divendres, de juny 10, 2005

Especial IGC/INET 2005 - Richard Stallman i Marcelo de Elia Branco en un IGC marcat pel programari lliure

Aquest IGC/INET 2005 sembla marcat per la filosofia del programari lliure, que en els darrers anys ha aconseguit especial importància i sembla que està atraient un gran interès per part de les administracions d'arreu del món. I aprofitant aquesta avinentesa, res millor que convidar al creador del moviment del programari lliure i a un dels responsables directes de la seva implantació en un dels països amb més població del món: Brasil.

La primera part de la sessió plenària corresponent al primer dia de l'IGC/INET 2005 va córrer a càrrec de Richard Stallman, tot un personatge i fundador del moviment del Programari Lliure.

Stallman, amb el seu habitual to bromista (encara que l'empri per referir-se a temes seriosos) va explicar a l'audiència les 4 llibertats en què es basa el programari lliure:

Llibertat 0 - La de poder executar el programa
Llibertat 1 - Veure i poder canviar el codi font del programari
Llibertat 2 - Realitzar les còpies que vulguem del programari
Llibertat 3 - Canviar el codi font i, com a resultat, modificar la forma en què treballa el programa i les seves funcionalitats

Però, perquè aquestes llibertats i no altres? a quins aspectes concrets ens condueixen i quins avantatges ens aporten? Stallman també va explicar això a l'audiència: La llibertat número 2 ens permet seguir una vida ètica d'acord al què podríem anomenar "un bon veïnatge". D'aquesta forma, si algú ens demana una còpia d'un programa com a un favor personal, sempre ho podrem fer sense violar cap llicència propietària.

D'aquesta forma, i com a conseqüència, també contribuirem a acabar amb el programari propietari (proporcionant als nostres amics i coneguts còpies de programes lliures).

La llibertat 0 és necessària per a poder tenir el control del nostre ordinador. Sembla una llibertat evident i que acompleixen tots els programes, siguin lliures o no, però Stallman es va referir aquí a un tema molt de moda com són els sistemes DRM (Digital Rights Management).

La llibertat 1 no només afecta l'apartat ètic o social del programari, si no que es refereix també a la seva qualitat. Stallman va posar com a exemple que un programador -al ser humà- pot cometre una errada que passi desapercebuda a tothom... excepte a un cracker. Si tenim la possibilitat d'examinar el codi font, augmenten les possibilitats de detectar a temps el problema, ja sigui per part del propi programador o d'algun usuari o desenvolupador extern.

La tercera llibertat permet la cooperació entre els usuaris finals, amb coneixements tècnics escassos, i els informàtics.

En aquest punt Stallman va exposar un argument que pot servir per respondre als que titllen als partidaris del programari lliure de comunistes (si és que això es pot arribar a considerar un insult...): una de les condicions del programari lliure és que el seu codi sigui obert i, per tant, no dependrem mai d'una empresa concreta per a modificar o mantenir un programa lliure. D'aquesta forma, el programari lliure genera al seu torn un mercat lliure, curiosament una de les bases del sistema capitalista.

Stallman també va fer referència al hardware, queixant-se de que moltes empreses fabricants no alliberen les especificacions dels seus dispositius, impedint d'aquesta forma la programació de drivers per al seu funcionament sota sistemes operatius lliures. Dins d'aquest bloc, també va criticar la DMCA (Digital Millenium Copyright Act) i la política que Sun Microsystems aplica al llenguatge Java.

Abans d'acabar la seva intervenció, Richard Stallman va fer una crida a lluitar contra les patents de programari, recordant que en un mes es discutirà el projecte de patentabilitat europeu al Congrés de la Unió Europea.

El programari lliure: una eina per a superar l'escletxa tecnològica

Marcelo d'Elia Branco és l'articulador del "Projecte Software Lliure Brasil" (http://www.softwarelivre.org) per al govern d'aquell país sud-americà.

En la seva part de la sessió inaugural, Elia Branco va explicar el perquè del compromís amb el programari lliure del seu país. La convergència tecnològica i la crisi de les punt com va arrossegar a una sèrie de països que podríem anomenar -consti que el terme no és despectiu- "de segona fila", separats per l'anomenada "escletxa tecnològica" dels països més avançats.

Segons Elia Branco, intentar superar aquesta escletxa amb software propietari és una errada que només aconsegueix engrandir-la, en fer a aquests països més dependents encara dels de "primera línia". D'aquesta forma, el programari lliure s'erigeix en instrument democratitzador i igualador d'oportunitats.

posted by Guillem @ 12:20 p. m.