Microsoft presenta un nou format d'imatge per competir amb el JPEG
Una qualitat superior al JPEG amb més compressió, però que depèn de la seva política de llicències encara per aclarir i del suport que trobi entre els fabricants de càmeres digitals són els punts clau del nou format gràfic presentat per Microsoft.
La companyia de Redmond -com qualsevol altra empresa líder en el seu sector de negoci- vol estendre el seu domini per totes les facetes de la informàtica actual, comptant també amb la imatge digital. És per això que existint diversos formats que lideren l'ús d'imatges digitals i, especialment, un (el JPEG), Microsoft ha presentat el seu propi estàndard per competir amb els formats esmentats: el nou Windows Media Photo.
Malgrat tot, i com sempre, Microsoft s'ha tancat algunes portes fent que aquest format només estigui suportat sota Windows, obligant als qui el vulguin usar en altres sistemes operatius (Mac OS X, Linux,...) a emprar l'enginyeria inversa per a crear-se ells mateixos el suport adequat. El nou format serà suportat pel futur Windows Vista, i es podrà instal·lar també una actualització en el Windows XP per a treballar-hi. Les versions antigues del sistema operatiu de Microsoft queden fora del suport.
Segons les paraules dels representants de Microsoft a CNET News, la companyia de Redmond veu en la imatge digital i especialment en les fotografies que realitzen els mateixos usuaris, una de les claus per al futur del seu sistema operatiu, per la qual cosa el Windows Media Photo ha estat desenvolupat després de moltes converses amb fabricants de càmeres digitals i solucions per a fotografia (sense especificar els seus noms), el que fa presagiar que el format de Microsoft comptarà amb el suport de, com a mínim, una part de la indústria.
Tot i això, aquí entraran en joc alguns factors com per exemple els royalties que s'hagin de pagar a la companyia de Redmond pel seu ús, i la comoditat que representa el format JPEG, d'aplicació universal, suportat per tots els sistemes operatius existents actualment, i àmpliament difós per la Web, pel que veig molt difícil l'adopció del Windows Media Photo a curt termini per part de les companyies fabricants de maquinari de baix preu. Serà una lluita similar a la del WMA contra el MP3. El primer és suportat per molts dispositius -que no tots- mentre que el segon és més universal.
Pocs detalls més han transcendit sobre un format que haurà de lluitar molt per a fer-se un forat en el panorama actual d'estàndards multimèdia (imatge fixa/àudio/vídeo), però que té bones possibilitats per a això.
Durant la presentació en societat del Windows Media Photo es va mostrar una imatge comprimida amb una ràtio de 24:1, molt alta per als estàndards emprats en càmeres digitals i aplicacions de programari, que solen rondar els valors 6:1, però excel·lent per a mostrar les possibilitats del format, ja que alguns dels presents van afirmar que la qualitat oferida era sense cap mena de dubte superior a l'aconseguida amb el JPEG.
Més informació:Windows Media Photo Specification
http://www.microsoft.com/whdc/xps/wmphoto.mspxMicrosoft shows off JPEG rival | CNET News.com
http://news.com.com/2100-1025_3-6076650.html?part=rss&tag=6076650&subj=news
Sentència judicial a Califòrnia equipara als Bloggers amb els periodistes
La resolució d'una causa judicial en la què Apple havia denunciat a un grup de Bloggers per a què revelessin les fonts en les quals basaven les seves informacions s'ha girat contra la companyia de Cupertino, donant de pas el primer reconeixement jurídic a l'etèria entitat dels bloggers.
Una cosa que ha caracteritzat des de sempre a Apple és el secretisme amb el qual desenvolupa els seus productes. No hauria de ser per tant estrany que a la companyia de Steve Jobs no agradin els rumors que a través d'Internet bolquen tota mena de persones sobre els seus futurs productes, siguin aquests certs o falsos. El fenomen dels weblogs ha contribuït notablement a augmentar el nombre de xafarderies, rumors, informacions i desinformacions que a la Xarxa corren sobre Apple i els seus productes, degut a l'augment del nombre d'escriptors. I ha arribat un punt en el què Apple no ha pogut més.
El tema era important, doncs la filtració que ha donat lloc a la causa legal -sobre un projecte relacionat amb la música digital i conegut amb el nom en clau "d'Asteroid" que posteriorment va resultar ser GarageBand- podria procedir d'un treballador de la mateixa Apple que hauria donat detalls sobre l'abans esmentat projecte a un grup de Bloggers. Aquesta filtració va passar en el 2004.
Gelosa de la intimitat dels seus projectes, la companyia de Cupertino va denunciar als bloggers implicats i als seus proveïdors de servei (ISP's), aquests darrers per a què lliuressin el contingut dels missatges de correu electrònic creuats entre els bloggers i la seva font. L'Electronic Frontier Foundation (EFF), organització molt coneguda per la seva defensa dels ciberdrets, va prendre cartes en l'afer a favor de la part defensora.
Una sentència espectacularLa resolució del cas, emesa fa pocs dies, és poc menys que espectacular pel què fa al tracte ofert als bloggers, als quals se'ls equipara amb els periodistes en el que respecta a llibertat d'expressió (protegida per la primera esmena de la constitució nord-americana) i protecció de les fonts.
Els jutges van un pas més enllà, reconeixent els weblogs com un format més per a publicar informació, cosa lògica i deduïble de la primera conclusió.
A partir d'ara, i almenys legalment als Estats Units, qualsevol persona que publiqui a Internet tindrà els mateixos drets que un periodista professional, malgrat que els jutges redactors de la revolucionària resolució han fet també una distinció entre el que és un periodista tradicional i un weblogger, això sí, independitzant al periodista del mitjà i per tant equiparant Internet i els formats en els quals s'hi publica a diaris, ràdios i televisió.
En resum, per als jutges és com si un mitjà de comunicació "tradicional" hagués acceptat i publicat un article redactat per un lector, amb totes les conseqüències que això comporta.
Sense cap mena de dubte, aquesta sentència suposarà un important precedent no només als Estats Units, si no a tot el món.
Més informació:Apple dealt loss in Apple v. Does trade secret case
http://arstechnica.com/news.ars/post/20060527-6933.html
Dilluns IGC/INET, dimarts COPE i dimecres Finlàndia
Avui dilluns estic tot el dia perdut a l'IGC/INET, a les interessants sessions plenàries i algunes conferències. Demà dimarts a les 10 del matí em toca ser a la COPE Girona per a què m'entrevistin (no, res a veure amb "l'amic" Federico Jimenez Losantos) i dimecres marxo a Finlàndia. Un programa ben complet, oi? ;-)
CodePlex, el site de Microsoft per a la comunitat de programadors
De moment encara en fase beta, aquesta nova iniciativa pretén ser un punt de trobada per als programadors, i especialment sembla dirigit als què abracen la filosofia del programari lliure.
La companyia de Bill Gates sembla decidida a no perdre el tren dels programadors aficionats i dels grups que empren eines de codi obert o gratuïtes. Si primer fou Visual Studio Express, tot un entorn de programació que Microsoft ofereix de forma gratuïta, ara li toca el torn a CodePlex, un lloc web al voltant del qual la companyia de Redmond intenta crear una comunitat de desenvolupadors que comparteixin experiències i codi font, a més de gaudir dels recursos que els ofereix la pròpia Microsoft.
CodePlex ha obert les seves portes encara en fase beta, però ja es poden trobar en aquest site alguns projectes en els quals començar a col·laborar, i alguns recursos. El lloc web està concebut com a una eina completament en línia, amb fòrums de discussió, àrea de descàrregues, i utilitats de programació en línia.
Tècnicament, CodePlex ha estat construït en C# emprant .NET 2.0. El registre en el site, així com l'ús de tots els recursos que disposa, és gratuït i obert a tothom.
Més informació:CodePlex
http://www.codeplex.com/
Novell vol canviar la forma de treball dels drivers en Linux
La multinacional nord-americana pretén fomentar el desenvolupament de drivers de dispositius de maquinari per a Linux simplificant el seu ús amb vista a l'usuari, el que significa oblidar recompilacions i allunyar els drivers del kernel.
El món dels drivers en Linux mai ha estat fàcil per a l'usuari final. La seva vinculació al kernel, havent de recompilar aquest molts cops per a executar un driver determinat, i la seva instal·lació més o menys manual, han posat el seu ús lluny de l'abast de l'usuari final, per la qual cosa aquest moltes vegades al provar Linux aplica la filosofia de "si tot funciona bé des del principi, em quedo amb Linux, i si no, m'oblido de remenar el sistema", provocant que si una webcam o els botons extra d'un teclat sense fils no funcionen correctament, no empra Linux. Aquest problema no és nou, i s'ha intentat resoldre simplificant l 'ús de drivers en Linux, malgrat que continua essent força complicat per als usuaris.
Un altre problema és que moltes vegades els drivers proporcionats per terceres parts (fabricants de programari o de maquinari) només funcionen amb una versió determinada del kernel, per la qual cosa en ser alliberada una nova versió del nucli del sistema, podem trobar-nos en la tessitura de no poder-la instal·lar o bé de permetre que determinat maquinari deixi de funcionar amb el nostre nou kernel.
Són problemes que els usuaris avançats i administradors de sistemes poden resoldre, en alguns casos de forma ràpida, però que per a l'usuari final representen un gran escull que a vegades els dissuadeix d'usar el sistema del pingüí.
La solució proposada per Novell (de la qual de moment se'n desconeixen els detalls tècnics essencials) passaria per independitzar al driver d'una versió concreta del nucli, oferint als desenvolupadors un cicle de vida que no dependria d'una versió específica d'aquest element, que pot ser molt canviant en un sistema Linux. Així, el driver i les seves actualitzacions serien independents de les actualitzacions del kernel, podent manipular ambdós elements per separat.
