Llançat Opera Mini 3.0
Inclou lector de feeds RSS i facilitats per a la publicació de fotografies a Internet, constituint l'opció més completa de navegador web existent avui dia per a telèfons mòbils no-smartphones.
Opera Soft ha anunciat el llançament de la versió 3.0 del seu navegador web per a telèfons mòbils Opera Mini. Aquest browser està pensat per portar la web a telèfons que no inclouen per defecte un navegador d'aquest tipus, pel què en teoria no poden navegar.
El funcionament d'Opera Mini és simple: les pàgines no es descarreguen directament des del servidor, si no que hi ha un pas intermedi a través dels servidors d'Opera que comprimeix i prepara el contingut per a la seva visualització a la pantalla del telèfon, ja que aquesta moltes vegades és massa petita per a la correcta visualització de la pàgina que consultem. Aquesta forma de treballar també permet que aquells usuaris que paguen pels kilobytes transferits redueixin una mica la seva factura.
Opera Mini està construït en Java, pel què per a la seva execució caldrà disposar d'un terminal de telèfon capaç de córrer aplicacions escrites en aquest llenguatge de programació. Afortunadament, avui en dia són pocs els telèfons que no compatibles amb aquest estàndard de facto que és Java.
La versió 3.0 del navegador d'Opera per a telèfons mòbils ha estat enfocada al què la mateixa Opera anomena "xarxa social", i que podríem identificar amb la Web 2.0 i els seus serveis; així, la interactivitat i l'ús de més serveis col·laterals a la web són les seves característiques principals.
Inclou lector de "feeds" RSS, una tecnologia que està deixant enrere el seu gran "boom" per passar a ser quelcom més quotidià i emprat cada cop per més usuaris finals. Amb Opera Mini ens podem subscriure a canals RSS el contingut dels quals serà actualitzat cada vegada que ens connectem a Internet des del telèfon.
La inclusió d'una càmera de fotos al telèfon va deixar de ser un element innovador ja fa temps, i és una facilitat que els usuaris s'han acostumat a usar. Tot i això, el destí final de les fotografies encara sol ser morir en el mateix telèfon o bé sortir d'ell a través de la sincronització amb un ordinador. Opera Mini 3.0 porta un pas més enllà el tractament d'imatges facilitant la seva publicació a la web mitjançant l'ús d'un weblog.
Altres funcionalitats disponibles a l'Opera Mini 3.0 són:
- Els menús d'opcions de les pàgines web es "col·lapsen" per a què no ocupin espai i no obliguin l'usuari a realitzar scroll a través de la pantalla. Quan ens interessi, podem desplegar el menú i escollir entre les seves múltiples opcions.
- Suport per a connexions segures, de forma que podem treballar amb el nostre banc en línia.
- Més velocitat de descàrrega de les pàgines en mantenir oberta la connexió amb els servidors d'Opera que realitzen la compressió, eliminant així les reconexiones en una sola sessió de navegació.
La descàrrega d'Opera Mini pot realitzar-se directament des del telèfon mòbil amb la simple visita a una adreça web i la introducció del nostre número de telèfon incloent el prefix corresponent al país on el tinguem donat d'alta.
Més informació:Opera Mini
http://www.operamini.com/
Microsoft llança el cercador Live.com
Personalització, senzillesa i potència, les claus del nou cercador de Microsoft amb el qual aquesta companyia farà la competència al totpoderós Google.
Microsoft ha llançat el nou cercador Live.com a 47 països de forma simultània després d'una fase de proves. Live.com, l'evolució de MSN Search, suposa una de les apostes més ambicioses de Microsoft, permetent, als més de 465 milions d'usuaris únics mensuals de MSN.com, gaudir del nou cercador.
Amb un disseny en principi simple i minimalista -molt semblant en idea al què ofereix Google amb la seva eina de recerca-, la pàgina Live.com es pot convertir en la pàgina d'inici de l'usuari ja que al cercador se li poden afegir altres elements, personalitzant aquesta pàgina per a cada usuari en particular, que d'aquesta forma es contrueix un autèntic portal a mida.
Entre les opcions de personalització trobem la possibilitat d'afegir notícies, informacions esportives, o petites aplicacions (gadgets) que amplien les funcionalitats de la web.
Els resultats de les cerques també poden ser personalitzats al màxim, doncs a banda de les opcions ja habituals en altres cercadors de trobar només les imatges que corresponguin als termes introduïts, les notícies corresponents i la pròpia web, s'hi afegeix:
- Creació de macros per, al seu torn, crear un cercador específic d'un tema. Aquestes macros poden ser desades i compartides amb la resta dels internautes, de manera que podríem arribar a considerar Live.com un "metacercador" per a crear les nostres pròpies eines de recerca.
- Recerca acadèmica. Ens permet buscar entre llibres de caràcter científic.
- RSS: podem cercar per paraules clau entre "feeds" RSS i weblogs.
Live.com ofereix la possibilitat de configurar la quantitat d'informació que volem veure de cada cerca així com la mida de les imatges. Per a més comoditat i senzillesa, Live.com posseeix scroll infinit, cosa que significa que ja no cal canviar de pàgina per veure els resultats, tot es mostra en una sola pàgina.
Paral·lelament al llançament de Live.com també s'ha publicat la nova versió de la barra d'eines que facilita l'accés al cercador a més d'altres funcionalitats, i que es va donar a conèixer amb els ara ja antics serveis de MSN. Aquesta barra es pot descarregar des de
Windows Live Toolbar
http://toolbar.live.com/Més informació:Windows Live
http://www.live.com
Google permet la lectura de llibres en línia sense haver-los de descarregar
Una utilitat en línia fa innecessari haver de descarregar els textos i disposar d'un lector de fitxers PDF instal·lat en el nostre ordinador.
El projecte Google Book Search fa amb els llibres el mateix que el cercador Google fa amb la Web: classificar i permetre buscar entre tot allò classificat per paraules clau. Així, podem buscar entre tots els llibres disponibles per una paraula que consti en el títol o text del llibre. Com a resultat, l'eina de recerca en llibres pot donar-nos aquells que siguin lliures i gratuïts o bé els llibres de pagament.
La novetat que s'ha implementat consisteix en un visualitzador que permet veure els llibres sense necessitat de recórrer a una eina externa com pot ser l'Adobe Reader. Les funcionalitats d'aquest lector són molt bàsiques, però permet per exemple emprar tota la zona de visualització del navegador per veure el llibre, que podem veure en una sola pàgina o a doble pàgina. Una altra funcionalitat consisteix en poder fer zoom sobre el text.
Per a usar el lector incorporat en el site de Google només haurem de disposar d'un navegador que sigui compatible amb les tecnologies AJAX, qualsevol dels existents avui en dia*.
La velocitat de càrrega del lector i del mateix llibre és molt alta, notant-se posteriorment algun petit retard per poder anar carregant les pàgines del llibre, ja que no càrrega tot l'escrit a la vegada, si no només les pàgines que anem consultant.
La selecció de Google Book Search inclou gran varietat de títols, alguns dels quals en podem gaudir íntegrament de forma gratuïta, i d'altres només ens permet veure algunes pàgines ja que el seu objectiu és la venda.
