El racó d'en freejack: de juny 2005

dijous, de juny 30, 2005

AMD presenta querella contra Intel per pràctiques monopolístiques als EUA

L'acció podria ser el resultat d'una recent victòria judicial d'AMD al Japó per un cas idèntic.

AMD anunciava el 28 de juny que havia presentat una demanda judicial contra Intel davant de la cort federal del districte de Delaware (Estats Units). El motiu serien les suposades pràctiques monopolístiques il·legals que el gegant dels microprocessadors hauria realitzat contra AMD.

Segons l'escrit acusatori presentat, Intel hauria pressionat de forma il·legal a 38 companyies, entre les quals s'hi troben integradors de sistemes, distribuïdors i venedors, per a què usessin en exclusiva processadors Intel, deixant de banda els microxips fabricats per AMD. Entre les empreses llistades s'hi troben pesos pesants com Dell, Sony o Toshiba.

AMD també acusa a Intel d'aprofitar la situació per mantenir els preus dels xips exageradament alts en benefici propi i aprofitant-se de la situació de monopoli i de les seves pràctiques il·legals.

Aquest cas recorda en la seva forma i plantejaments al judici que ja va patir per les mateixes causes un altre gegant de la microinformàtica mundial: Microsoft. En el seu dia, el gegant de Redmond fou acusat de pràctiques il·legals en el sector dels sistemes operatius i els navegadors web.

Aquesta no és la primera causa legal per suposades pràctiques monopolístiques a la què Intel s'enfronta. Fa uns mesos la companyia californiana va perdre un judici pel mateix tema al Japó, i la Comissió Europea està vigilant de prop les activitats del fabricant nord-americà pels mateixos motius.

Actualment s'estima que Intel podria tenir entre un 80 i un 90% del mercat mundial de microprocessadors.

En el moment d'escriure aquestes ratlles, Intel no havia respost oficialment a les acusacions d'AMD.

Més informació:

AMD Files Antitrust Complaint Against Intel In U.S. Federal District Court
http://www.amd.com/us-en/Corporate/VirtualPressRoom/0,,51_104_543~99713,00.html

Microsoft mostra novetats a la Gnomedex 5.0

Les novetats es centren especialment en l'Internet Explorer 7, amb una interfície d'usuari renovada en la que s'hi inclou un cercador integrat al més pur estil Safari, i es canvien certs elements d'orde i lloc.

Gnomedex és una conferència anual centrada en temes de noves tecnologies que compta amb diversos "keynote speakers" (conferenciants) de rellevància internacional. Per cert, que encara que el seu nom recordi al de l'escriptori gràfic per a Unix/Linux Gnome, no té cap relació amb aquest. La semblança és deguda al fet que la Gnomedex és organitzada per la companyia Lockergnome (gnome vol dir gnom en anglès).

Durant l'edició de la Gnomedex celebrada enguany, representants de Microsoft van mostrar diverses novetats com ara les primeres versions de prova de l'Internet Explorer (IE) 7 i una nova "build" de Longhorn.

Primeres captures de pantalla de l'IE7

Per la Xarxa de xarxes han començat a circular ja les primeres captures de pantalla del futur Internet Explorer 7, la versió del navegador web de Microsoft que s'inclourà en Longhorn (el successor del Windows XP). Fins ara s'havia parlat de les funcionalitats que inclouria, però no del seu aspecte, que és precisament el que s'ha vist aquests dies.

El nou IE tindrà una interfície més "neta", amb menys elements en pantalla i més semblant al navegador Firefox.

Com a element destacable, s'hi inclou un cercador integrat en el navegador, una tendència que fa temps que segueixen els browsers de la competència com el mateix Firefox o el Safari d'Apple, malgrat que en aquest cas no es tracti de Google, si no probablement de MSN Search, tot i que és gairebé segur que l'usuari pugui canviar aquesta preferència, encara que no és menys cert que la major part dels usuaris ni tan sols es molesta a fer això.

D'altra banda, la barra de menú ja no es troba a la part superior de la finestra, si no que ara s'ubica entre la barra d'adreces i l'espai en què es renderitza la plana en si.

Finalment, mencionar el lector de feeds RSS incorporat en el programa.

Les captures de pantalla corresponents a la presentació de l'IE7 a la conferència Gnomedex 5.0 es poden veure a

Neowin.net - Where unprofessional journalism looks better - Internet Explorer 7 Screenshots
http://www.neowin.net/comments.php?id=29131&category=main

Nova build de Longhorn

També es va veure durant la conferència una presentació d'una nova versió de Longhorn, nom en clau del sistema operatiu que seguirà a l'actual Windows XP en la línia de desenvolupament de Microsoft.

Segons alguns rumors, aquesta darrera build presentada podria ser la triada per ser alliberada com a versió beta per a desenvolupadors i usuaris aquest mateix estiu.

Les captures de pantalla corresponents a la build 5087 de Longhorn es poden veure a

Flexbeta - Windows Longhorn Build 5087
http://www.flexbeta.net/main/comments.php?catid=1&id=13690

dimecres, de juny 29, 2005

Windows podria executar-se sobre la propera generació de Mac's!

Unes proves realitzades per Thinksecret sobre els primers kits de desenvolupament proporcionats per Apple revelen que Windows és perfectament instal·lable i usable en aquests ordinadors. Tot i que aquestes màquines podrien no ser fidels reproduccions del que serà el producte final, les alarmes ja han saltat.

L'etern somni de convergència entre les dues plataformes microinformàtiques per excel·lència (els mal anomenats PC's i els Apple Macintosh) semblava estar una mica més a prop fa un parell de setmanes després de l'anunci per part d'Apple de que en un any migrarà tots els seus ordinadors a xips Intel de 64 bits, abandonant d'aquesta forma el maquinari basat en l'arquitectura PowerPC. Les especulacions sobre la possibilitat d'executar Windows en un Mac o Mac OS X en un PC es van disparar des del mateix moment en què es va confirmar la notícia, malgrat que des d'Apple es va dir d'entrada que la intenció no era aquesta. A més, la majoria dels experts va coincidir des del principi en la voluntat de la companyia de Steve Jobs d'oferir una plataforma diferent i diferenciada.

Tot i les negatives d'Apple, les especulacions sobre el que podria executar o no la nova arquitectura dels Mac han continuat fins ara.

Thinksecret, una publicació especialitzada en rumors i fets sobre la plataforma Mac, ha tingut l'oportunitat de testejar un dels primers kits de desenvolupament proporcionats per Apple per tal de facilitar la migració a la nova arquitectura. Aquest kit consta d'un ordinador Macintosh funcionant amb un Pentium 4 d'Intel a 3,6 Ghz. amb 2 MB. de caché de segon nivell (L2), un bus frontal de 800 MHz. i 1 Gb. de RAM.

Windows funciona

La primera prova realitzada per l'equip de Thinksecret al nou kit responia a la pregunta que es feien tots els aficionats al món de la microinformàtica: podria el nou Mac executar Windows XP? I, efectivament, el sistema operatiu de Microsoft es va instal·lar sense problemes en una partició NTFS i va arrancar la màquina perfectament.

L'únic problema patit fou amb la tarja gràfica, perquè Windows va ser incapaç de treure-li una resolució superior a 800x600, tot i comptar amb una tarja Intel Graphics Media Accelerator 800 connectada a un Apple Cinema Display capaç de suportar resolucions de 1600x1200.

Mac OS X en altres PC's

En intentar arrancar Mac OS X des del CD proporcionat per a la seva instal·lació per Apple en altres PC's (concretament un Dell i un "clònic"), l'equip de Thinksecret va rebre un missatge d'error indicant que el maquinari no estava suportat per Darwin x86*.

Una de les teories considerades per l'equip de Thinksecret per explicar aquesta errada és que la companyia de Steve Jobs podria introduir un xip en les seves noves màquines, inútil en funcionalitat però que només identificarà a la màquina com a un Mac. En intentar instal·lar el Mac OS X, aquest cercaria el xip i, de no trobar-lo, finalitzaria el procés d'instal·lació amb un error.

La cara positiva d'això és que la protecció que representa un xip és salvable, per la qual cosa els amants del bricolatge informàtic podrien tenir davant seu tot un repte per al futur.

* Darwin és la modificació de BSD que serveix com a base al Mac OS X.

Més informació:

Think Secret - A first look at Apple's Intel Mac (with photos)
http://www.thinksecret.com/news/0506intelmac.html

Microsoft declara la seva intenció d'integrar el format RSS en Longhorn

Els "feeds" descarregats d'Internet estarien disponibles per a les aplicacions instal·lades en el sistema a través d'una API específica. La notícia ja ha despertat la inquietud dels programadors d'aplicacions lectores de RSS, ja que segons ells això acabarà amb aquest mercat.

RSS (les sigles de la qual signifiquen Really Simple Syndication en la seva versió 2.0) és un format de fitxer basat en XML que permet la "sindicació" de continguts. Anteriorment, per accedir als continguts d'una web, havíem d'obrir el nostre navegador i accedir a la plana per a veure'n les novetats. RSS ens permet descarregar de forma automatitzada els titulars dels nous articles disponibles a la web per a què nosaltres descarreguem només aquells que ens interessin. És un format àmpliament emprat en weblogs i sites de notícies.

Les versions anteriors d'aquest estàndard es coneixen com a Rich Site Summary (corresponent a la versió 0.91) i RDF Site Summary (0.9 i 1.0).

Microsoft anirà un pas més enllà en la integració de RSS: no només estarà disponible a través del navegador web Internet Explorer o d'un programa independent, si no que s'integrarà en el sistema operatiu i els continguts podran ser descarregats i llegits per qualsevol aplicació gràcies a una API (Application Program Interface) que Longhorn posarà a la disposició dels programadors.

