Així podria ser el proper OpenOffice
Un nou sistema d'extensions que permet ampliar les funcionalitats de la suite ofimàtica i la possible inclusió de les aplicacions de la fundació Mozilla, principals resultats de la conferència OpenOffice.org d'enguany.
Acabada la conferència OpenOffice.org de Lió (França), és el moment de passar revista a les novetats que s'han exposat i proposat per a la propera versió de la suite ofimàtica lliure per excel·lència.
La principal novetat que amb tota probabilitat presentarà OpenOffice.org 2.0.4 (la versió actual és la 2.0.3) és la possibilitat d'augmentar les seves funcionalitats gràcies a l'ús d'un nou sistema d'extensions, seguint l'estela del navegador web lliure Firefox que ha recollit un gran èxit en aquest particular, havent-hi disponibles per a ell un gran nombre d'extensions a Internet.
El nou format d'extensió d'OpenOffice s'anomenaria OXT i permetria als desenvolupadors treballar i escriure les extensions emprant per a això nombrosos llenguatges de programació. Per a què els usuaris puguin localitzar les diverses extensions escrites per a la suite ofimàtica, es destinaria un lloc web a exercir de "central", recollint en ell totes les extensions creades per usuaris, programadors o empreses: extensions.openoffice.org . Actualment aquesta es troba activa com a projecte de la comunitat OpenOffice.
Les noves extensions podrien ser molt útils per a, per exemple, exportar dades de programes propietaris als formats oberts d'OpenOffice o per a crear sobre la mateixa suite una aplicació diferent (com ara un programari de comptabilitat aprofitant les facilitats de disposar d'una base de dades i un full de càlcul). A més, i en estar OpenOffice subjecte a la llicència LGPL, es podran combinar extensions propietàries amb la suite lliure.
La instal·lació i gestió d'extensions serà simplificada per contribuir a la popularització d'aquests petits afegits a la suite ofimàtica.
Per al futur a mitjà o llarg termini s'està parlant també entre els desenvolupadors i responsables del projecte OpenOffice d'estrènyer els vincles amb un altre projecte capdavanter del programari lliure: la Fundació Mozilla. Així, OpenOffice podria incloure el gestor de correu electrònic Thunderbird, el navegador web Firefox i el calendari Sunbird, constituint-se en una alternativa més completa a l'Office de Microsoft. Sigui com sigui, es desenvoluparan els connectors necessaris per a usar OpenOffice amb un servidor Exchange o amb el gestor de calendaris Sunbird.
Per a la més llunyana versió 3.0 de la suite, cap la possibilitat de fer-la més modular i que funcioni sobre el framework d'algun entorn de programació conegut, com el d'Eclipse, Netbeans o el XUL de Mozilla. La modularització també ajudarà a reduir la despesa de recursos a la màquina en la qual s'executa l'aplicació, doncs només caldrà carregar en memòria el codi corresponent a la part necessària.
Totes les dades sobre la conferència OpenOffice.org es poden trobar-se a
Media Coverage: OpenOffice.org Conference 2006, Lyon, France
http://ooocon-arnes.kiberpipa.org/Encara no queda clar el "full de ruta" que seguirà OpenOffice, però és probable que la versió 2.0.4 sigui alliberada com a actualització durant el mes vinent, mentre que per a la 3.0 encara no hi ha dates previstes.
Google paga per provar els seus productes
Fins a 75 dòlars l'hora, un sou gens menyspreable per a testejar els productes que llançarà la companyia del cèlebre cercador.
Google no només és un cercador; la companyia de Mountain View disposa d'un vast catàleg que s'amplia constantment amb el fruit d'investigacions i adquisicions, i necessita provar aquests productes. El testeig moltes vegades és públic, disponibilitzant els productes a la web per a què la gent els usi i retroalimenti la creació amb les seves opinions (el que en anglès s'anomena feedback, retroalimentació). Però què passa quan es necessita interrogar més a fons a les persones que testegen aquests productes?
Google User Experience Research és un programa que permet a persones de tot el món prendre part activa en el desenvolupament de nous productes de Google, essent a més pagats per això.
El "sou" depèn del tipus d'estudi, malgrat que la pròpia Google s'apressa a puntualitzar que habitualment acostuma a pagar 75 dòlars l'hora en estudis per als què es necessita una entrevista personal entre un responsable de la companyia i el voluntari. Tot i això, els estudis no requereixen sempre presència física (que, d'altra banda, és possible no només al quarter general de Google a Mountain View, si no també a tot el món gràcies a les nombroses oficines internacionals), si no que segons els casos es farà per telèfon o remotament a través d'Internet. En qualsevol cas, la companyia no es farà càrrec dels desplaçaments i dietes.
Per ser acceptats en el programa User Experience Research de Google, els candidats hauran de ser majors de 18 anys i omplir un formulari amb diverses preguntes entre les quals s'hi troben en quin tipus d'estudi volem participar o quines llengües parlem.
Més informació:Informació i formulari d'inscripció en el Google User Experience Research
https://services.google.com/inquiry/user_study
Microsoft anuncia els seus serveis de publicitat
La companyia de Redmond llança un nou servei que entra en competència directa amb Google.
Sembla ben clar que el rival més directe a batre per a Microsoft és el gegant d'Internet Google. Aquesta darrera companyia va començar amb només un cercador, que ràpidament es va enlairar fins la primera posició de la Xarxa de xarxes, essent a dia d'avui el líder i referència indiscutible d'Internet. D'ençà d'aquesta primera eina de recerca, els serveis i productes de Google s'han multiplicat, agafant bona part del mercat i provocant a la companyia de Redmond una reacció que ja li ha estat útil en el passat: oferir productes molt similars als de la seva competència. Tot i això, la gratuïtat dels serveis i productes de Google han fet que, almenys per aquesta vegada, Microsoft no es pugui valer de baixar els preus o bé oferir el seu producte de forma gratuïta per contrarestar la competència.
La publicitat és una important font de finançament per a Google; els seus clients paguen per a què els seus anuncis apareguin a les pàgines de resultats de les cerques que realitzen els internautes en funció de les paraules que aquests consulten. D'aquesta manera, un comerç de material informàtic pot "adquirir" paraules com "ordinador", "maquinari", "programari" o "xarxes" i, quan un internauta realitzi una recerca que inclogui aquestes paraules, els anuncis corresponents seran visualitzats a la seva pàgina de resultats, sense molèsties per a l'internauta.