Per a determinats llibres els drets d'autor dels quals hagin estat cedits a la comunitat podrem a més realitzar una descàrrega en format PDF per a llegir-lo lliurement en qualsevol dispositiu.
Més informació:Google Books Search (encara en fase beta)
http://books.google.com/*
Tenint en compte que AJAX és en realitat una suma de tecnologies com Javascript i HTML, i no una tecnologia per ella mateixa.
Trobades dues vulnerabilitats greus en el Mac OS X
Ambdues afecten a la forma en com el sistema gestiona els tipus de fitxer corresponents a imatges de disc, i també ambdues permeten l'execució de codi arbitrari amb privilegis d'administrador.
No és habitual que els usuaris del sistema operatiu Mac OS X d'Apple es vegin sorpresos pel descobriment de problemes de seguretat greus com ha passat aquesta setmana amb dos forats descoberts en la gestió que el sistema operatiu fa dels fitxers .DMG .
Aquest format de fitxer correspon a una imatge de disc per a què el sistema operatiu pugui muntar-la de la mateixa manera que qualsevol altra unitat com per exemple una clau USB. Permet funcionalitats com ara la protecció dels continguts del fitxer mitjançant contrasenya o la compressió de l'arxiu que emmagatzema les dades. Un cop muntat en el sistema, permet l'intercanvi de dades com si d'una unitat més de disc es tractés.
El primer problema de seguretat consisteix en una gestió incorrecta dels fitxers .DMG estructurats de forma incorrecta, fet que desemboca en la corrupció de la memòria del procés i el seu possible aprofitament per a l'execució de codi arbitrari amb escalada de privilegis fins a arribar a fer-ho amb els d'administrador.
La informació tècnica sobre aquesta fallada es pot trobar a
Mac OS X Apple UDIF Disk Image Kernel Memory Corruption (1)
http://projects.info-pull.com/mokb/MOKB-20-11-2006.htmlDe moment no hi ha notícies sobre cap pegat corrector per a aquest problema, només la indicació per part dels descobridors del bug per a què els usuaris desactivin en els seus navegadors web l'opció per obrir de forma automàtica els tipus de fitxer coneguts.
La segona fallada detectada en el sistema operatiu d'Apple també es refereix a la gestió de sistemes de fitxers, en aquest cas concretament a les imatges formatades amb HFS+.
També en aquest cas, la gestió inadequada de l'estructura de la imatge quan en ella existeixen inconsistències pot portar a una situació de denegació de servei (Dos, Denial of Service).
La informació tècnica sobre el problema es pot consultar a
Mac OS X Apple UDTO HFS+ Disk Image Denial of Service (1)
http://projects.info-pull.com/mokb/MOKB-21-11-2006.htmlNovament es recomana als usuaris que desactivin l'obertura automàtica dels tipus de fitxers coneguts en el seu navegador web (per exemple, Safari) per tal d'evitar que aquesta fallada pugui ser explotada a través d'una descàrrega en línia.
Alliberada la versió 1.0 de l'especificació D-Bus
Facilita la intercomunicació de processos en un escriptori gràfic de Linux/Unix a més del diàleg de les aplicacions amb el sistema.
D-Bus és un estàndard més per al pas de missatges entre processos en un sistema Linux o Unix, el que vol dir a grans trets que facilita l'intercanvi d'informació i ordres entre diferents programes.
A més, D-Bus també permet el control del cicle de vida d'una aplicació, és a dir, quan es creen instàncies d'aquesta (o, dit d'una forma més simple, quantes vegades s'executa l'aplicació) i quan moren, per exemple.
Ha estat desenvolupat per freedesktop.org, una organització que treballa en l'estandardització de la interoperativitat entre diferents aplicacions i entorns gràfics del món GNU/Linux i Unix. En aquest sentit ha realitzat una notable tasca de creació d'estàndards que posteriorment han estat adoptats per dos dels entorns més coneguts del món del programari lliure com són KDE i Gnome. És el responsable del projecte Portland, l'objectiu del qual és unificar funcionalment els diversos escriptoris gràfics existents per al sistema del pingüí.
La funcionalitat del D-Bus va més enllà del que he explicat, proporcionant a les aplicacions informació sobre el sistema. Així, per exemple, podem usar aquest estàndard per informar a un programa si s'ha connectat una clau USB al nostre ordinador.
D-Bus es basa en tres capes: en primer lloc la llibreria libdbus, que no està subjecta a cap dependència a excepció d'un parser d'XML, en segon lloc un daemon (dimoni; procés del sistema Unix/Linux) construït sobre aquesta llibreria i que realitza l'intercanvi de missatges, i en tercer lloc les llibreries pròpies en què es basa cada entorn d'escriptori.
Així, D-Bus pot arribar a ser vist com una "meta-aplicació" que treballa directament amb els diversos entorns gràfics per a homogeneïtzar-los.
Entre els projectes destacats que aprofiten aquest nou estàndard hi trobem l'eina de classificació i cerca Bagle, el sistema d'impressió CUPS, HAL (capa d'abstracció de hardware creada també per freedesktop.org) o Permovi, un projecte per a la creació d'un Media Center amb Linux.
Més informació:Especificació D-Bus
http://www.freedesktop.org/wiki/Software/dbus
Ni ells mateixos s'hi aclareixen: dubtes sobre els punts referents a la propietat intel·lectual de l'acord Microsoft-Novell
La comunitat demana explicacions a crits, mentre els comunicats emesos per Microsoft deixen poc clara la postura d'aquesta companyia.
Amb el sorprenent acord Microsoft-Novell ja signat, continuen els dubtes pel que fa a la propietat intel·lectual de les dues companyies. Recordem que una de les clàusules de l'acord feia referència a què cap de les dues podrà interposar una denúncia contra els usuaris de l'altra per violació de drets de propietat intel·lectual.
Amb aquest punt, són molts activistes del programari lliure que afirmen no entendre si Microsoft interposarà denúncies contra altres usuaris que usin programari que no sigui de Novell, o què és exactament el que passarà amb aquesta propietat intel·lectual. I més si tenim en compte que en un recent acte públic, Steve Ballmer (CEO de Microsoft) va declarar que Linux empra part de la propietat intel·lectual de Microsoft en el seu codi font.
Obrirà la companyia de Redmond la Capsa de Pandora judicial? podria fer-ho Novell? degut a l'allau de crítiques i demanda d'explicacions, ambdues companyies han decidit publicar sengles respostes dirigides a la comunitat.
Les explicacions de MicrosoftDe breu i poc clar (almenys per als no-angloparlants...) es pot qualificar el comunicat oficial de la companyia fundada per Bill Gates, que a grans trets ve a dir que amb l'acord les dues companyies (la mateixa Microsoft i Novell) reconeixen que certs productes de programari lliure no infringeixen les patents que té en el seu poder Microsoft, i que certs productes de la companyia de Redmond no infringeixen els drets sobre les patents posseïdes per Novell.
Posteriorment el text publicat per Microsoft deriva cap a l'apartat tècnic, afirmant que en el marc de l'acord es desenvoluparan solucions d'interoperativitat entre Windows i Linux, res que no es sapigués prèviament.