D'esta forma, els diferents programes podran intercanviar informació amb llocs web, els quals podran facilitar-los plantilles, add-ons o plug-ins de qualsevol tipus, i informar als usuaris de les últimes novetats sobre el programari que estan emprant. Un bon exemple d'això podria ser un portal web d'empresa on es disponibilitza el calendari d'actes celebrat per aquesta empresa, amb la possibilitat de sindicar-lo des del nostre programa d'agenda i que les cites siguin afegides automàticament... i això és només la punta de l'iceberg pel que fa a possibilitats.

Una mesura polèmica

Gairebé no cal ni dir que la iniciativa de Microsoft ja ha despertat recels a la Xarxa. Els primers en protestar han estat els desenvolupadors de programes client de lectura de feeds RSS, que es queixen de que Microsoft faci amb aquest camp el que en el seu moment ja va fer amb els navegadors web i més concretament amb Netscape: aprofitar la seva posició dominant en el mercat per a eliminar la competència. Amb un client RSS ja integrat en el sistema qui es molestaria a buscar un altre programa, descarregar-lo i instal·lar-lo?

Una altra queixa va en el mateix sentit, encara que un pas més enllà: Microsoft intentaria dominar el sector RSS per a imposar els seus estàndards i d'aquesta forma treure quota de mercat a la competència. Els partidaris d'aquesta teoria fan especial esment en què la companyia de Redmond també posseïx interessos en el sector de la premsa (el canal MSNBC), i que el seu lector RSS ja vingués amb els feeds de notícies corresponents a aquest servei d'informació redundaria sense cap mena de dubte en un notable augment d'audiència...

I encara hi ha més arguments, aquest cop sobre el format d'arxiu. Microsoft ja ha presentat una proposta d'especificació d'una variant de RSS 2.0 que permet treballar amb llistes ordenades en l'estàndard. Moltes persones temen que la companyia de Bill Gates "s'apoderi" de l'estàndard per a variar-lo al seu gust, perjudicant així altres plataformes com Linux o Mac OS X, fent quelcom semblant al què gairebé va passar amb Java.

Malgrat tot, el que sí és cert és que tots els navegadors web estan incorporant lectors de feeds RSS, com el Safari d'Apple i el Firefox, i si Microsoft no es vol quedar enrere amb l'Internet Explorer, es veu obligada a fer el mateix.

A partir d'ara també caldrà ver quant triguen la resta dels sistemes operatius en copiar i adaptar la idea proposada per la companyia de Redmond.

Més informació:

Microsoft to Deliver RSS Support to End Users and Developers in Windows "Longhorn": Simple list extensions for RSS Specification are made freely available via Creative Commons.
http://www.microsoft.com/presspass/press/2005/jun05/06-24RSSIntegrationPR.mspx

ClamAV: l'antivirus lliure

Tot i que no és molt senzill d'emprar directament per l'usuari final, un bon grapat d'eines lliures construïdes al seu voltant en faciliten la primera presa de contacte.

Si semblava que al món del programari lliure li mancava alguna cosa, això era un antivirus, malgrat que esta apreciació només la fan els que no coneixen ClamAV, un antivirus alliberat sota la GPL (GNU General Public License).

ClamAV és un projecte obert a col·laboracions de qualsevol mena (i, de fet, té una bona llista de "contributors" individuals i empreses que han proporcionat recursos econòmics o d'altra mena per a la bona marxa del seu desenvolupament) l'objectiu del qual és el de programar un motor antivirus i les corresponents bases de dades de signatures actualitzades amb un escànner en línia de comandes, interfície per a sendmail i suport per a escanejar fitxers comprimits (RAR, ZIP, CHM -Microsoft-,...) entre d'altres facilitats.

Tot i que va néixer inicialment com a antivirus per als sistemes Linux i BSD amb missions de servidor, podem trobar ports per a entorns Windows, Mac OS X, Solaris i fins i tot BeOS.

Si algú es pregunta sobre la seva efectivitat, n'hi ha prou amb dir que durant l'expansió de diverses variants del virus Bagle a finals del 2004, ClamAV fou el tercer antivirus d'una llarga llista d'aquests programes en incorporar les signatures necessàries per a detectar-les.

Gràcies a la seva gratuïtat i disponibilitat del codi font, juntament amb la seva integració a nivell de servidor, ClamAV és una bona opció per als desenvolupadors i integradors de tallafocs per hardware, per posar un exemple. A més, al seu voltant s'han desenvolupat una sèrie d'eines proporcionades per terceres parts com ara interfícies gràfiques d'usuari que faciliten el seu ús en ordinadors d'usuari final.

Malgrat tot ClamAV no es considera molts cops en les comparatives d'antivirus, centrades en productes comercials, la qual cosa redunda en un llast que aquest producte arrossega davant de molts usuaris finals, que confien en aquests estudis per a triar una eina antivirus.

Més informació:

ClamAV
http://www.clamav.net/

dilluns, de juny 27, 2005

Primers plans per a Fedora Core 5

Quan tot just s'ha alliberat la versió Core 4 de Fedora, ja es comença a parlar de les funcionalitats que inclourà la propera versió o que, almenys, seria desitjable que inclogués.

Una de les queixes que ha suscitat aquesta darrera revisió de Fedora és que el projecte s'està convertint en quelcom massa gran. I és que només els CD's d'instal·lació sumen un total de quatre, més altres quatre amb els codis font. La primera proposta que s'ha realitzat en el sentit de disminuir la mida de la distribució és eliminar alguns dels programes que realitzen funcions repetides, quedant-se amb el que les faci millor. La resta dels continguts es podria afegir igualment, però en discos d'extres que serien optatius en la seva instal·lació, ja que almenys tres dels quatre CD's actuals han de passar pel lector de CD abans de finalitzar la instal·lació de Fedora, per petita que sigui aquesta*.

Quelcom que també es troba a faltar en el projecte Fedora i que ja tenen en altres distribucions és un CD Live que es pugui executar directament sense haver d'instal·lar el sistema operatiu al disc dur. SuSE o Ubuntu són només algunes de les grans distribucions que ja disposen d'aquesta facilitat.

Eines de còpia de seguretat (backup) per a GNU/Linux n'hi ha unes quantes, però no totes estan a l'abast de l'usuari final per senzillesa en el seu ús. Un dels objectius que podria marcar-se la comunitat Fedora per a la propera versió és la inclusió d'una eina d'aquest tipus.

El fenomen P2P ha impactat molt fort en tota la comunitat informàtica, tant a nivell d'usuari final com de tècnic o usuari avançat. Les distribucions GNU/Linux han captat la inquietud dels internautes per conèixer i usar tals sistemes, i algunes han començat a incloure clients per a diverses xarxes, com per exemple SuSE. Per a la propera versió de Fedora es parla d'incloure-hi algun client compatible amb el protocol BitTorrent, que cada dia s'està fent més conegut i emprat i és, per exemple, el que usa la mateixa Fedora per a disponibilitzar les imatges ISO corresponents als CD's de la distribució.

Altres novetats que podrien entrar en l'àmbit de la propera versió de Fedora són:

Nou gestor de paquets gràfic, que s'integraria amb l'instal·lador de la distribució, Anaconda.
Una eina de configuració del tallafocs millorada.
Modificar l'instal·lador Anaconda per a què es pugui connectar a un repositori de programari i actualitzar el sistema instal·lat en una fase última de la instal·lació.
Integració del sistema de virtualització Xen.
Eines d'administració del servidor de directori i LDAP.
Millores en la velocitat d'arrancada i tancament del sistema operatiu.
Millor coordinació amb Fedora Legacy per proporcionar suport a les versions que vagin quedant antiquades.
Possibilitat d'hivernar un ordinador portàtil.
Sistemes de fitxers encriptats.

* En principi. L'equip d'iMàtica no ha pogut provar absolutament totes les variants possibles de la instal·lació.

Més informació:

FC5Future - Fedora Project Wiki
http://www.fedoraproject.org/wiki/FC5Future

dijous, de juny 23, 2005

Arriba el videoblog

Vimeo és un dels primers serveis que permet la creació de weblogs però amb vídeo en comptes de textos escrits.

Era lògic: després dels weblogs en text i dels podcasts, el següent pas era afegir vídeo als continguts publicats a Internet. A més, diversos factors acosten cada cop més aquesta possibilitat per a què estigui a l'abast de tothom.

En primer lloc, les cada dies més ràpides connexions a Internet, tant de baixada com de pujada, la qual cosa ens facilita primer la publicació d'aquesta mena de continguts (el vídeo empra molt d'espai en disc per al seu emmagatzemament) i després la seva visualització. La cada vegada més gran difusió de les càmeres de vídeo digitals, gràcies a la baixada dels seus preus, és l'altre factor important per a poder fruir d'aquesta nova modalitat de publicació online. Ara fins i tot surt més barata una càmera senzilla d'uns pocs megapíxels que una càmera tradicional per a gravar en cinta. I encara que la qualitat sigui inferior, per mostrar el que gravem a Internet és més que suficient.

I finalment, el factor que ens queda és el mitjà on publicar els nostres vídeos. Un bon exemple d'aquests mitjans pot ser Vimeo, un dels primers -si no el primer- videoblogs. Funciona com un weblog normal: primer ens registrem gratuïtament per a donar-nos d'alta com a usuaris del servei. La veritat és que a Vimeo el procés és extremadament ràpid, perquè només se'ns demana nom d'usuari, contrasenya i una adreça vàlida de correu electrònic. A partir d'aquí ja podem "pujar" fitxers de vídeo. El límit d'espai es troba en els 8 megabytes setmanals i en principi el format del vídeo és lliure.

Els internautes poden afegir en el seu lector de feeds RSS l'adreça de Vimeo, perquè en el moment d'entrar un vídeo podem donar-li opcionalment un títol, un petit resum i uns tags per afegir a la plana web generada pel gestor de continguts.

Més informació:

Vimeo : Share Your Video Clips
http://www.vimeo.com/

dimarts, de juny 21, 2005

Posa-li Linux al teu iPod!

