openSUSE obre el desenvolupament de YaST a la comunitat
La coneguda distribució GNU/Linux deixarà de banda l'eina ZENworks de Novell per a l'administració del sistema, i compleix amb un vell objectiu: fer YaST accessible a tota la comunitat.
YaST (sigles de Yet Another Setup Tool) és l'eina d'instal·lació i gestió del sistema operatiu pròpia de la distribució SuSE i, d'ençà del naixement d'openSUSE, també disponible en aquesta versió lliure d'una de les distros comercials de GNU/Linux més famoses. En els seus orígens, i malgrat estar vinculada a un sistema operatiu lliure, YaST no es va distribuir sota la modalitat de programari lliure, si no que va caler esperar fins a l'adquisició de SuSE per part de Novell per a què el seu codi font fos obert i posat sota la GPL, una vella aspiració de part de la comunitat de desenvolupadors de Linux.
Entre altres funcionalitats, YaST suporta instal·lacions en mode text o gràfic, i mitjançant AutoYaST permet l'automatització de les instal·lacions per realitzar-les de forma desatesa.
Per la seva part, ZENworks és una eina de gestió d'instal·lacions informàtiques creada per Novell i orientada als administradors de sistemes de mitjanes i grans empreses, amb suport per a Linux, Windows i dispositius de mà (PDA's) i compatible amb diversos serveis de directori.
openSUSE s'ha desmarcat de ZENworks aquesta setmana, anunciant que l'eina de Novell serà eliminada immediatament en la pròxima versió 10.3 alpha 4, i que tant la instal·lació com posterior administració i gestió del sistema es durà a terme mitjançant YaST. ZENworks es queda d'aquesta forma com l'eina per a les versions professionals de SuSE Linux, la distribució comercial per a desktops i servidors de Novell que al seu torn es basa en el desenvolupament que realitza la comunitat d'openSUSE més els canvis i afegits introduïts per la mateixa Novell, en la mateixa línia que Red Hat fa amb Fedora.
Els motius d'aquesta decisió no han estat aclarits pels responsables d'openSUSE. Com a contrapartida, Novell ha obert el desenvolupament de YaST a la comunitat, el què vol dir que a partir d'ara i en el marc d'openSUSE, qualsevol persona podrà involucrar-se en el desenvolupament d'aquesta eina, tot un clàssic en Linux i elogiada per molts.
L'obertura de YaST a la comunitat planteja la possibilitat que altres distribucions puguin adoptar aquesta eina com a estàndard per a la instal·lació i administració del seu Linux.
Més informació:Anunci de l'eliminació de ZENworks d'openSUSE
http://thread.gmane.org/gmane.linux.suse.opensuse.devel/7949Article al respecte a DesktopLinux
http://www.desktoplinux.com/news/NS5210817105.htmlLlistes de correu per al desenvolupament de YaST en el si de la comunitat openSUSE
http://en.opensuse.org/YaST_Mailing_ListsAnunci de la creació de les llistes de distribució
http://lists.opensuse.org/opensuse-announce/2007-03/msg00007.html
Microsoft fa públic el seu desacord amb l'adquisició de DoubleClick per part de Google
La recent adquisició de DoubleClick, una de les empreses amb més renom internacionalment en el terreny de la gestió de publicitat en línia per part de Google, una empresa que cada cop està més present en els ordinadors dels usuaris de tot el món, ha despertat polèmica.
No són poques les veus que des de fa un cert temps s'estan alçant contra l'omnipresència que Google està demostrant cada dia més a Internet i en el món de la informàtica en general. Aquestes veus ja han al·legat motius de queixa en l'operació financera anunciada per Google per adquirir DoubleClick, tot un gegant en el món de la publicitat en línia.
L'adquisició, valorada en 3,1 bilions de dòlars, contribuirà a fer de Google un líder encara més destacat en el món publicitari d'Internet, en el qual ja és el principal jugador. Però, i pendent encara la venda d'aprovació per part de les autoritats reguladores, una de les principals veus d'oposició s 'ha deixat sentir: Microsoft. La companyia fundada per Bill Gates era, segons diuen alguns, una altra contendent en la lluita i candidata al seu torn a adquirir DoubleClick.
Aquesta setmana Microsoft ha emès un comunicat oficial en el qual, i per boca de Brad Smith -vicepresident sènior i conseller general de la companyia de Redmond- afirma el següent:
"
Aquesta proposta d'adquisició desperta seriosos dubtes sobre la competència i la privacitat pel què fa a què la combinació entre Google i DoubleClick proporciona un control sense precedents en el lliurament de publicitat en línia, i l'accés a una gran quantitat d'informació dels consumidors monitoritzant el què els compradors fan en línia. Nosaltres creiem que aquesta fusió ha de ser revisada detalladament per les autoritats reguladores per tal d'assegurar que continuï havent-hi competència al mercat de la publicitat en línia".
Dit d'una altra manera: Microsoft acusa Google de pràctiques monopolístiques, quelcom que no és rar donades les tenses relacions existents ambdues companyies.
Més informació:Comunicat de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/apr07/04-15DoubleclickStatementPR.mspx
Ja sóc "fonero"
Des d'avui formo part de la
comunitat FON, malgrat que encara no he acabat de configurar com jo vull el meu punt d'accés.
Us recomano que passeu per la
plana web de FON, el projecte és interessant i engrescador. Jo n'havia sentit a parlar, però ho vaig veure fa poc a una botiga d'informàtica d'aquí de Girona (del meu bon amic Carles de La Teranyina) i em va agradar la idea.
Ara ja ho sabeu foneros del món! :-P
Estudi revela la distribució d'Internet al món
Les zones del planeta que gaudeixen de més connectivitat són les què també disposen d'un poder adquisitiu més gran, el què posa de relleu la famosa "escletxa digital".
L'empresa IPligence (el nom de la qual sembla ser un divertit anagrama format per les paraules Inteligence -intel·ligència en anglès- i IP per Internet Protocol) ha donat a conèixer un mapa visual d'Internet al món, confeccionat en base a la distribució de les adreces IP, aquelles que s'assignen a qualsevol màquina connectada a la Xarxa. Una adreça IP es composa de quatre grups de dígits, cadascun dels quals pot abarcar un rang que va des del zero fins al 255. Per exemple, una adreça IP vàlida podria ser 134.15.3.176 .
El mapamundi de la distribució d'Internet es composa d'una sèrie de punts que mitjançant un codi de color i mida indiquen el número d'IP's usades en una determinada àrea geogràfica.
Donant un cop d'ull ràpid al mapa podem veure clarament com Amèrica del Nord, Europa i l'Est d'Àsia són les zones amb més densitat d'adreces IP, mentre que bona part d'Amèrica del Sud, gairebé tota Àfrica (amb la notable excepció d'una part de Sud-àfrica), tota la part occidental d'Austràlia i tot Àsia central tenen molt poca connectivitat a Internet.
En números, Amèrica del Nord s'endú la palma amb un 55,932% del total d'adreces IP, seguit d'Europa amb un 21,510%, cosa que representa poc més de tres quartes parts del total d'IP's al món. A aquestes dues zones geogràfiques els segueix Àsia amb un 14,015%, Sud-amèrica amb un 3,525%, Oceania amb el 2,885% i Àfrica amb l'1,519%. Com a curiositat, destacar el 0,001% del continent antàrtic, fet que suposa un total de 15.620 adreces IP assignades a aquesta massa de gel, encara que em permeto suposar que no corresponen als pingüins que habiten en aquestes latituds...
Una conclusió interessant es pot desprendre si superposem el mapa de repartiment d'adreces IP sobre un mapa de densitat de població a la Terra; aquí veiem com no existeix una relació directa entre les zones més poblades i un ús d'adreces IP més gran, pel què es pot concloure que la distribució de l'accés a Internet no és igual per a tothom. L'escletxa digital existeix, i es pot veure clarament en àmplies zones d'Àsia i d'Àfrica.
El què sí podem apreciar és una relació directa entre les zones del globus amb més poder adquisitiu i la distribució d'IP's, el que és preocupant ja que si estem en una era en la qual la informació és poder, els països que d'ençà del final de la Segona Guerra Mundial dominen el panorama internacional (incloses les dues principals potències perdedores d'aquell conflicte i que a posteriori van protagonitzar sengles recuperacions econòmiques qualificades de 'miraculoses') marcaran encara més les diferències amb vista al futur.
Més informació:Mapa visual d'Internet realitzat per IPligence
http://www.ipligence.com/worldmap/
Google, la marca més reconeguda al món
Quatre empreses tecnològiques es troben en el "top ten" d'aquesta particular classificació.
BrandZ és una base de dades amb informació recollida a 650.000 consumidors i professionals de 31 països que compara un total de més de 23.000 marques. Les enquestes es realitzen anualment, sol·licitant als enquestats que valorin les marques a les quals adquireixen productes i serveis.
En la darrera enquesta, donada a conèixer fa poc, la gran guanyadora és Google, el cèlebre companyia del cercador, que ocupa el primer lloc amb un bon avantatge sobre General Electric. Segons els resultats, Google ha pujat un 77% durant aquest darrer any en el què a confiança en la seva imatge es refereix.
És destacable que entre les deu primeres marques de la llista en trobem quatre del sector de les noves tecnologies: a banda de la mateixa Google en el primer lloc, tenim a Microsoft en el tercer, China Mobile (operadora de telefonia mòbil) en el cinquè i IBM en novena posició.
A més d'un el pot sorprendre trobar a Apple, habitualment encapçalant altres rànquings semblants, en el lloc número setze. Una altra marca predominant en el sector, Nokia, ocupa el dotzè lloc, i HP el quinzè. Vodafone, NTT DoCoMo, Cisco i Intel omplen les posicions que van del vint-i-dosè al vint-i-cinquè lloc.
Més informació:Informe complet de BrandZ
http://63.99.161.62/brandz/BrandZ_2007_Ranking_Report.pdf
Girona 6 Graus
He arribat fa una estona del
Girona 6 Graus, una reunió de Networking (ho sento, encara no hem trobat una traducció per a aquest terme), i la veritat és que val a dir que m'ha agradat molt, a banda de què em sembla que en treuré un bon suc pràctic.
Ara ja espero amb impaciència el
Beers & Blogs.
Alliberada Ubuntu 7.04
Un assistent per facilitar la migració des de Windows, simplificació de la instal·lació de còdecs multimèdia i la inclusió de programari de virtualització en la seva versió per a servidors, principals novetats d'una versió que no disposa de suport tècnic a llarg termini.