A més del seu programa per a anunciants, Google també disposa de recursos per a administradors de llocs web, de forma que puguem treure partit a les nostres pàgines web mitjançant la inserció d'espais publicitaris dependents de la companyia del cercador que generin ingressos també per al webmaster.
Microsoft ja va anunciar fa algun temps la seva intenció d'entrar en el terreny de la publicitat electrònica en línia, moviment que farà definitivament durant la Setmana de la Publicitat (Advertising Week) amb la presentació mundial del seu servei Digital Advertising Solutions.
Amb aquesta nova iniciativa, Microsoft pretén oferir als seus clients interessats en desenvolupar campanyes de màrqueting i publicitat en línia la possibilitat d'arribar a la seva audiència potencial a través de diversos dispositius com poden ser les videoconsoles Xbox, PDAs, Smartphones i PCs. Aquesta multiplicitat de dispositius respon, segons la visió de Microsoft, a la cada cop més freqüent vida en línia que desenvolupen els usuaris a través de dispositius de tipus i mida diversos. La companyia de Redmond s'autodefineix com l'única capaç d'oferir un servei tan "omnipresent" que permet als seus clients arribar al públic potencial allà on aquest es trobi.
Més informació:Microsoft Digital Advertising Solutions
http://advertising.microsoft.com/
Intel anuncia el primer processador de quatre nuclis per al novembre
El marc de l'Intel Developer Fòrum ha servit a Paul Otellini per a fer públics els plans de la companyia per a la comercialització de xips amb més de dos nuclis, els primers en el món de la informàtica.
La multinacional nord-americana que va inventar el microprocessador sembla disposada a treure-li tot el suc a la tecnologia del silici quan ja s'avança en la recerca d'una altra que la substitueixi amb nous processadors que incorporen fins a quatre nuclis en una sola pastilla. "
La tecnologia del Silici es troba al centre de la solució", va afirmar sobre això Otellini.
Una de les revolucions més importants esdevingudes en el món de la informàtica aquests darrers anys ha estat sense cap mena de dubte l'aparició dels xips multinúcli, una revolució en la qual encara hi estem ficats i de la qual a molts els pot costar entreveure'n els resultats (que com tot en el món de la informàtica són poc predictibles a llarg termini). Els beneficis per a les tecnologies de virtualització i l'acceleració de gairebé qualsevol procés de còmput amb tot el que això implica són dues de les millores que comporta aquest nou tipus d'arquitectura a la informàtica del present.
Aquesta mateixa setmana, Paul Otellini (CEO d'Intel), ha aprofitat el moment dolç que viu la companyia que presideix per a presentar el que serà el primer xip de quatre nuclis llançat comercialment i que es podrà adquirir a partir d'aquest proper mes de novembre tant per a ordinadors de sobretaula com per a servidors.
Segons Otellini, les aplicacions actuals necessiten molta més potència de processament que temps enrere. El CEO d'Intel va citar com a exemple un vídeo de YouTube, al·legant que amb un ordinador antic (posem un Pentium II o III) gairebé no es podria ni començar a reproduir. "
Ara més que mai la capacitat de processament importa, de la mateixa manera que la necessitat de reduir la temperatura generada, estendre la vida útil de les bateries, i reduir la factura de l'electricitat en els centres de dades es converteix en quelcom molt més necessari", va afirmar Otellini.
El nom comercial del primer xip de quatre nuclis llançat per Intel serà Core 2 Extreme Quad Core Processor. S'espera que aporti fins a un 70% de millora respecte al rendiment dels actuals Intel Core 2 Extreme Processor. Per al segment dels servidors, la sèrie Xeon 5300 amb cuadruple nucli serà llançada també enguany.
El pas següent serà llançar un nou xip de quatre nuclis durant el primer quadrimestre de 2007, que es convertirà en el producte de consum estrella de la companyia californiana i que portarà per nom Core 2 Quad Processor. Un altre nou xip Xeon per a servidors amb consum energètic de baix voltatge serà llançat també sobre les mateixes dates per a servidors Blade.
Més informació:Intel CEO: Silicon Advances Usher in new era of energy efficient performance
http://www.intel.com/pressroom/archive/releases/20060926corp.htm
Google publica versió beta de Blogger
La publicació de continguts de manera dinàmica enlloc de l'habitual HTML estàtic per a la versió existent fins ara i un dashboard renovat són les principals novetats del nou servei Blogger.
Ja fa uns dies que els internautes poden gaudir de la renovada versió beta de Blogger, el servei de publicació de weblogs de Google que cada dia té més competència, començant per Microsoft i el seu MSN Spaces i acabant per tota una sèrie d'empreses que aprofiten l'èxit de la Web 2.0 per a oferir serveis cada dia més fàcils d'usar i més atractius amb vista a l'usuari.
El nou Blogger es pot gaudir de moment en fase de beta pública fins a la seva data d'alliberament definitiva, encara no especificada.
Part de la comunitat d'escriptors existent actualment a Blogger poden migrar els seus actuals comptes als nous en fase beta. En el cas de què el nostre compte sigui l'afortunat amb aquesta opció, veurem un quadre de color blau a la sidebar del nostre dashboard. En cas contrari, haurem d'obrir un nou compte emprant el nostre Google Pass i la contrasenya habitual per accedir a altres serveis com Gmail.
Usant aquesta darrera opció d'obrir un nou compte no podrem migrar de forma automatitzada els nostres continguts existents, pel que haurem de crear nous weblogs. És gairebé segur que l'opció de migrar els nostres comptes al nou format estigui present quan la beta es converteixi en versió definitiva, o bé siguin migrats tots els comptes automàticament sense deixar a l 'usuari l'opció a escollir.
El dashboard de Blogger (el tauler de control des del qual accedim als nostres weblogs) ha canviat però poc, mantenint la mateixa estètica, netejant de continguts la barra lateral dreta i introduint alguna informació sobre les novetats del nou Blogger.
Però els principals canvis no es troben a la superfície, si no a l'interior de Blogger, el que ningú veu (amb excepció dels seus programadors, naturalment) però que es nota de seguida.
El primer canvi important consisteix en la forma de tractar els posts. Si fins ara quan postejàvem al Blogger el que feia al sistema era generar pàgines HTML estàtiques amb els nostres continguts que eren servides al lector, a partir d'ara el blog funcionarà mitjançant una base de dades, i les pàgines es generaran sota demanda de contingut. És a dir, de ser una simple forma de publicar textos, Blogger passarà a ser un autèntic gestor de continguts.