Veure imatges o jugar a videojocs són algunes de les funcionalitats que permet actualment el projecte per a instal·lar Linux a l'iPod.

Sense cap mena de dubte, tot o gairebé tot el que crea Apple es converteix en un producte de culte. L'iPod no és una excepció a aquesta regla, i com tot bon producte de culte, disposa de legions d'usuaris-admiradors disposats a trucar-lo i preparar-lo per a realitzar funcions diferents (molts cops complementàries) a la seva comesa inicial. Un d'aquests grups és el que ha aconseguit crear una distribució de Linux per a l'iPod.

Basat en uClinux, una distro concebuda per a dispositius encastats i microcontroladors, l'iPodLinux Project ha creat una distribució del sistema operatiu del pingüí que pot ser executada en un iPod, des dels primers models fins a la tercera generació. I s'està treballant en els nous iPod's de quarta generació com l'iPod Photo, l'iPod Shuffle o l'iPod Mini.

El procés d'instal·lació és d'allò més simple, perquè només hem de connectar el nostre iPod al Mac o al PC i executar l'instal·lador, perquè hi ha versions per a Mac OS X i per a Windows. Un cop realitzat aquest procés, amb un soft-reset de l'aparell (prémer simultàniament els botons menú i play/pause) veurem aparèixer el somrient rostre de Tux, la mascota de Linux que ens dóna la benvinguda al nostre iPod "linuxejat". Per alternar entre Linux i el firmware que porta l'iPod per defecte, només haurem de realitzar soft-resets. El carregador de Linux ens deixarà seleccionar l'opció adequada cada cop que arranquem l'aparell.

I què podem fer amb Linux en el nostre iPod? per començar, gravar àudio, jugar a jocs clàssics (Pong, Tetris, Asteroids,...) i veure imatges (encara que no ens enganyem: l'iPod no se'ns convertirà per art de màgia en un iPod Photo). Actualment, i entre d'altres noves funcionalitats, l'equip de l'iPodLinux Project està treballant en un emulador de videoconsola Game Boy i un altre de ZX Spectrum. Fins i tot disposem d'un gestor d'arxius i una aplicació de calendari.

A la plana web hi ha disponibles diversos recursos per a tota aquella persona interessada en instal·lar Linux en el seu iPod, com ara manuals d'instal·lació i ús, i fins i tot accés a un canal de xat IRC per parlar en persona amb els desenvolupadors o altres usuaris.

Més informació:

Macworld: Secrets: The Linux iPod
http://www.macworld.com/2005/05/secrets/julygeekfactor/index.php

Main Page - WikiPodLinux
http://www.ipodlinux.org/Main_Page

Linux on iPod - Blog
http://www.ipodlinux.org/blog/

Emulador permet executar programari de Linux sobre PPC, Darwin i Mac OS Classic sobre Mac OS X

No ofereix encara suport per a so o reconeixement de perifèrics USB, però ja és funcional i permet l'execució de sistemes operatius per mitjà de l'ús de màquines virtuals hardware.

Mac-On-Mac és un port de l'emulador Mac-On-Linux. Aquest últim permet l'execució dels sistemes Mac OS Classic i Mac OS X sota Linux, amb una pèrdua de rendiment mínima. Mac-On-Mac permet exactament el contrari: l'execució de programari de Linux, OpenDarwin, Mac OS Classic i Mac OS X sota -i valgui la redundància- l'últim sistema llistat: el Mac OS X d'Apple.

Aquest programari és lliure, essent distribuït sota la llicència GPL, i pot descarregar-se en codi font o binaris precompilats des de la plana web del projecte. De moment, l'estadi de desenvolupament no es troba molt avançat, perquè s'adverteix des del seu site que la unitat de CD o DVD de l'ordinador podria no ser reconeguda des de l'emulador, i el so, la xarxa i els dispositius USB no funcionen.

A la plana web oficial podem trobar documentació que ens explica com instal·lar el programa o crear una màquina virtual per a un dels sistemes operatius suportats.

Més informació:

Mac-on-Mac
http://maconmac.bastix.net/

dilluns, de juny 20, 2005

El projecte OpenSolaris dóna els seus primers fruits

Es dóna a conèixer la primera distribució derivada d'OpenSolaris, en un estat de desenvolupament molt embrionari però que ja s'executa des d'un CD Live i permet treballar en línia de comandes.

Tot i que des d'alguns sectors tecnològics s'ha criticat a la iniciativa OpenSolaris per haver estat alliberada sota una llicència no-lliure*, no hem estat poques les persones -i m'incloc entre elles- que hem seguit amb interès aquesta iniciativa per a veure els resultats que d'ella en sortien. I aquests comencen a ser palpables.

La principal dificultat d'OpenSolaris és que s'ha entregat un codi font que necessita encara ser treballat per aconseguir quelcom utilitzable per part dels usuaris finals, una dificultat salvable fàcilment si es tenen alguns coneixements avançats d'informàtica en general i de Unix/Linux en concret. Això ha fet que no hagi sorgit cap distribució finalitzada i preparada per a usar derivada d'OpenSolaris... fins ara.

SchilliX, primera distribució OpenSolaris

Desenvolupada per un petit grup de programadors, SchilliX empra una filosofia que ha fet fortuna en el món de Linux: un LiveCD executable directament, també instal·lable en disc dur i també utilitzable des d'una clau USB. D'aquesta forma l'usuari pot provar abans de decidir-se a instal·lar-la i usar-la.

De moment SchilliX es troba en un estat molt embrionari, i només s'executa des d'una línia de comandes, cosa tot i no fer-la inviable com a alternativa en el sector dels desktop, sí que dificulta en gran mesura la seva adopció.

Les utilitats que inclou aquesta distro són cdrecord, GCC 3.4.3 i l'interpret de comandes bash entre d'altres.

De moment l'única versió disponible és la 0.1, malgrat que el seu desenvolupament continua...

* Cal diferenciar codi obert de programari lliure. El segon implica al primer, però no així en sentit invers. La CDDL, llicència elaborada per Sun Microsystems sota la qual s'ha obert el codi font de Solaris, no compleix amb les quatre llibertats postulades per Richard Stallman per a ser considerada una llicència lliure.

Més informació:

SchilliX - OpenSolaris based Distribution
http://schillix.berlios.de/

diumenge, de juny 19, 2005

Mandriva adquireix Lycoris

Després d'adquirir a la brasilera connectiva i un cop superada la crisi financera que va patir fa alguns mesos, l'antiga Mandrake Linux es fa ara amb el control d'una de les companyies que han lluitat per acostar Linux als ordinadors dels usuaris imitant en tot el possible l'aparença i funcionalitat del Windows.

La companyia, d'origen francès, va declarar l'estat de fallida el 27 de gener del 2003, i s'hi va trobar sumida de forma oficial fins al 30 de març del 2004. La causa de la fallida fou la impossibilitat de frenar les despeses sumada a la incapacitat de generar beneficis. Al seu torn, aquesta circumstància va ser deguda en part a la mala qualitat de les versions 9 i 10 de la seva distribució, en contrast amb la bona feina demostrada en les versions 7 i 8.

Però com l'au fènix Mandrake va ressorgir de les seves cendres, i al gener d'enguany anunciava l'adquisició del fabricant brasiler Conectiva, la distribució de la qual gaudia de bona fama en el sector servidors. Amb aquest moviment la companyia tornava a estar entre les grans del sector, tot i que el seu recent estat de fallida encara despertava alguns recels, que poden ser abandonats amb l'anunci d'aquesta setmana.

Per la seva banda, Lycoris fou fundada l'any 2000 amb el nom de Redmond Linux Corp. ja que els seus quarters generals es troben en aquesta població de l'estat de Washington (EUA), curiosament el mateix lloc on té la seva seu central Microsoft. I precisament el seu fundador, Joseph Cheek, va treballar anteriorment per a la companyia de Bill Gates.

Com ja es declara en la nota de premsa emesa conjuntament per Mandriva i Lycoris, el principal objectiu d'aquesta adquisició és traspassar l'experiència adquirida per la companyia nord-americana a l'escriptori de Mandriva.

A banda, Lycoris també ha estat pionera en oferir distribucions de Linux d'ús simple per a Tablet PC's i PDA's, ja que tot i que existien anteriorment diverses solucions preparades per a estos segments de mercat, cap tenia la facilitat d'instal·lació i ús de les versions de Lycoris.

L'objectiu immediat és el de crear una sola distribució per a l'usuari final partint de Mandriva Discovery i Lycoris Desktop/LX.

Amb aquest pas, Mandriva guanya punts suficients per a enfrontar-se de tu a tu i fins i tot superar a distribucions com Novell/SuSE i Fedora, ja que disposarà no només de solucions semblants si no també d'un ampli ventall que cobrirà altres segments de mercat.

Més informació:

Mandriva announces acquisition of main Lycoris assets, new move on the desktop
http://www.mandriva.com/company/press/pr?n=/pr/corporate/2556

divendres, de juny 17, 2005

OpenSolaris ja està preparat per a ser descarregat

Complint amb les expectatives generades, Sun Microsystems ha obert el codi font del sistema operatiu Solaris sota el paraigua del projecte OpenSolaris.

A alguns els semblarà estrany això de “complint amb les expectatives generades” amb la que he obert el text d'aquesta notícia, però és que Sun no ha defraudat a ningú que ja conegués les restriccions existents en l'obertura del codi del seu Unix propietari. Aquest alliberament de codi es realitza sota la llicència CDDL, que difereix d'altres més conegudes com la GPL.

La CDDL (Common Development and Distribution License) preveu la possibilitat de permetre la coexistència en un mateix projecte de programari lliure i programari propietari, fins i tot si aquest últim està protegit per patents. La base d'aquesta llicència és una altra, la MPL (Mozilla Public License) 1.1, creada i emprada per la fundació Mozilla. Amb aquesta mena de llicència, Sun Microsystems pot obrir una part del codi font del seu sistema operatiu, però deixant una altra (la que no li interessi revelar) en secret.

