Hackegen el sistema operatiu de l'Apple TV per a què s'executi en un MacBook
L'"invent" manté tota la seva funcionalitat quan se'l canvia de maquinari.
Apple TV és un dels darrers dispositius presentats per la companyia de Cupertino, i consisteix en un ordinador molt simple i modificat, basat en un processador Intel i que executa una versió modificada del sistema operatiu de la companyia, el Mac OS X.
Aquesta circumstància, la compatibilitat a nivell de maquinari amb la resta de la gamma d'ordinadors Apple, ha estat aprofitat per un grup de hackers per portar aquest Mac OS X modificat a un ordinador de la gamma MacBook, una altra màquina de la casa Apple el maquinari de la qual és en essència idèntic al de l'Apple TV encara que molt més potent.
La funcionalitat que mostra la màquina és exactament la mateixa, permetent accedir als continguts emmagatzemats des d'altres ordinadors mitjançant el programari iTunes.
El mètode a seguir per aconseguir aquesta petita "proesa" tècnica és simple i es descriu a la mateixa pàgina: tan sols cal instal·lar un Mac OS X a la nostra màquina*, descarregar un pegat que ens proporciona el mateix grup de hackers, copiar el Finder de l'Apple TV en el nostre ordinador i retocar una sèrie de permisos.
Un cop realitzades totes aquestes passes simplement haurem de reiniciar la màquina amb la tecla alt polsada per tal de seleccionar la partició d'arrencada i d'aquesta forma poder arrencar des del sistema que acabem d'instal·lar.
La funcionalitat del nou sistema serà similar a l'oferta per l'entorn Media Center en Windows.
Més informació:Apple TV Hacks
http://www.appletvhacks.net/*
podem fer-ho particionant el disc dur per a tenir un Mac OS X "normal" per treballar i el nostre Apple TV modificat per als continguts multimèdia.
Symbian allibera la versió 9.5 del seu sistema operatiu per a telèfons mòbils
Presenta un clar enfocament a la multimèdia i l'oci digital però sense oblidar els negocis i el seu gran rival, el Pocket PC de Microsoft.
Symbian és, ara per ara, el sistema operatiu que domina en el sector dels telèfons mòbils, copant tots o gairebé tots els terminals d'empreses líders com ara Nokia o Sony Ericsson. Tot i això, en un món tan competitiu com el tecnològic, les empreses estan obligades a innovar i evolucionar de forma constant per no quedar-se enrere en el repartiment del pastís al mercat, i això és el que ens porta a un nou Symbian capaç de satisfer les noves demandes que se li fan a un telèfon mòbil.
El nou Symbian 9.5 neix amb el repte d'equipar satisfactòriament a tota una nova generació de terminals, l'anomenada 3G o Tercera Generació, en la qual la multimèdia i la intercomunicació amb Internet per a l'ús i gaudi de serveis en línia en són la clau.
Com a conseqüència d'aquestes necessitats també s'ha reduït el temps que triga en arrencar un telèfon i el temps que triguen en carregar-se les aplicacions fins en un 75% les més populars com el navegador web o el gestor de correu electrònic.
Oci digitalHi ha qui s'entesta en anomenar a la societat actual com la de "l'oci digital", tot i que la possibilitat de gaudir d'aquest oci estigui restringida a occident i a determinats països asiàtics i no en totes les capes socials. Malgrat tot, cada dia són més i més milions de persones les que juguen, s'informen i comparteixen opinions i coneixements a través de dispositius electrònics com ara els telèfons mòbils.
Una de les tendències d'adopció massiva a curt termini és la televisió en el mòbil, que ja fa dos anys que en el 3GSM (el congrés de telefonia mòbil de referència mundial) acapara tota l'atenció dels visitants i els principals esforços de la indústria. En aquesta nova edició de Symbian s'hi inclou suport per a televisió digital de forma nativa. Els estàndards suportats són múltiples, degut a una varietat existent al mercat, i passa pel conegut DVB-H fins a l'ISDB-T.
Per als telèfons que incorporin càmera de fotos -avui en dia gairebé tots-, Symbian 9.5 inclou noves funcions com ara l'eliminació dels ulls vermells típics d'una foto feta amb flaix, o suport per a formats d'imatge panoràmics.
Optimització del rendimentTot i que pot semblar xocant en una època d'abundància de recursos de maquinari com la nostra en el sentit que els telèfons mòbils cada dia disposen d'un maquinari més potent, el nou Symbian economitza en l'ús d'aquests recursos: memòria RAM, bateria, ús del processador,... L'objectiu és permetre dotar de la màxima potència que permet el sistema fins i tot als terminals més simples i amb menys recursos.
Symbian 9.5 inclou un desfragmentador de memòria RAM i un optimitzador per treure el màxim partit a la memòria que tinguem instal·lada en el nostre dispositiu i millorar el rendiment de diverses aplicacions executant-se simultàniament.
Per als negocisUna millor sincronització amb equips de sobretaula és el que es necessita gairebé en qualsevol nova versió de Symbian per batre a Pocket PC/Windows CE, el seu rival de Microsoft que encaixa com un guant (com no podia ser d'altra manera en ser del mateix fabricant) en Windows.
L'itinerància en les connexions 3G i WiFi és una altra característica que permetrà a aquells professionals que es desplacen per múltiples localitzacions i diversos països poder connectar-se allà on estiguin a la xarxa més propera.
La interoperabilitat amb servidors Exchange i Lotus Notes, tots dos molt emprats en el sector empresarial, ha estat també millorada.
Per a programadorsAmb l'interès centrat en atreure el major nombre de desenvolupadors possible, s'han facilitat el màxim d'eines a disposició dels programadors per a la creació d'aplicacions sota Symbian. A més, en aquesta nova versió del sistema s'hi ha inclòs una base de dades accessible mitjançant SQL i la interfície P.I.P.S (POSIX on Symbian OS), que permet portar aplicacions Unix compatibles amb l'estàndard POSIX al sistema operatiu per a mòbils. Això últim facilita la portabilitat d'aplicacions existents en els entorns d'escriptori a telèfons mòbils, i és essencial en un moment en què aquests aparells estan sent equipats amb maquinari com ara targes de xarxa sense fils que també es troben en els sobretaules i que tenen aplicacions molt interessants per a portar, com ara kismet, un "sniffer" de xarxes sense fils.
L'agenda de contactes s'emmagatzema a partir d'ara a la base de dades consultable en SQL, pel què serà fàcilment accessible en principi des de qualsevol aplicació que realitzem.
Altres novetats- Inclusió de serveis de localització geogràfica (LBS, location-based services)
- Serveis per a la VoIP
Més informació:Nota de premsa del Consorci Symbian anunciant la versió 9.5 del seu sistema operatiu
http://www.symbian.com/news/pr/2007/pr20078925.html
Google comença a provar el model de pagament per acció en els seus serveis de publicitat
Permet als anunciants optimitzar la despesa que realitzen en publicitat i als administradors de pàgines web obtenir més beneficis en una acció concreta.
Fins ara, els serveis de publicitat de Google per a anunciants permetien dues formes de pagament a les pàgines web que mostren anuncis dels seus clients: una és el pagament per impressió, que consisteix en abonar una determinada quantitat de diners per cada nombre de vegades que un anunci es veu en una pàgina web, i l'altra és el pagament per clic, que consisteix en abonar una suma de diners cada vegada que un internauta clica en un anunci posat a la pàgina web.
A aquestes formes de pagament s'hi afegeix ara el pagament per acció (Pay-Per-Action) que consisteix en què l'anunciant fixa una o diverses accions que l'internauta ha de realitzar a la seva pàgina web i dictamina un preu en funció d'aquestes accions.
Així, per exemple, un anunciant que vulgui promoure una botiga en línia, podria fixar com a acció una compra d'un import mínim que l'internauta haurà de fer a la seva pàgina web. Naturalment, s'espera que les comissions que es derivin d'aquesta nova forma de publicitat siguin més grans que les dels altres dos mètodes "tradicionals" en ser també més grans els beneficis per a l'anunciant.
De moment, aquesta nova modalitat es troba en fase beta i disponible només a AdSense for content sites. Durant els propers dies, Google anirà informant als seus clients de la seva disponibilitat.
Més informació:Nota de premsa de Google sobre aquesta nova forma de pagament
http://www.google.com/intl/en/press/annc/adwords_ppa.html
Windows Vista arriba als 20 milions de còpies venudes en el seu primer mes de vida
Ha venut més del doble del què va aconseguir Windows XP en el seu llançament (17 milions de còpies en dos mesos) i podria convertir-se en la versió de Windows amb més èxit comercial fins a dia d'avui.
Microsoft ha anunciat amb orgull que la nova versió del Windows, batejada com a Vista i posada a la venda ara fa un mes, ha aconseguit arribar als 20 milions de còpies venudes, tota una fita si la comparem amb el nombre de còpies que va vendre Windows XP (la versió anterior) en el doble de temps (dos mesos): 17 milions.