Un altre avantatge d'aquest sistema és que ja no s'hauran de realitzar feixugues "republicacions" que s'enduguin bona part del nostre temps. Simplement publicarem i el nostre weblog s'actualitzarà de forma immediata.
Tots els usuaris que mantinguin el seu weblog allotjat en els servidors de Blogger podran gaudir d'aquest avantatge, mentre que els que ho facin en un servidor propi no podran.
Fins ara els nostres posts no es podien classificar en categories. El nou Blogger permet assignar una etiqueta (label) a cadascun dels nostres posts, de manera que aquestes etiquetes podran funcionar com a autèntics identificadors de categoria.
El control d'accés és una altra interessant novetat, ja que ara podrem restringir l'accés als nostres weblogs a aquelles persones que vulguem i a ningú més.
I, finalment, tenim una nova estructura dels Feeds RSS del nostre weblog, que permet seguir fins i tot els comentaris als nostres posts.
Més informació:Accés a Blogger (en la seva versió actual i també la beta)
http://www.blogger.com
A partir del 26 de setembre ja es podran contractar els dominis .mobi
Estan pensats per acollir llocs web pensats i creats per a ser vistos des de dispositius mòbils com telèfons o PDAs.
La ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), entitat encarregada de gestionar els dominis d'alt nivell (genèrics) d'Internet per a tot el món, va aprovar el passat mes de novembre del 2005 el sufix de domini genèric .mobi, destinat a denominar els llocs web especialment preparats i optimitzats per a la seva visualització des de navegadors web corresponents a dispositius mòbils.
Darrera l'aprovació d'aquest domini hi ha hagut el suport d'empreses del món de la informàtica i les telecomunicacions de la talla de Microsoft, Nokia, Google o Vodafone, per esmentar-ne tan sols algunes.
Des del principi de la seva aprovació, ni aquestes poderoses empreses han pogut evitar les nombroses controvèrsies que han envoltat el domini .mobi, com per exemple l'argumentació de què es trencava la independència de dispositiu i que per a evitar-ho seria millor que les pàgines pensades i dissenyades per a dispositius mòbils s'agrupessin sota un subdomini, com per exemple http://mobi.paginaweb.com .
Les indústries van poder començar a registrar dominis .mobi a partir del 22 de maig del 2006, i des del 12 de juny passat poden fer-ho els posseïdors de marques registrades.
Més informació:Register Dotmobi .mobi Domain Name Registration
http://www.mydotmobi.com/
Volcanica
Des d'avui divendres estaré tancat al Palau Firal d'Olot a la Party Volcanica ;-)
Ja aniré informant de tant en tant al blog!
Intel revoluciona novament el món dels microprocessadors amb un nou xip que usa llum de làser
La multinacional nord-americana ha anunciat la fabricació del primer xip híbrid de tecnologia del silici i tecnologia làser, que pot trencar totes les barreres de velocitat en el futur.
Intel ha anunciat oficialment que els seus investigadors han aconseguit produir el primer microxip híbrid de tecnologia tradicional de silici i tecnologia fotònica, que permet a la informació circular a l'interior del xip a la velocitat de la llum.
Per aconseguir aquesta fita, els investigadors d'Intel a la Universitat de Califòrnia van aprofitar les qualitats de conducció de la llum del silici combinades amb el fosfat d'indi, un material emissor de llum. Això permet que dins del microxip la informació viatgi entre components a la velocitat de la llum, teòricament el límit de velocitat que pot prendre qualsevol cosa, malgrat que els límits de la física estan sempre subjectes a revisió.
Quan volem passar informació dins d'aquest xip, només hem d'aplicar una corrent elèctrica de baix voltatge per a què el component de fosfat d'indi generi llum, la qual és guiada pel solc de silici fins a la seva destinació mitjançant un feix de làser.
El silici és un excel·lent material per a guiar i fins i tot amplificar una senyal lumínica, però no pot generar llum per si mateix, pel que necessita un altre material que en aquest cas és el fosfat d'indi.
Per a fabricar el xip, es composa la placa amb els dos materials que, posteriorment s'oxiden mitjançant un plasma d'oxigen (gas carregat elèctricament), creant una fina capa d'òxid sobre ells que funciona com una mena de goma d'enganxar, fusionant ambdós materials en una sola pastilla de xip.
Aquesta innovadora tecnologia arrenca en el 2005, quan investigadors de la pròpia Intel van presentar el descobriment de què el silici pot amplificar un feix de llum sempre i quan s'empri un material diferent per a produir-lo.
La fi definitiva de la Llei de Moore?Una de les conseqüències que pot tenir aquest descobriment és constituir la mort definitiva a la famosa Llei de Moore, el regnat de la qual ha trontollat durant aquests darrers mesos gràcies als avenços dels fabricants de microxips.
Aquesta llei, enunciada el 1965 per Gordon E. Moore, un dels cofundadors d'Intel, ens ve a dir que la velocitat dels processadors es duplica cada 2 anys, disminuint a la meitat el seu preu. Aquesta s'ha mantingut vàlida fins avui, fent de Moore un dels visionaris més sòlids de la indústria informàtica, almenys en aquest camp...
Expectatives a llarg terminiSegons els directius d'Intel, aquesta no és una tecnologia que es vagi a aplicar de la nit al dia. Encara podríem trigar molt en veure CPU's d'ordinadors que en facin un ús intensiu, malgrat que el fabricant de microxips s'ha mostrat més d'acord amb el fet que podríem començar a veure aviat dispositius secundaris que incloguessin quelcom d'aquesta tecnologia, ni que fos en una mínima part.
Més informació:Nota de premsa d'Intel
http://www.intel.com/pressroom/archive/releases/20060918corp.htm
OpenOffice Premium: una alternativa a Office amb més extres
No deixa de ser el mateix OpenOffice.org, però amb alguns afegits com un nombre més gran de galeries d'imatges predissenyades.
El projecte el du a terme no pas una empresa, si no un grup de voluntaris del qual poca informació ha transcendit a la Xarxa. Es basa en el mateix codi font que allibera OpenOffice.org, però amb alguns afegits l'objectiu del quals és fer més utilitzable a la suite ofimàtica lliure en l'entorn empresarial (i, perquè no, també en l'àmbit domèstic).