Es pot realitzar una analogia entre l'actual comunitat OpenSolaris i el que fou al principi el projecte Mozilla. Aquest darrer fou el resultat de l'alliberament del codi del navegador Netscape per part d'America On Line (AOL), quan aquesta empresa va veure que el futur del browser no es presentava precisament bé.

El que actualment es pot descarregar de la web d'OpenSolaris defraudarà a més d'un lector, ja que a diferència dels projectes GNU/Linux, en els quals disposem de l'accés al codi font però també a imatges ISO dels CD's ja preparades per a la seva instal·lació, en OpenSolaris.org podrem descarregar el codi font o els binaris que exigiran encara un cert procés d'instal·lació i compilació abans de poder-los usar. Durant els propers dotze mesos l'objectiu és construir una eina més usable per part de tothom.

El que sens dubte és gran avantatge del projecte OpenSolaris és poder disposar d'un clon open source de Solaris, un dels “unixes” més coneguts i reputats, amb una fama de solidesa i estabilitat guanyada de sobres. Però, fins a quin punt es podrà aprofitar aquesta iniciativa, és una possible pregunta que haurà de ser la mateixa comunitat de desenvolupadors la que li doni resposta.

Més informació:

OpenSolaris.org
http://www.opensolaris.org/

El projecte Fedora llança la versió Core 4 de la seva distribució

Com a principals novetats podem esmentar la seva disponibilitat per a l'arquitectura PowerPC, la inclusió de les darreres versions dels entorns gràfics KDE i Gnome, i l'OpenOffice 2.0 beta.

Novament, una de les considerades grans distribucions i hereva de la distribució orientada als ordinadors desktop de Red Hat, llança una nova versió: Fedora Core 4.

La principal novetat rau en la disponibilitat de la distribució per a la plataforma PowerPC. Anteriorment, i fins a la versió 3, Fedora només es trobava disponible per a les arquitectures x86 i x86-64.

Com a entorns d'escriptori, Fedora Core 4 incorpora les darreres versions de Gnome (2.10) i KDE (3.4).

Evince és un lector de documents que accepta els formats PDF i PostScript, i que substitueix a una sèrie d'utilitats independents presents fins ara en GNU/Linux.

OpenOffice 2.0, encara en fase beta, és una altra de les novetats destacables d'aquest nou llançament. Inclou una base de dades compatible amb Access a nivell de taules, i inclou el format OpenDocument per defecte. A més, també millora la compatibilitat amb els documents de l'Office de Microsoft.

Per als programadors, s'hi inclou la versió 4.0 del compilador GCC, i també l'entorn Eclipse 3.1, que tan bona acollida està tenint entre la comunitat de desenvolupadors.

Com sempre, en l'apartat de seguretat s'hi inclou SELinux (Secure Enhanced Linux), una arquitectura de seguretat millorada i integrada en el sistema operatiu.

Fedora Core 4 pot descarregar-se lliure i gratuïtament des del site del projecte Fedora, ocupant quatre CD's ISO per a l'arquitectura x86, un més (cinc en total) per a les arquitectures x86-64 i PowerPC de 32 i 64 bits.

Més informació:

Fedora Project, sponsored by Red Hat
http://fedora.redhat.com/

Llançada Debian 3.1 "Sarge"

La distribució de GNU/Linux lliure per excel·lència disposa ja de nova versió després de tres anys de desenvolupament.

Debian és considerada com a una de les "grans" distribucions de GNU/Linux, i és presa com a base per a moltes altres, les quals poden considerar-se com a "metadistribucions" de Debian. El seu Contracte Social és un text en el qual s'hi expliquen els objectius de la distro, i en el qual consta per exemple el compromís d'usar només programes que estiguin sota una llicència lliure com la GPL o d'altres. Gràcies a això es coneix a Debian com la distribució més lliure de totes.

Sense cap mena de dubte, la novetat més destacable d'aquesta nova Debian és el seu instal·lador, més simplificat que en versions anteriors i amb el qual s'intenta trencar la barrera que suposava la instal·lació per als usuaris més novells. El nou instal·lador és modular, té la capacitat d'autodetectar maquinari i instal·lacions desateses. Fins ara, la simplicitat de l'instal·lador de Debian (el mateix gairebé des del principi) i la voluntat de "no amagar" cap detall de la instal·lació a l'usuari* feien que la distribució tingués fama de ser difícil d'instal·lar i frenés a molts usuaris. Amb el nou instal·lador s'espera guanyar més base d'usuaris.

En el procés d'instal·lació ja es permet també configurar el servidor de X-Windows per a un gran nombre de targes gràfiques.

I no deixem encara el procés d'instal·lació, perquè Debian 3.1 es pot instal·lar des de CD, DVD, via xarxa, per mitjà de disquets o des de memòries USB.

El principal programari inclòs és:

Kernels 2.4.27 i 2.6.8
GCC 3.3.5
KDE 3.3
Gnome 2.8
XFree86 4.3.0
The GIMP 2.2.6
Thunderbird 1.0.2
Firefox 1.0.4
PostgreSQL 7.4.7
MySQL 4.0.24 i 4.1.11a
Apache 1.3.33 i 2.0.54
Samba 3.0.14

També per primer cop en Debian s'hi ha inclòs el cèlebre paquet ofimàtic OpenOffice, en la seva versió 1.1.3. Destacar també els paquets de programari d'educació, sanitat i accessibilitat, fruit de diversos subprojectes relacionats amb Debian (Debian-Edu/Skolelinux, Debian-Med i Debian-Accessibility).

Una altra característica d'aquesta distribució és que està disponible per a un ampli ventall de maquinari. Així, Debian 3.1 Sarge pot instal·lar-se en arquitectures x86, Intel IA-64, PowerPC, Motorola 680x0, MIPS o Sparc entre d'altres.

Debian ha estat criticada algun cop per oferir un cicle de noves versions massa lent, deixant molt temps entre llançaments, amb la qual cosa el programari acaba quedant desfasat. Tot i això, aquesta política té la seva raó de ser: s'agafen només versions estables i acabades, amb la qual cosa l'usuari mai rep (en la branca estable) una versió beta. Per a aquells que sempre vulguin estar a l'última, a risc d'emprar programari beta no acabat, hi ha la branca "unstable", que com el seu nom indica, no pot assegurar-se el seu funcionament al 100%. La nova versió ha trigat 3 anys en el seu desenvolupament.

* en general, Debian es va comprometre des del principi dels seus orígens en "no amagar" cap detall a l'usuari, forçant a aquest a aprendre una mica més del seu ordinador que allò més habitual per a treballar amb instal·ladors i utilitats gràfiques.

Més informació:

Debian - El sistema operatiu universal
http://www.debian.org/

La Xarxa especula sobre el canvi d'Apple als xips d'Intel

La que gairebé sense cap mena de dubte pot ser qualificada com a notícia de l'any en el sector informàtic està generant rius de tinta (encara que en la seva major part, tinta electrònica) en forma de rumors i especulacions sobre els veritables motius del canvi a xips Intel i el futur que depararà a la companyia de Cupertino aquesta decisió.

El motiu del canvi sembla ser clarament la impossibilitat d'IBM de proporcionar a la companyia de Steve Jobs la quantitat suficient de CPU's per a cobrir les seves necessitats, a més que tecnològicament els microxips fabricats per Big Blue s'estaven quedant lleugerament endarrerits respecte a l'arquitectura de 64 bits d'Intel o d'AMD. IBM havia promès a Apple superar la barrera dels 3 gigaherços, fet que unit al superior rendiment d'un PowerPC a idèntiques velocitats que un x86, hauria fet molt superior a la plataforma de Cupertino. Però les promeses del gegant blau no s'han complert, i aquest ha estat un cop especialment dur en el sector dels portàtils, en el qual IBM no ha pogut proporcionar-li a Apple un G5 per a la seva línia de PowerBooks.

Segons publicava recentment el New York Times, Apple hauria sondejat a diversos fabricants de xips abans d'optar per la plataforma Intel. Així, AMD amb la seva arquitectura de 64 bits, i Sony amb el seu processador Cell, també haurien entaulat negociacions amb la companyia de Cupertino, malgrat que sense arribar a bon port. En el mateix rotatiu s'hi afirma que tot el procés es va mantenir en secret per a IBM, que malgrat tot semblava sospitar alguna cosa i va intentar un contacte oficial d'alt nivell amb Apple, que fou evitat a tota costa des de la companyia de la poma, la qual només va informar IBM que el seu contracte de subministrament de xips seria revocat unes hores abans de fer pública la notícia.

Per a IBM el problema no ha estat tecnològic, si no comercial.

Suïcidi comercial

Segons el parer d'alguns experts, Steve Jobs ha comés una greu errada (alguns el qualifiquen fins i tot de "suïcidi comercial") en anunciar el canvi de xips abans de tenir a punt les noves màquines. El problema és que molts possibles compradors podrien tirar-se enrere en vista de que els nous Apple amb processadors Intel començaran a sortir al mercat d'aquí a un any, deixant obsoletes les màquines equipades amb processadors PowerPC. És més, entre molta gent el sentiment que ja ara els Mac's basats en el xip d'IBM són obsolets està present en gran mesura.

El millor d'aquesta situació -per als usuaris, que no per als distribuïdors- és que probablement l'anunci de Jobs provoqui una caiguda de preus de les màquines d'Apple a mitjà termini (2 o 3 mesos) per tal d'aconseguir vendre els estocs existents de màquines PowerPC, ja que un cop llançats els nous Mac's "Intel Inside", aquestes seran pràcticament invendibles.