La nota de premsa de Microsoft no deixa clar si existeix la possibilitat que aquesta companyia pugui demandar a usuaris d'altres branques de Linux, com per exemple Red Hat o Mandrake per esmentar tan sols dos exemples, però sembla voler tranquil·litzar a usuaris i activistes però sense ficar-se excessivament en el paper i deixant la porta judicial oberta "per si de cas"...
El text publicat per Microsoft es pot trobar a
Microsoft Statement on Novell Agreement
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/nov06/11-20Statement.mspxNovell es defensaDe les dues companyies, la que en pot sortir més malparada en tot l'afer d'aquest acord és Novell, doncs de la mateixa manera que SCO, s'està guanyant l'animadversió de bona part de la comunitat d'activistes en pro del programari lliure, pel que és lògic que faci més esforços per convèncer a aquests de la seva postura.
En una carta oberta dirigida per Ron Hovsepian (CEO de Novell) a la comunitat, aquest comença aclarint que l'acord no és res més que el què la pròpia comunitat ha demanat fins ara: que els sistemes Windows i Linux treballin millor conjuntament en entorns mixtos. A partir d'aquí, afirma que la millor forma d'aconseguir-ho és pactant amb Microsoft.
Sobre el punt concret de l'acord, Hovsepian sembla donar-li tota la culpa de la desinformació a Microsoft, aclarint que només es tracta de quelcom per a donar tranquil·litat als clients que les dues companyies comparteixen, sense més transcendència.
En el següent punt es deixa clara la postura de Novell: Linux no infringeix cap patent en mans de Microsoft. Hovsepian també es queixa de què l'acord ha estat mal interpretat o el punt referent a les patents tret de context. Posteriorment esmenta les iniciatives contra les patents de programari en les quals Novell ha pres part.
La carta oberta de Rov Hovsepian es pot trobar a
Open Letter to the Community from Novell
http://www.novell.com/linux/microsoft/community_open_letter.html
Linspire presenta nou servei de correu electrònic gratuït
Hi ha disponible també una versió de pagament amb més capacitat i serveis addicionals com ara emmagatzematge en línia.
Després de la distribució lliure i gratuïta Freespire (basada en la seva versió comercial Linspire) i del CNR gratuït (repositori de programari per a l'actualització de Freespire), Linspire torna a la càrrega amb un altre servei gratuït, aquest cop centrat en l'oferiment de correu electrònic: FreeLinuxEmail.
Donant-se d'alta en aquest servei, l'usuari aconsegueix un compte de correu electrònic corresponent als dominis @freelinuxemail.com, @tryoutlinux.com y @freespire.org. Tot i això, en la seva versió bàsica aquest servei només ofereix 10 megabytes d'emmagatzematge per al correu, el què per als estàndards d'avui en dia és molt poc. Per un mòdic preu de 29,95 dòlars a l'any, disposem d'una giga d'emmagatzematge, i per 99,95 disposem de fins a 5 gigabytes.
També amb les versions de pagament disposem d'una quantitat homòloga d'espai d'emmagatzematge en disc (1 o 5 gigabytes depenent del pla contractat) accessible mitjançant protocol FTP o altres protocols de xarxa.
Per accedir al correu electrònic podem fer-ho via web, des de qualsevol client d'ordinador de sobretaula compatible amb l'estàndard IMAP, o bé des d'un telèfon mòbil que disposi de navegador WAP.
L'ús de l'IMAP (Internet Message Access Protocol) en lloc del típic POP (Post Office Protocol) és degut a diversos avantatges que ofereix el primer sobre el segon:
- Connexió continuada al servidor. Amb el protocol POP es descarreguen els missatges i, un cop fet això, el client es desconnecta del servidor. Amb el protocol IMAP la comunicació es manté oberta per a descarregar continguts addicionals, el que dóna com a resultat més rapidesa de descàrrega.
- Permet connexions concurrents des de diversos clients a la mateixa bústia de correu.
- Ús de senyals (flags) per indicar-li al servidor quan un missatge ha estat llegit o se li ha respost, per exemple. El fet que es desin al servidor permet que es faci una gestió més eficient del correu, permetent que des de qualsevol lloc del món es sàpiga què s'ha fet anteriorment amb un missatge.
- Gestió de diversos bústies de correu com una sola. Podem, per exemple, moure missatges entre diverses bústies situades en el servidor com si fossin diferents carpetes d'una mateixa bústia.
- Proporciona un mecanisme per a realitzar cerques de missatges per paraules clau entre els missatges emmagatzemats en el servidor, de forma que no cal que a cada client s'hi descarreguin tots els missatges emmagatzemats.
La compatibilitat del correu amb els clients més populars existents actualment (Mozilla Thunderbird, Outlook, Outlook Express, Eudora,...) està garantida.
Més informació:FreeLinuxEmail
http://www.freelinuxemail.com/Nota de premsa de Linspire
http://www.linspire.com/lindows_news_pressreleases.php
Els tres principals motors de recerca a Internet es posen d'acord per a facilitar la indexació de llocs web
Google, Microsoft i Yahoo! acorden oferir suport per a Sitemaps 0.90, un protocol que facilita als dissenyadors i programadors de pàgines web que les seves creacions entrin dins de les bases de dades dels motors de cerca.
L'estàndard Sitemaps consisteix en una forma d'identificar a un lloc web aquelles pàgines que volem que siguin indexades en els motors de cerca. Això es fa bàsicament mitjançant la inclusió d'un fitxer en format XML en el qual s'hi llisten les URL's de les pàgines que volem indexar, de forma que el robot de classificació del motor de cerca (crawler) llegeix aquest fitxer i guarda referències a les pàgines que allà se li diuen. Alternativament, el mètode clàssic és que el robot de classificació examini el codi font a la recerca d'enllaços a altres pàgines del lloc web, entrant a la base de dades aquestes referències.
Els tres principals cercadors d'Internet, Google, Yahoo! i MSN de Microsoft, han acordat oferir suport per a la versió 0.90 d'aquest estàndard, el que significa que a partir d'ara se'ls simplifica la tasca als dissenyadors de llocs web per a què ordenin les pàgines que entraran a la base de dades del motor de cerca, oferint-los un control més gran sobre el que es classifica i com es classifica.
Per a saber com cal crear i omplir el fitxer XML de definició de les pàgines a classificar, comptem amb una bona guia en el mateix lloc web de Sitemaps, a
Protocol - Sitemaps XML format
http://www.sitemaps.org/protocol.htmlDes del punt de vista de l'usuari, i segons afirmen els tres grans d'Internet, l'adopció de Sitemaps implicarà que els resultats de les cerques realitzades a qualsevol dels tres motors seran més correctes i detallats.
Més informació:Lloc web oficial per al protocol Sitemaps
http://www.sitemaps.org/Nota de premsa publicada per Google anunciant la seva adopció per part dels tres grans
http://www.google.com/press/pressrel/sitemapsorg.html
Google presenta client mòbil per a Gmail
Permet descarregar el correu en qualsevol telèfon mòbil de forma tan fàcil a com es fa en un ordinador desktop.
El nou client mòbil de Gmail neix amb la voluntat de fer accessible a tothom i a qualsevol lloc l'accés al seu compte de correu electrònic de Gmail, el servei revolucionari que en el seu moment fou el primer en oferir 1 'giga' d'emmagatzematge per al correu i que va ser també pioner en ordenar els missatges com si d'una conversa es tractés i no només per data o per remitent.