Òbviament, en el seu informe Microsoft afirma que el gran nombre de vendes és degut a l'interès dels usuaris per les noves característiques del seu sistema operatiu, i concretament emfatitza en la usabilitat i la seguretat, essent aquest darrer un dels aspectes més criticats de les seves anteriors versions.
Amb aquests números a la mà, Microsoft afirma que ens podem trobar davant la versió de Windows adoptada més ràpidament pels usuaris. El total de 20 milions de còpies de Windows Vista s'obté de la suma de les vendes amb equips nous, actualitzacions i la venda del paquet complet en botigues i grans superfícies.
Els directius de diverses grans companyies fabricants de PC's com Dell o HP comparteixen la visió de Microsoft, afirmant que Vista és l'elecció prioritària dels clients que adquireixen noves màquines.
Més informació:Nota de premsa de Microsoft anunciant que Windows Vista ha superat els 20 milions de còpies venudes
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/mar07/03-26VistaDebut.mspx
Alliberada la primera beta d'Ubuntu 7.04
Més eines per migrar des de Windows, virtualització mitjançant KVM i més suport per a les xarxes basades en un servidor i clients lleugers, les principals línies d'una distribució que amb aquesta versió es pot convertir en la dominadora absoluta del panorama GNU/Linux per a usuaris... amb el permís d'openSUSE.
L'esperada nova versió d'Ubuntu, una de les distribucions GNU/Linux que gaudeix de més èxit entre la comunitat, es troba cada dia més a prop, i com a mostra Canonical -l'empresa que es troba darrere d'Ubuntu- llança aquesta beta per a què comencem a degustar les novetats que aportarà.
Migració des de WindowsNo és res de nou dir que el màxim rival de Linux en la conquesta per les màquines d'escriptori dels usuaris és Windows. És més, és quelcom que sobra perquè és sabut per qualsevol usuari d'ordinadors que hagi sentit a parlar del sistema operatiu del pingüí. Per tant, tampoc ens ha d'estranyar la inclusió en Linux d 'eines que ens facilitin la migració des del sistema operatiu de Microsoft al Unix gratuït.
Aquest és el cas d'Ubuntu, que en cada nova versió s'esforça per acostar una mica més l'univers Linux a l'usuari. En aquest cas s'han millorat les eines que permeten clonar la configuració del sistema Windows que tinguem instal·lat en el nostre ordinador per traspassar determinats elements al nostre Linux Ubuntu. Aquests elements són la llista de preferits de l'Internet Explorer i de Firefox, la imatge que tinguem com a fons d'escriptori, els contactes de programes de missatgeria instantània com ara AiM i Yahoo! Messenger entre d'altres. Ubuntu llegeix aquestes configuracions i les importa a la nova instal·lació de Linux, fent que estiguin disponibles només arrencar el nostre Linux per primera vegada.
L'apartat multimèdia ha estat tradicionalment un maldecap per als usuaris que migren des de Windows a Linux, ja que la majoria de les distribucions del sistema operatiu del pingüí no inclouen per defecte còdecs per a reproduir formats propietaris com el WMV, en ser també propietaris els mateixos còdecs i estar subjectes a llicències d'ús diferents de la GPL. Per facilitar la instal·lació d'aquests còdecs, Ubuntu facilita una eina específica que ens permet dur a terme aquesta instal·lació d'una forma molt simple.
VirtualitzacióLa tendència de moda en la computació actual no podia quedar fora d'aquesta nova Ubuntu, que aprofita el KVM (Kernel-based Virtual Machine) per poder executar múltiples instàncies de Linux cadascuna amb el seu propi maquinari virtualitzat.
KVM només està disponible per a arquitectura x86, i aprofita les facilitats per a virtualització integrades en els nous processadors d'Intel i AMD, pel què els usuaris de màquines PowerPC (com els antics Apple Macintosh) no podran fer ús d'aquesta funcionalitat.
També s'ha afegit suport per a VMI (Virtual Machine Interface), un protocol de comunicació que permet al sistema operatiu virtualitzat intercanviar informació amb el Hypervisor i que ha estat implementat per VMware, amb el què el rendiment d'Ubuntu 7.04 si l'executem dins d'aquest sistema de virtualització serà millor.
EdubuntuEl projecte paral·lel a Ubuntu destinat a crear una distribució de GNU/Linux optimitzada per a finalitats educatives i que forma part dels projectes oficials d'Ubuntu, també presenta novetats. Entre elles la possibilitat de muntar una xarxa servidor-clients lleugers (el que en anglès s'anomenen thin clients).
Amb això, podrem aprofitar velles màquines disponibles a l'escola per executar un Linux més potent del què hauríem pogut instal·lar de forma nativa a la màquina. Sense cap mena de dubte, quelcom molt interessant per a la majoria d'escoles, institucions a les quals normalment no els sobren els recursos econòmics per a l'adquisició de nous ordinadors.
També s'hi inclou l'Edubuntu handbook, amb idees i guies de treball per als educadors.
Altres novetats- Kernel 2.6.20
- Utilitat Avahi, que permet als usuaris unir-se a una xarxa sense fils i compartir música, connectar-se a impressores remotes i altres funcionalitats amb rapidesa i simplicitat.
- Suport per a impressió i so des dels thin clients millorat.
- Gnome 2.18 com a entorn gràfic d'usuari (GUI), la darrera versió d'aquest escriptori per a Unix/Linux.
- OpenOffice 2.2rc3
- X.org 7.2
- A la versió servidora s'hi inclouen Apache 2.2, PostgreSQL 8.2, PHP 5.2.1 i LTSP (Linux Terminal Server Project) 5.0
- Python 2.6
- glibc 2.5
- GCC 4.1.2
Més informació:Ubuntu 7.04 beta
http://www.ubuntu.com/news/Ubuntu704Beta
Publicada la versió 2.18 de l'entorn d'escriptori Gnome
Més personalitzable, amb més jocs i amb la possibilitat de connectar-nos al nostre escriptori de forma remota, les claus de la nova versió de l'entorn d'escriptori més emprat actualment.
Amb els objectius de sempre, es presenta una nova encarnació de l'entorn d'escriptori Gnome: facilitat d'ús, estabilitat, internacionalització (facilitat per a traduir tot l'entorn a diversos idiomes) i accessibilitat (facilitat per a què qualsevol persona pugui usar l'entorn, fins i tot aquelles amb discapacitats visuals o auditives).
La clau per entendre al nou Gnome és la personalització. En aquesta versió es pot personalitzar absolutament tot, des de les finestres fins a la pantalla que se'ns presenta per a l'entrada al nostre compte d'usuari.
Una altra característica destacable és la possibilitat de controlar de forma remota el nostre escriptori, de forma que podem treballar amb ell des de qualsevol lloc del món, o bé cedir el seu control a una altra persona.
Altres novetats que presenta aquesta nova versió són:
- S'ha facilitat l'escriptura de dalt a baix per a idiomes com el xinès i s'ha introduït una nova localització en àrab.
- Per primera vegada un desenvolupament de Gnome inclou jocs en línia com ara uns escacs 3D, Nibbles, i un Sudoku, un passatemps matemàtic que arrasa al món des de fa dos anys i del qual n'existeixen versions electròniques per a tots els sistemes operatius.
- S'ha simplificat la tasca de migrar les eines de Gnome a Windows.
- Tomboy, l'aplicació de presa de notes, permet ara la creació automàtica de llistes amb tan sol incloure els símbols - o * davant dels ítems de les llistes.
- L'analitzador de discos disposa d'una nova visualització en forma de diagrama d'anell que ens facilita descobrir que és el que ocupa l'espai en el nostre disc dur.
- L'historial de documents oberts ara pot ser navegat de la mateixa forma que una pàgina web.
- Evince inclou un nou mode de presentació.
- Inclou Seahorse, nou front-end per a GunPG.
- Permet codificar àudio en formats com OGG, MP3 o AAC i inclou un control de so millorat que permet treballar amb més targes de so.
- Afegits nous motors de lectura del text en veu alta (text to speech) com ara Loquendo.
Aquelles persones que vulguin veure les noves funcionalitats de Gnome 2.18 i provar l'entorn sense haver-lo d'instal·lar en el seu sistema operatiu o instal·lar un sistema que l'inclogui, poden descarregar el LiveCD que la Fundació Gnome proporciona als internautes com a lliure descàrrega. També poden usar les imatges de disc dur virtual de VMware, QEMU, Parallels i Microsoft Virtual Server per executar Gnome 2.18 en aquests entorns de virtualització.
En el moment d'escriure aquestes ratlles, l'única distribució que incorpora el nou Gnome 2.18 és Foresight Linux, l'objectiu de la qual és, precisament, mostrar les darreres novetats d'aquest entorn d'escriptori. És probable que la resta de distribucions el vagin incorporant durant els propers mesos.