La darrera versió alliberada de l'OpenOffice Premium és la 2.0.3, que inclou les mateixes aplicacions que la versió original de l'OpenOffice, però que li afegeix els següents extres:
- Més de 2.800 cliparts
- Nombroses plantilles de contingut, en nombre que difereix segons la versió idiomàtica de l'OpenOffice Premium
- Exemples de documents, també en nombre variable segons la versió idiomàtica
- Documentació
- Fonts
Com podem veure, no són canvis importants en el funcionament de la suite ofimàtica, però fan més agradable el seu ús i més proper al de la seva competidora comercial, la suite Office de Microsoft.
Més informació:OpenOffice.org Premium
http://sourceforge.net/projects/ooop
Una breu consideració sobre les paraules del "senyor" Múgica
Segurament escric aquest blog en català perquè algú em prohibeix fer-ho en castellà (segons el "senyor" Múgica, és clar). És una reflexió que m'acabo de fer, tot pensant què hi posaria.
La veritat és que estic emprenyat. Molt emprenyat. ¿Qui cony s'ha cregut que és aquest tio (i perdoneu-me que empri un llenguatge col·loquial tan vulgar) per venir-nos a dir què hem de fer o deixar de fer al nostre país amb un codi legal votant democràticament per tots els ciutadans? ¿És que el PSOE no està prou legitimat a governar allà a Espanya quan l'abstenció és tan alta que potser també l'ha votat menys del 36% dels espanyols?
Algú seria tan amable de dir-me quants dies de la seva vida ha passat el subjecte Múgica a Catalunya per saber de què parla? i el que és més: en Múgica ha comprat mai en un supermercat català? quants productes etiquetats en català s'hi ha trobat? 1? 2? 3 seria un rècord... quants en espanyol? Quin idioma és imprescindible per viure a Catalunya i amb el què et pots entendre amb tothom? i quin ha estat sempre perseguit?
Davant d'això, hom no pot considerar més que la dimissió d'aquest "tipeju" (també pensava titllar-lo d'individu, però mira, aquesta paraula m'ha semblat més vexant si s'escau :-D ) de forma inmediata. Que no es produirà, ni de conya...
El que si podem començar a fer és declarar-lo persona non-grata a tot arreu del meu territori. Jo per si de cas ja començo: ENRIQUE MÚGICA, ET DECLARO PERSONA NON-GRATA A AQUEST WEBLOG!
KDE 4 podrà funcionar sota Windows i Mac OS X
Quan es comença a parlar de la propera gran iteració d'un dels dos escriptoris lliures per excel·lència juntament amb Gnome, el projecte expandeix les seves mires cap a altres sistemes operatius propietaris que fins ara se li han resistit.
KDE funciona a la perfecció en Linux (l'entorn en el qual va néixer i va arribar a la seva maduresa) però també es troba molt a gust en altres Unixos com Solaris, AIX o les diverses branques de la família BSD. Actualment la darrera versió alliberada és la 3.5.4 que data d'aquest passat agost, però ja s'estan establint les bases de la propera gran iteració de l'escriptori, que portarà com a número el 4.
En un recent post aparegut a la web oficial de notícies de KDE, s'informa que els primers paquets de la versió 4 (que rep el nom en clau de "Krash") ja estan preparats per a ser descarregats i instal·lats en dues distribucions punteres, OpenSuSE i Kubuntu. Però la cosa més interessant és la informació relativa als ports de KDE 4 per a Mac OS X i Windows.
Per a ambdues plataformes, el projecte KDE ja disposava de ports del seu entorn d'escriptori, gràcies al servidor X11 en el cas dels ordinadors Macintosh i a Cygwin per al Windows.
Per a la nova generació de KDE, el projecte Fink ha preparat un port de l'entorn que ja es pot descarregar i instal·lar sobre un Mac OS X 10.4 . Mentre, per a la versió Windows, el projecte KDElibs continua treballant en portar les llibreries base de l'entorn gràfic al sistema operatiu de la companyia de Redmond, de manera que puguem executar KDE 4 de forma nativa en Windows.
Aquests ports són possibles gràcies al fet que mentre les anteriors versions de les llibreries QT (la base de KDE) estaven disponibles només per a Unix/X11, la nova versió 4 s'ha alliberat tant per a Windows com per a Mac OS X. El que resta de feina és la recompilació i correcció del codi font del KDE per al seu correcte funcionament en els dos sistemes propietaris, que és el que estan fent els grups abans esmentats.
Més informació:KDE 4 Krash Packages on Mac OS X, SuSE and Kubuntu
http://dot.kde.org/1158239585/KDE4 on Mac OS X
http://ranger.users.finkproject.org/kde/Kdelibs.com
http://www.kdelibs.com/wiki/index.php/Main_Page
Microsoft fa pública la RC1 de Windows Vista
Fins ara disponible només per a un determinat grup d'usuaris, ja pot ser descarregada i provada per qualsevol internauta, tal i com va anunciar la companyia de Redmond.
Ja queda poc per a la sortida al mercat de la versió definitiva de Windows Vista, el successor del Windows XP, que els usuaris podran gaudir a partir dels primers mesos del 2007 -aquest vinent novembre serà lliurada als fabricants i integradors de PC's-. Mentre, i amb el doble objectiu de començar a donar a conèixer aquest nou sistema operatiu i de testejar-lo de cares a què contingui el mínim d'errors*, Microsoft ha ampliat el seu CPP (Customer Preview Program) per donar cabuda a tots els usuaris que vulguin acostar-se a la propera iteració de Windows.
Abans de descarregar i instal·lar Windows Vista RC1 ens hem d'assegurar que la nostra màquina sigui capaç de córrer el nou sistema sense problemes. Per a això, Microsoft ha disponibilitzat informació a la pàgina web de Windows Vista a més d'un programari (Windows Vista Upgrade Advisor) que ens permet avaluar la nostra màquina per saber si és apta per allotjar una instal·lació del nou sistema operatiu.
Per descarregar la imatge ISO del DVD (no hi ha disponibilitat d'imatges per a CD), primer hem de passar un procés de validació per al qual necessitarem disposar d'un compte Passport. Un cop superat aquest pas, accedirem a les imatges del DVD en anglès, alemany i japonès, i se'ns donarà una clau gratuïta d'activació.
