dimecres, d’octubre 18, 2006

Alliberada la versió 1.0 del projecte Portland

Facilita l'ús d'aplicacions en qualsevol entorn gràfic, sense que els programadors s'hagin de preocupar pels detalls particulars de cada entorn.

Un dels avantatges i, al mateix temps, taló d'Aquil·les de Linux és la varietat d'entorns gràfics disponibles per al sistema operatiu del pingüí. Avantatge perquè podem personalitzar el nostre sistema donant-li l'aparença que necessitem i consumint només els recursos de processament necessaris, i taló d'Aquil·les perquè la diferència d'entorns pot representar un problema per als programadors d'aplicacions, que han de tenir en compte com cada entorn gràfic diferent (Gnome, KDE, Xfce,...) situa les icones en llocs diferents, les opcions de menú també, etc . Per tal de pal·liar aquest problema i equiparar l'entorn gràfic de Linux a Windows o Mac OS X en aquest sentit ha nascut el projecte Portland.

El què pretén Portland és proporcionar als productors de programari (i especialment als més petits) un entorn comú d'execució d'aplicacions, independentment de l'entorn gràfic d'escriptori emprat en la distribució. Així, ha calgut treballar detalls com per exemple el browser (navegador web) usat. D'aquesta forma, quan una aplicació que s'està executant en una distribució compatible amb Portland envia una adreça URL per a què sigui oberta pel navegador per defecte, li és indiferent si el navegador és Firefox, Konqueror o Opera per a Linux per esmentar-ne només alguns. La forma d'enviar la URL és única, i ja s'encarreguen les eines de Portland de fer que la petició arribi a la seva destinació de forma correcta.

Amb aquesta facilitat es pretén esperonar la creació de programari per a Linux per part dels petits productors, pensant especialment en les aplicacions per a ordinadors desktop (d'escriptori).

L'arquitectura de Portland es divideix en dues parts: d'una banda una sèrie d'eines en línia de comandes anomenades en el seu conjunt xdg-utils, i que són les encarregades de funcions com ara la instal·lació i desinstal·lació d'icones a l'escriptori, afegir i treure les opcions de menú corresponents a un programa o enviar un missatge de correu electrònic usant el client configurat per l'usuari.

La segona part de Portland és la DAPI (Desktop API), que consisteix en una interfície de programació que facilita l'accés des dels programes a elements propis i característics de l'escriptori com poden ser llibretes d'adreces o l'estalvi de pantalla.

De moment, els escriptoris que han sortit més avantatjats són Gnome i KDE, les dues principals iniciatives d'entorns gràfics per a Linux existents avui en dia. També s'està treballant en ampliar el suport per a Xfce, un puixant escriptori que cada dia compta amb noves distribucions que l'inclouen per defecte.

Segons han anunciat la OSDL i freedesktop.org, els impulsors del projecte, Portland 1.0 ja ha estat adoptat per distribucions tan conegudes com Debian, Fedora i openSUSE, i altres com Linspire i Turbolinux estan pensant a fer-ho.

Més informació:

Pàgina web oficial de Portland
http://portland.freedesktop.org/wiki/