Més informació:Informació sobre el nou Gnome 2.18
http://www.gnome.org/start/2.18/notes/ca/
Anunciada la versió 4.0 d'Open Sound System
Inclou drivers per a maquinari d'àudio de tota mena, fins i tot targes d'ús professional, i disposa d'una versió gratuïta la única limitació de la qual és haver-la de reinstal·lar cada sis mesos, ja que és un programari propietari.
OSS (Open Sound System) és una API propietària per a sistemes operatius Unix incloent-hi a Linux i diversos sabors de BSD, que ofereix drivers per a nombrosos dispositius d'àudio professionals. Fins a l'arribada d'ALSA (Advanced Linux Sound Architecture, capa de programari equivalent a OSS però sota llicència GPL) era l'únic subsistema d'àudio reconegut pel kernel del sistema operatiu del pingüí. La mateixa ALSA conté una capa d'emulació que permet a les aplicacions compilades per a OSS treballar de forma transparent amb ALSA.
El gran avantatge d'OSS consisteix en la seva disponibilitat multiplataforma, que permet que per fer-la servir, una aplicació només hagi de ser recompilada en el nou unix en el que vagi a ser executada.
La nova versió 4.0 d'aquesta plataforma presenta com a principals novetats:
- Disponible per a Linux, Solaris, FreeBSD, Open Server6 i UnixWare7.
- Nou i millorat Mixer Virtual que permet entre d'altres coses:
- compartir el mateix dispositiu d'àudio real entre 16 aplicacions, cadascuna de les quals disposa del seu propi control de volum
- inclou suport mmap() per a jocs com Doom III i Quake4
- suporta gravació loop back
- Suport complet per a emulació SADA (Solaris Audio Device Architecture), amb el què les antigues aplicacions d'àudio per al sistema operatiu de Sun Microsystems poden funcionar sense problemes en OSS.
- Capa d'emulació ALSA, per a què les aplicacions que treballen amb aquesta puguin funcionar també amb OSS.
- Garantida compatibilitat al 100% amb OSS v3.
- Procés intern de 64 bits.
- S'elimina el suport per a antics dispositius ISA.
Malgrat que l'única variant de Unix àmpliament emprada de forma professional en el món de l'àudio és Mac OS X, cada vegada més Linux i altres sabors de Unix estan penetrant en aquest sector, oferint unes aplicacions que no tenen res a envejar a les de la plataforma d'Apple o aquelles per a Windows. Programari com Ardour permet des de treballs domèstics de tipus "amateur" fins a muntar estudis d'àudio professional amb la màxima qualitat.
Existeix una versió gratuïta per a ús personal i domèstic que pot ser descarregada des de la web de 4Front Technologies (la companyia productora d'OSS) i que com a única limitació exigeix ser reinstal·lada cada sis mesos.
Més informació:4Front Technologies
http://www.opensound.com/Nota de premsa anunciant el llançament
http://www.opensound.com/press/2007/OSSv4.txtDescàrrega de la versió gratuïta
http://www.opensound.com/download.cgi
Microsoft prediu l'explosió de la VoIP a l'empresa en un període de tres anys
La companyia de Bill Gates vol dotar a Office de funcions de veu sobre IP que li permetin obtenir una bona part d'aquest sucós pastís. El programari per fer-ho possible sortirà en versió beta a finals d'aquest mes.
La visió del futur de la VoIP per a Microsoft és que aquesta es basarà cada vegada més en programari i no tant en maquinari, el que convertirà al PC en una mena de centre de comunicacions per a la llar i, sobretot, per a l'empresa. I, naturalment, la companyia de Bill Gates es vol posicionar adequadament en aquest segment abans de què es produeixi la seva gran explosió, malgrat que empreses com ara Skype es troben actualment com a dominants per ser les pioneres. Així doncs, Microsoft haurà de lluitar contra els líders del sector, quelcom que no li és en absolut desconegut...
En una conferència dirigida als assistents de la VoiceCon Spring 2007 a principis d'aquest mes, Jeff Raikes (president de la divisió de negocis de Microsoft) va predir l'explosió de la veu sobre IP (VoIP) basada en programari en l'àmbit corporatiu en un període de tres anys, durant el qual el preu d'aquest tipus de solucions baixarà fins a la meitat del que costen actualment gràcies precisament a aquesta migració del maquinari al programari. En el mateix període, el nombre d'usuaris d'aquesta tecnologia es triplicarà.
L'estratègia de la companyia de Redmond passa per integrar serveis de VoIP en la seva suite ofimàtica Office. És el cas d'Office Communications Server 2007 i Office Communicator 2007, servidor i client de comunicacions unificades respectivament i que veuran la llum en forma de beta pública a finals d'aquest mes.
Aquestes eines de comunicacions es basen en un preu molt més baix respecte a les solucions de VoIP tradicionals basades en maquinari, gran qualitat en la comunicació (tant només en veu, com en veu i imatge en videoconferències) i la disponibilitat per a tota mena de dispositius (smartphones, PDA's, ordinadors,...).
Més informació:Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/mar07/03-06VoiceCon07PR.mspx
Suspesa la cotització en borsa d'empreses que empraven spam per a captar inversors
La SEC (Securities and Exchange Commission dels Estats Units) ha suspès la cotització en borsa de 35 companyies basant-se en què aquestes han proporcionat informació no adequada ni completa, malgrat que sembla que el que més ha pesat és -extraoficialment- que s'han donat a conèixer emprant spam.
La SEC és l'agència governamental nord-americana encarregada de regular les pràctiques a la borsa i de les empreses presents sobre el parquet. Creada el 1934 després de l'amarga experiència del crack del 29 i la posterior gran depressió, vetlla per a què aquests fets no tornin a passar.
Tots nosaltres rebem Spam sobre temàtiques molt diverses: trobem missatges que ens intenten vendre Viagra, rèpliques de rellotges Rolex, diversos programes d'ordinador (incloent-hi còpies del recent Windows Vista a 1 Euro) i, com no, aquells amb informació borsària, presentats com a una informació importantíssima sobre un negoci gairebé-segur i en el qual hi podem sortir guanyant molts diners... i és precisament aquí on la SEC ha entrat en joc.
L'entitat federal nord-americana emmarca aquesta iniciativa en l'operació Spamalot, amb la qual sembla voler castigar-se a les empreses que empren el spam com a mitjà de recerca i captura d'inversors i compradors de les seves accions. 'L'excusa' que ha propiciat l'acció punitiva ha estat la inexactitud amb què aquestes companyies ofereixen la informació sobre elles mateixes als seus potencials clients.
Les darreres onades de spam borsari informen al receptor sobre la sortida al parquet d'accions d'empreses que pujaran ràpidament, i la compra de les quals per a la seva posterior venda es convertirà en un negoci segur. Expressions com "fast money" (diners ràpids) o "ready to explode" (això està a punt d 'explotar) poden ser llegides en aquests missatges, referint-se a la 'bomba' que els spammers volen fer creure al destinatari que seria una inversió en aquestes companyies.
Les pràctiques il·lícites posteriors que provoquen simultàniament l'enriquiment del spammer i l'empobriment dels inversors que han mossegat l'ham també són freqüents, i per ser una pràctica il·legal entren dins del terreny regulador de la SEC.
Les mesures legals preses no s'acaben en la suspensió de les cotitzacions de les empreses, si no que a posteriori es realitza una investigació per descobrir als responsables dels enviaments massius de spam.
La SEC cita diversos casos, com el d'Apparel Manufacturing Associates Inc. (APPM), amb una activitat gairebé inexistent sobre el parquet però que després d'un cap de setmana d'enviament de missatges de spam, va multiplicar la seva activitat per 138 i el preu de les seves accions per més de 7 vegades l'original. Al cap de deu dies l'activitat d'aquesta companyia havia tornat a la normalitat, amb la conseqüent pèrdua econòmica per als què van comprar en el moment àlgid, però segurament amb uns bons beneficis per a qui comptava amb la informació adequada sobre la seva situació real, probablement la mateixa persona que va ordenar enviar el spam o relacionada directament amb aquesta.
La SEC adverteix als inversors i a les persones que juguen en borsa que no basin cap decisió en el contingut de missatges de correu electrònic anònims.
Més informació:Nota de premsa de la SEC anunciant la suspensió d'operacions de les companyies afectades per la mesura
http://www.sec.gov/news/press/2007/2007-34.htmEntrada en el Blog oficial de Google aplaudint la decisió
http://googleblog.blogspot.com/2007/03/hitting-spammers-where-it-hurts.html
Més d'un milió de signatures contra el cànon digital
La plataforma "Tots contra el CÀNON" considera un èxit i indicador del grau de disconformitat existent sobre el cànon per part de la ciutadania el gran nombre de signatures recollides.
Han estat poc més d'un milió de signatures (concretament 1.069.000 segons l'organització que les ha recollit), però prou significatives en un país amb poc menys de 45 milions d'habitants en el qual no tots tenen dret a signar (per minoria d'edat o altres motius), no a tothom ha arribat aquesta campanya (present sobretot a les grans ciutats), i no tothom és consumidor dels productes afectats.