Novell continua recomanant que el desenvolupament dels drivers es realitzi a través de kernel.org, el lloc que allotja el desenvolupament del kernel i tot allò relacionat, agrupant una gran comunitat de desenvolupadors independents i aportacions d'empreses. Malgrat tot, i per a aquells drivers que no siguin acceptats en el kernel de Linux o bé que necessitin una altra mena de tractament, disponibilitza el seu sistema Partner Linux Driver Process.
Més informació:Partner Linux Driver Process
http://developer.novell.com/wiki/index.php/Category:Partner_Linux_Driver_Process
iPod fins i tot a les sabatilles
La companyia de Cupertino ha presentat juntament amb la multinacional de la roba i el calçat esportiu Nike un dispositiu que inserit en una sabatilla i connectat sense fils al seu famós reproductor multimèdia, ens permet conèixer dades sobre l'exercici que estiguem fent.
Apple sembla voler ser omnipresent. No, no és que l'iPod s'hagi miniaturitzat i adaptat fins a tal punt d'integrar-se en unes sabatilles, però si pot "col·laborar" amb aquestes per tal d'oferir-nos informació diversa a la seva pantalla sobre l'exercici que estiguem realitzant.
Per a gaudir d'aquesta nova meravella que ens porta la tecnologia només hem de disposar d'un iPod nano, unes noves sabatilles Nike que incorporen al seu disseny un compartiment especial, i un kit Nike+iPod que consisteix en dos elements: un sensor que posarem en el compartiment especial de les nostres sabatilles Nike, i un adaptador per connectar a l'iPod. Ambdós elements es comuniquen via sense fils a una freqüència de 2,4 GHz. i mitjançant un protocol propietari.
El sensor de la sabatilla realitza diverses lectures referents a l'exercici que estiguem realitzant i envia els resultats a l'iPod nano, que els presenta a la seva pantalla de forma còmoda per a l'usuari. Durant tot aquest procés, l'esportista pot emprar també el reproductor d'Apple per al què va ser dissenyat: escoltar música.
A l'hora de sincronitzar l'iPod amb el nostre Mac o PC (iTunes 6.0.4 com a mínim necessari), no només es sincronitzaran les dades de les cançons, si no també les dades de l'exercici realitzat (la distància recorreguda, el temps emprat,...) al lloc web nikeplus.com, on quedaran emmagatzemats per tal de poder ser comparats amb els d'altres aficionats a l'esport i, d'aquesta forma, "competir" amb gent de qualsevol lloc del món de forma virtual.
A més d'aquest servei, Nike i Apple també han realitzat compilacions de música especialment pensades per a aquells moments en els quals s'està practicant esport.
La presentació d'aquesta nova relació comercial entre Apple i Nike i el seu primer fruit, el Nike+iPod, es va realitzar a Nova York amb tot luxe de detalls, comptant amb la presència del set vegades campió del Tour de França Lance Armstrong, i la corredora de 5.000 i 10.000 metres i posseïdora del rècord mundial de marató Paula Radcliffe.
El preu del kit (sense comptar amb l'adquisició de l'iPod nano i les sabatilles Nike) és assequible: 29 dòlars en botigues autoritzades Apple i també en establiments Nike.
Més informació:Apple - Nike+iPod
http://www.apple.com/ipod/nike/NIKE+
http://www.nike.com/nikeplus/
Projecte Portland o el millor desktop Linux
No és el primer cop que es pretén acostar KDE i Gnome, tasca ja de per si difícil, però aquest cop no és una empresa privada qui ho intenta, si no un grup més o menys obert.
El sector de les màquines desktop, els ordinadors que emprem en la nostra feina diària, és el principal cavall de batalla que manté actualment Linux (el principal aspirant) contra Windows (vigent campió o, dit de forma correcta, el sistema operatiu més estès en aquest segment), malgrat que cap dels múltiples sabors del pingüí ha pogut imposar-se sobre les finestres de Gates. I no serà perquè no ho hagin intentat.
Novell ho ha fet d'ençà de l'adquisició de SuSE; Red Hat ho va intentar i va fracassar, i d'això en va néixer el projecte Fedora, que substitueix a les versions desktop de la companyia del barret vermell, ara dedicada íntegrament als servidors; Ubuntu, malgrat que nascuda com a una distribució per a tothom, també sembla haver fet del desktop el seu principal objectiu. Però si són tantes, perquè Linux no acaba de triomfar en el sector desktop?
Per respondre a aquesta pregunta i, de passada, marcar les passes a seguir per a qualsevol distribució que vulgui optar a destronar el Windows com a desktop regnant, ha nascut el projecte Portland, les mesures concretes del qual són més aviat difuses però l'objectiu general d'aquest està ben clar: aconseguir, precisament, que Linux triomfi i regni en el món dels desktop.
Un primer pas que sembla haver donat Portland (que pren el seu nom de la ciutat homònima nord-americana que va acollir les primeres reunions del grup de treball) podria ser l'acostament de les interficies gràfiques KDE i Gnome, els dos escriptoris més usats en la comunitat Linux. Aquest moviment seria semblant al Bluecurve de Red Hat/Fedora, que unifica en gran mesura l'aspecte gràfic dels dos entorns en les seves respectives distribucions.
No només es tracta de fer que l'aspecte dels dos escriptoris sigui semblant, si no que també hi ha quelcom més important: que operacions tan simples en altres sistemes amb una sola interfície d'usuari (Windows o Mac OS X) com copiar i enganxar, siguin igual de simples entre programes de Gnome i KDE, ja que ara l'usuari es pot trobar fàcilment amb dificultats que fan que les esmentades operacions siguin rocambolesques, malgrat que senzilles si només s'empra programari de Gnome o només programari de KDE.
Un dels problemes amb els quals es podria trobar Portland és la rivalitat entre els desenvolupadors dels dos entorns gràfics, que sense fer arribar la sang al riu, és bastant aferrissada. Les filosofies de Gnome i de KDE també difereixen, fet que afegeix dificultat al projecte; mentre que KDE dóna el màxim esplendor gràfic i proporciona eines molt completes i gran quantitat d'assistents a l'usuari, Gnome és més minimalista sense deixar d'intentar cobrir totes les necessitats de l'usuari. Fins i tot el propi Linus Torvalds va arribar a intervenir en aquesta autèntica "guerra d'escriptoris" recomanant l'ús de KDE per davant del de Gnome per qüestions de funcionalitat.
Però més enllà de la unió o acostament de les interficies d'usuari dels dos escriptoris principals, Portland haurà de solucionar més temes pendents per a Linux: més i millor suport per a maquinari (malgrat que aquest és envejable respecte a altres sistemes operatius existents) o formats d'empaquetament de programari estàndard (superant la fragmentació RPM, DEB, AutoPakage,...) entre d'altres. L'objectiu final és proporcionar als desenvolupadors una única interfície per a què realitzin el seu treball i no s'hagin de qüestionar sobre quin entorn gràfic recolzen i quin conjunt de llibreries empren. En definitiva, controlar l'evolució d'un únic escriptori.
S'espera que aviat sigui alliberat un primer programari -del qual no se n'ha especificat la funció ni el funcionament- per a desenvolupadors, i que més endavant durant aquest any es vagi alliberant més programari. Poques dades més han transcendit.
Alguns ja reclamen la inclusió de Portland en altres projectes d'estandardització de més entitat o antiguitat, com per exemple LSB (Linux Standard Base).
Alliberada beta pública d'Office 2007
Amb tan sols un registre gratuït ja és possible disposar de la versió beta del nou Office de Microsoft.
Qui vulgui ja pot tastar la propera versió de la conegudíssima suite ofimàtica de Microsoft, encara en fase de desenvolupament. En ser una versió beta és per tant recomanable que aquesta no s'instal·li en un ordinador que sigui de producció, si no en una màquina amb la qual no import fer proves i en la què si quelcom falla no provoqui grans problemes.
Els requisits necessaris per a córrer Office 12 no han estat encara fixats, però Microsoft recomana:
Requisits de maquinari:
- Processador a un mínim de 500 MHz.
- 256 MB. de RAM
- 2 GB. d'espai lliure en disc dur
- Lector de DVD
- Monitor amb resolució mínima de 800x600, aconsellat 1024x768
- Connexió a Internet de 128 Kbps o superior (per a descàrrega i activació del producte)
Per a córrer Outlook 2007 amb Business Contact Manager cal disposar d'un processador la velocitat del qual sigui d'almenys 1 GHz. i 512 MB. de RAM
Requisits de programari:
- Windows XP SP2 o superior, o bé Windows Server 2003 o superior
- Internet Explorer 6.0
Per als usuaris d'Outlook 2007 es necessitarà Microsoft Exchange Server 2000 o superior.
Des del site de la beta pública d'Office 2007 podrem descarregar directament la imatge per a gravar en CD o DVD, fitxer que pot oscil·lar entre 75 MB. i 1 GB., depenent dels components seleccionats per a la instal·lació.
La descàrrega pot ser directa o bé es pot sol·licitar l'enviament d'un CD via correu, al qual s'hi aplicaran les corresponents taxes.
Més informació:2007 Microsoft Office System Beta 2: Get the Beta
http://www.microsoft.com/office/preview/beta/getthebeta.mspx
Microsoft competirà amb Apple en el segment de la música digital
La multinacional de Bill Gates desplega les armes necessàries per a competir amb els nois de Steve Jobs en tots els aspectes del mercat de la música digital actual: des del programari de reproducció multimèdia fins al reproductor MP3 per hardware, passant pel servei de botiga online.
Microsoft sembla haver admès implícitament que la seva anterior estratègia per enfrontar-se a Apple en el terreny de la música digital ha fracassat, per la qual cosa es necessita un canvi. I la companyia de Redmond proposa aquest canvi acompanyada de la poderosa cadena de televisió musical MTV i el fabricant de maquinari iriver.