El seu punt fort és la simplicitat en la gestió dels missatges de correu, amb una mínima necessitat de realitzar "scroll" a través de la pantalla del telèfon, afegida a la potència del client que permet l'obertura i lectura de fitxers adjunts als missatges en format PDF o DOC (Word) entre d'altres.
Gairebé qualsevol usuari de telefonia mòbil pot descarregar i usar Gmail for mobile client, doncs el programari està escrit en Java i necessita la presència de la màquina virtual d'execució d'aquest llenguatge en el dispositiu des del qual es vulgui consultar el correu, i actualment la majoria dels telèfons (inclosos un gran nombre de la gamma de consum) ja són compatibles amb Java.
Més informació:Gmail mobile client is live
http://googleblog.blogspot.com/2006/11/gmail-mobile-client-is-live.html
Publicada la nova línia de comandes de Microsoft per a sistemes Windows
Més potència que en part l'allunya dels usuaris finals i l'acosta als administradors de sistemes i usuaris avançats, comptant amb grans possibilitats de scripting i funcionalitats avançades mai vistes fins ara.
Coneguda prèviament amb el nom en clau de Monad i ara en el seu llançament amb el nom comercial de PowerShell, Microsoft ha llançat el seu nou i millorat intèrpret de comandes, pensat i dirigit més als professionals de la informàtica que als usuaris finals degut a les seves àmplies possibilitats i complexitat a la qual pot arribar.
En els inicis de l'era de la microinformàtica, els ordinadors funcionaven gràcies a sistemes operatius tipus DOS (qui dels què hagin viscut aquella època no recorda el MS-DOS?) o CP/M, i no es considerava 'seriós' treballar amb interfícies gràfiques d'usuari fins que Apple va apostar decididament per aquesta via, desembocant en els moderns sistemes operatius d'avui en dia.
Tot i això, la vella línia de comandes sol estar disponible en qualsevol sistema operatiu, per gran o petit que sigui aquest. En Windows podem obrir una finestra de DOS, en qualsevol Linux tenim accés a una terminal, i fins i tot els Mac's des del seu canvi a l'OS X des del sistema 'clàssic', disposen també de línia de comandes.
Un intèrpret de comandes té la dificultat de no ser una eina intuïtiva, ja que per a treballar-hi cal conèixer algunes instruccions que se li han de donar per teclat, a diferència de la interfície gràfica d'usuari que és molt més intuïtiva. Tot i això, i malgrat que a molts lectors els pugui costar veure-ho, és una eina que en molts casos proporciona més potència que la interfície gràfica; per exemple, podem concatenar comandes de forma que el resultat d'una sigui l'entrada de dades de la següent, i així successivament. Encara s'està estudiant com obtenir aquesta flexibilitat en un entorn gràfic...
La nova shell de WindowsLa principal novetat de PowerShell és el seu acostament a l'intèrpret de comandes del Unix pel que fa a la filosofia de proporcionar un complet conjunt d'eines per al programador i l'administrador. No és que fins ara no disposessim d'eines completes a l'actual shell del sistema operatiu de Microsoft, però l'herència del MS-DOS en l'intent de simplificar la feina dels usuaris encara pesava.
PowerShell està orientada a objectes, amb el que per exemple, si volem concatenar dues comandes, el pas de dades entre una i altra no es farà en forma de text, si no com a dades estructurades que són enviades des d'una comanda a una altra. En la nova shell de Microsoft les comandes són anomenades cmdlets, pronunciat "command lets".
S'han potenciat les capacitats de scripting molt més enllà dels tradicionals fitxers BAT, creant un llenguatge de scripting més complex basat en C#. Sembla que Microsoft vol que les capacitats de scripting siguin la pedra angular de la seva nova shell, perquè fins i tot ha arribat a crear un apartat a la seva xarxa TechNet dedicat exclusivament a la realització de scripts, que es pot consultar a
Scripting with Windows PowerShell | Script Center
http://www.microsoft.com/technet/scriptcenter/hubs/msh.mspxAltres funcionalitats destacables de PowerShell són la possibilitat d'accedir al registre del Windows, la major potència a l'hora de completar noms amb la tecla tabulador, i la posibilidar d'assignar el resultat de la sortida d'una comanda com a valor d'una variable.
Per a la seva instal·lació cal comptar amb un sistema Windows XP, 2003 Server, Vista o Longhorn Server sobre processador x86, x86-64 o Itanium i tenir la versió 2.0 del .NET Framework instal·lada en el sistema operatiu. La descàrrega és gratuïta.
Més informació:Windows PowerShell
http://www.microsoft.com/windowsserver2003/technologies/management/powershell/default.mspx
Reaccions davant l'acord Novell-Microsoft
Els defensors del programari lliure veuen amb mals ulls els punts referents a la immunitat dels usuaris d'ambdues companyies davant de possibles causes judicials, mentre Novell s'esforça en deixar clar que no hi ha segones intencions en l'acord.
Era obvi que l'acord que tant enrenou va aixecar en el moment del seu anunci no anava a deixar indiferent a gairebé ningú. I és que cal admetre que almenys l'impacte de veure un acord comercial i tecnològic entre dues empreses que han rivalitzat tant i que estan implicades en dos sistemes operatius que són el que podríem anomenar "enemics mortals", és molt gran...
Tot i això, i com ja vaig dir al seu moment, cal veure aquest acord en termes del benefici mutu de dues empreses, i no com el xoc de dues filosofies oposades.
Reacció en el camp del programari lliureEls partidaris i activistes en pro del programari lliure han estat els que pitjor han rebut la notícia. Des d'aquest front ja s'ha qualificat a Novell com "la nova SCO", en referència al cas de denúncia per violació de drets de propietat intel·lectual que aquesta companyia va presentar contra Linux. Malgrat que no s'ha produït cap denúncia, el fet que Novell afirmi estar en possessió de part de la propietat intel·lectual de Unix* ja és prou com per a què hi hagi la sospita que existeixin una sèrie de "punts secrets" a l'acord segons els quals aquesta empresa nord-americana pugui començar a denunciar als desenvolupadors de Linux per ús indegut de codi font sota drets de propietat intel·lectual o, almenys, deixar les mans lliures a Microsoft per a què ho faci.
Aquest raonament no manca de lògica: com a part de l'acord, Microsoft pagarà una quantitat determinada de diners a Novell a canvi que aquesta reconegui les seves reclamacions sobre drets de propietat intel·lectual del nucli de Unix, amb codi font afectat que segons la companyia de Redmond hagués pogut ser usat en el nucli del sistema operatiu del pingüí.
Bruce Perens, tot un nom propi en el camp del programari lliure, ja ha qualificat decididament a Novell com "la nova SCO" i ha afirmat que un nou cas d'aquest tipus és només qüestió de temps.
En els termes de l'acord s'especifica que Microsoft no podrà denunciar a cap usuari dels productes Novell per infringiment de copyright, ni que tampoc es podrà donar el cas contrari (és a dir, denúncies a usuaris de productes Microsoft per part de Novell). Realment, aquest punt sembla estar destinat a "cobrir-se les espatlles" pel que pugui ser...