Ubuntu és actualment i juntament amb openSUSE i Fedora, una de les distribucions de GNU/Linux líder pel què fa a nombre d'usuaris i bona premsa. Aquesta bona imatge es fonamenta en el seu projecte altruista que inclou l'enviament gratuït de CD's originals amb la distribució a qui ho sol·liciti més el basar-se en Debian, una de les distribucions més ben considerades dins la comunitat i amb fama de ser una de les més lliures (si no la que més). A més, el seu enfocament de facilitar la feina la fa molt més accessible que la seva distro "mare" per a usuaris novells, disposant d'un instal·lador gràfic molt simple i d'un escriptori i sistema d 'actualització també molt fàcil d'usar.
La nova versió 7.04 es coneix amb el nom de 'Feisty Fawn' i ha estat publicada aquest passat 19 d'abril per a les arquitectures x86, Intel i AMD de 64 bits i UltraSPARC de Sun Microsystems en versions desktop (per a ordinador d'usuari final) i servidor. Tot i que la versió per a PowerPC (l'arquitectura emprada fins fa dos anys per Apple per als seus Macintosh) consta nominalment a la pàgina de descàrrega, no he pogut trobar cap servidor que disposi de la seva imatge de CD.
Entre les principals novetats de la versió per a escriptori tenim:
- Windows Migration Tool: permet traspassar al nostre nou sistema Ubuntu elements com ara els preferits de l'Internet Explorer o Firefox que tinguem instal·lat en el nostre Windows del disc dur, fons de pantalla, i els contactes dels programes de missatgeria instantània AiM i Yahoo! Messenger.
- Facilitat d'instal·lació de còdecs multimèdia: els còdecs no instal·lats per defecte en Ubuntu però necessaris per a reproduir correctament àudio i vídeo poden ser descarregats d'Internet i instal·lats d'una forma molt simple mitjançant aquesta eina.
- Nova eina de connexió a xarxes sense fils anomenada Avahi, que facilita a l'usuari la tasca de "descobrir" i unir-se a xarxes sense fils.
- Kernel 2.6.20 i Gnome 2.18 .
Per a la versió servidora:
- Afegeix el programari de virtualització KVM i aprofita totes les facilitats de maquinari que els nous processadors d'Intel i AMD inclouen per facilitar i augmentar el rendiment dels sistemes de virtualització. A més, també ofereix suport per a programari de virtualització comercial com el de VMware o XenSource.
- Facilita l'actualització des d'una versió anterior de la mateixa Ubuntu Server i també les actualitzacions successives mitjançant una nova eina. Aquesta eina cobreix, per exemple, la comprovació de dependències i les tasques a realitzar durant l'actualització per assegurar-se que posteriorment el servidor queda completament funcional.
Per als clients lleugers (thin clients) s'inclou suport avançat per a impressió i àudio mitjançant Jetpipe, una arquitectura d'impressió, i PulseAudio, un servidor d'àudio prèviament conegut com a Polypaudio i que funciona en sistemes operatius que compleixin amb l'estàndard POSIX com Linux, Windows, Solaris o FreeBSD.
També s'ha donat a conèixer un acord al qual han arribat Canonical i Sun Microsystems per incloure les darreres eines Java en la distribució GNU/Linux, tant per a executar programari basat en aquest llenguatge com per als programadors en Java. Aquest acord és vàlid a partir de la versió present i permetrà disposar en els repositoris d'Ubuntu i preparat per a la seva instal·lació programari com ara el runtime JDK 6 o l'entorn integrat (IDE) NetBeans 5.5 .
Aquesta versió 7.04 no entra dins de la categoria de les LTS (Long Time Support), per la qual cosa només se li oferirà suport tècnic durant 18 mesos, notablement inferior als tres anys en l'escriptori i cinc en el servidor que ofereixen les versions LTS com l'anterior 6.06 .
Paral·lelament a aquest llançament, també s'ha dut a terme el de les versions Kubuntu i Edubuntu, en les quals se substitueix l'escriptori Gnome tradicional d'Ubuntu pel KDE i s'optimitza per al món de l'educació respectivament.
El mètode de treball continua essent l'execució en Live CD amb la possibilitat d'instal·lació a disc dur si així es vol, pel què els usuaris novells interessats en Linux poden provar aquest sistema sense haver-lo d'instal·lar en el disc dur del seu ordinador, reparticionar ni esborrar cap dada o córrer el perill de perdre-la.
Més informació:Pàgina web d'Ubuntu per a la consulta de més detalls i la descàrrega per a instal·lació
http://www.ubuntu.com
Blog d'informàtica en català
No abunden els blogs (o blocs) en la nostra llengua, i menys encara d'aquesta passió anomenada informàtica (bé, per a mi és una passió, és clar ;-) ), així que us recomano aquest excel·lent bloc que ès
Informàtica.cat.
Badada d'una directiva de Google podria haver confirmat el proper llançament d'un telèfon mòbil de la companyia
Durant una entrevista concedida al rotatiu en línia Noticias.com, sembla que a la directora general de Google Iberia se li "va escapar" la confirmació de què la seva companyia treballa en un telèfon mòbil.
Fa temps que es rumoreja que Google treurà al mercat un terminal de telefonia per tal de fer-li la competència a Apple (iPhone) i als smartphones equipats amb el sistema operatiu de Microsoft. Rumors que ara es veuen reforçats amb les declaracions que a mitjans de març va realitzar la directora general de Google Iberia, Isabel Aguilera, al rotatiu en línia Noticias.com, del grup Intercom.
"
Una part del temps dels nostres enginyers l'hem dedicat a la investigació d'un telèfon mòbil per accedir a informació" han estat les declaracions que han provocat un rebombori i que han fet que pel que sembla Aguilera es guanyés una esbroncada per part dels seus caps a Mountain View (Califòrnia, Estats Units, seu central de la companyia del cercador).
Gran quantitat de mitjans de comunicació de tot el món s'han fet ressó de les declaracions d'Aguilera, que si bé no són contundents sobre això, sí són prou explícites com per a què molts afirmin que el GPhone (abreviatura que s'ha donat popularment al presumpte telèfon de Google) serà una realitat.
Es sospita que el telèfon de Google està en fase de desenvolupament, i alguns fins i tot s'han atrevit a afirmar que l'empresa que el produirà serà Samsung, una multinacional sud-coreana que cada dia està creixent més en el mercat mòbil. Malgrat tot, l'acord que Google manté amb LG per incloure el seu programari i serveis en els terminals d'aquesta darrera es podria ressentir d'un pacte amb la competència directa, pel què cal prendre aquesta informació sobre el fabricant amb molta cura.
Tampoc seria la primera experiència de Google en el terreny mòbil, ja que la companyia compta amb diversos productes orientats a telèfons i PDAs com per exemple una versió de la seva eina de recerca o un programari basat en Java per accedir i gestionar el compte de correu Gmail.
Com a recomanació, diré als lectors que tot i les declaracions d'Aguilera sobre el GPhone, no creguin a ulls clucs en notícies que no hagin estat confirmades degudament per la companyia afectada, doncs tot plegat es podria tractar d'una cortina de fum molt ben orquestrada per desviar l'atenció sobre un altre producte diferent i a punt de ser llançat, o bé un simple globus sonda per saber com pot reaccionar el mercat en llançar el producte especificat. I encara menys podem confiar en la veracitat d'aquesta informació en un món com el tecnològic, en el qual les notícies falses i els secrets estan a l'ordre del dia tot i que a vegades la rumorologia popular encerti com en dos casos tan destacats com són el canvi de plataforma de la PowerPC a la x86 i l'iPhone, ambdós referits a Apple.
Un cop sorgida la notícia, molts són els analistes, experts i fins i tot usurpadors dels títols esmentats que intenten explicar com serà el mòbil de Google. Fins i tot ja hi ha fotografies de suposats prototips. Evidentment, poques per no dir cap d'aquestes informacions són certes.
Més informació:Noticias.com - La directora general de Google España confirma que la compañía está trabajando en el desarrollo de un teléfono móvil
http://www.noticias.com/noticia/directora-general-google-espana-confirma-que-compania-esta-trabajando-desarrollo-telefono-movil-257.html
Intel podria llançar al mercat dispositius portàtils basats en Linux
Noticia no confirmada - La companyia californiana Intel podria llançar al mercat xinès un dispositiu a cavall entre un UMPC i una PDA. Almenys això és el que es desprèn de la informació publicada per APC Magazine i que no he pogut confirmar encara de cap font fiable (probablement hauré d'esperar a què sigui la mateixa Intel qui ho afirmi).
El sistema operatiu seria proporcionat per Red Flag, companyia xinesa que produeix una distribució de Linux.
Més informació:http://apcmag.com/5896/gallery_intels_new_mobile_internet_device_with_red_flag_linux
Sant Jordi 2007
Després d'una passejada per la Rambla de Girona, i com a llibre, m'he decantat per "
Assalt a la xarxa - la batalla decisiva dels mitjans de comunicació on-line en català". Ja us comentaré què tal és ;-)
Sun dóna el seu programari d'emmagatzematge al projecte OpenSolaris
La multinacional nord-americana obre el codi font de diverses eines que ofereixen característiques avançades d'emmagatzematge de dades orientades a l'empresa.
Sun Microsystems ha donat una mostra important de suport més al projecte OpenSolaris, la funció del qual és la de desenvolupar el codi font i tecnologies corresponents al sistema operatiu homònim i descendent del Solaris de Sun Microsystems, el qual gaudeix de cert prestigi en el món empresarial, tot i que és més estrany veure'l en els escriptoris (especialment en aquells que no corresponen a màquines corporatives). Precisament, les eines donades s'orienten clarament a servidors per al segment corporatiu.
Les necessitats d'emmagatzematge en disc i la gestió dels arxius emmagatzemats són puntals a les empreses que treballen amb una gran quantitat de dades. El sistema de fitxers ZFS constitueix un primer pas cap a una gestió més eficient dels cada dia més grans volums de dades amb els quals han de treballar els servidors corporatius. Precisament, algunes de les eines alliberades es recolzen en l'esmentat sistema de fitxers:
- ZFS Clone Promotion, que permet als usuaris realitzar i restaurar clons del sistema de fitxers mentre aquest està sent usat.
- Recursive Snapshots, que crea de forma automatitzada snapshots (captures instantànies) per a tots els sistemes de fitxers descendents.
- RAIDZ de doble paritat.