De la mateixa manera que Apple, Microsoft vol oferir un servei complet als seus usuaris, passant pel reproductor multimèdia, la botiga en línia i fins i tot el maquinari necessari per portar la música allà on vagi.
L'alliberament de la primera versió beta del Windows Media Player 11, disponible per a tots els usuaris de software original que passin la deguda verificació, s'ha fet coincidir en el temps amb el llançament d'URGE, el servei de pagament per descàrrega que la companyia de Redmond ha construït juntament amb la MTV, una poderosa cadena de televisió molt coneguda arreu i dedicada íntegrament al món de la música.
El nou Media Player de Microsoft estarà més integrat amb la botiga de música en línia URGE, fruit de la nova estratègia de la companyia de Redmond d'oferir a l'usuari un únic "ecosistema musical" complet.
Windows Media Player 11 es pot descarregar des de la web de Microsoft per a Windows XP i vindrà també incorporat de sèrie en el futur Windows Vista, després d'una sèrie de processos judicials contra la companyia presidida per Bill Gates que han posat en dubte les seves pràctiques respecte a la competència en el camp del programari multimèdia, i dels quals Microsoft sembla haver-ne sortit ben parada.
Amb aquest canvi, el nou Windows Media Player s'assembla més a l'iTunes d'Apple.
iriver ClixLa companyia de Redmond ho ha volgut deixar tot ben lligat en aquesta nova aventura, pel què ha apostat també per oferir un reproductor de música per maquinari als seus usuaris, escollint per a això a la prestigiosa companyia iriver, la qual ha construït el model Clix.
Amb un disc dur de 2 GB., pantalla de 2,2" i una interfície d'usuari personalitzable, el Clix disposa de sintonitzador de ràdio FM, i reprodueix fitxers MP3, WMA, ASF i OGG. A més d'àudio, també és capaç de reproduir fitxers en format MPEG4, Macromedia Flash, TXT i imatges JPEG no progressives. Naturalment, per al seu correcte funcionament en la transferència de fitxers, necessita connectar-se a un ordinador amb Windows XP SP1 o superior amb Windows Media Player 10 o superior.
Per al seu desenvolupament, iriver ha col·laborat activament amb Microsoft.
Més informació:URGE
http://www.urge.com/Pàgina de descàrrega de Windows Media Player 11 Beta
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=a75638ef-2ed1-43db-881f-c9ff337c2e91&DisplayLang=eniriver Clix
http://www.iriveramerica.com/prod/ultra/clix/clix-2GB.aspx
Dubtes sobre si Darwin continuarà essent open source per a la plataforma x86
Els intents dels hackers per a executar el Mac OS X en maquinari de PC genèric podrien infondre suficient por a Apple com per a què aquesta deixés de publicar el codi font del nucli del seu sistema operatiu tal i com ho ha fet fins ara, malgrat que de moment, fonts internes de la companyia neguen aquesta possibilitat.
D'ençà que Apple va disponibilitzar els primers kits per a desenvolupament basats en processadors Intel x86-64 ha patit un problema: el dels hackers que analitzaven el seu sistema operatiu Mac OS X amb l'objectiu de poder executar-lo en maquinari de PC genèric. I ho aconseguien! fins avui, totes les versions de l'OS X per a màquines Intel han pogut ser executades tard o d'hora en un PC qualsevol.
Això no agrada a Cupertino, sempre molt gelosos de la seva plataforma. És per això que els enginyers de programari i maquinari d'Apple es van posar mans a l'obra per a impedir el què acabo d'explicar, implementant solucions que identifiquessin a les màquines de la poma de forma unívoca i forcessin al Mac OS X a córrer només sobre elles. Tot i això, les proteccions esmentades han acabat essent vulnerades d'una o altra forma pels interessats.
És per això que tot esperant accions més contundents per part de la companyia de Steve Jobs, alguns han començat a especular amb la possibilitat de què Apple tanqui les fonts del kernel del seu sistema operatiu.
Tot i ser un sistema operatiu propietari, el Mac OS X d'Apple està basat en la branca BSD de Unix i en el microkernel Mach (creat a la Universitat Carnegie Mellon), formant un nucli de programari anomenat Darwin que es troba disponible sota una llicència lliure, el que implica que podem disposar del seu codi font.
Aquesta disponibilitat, cantada per un nombrós grup de professionals de la informàtica com a una virtut (i si no, mireu l'exemple de Linux), pot ser tingut com el principal taló d'Aquil·les davant dels hackers que estudien i modifiquen el sistema per a executar-lo en maquinari de PC genèric, ja que d'aquest codi font poden extreure tota la informació necessària.
Fins ara Apple ha ofert sempre el codi font de Darwin a les seves versions per a la plataforma x86 i la plataforma PowerPC, malgrat que això podria tenir els dies comptats segons la rumorologia que ha començat a estendre's per la Xarxa.
Segons aquests rumors, Apple no distribuirà el codi font de Darwin per a la propera versió del Mac OS X, fet que és negat des de dins de la companyia de Cupertino per alguns responsables del desenvolupament del sistema operatiu.
Seguint amb els rumors, el codi font del Mac OS X per a Power PC continuaria essent lliurat a la comunitat, doncs no representa cap "perill" que pugui facilitar l'execució de l'OS X en maquinari de PC genèric.
Malgrat el desmentiment de diversos treballadors, l'empresa sembla no haver realitzat cap comunicat oficial, potser jugant amb l'ambigüitat i el secretisme que sempre l'han caracteritzat, o bé amagant una carta a la mániga amb la qual jugar en un futur proper.
Sun anuncia definitivament que obrirà el codi font de Java
La multinacional nord-americana respon així a les nombroses peticions en aquest sentit que li ha anat realitzant la comunitat open source al llarg del temps. Aquest anunci coincideix amb el canvi de llicència del JRE que permet la seva inclusió en distribucions Linux i amb OpenSolaris.
Sun va prometre fa poc estudiar la possibilitat d'obrir el codi font del seu llenguatge de programació multiplataforma Java, una petició realitzada reiteradament des de la comunitat de programadors en codi obert i del programari lliure durant molts anys, i a la qual la companyia nord-americana s'havia fet la sueca fins ara.
El primer indici d'aquest moviment fou donat la setmana passada, quan la companyia presidida per Jonathan Schwartz va anunciar la seva intenció de canviar la llicència del runtime de Java (JRE, Java Runtime Environment) per tal que aquest pogués ser inclòs en distribucions de Linux i altres sistemes operatius de codi obert i lliures. Fins ara, i un cop instal·lat el sistema, l'usuari havia de descarregar i instal·lar pel seu compte el JRE.
L'anunci oficial s'ha produït durant la celebració de la JavaOne Developer Conference a San Francisco (Califòrnia, Estats Units) per boca de Jonathan Schwartz, president i CEO de Sun. Per al seu discurs, Schwartz es va envoltar d'alguns dels grans del sector: Ed Zander, CEO de Motorola, Mark Shuttleworth, fundador de la distribució Ubuntu a la qual Sun també donarà suport en els seus xips Niagara, i Mark Fleury, CEO de Jboss (NetBeans).
Evitant la fragmentacióEl principal temor que Sun ha mostrat públicament a l'hora de parlar de l'obertura del codi font de Java i que a la vegada ha servit d'excusa per a evitar precisament això durant uns quants anys, és la possibilitat de fragmentació de l'estàndard.
Per a entendre'ns -i almenys en teoria-, un programa Java escrit i compilat en un entorn Linux, ha de funcionar a la perfecció en qualsevol altre sistema operatiu, ja sigui aquest Mac OS X, Windows o Solaris -d'aquí el famós eslògan "compilar una sola vegada i executar on es vulgui" del qual presumeix Sun per al seu Java-. Amb l'obertura del codi font de Java res ni ningú impedeix que un grup de programadors canvii l'estàndard i crei la seva pròpia versió del llenguatge, arribant aquesta darrera a ser totalment incompatible amb el Java original.
És per aquest motiu que Jonathan Schwartz ha demanat a la comunitat de desenvolupadors que vigilin per la unitat de Java, cosa que l'empresa que presideix també farà.
Sense massa detalls encaraDe moment es sap que s'alliberarà el codi font, però es desconeixen les condicions en les quals es farà, com per exemple la llicència a usar.
És poc probable que sigui la GPL, massa oberta i que permet modificacions de qualsevol mena al llenguatge -i que com hem vist és el que Sun vol evitar-, per la qual cosa s'espera una llicència més tancada, que no permeti considerar al Java com free software, si no només com a open source*.
És possible que això disgusti a certa part de la comunitat de desenvolupadors que des de fa temps li venien reclamant aquest moviment a Sun però per a la resta, la sola notícia de l'obertura del codi de Java, ja serà més que suficient.
BeneficisFer que la mateixa comunitat participi del desenvolupament del llenguatge, buscant fallades i bugs o aportant millores són els avantatges immediats de les quals gaudirà Java. L'interès que captarà de programadors que fins ara no havien volgut programar en aquest llenguatge precisament pel fet de no ser open source serà un altre, amb el que és possible que amb aquest moviment, Sun pretengui frenar l'èxit de Mono (clon lliure de .NET) i redirigir a part de la seva base de programadors al seu propi terreny.
Més informació:Sun Microsystems Unveils Java Technology Advancements at World's Largest Developer Conference
http://www.sun.com/smi/Press/sunflash/2006-05/sunflash.20060516.1.xml*
un free software ha de ser open source, però el contrari no és necessàriament cert; un programari pot ser de codi obert i no complir amb la resta dels requisits per ser lliure, restringits per llicència.
La ICANN descarta un sufix de domini específic per a la indústria del sexe
El domini .xxx, al qual la ICANN era favorable a priori, no ha estat aprovat a causa de pressions polítiques procedents del govern dels Estats Units i incitades per grups extremistes cristians, segons revela The Register.