Malgrat tot, i per a aquells que estiguin interessats en comprar un Mac basat en PowerPC, els recordem que Apple ha promès mantenir actualitzat el sistema per a aquesta plataforma durant un llarg període de temps, i que les aplicacions es podran migrar fàcilment a la plataforma Intel. El problema el trobaran probablement amb les noves aplicacions que es construeixin en 2-3 anys, ja que moltes d'aquestes podrien contemplar només la plataforma Intel.

El controvertit expert Robert Cringely va una passa més enllà i afirma que com a conseqüència d'aquest error de càlcul, Apple podria ser adquirida per la mateixa Intel, que d'aquesta forma "castigaria" a Microsoft i disposaria de productes com el Mac OS X per a fer-li la competència. Essent Intel la companyia líder en la fabricació de microprocessadors per a ordinadors, el futur de la plataforma tecnològica d'Apple estaria d'aquesta forma assegurat.

Atacar el mercat Windows

Encara que ja s'ha dit a diversos nivells oficials que no veurem un Mac OS X en qualsevol PC ni Windows funcionant sobre un Mac, no són pocs els que opinen que el moviment iniciat per Apple va encaminat a atacar "a l'abordatge" el sector de mercat de Microsoft, i que a mitjà-llarg termini veurem un Mac OS X corrent sobre "un PC normal".

Cal veure si el canvi de xips beneficiarà als programadors d'aplicacions d'emulació (màquina virtual hardware), ja que és una incògnita si es facilitarà la seva creació o els programes s'executaran a més velocitat gràcies a un joc d'instruccions compatible, encara que això podria no ser així a causa de la diferent arquitectura del maquinari que rodeja al processador.

Intel s'acosta a nous mercats

El fabricant de xips ha vist com queda pràcticament circumscrit al sector dels ordinadors, ja que els microprocessadors fabricats per IBM equipen a totes les videoconsoles de la propera generació, ja sigui per mitjà de l'arquitectura PowerPC o gràcies al nou i revolucionari Cell.

Intel sembla estar desitjosa d'entrar en nous sectors de mercat, i Apple disposa de la tecnologia i l'empenta empresarial necessària per a aconseguir-ho. A més, no en va fou la companyia de Steve Jobs la que va encunyar el terme "hub digital" per tal de designar el model d'ordinador personal del futur, que és precisament el que li interessa a Intel.

dimarts, de juny 14, 2005

A Salamanca es manifesten per a què no ens emportem els nostres papers...

Simplement patètic. Senzillament la gent que es manifestava el diumenge a Salamanca són una colla de dropos que no fan res més que viure del treball aliè sense fer res. El que van fer seria el mateix que si jo sortís al carrer a manifestar que dono el meu suport a en Mario Conde perquè va robar X milions de peles...

Els papers ens els van robar, i qui cridi a favor de que es quedin allà i contra les nostres justes reclamacions és, pura i simplement, un còmplice de robatori. Perquè els que ens els van robar són uns simples lladres. O bandits, no mereixen cap consideració més.

Crec fermament que els polítics d'aquí haurien d'ignorar la manifestació del diumenge, ja que per molt que ells es pensin el contrari, els salmantins no tenen ni veu ni vot en el que s'ha de fer amb els NOSTRES papers.

Qui vulgui un arxiu històric nacional que s'el faci, no que el mangui ja fet!

Com podria ser la GPL 3?

Un article signat per Richard Stallman i Eben Moglen ens dóna una imatge dels principals canvis en la popular GPL.

La GPL (General Public License) és la llicència de programari lliure del projecte GNU, escrita originalment per Richard Stallman per tal de garantir les quatre llibertats fonamentals que tot programa lliure ha de complir:

Llibertat 0 - La de poder executar el programa
Llibertat 1 - Veure i poder canviar el codi font del programari
Llibertat 2 - Realitzar còpies a voluntat del programari
Llibertat 3 - Canviar el codi font i, com a conseqüència, modificar la forma en què treballa el programa i les seves funcionalitats

La darrera versió de la GPL, la 2, data del 1991, per la qual cosa ja s'ha quedat una mica antiquada davant nous reptes que el món del programari lliure ha d'assumir, com per exemple la patentabilitat del programari, ja que han anat sorgint diferents reglamentacions en diversos països, o les plataformes "Trusted Computing" (Computació Confiable).

Per enfrontar-se a aquests reptes ja s'està treballant en la versió 3.0 d'aquesta llicència.

En un recent article publicat a la web de la GNU, Richard Stallman (considerat unànimement com a fundador del moviment del programari lliure) i Eben Moglen (Conseller General de la Free Software Foundation i professor de lleis i història de la llei a la Universitat de Columbia) ens desvelen ja més concretament els continguts que tindrà (o en el seu parer hauria de tenir) la nova versió de la GPL. Naturalment, una opinió com la de Richard Stallman tindrà un pes molt important en les decisions que es prenguin futurament dins de la GNU sobre aquest tema.

El document de Stallman i Moglen comença amb una introducció al que és la GPL i l'èxit aconseguit per aquesta llicència*, seguint per l'anàlisi de les dificultats que pateix en la seva implantació. I és que no cal oblidar que la GPL vol ser i és una llicència d'aplicació mundial, i que pot per tant entrar en conflicte amb llicències i reglamentacions d'aplicació local, especialment en matèria de copyrights. La versió anterior fou construïda per un equip d'advocats nord-americans, mentre que per a aquesta propera versió es treballa amb persones de diversos punts del globus.

Un altre aspecte que haurà de tractar la GPL 3.0 és l'encaix que tindrà amb altres llicències, especialment les que tinguin a veure amb el programari propietari. I és que cada vegada estem veient en major grau programari lliure juntament amb programari comercial, ja sigui en distribucions de GNU/Linux o programes comercials. A més, i segons explica el document, el moviment GNU és pragmàtic respecte al sistema politicosocial i econòmic existent actualment i, per tant, no es nega a un bon enteniment o fins i tot a aportacions de grans multinacionals que treballin amb programari privatiu, malgrat que naturalment sempre mantenint els seus principis ètics. La nova versió haurà doncs de contemplar tot això.

Finalment el document acaba amb un reconeixement a Richard Stallman com a autor de la GPL.

La GPL 3.0 passarà un període de discussió i aportacions per part de la comunitat en general abans de ser aprovada.

*gràcies al seu torn a l'èxit aconseguit pel programari que s'acull a ella, com GNU/Linux, un sistema operatiu present en tota mena d'ordinadors, des de desktops fins a grans servidors corporatius.

Més informació:

LWN: GPL Version 3: Background to Adoption
http://lwn.net/Articles/139297/

Microsoft presenta versió beta d'un nou editor d'imatges

S'anomena Acrylic i sembla néixer amb voluntat de fer-li la competència al Photoshop d'Adobe, tot i que encara es troba en una fase molt embrionària en el seu desenvolupament.

Un dels pocs camps en què Microsoft no es troba fins al dia d'avui amb un producte de qualitat i que tingui una forta penetració en el mercat és el de l'edició d'imatges. Això aviat podria deixar de ser així gràcies a Acrylic, un programa fruit de l'adquisició en el 2003 de Creature House, una empresa el principal producte de la qual era el programari de dibuix vectorial Expression, el qual la companyia de Redmond va distribuir als seus usuaris com a lliure descàrrega.

Acrylic sembla tenir la voluntat de lluitar de tu a tu amb un dels grans noms en el segment de la manipulació d'imatges, el Photoshop d'Adobe. El nou programari de Microsoft podrà llegir i escriure en els formats PSD i PDF, ambdós creats per Adobe.

Alguns, més que un programa de disseny, el veuen com el “germà pobre” d'altres programes com el mateix Photoshop, The GIMP o Paint Shop Pro. Malgrat tot des de Microsoft ja s'ha assenyalat que del que es disposa actualment és una beta en un estadi molt primitiu, pel que cal donar un marge de confiança al programa abans de comparar-lo amb altres productes.

La descàrrega de la beta és gratuïta, no requereix passar pel programa de comprovació de llicències de Microsoft, i el fitxer ocupa 79,5 MB. Un cop instal·lat, caduca al cap de 180 dies d'ús. Els requisits per a instal·lar-lo i usar-lo són disposar de Windows XP amb Service Pack 2 instal·lat a la nostra màquina, un processador a 733 MHz, 256 MB. de RAM, i una tarja gràfica amb resolució mínima de 800x600 a 24 bits de profunditat.

Més informació:

Microsoft Acrylic Technology Preview - Home
http://www.microsoft.com/products/expression/

La PlayStation 3 podrà executar algun sistema operatiu

Tot i que vindrà de fàbrica sense disc dur, més endavant podrem adquirir un d'aquests dispositius per tal de convertir la nostra PS3 en un veritable ordinador.

En una entrevista concedida a un website japonès, Ken Kutaragi (CEO de la divisió de videojocs de Sony i conegut com el creador de la PlayStation) ha declarat que la propera generació de videoconsola de Sony no sortirà al mercat amb un disc dur inclòs. Segons Kutaragi, independentment de la grandària de tal disc dur, aquest es quedaria petit en poc temps. És per això que Sony aposta a més llarg termini en un immens disc dur de xarxa, suposem que potser en un servei de pagament per lloguer.

En la mateixa entrevista Kutaragi ha afirmat que, malgrat tot, es vendran discos durs de diverses capacitats (80 Gb, 120 Gb,...) per a la PlayStation 3, i que els usuaris podran incloure-hi en ells algun tipus de sistema operatiu per a convertir la seva videoconsola en un ordinador de gran potencial gràcies a l'estructura del microprocessador Cell. Aquests discos durs serien de 2,5 polzades, estàndards en el segment dels ordinadors portàtils i, per tant, quelcom estàndard i no difícil de trobar al mercat.

Pel que fa al sistema operatiu, l'elecció sembla clara: Linux. Ja s'executa en la PS2, té una àmplia base d'usuaris en el món dels ordinadors i a més compta amb molt de programari. Però, per a Kutaragi, Linux és només el principi. I no perquè no serà l'únic sistema "traspassat" a la nova màquina, si no fins i tot per la possibilitat que sorgeixi algun nou sistema...