Una altra cosa que sembla no quedar clara en tot l'afer és el motiu del desemborsament d'una quantitat de diners que Microsoft pagarà a Novell; simplement s'ha fet públic que això serà així com a part de l'acord, però no sembla quedar del tot clar -almenys, per als activistes del programari lliure- el concepte pel qual s'efectuarà aquesta transacció.
Aquest pagament sembla destinat a finançar a Novell en forma de crèdit: Microsoft pagarà a Novell 348 milions de dòlars, dels quals li seran tornats 200 durant els propers 5 anys.
La defensa de NovellLa multinacional nord-americana es defensa per la seva banda principalment a través de la seva pàgina web mitjançant el FAQ (Frequently Asked Questions, les Preguntes Realitzades amb més Freqüència) que ha escrit sobre el tema per estar en contacte amb els usuaris, ja que a través d'ell es poden dirigir preguntes sobre el tema a la companyia, i també mitjançant els weblogs dels seus directius.
L'objectiu de Novell sembla tranquil·litzar a la comunitat de desenvolupadors i activistes del programari lliure, ja que una gran part dels seus productes es recolza en projectes comunitaris que després adapta a les seves pròpies necessitats. No comptar amb el beneplàcit d'aquestes comunitats de desenvolupadors significa per a Novell perdre influència en l'esdevenidor d'aquests projectes en favor de la competència directa com Red Hat.
També des de Novell es nega l'existència d'una clàusula que impedeixi a Microsoft denunciar als usuaris de productes Novell, i menys que s'hagi violat la GPL per aconseguir-la. Tot i això, no nega que els seus clients rebin per part de la companyia (noti's la diferència que en aquest cas la garantia no és exterior si no proporcionada per la mateixa Novell) la garantia de què no seran duts a judici per Microsoft, però reafirmant-se que això no entra en contradicció amb res.
Com a part de la seva resposta a les crítiques, Novell ha entrat en contacte amb el Software Freedom Law Center (una entitat que proporciona suport legal a les iniciatives relacionades amb el programari lliure) per a demostrar que l'acord signat amb Microsoft no viola ni representa cap perill per a la integritat de la GPL.
*
Això fou precisament una de les armes que es va esgrimir en contra de SCO davant dels jutges, el fet que estava presentant una denúncia per un cas en el qual no tenia els drets sobre els quals es jutjava, ja que era Novell qui els tenia segons afirmava aquesta darrera.
Per fi! Sun obre el codi font del Java
Després de mesos d'anunciar-ho, Sun publica les primeres línies del codi de Java sota llicència GPL, inaugurant d'aquesta forma una nova era per al llenguatge multiplataforma.
Fins ara Java era gratuït, però no lliure. Això implicava que si bé per a realitzar programes en Java el programador no havia de fer cap despesa ni l'usuari per a executar les seves aplicacions (el que ja de per si és un gran avantatge), però tot i això tampoc podien veure o fins i tot manipular els secrets del llenguatge, tal com està realitzat i per tant canviar les seves funcionalitats, ampliar-les o restringir-les.
Després de mesos de rumors i confirmacions per part de Sun Microsystems, empresa creadora de Java i que manté en el seu poder l'estàndard del llenguatge, ha anunciat l'alliberament del seu producte sota la versió 2 de la GPL (GNU Public License).
Inicialment s'obre el codi de Java SE (Standard Edition) i ME (Micro Edition; edició per a dispositius mòbils), i també s'està aplicant la GPL a Java EE (Enterprise Edition), fins ara sota llicència CDDL (Common Development and Distribution License). L'alliberament del codi font dels diversos components de cada versió de Java es realitzarà de mica en mica durant els propers mesos.
Una història que es repeteixNo és el primer cop que Sun obre el codi font d'un dels seus productes. Si avui en dia disposem d'una suite ofimàtica lliure de qualitat com és OpenOffice és gràcies al fet que en el seu moment Sun Microsystems va decidir donar a la comunitat el codi font de StarOffice, i per al desenvolupament posterior d'aquesta suite basar-se en el projecte comunitari OpenOffice, retroalimentant-lo amb els desenvolupaments dels seus propis programadors.
El sistema operatiu Solaris també fou objecte en el seu moment d'una operació idèntica, donant lloc al projecte OpenSolaris, d'igual caire comunitari i que permet a Sun basar el seu producte en el desenvolupament de la comunitat. Gràcies a aquest moviment, el conjunt OpenSolaris+Solaris està obtenint unes xifres rècord de descàrregues i ús, provant que l 'estratègia de Sun és molt vàlida.
Sun fins i tot ha arribat a usar aquesta filosofia en el camp del maquinari, fent públiques les especificacions de disseny d'un dels seus xips SPARC.
No manquen els que critiquen aquest matrimoni entre Sun i el programari lliure com de conveniència, argumentant que la companyia nord-americana s'aprofita de la situació amb finalitats oportunistes, encara que tampoc li falten partidaris que veuen en la "conversió" de Sun motius sincers, almenys des del punt de vista que econòmicament surten guanyant.
Un futur a la comunitatL'alliberament de Java i els termes de la GPL impliquen que a partir d'ara, i de la mateixa manera que els altres dos projectes esmentats que van néixer de Sun, el llenguatge de programació pot ser un projecte dut endavant per una comunitat de desenvolupadors independents de la multinacional nord-americana i, fins i tot, que es puguin realitzar variants que s'allunyin de l'estàndard que fins ara ha marcat Sun.
Més informació:'Kit' de premsa de Sun Microsystems sobre Java
http://www.sun.com/aboutsun/media/presskits/2006-1113/Site oficial del codi obert de Java
http://www.sun.com/software/opensource/java/
Primer vídeo musical filhttp://www.blogger.com/img/gl.link.gifmat amb un telèfon mòbil
L'alta qualitat de la càmera integrada en el Nokia N93 permet un ús professional.
Si ja s'ha convertit en quelcom habitual disposar de càmera de fotos al telèfon mòbil o, en el millor dels casos, càmera de vídeo per a la realització de videoconferències, no és menys cert que aquestes cada dia milloren les seves prestacions, homologant-se en alguns casos a les càmeres fotogràfiques digitals de gamma mitjana dirigides al mercat de consum. Aquest és el cas del Nokia N93, un telèfon amb una càmera de vídeo de 3,2 megapíxels (2048x1536 píxels) amb lents Carl Zeiss Vario-Tessar i un zoom òptic de 3X.
Fins ara l'ús habitual de la càmera d'un telèfon mòbil no passava de ser lúdic per a la majoria de la gent, encara que aquests dispositius han resultat claus per captar la història mentre es produïen alguns dels fets més transcendentals de les darreres dècades (a més de luctuosos) com els atemptats del metro de Londres, en els quals les fotografies preses amb els telèfons mòbils de les persones que viatjaven en el tren subterrani van constituir un testimoni de primera mà del que va passar.