Més informació:Windows Vista Home Page
http://www.microsoft.com/windowsvista/*
Inevitablement -i no només amb el Windows- qualsevol producte d'aquesta grandaria pateix de problemes que no han estat detectats en les fases prèvies al seu alliberament. Passa fins a les millors families, com s'acostuma a dir, i cap companyia informàtica o iniciativa es troba fora de perill...
Microsoft llança Zune com a competència a l'iPod d'Apple
La batalla per l'oci digital portàtil té un nou contendent: Microsoft. Si fins ara la companyia de Redmond s'havia acontentat amb proporcionar solucions de connectivitat amb el programari Windows Media Player a terceres parts fabricants de reproductors MP3 per maquinari, el que ha fet és llançar la seva pròpia solució completa (hard+soft) a l'estil iPod+iTunes.
La idea principal del Zune és la compartició de continguts, quelcom que en principi sembla xocar diametralment amb la filosofia i el model de negoci de Microsoft i encaixar més fàcilment amb el programari lliure. El reproductor multimèdia de la companyia de Bill Gates farà ús de la tecnologia de connectivitat sense fils, cada cop més estesa a tota mena de dispositius electrònics per a materialitzar la filosofia de connectivitat i compartició del Zune.
Quan ens acostem al propietari d'un altre dispositiu Zune disposarem de la possibilitat d'intercanviar arxius amb ell, de forma que podrem enviar al seu dispositiu (o rebre d'ell) tots els continguts que vulguem. Aquells arxius que no estiguin subjectes a sistemes de drets de copyright digitals (DRM) podran ser gaudits indefinidament, mentre que els que sí ho estiguin podran ser reproduïts com a màxim fins a tres vegades en els següents tres dies.
El maquinari del Zune, el dispositiu reproductor de MP3 en si, disposa d'un disc dur de 30 GB., pantalla de 3", tecnologia WiFi, sintonitzador de ràdio FM i es trobarà disponible en tres colors en el moment de la seva sortida: negre, marró i blanc. Com a funcionalitats, el Microsoft Zune serà capaç de reproduir àudio, vídeo i imatges fixes.
El reproductor és actualitzable, gràcies a una funcionalitat inclosa en el programari Zune de connectivitat amb el PC.
Però Zune no ve sol. Amb ell desembarca també la nova botiga en línia de música de Microsoft, a imatge i semblança de la iTunes Store d'Apple. En el cas que a algú li passin una cançó que li agradi, podrà comprar-la al Zune Marketplace a través del propi dispositiu MP3. La botiga en línia fins i tot disposa d'una "tarifa plana" amb la qual l'usuari pot descarregar tota la música que desitgi.
Més informació:Coming Zune
https://www.comingzune.com/
OpenOffice Premium: una alternativa a Office amb més extres
No deixa de ser el mateix OpenOffice.org, però amb alguns afegits com un nombre més gran de galeries d'imatges predissenyades.
El projecte el du a terme no pas una empresa, si no un grup de voluntaris del qual poca informació ha transcendit a la Xarxa. Es basa en el mateix codi font que allibera OpenOffice.org, però amb alguns afegits l'objectiu del quals és fer més utilitzable a la suite ofimàtica lliure en l'entorn empresarial (i, perquè no, també en l'àmbit domèstic).
La darrera versió alliberada de l'OpenOffice Premium és la 2.0.3, que inclou les mateixes aplicacions que la versió original de l'OpenOffice, però que li afegeix els següents extres:
- Més de 2.800 cliparts
- Nombroses plantilles de contingut, en nombre que difereix segons la versió idiomàtica de l'OpenOffice Premium
- Exemples de documents, també en nombre variable segons la versió idiomàtica
- Documentació
- Fonts
Com podem veure, no són canvis importants en el funcionament de la suite ofimàtica, però fan més agradable el seu ús i més proper al de la seva competidora comercial, la suite Office de Microsoft.
Més informació:OpenOffice.org Premium
http://sourceforge.net/projects/ooop
Revelem les especificacions de l'OLPC
Un alt responsable del projecte One Laptop per Child (OLPC) ha parlat en el festival Ars Electronica de Linz (Àustria) de les especificacions del seu portàtil, tant de maquinari com de programari.
El projecte OLPC abanderat per Nicholas Negroponte (fundador del Media Lab en el MIT) va néixer el gener del 1995 amb la idea de proporcionar ordinadors econòmics als nens sense recursos de tot el món.
Pot semblar una idea absurda, quan el que necessiten realment molts d'aquests nens és menjar diari i educació, però és precisament en aquest darrer punt en el qual juga amb força l'OLPC, el de l'educació: amb un ordinador a les seves mans, aquests nens podran començar a accedir en igualtat de condicions que la resta dels nens del món al gran arsenal d'informació que constitueix Internet i explotar tot el potencial de les noves tecnologies. L'OLPC és doncs una eina i no una finalitat en si mateix.
L'ordinador ha passat per diverses fases de prototip per arribar a un disseny final del qual encara se n'està estudiant la forma d'abaratir costos de fabricació. Tot i això, tenim una idea bastant clara de com serà la màquina:
- Processador AMD Geode GX2-500 a 366 MHz. compatible x86.
- Xipset AMD CS5536 South Bridge.
- Controlador gràfic integrat a la CPU amb arquitectura de memòria unificada.
- Memòria RAM de 128 MB. DRAM.
- No disposarà de disc dur ni d'unitat òptica o de qualsevol mena de disquetera, només d'una memòria Flash de 512 MB. per a emmagatzematge de dades de forma interna i un lector de targes SD.
- Inclourà 3 ports USB 2.0 .
- Tarja de so compatible AC'97 amb entrada de micro i sortida per a altaveus.
- Tarja de xarxa sense fils Marvell 88W8388 compatible amb 802.11b/g.
- Webcam amb resolució 640x480 integrada a l'aparell.
- La tradicional BIOS dels ordinadors x86 serà substituïda per una LinuxBIOS, en la qual s'hi carregarà una versió del kernel del sistema del pingüí.
Punt i a part es mereix la pantalla de l'equip: TFT de cristall líquid i de 7,5" que tindrà dos modes d'ús, en color i en blanc i negre d'alt contrast per a la seva perfecta lectura en ambients exteriors. És ben sabut per tots els usuaris d'ordinadors portàtils com n'és de difícil la lectura d'una pantalla quan ens toca directament la llum solar. L'OLPC soluciona aquest problema amb el mode d'alt contrast en blanc i negre, ja que els nens desenvolupen bona part de la seva vida social a l'aire lliure.