L'entrevista, traduïda a l'anglès, es pot llegir a

Add-on PlayStation 3 HDD will run Linux - News at GameSpot
http://www.gamespot.com/news/2005/06/09/news_6127219.html

diumenge, de juny 12, 2005

Jo i en Richard Stallman a l'IGC/INET 2005. Jo s�c el que va afaitat, per si hi ha dubtes... :-D

divendres, de juny 10, 2005

Microsoft basarà el format d'arxiu de l'Office 12 en XML

La companyia aposta cada cop més per aquest estàndard, que a partir de la nova versió del seu paquet ofimàtic serà el format per defecte per a desar els seus arxius.

XML (Extensible Markup Language) és un metallenguatge de marques (markup languaje), estandarditzat pel W3C (World Wide Web Consortium) l'objectiu del qual és servir com a base per a la creació de llenguatges descriptius concrets. Per exemple, l'HTML (el llenguatge que serveix per a crear les planes web) es pot entendre com a un subconjunt de l'XML.

L'XML és emprat per un ampli conjunt de programes, especialment en el terreny del programari lliure, ja que és un estàndard obert i multiplataforma. Per exemple, el format OpenDocument del grup OASIS, basat en XML, serà adoptat per la versió 2.0 de l'OpenOffice.

Microsoft migrarà el format per defecte de la propera versió de la seva suite ofimàtica, Office 12, a XML. Concretament, el nom que rep de moment el format de document de l'Office 12 basat en XML és "Microsoft Office Open XML Format", i serà el format per defecte per a Word, Excel i PowerPoint.

Segons la companyia de Bill Gates, aquest format millorarà les possibilitats d'interoperabilitat amb altres programes i plataformes, encara que des del nostre punt de vista hi ha una petita trampa en aquesta afirmació: la base de dades Access, un dels programes clau de l'Office a l'empresa, continuarà apostant per un format propietari, la qual cosa continuarà lligant a petites i mitjanes empreses a l'entorn de Microsoft. Un avantatge és que les especificacions del format seran lliures (segons el que ha afirmat Microsoft) i es podran implementar en qualsevol programari sense haver de pagar royaltys de cap mena.

Altres avantatges que s'esmenten des de Redmond són la millor recuperació d'errors, més seguretat i reducció de la mida dels arxius per mitjà de l'ús de la tecnologia ZIP per a comprimir les dades que es desin. Microsoft donarà a conèixer més detalls del nou format a la conferència TechEd 2005 que es celebrarà a Miami durant aquesta setmana.

No és el primer cop que Microsoft aposta per l'XML. Diverses seccions del seu website Microsoft.com ja operen des de fa temps proporcionant els continguts en XML, el qual és llegit perfectament des de l'Internet Explorer; podem citar per exemple la Knowledge Base. Fins i tot el mateix Office 2003 ja permetia desar i recuperar dades en aquest format.

Més informació:

Microsoft Office Open XML Formats Overview
http://www.microsoft.com/office/preview/fileoverview.mspx

Apple canvia els xips PowerPC per l'arquitectura x86-64

El canvi serà el més important d'ençà de la migració dels xips Motorola 68xxx a l'arquitectura PowerPC.

És sense cap mena de dubte la notícia bomba de la setmana (i m'atreviria a dir fins i tot que de l'any) en el camp tecnològic: després d'anys de rumors infundats o semi-infundats, la companyia de Cupertino s'acostarà una mica més a la plataforma PC, ja que abandonarà els ordinadors basats en els xips PowerPC en favor de màquines basades en l'arquitectura x86-64 d'Intel.

El canvi, molts cops anunciat en fals per diversos mitjans de comunicació especialitzats, fou anunciat anticipadament pels prestigiosos rotatius CNET News.com i la versió online de The Wall Street Journal, malgrat que molts analistes es van mostrar escèptics. Tot i això, aquest cop la notícia causava certa inquietud perquè fins ara sempre l'havien donat rotatius independents o considerats "menors" (amb tot el respecte, naturalment), però aquest cop es tractava de dos websites àmpliament coneguts i reputats.

Es va haver d'esperar fins al mateix dilluns dia 6 per a què fos Steve Jobs en persona qui donés la gran notícia.

Crònica d'una mort anunciada

Sempre és difícil saber del cert el perquè de quelcom quan no s'està implicat en persona en els fets, però és gairebé segur que el canvi de plataforma d'Apple ve provocat per les dificultats que ha tingut amb IBM en diversos sentits. En primer lloc perquè el fabricant de microxips ha tingut problemes més d'un cop per subministrar a la companyia de Cupertino la quantitat necessària de CPU's. D'altra banda, IBM sembla estar perdent la cursa que manté amb Intel per la velocitat de la CPU. Tot i que un G5 ofereix un rendiment semblant a un Pentium 4 d'última generació, la seva velocitat de rellotge ha quedat estancada, i Big Blue s'ha vist incapaç d'arribar als 3 gigaherços que va prometre a Apple.

L'estancament tecnològic pot ser el principal motiu pel qual Apple s'hagi decidit a tallar amb IBM. De totes formes, la relació entre ambdues companyies s'ha anat tensant en els darrers mesos precisament per aquests motius.

En paraules del mateix Jobs "El nostre objectiu és proporcionar als nostres clients els millors ordinadors personals del món, i mirant cap endavant Intel té la millor previsió de processadors ara mateix".

Una transició suau a mitjà termini

La fase de transició s'iniciarà d'aquí a un any, donant així temps a les empreses productores de programari per a què preparin i recompilin les seves aplicacions pensant en la nova arquitectura. Apple ja ha anunciat que disponibilitzarà els kits necessaris a la seva xarxa de desenvolupadors, malgrat que a un preu considerablement alt. Això, unit al fet que el programari lliure acostuma a portar un cert retard respecte al comercial, farà que la nova arquitectura d'Apple surti al carrer amb programari només de grans desenvolupadors, i havent d'esperar una mica més per a veure els petits desenvolupaments en format freeware, shareware o programari lliure que realitzen programadors individuals o petites empreses.

La data prevista per a veure els primers Mac's funcionant sota arquitectura x86-64 és a principis de juny del 2006, exactament d'aquí a un any. Per a finals de 2007 està previst que gairebé tots els Mac's surtin ja de les fàbriques funcionant amb un microxip d'Intel.

Les noves màquines incorporaran un sistema d'emulació que els permetrà executar el programari compilat per als Mac's actuals que funcionen amb PowerPC. És la mateixa idea que es va emprar en l'anterior transició de maquinari, entre la plataforma Motorola 68xxx i la PowerPC. Malgrat tot, és molt probable que els programes no natius de x86-64 pateixin un llast en el seu rendiment, ja sigui més o menys important.

A aquesta transició ajudarà sense cap mena de dubte el fet que el Mac OS X estigui basat en BSD, una branca del Unix. Concretament, el nucli modificat per Apple s'ha obert a la comunitat del programari lliure sota la denominació Darwin, que es manté per a l'arquitectura x86 i PowerPC. Diguem que, simplificant molt les coses, a Apple només li faltaria migrar Aqua i alguns components més a la nova arquitectura x86-64. Torno a insistir, aquesta explicació és molt simplificada, i la realitat és més complicada.

De fet, Apple sembla que ha completat la feina abans d'anunciar-ho, perquè a la conferència en què Steve Jobs va anunciar el canvi ja es va poder veure un Mac basat en un processador Intel corrent una versió de Mac OS X...

Suport per a tothom... menys per a Classic

Al comptar amb un nucli del sistema doblement mantingut (x86 i PowerPC), Apple podrà continuar realitzant canvis majors sobre un sol codi font i distribuint-lo compilat per a les dues arquitectures que mantindrà. Això facilitarà que els usuaris de Mac OS X sobre processadors PowerPC es mantinguin al dia durant tot el temps que duri la transició. El problema serà per a aquells que encara empren aplicacions de Classic (que és com Apple anomena a les versions del seu sistema operatiu anteriors a la 10.0), ja que és molt difícil adaptar les aplicacions d'aquest sistema a un nou canvi de maquinari, i més encara comptant que és una tecnologia en via morta...

Ni Mac OS X sobre un PC ni Windows sobre un Mac

A aquells que ja s'han fet il·lusions de veure el Mac OS X funcionant sobre un PC normal i corrent (un somni de molts "techies", aficionats a les noves tecnologies) es veuran defraudats en llegir que això no serà possible. Tot i emprar el mateix processador, el més probable és que l'arquitectura del maquinari continuï sent diferent i, per tant incompatible. A més, el fet que moltes parts del sistema com l'entorn gràfic Aqua siguin propietàries, impedeix fins i tot un esforç cooperatiu en el marc del programari lliure per a crear un "clon obert" de l'OS X.

Tampoc Apple llicenciarà el seu sistema, almenys en un futur proper; de fet, quan Steve Jobs va tornar a prendre les regnes de l'empresa de Cupertino, la primera cosa que va fer fou acabar expeditivament amb els clònics d'Apple. A Jobs li agrada mantenir el control sobre el seu maquinari, i és una estratègia que li ha donat bons resultats, perquè els seus ordinadors tenen fama de fallar molt poc al gaudir d'un programari que encaixa com un guant en el maquinari.

És possible que aquesta migració faciliti el camí als desenvolupadors d'altres sistemes operatius per a què adaptin el seu programari a la nova arquitectura d'Apple, malgrat que tampoc serà un camí de roses. Els propers dos anys seran fonamentals per veure si creix el ventall de sistemes operatius disponibles per als ordinadors de la poma.

Una història mil cops explicada

No és el primer cop que aquesta notícia salta a la palestra informativa, però una cosa la diferencia de la resta de les ocasions: aquest cop és veritat. Fins ara, els rumors es basaven en fonts anònimes procedents de la pròpia Apple i AMD o Intel, segons els casos.