Amb l'augment de la qualitat del maquinari gràfic, les videocàmeres dels mòbils poden arribar a ser aptes per a tasques més professionals. Un bon exemple d'això és el darrer vídeoclip del cantant Rob Dickinson, antic líder de la banda Catherine Wheel i que ara treballa en solitari, i cosí del líder d'Iron Maiden, Bruce Dickinson. Aquest, titulat "Oceans" ha estat filmat completament amb la càmera d'un telèfon Nokia N93.
Dickinson no és el primer artista que cau rendit davant l'alta qualitat de la càmera del Nokia N93; amb anterioritat, l'actor i director cinematogràfic Gary Oldman va filmar un curt artístic anomenat Donut, també realitzat amb la videocàmera d'aquest model de telèfon.
Més informació:Vídeo de Rob Dickinson a Yahoo! Music
http://music.yahoo.com/ar-20234562-videos--Rob-DickinsonPàgina del Nokia N93
http://www.nokia.com/nseries/index.html?loc=inside,main_n93&lang=es&country=ES
Google fa les cerques més personalitzables
Google Custom Search Engine permet restringir el rang de les pàgines entre les quals es busca, primar criteris davant d'altres o personalitzar l'aspecte de la pàgina de resultats.
Google ja proporcionava serveis de recerca personalitzats a administradors de webs i usuaris, però el servei que llança ara permet personalitzar al màxim no només les pàgines de resultats amb els colors o logos que ens interessi, si no que a més facilita moltes altres possibilitats.
Amb Google Custom Search Engine podrem seleccionar les pàgines que vulguem indexar per a, d'aquesta forma, restringir la nostra cerca de forma temàtica o bé a un subconjunt de pàgines que vulguem controlar. També podem seleccionar els criteris que primaran a l'hora d'ordenar els resultats d'una cerca.
Naturalment, l'aspecte dels resultats també es pot personalitzar, oferint d'aquesta forma una solució completa als responsables de pàgines web per a què insereixin un cercador que permeti a l'internauta trobar el que busca a tota la web o bé només al seu lloc web o en un subconjunt d'aquest.
Per a l'administrador de webs que inclogui un motor de cerca personalitzat a la seva web, aquest li pot donar alguns beneficis mitjançant el programa AdSense de publicitat en línia, creat i gestionat per la pròpia Google.
Més informació:Google Custom Search Engine
http://www.google.com/coop/cse/
gNewSense, la nova distribució Linux de la FSF
Està basada en Debian i Ubuntu, incloent només programari lliure.
gNewSense és una distribució de GNU/Linux creada per dos activistes del programari lliure irlandesos: Brian Brazil i Paul O'Malley. Està basada en Debian i Ubuntu, respectivament la distro lliure per excel·lència i que té fama de ser més difícil, i la més simplificada per al seu ús per part de l'usuari final, que acosta el concepte de Linux (i al seu torn de Debian, doncs també es basa en aquesta distribució) a qualsevol persona. L'objectiu de gNewSense és el d'oferir als usuaris un sistema operatiu amb l'estabilitat d'Ubuntu i la llibertat de Debian.
El que es surt del normal en aquesta distro és el suport ofert per la FSF, entitat abanderada de la promoció i l'ús del programari lliure, que fins ara no havia apostat per una distro de GNU/Linux en concret, si no que havia recolzat al moviment del sistema del pingüí en conjunt.
Juntament amb la versió d'instal·lació de gNewSense disposem també d'una versió Live que ens permet provar el sistema sense haver de tocar res del nostre disc dur.
Per a la instal·lació, el projecte proporciona un instal·lador gràfic anomenat Ubiquity, que ens permetrà saltar-nos la rudesa de l'instal·lador de Debian i acostar-nos a Ubuntu pel que fa a facilitat d'instal·lació.
Per als usuaris que li agafin el "gustet" al Linux, gNewSense proporciona una eina anomenada Builder -i que ha estat creada en el marc del mateix projecte- per construir a partir de la instal·lació que tinguem de gNewSense, la nostra pròpia distro del sistema lliure. S'adjunten també instruccions detallades de com emprar aquesta eina.
Més informació:gNewSense Official Website | Main / gNewSense
http://www.gnewsense.org/
VMware llança un programa de certificació de Virtual Appliances
Aquest programa servirà per a crear màquines virtuals que es puguin vendre en el VMware Virtual Appliance Marketplace, un lloc de nova creació en el qual s'hi concentren les màquines virtuals "pre-fabricades".
VMware, companyia coneguda per les seves solucions de virtualització, ha encetat un programa de certificació del què anomena Virtual Appliances (literalment, Aplicacions Virtuals). Aquestes appliances consisteixen en màquines virtuals pre-construïdes, i que es poden descarregar des de la Web per al seu ús posterior per part de qualsevol usuari.
Gràcies a aquest nou programa de certificació, els usuaris de les appliances podran gaudir de màquines virtuals especialment optimitzades per al seu funcionament en l'entorn virtual de VMware, condició garantida mitjançant el segell corresponent.
Les utilitats candidates a la certificació hauran de passar una bateria de tests per assegurar el seu correcte funcionament sobre els productes de VMware, a més d'incloure la documentació necessària i adequada per a la seva instal·lació i ús. Les màquines virtuals certificades mitjançant aquest programa gaudiran de promoció i venda per part de VMware.
Bàsicament, els criteris per a la certificació són els següents:
1.- Compleix bones pràctiques. Permet assegurar que l'usuari està executant un sistema virtualitzat que sigui compatible amb tots els productes de VMware.
2.- Proporciona un entorn de computació segur. Disposa dels darrers pegats de seguretat i no exposa el sistema sobre el qual s'executa a cap malware.
3.- Proporciona una documentació completa.
L'encarregat d'estendre els segells de certificació serà el VMware Certification Lab, per el què els candidats hauran de remetre els seus projectes a la pròpia VMware per a què passin la bateria de tests.
Juntament amb l'anunci del programa de certificació, també s'ha presentat el VMware Virtual Appliance Marketplace, un lloc web en el qual s'hi concentren totes les aplicacions virtuals certificades entre les quals podrà seleccionar l'usuari. Algunes de les appliances podran ser de pagament i d'altres gratuïtes.
Ja hi ha disponibles algunes màquines virtuals certificades, proporcionades per empreses que amb elles ofereixen el què en molts casos seria possible mitjançant un maquinari i programari específics, com poden ser funcions de firewall o servidor de comunicacions.
Més informació:Programa de certificació de màquines virtuals de VMware
http://www.vmware.com/vmtn/appliances/certification.htmlVMTN - Virtual Appliance Marketplace
http://www.vmware.com/vmtn/appliances/Nota de premsa
http://www.vmware.com/news/releases/virtual_appliances.html
Sun Microsystems té presència virtual a Second Life
L'entorn de vida virtual acull la presència de la multinacional del sector de la informàtica, que es va estrenar amb una roda de premsa també virtual.
Per celebrar la seva entrada en el món virtual, Sun Microsystems va donar una roda de premsa, però no de la manera com tradicionalment hem entès aquests actes; es va celebrar en exclusiva al ciberespai, concretament en el nou pavelló de Sun Microsystems en el món virtual Second Life, convertint d'aquesta forma a la multinacional nord-americana en la primera companyia de la llista Fortune 500 en celebrar una roda de premsa a Second Life.
