dijous, de maig 25, 2006

Projecte Portland o el millor desktop Linux

No és el primer cop que es pretén acostar KDE i Gnome, tasca ja de per si difícil, però aquest cop no és una empresa privada qui ho intenta, si no un grup més o menys obert.

El sector de les màquines desktop, els ordinadors que emprem en la nostra feina diària, és el principal cavall de batalla que manté actualment Linux (el principal aspirant) contra Windows (vigent campió o, dit de forma correcta, el sistema operatiu més estès en aquest segment), malgrat que cap dels múltiples sabors del pingüí ha pogut imposar-se sobre les finestres de Gates. I no serà perquè no ho hagin intentat.

Novell ho ha fet d'ençà de l'adquisició de SuSE; Red Hat ho va intentar i va fracassar, i d'això en va néixer el projecte Fedora, que substitueix a les versions desktop de la companyia del barret vermell, ara dedicada íntegrament als servidors; Ubuntu, malgrat que nascuda com a una distribució per a tothom, també sembla haver fet del desktop el seu principal objectiu. Però si són tantes, perquè Linux no acaba de triomfar en el sector desktop?

Per respondre a aquesta pregunta i, de passada, marcar les passes a seguir per a qualsevol distribució que vulgui optar a destronar el Windows com a desktop regnant, ha nascut el projecte Portland, les mesures concretes del qual són més aviat difuses però l'objectiu general d'aquest està ben clar: aconseguir, precisament, que Linux triomfi i regni en el món dels desktop.

Un primer pas que sembla haver donat Portland (que pren el seu nom de la ciutat homònima nord-americana que va acollir les primeres reunions del grup de treball) podria ser l'acostament de les interficies gràfiques KDE i Gnome, els dos escriptoris més usats en la comunitat Linux. Aquest moviment seria semblant al Bluecurve de Red Hat/Fedora, que unifica en gran mesura l'aspecte gràfic dels dos entorns en les seves respectives distribucions.

No només es tracta de fer que l'aspecte dels dos escriptoris sigui semblant, si no que també hi ha quelcom més important: que operacions tan simples en altres sistemes amb una sola interfície d'usuari (Windows o Mac OS X) com copiar i enganxar, siguin igual de simples entre programes de Gnome i KDE, ja que ara l'usuari es pot trobar fàcilment amb dificultats que fan que les esmentades operacions siguin rocambolesques, malgrat que senzilles si només s'empra programari de Gnome o només programari de KDE.

Un dels problemes amb els quals es podria trobar Portland és la rivalitat entre els desenvolupadors dels dos entorns gràfics, que sense fer arribar la sang al riu, és bastant aferrissada. Les filosofies de Gnome i de KDE també difereixen, fet que afegeix dificultat al projecte; mentre que KDE dóna el màxim esplendor gràfic i proporciona eines molt completes i gran quantitat d'assistents a l'usuari, Gnome és més minimalista sense deixar d'intentar cobrir totes les necessitats de l'usuari. Fins i tot el propi Linus Torvalds va arribar a intervenir en aquesta autèntica "guerra d'escriptoris" recomanant l'ús de KDE per davant del de Gnome per qüestions de funcionalitat.

Però més enllà de la unió o acostament de les interficies d'usuari dels dos escriptoris principals, Portland haurà de solucionar més temes pendents per a Linux: més i millor suport per a maquinari (malgrat que aquest és envejable respecte a altres sistemes operatius existents) o formats d'empaquetament de programari estàndard (superant la fragmentació RPM, DEB, AutoPakage,...) entre d'altres. L'objectiu final és proporcionar als desenvolupadors una única interfície per a què realitzin el seu treball i no s'hagin de qüestionar sobre quin entorn gràfic recolzen i quin conjunt de llibreries empren. En definitiva, controlar l'evolució d'un únic escriptori.

S'espera que aviat sigui alliberat un primer programari -del qual no se n'ha especificat la funció ni el funcionament- per a desenvolupadors, i que més endavant durant aquest any es vagi alliberant més programari. Poques dades més han transcendit.

Alguns ja reclamen la inclusió de Portland en altres projectes d'estandardització de més entitat o antiguitat, com per exemple LSB (Linux Standard Base).