al llançament de l'esperada consola de Sony al Japó i als Estats Units (els usuaris d'altres racons del món com els europeus i els mexicans s'hauran d'esperar fins al 2007). Serà la primera distribució comercial independent de Sony, ja que la PS3 disposarà d'un sistema Linux instal·lat en el seu disc dur per a la càrrega de videojocs i altres funcions addicionals com ara la navegació per Internet.
L'entorn gràfic d'YDL 5.0 serà Enlightenment en comptes dels habituals Gnome o KDE, el que pot suposar un fort reconeixement per a aquest entorn, relativament desconegut entre els usuaris linuxers.
Cap a finals d'any, Terra Soft llançarà la versió per a màquines Apple Macintosh basades en processadors PowerPC de la seva distribució Linux.
Més informació:Pàgina de Yellow Dog Linux 5.0
http://www.terrasoftsolutions.com/products/ydl/delivery.shtml
Microsoft presenta els programes de certificació de maquinari i programari per a Windows Vista
Són dos programes: un per a garantir el seu funcionament correcte sota el nou sistema operatiu, i un altre per a identificar l'excel·lència del producte dissenyat expressament per a Vista.
Microsoft ha presentat els seus programes de certificació de maquinari i programari per a Windows Vista, atès que -en complir amb els terminis de lliurament anunciats-, l'alliberament del nou sistema operatiu ja s'acosta, i les festes nadalenques seran una bona oportunitat per començar a vendre el nou programari i maquinari pensat per a aquesta plataforma. Cal recordar que Windows Vista estarà disponible per a clients corporatius en llicències per volum a partir del novembre, i per al públic en general al gener. Precisament aquesta darrera data ha provocat crítiques entre fabricants i venedors, doncs argumenten que en no ser presentat abans de la campanya nadalenca, això alentirà les vendes durant el període esmentat.
Els programes de certificació de Microsoft per identificar un producte com a compatible amb Windows Vista són dos: en primer lloc "Works with Windows Vista", una distinció que assegura la compatibilitat del dispositiu o programa amb el nou sistema operatiu de la companyia de Redmond. En segon lloc "Certified for Windows Vista", que no només garanteix la compatibilitat, si no que a més proporciona una experiència d'usuari superior quan funciona amb el nou Windows, malgrat que aquest concepte és una mica eteri.
Una cinquantena d'empreses han presentat ja més de 250 productes amb algun dels dos logotips certificats per Microsoft o que estan passant els tests per a certificar-se. Alguns d'ells són les noves targes gràfiques NVIDIA GeForce, teclats i ratolins sense fils Logitech, i el popular programari WinDVD i WinDVD Creator.
Amb l'objectiu d'assegurar que un ordinador comprat avui serà capaç d'executar sense problemes Windows Vista demà, Microsoft ha creat també la certificació "Windows Vista capable". Els PC's que compleixin amb els requisits per a executar el nou sistema de la companyia de Redmond disposaran d'un adhesiu amb el logo de la certificació.
Més informació:Microsoft Partners to Offer New Windows Vista-Ready Products for Holidays
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/Oct06/10-1290NewProductsPR.mspx
Arriba l'Internet Explorer 7
La seguretat, millorada des de la versió anterior, i la navegació en pestanyes, els dos elements que més han cridat l'atenció del nou navegador web de Microsoft durant el procés de la seva creació.
Els internautes que naveguin per la Xarxa de xarxes des del Windowws XP SP2 o 2003 Server SP1 ja poden descarregar i instal·lar la nova i esperada versió de l'Internet Explorer, i que porta per numeral el 7. Per a versions anteriors del Windows, o si no es disposa d'una còpia legítima del sistema capaç de passar el test Genuine Software -que comprova la legalitat de la nostra còpia del sistema- ens haurem de conformar amb la versió 6 d'aquest navegador web.
Inicialment, l'Internet Explorer 7 estava destinat a sortir al mercat empaquetat amb el Windows Vista, la propera versió del sistema operatiu Windows que la companyia de Redmond té previst alliberar en dues fases des del novembre fins al gener, però per diferents motius, Microsoft va decidir finalment crear també una versió del navegador que es pogués descarregar i instal·lar en altres versions del sistema operatiu.
Un canvi de filosofiaA diferència de versions anteriors, el nou Internet Explorer no s'integrarà en el sistema essent al mateix temps que navegador web, també navegador de fitxers, si no que s'instal·larà com a una aplicació més i només realitzarà les tasques de navegació web.
Això pot ser així degut en part a temes tècnics, però també és possible -i fins i tot probable- que en aquesta nova postura de Microsoft hagin influït els problemes legals que al llarg dels darrers anys li ha comportat la decisió d'integrar el navegador web amb el sistema operatiu.
A partir d'ara, quan teclegem una URL a la barra d'adreces del Windows Explorer, aquest passarà la informació a l'Internet Explorer, que s'encarregarà de la resta. Igualment, si intentem obrir una carpeta del disc local des del navegador web, aquest passarà la tasca a l'administrador de fitxers.
Seguretat milloradaUn dels aspectes més durament criticats de l'IE és la seva seguretat. Per això, en aquesta versió s'ha fet un esforç notable en proporcionar al browser uns mecanismes de seguretat més robustos.
Bon exemple d'això és l'execució en mode protegit, que fa que el navegador s'executi amb menys privilegis per evitar així gravar arxius fora del directori de temporals d'Internet o impedir que registri un programa per a què s'iniciï cada vegada que arrenca el sistema. D'aquesta forma s'evitaran molèsties com els famosos adwares que aprofiten les facilitats del browser de Microsoft per a auto-instal·lar-se en el sistema operatiu, com el conegut WinAntivirus Pro 2006.
Tot i això, i per gaudir d'aquesta característica, haurem de disposar de Windows Vista, ja que aquesta versió del sistema operatiu disposa de funcionalitats úniques que no es troben en el Windows XP i que permeten, precisament, aquest nivell de seguretat.
A més d'aquesta funcionalitat única en Vista, Internet Explorer 7 també inclou controls parentales (per a impedir que els menors d'edat puguin visitar determinats continguts a Internet) i utilitats per al diagnòstic de xarxes que només funcionen en la nova versió del sistema operatiu de Microsoft.
La gestió de controls ActiveX ha estat també millorada amb la inclusió d'un administrador i de facilitats per escollir si volem instal·lar un control determinat quan se'ns ofereix o no. Amb posterioritat, i des del nou administrador, també podem desinstal·lar qualsevol control. La seguretat dels controls ActiveX ha estat, precisament, un maldecap constant per a la companyia de Bill Gates.
Les noves prestacions de seguretat es completen amb una eina anti-phishing, que ajuda a combatre una de les amenaces que més s'estan expandint darrerament a la Xarxa de xarxes i que consisteix en la simulació d'una pàgina web coneguda per part d'estafadors per aconseguir que els usuaris els donin dades personals com ara els seus números de tarja de crèdit i codis de seguretat.