El cànon per dret de còpia privada, també conegut com a cànon digital o, simplement, el cànon, consisteix en un impost aplicat a diversos mitjans d'emmagatzematge i gravació, la recaptació del qual és duta a terme per diverses entitats de gestió de drets d'autor com la SGAE, AIE i AGEDI. El seu import es destina a compensar als autors de continguts per les còpies per a ús privat realitzades pels compradors dels seus discos o vídeos.
Al setembre de 2003 es va començar a cobrar aquest cànon sobre els CD's i DVD's verges venuts en botigues i orientats generalment al seu ús amb ordinadors. Això va provocar la polèmica ja que molts usuaris es queixen que l'ús que donen a aquests mitjans no inclou els supòsits pels quals s'abona el cànon, en gravar continguts com ara programari lliure que estan exempts del pagament de cànon per estar lliures de drets d'autor. Això fa que les entitats de gestió estiguin recaptant diners que no els pertanyen.
Després d'una sèrie de campanyes i accions reivindicatives contràries a aquest impost, la plataforma "Tots contra el cànon", ha presentat al ministre espanyol d'Indústria, Sr. Joan Clos, un total de 1.069.000 signatures que recolzen la supressió del cànon.
En l'argumentació de l'associació "Tots contra el cànon" es reflecteix que aquesta entitat no és contrària a què els autors rebin una compensació per la feina realitzada, si no que segons la seva opinió, allò il·legal és posar l'impost a tecnologies o mitjans electrònics d'emmagatzematge.
Més informació:Todos contra el CANON
http://www.todoscontraelcanon.esSGAE
http://www.sgae.es
Xandros dóna a conèixer els primers detalls de la seva distribució de Linux per a servidors en versió 2.0
Un programari que permet el treball groupware entre usuaris d'OpenOffice i de l'Office de Microsoft, interessant novetat d'aquesta distro.
Xandros és l'hereva de la distribució creada per Corel i venuda en el 2001 que s'orienta a les màquines desktop (d'escriptori) mimetitzant en bona part l'aspecte d'un sistema Windows. A més d'aquesta, Xandros ha llançat també una altra distro orientada al terreny dels servidors, que és la que ens ocupa.
Per a la propera revisió de la seva versió Server, la 2.0, Xandros anuncia com a gran novetat i funcionalitat estrella el servei de col·laboració en línia proporcionat per O3Spaces i que permet als usuaris d'OpenOffice i Office col·laborar com si treballessin amb una sola suite "groupware". La companyia ho presenta –per a què ens fem una idea de per on van els trets- com l'alternativa i competència del Sharepoint Services de Microsoft.
O3Spaces és una companyia holandesa que produeix un programari comercial que permet el treball col·laboratiu des de les suites ofimàtiques OpenOffice i StarOffice emprant com a principal eina per a això un navegador web. Està disponible per a Linux, Windows i Solaris.
L'avantatge d'aquesta suite de col·laboració és que, a més d'intercanviar documents d'OpenOffice i treballar conjuntament entre diversos usuaris sobre ells, també és possible afegir al grup a usuaris de MS Office, amb el que podem crear grups de treball mixtos entre usuaris de Windows i Linux.
No s'han donat encara preus d'aquesta funcionalitat o si serà només un programari o també comptarà amb serveis en línia i, per tant, una quota de lloguer per aquest servei.
Més informació:Nota de premsa de Xandros
http://www.xandros.com/news/press_releases/Xandros_Server_to_Provide_Enterprise-Grade_O3Spaces_OpenDocument_Collaboration.html
Microsoft uneix als jugadors de PC i de Xbox360
Un espai en línia comú i diversos jocs multiplataforma permetran als usuaris d'ambdues plataformes maquinari/programari jugar junts, una cosa mai vista fins ara.
Fins al 2007 les videoconsoles eren un món i els ordinadors un altre, i no es barrejaven. A partir d'aquest any, i de la mà de Microsoft, les coses canviaran, doncs la companyia de Redmond ha anunciat la propera entrada en funcionament d'un espai en línia comú per a les dues comunitats de jugadors, el que els permetrà interrelacionar-se, i de diversos jocs que estan destinats a ser els pioners pel què fa a jugabilitat creuada entre plataformes, i que permetrà a jugadors de PC jugar amb (o contra) usuaris de Xbox360.
La primera iniciativa consisteix en una extensió del servei Xbox LIVE a la plataforma Windows, un punt de trobada en línia que permet als usuaris connectats jugar en partides multijugador al costat de persones de tot el món, així com la descàrrega de continguts exclusius i l'accés a serveis. Xbox LIVE havia nascut el 2002 i, juntament amb la seva nova versió per a Xbox360, es trobaven fins ara disponibles només per a la plataforma de la videoconsola, però amb l'anunci de Microsoft aquest servei estarà disponible per als usuaris de PC a partir del 8 de maig, data en la qual es llançarà el primer joc que aprofita aquesta capacitat multiplataforma per unir a jugadors de PC i de Xbox: Halo 2.
A la seqüela de l'afalagat Halo li seguiran al juny Shadowrun i encara sense data concreta per a la seva sortida al mercat (malgrat que se sap que serà a finals de 2007), UNO també permetrà partides en plataformes creuades.
El servei Xbox LIVE té una versió gratuïta (Silver) i una altra de pagament (Gold), aquesta darrera a un preu de 49,95 dòlars l'any. Els usuaris de PC que es donin d'alta com a membres Silver no disposaran de la capacitat de joc en plataformes creuades, disponible només per als membres Gold, mentre que els usuaris de Xbox LIVE podran connectar-se des d'un PC de forma gratuïta amb el mateix gamertag i les seves mateixes preferències.
La segona iniciativa duta a terme per Microsoft per unir ambdues plataformes consisteix en el llançament dels jocs abans esmentats: Halo 2, la seqüela del popular títol produït per la mateixa Microsoft i que és un dels jocs estrella per a Xbox i, previsiblement, la seva segona part també ho serà per a Xbox 360. Halo 2 consisteix en un shoot-em-up (una cosa com ara "dispara a tothom") en primera persona ambientat en el futur. Shadowrun és un altre shoot-em-up en primera persona en el qual combinarem les armes més modernes amb la màgia antiga. Finalment, UNO és la versió electrònica d'un conegut joc de cartes.
Més informació:Nota de premsa de Microsoft anunciant la versió dels serveis Live de Xbox per a Windows
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/mar07/03-14G4WandXboxLIVEPR.mspx
Microsoft presenta nou format de fotos digitals d'alta definició
HD Photo és, segons afirma Microsoft, més eficient que el JPEG, ocupant una imatge la meitat de l'espai en disc i sense pèrdua de qualitat.
Microsoft rellança el seu format d'imatge digital Windows Media Photo sota el nom d'HD Photo en una clara referència a l'Alta Definició (High Definition, HD en anglès) i amb mires més àmplies d'ençà de les primeres informacions que es van donar a conèixer sobre aquest format a mitjans de l'any passat. Una mostra d'això és el suport que li oferirà Adobe, que ja ha anunciat un plug-in per a treballar amb aquest format per al seu conegut programari de tractament d'imatges, Photoshop, en les seves versions CS2 i CS3 per a Windows i Mac OS X.
La companyia de Redmond sembla seguir amb aquest format d'arxiu la mateixa tàctica que ja va emprar amb els nous formats de document d'Office, en voler convertir-lo en un estàndard obert, doncs ha anunciat que la seva especificació serà enviada a una entitat d'estandardització apropiada, però sense entrar en més detalls sobre quina serà.
El nou HD Photo fou presentat a la convenció internacional de la PMA (Photo Marqueting Association) celebrada a Las Vegas i, tècnicament, permetrà guardar imatges amb compressió i, per tant, amb pèrdua de qualitat, o sense compressió. També permet la gestió de metadades, informació afegida al fitxer i que és d'utilitat al sistema operatiu i a l'usuari.
A la nota de premsa publicada per Microsoft s'hi afirma que HD Photo és el doble d'eficient que JPEG, i que una imatge emmagatzemada amb aquest nou format pot ocupar la meitat d'espai en disc del què ocuparia d'estar codificada com a JPEG.
A més, en l'especificació del format s'hi inclou l'habilitat per a descodificar només la informació necessària per a presentar la fotografia a una determinada resolució o per a manipular únicament una part d'aquesta.
Els primers plug-ins per treballar amb aquest format d'imatge veuran la llum en un parell de mesos si es compleix el calendari previst, i es podran descarregar sense cap cost des del website de la companyia de Redmond. Les eines per a què els desenvolupadors puguin incorporar suport per a HD Photo en el seu programari ja es troben a la web per a la seva descàrrega. En concret, podem disposar de l'HD Photo Device Porting Kit.
Windows Vista ja suporta de forma nativa aquest format, i Windows XP i Server 2003 també el poden suportar mitjançant la descàrrega gratuïta i instal·lació de WIC (Windows Imaging Component).