El sufix de domini .xxx és un projecte en el qual l'operador de registres ICM Registry hi ha invertit anys i molts diners. Presentat a la ICANN com a una opció per agrupar els llocs web amb continguts explícits per a adults, fou aprovat l'1 de Juny de 2005 com a un TLD (Top Level Domain, sufix de domini de més alt nivell) esponsoritzat a l'estil dels .aero, .biz o .travel, però mai va entrar en funcionament. El passat dia 10 i reunida en mesa de directors, la ICANN va revocar la seva anterior decisió, eliminant el .xxx com a TLD per 9 vots contra 5. El resultat és el mateix que va atorgar el control dels dominis .com a VeriSign, decisió que va derivar en una forta polèmica. Simple coincidència?
Què ha passat per a què la situació arribés a aquest punt? Segons el conegut rotatiu en línia britànic The Register, especialitzat en noves tecnologies, les pressions polítiques han estat les responsables de què s'hagi fet baixar al .xxx del trajecte.
Malgrat que oficialment el govern dels Estats Units no té cap mena d'influència en la ICANN, a l'ombra sí exerceix el seu paper, i ha estat el responsable directe de la parada en sec del .xxx . El motiu és simple: els grups cristians ultraortodoxos o radicals que recolzen al president George Bush, i que són pilar indiscutible del seu govern. Des del principi, els esmentats grups han estat els responsables de la pressió per a què el .xxx no fos aprovat, malgrat que l'existència d'un domini específic per al segment de la pornografia facilitaria en gran mesura l'ús de filtres de contingut per impedir als més petits accedir a les esmentades pàgines.
És impossible eradicar la pornografia d'Internet, ja que ens agradi o no, és un dels motors que ha fet de la Xarxa de xarxes el que és avui. Però si bé eliminar-la és impossible, controlar uns continguts que estan subjectes a una polèmica constant (especialment quan són els menors els que hi resulten exposats) resulta útil a tots els interessats, tant als activistes anti-pornografia com la mateixa indústria del sexe. Naturalment, sempre hi haurà qui intenta captar la massa de públic tan àmplia que suposen els menors, com avui en dia hi ha pàgines pornogràfiques que no adverteixen dels seus continguts i mostren imatges explícites a qualsevol internauta que s'acosti a elles, però és qüestió de teixir unes lleis clares i severes en contra seva per a l'assignació de dominis.
Més informació:ICANN chokes off .xxx porn registry The Register
http://www.theregister.com/2006/05/11/icann_kills_xxx/Nota de premsa de la ICANN anunciant la decisió d'anul·lar el .xxx
http://www.icann.org/announcements/announcement-10may06.htm
Skype ofereix trucades des d'ordinador a fix o mòbil gratuïtament als Estats Units i Canadà fins a final d'any
La companyia que està revolucionant el sector de la VoIP ha llançat un nou repte a la resta de la indústria permetent que els seus usuaris del nord del continent americà puguin realitzar qualsevol trucada totalment gratuita fins al 31 de desembre d'aquest any.
L'acció de Skype sembla -almenys en principi- més promocional que altra cosa, destinada a atreure al seu servei a la màxima quantitat d'usuaris possible, però no per això resulta menys interessant, malgrat que només sigui per als usuaris dels Estats Units i Canadà, que és per als únics països que estarà disponible l'esmentada oferta. Consisteix símplemente en poder realitzar qualsevol trucada excloent les internacionals sense cap mena de cost.
Efectivament, quan totes les operadores de VoIP estan cobrant les trucades que btenen com a destinació un telèfon fix o mòbil independentment d'on estiguin localitzats, Skype s'atreveix a fer-ho gairebé tot gratuitament exceptuant les trucades internacionals. Així doncs, un ciutadà nord-americà o canadenc que truqui a una línia fixa en el seu propi estat, en un altre estat o a un mòbil on sigui que es trobi, sempre que estigui dins de la geografia nord-americana, no haurà de pagar ni un cèntim. Les trucades internacionals seguiran al mateix cost, el més baix del mercat segons la pròpia Skype.
Aquesta mesura no beneficiarà a les arques del col·lectiu immigrant, un dels usuaris de VoIP amb més creixement gràcies a l'expansió de les noves tecnologies i als preus reduïts d'aquest servei.
Inicialment, l'oferta dura fins al 31 de desembre d'aquest any. Per a després d'aquesta data Skype no ha deixat clar què farà. Pot ser que les trucades continuïn essent gratuites, o pot ser que no. És plausible que no, doncs el cost d'aquestes trucades depèn de les operadores de telefonia, i aquestes veuen en la VoIP el seu nou i principal enemic, pel que és probable que no donin facilitats a Skype per a què continuï amb la seva oferta.
Més informació:Nota de premsa de Skype anunciant la seva nova oferta de trucades gratuites per als Estats Units i Canadà
http://www.skype.com/company/news/2006/skype_freecalling.html
Les autoritats reguladores nord-americanes no veuen cap problema en la caixa de cerca integrada a l'internet Explorer 7
Després de les queixes públiques presentades per Google, les autoritats reguladores nord-americans afirmen no haver trobat cap problema de caire legal en què Microsoft inclogui un quadre de text per a cerques integrat en la propera versió del seu navegador web.
Fa un parell de setmanes, Google es queixava de la intenció de la companyia de Redmond d'incloure a l'Internet Explorer 7 un quadre de text connectat a un cercador, inicialment el MSN Explorer de la mateixa multinacional nord-americana, però que es pot canviar amb la intervenció de l'usuari o fins i tot si així ho desitja, del venedor de l'ordinador si el sistema operatiu ve preinstal·lat.
Aquest conflicte no manca d'importància: la major part dels usuaris que empren navegadors amb cercador integrat, usen aquesta eina, i també la majoria deixa configurat el cercador per defecte. Fins ara aquest era Google (en Safari, Firefox i alguns altres de menor entitat), però en ser Windows el sistema operatiu més estès i l'Internet Explorer el navegador web més emprat, l'aposta de Microsoft sembla guanyadora davant l'empresa que es presenta actualment com la seva més directa rival.
Cal tenir en compte que Internet Explorer 7 vindrà integrat en Windows Vista, però també es podrà aconseguir com a descàrrega optativa per a Windows XP i 2003 Server. Potser aquest darrer moviment, que Microsoft no tenia pensat en un primer moment, sigui degut precisament a la inclusió del quadre de text connectat amb el seu cercador, per atreure d'aquesta forma a una major quantitat d'usuaris a la seva pròpia eina de recerca.
Malgrat tots els esforços de Google, sembla que -almenys als Estats Units- no es prendran mesures legals contra Microsoft per aquest tema, segons publica CNET News, que cita declaracions dels reguladors conforme a què no veuen cap amenaça contra la competència en la nova facilitat introduïda per la companyia de Bill Gates.
Tot i això, a Google encara li queda la possibilitat de buscar un aliat en les autoritats reguladores europees, que de la mateixa forma que les seves homòlogues nord-americanes, es troben involucrades en la investigació de diversos aspectes de les pràctiques de mercat de la companyia de Redmond. Però el temps corre...
Més informació:Vista search seems fair, regulators say | CNET News.com
http://news.com.com/Vista+search+seems+fair%2C+regulators+say/2100-1014_3-6071851.html?tag=nefd.top
OpenSuSE publica la versió 10.1 de la seva distribució
La inclusió de Xgl i el suport més gran per a xarxes sense fils, les principals novetats d'una release menor que té molts ingredients per haver estat major.
Després d'una infinitat de versions candidates, OpenSuSE llança la seva segona release d'ençà que el projecte va començar a caminar (la primera fou la 10.0), i malgrat que el moviment dels dígits ens indica a priori que aquesta és una revisió menor de la primera versió, en realitat OpenSuSE 10.1 porta suficients i atractius canvis per a convertir-se en una release major per dret propi.
XglSi hi ha alguna novetat que destaca amb nom propi en aquesta nova versió -o, almenys, així ho han volgut els desenvolupadors- és Xgl, un nou tipus de servidor gràfic que aprofita les targes gràfiques de darrera generació compatibles amb OpenGL per a mostrar efectes gràfics espectaculars en pantalla. Diverses distribucions l'estan incloent, com la pròpia OpenSuSE o Ubuntu.
Més WiFiLes xarxes sense fils són sense cap mena de dubte la tecnologia de connectivitat del futur, però també del present, mentre que cada dia són més els usuaris que decideixen disposar d'aquest tipus de connexió en els seus domicilis particulars.
Les novetats mai han estat ben implementades en Linux des del principi, més que res per la manca d'informació tècnica que els fabricants de maquinari donen sobre els seus equips, pel què les diferents targes WiFi i els xipsets que integren la capacitat de comunicació sense fils han hagut de ser suportats en el sistema operatiu del pingüí a través d 'enginyeria inversa.
El problema més important de les xarxes sense fils és el de la seguretat -lògic al viatjar la informació a través de l'aire i no haver de "punxar" un cable a la xarxa local-, per la qual cosa OpenSuSE 10.1 inclou la versió 2.0 d'AppArmor, un toolkit de "securització" d'aplicacions en xarxa desenvolupat per Novell i que fins ara només es podia trobar en les versions per a servidor de la distro de l'esmentada companyia.
I més virtualitzacióUna altra tendència que sembla clara en el món de la informàtica actual és la de la virtualització. I un dels paquets de virtualització que més èxit està tenint entre les distribucions de Linux és Xen. Amb això està pràcticament tot dit.
OpenSuSE 10.1 integra la tercera versió de Xen perfectament en el YaST (l'instal·lador i programari de gestió i configuració de la distro).
