divendres, de juliol 07, 2006

La neutralitat de la Xarxa a debat mentre Google amenaça de recórrer a la justícia

Una sèrie d'esmenes proposades a la llei existent actualment als Estats Units i que contempla les disposicions de la FCC sobre neutralitat a la Xarxa constitueixen l'eix de la polèmica.

El concepte de neutralitat de la Xarxa (en anglès, net neutrality) és una mica heteri tot i que no excessivament difícil de comprendre: es tracta de que les operadores (els ISP's) d'accés a Internet serveixin les peticions d'informació que els fan arribar els seus clients en el mateix ordre que aquestes hagin estat cursades, independentment del tipus de contingut que se'ls sol·liciti.

Algunes operadores i proveïdors d'accés al·leguen que les noves aplicacions d'Internet i de la Web 2.0 com el vídeo en streaming o la VoIP alteren el ritme del flux de dades que circula per les seves màquines, ja que amb la gran quantitat de dades que mouen provoquen que la qualitat del servei (QoS, Quality of Service) baixi tal i com el tràfic d'una carretera col·lapsada baixa la velocitat i es fa més molest per a tots els seus usuaris.

Davant d'aquesta situació, molts ISP's han sol·licitat a les autoritats reguladores en la matèria que es fixi un marc legal en el qual ells puguin donar prioritat a uns determinats continguts enfront d'altres per a mantenir una qualitat mínima en el seu servei. Això, per exemple, permetria als ISP's prioritzar els serveis de consulta a pàgines web sobre la VoIP o la missatgeria instantània, o bé prioritzar l'accés a certes webs per davant d'altres... i és precisament aquí on la polèmica entra en escena.

Grans proveïdors de continguts com Google, Microsoft i empreses dedicades als continguts han protestat enèrgicament i han iniciat moviments entre els polítics de Washington per a què això no es faci realitat. La seva principal queixa és que amb aquestes eines a la mà, els ISP's podrien prioritzar els continguts que a ells els afavorissin, com ara les pàgines web en les quals sortís publicitat dels seus clients, o fins i tot negar l'accés a determinats fòrums o llocs web que exposessin opinions contràries als seus interessos. Per a aquestes companyies que treballen amb continguts, la situació resultant es resumiria en una paraula: censura.

La tempesta política s'ha desfermat sobre Washington, capital federal dels Estats Units i on s'hi couen també moltes de les decisions que posteriorment afectaran a la xarxa de xarxes a escala mundial per ser el país nord-americà el que té més influència a Internet.

Google, que viu completament dels continguts, ja s'ha mostrat disposada a anar més enllà de les portes del congrés nord-americà per anar als tribunals, convertint en legal una batlla que fins ara era només política. La famosa companyia del cercador al·lega que el problema és que alguns grans carriers d'Internet, empreses que gestionen una part molt important de la Xarxa als Estats Units i a nivell mundial, han tret al mercat o estan a punt de fer-ho, serveis que entren en competència directa amb els que ofereixen els proveïdors de contingut més importants. Les suspicàcies sobre el trànsit que prioritzaran aquestes operadores s'han disparat.

Però de moment, la batalla es centra només en el terreny polític, amb una llei aprovada recentment (la Communications Opportunity, Promotion and Enhancement (COPE) Act of 2006 que s'enquadra en la Telecommunications Act del 1996) i una sèrie d'esmenes que es discuteixen actualment i que constitueixen el principal eix de la polèmica.

El fet més probable és que durant les vinents setmanes tinguem més noticies sobre aquest tema a mesura que es desenvolupa el debat polític al Congrés dels Estats Units.