- Hot Spares for ZFS Storage Pool Devices, funcionalitat que permet l'entrada en servei de discos de protecció quan els principals pateixen una fallada, minimitzant d'aquesta forma el temps en el què un servidor avariat roman inactiu.
El sistema de fitxers ZFS ha rebut dos suports importants dins del sector informàtic com són el d'Apple en incloure compatibilitat en el seu Mac OS X 10.5 per a què reconegui volums formatats amb aquest sistema, i més recentment per part del projecte FreeBSD.
A més de les funcionalitats basades en ZFS, Sun ha donat també altres eines:
- Point-in-Time Copy data service i Remote Mirror data service: permet replicar volums sencers i snapshots en servidors físicament diferents. Sun destaca que és el primer programari comercial de replicació el codi font del qual ha estat obert.
- NFS 4.1 (conegut com a Parallel NFS): proporciona un sistema escalable per a què diversos usuaris accedeixin simultàniament (en paral·lel) als fitxers emmagatzemats de forma distribuïda en diversos servidors.
- YANFS (conegut fins ara com a WebNFS): implementació en Java de la part client de diversos protocols de xarxa com són RPC, NFS 2 o NFS 3.
- Diversos drivers de protocols de xarxa, com ara iSCSI o OSD.
I això, segons afirma la pròpia companyia, és només el principi, doncs per als propers mesos té previst obrir components de les tecnologies StorageTek.
Per tal d'aprofitar aquests recursos, ha estat creada dins d'OpenSolaris una comunitat de desenvolupadors dedicada a les eines i recursos relacionats amb l'emmagatzematge.
Un dels avantatges que Sun hagi alliberat el codi font d'aquestes aplicacions en el marc del projecte OpenSolaris és que un cop aprofitat aquest codi i introduït en el sistema operatiu, es trobarà a disposició de tot el públic i funcionant amb tota mena de maquinari i no només en el de la companyia nord-americana, per la qual cosa el muntatge de servidors de dades de qualitat i amb gran quantitat de funcionalitats estarà a l'abast de moltes petites i mitjanes empreses que fins ara no s'ho podien permetre.
Més informació:Nota de premsa de Sun Microsystems
http://www.sun.com/aboutsun/pr/2007-04/sunflash.20070410.1.xmlPàgina del projecte OpenSolaris dedicada als recursos de gestió de l'emmagatzematge
http://www.opensolaris.org/os/community/storage/Pàgina de Sun Microsystems dedicada a les eines d'emmagatzematge
http://www.sun.com/storage
Dos interessants esdeveniments d'Internet a Girona
6 Graus el 26 i
Beers & Blogs el 2
Microsoft fot el mec amb els seus blogs
Uso el Blogger de Google però, a priori, no tinc res contra els productes de Microsoft. És simplement que en aquest cas m'ha agradat més el producte i l'oferta de la competència de la companyia de Redmond. I també uso el Firefox!
El Blogger et permet fer comentaris a un Blog de forma anònima, i és pràcticament transparent al browser que facis servir.
Bé, avui he anat a plantar un comentari al blog d'un amic, en
Dídac Lee (us el recomano), que està al MySpaces de Microsoft. En primer lloc, resulta que envies un missatge (no he vist el meu comentari per enlloc un cop fet) i després que des del Firefox no m'ha deixat entrar a fer el comentari... em deia que no estava el servei disponible. Des de l'Internet Explorer si que he pogut...
Ah, i per cert, sort que tinc una conta de Hotmail, perquè de comentaris sense tenir aquest tipus de compte, res de res... democràcia pura i llibertat! quins coll... ;-)
Mark Shuttleworth dóna a conèixer els primers detalls d'Ubuntu 8
Més facilitat d'instal·lació per a una versió que marcarà un canvi d'estratègia a Ubuntu que vol passar a centrar-se més en la seva versió per a servidors.
Pocs dies abans del llançament d'Ubuntu 7.04 "Feisty Fawn", Mark Shuttleworth (el multimilionari sud-africà alma mater de la distribució GNU/Linux) va enviar un missatge als desenvolupadors descrivint algunes de les novetats que aportarà la propera iteració 8.x, coneguda amb el nom en clau "Gutsy Gibbon" i que serà alliberada a l'octubre d'enguany.
Per començar, el procés d'instal·lació es simplificarà encara més. Ubuntu és una distribució basada en Debian, que en els seus orígens emprava el famós instal·lador en mode text d'aquesta, de la mateixa manera que disposava d'un Live CD per provar el sistema i d'un altre d'instal·lació per si de cas a l'usuari li interessava instal·lar-la a disc dur. En les darreres versions els dos CD's s'han unificat en un de sol i facilitat el procés d'instal·lació. Ara des del Live CD podem accedir a un instal·lador en mode gràfic que ens permet realitzar totes les tasques necessàries per instal·lar Ubuntu en el disc dur del nostre ordinador: particionar, formatar, configurar la xarxa,...
Shuttleworth ha afirmat que "
alguns han dit que fins i tot un mico pot instal·lar Ubuntu (i despectivament, altres han dit que alguns ho han fet), però Gibbon portarà la facilitat d'instal·lació a un nou nivell, treballant especialment la instal·lació desatesa en ubiqüitat, cosa que farà trivial desplegar Ubuntu en els desktops d'una organització".
Aquesta facilitat, pensada per a empreses i organitzacions amb un gran nombre d'ordinadors es complementa amb millores en la versió servidora de la distribució. De fet, Shuttleworth es mostra interessat i convençut que les properes versions d'Ubuntu seran més conegudes per la seva edició per a servidors, creant juntament amb la versió desktop una solució completa per a l'empresa.
Amb aquest moviment, el multimilionari sud-africà podria estar donant a entendre que la seva distribució en certa manera ha tocat sostre en el sector dels desktop domèstics i que no anirà més enllà si abans no llança una forta ofensiva pel sector corporatiu, un terreny que no li és desconegut a Ubuntu, doncs ja és emprada en gran nombre d'empreses i organitzacions de tota mena. En aquest sentit, Shuttleworth destaca la seva relació comercial amb Sun Microsystems, amb el compromís d'aquesta darrera d'instal·lar Ubuntu en els seus servidors Sun Fire T1000 i T2000 amb processadors UltraSPARC T1.
Tornant a l'escriptori, Shuttleworth desitja per a la propera Ubuntu 8 un escriptori 3D avançat amb tot el que pot proporcionar-li els entorns Compiz i Beryl (projectes recentment fusionats). En les funcionalitats gràfiques avançades Shuttleworth veu l'única oportunitat dels sistemes operatius lliures per conquerir part del pastís dels sistemes d'escriptori (llegeixi's en pugna amb el Windows de Microsoft).
El compromís amb la filosofia del programari lliure també ha estat renovat, i Shuttleworth ha anunciat una col·laboració amb els responsables de gNewsense, la distribució patrocinada per la Free Software Foundation (FSF) i basada exclusivament en programes lliures. Ubuntu no inclourà drivers propietaris, continguts multimèdia (imatges o àudio) o programes que no compleixin amb les quatre llibertats bàsiques del programari lliure enunciades per Richard Stallman.
Aquesta afirmació xoca amb les pràctiques passades de la mateixa Ubuntu, que fins ara no ha tingut gaires problemes en incorporar drivers propietaris a les seves distribucions sempre que ho ha considerat necessari. Crítiques en el passat per aquestes pràctiques juntament amb l'acord signat amb Linspire per poder accedir al repositori de programari CNR i amb això la possibilitat de descarregar d'aquest drivers propietaris, poden trobar-se en els rerefons d'aquestes declaracions de Mark Shuttleworth.
Com a punt negatiu, destacar que Gutsy Gibbon no serà una distribució LTS (Long Time Support), per la qual cosa el seu cicle de vida serà més curt que altres versions de la mateixa distro.
Més informació:Introducing the Gutsy Gibbon
https://lists.ubuntu.com/archives/ubuntu-devel-announce/2007-April/000276.html
Opera Soft presenta una versió 9.2 del seu navegador amb interessants novetats
El més destacable és Speed Dial, que ens permet accedir de forma ràpida als nou preferits que més emprem.
Tot i que potser hauria d'haver rebut un nombre d'ordre superior (el 10.0) per la importància de les novetats que presenta, el volum d'aquestes ha semblat insuficient a la companyia noruega Opera Soft per realitzar aquesta operació cosmètica en el seu navegador web, pel què l'han deixat amb tan sols una versió secundària més, la 9.2 .
La principal novetat que presenta aquesta nova revisió és la funcionalitat anomenada Speed Dial i que consisteix en tenir accessibles els 9 preferits més usats d'una forma visual i idèntica a com es veuen les miniatures de les pàgines web, una funció que també inclou Internet Explorer 7. A més de poder seleccionar el site desitjat, i en poder veure una imatge en miniatura d'aquest, la funcionalitat Speed Dial també ens permet comprovar si les pàgines web incloses entre aquests preferits han estat actualitzades.
Els widgets, petites utilitats que complementen i amplien les funcionalitats del navegador web, poden executar-se fora de la finestra del navegador web, podent actuar com a substitutiu d'aquesta funcionalitat per al sistema operatiu Windows XP, ja que aquest -i a diferència de Windows Vista- no implementa widgets de forma nativa.
Opera 9.2 ja es pot descarregar des de la pàgina web del fabricant noruec de forma gratuïta.
Més informació:Nota de premsa explicant la nova funcionalitat Speed Dial
http://www.opera.com/pressreleases/en/2007/04/11/Pàgina web d'Opera
http://www.opera.com
Alliberat Mozilla Thunderbird 2.0
Extensions més ben gestionades i més segures, canvis en l'aparença gràfica, suport per a Windows Vista, facilitats per classificar millor els missatges i buscar-los més ràpidament, algunes de les novetats que presenta la nova versió de tot un clàssic dins del programari lliure.
La Fundació Mozilla ha alliberat la versió 2.0 del seu client de correu electrònic Thunderbird, que és -per a aquells que no el coneguin se'n facin una idea aproximada- a Firefox el mateix que l'Outlook Express a l'Internet Explorer. A aquesta nova versió, alliberada el dia 18, l'ha precedit una primera Release Candidate que es va donar a conèixer el dia 6 d'aquest mateix mes d'abril, pel què el lapse de temps entre una i l'altra ha estat notablement breu.