El filtre anti-phishing funciona per signatures, és a dir, cada cop que es visita una pàgina web coneguda, es consulta en una llista de definicions si s'està accedint a la pàgina autèntica o bé és una falsificació. Naturalment, el filtre serà ineficaç quan ens connectem a la falsificació d'una pàgina que no estigui dins de la llista, tot i que les més conegudes (eBay, Amazon,..) ben segur que hi figuraran.
Navegació en pestanyesUn dels elements que més criden l'atenció del nou IE 7 és la seva interfície gràfica, diferent a la què des de la seva versió 3.0 ens anava oferint el navegador web de Microsoft, i més adaptada a la idea d'interfície que des de Redmond se'ns vol inculcar amb el nou Vista: més clara, més nítida, neta, amb la informació justa i necessària per a treballar, i amb uns efectes gràfics molt vistosos.
En primer lloc podem veure com s'ha ampliat l'àrea de visualització de les pàgines web, a costa de reorganitzar l'àrea superior de la finestra, amagant la barra de menús i reorganitzant les icones, com per exemple al posar les d'accés a la pàgina home, impressió de la pàgina i altres a la banda dreta de la barra d'adreces, que fins ara ocupava tota una línia a la part superior del navegador. Els botons també són més petits que en versions anteriors del mateix programa.
Una altra funcionalitat nova a l'Internet Explorer malgrat que no desconeguda per als usuaris d'altres browsers, és la navegació en pestanyes; Firefox, Opera o Safari ja fa temps que inclouen aquesta facilitat.
La navegació és pestanyes permet obrir diverses pàgines web en una sola finestra de l'aplicació, separades entre elles mitjançant unes pestanyes similars a les que podem trobar en els quadres de diàleg de qualsevol sistema operatiu per separar els diferents grups d'opcions.
Com a diferència respecte als altres navegadors de la competència, Internet Explorer incorpora una funcionalitat anomenada Quick Tabs, que consisteix en una pàgina on podem veure una visualització en miniatura de les pàgines obertes en les diferents pestanyes d'una finestra, i fins i tot reordenar-les. La cosa més semblant a això són les visualitzacions en miniatura que ofereix Opera quan situem el cursor del ratolí sobre les diferents pestanyes obertes.
També com la resta de browsers de la competència, Internet Explorer ha inclòs a la banda superior dreta de la finestra del navegador un quadre de text enllaçat a un cercador que pot ser personalitzat (MSN és el cercador per defecte, però s'hi pot configurar Google o qualsevol altre). Aquesta funcionalitat ja ha provocat polèmica amb el seu principal rival, l'omnipresent Google.
Feeds RSSL'auge del format RSS (Really Simple Syndication) ha fet que en els principals navegadors web s'hi inclogui també un client lector d'aquest format de notícies, i l'Internet Explorer 7 no és una excepció a aquesta tendència. Com en tots els programes, els feeds presents a les diverses pàgines són detectats automàticament, i poden ser actualitzats quan el navegador no s'està executant.
Altres novetats- Suport per al sistema de Noms de Domini Internacionals (IDN, International Domain Names), que permet facilitar la visualització de pàgines web en idiomes diferents al de la instal·lació del sistema.
- Afegit el suport per a transparències en el format PNG.
- Millorada la impressió de pàgines web per a què no es retalli la part dreta d'una pàgina quan aquesta sobresurti fora dell marge del full.
- Inclòs un botó per a esborrar completament l'historial del navegador.
- S'han eliminat protocols com Gopher i Telnet, considerats antiquats.
DisponibilitatInternet Explorer 7 ja està disponible com a descàrrega directa des de la web de Microsoft per a usuaris validats en el programa Windows Genuine Advantage. A partir del proper dia 1 de novembre estarà inclòs com a descàrrega en el Windows Update, i vindrà inclòs de sèrie en el Windows Vista.
Més informació:Internet Explorer 7: Home
http://www.microsoft.com/windows/ie/default.mspx
Fins ara s'havien d'instal·lar pegats per aconseguir aquesta funcionalitat.
Segons informa TimeSys, companyia productora de solucions encastades basades en Linux, el kernel (nucli) del sistema operatiu del pingüí comptarà amb suport per treballar en temps real a partir de la propera versió 2.6.18 .
És difícil donar una definició de llibre del què és treball en temps real, però podríem dir que consisteix en la capacitat que un ordinador processi una senyal d'entrada abans que entri la següent senyal. Per entendre'ns, podem dir molt a grosso modo que un sistema de temps real ens permet desviar l'atenció de l'ordinador centrant-la en aquelles feines que més ens interessa que faci.
Per exemple, imaginem un ordinador de control d'una central nuclear amb el qual estem imprimint un treball. Li arriba una alerta conforme ha de tancar una escotilla. Naturalment aquesta tasca ha de ser prioritaria sobre la d'impressió, ja que si no es processa a temps, podria desembocar en un perillós accident. L'ordinador deixarà de banda la impressió i la resta de processos que estigui realitzant per centrar-se només en tancar l'escotilla, reaccionant per a això en una fracció de segon. Un cop realitzada la tasca, tornarà a reprendre les seves obligacions pendents, i amb això la impressió deixada a mitges.
Existeixen sistemes operatius dissenyats i construïts per treballar en temps real, mentre que a altres se'ls poden aplicar pegats per a què compleixin amb aquestes necessitats. Linux seria un exemple d'aquesta darrera opció, doncs necessita de l'aplicació de pegats per poder treballar en temps real.
L'anunci realitzat per TimeSys implica que a partir de la propera versió del kernel, el suport per a treballar en temps real ja anirà inclòs en el mateix nucli, sense necessitar de l'aplicació de cap pegat. El codi font del subsistema per al control de temps real serà pres en gran part dels desenvolupaments de la pròpia TimeSys i d'altres companyies com Red Hat.
Per al futur proper, TimeSys afirma que les funcionalitats de temps real ara introduïdes en el nucli del Linux es veuran incrementades amb l'addició de més codi font procedent de pegats d'altres companyies i de nous desenvolupaments, proporcionant més i millor suport per al treball en temps real amb qualsevol Linux.
La inclusió d'aquesta funcionalitat en el kernel del sistema permetrà comptar amb opcions de treballar en temps real a tots els usuaris, inclosos els finals, i des de qualsevol distribució. Per als desenvolupadors de sistemes empotrats serà un al·licient més per passar-se a Linux, ja que aquest tipus de desenvolupaments són els que acostumen a necessitar més del control i treball en temps real.