El format de l'OLPC és el d'un Tablet PC, ja que la pantalla pot rotar i plegar-se a la inversa sobre el teclat, de forma que l'usuari pot continuar llegint documents a la seva pantalla com si es tractés d'un llibre.
La bateria està feta per a què duri el màxim temps possible un cop carregada, i tot el portàtil ha estat concebut com a una màquina dura i robusta.
Les dues antenes que surten de la part superior de la pantalla i que han popularitzat la peculiar imatge d'aquesta màquina corresponen a les antenes de la tarja sense fils, i gràcies a elles l'OLPC gaudeix d'una cobertura incomparable, que pot arribar als 500 metres des del punt d'accés o router sense fils. Quan estan plegades, aquestes antenes també fan la funció de protegir els ports de la màquina.
Seguint la filosofia del programari lliureMalgrat que Microsoft va oferir una versió retallada del seu sistema Windows per equipar l'OLPC, els responsables del desenvolupament van voler seguir un criteri més "ètic" o idealista en l'elecció del sistema operatiu emprant el recurs del programari lliure.
Finalment, l'escollit ha estat Linux i concretament una versió de Fedora, la distribució lliure conduïda per la comunitat i tutelada per Red Hat, empresa que també és mecenes del projecte OLPC al costat de Google, Nortel Networks o AMD entre d'altres.
Aquesta versió de Fedora encara es troba en desenvolupament, i anirà essent actualitzada periòdicament, disponibilitzant les imatges per a la instal·lació al lloc web de l'OLPC.
La interfície d'usuari serà especial i pensada per als usuaris més joves. Tot i això, alternativament es podrà accedir a la tradicional interfície d'escriptori del sistema del pingüí. La interfície per a nens es coneix amb el nom de Sugar (sucre en anglès).
Hi ha ja disponible una altra distro que funciona sobre l'OLPC; es tracta de l'argentina Ututo, que fa alguns mesos va rebre el suport del mateix Richard Stallman.
Xarxes socialsEls nens són éssers socials per definició, i l'OLPC explota al màxim aquesta circumstància; així, disposa d'un programari que permet crear de forma automàtica una xarxa de parells entre les màquines properes sense necessitat d'establir configuracions manuals per part de l'usuari. Això permetrà als nens xatejar i intercanviar informació entre ells.
Més informació:One Laptop per Child
http://www.laptop.org/
Apple presenta els renovats iPod i un equip Media Center
Un enfocament centrat en la reproducció de continguts en vídeo centra la nova línia d'iPods i el nou producte de la companyia de Cupertino.
En un acte realitzat en exclusiva per a la premsa el 12 de setembre, Steve Jobs en persona va presentar els nous productes d'Apple al més pur estil de la MacWorld Expo.
Nou iPodEl reproductor multimèdia per excel·lència i factòtum del rellançament d'Apple continua reinventant-se a ell mateix. El seu èxit queda patent ja no en el nombre d'unitats venudes, si no en tots els aparells que ofereixen connexió amb la joguina de la companyia de Cupertino; segons el mateix Jobs, el 70% dels cotxes que es vendran durant el 2007 als Estats Units inclouran algun tipus de connexió per a l'iPod, mentre que el binomi Nike+Apple ha venut en menys de 90 dies uns 450.000 Sports Kit, que inclouen el necessari per a connectar les sabatilles esportives amb un iPod per tal de mesurar el trajecte recorregut per l'usuari entre d'altres paràmetres.
El nou iPod es centra a oferir millor qualitat de vídeo, amb una pantalla de 2,5" més brillant i capacitats que van des dels 30 als 80 GB. amb preus que oscil·len entre els 249 dòlars (per al model de 30 GB.) i els 349 (per al de 80). Paral·lelament s'ha ampliat l'oferta de continguts en vídeo que fins ara s'oferia a la botiga en línia de la companyia de la poma.
Entre els nous continguts per al renovat iPod destaquen els jocs, que s'han potenciat especialment en aquesta edició. El reproductor multimèdia d'Apple no farà la competència a les videoconsoles portàtils com la PSP o la Nintendo DS, però sense cap mena de dubte proporcionarà als seus propietaris una bona estona de diversió mentre no escolten la seva música preferida, amb títols tan clàssics com Mahjong, Pac-Man o Tetris, també disponibles a la iTunes Store.
La renovació de la família iPod continua amb l'iPod nano i l'iPod shuffle. El primer disposa ara d'una carcassa d'alumini més resistent, augmenta la durada de la seva bateria fins a unes increïbles 24 hores i es presenta en diversos colors nous.
El nou iPod shuffle redueix la seva mida fins prop de la meitat de l'original, assemblant-se més a un cub. També empra un nou embolcall d'alumini i inclou una pinça per aguantar-lo a la roba, per exemple a la butxaca d'uns pantalons. Amb 1 GB. de capacitat, el preu d'aquesta petita meravella el fa accessible a bona part dels consumidors: 79 dòlars.
iTunes 7El programa capdavanter de la revolució Apple i que composa una de les potes de la tríada d'èxit iPod-iTunes-iTunes Store també es renova. Apple qualifica a aquesta com la versió més innovadora d'ençà de la presentació d'iTunes el 2001.
En línia amb les reforçades capacitats de vídeo dels nous iPod, iTunes també para especial cura en permetre'ns classificar amb el programari d'Apple les nostres pel·lícules, sèries de televisió i vídeos.
Per trobar més fàcilment els continguts que busquem, el nou iTunes permet realitzar cerques a través de les caràtules o pòsters de les pel·lícules/programes que tinguem a la nostra biblioteca. Paral·lelament, la iTunes Store (botiga en línia de continguts multimèdia d'Apple) també ha afegit nous continguts en sintonia, destacant diverses pel·lícules de productores tan conegudes com Walt Disney, Pixar o Miramax.
iTVDesprés d'alguns mesos d'especulacions sobre un equip Media Center d'Apple, Steve Jobs va revelar un aparell que intenta acomplir amb aquesta comesa, malgrat que amb un funcionament diferent. No es tracta d'una unitat amb autonomia pròpia, si no d'una caixa que facilita la connectivitat entre un ordinador Mac o Windows amb el nostre televisor.