La forma com es va celebrar l'esdeveniment fou l'aparició d'un "avatar" (representació virtual d'un usuari consistent en la imatge 3D d'una persona) corresponent a un alt directiu de Sun, que va donar la roda de premsa i amb el qual posteriorment es va poder xerrar de manera informal en el mateix pavelló de Sun.
A Sun l'ha atret el grau de participació de l'usuari que exigeix Second Life i les noves possibilitats de comunicació i interacció social, molt en línia a més amb la filosofia que segueix aquesta companyia i que es pot resumir en l'eslògan "the network is the computer" (la xarxa és l'ordinador), i en la qual cadascun de nosaltres hauria de poder treballar de forma independent a l'ordinador i plataforma informàtica que estigués usant en cada moment.
Evidentment això encara dista de ser possible avui en dia, almenys de forma massiva, però Second Life proporciona un entorn que, independentment de la màquina en la qual estigui instal·lat el client, en entrar al nostre compte, mostra el mateix entorn i amb les mateixes eines i objectes que hi havíem deixat.
Sobre Second LifeSecond Life és un món virtual generat en tres dimensions que permet a l'usuari interactuar amb tota mena d'objectes, en la seva majoria representacions virtuals d'objectes reals com ara televisors o cadires. El seu èxit ha estat tal que fa poc va sobrepassar la màgica xifra d'un milió d'usuaris, i ha generat una economia que de virtual ha passat a ser real.
La moneda a Second Life és el Linden Dolar (abreujat L$), una divisa que rep el seu nom de Linden Labs, la companyia creadora i que manté els servidors de Second Life. Els dòlars Linden tenen la seva cotització i canvi oficial, i l'economia d'aquest món virtual s'està tornant tan poderosa que fa poc el banc nord-americà Citibank va obrir una oficina virtual a Second Life amb el mateix objectiu i les mateixes potestats que qualsevol altra oficina del món real.
Cada cop més empreses aposten per aquest món virtual que els permet, per exemple, realitzar encontres de negocis sense haver d'usar equips de videoconferència, o bé arribar a un públic massiu a través d'Internet amb accions i campanyes de màrqueting tal i com es farien en el món real.
Més informació:Anunci de la presència de Sun Microsystems a Second Life
http://www.sun.com/aboutsun/media/presskits/secondlife/
Descobert virus per a Mac OS X
Tot i que la seva perillositat és inexistent, la disponibilitat del seu codi font fa témer que sigui la base per a patògens més perjudicials.
Symantec, companyia especialitzada en solucions de seguretat informàtica i famosa pels seus productes antivirus que porten el segell Norton, ha donat a conèixer un nou especimen de virus, malgrat que aquest cop no afecta a la plataforma Windows, si no al sistema operatiu Mac OS X d'Apple.
Com els altres virus per a Mac existents fins al dia d'avui, 'Macarena' (curiós nom amb el qual a Symantec han batejat aquest nadó) és una prova de concepte, és a dir, una mena de 'test' per provar que és possible realitzar una determinada acció, en aquest cas infectar un sistema Mac OS X amb un programari que respon al perfil d'un virus.
El fet que hagi estat tan comentat a Internet es deu al fet que normalment tots els virus són creats per a l'entorn Windows, essent molt rar (ha passat ocasionalment) que surti a la llum algun especimen per a altres sistemes com Linux o Mac OS X, ja que per disseny intern, aquests sistemes operatius gairebé no tenen possibilitats que un programari pugui instal·lar-se i autoreplicar-se, a més de ser usats per un percentatge baix d'usuaris, el que els fa poc atractius als ulls dels virii (creadors de virus).
La perillositat d'aquest patogen ha estat qualificada com de baixa, havent estat detectada en el moment d'escriure aquestes ratlles només una infecció "in the wild" (és a dir, no controlada). Tot i això, i segons informa el site TechWeb basant-se en la pròpia Symantec com a font, el seu codi hauria estat fet públic, amb el que cal esperar més variants d'aquest virus en un futur proper, que al seu torn podrien ser més sofisticades i perilloses.
L'acció realitzada per 'Macarena' és infectar tots els arxius que troba en el mateix directori en el qual hi tinguem un fitxer infectat. Això es produeix en executables per a la plataforma PowerPC, no afectant als executables universals, és a dir, aquells que funcionen en aquesta plataforma i sobre els xips Intel amb els quals actualment Apple construeix les seves màquines.
Més informació:Definició del virus Macarena a les pàgines de Symantec
http://www.symantec.com/security_response/writeup.jsp?docid=2006-110217-1331-99&tabid=1Article de TechWeb
http://www.techweb.com/wire/security/193501710Article de BetaNews
http://www.betanews.com/article/Symantec_Reports_on_Mac_OS_X_Virus/1162578800
Totalment inesperat: Novell i Microsoft s'alien per proporcionar interoperativitat Windows-Linux
Ambdues companyies han anunciat un acord mutu en els camps tècnic i comercial que permetrà als seus respectius productes de programari treballar conjuntament. Un acord sense precedents de la multinacional de Redmond amb un competidor directe que és un dels principals jugadors en el terreny de GNU/Linux.
La bomba va esclatar aquest passat dia 2 de novembre quan -i sense indicis previs- Novell i Microsoft anunciaven un acord de col·laboració que abraça el camp tècnic, el comercial, i el suport als clients comuns en el que es refereix al tema de patents de programari. En aquest darrer punt, Microsoft es compromet a no encetar accions legals contra els clients que hagin adquirit alguna versió de SuSE Linux, mentre que Novell no demandarà als clients de Windows.
Els acords subscrits -vàlids fins al 2012- afectaran a la interoperabilitat dels sistemes operatius d'ambdues empreses (Windows i les diferents versions de la distribució Linux SuSE) així com les aplicacions de gestió empresarial.
De moment, i segons han comunicat ambdues, la col·laboració es materialitzarà en la creació d'un departament conjunt per a investigació tecnològica que es centrarà en els següents camps:
- Virtualització. Segons Microsoft, és el que més comencen a demanar els seus clients. Encaixa també amb el perfil de SuSE, ja que aquesta empresa aposta per Xen, i la mateixa Microsoft col·labora amb XenSource en productes de virtualització. L'objectiu és facilitar la virtualització de Windows dins de Linux i viceversa.
- Serveis web. Afectarà a la interconnexió entre el Directori Actiu de Windows i l'eDirectory de Novell.
- Compatibilitat de formats de document, que permetrà als usuaris d'OpenOffice (format OpenDocument) intercanviar arxius amb els usuaris de Microsoft Office (Open XML) i viceversa.
Un dels aspectes més "xocants" -si se'm permet l'expressió; tot l'acord en si no deixa de ser xocant per a la comunitat linuxera, tot i que no ho és si pensem en termes de conveniència mútua per a les dues empreses- és que Microsoft recomanarà SUSE Linux Enterprise als clients que demanin solucions mixtes. A més, també participarà de forma activa en alguns dels projectes de programari lliure en els que pren part Novell.
Això podria donar un avantatge competitiu a SuSE davant de Red Hat, la principal companyia al mercat dels servidors Linux i, a través del projecte Fedora, també en els desktop. SuSE gaudeix d'un gran èxit a Europa, però Àsia i els Estats Units són diferents. És probable que Novell hagi buscat l'entesa amb Microsoft per pujar punts en el mercat nord-americà.