Més informació:Real-Time Base Technology Accepted in Mainline Linux Kernel
http://www.timesys.com/releases/home_bdy_news.php?show_article=1568
Alliberada la versió 1.0 del projecte Portland
Facilita l'ús d'aplicacions en qualsevol entorn gràfic, sense que els programadors s'hagin de preocupar pels detalls particulars de cada entorn.
Un dels avantatges i, al mateix temps, taló d'Aquil·les de Linux és la varietat d'entorns gràfics disponibles per al sistema operatiu del pingüí. Avantatge perquè podem personalitzar el nostre sistema donant-li l'aparença que necessitem i consumint només els recursos de processament necessaris, i taló d'Aquil·les perquè la diferència d'entorns pot representar un problema per als programadors d'aplicacions, que han de tenir en compte com cada entorn gràfic diferent (Gnome, KDE, Xfce,...) situa les icones en llocs diferents, les opcions de menú també, etc . Per tal de pal·liar aquest problema i equiparar l'entorn gràfic de Linux a Windows o Mac OS X en aquest sentit ha nascut el projecte Portland.
El què pretén Portland és proporcionar als productors de programari (i especialment als més petits) un entorn comú d'execució d'aplicacions, independentment de l'entorn gràfic d'escriptori emprat en la distribució. Així, ha calgut treballar detalls com per exemple el browser (navegador web) usat. D'aquesta forma, quan una aplicació que s'està executant en una distribució compatible amb Portland envia una adreça URL per a què sigui oberta pel navegador per defecte, li és indiferent si el navegador és Firefox, Konqueror o Opera per a Linux per esmentar-ne només alguns. La forma d'enviar la URL és única, i ja s'encarreguen les eines de Portland de fer que la petició arribi a la seva destinació de forma correcta.
Amb aquesta facilitat es pretén esperonar la creació de programari per a Linux per part dels petits productors, pensant especialment en les aplicacions per a ordinadors desktop (d'escriptori).
L'arquitectura de Portland es divideix en dues parts: d'una banda una sèrie d'eines en línia de comandes anomenades en el seu conjunt xdg-utils, i que són les encarregades de funcions com ara la instal·lació i desinstal·lació d'icones a l'escriptori, afegir i treure les opcions de menú corresponents a un programa o enviar un missatge de correu electrònic usant el client configurat per l'usuari.
La segona part de Portland és la DAPI (Desktop API), que consisteix en una interfície de programació que facilita l'accés des dels programes a elements propis i característics de l'escriptori com poden ser llibretes d'adreces o l'estalvi de pantalla.
De moment, els escriptoris que han sortit més avantatjats són Gnome i KDE, les dues principals iniciatives d'entorns gràfics per a Linux existents avui en dia. També s'està treballant en ampliar el suport per a Xfce, un puixant escriptori que cada dia compta amb noves distribucions que l'inclouen per defecte.
Segons han anunciat la OSDL i freedesktop.org, els impulsors del projecte, Portland 1.0 ja ha estat adoptat per distribucions tan conegudes com Debian, Fedora i openSUSE, i altres com Linspire i Turbolinux estan pensant a fer-ho.
Més informació:Pàgina web oficial de Portland
http://portland.freedesktop.org/wiki/
Microsoft es reafirma en les dates de llançament de Vista
La multinacional nord-americana afirma que el llançament del Windows Vista a Europa i Corea es produirà en les dates anunciades gràcies a "un diàleg constructiu" amb les pertinents autoritats reguladores de la competència.
Microsoft ha admès haver fet canvis en el Windows Vista per adaptar el sistema a les demandes realitzades per la Comissió Europea i la Korea Fair Trade Commission, autoritats reguladores del mercat en el vell continent i a Corea del Sud respectivament. Els canvis concrets no han estat explicats, tot i que és possible que aquesta informació es pugui trobar disponible per al públic en algun lloc del site de Microsoft, com les xarxes Technet o MSDN.
Steve Ballmer, CEO de la companyia, va agrair als governs europeu i coreà el "diàleg constructiu" mostrat al llarg de les negociacions i la "guia" exercida per la Comissió Europea en tot moment per permetre donar l'aprovat al proper sistema de Microsoft.
Així mateix, Ballmer també va defensar l'empresa que presideix de les sempre constants crítiques abocades sobre la seva política d'alliberament d'informació a altres empreses d'informàtica. El CEO de Microsoft va afirmar que durant els dos darrers anys s'ha anat proporcionant informació sobre Windows Vista al mateix temps que el desenvolupament avançava.
Les dates d'alliberament del Windows Vista a escala mundial són aquest proper novembre per als clients de llicències per volum i integradors, i el gener de l'any vinent per al públic en general.
Més informació:Microsoft Says on Track to Release Windows Vista on Schedule: New operating system will be released in Europe and Korea on schedule, following "constructive dialogue" with competition authorities
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/Oct06/10-13VistaReleasePR.mspx
Disponible Slackware Linux 11.0
La distribució GNU/Linux més veterana encara en actiu torna a la càrrega amb energies renovades.
Tot i ser un nom poc conegut per als què s'han incorporat al món de Linux durant aquests darrers anys, Slackware és una de les distribucions històriques i la més antiga que continua en actiu.
Creada el 1993 per Patrick Volkerding, Slackware fou una de les primeres distribucions del sistema operatiu del pingüí en sortir al mercat, malgrat que amb el pas dels anys es va veure ofuscada per altres que simplificaven el procés d'instal·lació i afegien programari més modern al sistema. Tot i això, Slackware sempre ha tingut fama d'estabilitat i bon funcionament, gràcies al seu compromís -seguit al peu de la lletra- d'incloure només versions estables de programes. Algunes de les distribucions punteres d'avui en dia com SuSE/openSUSE troben el seu origen històric i tècnic en aquesta distribució.
La versió 11.0 d'aquesta distribució funciona amb un kernel 2.4.33.3, 2.6.17.13 o 2.6.18, estant aquest darrer disponible a la branca de testeig. Pel que fa als entorns gràfics, disposem de KDE 3.5.4 i Xfce 4.2.3.2 funcionant sobre un servidor X11R6.9.0 de X.org . No s'hi inclou l'entorn Gnome seguint amb la línia encetada el 2005 de no incloure aquest entorn gràfic degut a què es perd molt temps en el seu empaquetament i preparació per a què funcioni bé amb la distribució.
Entre el programari inclòs en aquesta versió, tenim les darreres versions del navegador web Firefox, el gestor de correu Thunderbird i SeaMonkey 1.0.5 (un reemplaçament de la suite Mozilla), la llibreria glibc 2.3.6, GCC 3.4.6 o el servidor web Apache 1.3.37 entre d 'altres.
L'usuari interessat en Slackware pot adquirir els seus CD's directament a Internet o a través d'alguns distribuïdors de programari, o bé descarregar les imatges ISO des del site de la distribució.