Finalment, destacar que el seu suport també està inclòs en Microsoft .NET Framework 3.0 .
Més informació:Nota de premsa de Microsoft anunciant el nou format d'imatge digital HD Photo
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/mar07/03-08HDPhotoPR.mspx
El W3C comença a treballar en una nova versió de l'estàndard HTML
La Web 2.0 i les seves necessitats d'interactivitat podrien ser massa exigents per a l'actual especificació del llenguatge HTML, per la qual cosa el World Wide Web Consortium ha convocat a la participació en un grup de treball per definir el futur d'aquest estàndard.
L'HTML (HyperText Markup Language) és la base que subjau en les pàgines web, el llenguatge que permet composar aquestes pàgines de forma que puguin ser visualitzades de la mateixa manera indistintament del programa de visualització que usem i de la plataforma maquinari/programari que emprem. És un llenguatge de descripció basat en l'ús de marques (tags en anglès), que insereix comandes al mig d'un text pla. Fou creat a principis de la dècada dels noranta per Tim Berners-Lee en el CERN de Ginebra com a resposta a les dificultats d'intercanvi d'informació entre usuaris de diferents plataformes informàtiques.
Ha plogut molt des d'aleshores, i la web, que va néixer de la mà del mateix Berners-Lee ha evolucionat, ha canviat i s'ha fet molt més complexa. L'HTML no s'ha quedat enrere, evolucionant versió rere versió fins a la vigent actualment, la 4.01, i superant algunes vicissituds com les guerres entre Microsoft i Netscape per intentar imposar les seves respectives visions de com havien de ser alguns elements com ara les taules o marcs (frames).
Tot i això, la nova Web 2.0 sembla un escull massa fort per a què l'actual versió de l'especificació pugui suportar-la tal i com està definida, per la qual cosa el W3C (World Wide Web Consortium, l'organització internacional encarregada de fixar els estàndards per a la World Wide Web) ha fet una crida per a la creació d'un grup de treball destinat a donar a llum una nova versió d'aquest estàndard.
El W3C demana la participació de creadors de navegadors web i desenvolupadors de programari en general, i de dissenyadors de continguts per a què donin el seu punt de vista sobre com ha de ser el futur HTML.
L'estudi i redacció del nou estàndard es preveu inicialment que estigui llest sobre l'any 2010, tot i que encara és molt aviat (ni tan sols ha pres cos el grup de treball que l'ha de redactar) per saber si es respectaran les dates previstes en el calendari.
Paral·lelament a la formació d'aquest grup de treball, el W3C també està formant un altre grup per tal de crear una nova versió del XHTML2 i refent el Hypertext Coordination Group.
Més informació:World Wide Web Consortium
http://www.w3.org/Pàgina del grup de treball sobre el futur HTML
http://www.w3.org/html/wg/
Barcelona serà la seu de la conferència OOoCon 2007
La capital catalana ha estat triada per davant de Dehradun (Índia) i Pequín (Xina) per a l'esdeveniment que es celebrarà el setembre.
La ciutat comtal ha estat triada per l'organització que s'encarrega de vetllar pel bon desenvolupament del projecte OpenOffice per moltes i diverses raons. Entre els motius tècnics o de la comunitat, destaquen la implicació del projecte de traducció de la suite lliure al català, un dels primers a nivell mundial d'adaptació de l'OpenOffice a una llengua diferent de l'anglès. La gran activitat d'aquesta comunitat, les més de 100 companyies informàtiques que treballen oferint programes i serveis a la comunitat del programari lliure, l'interès de la Generalitat de Catalunya en el programari lliure i les bones comunicacions que té la ciutat amb el seu aeroport més els de Reus i Girona han estat altres raons de pes.
Un factor que sense cap mena de dubte també haurà influït en l'elecció de Barcelona com a seu de la conferència és la cada vegada més creixent influència de la ciutat en l'àmbit de les noves tecnologies. Iniciatives com el congrés IGC/INET dedicat a Internet i a la cibersocietat, el districte 22@ (un barri en el qual es promociona l'assentament d'empreses vinculades amb les noves tecnologies) i la celebració del 3GSM World Congress, la fira més important a nivell mundial de tecnologies mòbils i que en aquest 2007 s'ha celebrat per segona vegada a la capital catalana, amb un període contractat d'entre 7 i 10 anys en total fan de Barcelona una ciutat molt dinàmica i coneguda al mapa mundial de les noves tecnologies.
Però no només els arguments tècnics i de situació han influït en l'elecció de Barcelona com la seu de la propera OOoCon, doncs el benigne clima mediterrani, variada i sana gastronomia, activitats culturals i ambient nocturn han estat també tinguts en compte pels votants.
Barcelona ha hagut de superar les candidatures d'altres dues ciutats. La ciutat comtal va recollir al final 297 vots; Dehradun (Índia) 224 i Pequín, la capital de la República Popular de la Xina, 82.
La història de la OOoCon és relativament breu: la seva primera edició es va celebrar el 2003 a la ciutat alemanya d'Hamburg. No es va moure del país germànic en el 2004, celebrant-se a Berlín, i en el 2005 va viatjar fins a Itàlia per celebrar-se a Capodistria. L'edició del 2006 va ser feta a la població francesa de Lió.
L'OpenOffice.org Conference (abreujada com a OOoCon) es celebra anualment i permet la reunió presencial de tots els col·laboradors i responsables dels diversos projectes que composen la suite ofimàtica lliure o que estan directament relacionats amb aquesta.
Encara no s'han decidit les dates de celebració per a enguany, malgrat que serà en algun moment de setembre.
En el weblog dedicat a la conferència s'ha fet una crida a tots aquells voluntaris que puguin implicar-se en tasques d'ajuda a l'organització de l'esdeveniment.
Entusiasme per part de la comunitat catalana d'OpenOfficeEls representants de la comunitat catalana vinculada amb el desenvolupament de programari lliure s'han mostrat -com és natural- molt satisfets amb la noticia. La candidatura barcelonina havia estat presentada al gener de 2007 impulsada per Softcatalà, l'organització que es dedica a la traducció de programari a la nostra llengua i de promocionar l'ús del català en el món de la informàtica.
Més informació:marketing: OpenOffice.org Conference 2007
http://marketing.openoffice.org/ooocon2007/Blog de l'OooCon 2007
http://ooocon2007.blogspot.com/Noticia a Softcatalà
http://www.softcatala.org/noticies/20022007523.htm
Microsoft publica Service Pack 2 per a Windows Server 2003
Poques novetats destacables en un llançament que ha passat molt desapercebut.
Sense la pompa habitual d'altres llançaments (una discreció que últimament comença a ser quelcom habitual a la companyia de Redmond), Microsoft ha posat a disposició dels usuaris i administradors de sistemes el Service Pack 2 de Windows Server 2003, un paquet de programari que permet corregir errades existents en la darrera versió del seu sistema operatiu per a servidors, així com ampliar alguna de les seves funcionalitats.
Aquest SP2 està concebut com una actualització per a Windows Server 2003 R2, al seu torn una actualització del Server 2003 original que Microsoft va llançar al desembre del 2005. Tot i això, aquest SP2 s'instal·la tant sobre versions R2 del sistema com sobre la versió original.
Entre les novetats que podem trobar en aquest service pack destaquem:
- Microsoft Management Console (MMC) 3.0, que fa del procés de creació de directives (policy) de grups introduït en l'anterior service pack, quelcom més intuïtiu i senzill.
- Windows Deployment Services en substitució de Remote Installation Services per a la realització d'instal·lacions remotes del sistema (sense trobar-se davant de l'ordinador en el qual s'instal·laran ni tenir el DVD del sistema en el lector d'aquest).
- Scalable Networking Pack (SNP) permet escalar les xarxes corporatives (fer-les créixer i controlar aquest creixement en la direcció que vulguem) per fer front a les creixents demandes d'ample de banda per part d'algunes aplicacions concretes.
- El client de connexió a xarxes sense fils suporta ara autentificació WPA2.
- Inclou totes les actualitzacions de seguretat i pegats llançats fins avui.
Aquest service pack ja es pot descarregar per a la seva instal·lació o en format d'imatge ISO per gravar en CD o DVD per a les plataformes de 32 i 64 bits.
Més informació:Pàgina web del Service Pack 2 per a Windows Server 2003
http://www.microsoft.com/technet/windowsserver/sp2.mspx
Sun Microsystems a la conquesta dels desenvolupadors amb nous productes Solaris
Un nou conjunt de distribucions derivades de Solaris, el Unix de la companyia, intentarà atreure a programadors i companyies d'Internet incloent productes concrets per a satisfer les seves necessitats.