L'apartat gràfic, millorat en generalXgl no és l'única novetat pel que fa a l'apartat gràfic. Tota la distribució ha estat millorada, des de les pantalles d'arrencada -que s'han intentat fer més elegants per a la seva millor acceptació a l'entorn empresarial- fins al "look&feel" de l'escriptori.
Si històricament SuSE havia recolzat a KDE però mantenint a Gnome com una opció més per a l'entorn gràfic, sembla que els temps han dut al canvi, i que ara l'entorn preferit de SuSE és Gnome. Per a aquest sembla haver estat dissenyat un nou conjunt d'icones i un fons d'escriptori que sense cap mena de dubte faran les delícies dels amants de l'elegància.
Malgrat aquesta preferència no declarada, en la instal·lació se'ns contínua preguntant si l'entorn de finestres per defecte serà Gnome o KDE.
Les versions dels entorns gràfics que s'han inclòs no són les darreres (Gnome 2.12 i KDE 3.5.1), pel que és previsible un producte provat com estable i robust.
En el moment d'escriure aquestes ratlles a la web d'OpenSuSE es podien descarregar les imatges en CD (cinc en total) de la distribució. Per aconseguir-la en DVD haurem d'esperar però no gaire, doncs el 18 de maig és la data prevista per a la seva disponibilització, de la mateixa manera que la versió Live, aquesta també en DVD.
Per a les actualitzacions i la instal·lació de programari extra s'habilitaran dues línies d'FTP, una amb programari lliure i l'altra amb programari propietari. En aquesta darrera s'hi inclouran programes no lliures com el runtime de Java (JRE), el lector de documents PDF Adobe Reader, o el reproductor multimeda Real One.
Per a la descàrrega de les imatges ISO de la distribució podem recòrrer a l'FTP o bé al sistema d'intercanvi d'arxius peer-to-peer BitTorrent. OpenSuSE 10.1 està disponible per a les arquitectures x86, x86-64 i PowerPC. De totes elles també en tenim un CD amb una imatge per a instal·lar la distribució directament des d'Internet.
Més informació:OpenSuSE
http://www.opensuse.org
La indústria de la pornografia podria decidir la batalla entre els formats HD-DVD i Blu-ray Disc
Segons publica la versió en línia de la prestigiosa revista MacWorld, la indústria del porno podria jugar un paper molt important en decidir quin serà l'estàndard que substituirà al DVD.
Actualment dos són els contendents que es disputen la successió del format DVD: HD-DVD i Blu-ray Disc. El primer, l'HD-DVD (High Density Digital Versatile Disc o bé High Definition Digital Video Disc) compta amb el suport de Toshiba, NEC, Sanyo, Microsoft i HP com a principals jugadors en el mercat tecnològic. La seva capacitat arriba als 15 Gb. en un disc d'una sola cara i als 30 en un disc de doble cara.
Per la seva banda, el Blu-ray té el suport de Sony, Philips, Pioneer, Apple i algunes de les grans productores de Hollywood. La seva capacitat és més gran que la de l'HD-DVD (25 Gb. en un disc d'una sola cara i 50 en un de dues cares), però el seu cost de fabricació és també més alt, doncs no segueix els mateixos processos que un DVD que són, en essència, idèntics als què segueix l'HD-DVD, fet que permet reaprofitar molta de la inversió realitzada en plantes de fabricació de DVDs per a produir HD-DVDs, mentre que per a fabricar Blu-ray Discs, es necessita una forta inversió en noves plantes.
Com tota lluita entre dos formats d'emmagatzemament d'informació, l'important és sumar suports durant la cursa, i sembla que un dels suports més importants pot venir de la mà de la indústria de la pornografia.
Segons publica MacWorld, algunes productores de porno ja s'han decantat per publicar les seves futures creacions en el format Blu-ray Disc, tal com afirma Ron Wagner, director d'operacions IT d'E! Entertainment Television Inc.
L'estudi Digital Playground, especialitzat en el cinema per a adults, ha escollit el format recolzat per Sony per a la seva gamma de continguts interactius, per la seva més alta capacitat i per ser el format que equiparà a la PlayStation 3, una consola de videojocs que sense cap mena de dubte estarà present a moltes llars i que gràcies a això reproduirà molts continguts "no aptes per a menors"...
Un altre estudi dedicat en exclusiva al sector pornogràfic és Vivid Video, que ha començat a publicar els seus títols en HD-DVD per ser aquest el primer nou format disponible, però Steve Hirsch (fundador i director de la companyia) afirma que ho començaran a fer en format Blu-ray de seguida que aquest estigui disponible.
No seria la primera vegadaLa indústria de la pornografia ja ha tingut amb anterioritat un paper significatiu en el triomf d'una opció tecnològica sobre una altra. Fou la principal impulsora del vídeo domèstic (per raons més que evidents) i més tard va decidir el pols entre els formats VHS i Beta a favor del primer.
Tampoc podem negar que si Internet ha arribat a ser el que és avui, és en bona part gràcies a la indústria del sexe, doncs no debades les seves pàgines es troben sempre entre les més sol·licitades i consultades de la Xarxa.
En general, i segons comenten algunes de les persones vinculades a la indústria pornogràfica a les quals s'ha entrevistat per a realitzar l'article de MacWorld, aquesta s'ha caracteritzat sempre per ser una abanderada en l'ús de les noves tecnologies, gravant en format de vídeo directament, per passar posteriorment al format digital. El cinema "convencional" ha anat seguint les mateixes passes però amb un retard respecte al cinema per a adults.
Més informació:Macworld: News: Porn industry may be decider in Blu-ray, HD-DVD battle
http://www.macworld.com/news/2006/05/02/pornhd/index.php?lsrc=mwrss
Sun Microsystems adapta la llicència de Java per a què encaixi millor amb projectes de programari lliure
Fins ara, el tipus de llicència emprat per Sun per a Java, impedia la seva inclusió en les distribucions GNU/Linux lliures, i fins i tot en les distribucions d'OpenSolaris, amb el què l'usuari havia de descarregar des d'Internet i instal·lar el programari esmentat pel seu compte. A partir d'ara tot aquest procés es veurà simplificat.
La nova llicència de Java afectarà al runtime d'aquest llenguatge, el JRE (Java Runtime Environment), una peça de programari que permet l'execució dels programes compilats al bytecode de Java.
Amb aquest moviment, Sun facilita la inclusió del JRE en projectes de programari lliure com GNU/Linux, els diversos forks existents de BSD (FreeBSD, NetBSD, OpenBSD,...) i OpenSolaris entre d'altres, sense cap restricció de llicència.
L'anunci públic dels detalls d'aquesta nova llicència -que fins ara només ha estat donada a conèixer en roda de premsa- es realitzarà en el marc de la conferència JavaOne, a celebrar entre el 16 i el 19 d'aquest mes en el conegut Moscone Center de San Francisco (Estats Units).
Aquest moviment pot emmarcar-se en l'estira-i-arronsa que Sun manté amb la comunitat open source; aquesta darrera reclama que la multinacional informàtica obri el codi font del llenguatge de programació multiplataforma, mentre que la companyia s'hi nega malgrat que últimament ha canviat nombrosos aspectes del seu desenvolupament i filosofia de treball.
Skype allibera solució de VoIP per a converses en grup
Permetrà reunir grups de fins a 100 usuaris en converses de VoIP moderades.
Fins ara les solucions de veu sobre IP (VoIP) implicaven les converses entre dues persones o, com a màxim, grups molt reduïts. Skype va un pas més enllà i porta les converses de veu a través de la Xarxa a grups nombrosos, de fins a 100 usuaris. El servei rep el nom de Skypecasts, i de moment només ha estat anunciat.
Per connectar-nos a un Skypecast no necessitarem res que no sigui indispensable per connectar-nos al servei normal de Skype, més la versió 2.5 del client d'aquest sistema de VoIP, que farà la seva aparició properament i que actualment es troba en fase beta. A la mateixa web de Skype se'ns proposaran diversos Skypecasts temàtics als quals podrem accedir sense més dificultats que les de clicar en un enllaç.
Tot i això, en un grup de 100 persones parlant és bastant difícil mantenir un nivell de coherència entre totes les comunicacions que es poden establir, per la qual cosa si bé en un Skypecast podran arribar a participar fins a 100 usuaris simultàniament, no ho faran tots al mateix temps.
Existirà la figura d'un moderador, que disposarà d'un "micròfon" virtual que podrà cedir a aquells participants que sol·licitin el torn de paraula, mentre que la resta de l'auditori escolta la conversa i pot, al seu torn, sol·licitar el proper torn de paraula.
El fet que existeixi en aquest sistema la figura d'un moderador que passa el torn de paraula, pot establir les bases per a un canvi de filosofia en la forma de tractar els continguts interactius a la Web 2.0 . Posem un exemple: la ràdio a través d'Internet.
Fins ara, la ràdio a través d'Internet amb prou feines ha pogut fer la competència a la seva homònima a través d'ones hertzianes, tot i que ara comença a prendre el vol seriosament. Tot i això, quins són els serveis d'àudio amb més èxit? els Podcasts, que permeten la realització de ràdio a la carta.
Un servei com els Skypecasts podria introduir més interactivitat amb la ràdio. Per exemple, fins ara en els programes radiofònics, la gent podia trucar per telèfon per a realitzar peticions als presentadors i convidats, però rares vegades podien intercanviar opinions entre els mateixos oients. Skypecasts pot establir les bases d'una nova tecnologia que permeti, precisament, aquest tipus d'interactivitat i que aporti una segona revolució a la ràdio per Internet.
Grans possibilitats per a eBayDesprés de l'adquisició de Skype per part d'eBay, aquest nou servei de la companyia especialitzada en solucions de VoIP es pot veure com a una cosa perfecta per a les subhastes. Fins ara, les licitacions es realitzaven via web, per escrit. Amb la nova solució de Skype, les subhastes podrien ser realitzades gairebé com en la vida real, mitjançant veu i anunciant el preu en sales de conversa virtuals moderades pel propi subhastador.