D'altra banda, i com a part de la iniciativa Slackware, els usuaris també poden descarregar un llibre gratuït en format PDF, HTML o Post script, per aprendre el funcionament de Linux en general i d'aquesta distribució en particular. Aquest llibre es pot trobar de forma gratuïta a
The Revised Slackware Book Project
http://www.slackbook.org/Més informació:The Slackware Linux Project
http://www.slackware.com/
Google proporciona als webmasters eines per fer més atractives les seves pàgines web
Els gadgets fins ara disponibles per a Google Homepage i Google Desktop també ho estaran per a pàgines web.
Un ampli conjunt d'objectes per col·locar a les nostres pàgines web ha estat disponibilitzat per Google de forma gratuïta a la Xarxa. Aquests objectes es poden trobar a
Google Gadgets For Your Webpage
http://www.google.com/ig/directory?synd=openi consisteixen en una sèrie d'utilitats com per exemple un accés directe a Google Maps, un quadre de text que permet accedir directament a buscar la paraula o paraules introduïdes en el quadre a la Wikipedia, o bé coses més trivials com jocs senzills tipus Pacman.
Usar els Google Gadgets és tan simple com accedir a la pàgina que els conté, seleccionar el gadget o gadgets que vulguem, configurar les seves propietats com ara color de fons, tipus de lletra o propietats pròpies del gadget en concret, i Google ens proporcionarà un codi font HTML que haurem de copiar i enganxar a la nostra pàgina.
Els gadgets "resideixen" en els servidors de Google, i el codi que col·loquem en el nostre site és només una referència a la localització del gadget desitjat en el servidor de Google, amb els paràmetres necessaris per a què aquest gadget sigui configurat amb l'aspecte que hem volgut donar-li en el moment de la selecció.
No és la primera iniciativa de Google dirigida als administradors de webs, si no una més de les nombroses facilitats que la companyia del cèlebre cercador proporciona a aquest col·lectiu; des de fa ja temps, el responsable d'una pàgina web pot col·locar una caixa de text per buscar directament al Google des del seu site, anuncis amb els quals guanyar diners gràcies a Adwords, i algunes facilitats més procedents totes elles de Google. La present iniciativa es dirigeix a proporcionar les eines necessàries per donar a la nostra pàgina un contingut més viu i dinàmic.
De moment, l'administrador de webs interessat pot trobar fins a 1.286 gadgets entre els quals escollir aquells que li interessin, tot i que s'espera que el seu número vagi creixent de mica en mica.
Però Google no només presenta un llistat de Gadgets que ampliarà quan vulgui; la comunitat d'usuaris i desenvolupadors també tindrà molt a veure en aquesta iniciativa, doncs la companyia nord-americana ha obert l'API de programació dels seus gadgets i pensa incloure en el llistat disponible les creacions de terceres parts.
Qualsevol persona interessada en la creació de gadgets pot dirigir-se a
Google Code - Google Gadgets
http://code.google.com/apis/gadgets/on trobarà informació i eines per a la seva creació.
Més informació:Now You Can Have Google Gadgets on Your Webpage
http://www.google.com/press/annc/synd_gadgets.html
El client de correu Eudora es passa al programari lliure
Qualcomm ha anunciat que a partir d'ara basarà el seu client de correu electrònic en el codi del Mozilla Thunderbird, essent-ne el resultat lliure i abandonant les versions comercials del seu aclamat programa.
Eudora és un client de correu electrònic disponible per a les plataformes Microsoft Windows i Apple Mac OS X així com per a ordinadors de mà basats en Palm OS, amb possibilitat en aquest darrer cas, de sincronitzar els missatges amb un ordinador de sobretaula. Tot i disposar d'una quota de mercat limitada, els seus usuaris acostumen a ser fidels i confiar en la robustesa i senzillesa d'aquest programa. És un software veterà, creat el 1988 per un estudiant, i adquirit el 1991 per la companyia Qualcomm.
L'anunci realitzat per l'empresa coincideix amb el llançament de les que s'han convertit en darreres versions comercials d'Eudora: la 7.1 per a Windows i la 6.2.4 per a Mac OS X. A partir d'aquí, la propera versió alliberada ja ho serà sota una llicència lliure, cap a mitjans del 2007. A partir d'aquest moment, Qualcomm ja no vendrà més versions comercials de l'Eudora.
Per als usuaris de les actuals versions comercials, Qualcomm ha garantit que es continuarà mantenint el suport tècnic promès amb l'adquisició del programa.
L'anunci també ha afectat al preu del programa, que dels 49,95 dòlars, ha baixat fins als 19,95. Per la seva banda, la versió gratuïta, que fins ara comptava amb publicitat inserida en forma de banners, veurà com aquests desapareixen.
Aquest és un procés molt similar al què en el seu moment va seguir Opera Soft per al seu navegador web, malgrat que el programa d'aquesta companyia no és lliure. Anteriorment, Opera s'havia finançat a base de banners.
El nou Eudora, tot i estar basat en el mateix codi font del Thunderbird, incorporarà característiques pròpies de l'actual client de correu de Qualcomm. Per la seva banda, la fundació Mozilla col·laborarà estretament amb Qualcomm en el desenvolupament present i futur del nou Eudora.
Més informació:Welcome to Eudora
http://www.eudora.com/Nota de premsa de la Fundació Mozilla
http://www.mozilla.com/press/mozilla-2006-10-11.htmlFAQ de Qualcomm sobre l'anunci i el futur Eudora basat en el codi del Thunderbird
http://www.eudora.com/faq/
Microsoft presenta noves funcionalitats anti-pirateig per a Windows Vista
Faran que el programari de la companyia de Redmond sigui més difícil de piratejar.
Microsoft ha presentat un nou conjunt de tecnologies destinat a impedir o, com a mínim, dificultar la còpia il·legal dels seus programes -ja sabem que en seguretat informàtica, el que una persona protegeix una altra persona ho desprotegeix tard o d'hora-. Els components d'aquest nou programa de seguretat s'agrupen sota el paraigua del nom Microsoft Software Protection Platform.
Aquest nou programari consistirà bàsicament en una nova forma d'activar els programes de Microsoft mitjançant el número de sèrie inclòs, i una nova forma de reaccionar davant les còpies il·legals instal·lades a les màquines.
Els primers productes que inclouran el nou sistema d'activació seran els sistemes operatius Windows Vista (successor del Windows XP) i Windows Server "Longhorn" (successor del 2003 Server), de propera aparició al mercat. No s'ha dit res de l'Office 2007, però podria ser plausible que també inclogués el nou mètode.
Amb aquestes novetats, els usuaris de versions legals del Windows gaudiran de funcionalitats a les quals no podran tenir accés els usuaris de versions piratejades com, per exemple, modes gràfics avançats o el programari de protecció contra malware Windows Defender. D'aquesta forma, i segons la visió de Microsoft, l'experiència de l'usuari "legalitzat" serà més completa que la de l'usuari posseïdor de programari il·legal.