Més informació:

Apple to ditch IBM, switch to Intel chips CNET News.com
http://news.com.com/Apple+to+ditch+IBM%2C+switch+to+Intel+chips/2100-1006_3-5731398.html?tag=nefd.top

Apple to Use Intel Microprocessors Beginning in 2006
http://www.apple.com/pr/library/2005/jun/06intel.html

Especial IGC/INET 2005 - Richard Stallman i Marcelo de Elia Branco en un IGC marcat pel programari lliure

Aquest IGC/INET 2005 sembla marcat per la filosofia del programari lliure, que en els darrers anys ha aconseguit especial importància i sembla que està atraient un gran interès per part de les administracions d'arreu del món. I aprofitant aquesta avinentesa, res millor que convidar al creador del moviment del programari lliure i a un dels responsables directes de la seva implantació en un dels països amb més població del món: Brasil.

La primera part de la sessió plenària corresponent al primer dia de l'IGC/INET 2005 va córrer a càrrec de Richard Stallman, tot un personatge i fundador del moviment del Programari Lliure.

Stallman, amb el seu habitual to bromista (encara que l'empri per referir-se a temes seriosos) va explicar a l'audiència les 4 llibertats en què es basa el programari lliure:

Llibertat 0 - La de poder executar el programa
Llibertat 1 - Veure i poder canviar el codi font del programari
Llibertat 2 - Realitzar les còpies que vulguem del programari
Llibertat 3 - Canviar el codi font i, com a resultat, modificar la forma en què treballa el programa i les seves funcionalitats

Però, perquè aquestes llibertats i no altres? a quins aspectes concrets ens condueixen i quins avantatges ens aporten? Stallman també va explicar això a l'audiència: La llibertat número 2 ens permet seguir una vida ètica d'acord al què podríem anomenar "un bon veïnatge". D'aquesta forma, si algú ens demana una còpia d'un programa com a un favor personal, sempre ho podrem fer sense violar cap llicència propietària.

D'aquesta forma, i com a conseqüència, també contribuirem a acabar amb el programari propietari (proporcionant als nostres amics i coneguts còpies de programes lliures).

La llibertat 0 és necessària per a poder tenir el control del nostre ordinador. Sembla una llibertat evident i que acompleixen tots els programes, siguin lliures o no, però Stallman es va referir aquí a un tema molt de moda com són els sistemes DRM (Digital Rights Management).

La llibertat 1 no només afecta l'apartat ètic o social del programari, si no que es refereix també a la seva qualitat. Stallman va posar com a exemple que un programador -al ser humà- pot cometre una errada que passi desapercebuda a tothom... excepte a un cracker. Si tenim la possibilitat d'examinar el codi font, augmenten les possibilitats de detectar a temps el problema, ja sigui per part del propi programador o d'algun usuari o desenvolupador extern.

La tercera llibertat permet la cooperació entre els usuaris finals, amb coneixements tècnics escassos, i els informàtics.

En aquest punt Stallman va exposar un argument que pot servir per respondre als que titllen als partidaris del programari lliure de comunistes (si és que això es pot arribar a considerar un insult...): una de les condicions del programari lliure és que el seu codi sigui obert i, per tant, no dependrem mai d'una empresa concreta per a modificar o mantenir un programa lliure. D'aquesta forma, el programari lliure genera al seu torn un mercat lliure, curiosament una de les bases del sistema capitalista.

Stallman també va fer referència al hardware, queixant-se de que moltes empreses fabricants no alliberen les especificacions dels seus dispositius, impedint d'aquesta forma la programació de drivers per al seu funcionament sota sistemes operatius lliures. Dins d'aquest bloc, també va criticar la DMCA (Digital Millenium Copyright Act) i la política que Sun Microsystems aplica al llenguatge Java.

Abans d'acabar la seva intervenció, Richard Stallman va fer una crida a lluitar contra les patents de programari, recordant que en un mes es discutirà el projecte de patentabilitat europeu al Congrés de la Unió Europea.

El programari lliure: una eina per a superar l'escletxa tecnològica

Marcelo d'Elia Branco és l'articulador del "Projecte Software Lliure Brasil" (http://www.softwarelivre.org) per al govern d'aquell país sud-americà.

En la seva part de la sessió inaugural, Elia Branco va explicar el perquè del compromís amb el programari lliure del seu país. La convergència tecnològica i la crisi de les punt com va arrossegar a una sèrie de països que podríem anomenar -consti que el terme no és despectiu- "de segona fila", separats per l'anomenada "escletxa tecnològica" dels països més avançats.

Segons Elia Branco, intentar superar aquesta escletxa amb software propietari és una errada que només aconsegueix engrandir-la, en fer a aquests països més dependents encara dels de "primera línia". D'aquesta forma, el programari lliure s'erigeix en instrument democratitzador i igualador d'oportunitats.

Gestor DRM en els nous xipsets i processadors d'Intel?

Les acusacions llançades a Internet han forçat a l'empresa a emetre un comunicat negant que tal sistema estigui present en els seus nous chipsets.

La preocupació per la inclusió de sistemes de control i comprovació de drets d'autor en els sistemes informàtics és palpable. Des de les encara tèbies crítiques que ha generat a la Xarxa (principal fòrum d'expressió) el projecte Palladium de Microsoft -encara en estat molt embrionari i per això poc criticat- fins a aquesta setmana, que hi ha hagut una forta polèmica per la presumpta inclusió d'un sistema DRM (Digital Rights Management) en els darrers processadors i xipsets fabricats per Intel.

Un sistema DRM consisteix en un mètode tècnic (habitualment via programari o firmware) que permet l'execució de continguts digitals -àudio i/o vídeo- només sota certes circumstàncies, usualment després de comprovar que l'usuari està autoritzat a reproduir els continguts o que el maquinari sobre el qual s'intenta fer és el correcte. Aquests sistemes han estat lloats i criticats a parts iguals. Per una banda permeten protegir els drets dels autors sobre les seves obres i impedir o limitar en gran mesura la còpia il·legal de continguts però, d'altra banda, també limiten la capacitat de reproduir i realitzar còpies de seguretat per a ús personal de continguts legítimament adquirits, la qual cosa limita la llibertat de l'usuari.

Diversos mitjans online asseguren que Intel ha inclòs un sistema DRM en la seva darrera línia de processadors, els Pentium de la sèrie D, i el xipset que l'acompanya, el 945. Aquesta iniciativa acostaria un pas més a la realitat el projecte Palladium de Microsoft, en el qual el mateix maquinari s'encarregaria de validar i permetre l'execució del programari, la lectura i escriptura de fitxers i la reproducció de continguts multimèdia.

La magnitud de l'escàndol ha portat a Intel a desmentir oficialment que els seus nous processadors i xipsets incloguin tal sistema DRM, tot i que alguna de les publicacions online que afirmen els fets citen les declaracions d'un alt executiu d'Intel a Austràlia per tal de justificar la seva argumentació. No obstant, i pel que he pogut llegir, les declaracions de tal executiu poden ser interpretades en dos sentits: per una banda que, efectivament, es troba un sistema DRM en els nous xipsets, però per una altra que les noves tecnologies poden facilitar la implementació de sistemes DRM encara que aquests no existeixin de forma efectiva en el xipset ni en el processador. Al respecte, la declaració oficial d'Intel a Espanya a través de la seva agència de premsa ha estat:

"Intel Corporation vol aclarir que el seu nou processador Intel Pentium D i la família de xipsets Intel 945 Express, recentment presentats, NO integren la tecnologia DRM (Digital Rights Management). Tot i això, Intel suporta diverses tecnologies de protecció de contingut com DTCP-IP, que són públicament ofertes per un gran nombre de companyies de la indústria per a facilitar la transmissió segura del contingut en una xarxa IP domèstica."

Probablement tot el problema sigui degut a una inconcreció en l'exposició de l'alt executiu australià, en una errada en el seu discurs o en un malentès per part de qui ho escoltava.

Més informació:

Digit Online news - Intel quietly adds DRM to new chips
http://www.digitmag.co.uk/news/index.cfm?NewsID=4915

Intel Pentium D Processor Product Information
http://www.intel.com/products/processor/pentium_D/index.htm

Intel 945G Express Chipset
http://www.intel.com/products/chipsets/945g/index.htm

Weblog amb retard

Amics, companys,... ciutadans :-D

Porto el meu weblog amb una mica de retard, però entre baixar i pujar a Barna, l'IGC, la feina, i les noticies d'iMàtica... no tinc gaire més temps :-(

Haig de pujar una foto de mi amb en Richard Stallman! ;-)

dimarts, de juny 07, 2005

Apple es canvia als xips d'Intel

Però que fooooooooooooooooooooooort...

Ja ho deien CNET News i el Wall Street Journal aquest cap de setmana, tot i que jo tenia els meus dubtes que no tornés a ser un dels falsos rumors que han pul·lulat per la xarxa...

Sembla que es passa a l'arquitectura x86-64, però no veurem un Mac OS X corrent sobre un PC qualsevol. Llàstima :-D

dilluns, de juny 06, 2005

Especial IGC/INET 2005 – De la gestió de continguts a l’aplicació de l’OpenOffice a l’empresa

En el primer dia del congrés de referència sobre noves tecnologies Gerry McGovern ens ha ilustrat sobre com desenvolupar una web d’èxit… per pocs diners.

Gerry McGovern és considerat com l’autoritat mundial més preeminent en gestió de continguts i negocis online. Ha publicat diversos llibres sobre el tema I és present en un gran nombre d’esdeveniments relacionats amb les noves tecnologies des de fa més de 10 anys, donant conferències sobre el tema que més domina.