De moment, Skype es troba realitzant una gran campanya per donar a conèixer el seu servei i promocionar els Skypecasts, oferint també l'oportunitat al públic en general per a crear els seus propis.
Més informació:Skypecasts
https://skypecasts.skype.com/
Amb grip i a casa
L'ésser més inofensiu de la creació (segons deia més o menys H.G. Wells al final de La Guerra dels Mons) em té segrestat a casona, amb febre, mal de coll i un mal a tot el cos que sembla que m'hagin clavat una bona pallissa...
Ja són dos dies, ahir i avui. Espero que no arribin a tres!
Windows Vista podria ser una seriosa amenaça per als fabricants de programari de seguretat
Segons una anàlisi de la consultora Yankee Group, les funcionalitats de seguretat que Microsoft incorporarà a Windows Vista faran innecessari l'ús d'un programari de tallafocs o d'eines anti-spyware de terceres parts.
És difícil que Microsoft tregui un nou producte al mercat sense despertar els recels d'algun dels sectors especialitzats de producció de programari o de serveis informàtics. El nou Windows Vista no és cap excepció, i després de diverses polèmiques relatives al sistema de fitxers, l'Internet Explorer i les cerques integrades, ara li toca el torn a la seguretat.
D'ençà que el gegant de Redmond va adquirir a la companyia de programari GeCad (amb base a Romania), especialitzada en la creació de productes antivirus, la indústria de la seguretat informàtica s'ha sentit amb una espasa de dàmocles penjant sobre el seu cap, doncs malgrat que tots els analistes han assegurat que la companyia de Bill Gates no treurà al mercat un antivirus integrat en Windows per a evitar possibles querelles legals per part d'empreses com Symantec i McAfee, Microsoft sí ha produït productes col·laterals com ara tallafocs per al seu sistema operatiu i una eina anti-malware. Tot i això, les solucions de terceres parts segueixen enduent-se la palma en aquest segment.
Tot i això, i segons l'anàlisi de Yankee Group, aquesta situació es podria capgirar amb la sortida al mercat de Windows Vista, el successor del Windows XP.
L'esmentat sistema operatiu inclourà com el seu predecessor un tallafocs de sèrie, malgrat que com és normal en tot producte informàtic que va evolucionant, millor i més preparat per a complir la seva missió. Amb ell, molts usuaris veuran innecessari instal·lar un tallafocs de terceres parts com Zone Alarm o Outpost, pel què les empreses que comercialitzen aquestes solucions, podrien veure reduïts els seus beneficis.
Windows Defender, l'eina anti-spyware de Microsoft, també farà que molts usuaris vegin com a una necessitat supèrflua la instal·lació de programes com Ad-aware.
El segment dels antivirus sembla de moment el menys afectat, però aquesta també és una sensació enganyosa segons Yankee Group; Microsoft disposa de OneCare Live, un servei de pagament per subscripció que inclourà solucions antivirus, i que si es promociona conjuntament amb Windows Vista, podria fer molt mal al mercat a altres solucions completes com les de McAfee o Norton.
Tot i el que hem anat dient, l'anàlisi de la consultora nord-americana deixa encara una porta oberta a l'esperança de les companyies fabricants de solucions de seguretat: si bé per als usuaris finals les pròpies eines de Windows seran suficients, les empreses necessitaran algun tipus de gestió centralitzada de la seguretat, fet que obrirà les portes de bat a bat a les solucions de terceres parts per a xarxes.
L'informe de Yankee Group acaba afirmant que Vista reduirà el nombre de fallades greus de seguretat fins a un 80%, i aquestes seran menys severes que en Windows XP. Finalment, recomana a les empreses no adoptar la nova plataforma de Microsoft fins ben entrat el 2008.
Més informació:Yankee Group
http://www.yankeegroup.com/
Desenvolupat plug-in que permet al Microsoft Office obrir documents en format OpenDocument
La Fundació OpenDocument ha desenvolupat un plug-in que permet a la suite Office de Microsoft tractar el format OpenDocument com a natiu i, per tant, obrir i desar documents en aquest format.
El treball en aquest plug-in s'ha anat desenvolupant durant els darrers mesos, encara que només s'ha donat a conèixer després d'un requeriment públic de la Information Technology Division del govern de l'estat nord-americà de Massachusetts, que ha "obligat" a la OpenDocument Foundation a respondre conforme disposaven de l'esmentat plug-in, malgrat que en fase de proves. De moment, cap versió ha estat alliberada al públic en general, tot i que sembla que més endavant podrem disposar d'aquesta eina.
El plug-in funciona amb totes les versions d'Office a partir de la 97, i permet tractar el format ODF (OpenDocument Format) com a un format natiu d'Office (igual al .DOC, .XLS o .RTF entre d'altres), podent no només llegir arxius en el format esmentat com els procedents d'altres suites ofimàtiques com per exemple OpenOffice o KOffice, si no també desar els nostres arxius en format ODF, fet que simplifica en gran mesura el traspàs d'informació en ambients de treball en els quals coexisteixen sistemes operatius diferents amb les seves corresponents suites ofimàtiques.
El format ODF ha estat creat per la fundació OASIS com a un format lliure i universal de fitxers editables de processament de text, full de càlcul, presentacions i bases de dades. Basat en XML, es pot usar lliurement en qualsevol programari ofimàtic, i de fet -i com ja he esmentat abans- ja s'empra en les grans suites ofimàtiques lliures, facilitant l'intercanvi d'informació entre elles.
Reacció de Microsoft?La companyia de Bill Gates s'ha mostrat ambigua davant l'aparició de l'ODF, afirmant que aquest format no compleix amb les seves expectatives ni les dels seus clients i que, per tant, no l'usaria com a format per defecte per a la seva suite ofimàtica, però tampoc ha negat la possibilitat de desenvolupaments per terceres parts que facilitin treballar amb ell mitjançant l'Office. Fa uns mesos fins i tot es va arribar a rumorejar que Microsoft adoptaria ODF a l'Office, tot i que mantenint els seus formats propietaris com els formats per defecte per a desar els documents. Desmentida aquesta notícia, sembla que el plug-in del qual estem parlant serà una de les solucions externes que permetin compatibilitzar Office amb ODF, i que no hi haurà una solució oficial proporcionada per Microsoft.
Tot i això, i sabent que el plug-in de la Fundació OpenDocument funciona amb les versions existents d'Office, i coneixent la forma com Microsoft talla a la competència, ens podem preguntar ràpidament si la companyia de Redmond introduirà a la propera versió del seu paquet ofimàtic (la 12) algun codi per a impedir o dificultar el maneig del format ODF.
Sembla que el projecte de la OpenDocument Foundation no era l'únic destinat a facilitar el maneig de fitxers ODF a l'Office, però si el primer del qual s'en tenen notícias públiques d'alguna cosa que ja funciona.
Més informació:The OpenDocumento Foundation
http://opendocument.us/Massachusetts Information Technology Division
http://www.mass.gov/?pageID=itdhomepage&L=1&L0=Home&sid=AitdLinux-Watch: Coming soon: ODF for MS Office
http://www.linux-watch.com/news/NS5139606687.html
PC-BSD arriba a la versió 1.0
Nou sistema operatiu per a ordinadors desktop basat en BSD, la branca de Unix amb fama de més segura i estable que qualsevol altra.
PC-BSD es basa en FreeBSD, un fork o branca de l'estàndard BSD (que inclou altres sistemes com OpenBSD o NetBSD) considerat com a un dels sistemes operatius més estables, robustos i segurs existents actualment.
La plataforma BSD té el seu feu d'usuaris principalment en el segment dels servidors, estant molt limitada pel què fa a les màquines desktop malgrat que existeixen nombroses eines que permeten el seu ús i gaudi en aquesta mena d'ordinadors, com ara entorns gràfics i suites ofimàtiques.
PC-BSD es centra, precisament, en aquesta línia: realitzar un BSD fàcil d'instal·lar i amb totes les eines necessàries per a un desktop productiu. En aquest sentit segueix el camí de distribucions Linux com OpenSuSE o Fedora per a la creació d'un escriptori alternatiu a Windows.
Aquesta mateixa setmana s'ha presentat PC-BSD 1.0, primera versió realment estable que acaba amb un període de betes públiques. Els principals punts forts d'aquest sistema operatiu són:
- Basat en FreeBSD 6.0, última versió disponible d'aquest famós sistema operatiu
- Entorn gràfic KDE 3.5.2
- Suport per a unes 50 llengües
- Actualització en línia del sistema simplificada
- Autodetecció i muntatge de nous mitjans inserits
Una instal·lació molt simplificadaUn dels principals inconvenients per a l'adopció de BSD pel públic en general és que les plataformes actuals basades en aquest estàndard no tenen un sistema d'instal·lació molt senzill, que faciliti a algú amb pocs coneixements d'informàtica el procés d'instal·lació en un ordinador.
PC-BSD intenta pal·liar aquesta mancança amb un instal·lador gràfic creat dins del mateix projecte, i que en la seva versió definitiva permet solucionar molts dels problemes dels sistemes Unix com per exemple el de les dependències (ben conegut pels usuaris de Linux).
Instal·lació d'aplicacions simplificadaEls responsables del projecte PC-BSD han insistit especialment en la simplicitat, incloent la instal·lació de noves aplicacions. Així, i seguint una tendència que s'està donant en el món dels Unixos i els seus clònics, han construït un sistema de paquets de programari autoinstalables, que comparen amb el sistema InstallShield del Windows. Els paquets esmentats empren el sistema batejat com a PBI.
Un cop instal·lat un paquet PBI, aquest crea un directori a /usr/local i les icones necessàries a l'escriptori KDE.