I és precisament en aquest punt que ens hem de preguntar si aquest acord realment afectarà a Red Hat, si és un intent de marginar a la companyia del barret vermell, o bé una estrategia de Microsoft per donar ales a una companyia menys important per contribuir a què no hi hagi un jugador tan important en el terreny Linux.
L'anunci ha estat aplaudit per altres companyies del sector de la informàtica com Intel, AMD, IBM, SAP o Hewlett-Packard (HP).
Més informació:Nota de premsa conjunta
http://www.novell.com/news/press/item.jsp?id=1196http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/nov06/11-02MSNovellPR.mspxDetalls de la col·laboració
http://www.microsoft.com/interop/msnovellcollab/default.mspxPàgina de Novell dedicada a l'acord
http://www.novell.com/linux/microsoft/
Publicada la versió 4.0 d'OpenBSD
Nova versió del que és tingut com el sistema operatiu més segur existent actualment.
Tot i ser un gran desconegut entre el públic usuari final, OpenBSD gaudeix d'una merescuda fama de sistema robust pel que fa a la seva seguretat, gràcies al seu explícit compromís amb la qualitat del codi font que en ell s'hi bolca i les auditories que aquest passa.
En aquesta nova versió major del sistema s'hi afegeixen noves arquitectures de maquinari en el seu suport com són les màquines basades en els processadors UltraSPARC III o les màquines Sharp Zaurus SL-C3200, PDA's basades en Linux i comercialitzades exclusivament al Japó amb alguns models disponibles a la resta del món.
La resta de grans novetats -a banda del suport per a nou maquinari- es poden resumir en:
- X.Org 6.9.0
- GCC 2.95.3 i 3.3.5
- Perl 5.8.8
- Servidor web Apache 1.3.29
- Sendmail 8.13.8
El projecte OpenBSD fou fundat el 1995 per Theo de Raadt, i és un fork (una branca) de NetBSD, un altre dels projectes nascuts de la branca BSD (Berkeley System Distribution) dels sistemes Unix.
La disponibilitat del sistema difereix de la d'altres Unix lliures com GNU/Linux en què d'aquest no es troben disponibles les imatges de CD en format ISO o un altre equivalent, si no que haurem de realitzar una instal·lació remota, arrencant la màquina amb un disquet o CD i el mateix procediment d'instal·lació s'encarregarà de connectar amb el servidor FTP d'OpenBSD per a descarregar la resta de fitxers.
Més informació:OpenBSD
http://www.openbsd.org/
Oracle entra en el terreny dels sistemes operatius amb la seva pròpia distribució Linux
Es basa en el Linux de Red Hat emfatitzant en el seu suport empresarial.
Unbreakable Linux és el contundent nom que ha escollit la celebèrrima companyia Oracle per a batejar la seva distribució Linux, que consisteix també en la seva primera incursió en el món dels sistemes operatius.
Fins ara, el suport d'Oracle a Linux consistia en una sèrie de productes disponibles per al seu funcionament sobre la plataforma del pingüí. Amb aquest nou producte, Oracle aposta per oferir una solució completa, de forma que els seus clients no hagin d'acudir a un altre fabricant per a poder disposar d'un complet entorn per a la gestió de bases de dades.
El Linux d'Oracle es basa al seu torn en la distribució per a servidors de Red Hat, però eliminant qualsevol referència a la companyia del barret vermell per a posar els logotips propis d'Oracle. podríem afirmar, doncs, que més que una distribució, consisteix en un empaquetament de Red Hat i en un programa de suport tècnic.
Per als responsables d'Oracle, és important no fragmentar el mercat, pel què mantindran la compatibilitat amb la distribució de Red Hat "resincronitzant" el codi font de la seva distribució amb cada nova edició d'aquesta darrera.
Un dels punts forts en què vol insistir Oracle -i degut òbviament a la seva orientació empresarial- és, precisament, el suport. La companyia de bases de dades es compromet amb els seus clients a oferir-los suport tècnic (actualitzacions de seguretat i atenció telefònica o per correu electrònic) no només per a les noves versions del seu Linux, si no també per a les que vagin quedant obsoletes, de forma que el seu sistema disposarà de "cobertura" durant molt temps.
Oracle sembla voler fer la competència a Red Hat en aquest punt, doncs a les seves pàgines s'afirma que el suport tècnic que oferirà serà més econòmic que l'ofert per Red Hat. El preu marcat per Oracle és de 99 dòlars a l'any per sistema sense haver de complir cap requisit previ com per exemple ser ja usuari registrat d'algun producte Oracle.
La companyia compta amb el suport d'empreses de la talla d'IBM, HP, Dell o Intel en la seva aventura linuxera.
El Linux d'Oracle es pot descarregar gratuïtament des del site
Welcome to the Oracle E-Delivery Web site for Enterprise Linux
http://edelivery.oracle.com/linuxMés informació:Oracle
http://www.oracle.com/index.html
Publicada amb gran èxit Fedora Core 6
Les grans expectatives generades per la nova versió de la distro hereva de Red Hat en el camp dels desktop ha provocat que el servidor principal de Fedora hagi caigut víctima del gran cabal d'informació que se li ha requerit.
Durant uns dies els servidors centrals del Projecte Fedora han presentat un cartell en el qual es redirigía a l'internauta a una llista de mirrors (miralls) per a què pogués descarregar la versió 6 de Fedora Core, distribució Linux orientada al desktop que es considera està entre les "grans" del sector al costat de SuSE, Ubuntu o Mandrake entre d 'altres. En el seu moment més àlgid, els pics de descàrrega van arribar a ser d'una cada dos segons, un volum de trànsit impossible de mantenir per a qualsevol site, i que amb lògica minvarà durant els propers dies.
En el moment d'escriure aquestes ratlles, el site de Fedora ha anat gaudint de períodes en els quals la situació era la normal, combinats amb períodes en els quals no es podia accedir a les seves pàgines.
Les principals millores introduïdes en aquesta versió són:
- Disponible per a les plataformes x86, x86-64 i PowerPC, podent ser instal·lada en ordinadors PC i Apple Macintosh, tant l'antiga generació basada en PowerPC com la nova en xips Intel.
- Gnome 2.16 i KDE 3.5.4, les darreres versions dels dos entorns d'escriptori.
- Millorat l'aspecte visual amb un nou tema, fons de pantalla i tipografia per al text.
- Inclòs el gestor de finestres Compiz, que aporta efectes gràfics avançats.
- Nou applet puplet, que informa quan es troben disponibles les actualitzacions de programari preparades per a la seva descàrrega.
- Disposa d'un nou i millorat (completament rescrit) system-config-printer, basat en CUPS 1.2 .
- El reproductor multimèdia Helix ha estat canviat per Totem. Al seu torn, Helix ha estat mogut a la secció Fedora Extras.
- Inclosa l'aplicació GnuCash 2.0 que consisteix en un gestor de finances personal amb el qual controlar els comptes bancaris entre altres coses.
- Anaconda Ara pot actualitzar el sistema des de repositoris no oficials i de terceres parts.
Més informació:Fedora Project
http://fedora.redhat.com/