Mitjançant una xarxa sense fils, l'iTV permet transferir les nostres pel·lícules i continguts de vídeo per a què siguin vistos al televisor. El control de l'aparell es realitza mitjançant un menú molt semblant al de l'aplicació Front Row, amb uns gràfics amb efectes 3D molt espectaculars.
Poc més que aquestes dades i el preu de sortida al mercat fixat en 299 dòlars s'ha sabut sobre l'iTV. Fins i tot el nom definitiu està sotmès a canvis, doncs Jobs va afirmar que iTV és un nom en clau per a aquest article.
El fet més sorprenent és que el nou producte ha estat mostrat al públic mesos abans del seu llançament comercial -previst per als primers mesos del 2007-. El canvi en l'estratègia d'Apple per a aquest producte en concret podria ser degut a la intenció de sondeig entre els seus potencials compradors per a un dispositiu que neix sense ser un equip Media Center complet però prou pràctic com per a convertir una màquina que tinguem a qualsevol racó de casa en tal aparell. En definitiva, es surt de l'estereotip del què ha de ser un equip Media Center, no té funcionalitat per sí mateix, però és prou atractiu com per interessar al potencial comprador.
Més informació:Apple
http://www.apple.com
El projecte Linux From Scratch presenta nova versió del seu LiveCD
Permet a l'usuari construir el seu propi sistema GNU/Linux sense necessitar prèviament d'una distribució ja instal·lada en el seu disc dur.
Linux From Scratch (LFS) és un projecte relativament poc conegut, almenys per l'usuari final. No per això és menys interessant, doncs la seva comesa és proporcionar les eines necessàries per a què qualsevol persona pugui construir el seu propi sistema GNU/Linux, partint d'una distribució (en principi pot ser qualsevol) ja instal·lada en el seu disc dur, una partició neta per allotjar el nou sistema, i eines de programació per a compilar els paquets que compondran el nostre sistema personalitzat. Un llibre gratuït que es pot descarregar des de la mateixa pàgina web de LFS ens explica tots els conceptes bàsics, l'ús de les eines i les passes a seguir.
LFS no té fama de ser una eina fàcil d'usar, i de fet els requeriments per al seu ús ja poden suposar una dificultat per als usuaris menys avançats del sistema del pingüí. Per a ells, els responsables del projecte han ideat un LiveCD que disposa de tot el necessari per a crear el nostre sistema operatiu a mida.
La nova versió d'aquest LiveCD, només disponible per a arquitectura x86, es basa en la versió 6.2 de LFS. S'inclou el codi font dels paquets necessaris per a LFS 6.2 i el llibre corresponent a la mateixa versió, pel que constitueix una eina plenament vàlida per al seu ús.
Com a interfície d'usuari inclou el gestor Xfce, que cada dia està guanyant més punts en el món Linux i equipant a més distribucions gràcies a la seva lleugeresa i riquesa visual, que fan d'ell una possible competència per a Gnome i KDE, els dos entorns d'escriptori amb més èxit en Linux.
El nou LiveCD suporta ara també la hibernació de l'equip, pel que si comencem a treballar en una nova instal·lació feta a mida en una màquina i ens veiem obligats a deixar la feina a mitges, podem hibernar l'equip i continuar en un altre moment en el qual ens vagi bé.
Sense cap mena de dubte, la nova versió del LiveCD del projecte Linux From Scratch és una eina a tenir molt en compte per totes aquelles persones que vulguin construir la seva pròpia versió de GNU/Linux a mida, però que no sàpiguen per on començar. No és l'eina més senzilla que existeix per a aquesta finalitat, però per això mateix obliga a adquirir uns coneixements sobre el sistema del pingüí que ens seran molt útils a posteriori.
Més informació: LFS LiveCD Project Homepage
http://www.linuxfromscratch.org/livecd/
Alliberada la versió 2.16 de l'entorn d'escriptori Gnome
Les millores gràfiques que aprofiten al màxim les noves targes gràfiques amb efectes visuals increïbles són la seva principal novetat.
Gnome és un escriptori gràfic multiplataforma -malgrat que la majoria de la gent l'associa amb Linux, existeixen versions per a Solaris o BSD entre d'altres- l'objectiu del qual és la facilitat d'ús, estabilitat i internacionalització de l'entorn i les seves aplicacions. Al costat de KDE és un dels escriptoris més populars per a Unix i GNU/Linux.
Una nova versió de Gnome és alliberada cada sis mesos, portant un número de versió parell com a identificatiu d'estabilitat, i un número senar per a les edicions de desenvolupament i testeig. La darrera versió estable abans d'aquesta fou la 2.14, que ha anat evolucionant mitjançant diferents versions 2.15 fins a aquesta definitiva 2.16 .
Novetats en l'aspecte gràfic El nou Gnome empra tot el potencial que li ofereix la nova generació de targes gràfiques acceleradores 3D. Malgrat ser històricament un entorn d'usuari espartà en l'aspecte visual i en funcionalitats, la dura competició que l'enfronta al KDE i per extensió als entorns gràfics d'altres sistemes operatius, han fet necessari l 'ús de recursos gràfics avançats.
Metacity, el nou gestor de finestres per defecte de Gnome, permet la realització d'efectes sobre les finestres com ara simular una explosió, col·lapsar-les sobre elles mateixes o realitzar transparències. Però tot i això els efectes esmentats no estan habilitats per defecte, i per poder gaudir-ne cal recompilar l'entorn gràfic amb l'opció --enable-compositor.
L'equip de desenvolupament de Gnome ha anunciat que la feina en aquest sentit continuarà en la futura versió 2.18 .
També s'estrena un nou conjunt d'icones que segueixen els dictats del projecte Tango, a través del qual es dissenyen interfícies d'usuari i conjunts d'icones per a escriptoris gràfics i aplicacions lliures. Moltes d'aquestes icones són escalables, el que significa que l'usuari les pot posar a la mida que vulgui sense que per això perdin qualitat de visualització.
Evolution, el client de correu electrònic i gestor personal, també pateix alguns canvis visuals menors, que el fan una mica més atractiu i funcional.
Repartint l'energia equitativamentEls posseïdors d'ordinadors portàtils que vulguin usar Gnome com a escriptori estan d'enhorabona. Tots els que emprem aquesta mena d'ordinadors sabem com n'és de necessària una gestió eficient dels recursos energètics per a què la nostra màquina aguanti el màxim temps possible funcionant en viatges llargs. Per això, Gnome 2.16 inclou una eina de gestió centralitzada que ens permet, per exemple, activar o desactivar la tarja sense fils o visualitzar l'estat de càrrega de la bateria.