Altres companyies han desenvolupat sistemes automatitzats i assistits d'instal·lació de paquets, com el conegut Clic'N'Run de Linspire per a la seva distribució Linux.
En el mateix site de PC-BSD disposem d'un repositori de programes en format PBI preparats per a instal·lar en el nostre sistema. Programari tan conegut com el gestor de correu Thunderbird, el programa de VoIP Skype o el runtime de Java JRE 1.5.0 de Sun són algunes de les opcions disponibles en l'esmentat repositori.
PC-BSD 1.0 ja està preparat per a descàrrega lliure i gratuïta des de la web del projecte, estant disponibles dues imatges de CD-ROM (disc d'instal·lació i disc multi-llengua) i una imatge de disc dur virtual per a VMware.
Els requeriments de maquinari per a un mínim funcionament no són excessius: Pentium 2 amb 128 Mb. de RAM i 4 Gb. de disc dur.
Més informació:PC-BSD - Personal Computing, served up BSD Style!
http://www.pcbsd.com/
Microsoft deixarà de proporcionar suport tècnic a Windows 98 i Me aquest proper juliol
Després de prorrogar dos cops la fi del cicle de vida d'aquestes versions del Windows, la companyia de Bill Gates sembla decidida a tancar l'aixeta de l'ajut definitivament aquest vinent 11 de juliol.
Microsoft ha anunciat oficialment que el suport tècnic ofert per la companyia per a Windows 98, Windows 98 SE (Segona Edició) i Windows Millenium finalitzarà aquest proper 11 de Juliol, acabant així amb una prolongació del període que en un principi s'havia estipulat com a cicle de vida per a tals productes.
A partir d'aquesta data, la companyia de Redmond deixarà d'oferir suport a l'usuari final i a empreses sobre tot allò relacionat amb les versions abans esmentades de Windows, així com també deixarà de crear pegats de seguretat per a futurs forats que puguin ser trobats en tals sistemes.
Naturalment, aquesta mesura ve acompanyada per la recomanació de la companyia als encara usuaris de les esmentades versions, per a què s'actualitzin a alguna o altra versió més recent, com per exemple Windows XP. En la majoria dels casos això comporta una inversió més o menys quantiosa en maquinari, doncs la potència que requereix Windows XP per a funcionar és superior a la què necessita Windows 98 de la màquina sobre la qual estigui treballant.
El suport d'auto-ajuda en línia que Microsoft proporciona per a aquests sistemes estarà actiu, almenys, un any més, i es podrà trobar a la web de la companyia de Bill Gates fins a l'11 de juliol de 2007.
Inicialment, el final del cicle de vida del Windows 98 i Me s'havia de donar el 16 de gener del 2004, però davant la pressió d'usuaris, professionals del sector i fins i tot publicacions especialitzades, Microsoft la va endarrerir fins al 30 de Juny del 2006, per a aquest passat gener endarrerir-la novament fins a l'11 de juliol, data que ara sí sembla definitiva al calendari.
Implicacions per a la seguretatEncara a dia d'avui existeixen molts particulars i petites empreses que empren les versions de Windows a les quals Microsoft deixarà d'oferir suport tècnic en poc temps. Això significa que, donat el cas que algun cracker trobi un forat de seguretat que li permeti provocar una epidèmia vírica de dimensions pandèmiques entre màquines amb aquestes versions antiquades, és probable que els usuaris es trobessin desprotegits durant molt temps (ja que a Redmond, almenys davant d'una gran pandèmia, es decantarien probablement per proporcionar un pegat tot i la manca de suport tècnic oficial), el que permetria emprar les màquines afectades com a punta de llança per fer atacs DDoS o d'un altre tipus sobre màquines amb altres versions de Windows o altres sistemes operatius.
Microsoft i el New York Times desenvolupen un nou tipus de paper electrònic
El programari, desenvolupat per Microsoft però que rep el nom de Times Reader, permet l'actualització en línia de continguts per a la seva lectura en línia o bé offline.
El paper electrònic i els eBooks no han acabat de tenir l'èxit que seria desitjable per a les companyies fabricants de solucions d'aquest tipus, com són Adobe amb el seu Acrobat Reader o Sony amb el seu dispositiu de maquinari per a lectura de llibres electrònics. Tot i això, el seu nombre d'usuaris creix dia a dia, i per això no deixen de crear-se iniciatives per a facilitar l'accés dels usuaris a continguts electrònics.
Microsoft és una de les companyies embrancades en la lluita per a aconseguir una bona posició al mercat dels continguts electrònics, malgrat que amb una posició de lleuger desavantatge en comparació amb Adobe, després que el Microsoft Reader perdés la partida davant l'Acrobat Reader, tot i que encara avui en dia existeix un ampli catàleg de productes per al lector de Microsoft que permeten la supervivència d'aquesta plataforma, això si, sense ser tan estesa com el PDF, universal i multiplataforma, que gaudeix a més de diversos productes de terceres parts compatibles amb ell.
La companyia de Redmond juntament amb el prestigiós diari The New York Times ha presentat un nou programari destinat als continguts en línia que s'actualitzen amb freqüència, com per exemple els d'un diari.
Batejat com a Times Reader, s'ha creat pensant en Windows Vista, doncs per a la renderització dels continguts empra la interfície avançada d'aquest sistema operatiu que està cridat a ser el successor del Windows XP, les llibreries conegudes amb el nom de WinFX. El mateix programari s'encarrega de distribuir el text en columnes i adaptar-lo a la mida i format de qualsevol pantalla.
Per a llegir els continguts no cal estar connectats a Internet; podem descarregar-los en línia per a després desconnectar-nos i llegir-los en qualsevol lloc. Tot i això, de moment sembla que no hi haurà una versió per a PDA's de l'esmentat programa, cosa que seria desitjable per a una més gran portabilitat. Potser la companyia de Bill Gates vulgui disponibilitzar-lo com a màxim per als dispositius Origami, amb l'objectiu de potenciar la seva entrada al mercat.
El Times Reader permet a l'usuari personalitzar al màxim la presentació dels documents, que en principi s'assemblen en gran mesura a una edició impresa. Així, l'usuari pot arribar a escollir fins i tot la tipografia amb la qual presentar els continguts descarregats. El contingut serà igual que en la versió impresa, però es podran incloure enllaços interactius, de forma que si en llegir el document disposem de connexió a Internet, podrem ampliar la noticia a través dels enllaços proporcionats en aquesta.
Bill Gates i Arthur Sulzberger Jr. (editor del New York Times) van presentar el nou programari a la reunió anual de la Societat Americana d'Editors de Diaris, pel que no seria estrany que altres rotatius es sumessin a la iniciativa i llancessin en un futur proper els seus continguts per a l'esmentat lector, i fins i tot lectors amb la seva imatge personalitzada.
Sulzberger va declarar que el nou mitjà tindrà anuncis, i que aquests seran de pagament per als anunciants, però no va aclarir si els usuaris hauran de pagar per disposar dels continguts o bé aquests seran gratuïts. Al costat de Bill Gates, Sulzberger sí va afirmar que el nou programari vindrà instal·lat a tots els ordinadors amb Windows Vista quan aquest sistema es comercialitzi el gener del 2006. Nou conflicte per possible abús de posició dominant al mercat a la vista, aquesta vegada amb Adobe?
La primera versió beta d'aquest programa estarà disponible d'aquí a unes setmanes, de la mateixa manera que les primeres edicions del Times en el format d'arxiu que usa. De moment no s'han donat a conèixer detalls tècnics del nou programari, com per exemple el format de fitxer emprat.
Més informació:Microsoft Software Will Let Times Readers Download Paper - New York Times
http://www.nytimes.com/2006/04/29/technology/29paper.html?_r=1&oref=sloginNota de premsa de Microsoft - The New York Times to Enhance Online and Offline Reading Experience With Times Reader
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/apr06/04-28TimesReaderPR.mspx
Google en contra de Microsoft per la recerca amb MSN Search integrada a l'IE 7
Malgrat que la companyia californiana té els cercadors per defecte dels navegadors Firefox o safari entre d'altres, considera perniciós per a la competència que Microsoft inclogui un accés directe al seu motor de recerca en el navegador per defecte del Windows. Per la seva banda, la companyia de Redmond es defensa al·legant que Google ha malinterpretat les seves intencions.
Internet Explorer 7, la propera versió del navegador web de Microsoft que s'integrarà amb el sistema operatiu Windows Vista, inclourà a la part superior dreta de la finestra una caixa de text que permetrà a l'usuari introduir termes per a realitzar cerques a la Web. L'esmentada caixa de text estarà vinculada a un motor de recerca, en primer terme al propi de Microsoft, malgrat que aquesta serà una preferència que l'usuari podrà canviar.
Aquest no és un invent nou; de fet hi ha altres navegadors que porten motors de cerca integrats des de fa molt més temps, com el Safari d'Apple (disponible només per a Mac OS X) o el Firefox del projecte Mozilla (multiplataforma i disponible per a sistemes com Windows, Linux, Solaris, Mac OS X,...).
Fins avui, Google s'enduïa la palma en aquests cercadors integrats en el navegador, ja que equipa per defecte al Safari d'Apple, Firefox i Opera. Però l'aposta de Microsoft per a l'IE 7 pot complicar-li molt la vida al cercador californià, doncs Windows és el sistema operatiu amb més penetració al mercat, i la majoria dels usuaris segueixen la dinàmica d'usar les eines que troben instal·lades per defecte i amb la mateixa configuració, per la qual cosa la fuga d'usuaris d'un l'altre cercador pot ser majúscula.
Així doncs les coses, Google ha decidit donar a conèixer públicament i en diversos mitjans de comunicació en línia el seu rebuig a la iniciativa de Microsoft, comparant-la amb el que en el seu moment la multinacional de Redmond va fer contra Netscape.