Les principals novetats d'aquesta nova versió del gestor de correu de Mozilla són:
- els missatges es poden marcar mitjançant l'ús d'etiquetes (en anglès, tags) que posteriorment ens seran d'utilitat a l'hora de classificar-los i buscar-los
- els temes visuals han estat modificats i actualitzats. L'usuari també disposa de més possibilitats de personalització de l'entorn
- a partir d'ara, els botons d'endavant i endarrere ens permeten navegar entre l'historial de missatges que hem anat consultant al llarg d'una sessió
- s'ha facilitat l'accés als serveis gratuïts de correu electrònic més populars com són Gmail o .Mac . En aquests casos, l'usuari només ha de donar el seu nom d'usuari i contrasenya per començar a treballar amb ells
- suport millorat per a extensions. El sistema d'extensions s'ha fet més segur i s'ha facilitat la cerca d'extensions
- ha estat millorada l'alerta de notificació de nous missatges, incloent ara ítems com el subject, adreça del remitent i una preview del text
- Folder Summary Popups, funcionalitat que permet que amb tan sols posar el punter del ratolí sobre una carpeta amb missatges nous, se'ns proporcioni informació sobre aquests missatges
- la recerca de text es realitza en temps real, és a dir, es comença a buscar en el moment en què l'usuari introdueix el primer caràcter
- L'instal·lador per a la versió Windows està basat ara en l'eina Nullsoft Scriptable Install System, a més d'haver-se afegit suport per a Vista, la darrera versió del sistema operatiu de Microsoft
Pel què fa a requeriments, Thunderbird 2 funciona en les següents plataformes:
- Windows (des de 98 fins a Vista) en un Pentium a 233 MHz (recomanat a 500 MHz o superior) amb 64 MB de RAM (recomanats 128 o més) i 52 MB d'espai lliure en disc.
- Linux amb un kernel 2.2.14, glibc 2.3.2, gtk+2.0 i XFree86 3.3.6 en un Pentium II o AMD K6-III+ a 233 MHz (recomanada una CPU a 500 MHz o més) amb 64 MB de RAM (recomanats 128 o més) i 52 MB d'espai lliure en disc.
- Mac OS X 10.2.x o superior en un ordinador Apple amb arquitectura PowerPC (G3, G4 o G5) o bé Intel x86. 128 MB de RAM (recomanats 256 o més) i 200 MB d'espai lliure en disc.
És previsible l'aparició de nous ports, com per exemple per al binomi Solaris/OpenSolaris, els diferents sabors de BSD i sistemes alternatius com la família BeOS.
Més informació:Pàgina web de Mozilla Thunderbird
http://www.mozilla.com/thunderbird/Pàgina del projecte Mozilla, amb informació sobre Thunderbird, Firefox, Sunbird,...
http://www.mozilla.org/
Google adquireix DoubleClick
La companyia d'Internet es converteix en un autèntic monstre de la publicitat en línia amb l'absorció d'un important i històric jugador com és DoubleClick.
Des de feia alguns dies s'havien pogut llegir rumors sobre la pugna existent entre les grans companyies amb interessos en el sector de la publicitat en línia, especialment Google i Microsoft, per l'adquisició d'un històric i jugador no menys important en el segment de la publicitat en línia: DoubleClick.
El gegant de la publicitat a Internet fou fundat el 1995 quan el món vivia a la cresta de l'onada de la bombolla de les punt com, i va sobreviure a l'enfonsament d'aquesta desprenent-se de tots els negocis que no estiguessin relacionats amb la gestió de publicitat en línia. A l'abril de 2005 DoubleClick fou venuda a Hellman&Friedman, una companyia privada d'inversions amb base a San Francisco (Califòrnia, Estats Units).
Finalment qui s'ha endut el gat a l'aigua en la cursa per adquirir DoubleClick ha estat Google, una companyia que cada dia que passa cotitza més a l'alça en el sector d'Internet i que ja és capaç de plantar-li cara de tu a tu a la pròpia Microsoft, quelcom que molts han intentat però que pocs han pogut explicar-ho. Aquesta adquisició reforçarà el seu lideratge en el segment de la publicitat en línia, quelcom del què la companyia del cercador depèn en gran mesura, doncs gairebé tot el seu negoci es basa en la venda i gestió d'espais publicitaris a Internet, un sistema del qual els administradors de pàgines web també poden treure'n beneficis gràcies a programes com AdSense.
L'operació s'ha quantificat en 3,1 bilions de dòlars, i d'ella se n'han volgut destacar els següents punts:
- La fusió d'ambdues companyies (DoubleClick i la divisió corresponent de Google) proporcionarà a l'usuari un sol interlocutor amb més experiència a Internet.
- Per als responsables de llocs web, la unió suposarà l'accés a un nombre més gran d'anunciants, amb la conseqüent millor segmentació de l'oferta per als lectors. Així mateix, els anunciants disposaran d'un rang molt més gran de pàgines web a les quals mostrar la seva publicitat.
- La mesura d'audiències de les dues companyies es fusionarà i millorarà, permetent als anunciants optimitzar la despesa en publicitat.
L'operació ha rebut el vistiplau de les dues companyies, i el què queda ara és l'aprovació per part de les autoritats reguladores. S'espera que els tràmits i la materialització de la fusió s'acabin a finals d'aquest mateix any.
Aquesta jugada -com he afirmat abans- deixa a Google en una posició de lideratge indiscutible enfront de rivals de la talla de Microsoft i Yahoo!, que disposen de divisions de publicitat similars a la de Google, i programes similars a AdSense malgrat que no tan coneguts ni usats com els productes de la companyia del cercador. Google es transforma d'aquesta manera en un gegant en el sector de la publicitat en línia, imbatible amb vista a un futur proper, tot i que Microsoft compta amb una bon recurs com és la Xbox 360 i tota la publicitat que es deriva dels seus serveis en línia, que encara han de tocar sostre, més les iniciatives que puguin sorgir en un futur per inserir anuncis en algunes de les seves aplicacions per a Windows, el què sense cap mena de dubte generarà unes molt nombroses oportunitats per a presentar bàners i altre tipus de publicitat a les pantalles de diversos milions d'usuaris.
L'operació també ha fet recordar a molts els anys més dinàmics de la bombolla punt com, quan s'invertien alegrement grans quantitats de diners en compres i vendes d'empreses amb tan sols la promesa d'una bona idea per a un negoci de futur. Aconseguirà Google amortitzar la seva monstruosa inversió? fins ara tot el què ha tocat la companyia californiana s'ha convertit en or, per tant els precedents són bons, i DoubleClick sembla cabre perfectament entre els actius de negoci de Google. Caldrà esperar un temps per veure com evolucionen les coses.
Més informació:Nota de premsa de Google
http://www.google.com/intl/en/press/pressrel/doubleclick.htmlNota de premsa de DoubleClick
http://www.doubleclick.com/us/about_doubleclick/press_releases/default.asp?p=572
IGC 2007: prenent-li el pols a Internet
Un any més Barcelona congrega a destacats experts en Internet de tot el món i es converteix durant quatre dies en l'epicentre mundial de la Xarxa de xarxes, examinant el seu futur immediat i les possibilitats que proporcions a les empreses i la societat en general.
Nova edició i lleuger canvi de format per al congrés mundial d'Internet celebrat a la ciutat comptal, enguany entre el 16 i el 19 d'abril enlloc de les habituals dates estiuenques del juny. Si en anteriors convocatòries es donaven simultàniament multitud de conferències i sessions de treball centrades en temes concrets (blocs temàtics), aquest any s'ha introduït un nou format compost per 24 sessions monogràfiques coronades per un debat i dividides en tres àmbits temàtics (empresa, tecnologia i societat). En aquestes sessions es compta amb un keynote speaker internacional i un altre de nacional, complementats per diversos panellistes.
L'objectiu d'aquest canvi de format és arribar a conclusions fruït del debat entre els conferenciants i el públic, després de què els primers hagin realitzat les seves ponències. Entre els keynote speakers més destacats hi trobem a Jeff Barr (Amazon Web Services), Jeff Wacker (president adjunt de la consultora EDS) o Greg Stuart (ex-president i conseller delegat d'Interactive Advertising Bureau i co-autor del best-seller "What Sticks").
Alguns dels temes tractats al congrés són:
- Aplicacions Web 2.0 i 3.0 . Els nous serveis en línia i les tecnologies que es necessiten per materialitzar-los i al mateix temps les tecnologies que sorgeixen d'aquests serveis.
- Màrqueting digital. Les tècniques de marxandatge a Internet, la influència que la Xarxa de xarxes ha tingut en aquesta disciplina i com ha canviat el màrqueting amb l'adveniment de les autopistes de la informació.
- Xarxes socials. Un servei nascut a la Web 1.0 i que sembla haver arribat al seu grau de maduresa a la Web 2.0 . Que són i com aprofitar-les per a diferents finalitats.
- Convergència telefonia mòbil, fixa i veu IP. El futur a mitjà termini de les comunicacions per veu.
- Potenciar les vendes a través d'Internet. Atreure al client, generar valor afegit,...
Les conclusions de totes les sessions celebrades es recolliran en un document que posteriorment serà difós entre les persones que hagin assistit al congrés per continuar amb les reflexions a posteriori. En cada edició celebrada fins ara, l'organització de l'IGC s'ha destacat precisament per la voluntat de proporcionar tots els continguts del congrés als assistents per a d'aquesta forma provocar la reflexió en l'àmbit professional.
Al costat de les sessions monogràfiques, el visitant també pot passejar pel Village, un espai destinat a empreses expositores i que ja és habitual en totes les edicions de l'IGC. Enguany, i com a novetat, el Village inclou una secció Sonimagfoto dedicada al procés de la imatge digital i que abraça des de la presa de la fotografia fins a la seva publicació a Internet mitjançant un fotoblog.
En el marc del congrés també es celebra aquest any la cinquena edició dels premis IGC a la Innovació Digital, tota una convocatòria clàssica en aquest esdeveniment.
Més informació:Pàgina web de l'IGC
http://www.igcweb.net
iMàtica inaugura el seu Podcast i ja està disponible en RSS
El nostre lloc web s'actualitza a les darreres tecnologies i fa més versàtil la consulta d'informació als lectors.
"
Normalment no usem una nova tecnologia de seguida que surt al carrer, preferim que triomfi entre els usuaris, s'estabilitzi i hi veiem una vida continuada i perllongada. Llavors comencem a considerar-ne el seu ús" ha declarat Guillem Alsina, director de continguts d'iMàtica, en referència al temps què ha costat disposar d'aquestes novetats a la nostra plana web.
