divendres, de juny 10, 2005

Apple canvia els xips PowerPC per l'arquitectura x86-64

El canvi serà el més important d'ençà de la migració dels xips Motorola 68xxx a l'arquitectura PowerPC.

És sense cap mena de dubte la notícia bomba de la setmana (i m'atreviria a dir fins i tot que de l'any) en el camp tecnològic: després d'anys de rumors infundats o semi-infundats, la companyia de Cupertino s'acostarà una mica més a la plataforma PC, ja que abandonarà els ordinadors basats en els xips PowerPC en favor de màquines basades en l'arquitectura x86-64 d'Intel.

El canvi, molts cops anunciat en fals per diversos mitjans de comunicació especialitzats, fou anunciat anticipadament pels prestigiosos rotatius CNET News.com i la versió online de The Wall Street Journal, malgrat que molts analistes es van mostrar escèptics. Tot i això, aquest cop la notícia causava certa inquietud perquè fins ara sempre l'havien donat rotatius independents o considerats "menors" (amb tot el respecte, naturalment), però aquest cop es tractava de dos websites àmpliament coneguts i reputats.

Es va haver d'esperar fins al mateix dilluns dia 6 per a què fos Steve Jobs en persona qui donés la gran notícia.

Crònica d'una mort anunciada

Sempre és difícil saber del cert el perquè de quelcom quan no s'està implicat en persona en els fets, però és gairebé segur que el canvi de plataforma d'Apple ve provocat per les dificultats que ha tingut amb IBM en diversos sentits. En primer lloc perquè el fabricant de microxips ha tingut problemes més d'un cop per subministrar a la companyia de Cupertino la quantitat necessària de CPU's. D'altra banda, IBM sembla estar perdent la cursa que manté amb Intel per la velocitat de la CPU. Tot i que un G5 ofereix un rendiment semblant a un Pentium 4 d'última generació, la seva velocitat de rellotge ha quedat estancada, i Big Blue s'ha vist incapaç d'arribar als 3 gigaherços que va prometre a Apple.

L'estancament tecnològic pot ser el principal motiu pel qual Apple s'hagi decidit a tallar amb IBM. De totes formes, la relació entre ambdues companyies s'ha anat tensant en els darrers mesos precisament per aquests motius.

En paraules del mateix Jobs "El nostre objectiu és proporcionar als nostres clients els millors ordinadors personals del món, i mirant cap endavant Intel té la millor previsió de processadors ara mateix".

Una transició suau a mitjà termini

La fase de transició s'iniciarà d'aquí a un any, donant així temps a les empreses productores de programari per a què preparin i recompilin les seves aplicacions pensant en la nova arquitectura. Apple ja ha anunciat que disponibilitzarà els kits necessaris a la seva xarxa de desenvolupadors, malgrat que a un preu considerablement alt. Això, unit al fet que el programari lliure acostuma a portar un cert retard respecte al comercial, farà que la nova arquitectura d'Apple surti al carrer amb programari només de grans desenvolupadors, i havent d'esperar una mica més per a veure els petits desenvolupaments en format freeware, shareware o programari lliure que realitzen programadors individuals o petites empreses.

La data prevista per a veure els primers Mac's funcionant sota arquitectura x86-64 és a principis de juny del 2006, exactament d'aquí a un any. Per a finals de 2007 està previst que gairebé tots els Mac's surtin ja de les fàbriques funcionant amb un microxip d'Intel.

Les noves màquines incorporaran un sistema d'emulació que els permetrà executar el programari compilat per als Mac's actuals que funcionen amb PowerPC. És la mateixa idea que es va emprar en l'anterior transició de maquinari, entre la plataforma Motorola 68xxx i la PowerPC. Malgrat tot, és molt probable que els programes no natius de x86-64 pateixin un llast en el seu rendiment, ja sigui més o menys important.

A aquesta transició ajudarà sense cap mena de dubte el fet que el Mac OS X estigui basat en BSD, una branca del Unix. Concretament, el nucli modificat per Apple s'ha obert a la comunitat del programari lliure sota la denominació Darwin, que es manté per a l'arquitectura x86 i PowerPC. Diguem que, simplificant molt les coses, a Apple només li faltaria migrar Aqua i alguns components més a la nova arquitectura x86-64. Torno a insistir, aquesta explicació és molt simplificada, i la realitat és més complicada.

De fet, Apple sembla que ha completat la feina abans d'anunciar-ho, perquè a la conferència en què Steve Jobs va anunciar el canvi ja es va poder veure un Mac basat en un processador Intel corrent una versió de Mac OS X...

Suport per a tothom... menys per a Classic

Al comptar amb un nucli del sistema doblement mantingut (x86 i PowerPC), Apple podrà continuar realitzant canvis majors sobre un sol codi font i distribuint-lo compilat per a les dues arquitectures que mantindrà. Això facilitarà que els usuaris de Mac OS X sobre processadors PowerPC es mantinguin al dia durant tot el temps que duri la transició. El problema serà per a aquells que encara empren aplicacions de Classic (que és com Apple anomena a les versions del seu sistema operatiu anteriors a la 10.0), ja que és molt difícil adaptar les aplicacions d'aquest sistema a un nou canvi de maquinari, i més encara comptant que és una tecnologia en via morta...

Ni Mac OS X sobre un PC ni Windows sobre un Mac

A aquells que ja s'han fet il·lusions de veure el Mac OS X funcionant sobre un PC normal i corrent (un somni de molts "techies", aficionats a les noves tecnologies) es veuran defraudats en llegir que això no serà possible. Tot i emprar el mateix processador, el més probable és que l'arquitectura del maquinari continuï sent diferent i, per tant incompatible. A més, el fet que moltes parts del sistema com l'entorn gràfic Aqua siguin propietàries, impedeix fins i tot un esforç cooperatiu en el marc del programari lliure per a crear un "clon obert" de l'OS X.

Tampoc Apple llicenciarà el seu sistema, almenys en un futur proper; de fet, quan Steve Jobs va tornar a prendre les regnes de l'empresa de Cupertino, la primera cosa que va fer fou acabar expeditivament amb els clònics d'Apple. A Jobs li agrada mantenir el control sobre el seu maquinari, i és una estratègia que li ha donat bons resultats, perquè els seus ordinadors tenen fama de fallar molt poc al gaudir d'un programari que encaixa com un guant en el maquinari.

És possible que aquesta migració faciliti el camí als desenvolupadors d'altres sistemes operatius per a què adaptin el seu programari a la nova arquitectura d'Apple, malgrat que tampoc serà un camí de roses. Els propers dos anys seran fonamentals per veure si creix el ventall de sistemes operatius disponibles per als ordinadors de la poma.

Una història mil cops explicada

No és el primer cop que aquesta notícia salta a la palestra informativa, però una cosa la diferencia de la resta de les ocasions: aquest cop és veritat. Fins ara, els rumors es basaven en fonts anònimes procedents de la pròpia Apple i AMD o Intel, segons els casos.

Més informació:

Apple to ditch IBM, switch to Intel chips CNET News.com
http://news.com.com/Apple+to+ditch+IBM%2C+switch+to+Intel+chips/2100-1006_3-5731398.html?tag=nefd.top

Apple to Use Intel Microprocessors Beginning in 2006
http://www.apple.com/pr/library/2005/jun/06intel.html

posted by Guillem @ 12:23 p. m.