Un punt que ja va provocar polèmica en el passat fou el de les actualitzacions de programari amb els pegats de seguretat de Microsoft. Aquest cop el gegant de Redmond ha garantit que tots els usuaris per igual (fins i tot els posseïdors de còpies piratejades del sistema) podran actualitzar els seus ordinadors amb els darrers pegats que cobreixin forats de seguretat publicats per Microsoft. Això és degut a les crítiques que la companyia de Bill Gates va rebre en el passat en negar-se a permetre l'actualització de sistemes piratejats, ja que en definitiva els usuaris de sistemes legals es podrien veure afectats per màquines amb sistemes piratejats que fossin una font de virus per estar desactualitzades.
Els usuaris de còpies "no genuïnes" del Windows patiran l'aparició d'un quadre a la banda inferior dreta de la pantalla que els indicarà, precisament, aquesta situació. Aquest quadre ja es pot veure en alguns Windows piratejats actualment. A més, si es detecta una còpia pirata del sistema operatiu, aquesta podrà entrar en un mode d 'ús reduït que consisteix en què l'usuari només tindrà accés al navegador web, no podent accedir a la resta de funcionalitats i facilitats del sistema.
En tot moment els usuaris podran obtenir informació sobre l'estat de la seva còpia del Windows a través de l'icona de Sistema del tauler de control.
Paral·lelament, la companyia de Redmond també publicarà la versió 2.0 de Microsoft Volume Activation, la seva eina d'instal·lació i activació de grans quantitats de còpies del Windows, dirigida a les empreses que posseeixen grans quantitats de PC's i la necessitat de gestionar-los tots de manera uniforme i centralitzada.
Més informació:Microsoft's Software Protection Platform: Protecting Software and Customers from Counterfeiters
http://www.microsoft.com/presspass/features/2006/oct06/10-04SoftwareProtection.mspx
OpenSolaris estarà disponible per a PowerPC
Un dels anuncis més esperats per la comunitat de desenvolupadors i usuaris d'OpenSolaris d'ençà de la seva creació s'ha materialitzat: el llançament del port per a l'arquitectura PowerPC del sistema operatiu lliure.
Des de fa algun temps que es sentien rumors a la Xarxa sobre un possible port del sistema operatiu OpenSolaris (derivat del Unix de Sun Microsystems i tutelat per aquesta empresa) per a la plataforma PowerPC, tot i que aquesta darrera ha perdut terreny d'ençà que Apple va canviar les seves màquines a xips Intel.
De moment s'ha dut a terme -en paraules textuals recollides de la web d'OpenSolaris- un petit pas consistent en crear la comunitat de desenvolupadors i alliberar el codi font del què s'havia fet fins ara per a PowerPC. L'objectiu inicial és arribar a disposar d'una distribució completa i actualitzada amb el darrer programari disponible per als xips PowerPC de 32 bits.
No és la primera vegada que Sun intenta l'assalt a la plataforma PowerPC amb el seu sistema operatiu Unix, però la vegada anterior el producte va ser retirat del mercat amb molta celeritat per motius estratègics (centrar-se en les seves solucions per a plataforma SPARC i x86).
El futur de la petita comunitat OpenSolaris per a PowerPC és anar creixent en nombre de desenvolupadors i implementant les línies bàsiques del sistema operatiu fins poder passar a traduir els últims paquets de programari inclosos en la línia principal de desenvolupament, de forma que al final estigui disponible un modern sistema OpenSolaris amb tot el que porten les versions per a SPARC i arquitectura x86.
Més informació:Solaris PowerPC Port at OpenSolaris.org
http://www.opensolaris.org/os/project/ppc-dev/
Microsoft finalitza el cicle de vida del Windows XP SP1
A partir d'ara, els usuaris que vulguin obtenir suport tècnic per al seu Windows XP, abans l'hauran d'actualitzar al Service Pack 2.
Aquest passat 10 d'octubre va acabar l'anomenat "cicle de vida" dels sistemes Windows XP que només tinguin instal·lat el Service Pack 1 o 1a. Això significa que aquests sistemes no podran ser actualitzats amb els futurs pegats de seguretat que publiqui la companyia de Redmond, amb el conseqüent perill per a la seguretat de les màquines afectades per aquesta mesura.
Tampoc el servei d'atenció al client ni el servei tècnic estaran disponibles per als clients de Windows XP llevat que aquests s'actualitzin al Service Pack 2, que es pot descarregar de forma gratuïta des d'Internet.
Per a comprovar la versió del Windows XP que disposa el nostre ordinador, només hem de clicar amb el botó dret del ratolí sobre la icona "El meu PC" per a, del menú emergent que en sortirà, seleccionar la darrera opció (Propietats). La informació que busquem es troba a la primera pestanya que ens apareixerà oberta a la finestra de propietats, titulada "Sistema", a la què a més ens indica el tipus de processador i la quantitat de memòria instal·lada.
La data inicialment prevista per a la fi del cicle de vida del Windows XP SP1 era el 17 de setembre del 2006, però per diversos motius s'ha acabat allargant fins al 10 d'Octubre.
Aquesta mesura podria deixar sense protecció a molts usuaris finals els coneixements informàtics dels quals no són suficients per a actualitzar el sistema operatiu, fet que redunda en la possibilitat d'un augment de l'activitat vírica i d'intrusions en ordinadors aliens per a dins d'uns mesos, si bé és previsible que aquest augment sigui lleu i es produeixi a mesura que es vagin trobant forats de seguretat i exploits en les versions no actualitzades del Windows XP.
Google adquireix YouTube
El gegant d'Internet dóna un salt qualitatiu i quantitatiu amb l'adquisició d'un dels serveis més populars de la nova Web 2.0 .
L'anunci s'ha dut a terme aquest dilluns dia 9 d'Octubre, i consisteix en la compra d'accions de YouTube per part de Google per un valor total d'1,65 Bilions de Dòlars. Un cop acabada l'operació, YouTube mantindrà el seu nom comercial i la seva imatge diferenciada, per tal de seguir satisfent a la nombrosa comunitat d'usuaris incondicionals del servei que ofereix.
La història de les dues companyies és la d'un èxit aconseguit gràcies a l'expansió d'Internet i a la penetració d'aquesta xarxa de comunicacions a la societat en general. Si bé la història de Google és prou coneguda, l'espectacular èxit de YouTube ha provocat que els seus inicis siguin uma mica més desconeguts per al gran públic. Fou fundada el febrer de 2005 per tres ex-treballadors de PayPal (Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim), companyia de pagaments en línia del grup eBay, atraient immediatament l'atenció de diversos inversors tot i les crítiques abocades sobre el seu model de negoci basat en la presentació de publicitat a les seves pàgines.