La xerrada de McGovern ha tractat sobre com aconseguir realitzar un website d’èxit, sense cap mena de dubte una tasca difícil i feixuga. Les claus que ha donat McGovern són (a grans trets) les següents:

L’internauta no té paciència. És necessari que el website vagi “al gra”, tant en l’apartat de presentació (navegabilitat, facilitat per a trobar els continguts,…) com pel que fa als continguts en sí, la seva redacció. L’últim que vol un usuari és esperar i, per tant, és l’últim que farà.
La clau rau en satisfer necessitats. Segons McGovern, els internautes no busquen informació a la web, si no solucions pràctiques als seus problemes reals. Satisfer aquesta necessitat significa guanyar un nou lector.
Sobretot hem de poder controlar la nostra web. Un fet en el que ha insistit amb força és que mai hem de crear un website que no puguem controlar de forma simple.
Menys i millor, no més i mediocre. No hem d’omplir la nostra web amb continguts innecessaris. Fent bona la dita “allò bo si és breu, dos cops bo”*, és millor tenir poc contingut i de qualitat que no pas molta “palla”.
Identificar l’audiència. No podem fer una web per a tothom, ens hem de centrar en un grup concret de lectors, malgrat que aquest sempre pot ser més o menys especialitzat i més o menys restringit. Com a màxima, les “webs per a tothom” no existeixen.

La resta de la jornada matinal del dilluns ha estat marcada pels altres tutorials que s’han donat, sobre OpenOffice a l’empresa, l’IPv6 i la certificació i signatura digital.

Més informació:

Gerry McGovern: Content management solution, Killer Web Content
http://www.gerrymcgovern.com/

Internet Global Congress - IGC2005
http://www.igcweb.net/

* Traduït literalment de l’original en castellà

e-content - segona part

Un "conyàs". L'home s'ha extès en exemples de planes web que estan molt bé, altres que estan molt malament i explicant petits detalls que "marquen la diferència". Al meu parer hagués estat millor deixar-ho en una conferència de 1,5 hores o 2 a tot estirar enlloc d'un tutorial de 4...

Primera conferència: l'e-content

A càrrec de Gerry McGovern, reputat expert mundial en gestió de websites. En anglès.

L'home ens ha donat algunes claus per a la construcció d'un website amb pocs recursos i aconseguint un cert èxit. Entre aquestes hi trobem:

Concreció. Val més poc i de qualitat que poc i mediocre. Pel que fa als continguts. També es pot aplicar a altres aspectes de la vida... penseu malament i encertareu }:-)
La gent no té paciència a la web. Ho vol ara i aquí.
Els websites han de proporcionar solucions més que informació. La gent no busca informació a la web, si no que se li resolguin els problemes.

Ja em permetrà discrepar senyor McGovern, però conec molta gent (i m'hi incloc) que busquem informació. Clar que el problema pot ser què és o què definim com a informació. Perquè, és informació les especificacions del darrer xipset d'Intel? i les aficions de la playmate del mes? això últim és oci? vici? ambdues? cap de les dues? informació? com ho considerem? Trobo que és difícil definir el terme "informació" a la web.

IGC/INET 2005

Per a tothom qui em vulgui localitzar, aquests dies estaré pul·lulant per l'IGC/INET a Barcelona. Consultaré la meva bústia de correu (guillem@imatica.org) tan sovint com pugui, i si no, els que tinguin el meu mòbil, m'hi poden localitzar (no, no el dono pas per aquí, no fotem :-D ).

diumenge, de juny 05, 2005

B�, aquesta "cosa" d'aqu� s�c jo fotent el capullo el dia del meu aniversari. El que hi a la meva boca �s un xumet, el mateix que em van donar fa 31 anys. Una forma m�s de fer el rid�cul :-D

Aniversari

Avui, dia 5 de juny del 2005, és el meu 31è aniversari :-)

divendres, de juny 03, 2005

Nokia aposta per Linux

En una setmana la companyia finlandesa ha anunciat que permet l'ús de totes les seves patents en Linux i que donarà els beneficis del seu nou Tablet PC per a connexió a Internet a la fundació Gnome. Sense cap mena de dubte tota una aposta per Linux.

Nokia juga bàsicament a dues bandes (que no són mútuament excloents) per a l'elecció del sistema operatiu dels seus desenvolupaments: d'una banda Symbian per als telèfons mòbils, mentre que el seu nou dispositiu Internet Tablet funciona sota una edició especial de Linux. Nokia és membre del consorci Symbian des de fa temps, pel que li mancava fins ara un suport clar i explícit a Linux, suport que ha arribat recentment.

La companyia finlandesa ha anunciat que permet l'ús de totes les seves patents en el desenvolupament del kernel (nucli) de Linux com a forma de recolzar el desenvolupament d'aquest sistema, mostrant-se convençuda de què quantes més empreses realitzin un moviment semblant, més progressarà Linux com a plataforma de desenvolupament i d'ús diari. També es mostra convençuda de que el desenvolupament en codi obert i les comunitats a ell lligades són importants per a l'adaptació, assentament i divulgació de les noves tecnologies entre el públic en general.

El moviment de Nokia s'emmarca en el que sembla ser un moviment generalitzat de mitjanes i grans empreses que estan obrint els seus desenvolupaments tecnològics al món del programari lliure, malgrat que el cas concret que ens ocupa té dues particularitats: en primer lloc, "l'alliberament" d'aquestes patents es fa només per al kernel oficial de Linux i altres projectes que dicti Nokia, i no a tota la comunitat open source en general, i en segon lloc s'hi inclouen només tecnologies desenvolupades fins a la data, no entrant en aquest programa les patents que la companyia finlandesa pugui aconseguir a partir d'ara.

Ja hi ha qui ho ha considerat un moviment parcial i interessat, una operació de publicitat o moguda pels seus propis interessos, com per exemple Richard Stallman. El fundador i màxim guru del moviment open source ha destacat el fet que Nokia només ha alliberat aquestes patents per a GNU/Linux concretament, i afirma que la companyia finlandesa es troba en disposició d'atacar a qualsevol dels més de 4.000 projectes de programari lliure existents. Al ser Nokia una de les impulsores de les patents de programari a Europa, Stallman afirma que el moviment d'aquesta companyia encara pot posar en més perill als desenvolupadors de programari lliure.

D'altra banda, i ja deixant el tema de les patents, la fundació Gnome ha anunciat que Nokia donarà els beneficis de la venda de 500 exemplars del seu nou model 770 Internet Table a aquesta associació per a subvencionar projectes de programació. El model 770 està construït sobre el sistema Linux i empra tecnologia desenvolupada per Gnome.

Més informació:

Nokia announces patent support to the Linux Kernel
http://press.nokia.com/PR/200505/995845_5.html

NewsForge | Stallman: Nokia's patent announcement next to nothing
http://trends.newsforge.com/article.pl?sid=05/05/30/1155209

Nokia Makes Donation to GNOME Foundation
http://2005.guadec.org/press/releases/nokia_donation.html

dijous, de juny 02, 2005

Avanç de com serà l'Internet Explorer 7.0

La principal novetat serà la possibilitat d'obrir diverses pestanyes en una sola finestra, cadascuna amb una plana diferent carregada, igual a com ho fa el navegador Firefox.

Tot i que en principi Microsoft no tenia pensat llançar una nova versió del seu navegador web (Internet Explorer) fins a l'arribada de Longhorn (en el qual l'IE 7 hauria de venir-hi instal·lat, tal i com passava amb l'IE 6 en Windows XP), les noves amenaces per a la seguretat informàtica com el phishing han forçat a la companyia de Redmond a avançar aquest llançament.

La principal novetat del nou navegador serà la possibilitat d'obrir les planes web en pestanyes en comptes d'haver d'obrir-les obligatòriament en una nova finestra.

Aquest sistema ja ha estat incorporat per la majoria dels navegadors gràfics existents al mercat, com Firefox, Opera i Safari. Per adonar-nos de l'èxit que està tenint aquesta facilitat, com a mostra, direm que el navegador Safari d'Apple té activades les pestanyes per defecte en la seva versió 2.0, mentre que en l'anterior (1.1) aquestes es trobaven desactivades i era l'usuari qui les havia d'activar manualment.

En la primera beta que tindrem disponible els usuaris (i segons s'informa en el weblog oficial del navegador), la característica de navegació en pestanyes estarà activada per defecte, malgrat que serà molt senzill desactivar-la per a aquells usuaris que prefereixin navegar com fins ara.

Per als programadors, i referint-nos encara a la facilitat de pestanyes, direm que en principi Microsoft no implementarà cap canvi per a facilitar la gestió de pestanyes de forma creuada, és a dir, per exemple obrir una pestanya nova des d'una altra amb un nou tag tipus "target=_tab".

El que queda ara és preguntar-se si la nova funcionalitat de pestanyes pot comportar la possibilitat de produir més forats de seguretat, com en el seu moment va passar amb la introducció dels frames (marcs).

Una altra novetat, encara que menys cridanera, és la introducció de suport per a la presència de canals alpha en les imatges PNG, la qual cosa vol dir que les imatges en aquest format podran contenir zones transparents.

Una major seguretat i més compliment dels estàndards web marcats pel W3C (World Wide Web Consortium) constituiran altres característiques d'aquesta nova versió.

Per a la seva instal·lació, IE 7.0 necessitarà com a mínim Windows XP SP2, per la qual cosa els usuaris de Windows 2000 i versions anteriors del sistema no podran fruir dels beneficis del nou navegador. Una més de les criticades mesures de Microsoft per forçar a l'actualització del sistema operatiu i del programari relacionat.

Per als que estiguin més desitjosos de provar les novetats que els oferirà la propera versió del browser de Microsoft, la companyia de Redmond publicarà una primera versió beta d'aquí a poques setmanes, encara que no s'ha donat a conèixer la data exacta del seu alliberament.

Més informació:

Weblog oficial de l'Internet Explorer
http://blogs.msdn.com/ie/default.aspx

El racó d'en freejack