El Podcast d'iMàtica permetrà als lectors de la web i als oients del nostre programa setmanal de COM Ràdio Girona (92.7 FM) gaudir de les gravacions de tots els espais emesos des del 2 de febrer d'aquest any fins endavant.
iMàtica Ràdio és un espai setmanal d'uns quaranta minuts de durada aproximadament, en el qual informem de totes les novetats relacionades amb el món de la informàtica i les noves tecnologies. Inclou una secció de noticies, amb el resum del què publiquem a la nostra plana web imatica.org, el truc de la setmana, una secció de tertúlia i connexions al xat (concretament al canal #girona de la xarxa IRC-Hispano) per tal d'interactuar amb la nostra audiència.
El format dels programes és MP3 de 128 kbps i 44 KHz en estèreo, i es pot trobar directament a l'adreça
http://www.imatica.info/radio/rss.xml o bé al seu apartat d'iTunes, a l'adreça
http://phobos.apple.com/WebObjects/MZStore.woa/wa/viewPodcast?id=220411944 . Per a usar aquesta darrera adreça, cal tenir el programari iTunes d'Apple (de descàrrega gratuïta) instal·lat al nostre ordinador.
Gràcies a iTunes, l'usuari es pot subscriure al Podcast rebent de forma automàtica els nous programes a mesura que aquests vagin essent publicats.
RSSUna altra novetat és la disponibilitat del 'feed' RSS d'iMàtica, que permetrà als lectors de la nostra plana web gaudir cada setmana de les noticies en aquest format.
RSS (Really Simple Syndication) consisteix en una tecnologia basada en el llenguatge de descripció de dades XML que permet la publicació de continguts en línia de fàcil i ràpid accés mitjançant programes especials anomenats agregadors que actualitzen els continguts de forma automatitzada i sense necessitar la intervenció de l'usuari. És la mateixa tecnologia emprada per realitzar els Podcasts d'àudio.
Els continguts del feed RSS el constitueixen les seccions de noticies i breus i, com a la pàgina web, serà actualitzat amb periodicitat setmanal.
Més informació:Podcast d'iMàtica Ràdio
http://phobos.apple.com/WebObjects/MZStore.woa/wa/viewPodcast?id=220411944RSS d'iMàtica
http://imatica.org/rss.xml
Gaim canvia de nom
El programari de missatgeria instantània lliure ha canviat la seva denominació per estalviar-se una causa legal contra America Online, ja que aquesta posseeix un client de IM el nom del qual és AiM.
Pidgin és el nou nom de l'antic Gaim, un client de missatgeria instantània (IM per les seves sigles en anglès) desenvolupat a l'empara de la filosofia del programari lliure i que està disponible per a diversos sistemes operatius com GNU/Linux, FreeBSD, OpenSolaris/Solaris o Mac OS X (amb X11). És compatible amb els protocols AiM (AOL Instant Messenger), Jabber, Microsoft Messenger (i tota la família de derivats), Yahoo! Messenger o Novell GroupWise entre d'altres.
El nom Gaim prové dels primers temps d'aquest programari, quan el seu principal objectiu era crear un client d'IM compatible amb la xarxa d'AOL. Es va decidir batejar-lo com a GTK+ AOL Instant Messenger. Però, com que a AOL no li va agradar aquest nom que incloïa el seu propi, el programari fou rebatejat com a GAIM, les sigles del nom anterior, que va continuar sense agradar a la multinacional nord-americana, fet que va portar a una disputa legal que s'ha intentat mantenir en secret fins ara.
Com a resultat de les converses entre ambdós bàndols s'ha decidit canviar el nom de Gaim a Pidgin, canviant al seu torn el nom de les llibreries clau del programa: libgaim passarà a ser libpurple i gaim-text passarà a ser Finch. La compatibilitat de les versions futures amb els plug-ins existents està garantida.
El canvi de nom ve just abans de què es llanci la versió 2.0.0 del programari, de la qual ja se n'han publicat diverses versions beta.
Més informació:Pàgina web de Pidgin-Gaim
http://www.pidgin.im/
My Maps, la nova forma de personalitzar els mapes de la mà de Google
Aquesta nova funcionalitat de Google Maps permet personalitzar un mapa mitjançant la introducció d'icones, dibuixos i fins i tot vídeos de YouTube.
Qui de vosaltres que em llegeix no ha anat mai a un casament? I a qui de vosaltres no us han donat un planell més o menys esquemàtic d'on es celebrava el magne esdeveniment? Probablement no és fins al moment de materialitzar les indicacions del plànol sobre el camí real a seguir quan desitjaríem haver tingut al nostre abast una informació més detallada i fins i tot interactiva. Què diríem, per exemple, d'un mapa en el qual poguessim marcar icones amb determinats accidents geogràfics o fins i tot inserir un vídeo gravat durant el recorregut del camí a seguir, de forma que els nostres convidats més que identificar símbols o llocs poguessin reconèixer-los? Això és precisament el que pretén My Maps, el nou servei en línia de Google.
My Maps s'integra a Google Maps i en el nostre compte d'usuari de Google, des del qual i a més de a aquest servei podem accedir a altres com són Gmail o Blogger. La seva idea és permetre'ns personalitzar al màxim un mapa, permetent que aquest sigui públic (és a dir, que pugui accedir a ell qualsevol usuari) o bé privat, de manera que només nosaltres el puguem consultar.
Entre les funcionalitats de My Maps tenim:
- Permet marcar llocs al mapa amb les diferents icones disponibles a la llibreria.
- Dibuixar sobre el plànol línies i formes.
- Afegir text, imatges o fins i tot vídeos de YouTube o Google Vídeo als nostres mapes. Això ens permet, per exemple, donar una informació gràfica de tota mena d'accidents geogràfics que ens puguem trobar a la nostra ruta, seguint la màxima de què una imatge val més que mil paraules.
- Afegir codi HTML al mapa.
- Veure els mapes en el programa Google Earth.
De moment només s'ha fet disponible My Maps en 10 països.
Més informació:Nota de premsa de Google anunciant el servei My Maps
http://www.google.com/intl/en/press/annc/my_maps.htmlPàgina web de Google Maps
http://maps.google.comPàgina web de Google Earth
http://earth.google.com
Microsoft anuncia dues noves formes de desplegar Windows Vista en entorns empresarials
El desplegament i administració centralitzada dels nous sistemes, objectiu de la companyia de Redmond mitjançant la introducció de dues noves arquitectures centralitzades en Windows Vista Enterprise.
En el recentment celebrat Microsoft Management Summit 2007, la companyia de Redmond va donar a conèixer dues noves arquitectures de desplegament de Windows Vista* que permetran a les mitjanes i grans empreses emprar clients lleugers i escriptoris virtuals administrats de forma centralitzada per a la seva feina diària.
Aquests nous productes han estat fruit, segons Microsoft, de les demandes realitzades per grans clients de volum, i es realitzen sobre la base de Windows Vista Enterprise, la versió del sistema operatiu per a mitjanes i grans empreses.
Clients lleugersMicrosoft oferirà aquesta opció a cost zero per als clients de Windows Vista Enterprise, com un canvi a la llicència Software Assurance existent actualment.
Un client lleuger o thin client en anglès** és un ordinador menys potent de l'habitual i que no disposa d'un sistema operatiu funcional amb vista a l'usuari, sinó només d'un carregador que li permet connectar-se a un sistema informàtic central de manera que en realitat estarem treballant de forma remota. De la seva poca necessitat de potència de càlcul tenim el seu maquinari habitualment més restringit.
La companyia de Redmond ja disposava de productes per a terminals lleugers, com Terminal Server o la connexió d'escriptori remot, que seran els emprats per a materialitzar aquesta nova modalitat de llicències.
Centralized DesktopsLes tecnologies de virtualització s'estan imposant cada cop més i no només en els servidors, si no també per als propis escriptoris, en una tendència que s'ha convingut en anomenar "escriptoris virtuals", i que consisteix en emmagatzemar en un servidor centralitzat tots els escriptoris dels treballadors en forma de disc virtual d'un programari de virtualització (principalment VMware i VirtualPC) i connectar-se a ells mitjançant un programa client. D'aquesta manera, es simplifiquen aspectes com la ubiqüitat de les dades, la seva disponibilitat i les còpies de seguretat, a banda de poder recuperar molt més ràpidament l'activitat en cas de fallada tècnica.
La visió de Microsoft pel què fa a la virtualització per a desktops a l'empresa encaixa perfectament amb allò descrit, pel què la companyia de Bill Gates ha creat l'arquitectura Vista Enterprise Centralized Desktops (VECD), que permet emmagatzemar i gestionar de forma centralitzada les màquines desktop dels treballadors des d'un únic servidor, i connectar-se a ells mitjançant programari de virtualització en local. D'aquesta manera aconseguim un efecte semblant al d'usar clients lleugers, doncs també ens podem connectar al nostre lloc de treball des de qualsevol terminal, però permetent tenir capacitat de càlcul en local.
Microsoft recomana l'ús de VECD abans que el de clients lleugers per permetre no només connectar-nos a un ordinador central, si no un ús mixt mitjançant el qual executem certes aplicacions des de l'ordinador local i altres en remot.
El cost d'aquesta solució variarà en funció del nombre i tipologia dels dispositius emprats per connectar-se a l'escriptori remot.
Més informació:Entrevista realitzada per PressPass (el servei de premsa de Microsoft) a Scott Woodgate, director del Grup de Negocis de Windows, sobre les noves formes de llicència de Windows Vista
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/apr07/04-02WVenterprise.mspx*
Això, bàsicament, es refereix a la instal·lació del sistema operatiu i programari necessari per a la feina diària i la seva posterior gestió i administració.**
Microsoft també els anomena diskless PCs o PC's sense disc en referència a la seva manca de capacitat d'emmagatzematge.
Deepfish, el nou navegador web per a dispositius mòbils de Microsoft
L'objectiu de la companyia de Redmond és acostar l'experiència de navegació web dels ordinadors de sobretaula als dispositius mòbils.
Una de les aspiracions dels desenvolupadors que treballen amb dispositius mòbils ha estat des de sempre acostar l'experiència que l'usuari té amb un d'aquests aparells al què experimenta amb un ordinador de sobretaula o portàtil, especialment pel què fa a la navegació web. Relativament, s'ha aconseguit poca cosa, i els serveis de la Web 2.0 segueixen sent inaccessibles en bona part per als usuaris mòbils, malgrat que un bon tros dels llocs web sí que són llegibles des de telèfons i PDA's. Opera ha estat una de les companyies que s'ha ocupat d'això, i no sabem si és per la preocupació de la quaota de mercat que està aconseguint l'empresa noruega o per altres motius, però Microsoft s'ha decidit a entrar a la batalla.