Aquest aspecte és sense cap mena de dubte de gran interès per a Google, la font d'ingressos principal de la qual és la publicitat, pel què qualsevol companyia que ofereixi un model de negoci basat en un producte innovador i el seu finançament mitjançant publicitat, és susceptible de caure en l'òrbita de Google.
Fins ara, ambdues companyies eren competidores en el terreny del vídeo en línia amb els seus respectius serveis (Google Vídeo per part de la companyia del cercador). Si bé la posició de YouTube ja ha estat aclarida (la companyia mantindrà la seva seu actual, la seva marca i tots els seus treballadors), la situació del servei de Google queda ara en entredit. Google Vídeo continuarà? o bé es fusionarà amb YouTube?
Sense cap mena de dubte, el present anunci donarà molt a parlar durant les properes setmanes i fins i tot mesos, ja que és l'anunci més important d'adquisicions o fusions entre empreses dels darrers mesos.
Més informació:Google To Acquire YouTube for $1.65 Billion in Stock
http://www.google.com/press/pressrel/google_youtube.html
Mandriva presenta la versió 2007 de la seva distribució
L'hereva de Mandrake i Conectiva torna a la càrrega amb una excel·lent distribució després d'un període infaust en la seva història, en el qual va estar a un pas de la suspensió de pagaments.
Mandriva ha publicat la versió 2007 de la seva distribució comercial, que es pot comprar a la seva pàgina web a un preu que varia entre els 44 i els 179 Euros depenent del programari que l'acompanyi.
Jocs per a WindowsUn dels aspectes en els quals Linux ha millorat notablement aquests darrers temps però en el qual al mateix temps encara li queda molt camí per recórrer és el dels videojocs. A banda de tenir els seus propis títols, també s'han realitzat ports de jocs molt coneguts a l'entorn Windows. Tot i això, encara manca una gran quantitat de títols punters. Moltes companyies el que fan és alliberar els servidors dels seus jocs per a Linux, reservant el client per al sistema Windows.
Mandriva 2007 inclou un programari que permet l'execució de videojocs natius de Windows a la plataforma Linux. Es tracta de TransGaming, de la companyia Cedega. Aquest, al seu torn, es basa en el codi font de Wine, una API que permet l'execució directa sobre Linux de programes natius de Windows sense haver-los de recompilar.
TransGaming està especialment optimitzat per a l'execució de videojocs, i Cedega afirma que en alguns casos pot donar més rendiment de la màquina al joc que si estigués funcionant sobre Windows.
Programari de seguretatQuelcom que no acostumen a portar les distribucions Linux és programari antivirus, més que res perquè pràcticament no s'han donat casos de virus existents per a Linux, i actualment no se'n troba cap "in the wild", és a dir, actuant lliurement a Internet. Tot i això, Linux sí ha estat una bona plataforma de desenvolupament per als programadors de solucions antivirus, doncs es pot usar un sistema Linux per a filtrar els continguts que van a parar a un sistema Windows o una xarxa d'ells.
En la nova Mandriva s'hi inclou la solució antivirus, antispam i antispyware de Kaspersky Labs, una de les empreses més famoses dins del sector antivirus. Juntament amb aquesta, també està disponible el programari de BitDefender que compleix la mateixa funció, amb el que tenim dues suites de productes de seguretat per protegir els nostres sistemes Windows dels virus i spywares que els afecten i al nostre correu del spam.
Millores gràfiquesXgl està de moda, i Mandriva 2007 l'inclou per defecte. La nova eina drak3d permet la seva configuració i ús d'una forma simple, a més de permetre seleccionar entre aquest estàndard i AIGLX (ambdós necessiten acceleració de vídeo per hardware).
El tema per defecte per a l'escriptori gràfic també ha canviat per a presentar colors i tons més alegres. El nom del nou tema és "Ia Ora", que en francès de la Polinèsia significa "hola".
DVDL'edició per a Linux del conegut WinDVD (i que aquí rep l'encertat nom de LinDVD) de l'empresa InterVideo també ve inclosa, permetent a l'usuari veure tots els seus DVD's. Tot i això, cal indicar en aquest punt que existeixen nombroses alternatives lliures -i, per tant, gratuïtes- a aquest programari i que també permeten la reproducció de DVD's amb la màxima qualitat.
L'actualització de paquets també s'ha vist millorada amb la introducció del gestor RPMDrake2.
A més de la versió de pagament, Mandriva ofereix dues versions gratuïtes (Mandriva One, 1 CD, i Mandriva Linux Free, 3 CD's) que es poden descarregar des de
Download - Mandriva linux
http://www.mandriva.com/downloadMés informació:Pàgina oficial de Mandriva linux 2007
http://www.mandriva.com/en/linux/2007
Apple allibera la versió 10.4.8 del Mac OS X
Es pot descarregar com a actualització gratuïta per a tots els usuaris de l'anterior 10.4.7, estant disponible per a les plataformes Intel i PowerPC.
La companyia de Steve Jobs ha posat a disposició dels usuaris del seu Mac OS X 10.4.7 la nova versió 10.4.8, que afegeix algunes novetats menors al sistema.
El que més destaca en aquesta darrera actualització és:
- Inclosos tots els pegats de seguretat més recents alliberats per Apple.
- Millorats alguns aspectes del programari Rosetta per a l'execució dels antics binaris de PowerPC en les noves màquines basades en Intel.
- Millora el rendiment de les Express Card en els portàtils basats en processadors Intel.
- Afegit suport per a la impressió emprant connexions CDSASSL (Common Data Security Architecture Secure Sockets Layer).
- Fa més fiable la connexió d'iTunes amb certs models de l'iPod.
- Inclou suport per a l'autenticació EAP-FAST a través de WiFi en una estació Airport.
- Solucionades diverses fallades amb aplicacions pròpies d'Apple o de terceres parts.
L'actualització pot descarregar-se en les seves dues variants per a ordinadors Macintosh basats en processadors Intel i PowerPC des de
Pàgina de suport per a descàrregues d'Apple
http://www.apple.com/support/downloads/Tanmateix, el programari d'actualització automàtica del sistema s'encarregarà de detectar i oferir a l'usuari la possibilitat de descarregar i instal·lar automàticament la nova revisió del sistema operatiu.
Els posseïdors de versions anteriors (de la 10.4.0 en endavant) hauran de seguir una via diferent dels usuaris de versions 10.4.7 per actualitzar els seus sistemes.
Sony enceta una recollida global de bateries
La darrera crida de Lenovo/IBM per a què part dels seus clients canviïn la bateria fabricada per Sony dels seus portàtils ha estat la gota que ha fet vessar el got del gegant japonès, que ha començat pel seu compte la recollida i recanvi a nivell global.