Sun Microsystems sembla decidida a fer de Solaris i de la seva contrapartida lliure (OpenSolaris) un producte de referència en el món dels unix, guanyant o -almenys- traient-li quota de mercat a Linux. Solera no li manca a aquest Unix abans propietari i que fa un temps es va apuntar a la moda de deixar que fos la comunitat la què construís el propi sistema operatiu per a què l'empresa que el va crear aprofités tot el codi realitzat per voluntaris per donar suport tècnic a les empreses i particulars interessats en el seu ús. Una tàctica que usen moltes altres empreses, especialment en el món del programari lliure. Alguns exemples són Novell amb la seva distribució de Linux, openSUSE, i Red Hat amb Fedora.
Tot i que Solaris no és tan conegut com Linux entre els usuaris finals i fins i tot menys emprat que el sistema operatiu del pingüí entre la comunitat informàtica, Sun segueix en el seu esforç de donar-lo a conèixer com alternativa a GNU/Linux i a Windows, pel què està arrencant diverses iniciatives com la de la setmana passada, mitjançant la qual es regalen kits d'OpenSolaris consistents en 2 DVD's que s'envien a casa dels interessats sense cap cost per la seva part.
Aquest cop, Sun es dirigeix al terreny més tècnic, "atacant" als informàtics i a les empreses relacionades amb Internet.
La seva primera arma és Solaris Express, Developer Edition, una distribució de Solaris Express* a la qual s'hi han afegit totes les darreres tecnologies en el què a programació es refereix per facilitar la creació d'aplicacions per a Solaris, Java i la Web 2.0 .
Entre les eines incloses en aquest paquet, hi trobem:
- Sun Studio 11 for OpenSolaris, l'entorn de programació de Sun Microsystems amb tot allò necessari per desenvolupar aplicacions en C++ entre d'altres llenguatges de programació.
- NetBeans IDE 5.5 amb Enterprise Pack 5.5, un entorn de programació lliure per a desenvolupament amb Java.
- Solaris+ AMP (SAMP), per a desenvolupadors de solucions web, les sigles AMP corresponen a Apache+Mysql+Perl o PHP. Un trio que triomfa entre els ISPs.
- Aplicacions open source, com ara Mysql, Python i PostgreSQL, totalitzant més de 150 programes.
SAMP és la resposta a LAMP (Linux+Apache+Mysql+Perl o PHP), ja que aquest darrer domina actualment el panorama dels servidors web i d'aplicacions en línia, en el qual Sun també hi vol posicionar a Solaris. Aquesta és, precisament, la seva segona arma per intentar desbancar a Linux.
De moment, l'edició per a desenvolupadors de Solaris Express només es troba disponible per a plataforma x86, quedant pendent per a una futura versió el suport en plataformes SPARC. La multinacional nord-americana també ha posat a disposició dels usuaris una imatge de disc de VMware per a tots aquells que no vulguin reparticionar el seu disc dur.
Paral·lelament, Sun també està facilitant l'accés al seu maquinari, ja sigui comprant-lo o llogant-lo, fins i tot en línia.
Més informació:Solaris Express, Developer Edition
http://developers.sun.com/solaris/downloads/solexpdev/Sun Optimized AMP Stack for the Solaris 10 OS
http://www.sun.com/software/solaris/amp/index.html*
Solaris Express és la versió d'OpenSolaris que es publica mensualment i que inclou totes les darreres tecnologies, fins i tot les que estan en fase de proves, i que en el futur conformarà la següent iteració estable d'OpenSolaris/Solaris.
Dell pregunta als seus clients què és el que volen
El fabricant de maquinari nord-americà ha obert un lloc web en el qual els internautes poden deixar-li les seves peticions per a nous productes o idees que tinguin. D'aquesta manera, Dell pot conèixer de primera mà les inquietuds dels usuaris i les tendències del mercat.
IdeaStorm és el site que Dell dedica com a espai de contacte amb els seus clients i els que en el futur poden ser-ho. En ell, qualsevol internauta hi pot publicar una idea per a què sigui votada i discutida entre ell i la resta d'internautes i els mateixos treballadors i responsables de Dell.
Per publicar una idea o suggeriment, així com comentar un altre ja existent, el primer que hem de fer és registrar-nos com a usuari de la pàgina, per a la qual cosa només cal proporcionar un nom d'usuari, contrasenya i adreça de correu electrònic.
Entre les idees més populars que de moment han arribat a la pàgina de Dell hi trobem en primer lloc la sol·licitud de preinstal·lar en els ordinadors Dell alguna de les principals distribucions de Linux (Ubuntu, Fedora o openSUSE), una idea amb la qual Dell ha estat jugant des de fa temps i que de moment només s'ha atrevit a posar en pràctica en els seus servidors i ordinadors corporatius. I és que, des dels seus inicis, Dell ha estat molt implicada amb Microsoft, oferint sempre els sistemes operatius de la companyia de Bill Gates preinstal·lats en les seves màquines.
La companyia de Michael Dell ja ha estat notícia durant els darrers mesos per "flirtejar" amb la idea d'incloure Linux entre les seves opcions com a sistema operatiu per a màquines desktop o domèstiques, però de moment sense atrevir-se a passar el punt sense retorn de perdre el favor de Microsoft oferint als seus clients el sistema operatiu del pingüí.
La preinstal·lació de l'OpenOffice i de programari lliure en general és la segona petició de la llista. Els usuaris que l'han realitzat l'acompanyen d'una sèrie de programes lliures que, en el seu parer, Dell hauria d'incloure en els seus equips: Firefox, Thunderbird, GAIM, PDFCreator i GIMP entre d'altres.
En general, les opcions d'incloure programari lliure a les seves màquines, omplen les primeres posicions de la llista de peticions que els usuaris fan a Dell. La gran quantitat de vots que algunes d'aquestes tenen es deuen a campanyes que usen el boca-a-boca (o, més ben dit, el correu electrònic-a-correu electrònic...) per donar-les a conèixer i recollir suports, especialment entre la comunitat del programari lliure.
A partir d'ara caldrà veure quin cas fa Dell als resultats d'aquesta campanya i si realment es decanta per seguir les indicacions dels internautes.
Més informació:Dell IdeaStorm
http://www.dellideastorm.com/
Sun promociona OpenSolaris regalant DVD's
Sun Microsystems ha llançat una campanya per promoure la instal·lació i ús del seu unix regalant DVD's amb la distribució OpenSolaris per instal·lar en PC's i les principals distribucions live existents.
La multinacional nord-americana sembla decidida a promocionar tant com pugui als seus 'fills' Solaris i OpenSolaris (el segon un projecte guiat per una comunitat lliure de desenvolupadors, i el primer un producte del segon amb adaptacions pròpies) com a alternatives lliures i gratuïtes a Linux, i per a això ha encetat una campanya mitjançant la qual regalarà kits d'instal·lació en DVD que contenen diverses eines tant per a professionals de la informàtica com per a usuaris finals.
La primera d'aquestes és Solaris Express, una distribució realitzada per la pròpia Sun Microsystems i que podríem considerar com l'avantsala de les versions estables de Solaris, doncs inclou tota una sèrie d'opcions de testeig i programes i tecnologies que han de ser provats i avaluats per a la seva inclusió o no en la propera versió estable del sistema operatiu. Solaris Express es basa en el codi d'OpenSolaris i s'actualitza mensualment, podent descarregar-se de forma gratuïta de la web de la companyia.
S'inclouen també tres imatges de les principals distribucions realitzades en format live (executables des dels mateixos DVD's sense requerir instal·lació en disc dur) per si de cas l'usuari decideix finalment no instal·lar Solaris al seu disc dur: Nexenta OS, BeleniX i Schillix.
Altres productes que inclou aquesta edició de Solaris són el paquet de programació Sun Studio i el codi font del sistema operatiu, donant d'aquesta forma material als professionals del món de la informàtica.
Per a gaudir d'aquests DVD's originals tan sols haurem de registrar-nos en el projecte OpenSolaris com a usuaris i després omplir el breu qüestionari en el qual se'ns pregunten les nostres dades d'enviament. A partir d'aquí, i de forma gratuïta, rebrem el kit a casa nostra.
Més informació:OpenSolaris. Get Your Free Starter Kit
http://get.opensolaris.org/
Hackegen el procés d'activació de Windows Vista
Tot i els esforços bolcats per Microsoft en la protecció del seu nou sistema operatiu, la seguretat d'aquest ja ha estat vulnerada i es troba a disposició dels usuaris un pegat que permet l'activació del sistema en tota regla.
Fins ara a Internet es trobaven cracks que inhibien amb més o menys fortuna el procés d'activació del Windows Vista mitjançant trampes com ara la substitució de determinats arxius del sistema o la manipulació del rellotge de l'ordinador per a què el Windows cregui que encara no s'ha arribat a la data límit d'activació. Són tècniques que van funcionar amb el Windows XP, però que fins ara s'havien mostrat esquives amb Vista. Fins ara...
Segons informen diversos rotatius en línia, un grup de hackers batejat com a Pantheon ha creat un pegat que aprofita les facilitats que Microsoft concedeix als grans fabricants i integradors de maquinari informàtic per a què els seus clients activin les corresponents còpies de Windows adquirides amb les seves màquines. És una tècnica que va lligada a uns certs números de clau, per la qual cosa Microsoft podria basar-se en això per trobar una solució al problema i eliminar d'un sol cop la possibilitat de registrar Windows pirates.