Deepfish (una cosa així com "peix de les profunditats" o "pesca profunda") és el nom en clau del nou navegador web que Microsoft ha anunciat com a preview restringida per a un selecte grup d'usuaris i l'objectiu del qual és, precisament, acostar l'experiència de navegació web mòbil a la què es té en una màquina desktop.
Una altra fita que s'ha volgut complir consisteix en accelerar la velocitat de descàrrega de la pàgina, un altre factor que s'ha de tenir en compte especialment en connexions GPRS. Per a això, Deepfish descarrega només la part de la pàgina que l'usuari veu, i la resta ho descàrrega quan cal en background.
Un dels problemes amb els quals també lluita Deepfish consisteix en la distorsió que pateixen algunes pàgines quan es visualitzen en el dispositiu mòbil, descol·locant els seus continguts o trencant el format preestablert pel programador o el dissenyador, a més de la feina de disseny extra que aquest problema suposa, doncs si es vol fer bé s'ha de pensar en la base d'usuaris mòbils, fet que suposa pràcticament el doble de treball.
La nova tecnologia de navegació web de Microsoft empra el mateix codi font de la pàgina que els navegadors d'escriptori, renderitzant-la per a la pantalla del dispositiu mòbil però mantenint el format i l'aspecte de com es veuria en un navegador web convencional com l'Internet Explorer o el Firefox. Posteriorment, l'usuari pot realitzar un zoom sobre la part de la pàgina que vulgui ampliar per tal de llegir-la amb més comoditat.
Actualment la tecnologia Deepfish es troba en fase iniciàtica però a disposició del públic per invitació, malgrat que limitada a un cert nombre d'usuaris. Quan s'esgotin les places, la preview es considerarà tancada i els usuaris inscrits seran els únics que la puguin provar.
Més informació:
Pàgina web de Deepfish
http://labs.live.com/deepfish/Nota de premsa de Microsoft anunciant Deepfish
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/mar07/03-28Deepfish.mspx
Google Desktop disponible per a Mac OS X
La companyia del cercador tindrà una molt dura competència en Spotlight amb el seu nou producte per a Mac OS X, disponible per a plataformes PowerPC i Intel.
Una de les coses que se li ha criticat a Windows fins a l'aparició de Vista ha estat el sistema de cerques, que des de la seva aparició al mercat ha quedat obsolet davant de productes de la competència com l'espectacular Spotlight del Mac OS X o Beagle per a Linux. Ambdós sistemes es sustenten en una base de dades actualitzada en temps real, un sistema d'indexació, per realitzar cerques en temps real, és a dir, que quan comencem a teclejar la cadena de caràcters a trobar, l'algoritme de recerca ja està delimitant resultats, que va ampliant o reduint a mesura que anem entrant més caràcters de la nostra o les nostres paraules clau.
Per això, per a Windows XP han anat sorgint diversos productes addicionals que proporcionen al sistema operatiu de Microsoft la funcionalitat que li mancava en aquest terreny per equiparar-se amb els seus competidors. Un d'aquests productes fou llançat per la pròpia Microsoft com a MSN Search, i un altre per Google sota el nom de Google Desktop.
Si bé sota Windows XP tenia sentit aquest producte, el té en Windows Vista, que ja posseeix un sistema de cerca avançat? i encara més: el té en Mac OS X, que ja posseeix des de fa temps un sistema avançat que és l'orgull d'Apple i dels seus usuaris? Tot sembla consistir en la diferent filosofia d'aquests productes i en la seva forma d'ús.
Google Desktop busca unificar la forma en la qual busquem per l'escriptori amb les cerques per Internet, ja que haurem d'usar un navegador web per accedir als resultats que, això sí podran correspondre tant a documents que es trobin en el nostre ordinador, com a pàgines web. En el cas de la nova versió per a Mac OS X que ens ocupa, també podrem buscar entre la nostra bústia de Gmail i l'historial de pàgines web visitades. Fins i tot podem accedir a versions antigues dels nostres documents o recuperar fitxers esborrats accidentalment.
De moment, aquest desenvolupament es troba en fase beta que ja es pot descarregar gratuïtament des de la pàgina web de Google Desktop. La seva forma d'ús és extremadament simple, i per accedir a l'eina de recerca només haurem de prémer dues vegades seguides la tecla comanda.
Com a part del paquet també s'hi inclou l'aplicació Google Updater, que facilita la tasca de mantenir actualitzades de forma automatitzada les aplicacions Google que tinguem instal·lades en el nostre Mac i d'instal·lar-ne altres de noves.
De moment, Google Desktop for the Mac beta només està disponible en anglès per a usuaris de Mac OS X 10.4.x o superior i és compatible amb els navegadors web Safari, Firefox i Camino.
Més informació:Pàgina web de Google Desktop per a Mac
http://desktop.google.com/mac/index.htmlNota de premsa de Google informant de la disponibilitat de Google Desktop per a Mac OS X
http://www.google.com/intl/en/press/annc/desktop_mac.html
Alliberada la versió 4.0 de Debian
L'instal·lador gràfic i els programes que substitueixen a Firefox i Thunderbird per no complir aquests darrers amb els termes exigits per Debian, principals novetats d'una versió que ha trigat 21 mesos en veure la llum.
Torna la distribució de Linux més lliure per excel·lència, Debian, i ho fa carregada de novetats després de gairebé dos anys de desenvolupament, tot i que sense cap mena de dubte la més destacable és el nou instal·lador gràfic que substitueix a l'anterior en mode text i que constituïa el principal problema a l'hora d'instal·lar la distribució per part d'un usuari novell.
La instal·lació ja no es realitza en dues passes amb un reinici de la màquina al mig de tots dos, si no en un sol pas després del qual quedarà tot correctament configurat i, en el cas d'estar instal·lant el sistema en una màquina desktop, ja tindrem configurat també l'entorn gràfic.
Però amb tot, la nova Debian 4.0 conserva l'orgull pel seu sistema d'instal·lació tradicional, doncs l'instal·lador que arrenca per defecte és el de mode text 'de sempre', i si volem arribar fins a la versió gràfica haurem d'arrencar el sistema amb el paràmetre installgui. I tampoc està disponible per a totes les arquitectures.
Les diferències entre l'instal·lador gràfic i el de text són bàsicament dues: el gràfic està traduït a més idiomes però per contra no permet la instal·lació del sistema en particions de disc encriptades. Per la resta, les passes a seguir són pràcticament les mateixes en els dos instal·ladors.
Una altra novetat destacable és Iceweasel, el nou navegador web que substitueix a Firefox i que en realitat és una implementació d'aquest però sense marca, i Icedove, que representa el mateix però per al gestor de correu electrònic Thunderbird. La inclusió d'aquests dos programes respon al litigi mantingut entre Debian i la Fundació Mozilla pel compliment de certs termes de la llicència sota la qual es troben els programes d'aquesta darrera, i que Debian considerava inacceptables.
Icewasel i Icedove es basen en el mateix codi de Firefox i Thunderbird recompilat, però extraient-ne el logotip de tots dos, les referències a la Fundació Mozilla, els plug-ins sota llicències no-lliures i, en general, qualsevol codi o element que no tingui lloc dins de la filosofia Debian.
Altres novetats incloses en Debian 4.0 "etch" són:
- Kernel 2.6.18
- Gnome 2.14 . Si no s'indica el contrari en el moment d'instal·lar el sistema, aquest serà l'escriptori per defecte
- KDE 3.5.5a amb KOffice 1.6
- Xfce 4.4
- Xorg 7.1 en substitució del ja clàssic XFree86
- OpenOffice 2.0.4a
- GIMP 2.2.13
- PostgreSQL 8.1.8
- Mysql 5.0.32
- GCC 4.1.1
- Apache 2.2.3
- Samba 3.0.24
- Evolution 2.6.3
- El servei debian-volatile passa a ser oficial i, per tant, canvia d'adreça a una del tipus debian.org
Les arquitectures suportades amb aquest llançament són: SPARC, HP Alpha, Motorola/IBM PowerPC, Intel IA-32 i IA-64, HP PA-RISC, MIPS, ARM, IBM S/390, AMD64 i Intel EM64T. A més, una altra novetat són els discos multiplataforma, amb els quals i des d'un únic DVD o un sol joc de CD's es pot instal·lar el sistema per a més d'una arquitectura diferent.
D'altra banda, la plataforma Motorola m68k ha estat abandonada a la branca oficial -malgrat que continuarà el seu desenvolupament fora d'aquesta- per motius tècnics.
La importància de Debian resideix també en què és la base sobre la qual es construeixen moltes altres distribucions, algunes d'elles líders del mercat i que sense cap mena de dubte són més populars que el seu "pare" degut a què simplifiquen la interacció de l'usuari amb el sistema. Entre aquestes distribucions cal destacar a Ubuntu, Knoppix i Xandros.
Més informació:Pàgina web de Debian
http://www.debian.org/
FreeBSD anuncia suport per a ZFS
El sistema de fitxers de Sun Microsystems rep un nou suport després dels insistents rumors que el situen a l'òrbita de Mac OS X.
ZFS és un sistema de fitxers creat per Sun Microsystems i actualment desenvolupat per una comunitat lliure sota el patrocini de la multinacional nord-americana i amb llicència CDDL (Common Development and Distribution License) que aporta nombrosos avantatges enfront d'altres sistemes de fitxers equivalents pel què fa a alta capacitat i gestió de volums entre d'altres particulars. Actualment suportat en OpenSolaris, insistents rumors el situen també a l'òrbita del Mac OS X 10.5, sistema en el qual sembla que ha aparegut cert suport en les betes prèvies però sense poder instal·lar el sistema en si en una partició formatada amb ZFS.
El sistema que sí sembla confiar obertament en ZFS és FreeBSD, que ja al seu moment va anunciar que aquest sistema de fitxers seria suportat en les seves properes versions, i que ha materialitzat aquesta afirmació amb un anunci oficial a la seva pàgina web indicant que el sistema de fitxers de Sun estarà disponible experimentalment com a part de la branca principal de treball en la seva propera versió 7.0 .
De moment, ZFS només estarà disponible com a mòdul del kernel i per a arquitectures i386, amb un port a l'arquitectura AMD64 proper i la resta d'arquitectures per a més endavant.