Primer fou Dell la que va llançar un programa de canvi massiu de les bateries d'alguns dels seus models de portàtils, bateries que havien estat fabricades per Sony i que corrien el perill d'escalfar-se excessivament, arribant a explotar o calant-s'hi foc de forma espontània. El programa de Dell és el més gran vist fins avui, i afecta a clients d'aquesta companyia nord-americana a tot el món.
Després van venir els casos d'Apple i Toshiba i, finalment, ha estat l'antiga IBM (ara Lenovo) la que ha llançat una crida als recents compradors de diversos models dels seus portàtils per a què canviïn de forma gratuïta la perillosa bateria Sony de les seves màquines. No debades, durant aquestes darreres setmanes han circulat per la Xarxa imatges i vídeos d'ordinadors cremant a causa de l'explosió espontània de la seva bateria deguda al sobreescalfament.
De moment, s'ha aprovat un pla de canvi a nivell global, malgrat que no se n'han fet públics els seus detalls. Segons Sony, aquesta companyia es troba negociant els detalls amb els governs de diversos països, entre ells el dels Estats Units.
Els problemes semblen ser provocats per la contaminació per partícules de metall dels components interns de la bateria. Aquestes partícules poden entrar en contacte amb altres parts de la bateria, provocant un curtcircuit i que com a resultat d'això, la bateria s'encengui. Aquesta situació no és l'usual, ja que davant d'aquesta circumstància normalment l'equip s'apaga. Tot i això, sota certes circumstàncies passa que la temperatura augmenta a la bateria, cosa que provoca les flames.
Per atendre a tots els posseïdors d'ordinadors portàtils que vulguin rebre informació sobre si es troben afectats per la mesura i com realitzar el canvi de bateria, Sony ha habilitat un formulari a la seva pàgina web on l'usuari haurà de deixar les seves dades de contacte. Més endavant, la companyia japonesa anirà ampliant informació en aquesta pàgina web.
Més informació:Pàgina web de suport per al programa de canvi de bateries global
http://esupport.sony.com/battery
Fet públic script per instal·lar Internet Explorer 6 en Linux
És lliure i malgrat que necessita la presència de l'emulador Wine en la nostra instal·lació de Linux, l'usuari no s'haurà de barallar amb molestes o complicades configuracions.
Un dels reptes als quals s'enfronta Linux per a la seva adopció en les màquines d'escriptori de tot el món és disposar d'un navegador web que sigui 100% compatible amb l'Internet Explorer, ja que existeixen moltes pàgines que estan adaptades per al seu ús gairebé exclusiu amb el navegador web de Microsoft. Això no hauria de ser així si tots els programadors web seguissin els estàndards marcats pel W3C (World Wide Web Consortium) o si Microsoft no introduís API's i tecnologies propies i úniques en el seu navegador web. Però com el món no és perfecte, aquestes coses passen, i sota el paraigua del dret a la innovació, Microsoft ha acabat creant un navegador incompatible en molts aspectes amb la resta.
Fins ara, les possibles solucions a aquest problema passaven per dotar de funcionalitat semblant a la de l'Internet Explorer a navegadors de projectes lliures, o bé d'executar un Windows complet dins d'una màquina virtual sobre un sistema Unix/Linux. El que es presenta en aquestes línies és una solució trencadora: instal·lar les darreres versions de l'Internet explorer (la 5, 5.5 i 6) i usar-les directament sobre el nostre sistema Linux o qualsevol altre sistema que disposi d'un port de l'API Wine.
IEs4Linux consisteix en un shell script de Unix que es pot descarregar i usar lliurement i que prepara l'entorn per a la descàrrega, instal·lació i configuració de l'Internet Explorer en les versions abans esmentades, configurant la capa d'emulació Wine de forma correcta per a la seva execució.
Aquesta eina instal·la només una part mínima del navegador de Microsoft, deixant de banda el programa de correu electrònic Outlook Express i altres afegits, però descarregant i instal·lant el reproductor d'animacions Flash, versió 9.
Altres plug-ins que han estat testejats pels creadors d'IEs4Linux i que es pot assegurar el seu funcionament sota Linux són els players de Shockwave i Authorware (ambdos de Macromedia-Adobe) o l'Acrobat Reader 5.05 .
El script d'instal·lació pot ser executat en qualsevol distribució, malgrat que els responsables del projecte han posat a la seva web les instruccions per a algunes de les distros més conegudes, com és el cas d'Ubuntu (en la qual abans cal instal·lar-hi Wine ja que no ve per defecte).
Per a la seva execució, a més de la ja comentada capa Wine, el nostre sistema Linux ha de disposar de cabextract, un programari que permet descomprimir el format de paquet propietari de Microsoft.
Més informació:IEs4Linux
http://www.tatanka.com.br/ies4linux/page/Main_Page
Les companyies d'antivirus contra Microsoft pel Windows Vista
Les novetats que el darrer sistema operatiu de Microsoft presentarà en el camp de la seguretat han provocat el temor entre els fabricants de productes com antivirus i tallafocs de què la seva parcel·la de negoci quedi molt reduïda.
La lògica és aclaparadora: si Windows porta de sèrie un conjunt d'utilitats destinades a fer més segur treballar amb el sistema operatiu, per què hauríem de necessitar recórrer a utilitats de terceres parts que, a més, ens costen diners? I a aquesta conclusió han arribat diverses companyies dedicades al programari de seguretat com per exemple la poderosa Symantec.
I és precisament Symantec la que ha iniciat una forta ofensiva en els mitjans de comunicació contra les pràctiques que Microsoft està adoptant en Vista, i que segons el fabricant del cèlebre antivirus Norton torna al que se l'ha acusat de fer altres vegades: no oferir suficient informació sobre l'API del seu nou sistema per a què els fabricants d'altres productes que poden entrar en competència amb els seus no puguin adaptar-los a la perfecció per a què funcionin bé en Windows.
Microsoft ja va incloure un tallafocs en el Windows XP, malgrat que aquest no és considerat gairebé per ningú com a una competència per als productes d'altres companyies. Tot i això, les apostes van pujar amb l'adquisició per part del gegant de Redmond de la companyia romanesa Gecad en el 2003, ja que aquesta disposava en el seu catàleg d'un producte antivirus. Res no ha indicat fins ara, però, que Microsoft vagi a treure un producte específicament antivirus en un futur proper.
Els coneixements i el codi de Gecad van anar a parar a Windows Defender, un programari de protecció del sistema contra malware* que va ser molt benvingut pels usuaris de Windows. Aquest programa, que fins ara constituïa una descàrrega voluntària per separat, vindrà inclòs en Windows Vista.