El crack de Windows Vista s'aprofita del fet que Microsoft ha proporcionat a empreses com Asus o HP una versió de Vista que empra un sistema d'activació diferent de l'habitual i que no necessita intervenció de l'usuari. Això es fa així perquè s'ha demostrat que per a molts usuaris és molest haver d'activar la seva còpia del Windows de forma manual.
Malgrat tot, Microsoft continua necessitant una forma d'activar i, per tant, verificar l'autenticitat de les còpies de Windows Vista instal·lades en els ordinadors, pel què aquests grans fabricants inclouen en el seu maquinari (normalment a la BIOS) informació que permet a Vista reconèixer les seves màquines com aptes per a la validació del sistema.
Aquest mecanisme és conegut usualment com a SLP 2.0 (System-Locked Pre-installation 2.0) i el constitueixen tres elements: en primer lloc, la informació integrada a la BIOS pel fabricant i signada digitalment per Microsoft. En segon lloc, un certificat digital (específic per a cada fabricant) lligat a la informació de la BIOS abans esmentada. Aquest fitxer es troba en format XML. I finalment, un número de sèrie especial que es correspon amb la informació de les dues passes anteriors i que difereix per a cada fabricant. Si els tres elements compleixen amb els requisits del mecanisme d'activació de Microsoft per a Windows, aquesta es produeix satisfactòriament.
El què fa el crack creat per Pantheon és instal·lar un driver que emula el funcionament d'una BIOS amb informació específica sobre un fabricant (Asus, Acer, HP o Lenovo), independentment que tinguem el maquinari d'una d'aquestes marques o no. És a dir, en el nostre ordinador LG, Airis o clònic també podem instal·lar aquest pegat, escollint qualsevol de les quatre marques (pensem que es tracta d'una emulació, és a dir, que simula el funcionament d'una cosa en una altra que pot ser totalment diferent).
Els creadors del crack recomanen usar l'emulació d'Asus, ja que és un fabricant del qual s'en disposen claus per a activació de les versions Home Basic, Home Premium, Business i Ultimate del nou sistema operatiu de Microsoft, mentre que usant l'emulació d'Acer només disposarem d'una clau per a l'activació d'un Home Premium, igual que amb Lenovo, i amb HP disposarem de claus per activar una instal·lació de Home Premium i Ultimate.
Un cop realitzat aquest pas, i seguint les instruccions proporcionades pels creadors del crack, instal·larem el certificat digital (proporcionat en el mateix paquet del crack) i introduirem la nostra clau d'activació. Tot això seguint les acurades instruccions pas-a-pas proporcionades per Pantheon.
Aquest crack es pot trobar actualment per a descàrrega des de diferents repositoris en línia gratuïts.
L'únic problema que pot tenir a mitjà/llarg termini aquest sistema d'activació de Windows és que, en dependre d'unes claus numèriques concretes, Microsoft acabi trobant la forma de tallar o limitar el nombre d'activacions possibles des dels seus servidors.
Pluja de "cracks"Tot i que el protagonista d'aquest article ha estat el crack que més interès ha despertat a Internet durant aquests darrers dies, només hem d'entrar en qualsevol client de xarxes P2P i buscar les paraules "Windows Vista". No haurem ni d'afegir-los "crack"; a la llista de resultats ens sortiran gran quantitat de programes i documents que ens permeten saltar-nos el procés d'activació del Windows o ens informen i ens ensenyen com fer-ho nosaltres mateixos.
Tot i això, hem d'advertir que la popularitat de Windows Vista juntament amb els desitjos de molts d'instal·lar versions pirata d'aquest nou sistema operatiu, fan que molts d'aquests suposats cracks puguin ser en realitat virus o troians amagats deliberadament sota la nomenclatura de cracks per a Vista amb l'objectiu d'infectar els ordinadors dels nous usuaris. Així que des d'aquí només puc recomanar precaució i que, evidentment, la millor manera d'activar Windows Vista és... comprant-lo legalment.
Novell allibera traductor a format Open XML per a OpenOffice
Primer Microsoft va publicar un filtre per a què Office 2007 pogués treballar amb els fitxers en format OpenDocument (especialment Word); després Sun Microsystems va llançar un conversor per a Office 2003. Ara és Novell la que mou fitxa i, d'acord amb allò anunciat a mitjans de febrer, llança un filtre que permet a OpenOffice treballar amb documents en el nou format d'Office.
La introducció d'Office 2007 va significar un canvi brusc en el format de fitxer emprat per les principals aplicacions del paquet ofimàtic, tot i que aquestes mantenen la possibilitat de llegir i gravar en el format fins ara estàndard per a la suite ofimàtica de Microsoft. Els .DOC y .XLS (document de text de Word i full de càlcul d'Excel respectivament) havien creat un poderós estàndard "de facto" al mercat, no admès per cap organisme internacional però acceptat com a tal per la major part dels usuaris.
El nou format d'arxiu de les diferents aplicacions d'Office es basa en l'estàndard XML, un llenguatge de definició de dades molt emprat en tota mena d'aplicacions informàtiques, i que es pot subdividir en una multitud de "dialectes", tants com usos concrets d'aquest llenguatge puguin donar-se. El format creat i emprat per Microsoft rep el nom d'Open XML, i la companyia de Redmond va buscar amb èxit l'aprovació per part de l'ECMA (European Computer Manufacturers Association) International d'aquest com a un estàndard lliure i obert.
Al seu torn, el format OpenDocument creat per OASIS (Organization for the Advancement of Structured Information Standards) es basa també en XML i ha estat revisat i acceptat com a estàndard per la ISO (International Organization for Standardization) i l'IEC (International Electrotechnical Commission). Suites ofimàtiques tan conegudes i usades com OpenOffice i KOffice han adoptat ja aquest format com a propi, i es va especular amb la possibilitat que Office 2007 també ho fes.
El problema de tenir dos formats de documents diferents encara que tots dos es basin en XML i, per tant, puguin tenir les seves similituds, és que els programes no poden obrir fitxers que no estiguin en el format que dominen, per la qual cosa si volem treballar amb documents en diferents formats, necessitarem filtres.
En el marc de l'acord bilateral Novell-Microsoft que tanta polèmica ha despertat a la Xarxa, s'especificava que les dues companyies col·laborarien per a crear solucions que permetessin als usuaris d'Office i OpenOffice intercanviar documents independentment del format que aquests usessin. Microsoft sembla haver complert la seva part del tracte amb un filtre que facilita als usuaris de l'Office obrir i desar documents en format ODF (OpenDocument File).
Fa pocs dies fou Sun Microsystems, aliena al pacte entre Novell i Microsoft, la que va presentar una solució tecnològica per a què els usuaris de l'Office 2003 (versió exclosa de l'acord) poguessin interactuar amb el format ODF, i ara li ha tocat el torn a Novell.
El filtre publicat per Novell i que és de descàrrega gratuïta, permet als usuaris de la suite ofimàtica OpenOffice (que es pot trobar en versions per a Windows, Linux, Mac OS X i Solaris entre d'altres sistemes operatius) obrir documents en format Open XML propi de Microsoft Office 2007 i desar documents també en el mateix format per a què puguin ser oberts per un usuari d'Office.
S'afirma en diversos llocs d'Internet que Microsoft inclourà suport per a Open XML en la futura versió d'Office per a Mac, i que Corel farà el mateix amb WordPerfect.
Més informació:Pàgina de descàrrega del plug-in de Novell per a OpenOffice
http://download.novell.com/SummaryFree.jsp?buildid=ESrjfdE4U58~
Gmail ja no necessita invitacions
Qualsevol usuari ja es pot inscriure i usar el servei gratuït de correu electrònic de Google sense necessitat de conèixer algú que l'estigui usant i que l'hagi de convidar.
A mitjans del mes passat Google va obrir el seu servei de correu electrònic gratuït a tots els internautes que el vulguin usar mitjançant un procés d'alta per inscripció en el qual se'ns sol·liciten diverses dades com ara el nostre nom i la contrasenya que usarem per accedir a la nostra bústia de correu. Aquest procés és quelcom habitual a tots els serveis en línia.
Fins a aquest canvi, Gmail només era accessible mitjançant invitació. Els usuaris registrats rebien un nombre determinat d'invitacions que podien enviar via correu electrònic als seus amics i coneguts per a què aquests es donessin d'alta en el servei. Els nous usuaris també disposaven d'un nombre limitat d'invitacions per enviar a altres persones.
El pas del sistema d'entrar exclusivament per invitació a registrar-se lliurement no ha acabat amb la disponibilitat d'invitacions per als actuals usuaris, que segueixen tenint un cert nombre d'elles per donar a conèixer aquest servei als seus coneguts.