Aquest és un pas important per a Sun, una companyia que ha tingut èxit en les seves iniciatives referents al programari, especialment amb Java i Solaris/OpenSolaris, però també amb altres productes de menor impacte entre el gran públic però igualment importants com ho són el mateix sistema de fitxers ZFS. I és que no oblidem que un sistema de fitxers acostuma a tenir una vida relativament longeva en l'agitat món de la informàtica, una vida durant la qual les necessitats d'emmagatzematge i consulta de fitxers poden canviar, generalment incrementant-se, i ZFS és un sistema bastant jove, que ja ha nascut en una era en la qual els discos durs són grans i les cerques en temps real en els fitxers emmagatzemats estan a l'ordre del dia, pel que pot ser un sistema àmpliament acceptat entre els sistemes Unix o clònics d'aquest.
Més informació:Anunci de FreeBSD respecte a la inclusió de ZFS en la branca principal del sistema operatiu
http://lists.freebsd.org/pipermail/freebsd-current/2007-April/070544.html
Corregit important forat de seguretat en Windows Vista
Permet l'execució de codi arbitrari a la màquina afectada en visitar una pàgina web o llegir un missatge de correu electrònic en format HTML, i afecta a totes les versions de Windows des de 2000 fins a Vista, pel què milions d'usuaris pateixen el mateix problema.
Primera vulnerabilitat greu trobada en Windows Vista i que també afecta a versions anteriors del sistema operatiu de la companyia de Redmond, pel què es pot considerar una herència del passat.
El problema resideix en els cursors animats del Windows, un element de la interfície gràfica d'usuari que com tants d'altres és purament decoratiu més que funcional, i permet incrustar animacions en el cursor del ratolí. Això es realitza mitjançant l'ús d'un format de fitxer especial d'extensió .ANI* . El procés encarregat d'executar aquests cursors animats en Windows 2000, XP, Server 2003 i Vista pateix d'un problema de desbordament de buffer (buffer overflow) que permet a un atacant la injecció de codi arbitrari a la màquina afectada.
Aquesta injecció de codi es pot realitzar de diverses formes remotes. Per exemple, podem "encastar" un cursor animat en una pàgina web fent referència al fitxer que el conté des del codi HTML, el que ens proporciona una forma de personalitzar la navegació de l'internauta a través de nostre site. Això permet que la fallada es pugui explotar remotament a través de la visita a una pàgina web (es pot atraure a l'internauta a la pàgina maliciosa mitjançant l'enginyeria social) o bé mitjançant un missatge de correu electrònic en format HTML.
En el moment en què es va informar del problema, aquest ja estava sent activament explotat a Internet, per la qual cosa degut a la seva extensió i gravetat, Microsoft ha qualificat la fallada com a crítica i ha proporcionat una sèrie de pegats per a cada versió del seu sistema operatiu que el solucionen. El mateix pegat serveix per corregir altres fallades ja solucionades amb anterioritat.
A Microsoft se li critica que la fallada fos coneguda des de fa algun temps, concretament algunes fonts citen alguns mesos enrere, i que malgrat que es va informar públicament d'ella en data de 30 de març, no ha estat fins al 3 d'abril que s'ha publicat l'actualització, un lapse de temps suficient per a comprometre les màquines de molts usuaris.
Més informació:Butlletí MS07-017 de Microsoft amb el pegat per resoldre el problema
http://www.microsoft.com/technet/security/Bulletin/ms07-017.mspxPàgina d'US-CERT sobre la vulnerabilitat
http://www.us-cert.gov/cas/alerts/SA07-089A.html*
encara que també pot prendre les extensions .CUR o .ICO
Google i LG anuncien acord de col·laboració
La companyia sud-coreana inclourà serveis de Google preinstal·lats en els seus telèfons mòbils a nivell mundial.
Començant des del segon quadrimestre de 2007, LG Electronics començarà a preinstal·lar l'accés a serveis proporcionats per Google en els seus terminals de telefonia mòbil a nivell mundial. Les aplicacions de Google preinstal·lades de sèrie en els telèfons LG seran:
- Cerca de Google: sense cap mena de dubte, el producte més conegut de la companyia i que va donar origen a la seva fama. Des d'una icona situada en el menú d'aplicacions, l'internauta podrà accedir a tota la seva potència.
- Google Maps for Mobile: facilita a l'usuari la descàrrega des d'Internet de mapes i fotos de satèl·lit des d'un programari que li permet a més localitzar sobre aquestes imatges adreces i comerços.
- Gmail for Mobile: aplicació en Java que ens permet connectar-nos amb el nostre compte de correu de Gmail i gestionar els missatges.
- Blogger Mobile: aplicació que ens permet actualitzar nostre weblog amb textos i imatges des del mateix telèfon.
Google compta amb serveis mòbils per a tota mena de telèfons, accessibles des de la seva pàgina d'inici a
Google Mobile
http://mobile.google.comDes del navegador web del mateix telèfon
Més informació:Nota de premsa conjunta Google-LG
http://www.google.com/intl/en/press/pressrel/google_lg.htmlhttp://www.lge.com/about/press_release/detail/PRONEWS%5EPREMENU%5EPRERMENU_20357_PREMENU.jhtml
Dell es rendeix als clients: preinstal·larà Linux en les seves màquines
El fabricant nord-americà d'ordinadors no ha fet cas omís del què els usuaris li han sol·licitat a través del seu site IdeaStorm de què preinstal·lés Linux en els seus ordinadors, l'opció més votada.
L'anunci de Dell significa molt per a la comunitat 'linuxera', doncs el fabricant texà és una de les principals companyies en fabricació i venda d'ordinadors juntament amb Lenovo-IBM o HP. Tot i això, l'anunci s'ha fet només de manera oficiosa, donant a conèixer la novetat no directament al públic a la seva pàgina web o als mitjans de comunicació, si no informalment en conferències o actes públics, i a llocs web determinats. Aquest darrer cas és el de DesktopLinux.com, els responsables de la qual afirmen que Dell es va posar en contacte amb ells per comunicar-los la novetat.
No s'han revelat més detalls, com per exemple quins models d'ordinadors (ni tan sols si seran portàtils, sobretaules o ambdós) seran equipats amb Linux, ni quina distribució o distribucions seran emprades. Si Dell segueix fent cas als internautes que han participat en la iniciativa IdeaStorm, la o les escollides haurien d'estar entre Ubuntu, Fedora o openSUSE.
Tampoc s'ha especificat fins a quin grau s'oferirà suport tècnic a Linux. Per posar un exemple -i seguint amb el què s'exposa a la pàgina DesktopLinux.com-, totes les distribucions esmentades anteriorment inclouen el paquet ofimàtic lliure OpenOffice, però un responsable de Dell ha afirmat al lloc web que la companyia nord-americana no planeja oferir suport tècnic per a aquest programari. Així doncs podríem considerar en aquest cas que s'ofereix suport complet a Linux si no se'ns poden respondre qüestions sobre un dels principals programes inclòs en aquest sistema operatiu?
No és que Dell no tingui experiència amb Linux, encara que serà el primer cop que ofereixi aquest sistema preinstal·lat en màquines d'usuari final. Fins ara l'oferta del sistema del pingüí es restringia als servidors treballant amb Red Hat i SuSE i en alguns barebones corresponents a les N-Series, malgrat que en aquest darrer cas no s'ofereix preinstal·lat.
Durant les vinents setmanes Dell anirà concretant obertament quina serà la seva oferta de Linux.
Més informació:Article de DesktopLinux
http://www.desktoplinux.com/news/NS8436091466.htmlIdeas in action - pàgina de Dell sobre Linux
http://www.dell.com/content/topics/global.aspx/ideastorm/ideasinactionMés sobre l'experiència de Dell amb Linux
http://direct2dell.com/one2one/archive/2007/03/13/7985.aspx
Apple i EMI trencant tabús: la col·lecció de la discogràfica, a la venda a iTunes sense restriccions de reproducció
Una mica més cars -no gaire més- que els arxius protegits per DRM, però sense els lligams d'aquests. Aquesta és la nova proposta d'Apple que podria constituir una fuga cap endavant a causa dels problemes que la companyia de Steve Jobs ha trobat al continent europeu.
Comprar a iTunes no és com comprar en qualsevol comerç. Si adquirim un cotxe en un concessionari d'automòbils, amb ell podrem recórrer totes les carreteres, autopistes i carrers del món, sempre que per normativa aquesta via sigui transitable per vehicles a motor. Però si el concessionari s'anomenés iTunes, per a alguns això voldria dir que només podrem passejar el nostre flamant cotxe per determinades autopistes, concretament les fabricades per Apple. Aquesta és la visió pejorativa que alguns tenen. Altres, malgrat tot, consideren que la companyia de Cupertino simplement protegeix els seus interessos i la seva quota de mercat. Tot i això, i si hem de jutjar pels problemes que li estan sorgint a Apple (especialment a Europa), els que secunden la primera opinió són molt més nombrosos dels què accepten la segona.
Potser sigui per això que podríem considerar que l'anunci d'avui constitueix una "fuga cap endavant" dels nois de Steve Jobs vist que, per exemple, a Noruega se'ls pot dur a judici per protegir els fitxers adquirits a iTunes de forma que no puguin ser reproduïts per un altre maquinari que no sigui el seu famós iPod, el qual -com exemplificava anteriorment amb el cotxe- per a molts suposa una violació flagrant de la llibertat d'elecció del consumidor. I Noruega podria no ser un cas aïllat; Europa, cada cop més llançada cap a una unitat treballada durant dècades, espera i observa la decisió escandinava per prendre exemple.
Així és com Apple ha anunciat que al maig començarà a vendre cançons a través d'iTunes sense cap mena de DRM (Digital Rights Management), és a dir, sense cap protecció contra còpia ni limitació de reproducció en suports de la competència. I com tot en Apple, s'ha fet a l'engròs, pactant amb la discogràfica EMI per tal què aquesta proporcioni tota la seva discografia a la companyia de la poma mossegada.
Les cançons desprotegides costaran 1,29 dòlars i s'oferiran amb una qualitat de 256 Kbps codificades en format AAC. Aquest darrer consisteix en un format amb pèrdua de qualitat i les extensions de fitxer del qual són .M4A .
Aquells internautes que en el passat van comprar cançons a 99 centaus de dòlar que ara es vendran desprotegides podran actualitzar les seves descàrregues pagant tan sols els 30 cèntims addicionals. Per a la resta de cançons que no són de la discogràfica EMI, iTunes continuarà venent els arxius protegits per DRM a 99 cèntims de dòlar en format AAC de 128 Kbps.