El tema no manca d'importància, doncs segons els darrers estudis, gran quantitat d'internautes que realitzen regularment cerques a la Web, empren aquestes eines encastades en els principals navegadors o les barres de tasques amb eines de cerca integrades. Els esmentats usuaris veuen publicitat, que és el que genera ingressos a les companyies que mantenen els cercadors.
Microsoft es defensa davant les declaracions de Google, adduint que la integració d'un cercador a l'IE 7 es fa en benefici de l'usuari, i no pensant en un guany pecuniari. La companyia de Bill Gates també ha ofert alternatives a Google, entre les quals podria estar l'elecció del motor de recerca durant el procés d'instal·lació o configuració post-arrencada.
Google ha arribat a amenaçar amb recòrrer a les autoritats reguladores nord-americanes i europees si Microsoft segueix en el mateix camí per a les cerques integrades a l'IE 7.
Troben una vulnerabilitat considerada com a molt greu en el sistema X-Window
El forat de seguretat pot permetre a un usuari local l'execució de codi arbitrari amb els permisos de root, i és degut a l'oblit d'un parèntesi en una sentència.
El servidor de X-Windows que constitueix la base de moltes distribucions Linux i d'altres sistemes operatius com Solaris o Mac OS X es veu afectat per un greu problema de seguretat que pot permetre a un usuari local de la màquina una escalada de privilegis fins arribar a executar programes amb els permisos de root, l'usuari que posseeix la màxima autoritat a l'ordinador.
L'esmentada vulnerabilitat, que afecta als servidors X11R6.9.0 i X11R7.0.0 alliberats el desembre de 2005, ha estat informada per la consultora especialitzada en seguretat Coverity, i els responsables de X.org (organització encarregada del desenvolupament del servidor gràfic) l'han qualificat com la més greu des de l'any 2000.
Segons declaracions de responsables del projecte X.org a diversos mitjans de comunicació en línia, el forat de seguretat es troba ja corregit, malgrat que després de passar per la seva plana web, veiem que no hi ha cap anunci oficial sobre el tema.
Tot per un parèntesiL'explicació del perquè d'aquesta fallada a un profà en informàtica pot semblar ridícula, fins i tot estúpida: la manca d'un parèntesi. Tot i això, és quelcom molt comú en programació, i que pot passar fàcilment inadvertit en repassar el codi.
Concretament, el parèntesi que falta s'hauria de trobar en una funció que comprova la identitat de l'usuari, d'aquí que el forat permeti la possibilitat d'executar codi amb els permisos de root.
La fallada ha estat trobada gracies a una eina d'escaneig automàtic de codi font escrita explícitament per a buscar errades d'aquest tipus per la mateixa companyia, que també està escanejant a la recerca de fallades de seguretat en altres projectes open source com NetBSD, KDE, PostgreSQL o Mozilla Firefox.
Més informació:Coverity: Automated Error Prevention and Source Code Analysis
http://www.coverity.com/main.htmlInformació sobre els projectes de codi obert escanejats amb l'eina de comprovació de codi de Coverity
http://scan.coverity.com/X.org Foundation
http://x.org/
VMware promou l'ús de desktops virtuals mitjançant una aliança amb altres empreses
VMware lidera un nombrós grup d'empreses entre les quals s'hi troben alguns dels pesos pesats de la indústria informàtica actual, i que tenen l'objectiu de facilitar la feina dels administradors de sistemes.
El futur de la informàtica sembla apuntar en direcció a la virtualització, especialment en l'àmbit empresarial gràcies tant a les iniciatives en el terreny del maquinari (Intel i AMD han començat a fabricar processadors que ofereixen més rendiment a les aplicacions virtualitzades) com a la cursa desenfrenada a la qual en els darrers mesos s'han llançat els principals actors del sector (VMware, Xen i Microsoft) per a treure nous productes i iniciatives. Destaquen l'empenta que Microsoft ha donat a les seves solucions VirtualPC i l'alliberament de productes gratuïts per part de VMware.
I és precisament VMware la que protagonitza la darrera iniciativa de la qual hem tingut notícia: una aliança estratègica entre vàries companyies l'objectiu de la qual no és altre que promoure l'ús de les tecnologies de virtualització en l'àmbit empresarial per a ordinadors desktop. Segons la nota de premsa publicada per VMware, aquesta companyia veu el segment de les màquines de sobretaula com a un dels més problemàtics i que més feina dóna als administradors de sistemes d'una gran organització. Amb una solució de virtualització, ampliar el nombre de desktops en un o diversos més quan es necessités no seria cap problema, segons la visió de VMware.
Sota el paraigua de la Virtual Desktop Infrastructure Alliance hi trobem a empreses tan importants com IBM, Sun Microsystems, HP, Fujitsu, NEC, Citrix o Check Point Software Technologies.
Jim Jones, administrador de xarxes per a WTC Communications afirma que "
un usuari nou, fins i tot si empra un vell laptop, es pot connectar mitjançant Remote Desktop Protocol (RDP) a una màquina XP virtual, el que funciona perfectament".
Per la seva banda Brian Byun, vice-president de productes i aliances de VMware, afirma que "
així com la Web ha transformat moltes aplicacions en un servei de hosting, la virtualització està transformant tot el desktop en un entorn allotjat en un servidor que està sempre disponible, escalable dinàmicament, assegurat i gestionat de forma centralitzada".
De moment l'únic que ha transcendit d'aquesta aliança és que totes les companyies es recolzaran mútuamente per a la construcció de solucions basades en tecnologies de virtualització. No s'han produït anuncis de nous productes ni noves tecnologies.
Més informació:VMware Announces Virtual Desktop Infrastructure Alliance
http://www.vmware.com/news/releases/vdi.html
Nova tecnologia per a Vista podria dificultar l'accés a les dades de Windows des de Linux o altres sistemes
La tecnologia BitLocker Drive Encryption proporcionarà encriptació de sistemes de fitxers per tal d'assegurar les dades en cas de pèrdua o robatori de l'ordinador, però dificultarà o impossibilitarà l'accés a la informació de determinades formes.
Imaginem el següent escenari: anem pel carrer amb el nostre ordinador portàtil carregat d'informació personal i/o de l'empresa, quan un lladre professional en l'exercici de la seva professió decideix scollir-nos com a "client", assaltant-nos i robant-nos la nostra màquina. Desconsolats, anem a denunciar els fets a la comissaria de policia més propera mentre pensem en el valor monetari que ens va costar l'ordinador quan reflexionem: "¡i les dades!". El problema ja no és si disposem o no de backup per a recuperar-les, el veritable problema resideix ara en el profit que el lladre en pot treure d'elles. Li interessarà el darrer projecte en el què estàvem treballant a l'empresa? o els codis secrets de les targes de crèdit que tinc emmagatzemats en un fitxer? Bé, en realitat no importa, perquè les meves dades estan fora de perill ben protegides per la contrasenya del Windows... o no?
La contrasenya d'usuari és un obstacle fàcilment salvable per a un atacant si té accés físic a la màquina -i en aquest cas, després del robatori, té tot l'accés que pugui desitjar-; només necessita un CD Live de Linux o una altra eina similar, arrencar la màquina amb ell (fins i tot si tenim la BIOS protegida per contrasenya i no configurada per arrencar des de CD es pot saltar), muntar la unitat de disc dur, i llegir el contingut. Cal, doncs, una eina més potent: el xifrat de particions, de forma que ningú des de fora del sistema pugui llegir el contingut del disc dur.
Això és precisament el que proposa Microsoft per a Windows Vista, una capa d'encriptació de les particions de dades mitjançant una combinació de maquinari i programari. És el que anomena BitLocker Drive Encryption.
Aquest nou sistema pot funcionar en una plataforma Trusted Computing que disposi d'un xip TPM (Trusted Platform Module), element destinat a desar contrasenyes i claus d'encriptació. Tot i això, no cal la presència d'aquest maquinari, malgrat que en aquest darrer cas Microsoft adverteix que la protecció no serà tan segura.
Quan s'arrenca el sistema, i un cop comprovada la integritat d'aquest, el TPM allibera la clau de desencriptació per poder accedir a les dades. Si no es disposa de TPM, ha de ser l'usuari qui proporcioni la clau, que haurà creat amb anterioritat (probablement en el moment de la instal·lació).
Conseqüències per a la indústriaProbablement els usuaris finals trobaran en la seva immensa majoria avantatges en aquest nou subsistema del Windows, però al professional de la informàtica se li posaran les coses més difícils.
En primer lloc, és molt probable que qualsevol programari o maquinari que ajudi a o permeti la desencriptació d'una partició protegida amb BitLocker Drive Encryption, sigui considerat il·legal, pel què si perdem les claus d'encriptació o no podem accedir al nostre sistema per problemes amb el programari, el tècnic encarregat de la reparació suarà força per accedir a les dades i realitzar un backup abans de reinstal·lar el sistema.
Molts tècnics empren per a això distribucions Live de Linux, però aquestes sense el programari apropiat per a llegir particions protegides, són inútils.
De moment no tenim noticies en el sentit de què Microsoft vagi a disponibilitzar eines per a l'accés a les esmentades particions, el que evidentment també seria un contrasentit, ja que vulneraria total i absolutament tota la seguretat amb la qual es pretén dotar a les dades.
Una altra especialitat que es podria veure parcialment afectada és la de l'anàlisi forense, ja que malgrat que es disposa d'eines que poden funcionar sota Windows, és molt habitual treballar des de CD's Live de Linux per a realitzar còpies de discos i anàlisis diversos d'un sistema Windows.
Més informació:Información técnica preliminar de BitLocker Drive Encryption
http://www.microsoft.com/technet/windowsvista/library/help/b7931dd8-3152-4d3a-a9b5-84621660c5f5.mspx?mfr=true