Aquesta inclusió de Windows Defender com a part del sistema operatiu juntament amb altres mesures de seguretat com són la millora de l'antivirus, les eines anti-phishing de l'Internet Explorer 7 o l'API Windows Filtering Platform** per a antivirus i productes de seguretat en general, han provocat les lloances de part de la comunitat de desenvolupadors dedicats a la seguretat informàtica i el consens generalitzat de què Vista serà més segur que els seus predecessors. No debades, Microsoft havia rebut crítiques molt fortes per la seguretat de Windows XP.
Tot i les facilitats que hem vist, aquestes també poden ser una arma de doble tall: molt útils als altres fabricants si s'en coneixen tots els detalls, o bé proporcionar a Microsoft un sucós avantatge per als seus futurs productes de seguretat si la companyia de Redmond no revela tots els seus més mínims detalls. I Symantec (al costat d'altres companyies) insisteix que és més aviat el segon que no el primer.
Així les coses, diverses companyies dedicades als productes de seguretat han encetat una campanya de crítica de la postura de Microsoft i de les mesures de seguretat adoptades per al Windows Vista -pel què, i com a conclusió, es pot deduir que els productes d'aquestes companyies seran 'necessaris' per als usuaris de Vista-, mentre que la companyia de Bill Gates es defensa argumentant que no és veritat que amagui informació.
En el passat, Microsoft ja es va enfrontar a una demanda per amagar informació bàsica a la competència, de la qual en va sortir un càstig molt fort imposat a la companyia de Redmond per la Unió Europea.
*
literalment, "programari maliciós", i que podem interpretar com tot aquell l'objectiu del qual sigui comprometre la seguretat de la nostra màquina i/o les dades que aquesta contingui.**
Que permet al programa que l'empri realitzar accions com ara la inspecció dels paquets en una comunicació per xarxa.
Mozilla presenta la RC1 de Firefox 2
Malgrat el mes de retard en el seu llançament, el navegador lliure per excel·lència no ha perdut llocs en la seva lluita amb l'Internet Explorer per a establir un estàndard de mercat, i es presenta amb importants novetats per a les principals plataformes informàtiques del mercat.
Des de fa uns mesos, la fundació Mozilla està treballant en la propera generació del navegador web Firefox, el qual es postula actualment com l'alternativa més viable al totpoderós Internet Explorer de Microsoft. Malgrat que portarà com a nombre de versió el 2, podem considerar-la la tercera gran iteració de Firefox després de la 1.0 i la 1.5 .
La present Release Candidate 1 (RC1) de Firefox 2 s'endarrereix un mes respecte a la data prevista inicialment per al seu alliberament, aquest passat agost, i com a resultat del retard de la presentació de la Beta 2 del mateix.
Entre les novetats del nou Firefox destaquen:
- Quan es torna a reobrir el navegador després d'haver-lo tancat o que l'aplicació hagi causat algun problema inesperat, aquest ho farà carregant les mateixes pàgines que contenia quan l'havíem tancat. Aquesta funcionalitat ja la té un altre gran navegador com és Opera.
- Millora en el sistema de pestanyes, que inclou la possibilitat de reobrir pestanyes prèviament tancades.
- Inclòs un sistema de protecció anti-phishing. El phishing (enganyar a un usuari per a què accedeixi a una web manipulada que intenta assemblar-se a una altra per tal de robar dades personals) és un dels problemes més preocupants i amb més creixement a Internet.
- Possibilitat de crear bookmarks (preferits) amb títols "vius", és a dir, que canvien quan són canviats a la pàgina enllaçada.
- Millorat el sistema de gestió de cercadors encastats en el navegador.
- Nova interfície d'usuari i nou tema per defecte.
- Millorat el suport de feeds RSS.
- Millorat el gestor d'Add-ons i el sistema d'extensions per a proporcionar més seguretat.
- Suport per a Javascript 1.7 .
La RC1 de Firefox 2 està disponible per a Windows, Mac OS X i Linux. En el primer cas, arriba a instal·lar-se i funcionar bé sobre Windows 98, el que no deixa de ser sorprenent d'una banda i pràctic per una altra, ja que molt poc programari d'última generació té en compte ja el vell sistema operatiu de Microsoft, centrant-se en el Windows XP i el seu futur successor Vista.
Més informació:Firefox 2
http://www.mozilla.org/projects/bonecho/
Que passa amb les bateries dels portàtils?
No deixen de saltar a la web històries -la majoria d'elles il·lustrades- sobre explosions i combustions espontànies de bateries de portàtils. Això ha passat sempre o bé ens trobem davant d'un nou fenomen de bateries de baixa qualitat?
La resposta és simple: ha passat sempre, encara que sembla que en menor grau. Ja en data tan llunyana com el 1995, i per esmentar tan sols un exemple, la multinacional Apple -d'altra banda àmpliament coneguda per la bona qualitat dels seus productes- va patir a la seva pròpia carn el "síndrome de la bateria explosiva" que va disminuir les vendes del seu PowerBook 190.
Els recents casos d'anuncis per part de grans companyies de canvis massius de bateries defectuoses com han estat els de Toshiba i l'encara més espectacular de Dell (pel gran nombre d'usuaris afectats i la seva dispersió geogràfica per Amèrica i Europa, ja que normalment aquests casos només afecten a una regió en concret) han llançat al centre de la palestra a les bateries d'ordinadors portàtils. Molts hem pogut veure espectaculars imatges de portàtils encesos en un foc viu, o fins i tot el cas de qui va cremar a propòsit el seu vell iBook argumentant la combustió espontània de la bateria per a què li donessin un nou MacBook basat en processador Intel. Aquest últim "espavilat" va cometre una greu errada: va cremar l'exterior del portàtil però no la bateria en si...
Hi ha diversos tipus de bateries, però potser la més comú sigui la d'Ió-Liti (Li-Ion), que equipa a bona part dels equips portàtils. Aquestes poden trencar-se, explotar o encendre's espontàniament quan són exposades a altes temperatures o directament a la llum solar de forma perllongada (fet que augmenta la seva temperatura), el que ens porta a la conclusió de què una primera mesura de seguretat és mantenir el portàtil sempre fresc. Cal vigilar també no tapar accidentalment les ranures de ventilació de l'equip amb el qual treballem.
Els curtcircuits són la causa més comuna de combustió o explosió d'aquest tipus de bateries, pel que no han de ser mai manipulades indegudament, per exemple obrint-les i manipulant-ne l'interior.
En els casos abans esmentats de Dell i Toshiba, el problema de les bateries defectuoses consistia en una contaminació per partícules de metall dels components interns de la bateria, el que redundava en un augment de la temperatura interna i, finalment, la seva explosió en casos extrems.
Poca cosa podem fer per a evitar els defectes de fàbrica en aquests casos, però quan comprem un ordinador portàtil nou, podem començar controlant la temperatura de la bateria durant els primers dies. Això es pot fer moltes vegades mitjançant l'ús d'una utilitat específica existent a la BIOS de la nostra màquina o amb un programari apropiat.