I ara què?Apple va revolucionar en el seu moment la venda de música amb la iTunes Store, i ara pot tornar a revolucionar-la amb aquest moviment, doncs totes les botigues en línia 'legals' (això és: reconegudes per la indústria discogràfica) apliquen tècniques DRM als arxius que venen per tal d'evitar la seva circulació en sistemes P2P. Però davant del moviment d'Apple i la febre per comprar i gaudir de la música a qualsevol lloc i mitjà que es pot desfermar, la resta de botigues (com ara Rhapsody de Real i Zune Marketplace de Microsoft) hauran de fer alguna cosa, probablement prendre la mateixa iniciativa.
En el seu comunicat, EMI afirma que el seu acord amb Apple converteix a iTunes en la primera botiga que disposarà de la seva discografia lliure de lligams digitals, una forma d'enunciar-ho que deixa les portes obertes a futurs tractes de la discogràfica amb altres companyies. S'obre la veda; qui serà el següent en pujar al carro?
Més informació:Nota de premsa d'Apple
http://www.apple.com/pr/library/2007/04/02itunes.htmlComunicat d'EMI
http://www.emigroup.com/Press/2007/press18.htm
Publicat OpenOffice 2.2
És presentat com a una revisió d'ús imprescindible que corregeix forats de seguretat i aporta noves i interessants funcionalitats.
L'enfocament dels responsables del projecte sembla ser el de presentar batalla al recentment llançat Microsoft Office 2007 amb novetats en gairebé totes les seves aplicacions.
Les principals novetats del nou OpenOffice són:
- Millorada la qualitat de lectura de les fonts en pantalla de totes les aplicacions del paquet ofimàtic. Això s'aconsegueix mitjançant l'activació per defecte del suavitzat kerning, que fins ara havia d'activar manualment l'usuari.
- Millorada l'exportació a format PDF amb la inclusió de la possibilitat de realitzar "bookmarks" en els nostres fitxers.
- La versió per a Windows aprofita els nous canvis cosmètics de Vista, emprant per exemple els renovats quadres de diàleg per obrir o desar un fitxer.
- La versió per a Mac OS X ha reduït la mida del fitxer d'instal·lació i ha afegit millores d'estabilitat i correcció de bugs. Els requeriments mínims per a la seva execució són disposar de Mac OS X 10.4.x i X11.
- El full de càlcul Calc ha vist millorada la seva compatibilitat amb els formats de fitxer propis de l'Excel de Microsoft.
- Base, el programari de base de dades, ha vist millorats l'editor d'SQL i la compatibilitat amb els drivers de bases de dades de terceres parts, com els drivers ODBC d'Oracle.
- Augmentada la seguretat amb vista a prevenir possibles infeccions de virus de macro que encara estiguin per arribar.
Aquesta nova versió 2.2 de la suite ofimàtica lliure ja es pot descarregar des de la web del projecte, a
Pàgina de descàrrega d'OpenOffice
http://download.openoffice.org/Estant disponible com a descàrrega directa per a Windows, Linux (sobre xips x86 i PowerPC), Solaris (SPARC i x86), Mac OS X i FreeBSD. La descàrrega també es pot dur a terme mitjançant client P2P BitTorrent.
Més informació:Pàgina web d'OpenOffice
http://www.openoffice.org/Nota de premsa anunciat OpenOffice 2.2
http://www.openoffice.org/press/press_release_ooo2.2.0.html
Es dóna a conèixer una nova versió de treball de la GPL 3
Linus Torvalds s'ha manifestat satisfet amb un esborrany que presenta canvis substancials respecte a versions anteriors, i que posa moltes més traves a què en el futur es donin casos com el pacte Novell-Microsoft.
La Free Software Foundation (FSF), organització sense ànim de lucre fundada el 1985 per Richard Stallman per recolzar al moviment del programari lliure, ha presentat el tercer esborrany de la nova versió (també la tercera) de la llicència de programari lliure més coneguda i emprada en el món, la GPL.
La GNU General Public License (GPL) fou escrita pel mateix Richard Stallman, i la seva darrera versió (actualment en ús), la 2, data del 1991, un temps des del qual han transcorregut grans canvis en el sector informàtic, pel què la GPL 2 peca de d'una certa obsolescència que serà corregida amb aquesta nova versió en la qual s'enfrontaran reptes com ara quina actitud adoptar davant la barreja de codi lliure amb codi propietari.
Aquest tercer 'draft' de la GPL 3 és el producte de les discussions dels grups oficials formats per la FSF i de dues conferències internacionals celebrades a l'Índia i el Japó. L'anterior draft datava de juliol del 2006, per la qual cosa els canvis són nombrosos i significatius.
Entre les principals novetats que ens presenta aquest tercer draft trobem:
- Aquelles persones, empreses o entitats que violin per primera vegada la GPL en algun dels seus punts no patiran conseqüències si esmenen la seva errada durant els 30 primers dies posteriors a la seva detecció.
- Els termes de compatibilitat de la llicència han estat simplificats amb l'objectiu de fer-los més comprensibles.
- Els fabricants de maquinari que incloguin programari subjecte a la GPL en els seus productes també hauran de proporcionar instruccions d'instal·lació d'aquest, encara que ja estigui prèviament instal·lat.
- S'ha augmentat el nombre de requisits per a què un distribuïdor de programari lliure treballi amb el posseïdor de patents de programari, per tal d'impedir o limitar al màxim futurs casos com el pacte Novell-Microsoft i tot el que la comunitat veu al seu darrere. El mateix Richard Stallman ha declarat que la relació comercial entre ambdues multinacionals mina els quatre principis bàsics de la llibertat del programari, base en la qual es sustenta la GPL, la FSF i tot el moviment del programari lliure.
Nomes queden uns tres mesos si tot va segons el calendari previst per a què tinguem a les nostres mans una nova versió de la GPL. Després de la publicació d'aquest tercer draft, li seguiran seixanta dies de deliberacions abans de la publicació d'un draft o esborrany final, al qual seguiran uns altres trenta dies abans de la publicació de la versió definitiva de la GPL 3.
Linux puja al carro de la GPL 3?Malgrat algunes reticències inicials que van fer pensar a molts que GNU/Linux es quedaria amb la versió 2 de la GPL, Linus Torvalds (el creador del nucli Linux) s'ha mostrat satisfet amb l'actual esborrany de la GPL 3, pel que és més probable que el sistema operatiu del pingüí s'aculli en un futur proper a aquesta llicència.
En unes declaracions recollides pel rotatiu en línia CNET News.com, Torvalds afirma que els punts que no li agradaven d'esborranys anteriors de la GPL 3 han quedat esmenats en aquest darrer draft, malgrat que segons ell la llicència segueix sense ser perfecta tot i que és molt millor que abans.
Malgrat tot, Linus encara s'ha declarat parcialment escèptic davant l'efectivitat de la nova versió, encara que no com abans que havia tancat completament les portes a la seva aplicació sobre Linux.
Torvalds no ha realitzat més comentaris sobre si canviarà la llicència sota la qual es protegeix el kernel de Linux, i quan es realitzarà aquest canvi si s'arriba a materialitzar.
Àmpliament coneguda és la rivalitat que mantenen Stallman i Torvalds en el si de la comunitat del programari lliure, tots dos amb visions semblants del moviment però que difereixen en punts essencials.
Més informació:Nota publicada per la FSF anunciant el tercer draft de la GPL 3
http://www.fsf.org/news/gplv3dd3-releasedLloc web de la GPL 3
http://gplv3.fsf.org/Notícia publicada per CNET News.com amb l'opinió de Linus sobre la GPL 3
http://news.com.com/2061-10795_3-6171300.html
Windows Vista tampoc serà la gran oportunitat de Linux en els desktops
No em cal anar a les xifres i previsions de grans consultores i analistes de mercat com IDC, Gartner o altres tan prestigioses per vaticinar que, al meu entendre, 2007 tampoc serà l'any decisiu per a Linux en el segment dels desktop domèstics, i possiblement 2008 tampoc el sigui. D'on trec aquesta conclusió? de la pura i simple observació.
Linux continua essent el gran desconegut i incomprès de la informàtica; quan un futur comprador entra en una botiga d'informàtica (ho sé del cert, en sóc copropietari d'una...) molt poques vegades parla de Linux, si no que pregunta directament per Windows.
S'ha dit que el preu de Windows Vista serà la seva perdició, i la veritat és que a un se posen els cabells de punta quan veu l'exageració que suposen els bons 100 Euros (o més) d'una versió Home Basic i dels 600 (¡600!) que ronda una Ultimate. I malgrat tot, el client no deixa per això d'adquirir-lo... quan no li ho passa algun "amiguet" pirata...
"
¿Que tal el nou Windows?" és la pregunta estrella aquests dies que els no entesos fan als informàtics. A la majoria de la gent corrent tant li fa la filosofia de llibertat de Linux; tant li fa que sigui més estable que el seu antagonista de Microsoft; tant li fa que sigui gratuït; tampoc li interessa que es pugui emprar per a qualsevol cosa i que amb ell es podria muntar el seu propi servidor web. La majoria dels usuaris domèstics el que volen és poder jugar als darrers jocs (disponibles només per a Windows, 'of course') i veure l'enciclopèdia universal que li regalen els diumenges amb el diari. Perquè això si, s'ha de poder executar aquesta enciclopèdia encara que només l'acabin usant dues setmanes en tota la seva vida...
"
Jo no vull coses rares en el meu ordinador" fou la resposta d'un client que trobava Windows massa car i al qual li vaig oferir Linux com a alternativa. I no, no em vaig entretenir en explicar-li el què és Linux. Cal saber quan una persona té la menta oberta a certes coses i qual ve amb una idea fixa i preconcebuda que no podràs canviar. I això no només em passa a mi...
La dinàmica del mercat continuarà així, a pinyó fix amb Windows almenys pel què fa al nostre país. En català tenim una dita que ho resumeix prou bé: "de mica en mica s'omple la pica"; haurem d'esperar que, a poc a poc, Linux comenci a fer-se un forat en aquest mercat i vagi escalant posicions a poc a poc. Potser la propera iteració de Windows sigui la que vegi el principi de la fi de l'imperi Microsoft i de l'hegemonia del Windows. És clar que altres perills aguaiten a l'horitzó com els diferents sabors de BSD o Mac OS X...
L'evolució de Linux en els sobretaula serà favorable però lenta. No, 2007 no serà l'any del triomf de Linux en els desktop, i segurament 2008 tampoc. ¿2009? estem parlant d'informàtica... qui pot predir què passarà dins de tres mesos o, encara més, dins de dos o tres anys?