Gmail va néixer el 2004 amb un enfocament innovador per al correu electrònic: oferir un espai d'emmagatzematge d'1 GB. per a missatges quan la major part de la seva competència no passava dels 25 MB. i pocs arribaven als 100 MB. A més, els missatges es visualitzen "per converses" agrupant aquells que tenen un emissor i receptor comú, de forma que podem seguir còmodament el desenvolupament d'un diàleg via els diversos missatges encreuats entre els interlocutors.
Més informació:Gmail
http://gmail.google.com
Corel vol plantar-li cara a Microsoft llançant un nou WordPerfect
La companyia canadenca intenta una nova 'resurrecció' per tornar a la glòria passada aprofitant l'adveniment de la Web 2.0 .
Corel, una companyia que s'ha forjat un nom propi en la història de la microinformàtica (especialment en els primers temps del Windows 3.x) ha anunciat la disponibilitat de la beta de WordPerfect Lightning, una nova versió de l'històric processador de textos que inclou funcionalitats pensades per treure-li el màxim partit a la Web 2.0, més interactiva, participativa i espectacular que la seva predecessora estàtica.
El nou programari de Corel empra dues tendències que constitueixen al seu torn dos dels avenços tecnològics més interessants en matèria de programari de productivitat en els darrers temps: d'una banda, la portabilitat, ja que la suite ofimàtica pot instal·lar-se en una clau USB o un CD i executar-se en qualsevol màquina sense necessitar un procés d'instal·lació, i d'altra banda la combinació del programari executable localment amb una sèrie de serveis en línia que, naturalment, només en podem fruir en aquelles màquines connectades a Internet. Aquests serveis en línia es centren en eines de col·laboració i emmagatzematge de dades.
El programa es troba de moment en fase beta de descàrrega gratuïta des de la web de Corel, amb un "pes" de 20 MB. L'ús dels serveis en línia és, almenys de moment, també gratuït. El seu enfocament es centra en els usuaris finals però, sobretot, en les petites i mitjanes empreses i els professionals liberals.
Tècnicament, la suite WordPerfect de Corel està constituïda per quatre components:
- Navigator: és la peça central de la suite, una taula de treball des de la qual organitzarem tot el flux de treball i els continguts.
- Viewer: visualitzador de documents que ens permet llegir fitxers en format Word (.DOC), Adobe PDF i del propi WordPerfect.
- Notes: és el processador de textos de la suite, lleuger (que consumeix pocs recursos de la màquina) i que permet també prendre notes.
- Connector: la suite de serveis en línia, proporcionats per Joyent, que consisteixen en una sèrie d'aplicacions web orientades a la col·laboració en equip per a petites i mitjanes empreses. Proporciona correu electrònic, calendaris compartits, llibreta d'adreces i emmagatzematge de fitxers. Cada usuari disposa de 200 MB. d'espai d'emmagatzematge gratuït.
Dues vides paral·leles molt convulsesLa història d'aquests dos noms tan significatius dins la breu història de la microinformàtica (Corel i WordPerfect) és intensa i plena d'alts i baixos, amb més preeminència de baixades en aquests darrers anys.
WordPerfect fou l'estàndard 'de facto' com a processador de textes a cavall entre les dècades dels 80 i els 90, veient-se eclipsada la seva estrella pel Word de Microsoft, del qual diuen molts que va copiar moltes coses de WordPerfect per vèncer-lo amb les seves pròpies armes, una tàctica que segons les mateixes veus seria molt emprada per Microsoft en el futur.
Tot i que la versió més coneguda de WordPerfect n'és la 5.1 que funcionava sota MS-DOS amb un fons de pantalla blau, aquest programa va néixer fora de l'entorn PC i fou desenvolupat per a altres plataformes: Unix, VMS, AmigaOS, NeXTSTEP, OS/2, Mac OS X i Linux entre d'altres.
El 1994 la tecnologia de WordPerfect fou venuda a Novell, que al seu torn la va vendre a Corel el 1996, que l'ha continuat desenvolupant fins avui.
La companyia canadenca Corel es va fer famosa a la dècada dels 90 pel seu programari d'autoedició i maquetació CorelDraw, adquirint el 1996 el processador de textes WordPerfect, fet que la llançava directament a una guerra contra Microsoft.
Les seves tàctiques comercials errònies la van conduir a una greu crisi que va estar ben a punt de d'acabar amb l'empresa, i de la qual mai s'en va recuperar amb tot el prestigi i saber fer que havia tingut fins llavors.
Corel ha llançat altres productes interessants a banda de CorelDraw i WordPerfect, com la seva pròpia distribució Linux, que fou una de les primeres en intentar robar-li quota de mercat a Windows en el sector dels desktop a base de tenir una semblança raonable amb el sistema operatiu de Microsoft pel què fa a l'aspecte gràfic i funcionalitat, basant-se en un entorn KDE que allà per l'any 2000 començava a dominar el món dels entorns d'escriptori per a Linux. Posteriorment el codi d'aquesta distribució fou venut a Xandros, que l'ha tirat endavant.
Més informació:Pàgina web de WordPerfect Lightning
http://www.wordperfect.com/lightningNota de premsa de Corel
http://www.corel.com/servlet/Satellite/us/en/Content/1153321430604?pressId=1172446763508Joyent
http://www.joyent.com/
Ubuntu i Linspire signen acord de col·laboració
Cada companyia produeix una distribució Linux per a màquines desktop i, a partir d'ara, intercanviaran tecnologies per a incloure-les en totes dues distros. Ubuntu guanya una sèrie de programes i drivers comercials, i Linspire s'aprofitarà del treball dels desenvolupadors d'Ubuntu per a construir la seva distribució.
Ambdues companyies mantenen similituds i diferències, tant en el seu model de negoci com en la seva forma de veure com ha de ser el Linux perfecte. És per això, per aquesta visió semblant però cadascuna amb la seva pròpia opinió i un mercat que no es solapa amb el de l'altra, que les dues han decidit col·laborar.
La primera mesura de l'acord és que a partir d'ara totes les versions de la distribució Linux de Linspire es basaran en Ubuntu i no directament en Debian (encara que, al seu torn, la pròpia Ubuntu si es basi en Debian). Segons la nota de premsa conjunta publicada per ambdues empreses, això donarà a Linspire un cicle més ràpid de desenvolupament (ja que Ubuntu treu noves versions més sovint que Debian) i poder usar les millores pel què fa a usabilitat que els desenvolupadors d'Ubuntu implementen respecte a Debian. I és que no hem d'oblidar que Ubuntu té un cor Debian que batega amb ànim de ser més transparent a l'usuari en el seu procés d 'instal·lació i ús que la coneguda distribució, que té fama de ser la més lliure de totes.
Els canvis no només afectaran a les versions comercials de Linspire, si no també a la seva alternativa gratuïta Freespire. S'espera que les primeres betes de Freespire 2.0 basada en Ubuntu siguin alliberades durant el primer terç de 2007 amb la versió final apareixent en algun moment dels següents quatre mesos, poc després que sigui alliberada la versió 7.04 d'Ubuntu a l'abril.
Basar-se en Ubuntu no significarà en absolut cap canvi en la filosofia de fer les coses per a Linspire ni en la seva visió de com ha de ser una distribució Linux per al desktop, doncs continuarà incloent drivers i programari propietari per a completar la seva funcionalitat i suport per a maquinari.
A canvi, els usuaris d'Ubuntu aconseguiran accés al repositori de software de Linspire, el famós CNR, que conté aplicacions gratuïtes i d'altres de comercials que ofereixen un sistema d'instal·lació simplificat amb un sol clic. La primera Ubuntu amb accés al CNR serà l'abans esmentada versió 7.04 que farà la seva aparició a l'abril.
Linspire ja havia manifestat amb anterioritat la seva intenció d'obrir el CNR a altres distribucions de Linux, i aquest primer pas amb Ubuntu ve a confirmar aquesta intenció. Caldrà veure quina acceptació té l'ús d'aquest nou recurs entre els usuaris de la distro de Mark Shuttleworth i si els responsables d'altres 'sabors' del sistema operatiu del pingüí es decideixen a pujar al carro de Linspire i el seu CNR.
De moment, aquelles persones que instal·lin la propera versió d'Ubuntu podran accedir al repositori CNR i instal·lar aplicacions gratuïtes i comercials. Per més endavant, Canonical (empresa que es troba al darrere de la distribució Ubuntu) integrarà en la seva infraestructura part de la tecnologia de CNR, per la qual cosa la possibilitat d'adquirir aplicacions comercials per part dels usuaris d'aquesta distro està assegurada.
En cap cas la integració del CNR significarà la desaparició de les fonts d'actualitzacions antigues, si no més aviat tot el contrari, el seu complement amb una font nova. El seu ús serà optatiu, i s'ha d'entendre sempre com una addició, no com una substitució.
Més informació:Nota de premsa conjunta
http://www.ubuntu.com/news/LinspirePartnershipF.A.Q. amb algunes de les qüestions sobre l'acord Canonical-Linspire
http://www.linspire.com/ubuntupartnership