Aquesta utilitat ens va mostrant de forma gràfica l'evolució de la càrrega de la bateria al llarg del temps.
Però la gestió de l'energia va un pas més enllà: fins i tot les aplicacions poden entrar a jugar amb els valors d'estalvi d'energia gràcies a la interfície de programació proporcionada per Gnome. Així, un gestor de descàrregues pot arribar a parar l'auto-hibernació del sistema per acabar de descarregar un gran arxiu, i reprendre-la després d'haver acabat.
Buscant el WindowsUna de les novetats d'aquesta versió esmentades a la seva pàgina principal és que s'ha treballat per a simplificar el procés de portar les eines de Gnome al Windows. Tot i que la frase tingui poca notorietat en tot el resum de Gnome 2.16, pot cobrar importància si els responsables del projecte i els programadors centren el seu esforç en portar aplicacions i utilitats a l'entorn Windows.
Malgrat que Gnome pot ser el gestor gràfic per defecte de diversos sistemes operatius, l'arquitectura del Windows XP i de Vista no permet canviar més que l'aspecte i no la funcionalitat de l'entorn. Tot i això veurem una implementació de Gnome per al sistema de Microsoft que sigui realment competitiva?
Altres novetats- Inclòs plug-in per a l'escriptori que permet realitzar cerques a la web des de la barra de tasques.
- Inclosa una nova aplicació per prendre notes, Tomboy, que permet crear notes entrellaçades entre elles mitjançant enllaços hipertextuals similars als de la Web.
- Nou editor de menús, Alacarte, ja inclòs en anteriors versions de la distribució Ubuntu (l'entorn gràfic de la qual és Gnome).
- Baobab, nova eina per a controlar l'ús dels nostres mitjans d'emmagatzematge com el disc dur i l'espai que ens hi queda lliure.
- Nou lector de pantalla per a persones amb discapacitats visuals.
- El plug-in per a la Web del reproductor multimèdia Totem permet ara la reproducció sense problemes de feeds de Windows Media i Real empotrats en pàgines web.
- El canvi ràpid d'aplicacions es continua fent amb la conjunció de tecles Alt+Tab, però a partir d'ara amb Alt+F6 podem canviar entre les diferents finestres d'una mateixa aplicació.
- Podem canviar una aplicació d'espai de treball amb només arrossegar la seva icona de la barra de tasques.
- Ja es poden "torrar" DVDs directament des de la interfície del navegador Nautilus, sense haver de recórrer a crear una imatge del disc.
- El navegador Nautilus permet ara el canvi de permisos de fitxers i directoris accedint a les seves propietats mitjançant la pulsació del botó dret del ratolí sobre la seva icona.
- Suport per a Unicode 5.0 .
- Traduccions a 54 idiomes.
Tot i les nombroses novetats, aquesta versió 2.16 presenta canvis menys radicals que l'anterior 2.14 .
Més informació:Gnome
http://www.gnome.org/
Borland llança línia gratuïta d'eines de programació
L'empresa productora de programari recupera el mític nom Turbo per a una nova línia de productes gratuïts amb la qual sembla voler lluitar contra el Visual Studio Express de Microsoft.
Borland és un nom històric dins del món de la microinformàtica i, més concretament, del "món" de la programació, tot i que vinguda a menys des de fa uns quants anys degut a l'empenta de les seves competidores i, especialment, de Microsoft.
Fundada el 1983 per diverses persones entre les quals va destacar sempre Philippe Kahn, l'empresa fou ràpidament coneguda pels seus productes de programació com l'excel·lent Turbo Pascal, que inicialment dirigit a la plataforma MS-DOS va evolucionar fins al Windows i d'aquí va derivar en Delphi.
En el que sembla un intent per reviure velles glòries del passat, Borland ha publicat una sèrie d'eines gratuïtes que ressusciten el mític nom Turbo en l'escena de la programació. Són Turbo Delphi i Turbo C++ per a Windows i Turbo Delphi i Turbo C# per a la plataforma .NET . Els quatre entorns disposen de dues versions cadascun: l'Express, gratuïta i de lliure descàrrega, i la versió Professional, amb un cost de 399 Dòlars.
Els diferents entorns de programació es centren cadascun en un sol llenguatge concret, deixant de banda a la resta de llenguatges, tecnologies i aplicacions per oferir tot el seu potencial en un únic sentit. A més, cadascun d'ells és molt visual, seguint una tradició que es remunta als primers entorns Turbo.
Al costat dels entorns de programació disposem d'una col·lecció de més de 200 objectes predissenyats i preparats per incloure a les nostres aplicacions, i a més en la versió professional podem crear els nostres propis objectes.
Els tipus d'aplicacions que podem construir no només funcionen com executables sota Windows, si no que també podem crear aplicacions client-servidor que funcionen a través d'una interfície web. L'accés a dades emmagatzemades no només en bases de dades molt conegudes com ara Mysql, Access, DBase o Paradox, si no també en altres formats com documents Word o Excel i fitxers d'emmagatzematge d'Outlook està garantit.
L'únic que resta per veure és si aquestes versions Express dels entorns de programació de la renascuda línia Turbo tenen èxit contra els seus homòlegs de Microsoft.
Més informació:Turbo Explorer Homepage
http://www.turboexplorer.com/
Linspire fa gratuïta la versió bàsica del seu repositori de programari CNR
Gràcies a una posició enfortida al mercat, Linspire ha pres la iniciativa d'oferir gratuïtament a tots els usuaris de la seva distribució Linux i també als de Freespire la versió bàsica del seu repositori de programari Clic'N'Run (CNR).
Fins ara, i al costat de les vendes de la seva distribució GNU/Linux orientada a màquines desktop domèstiques, el servei CNR ha estat el principal mitjà de generar ingressos per a Linspire, per la qual cosa el moviment de la companyia ha sorprès en gran mesura a tota la comunitat informàtica i, especialment, als linuxers.
CNR consisteix en un repositori de programari, un arxiu que conté paquets i programes que no disposa el CD de Linspire però que es poden instal·lar a posteriori. A més, aquest programari està preparat per a què pugui ser instal·lat mitjançant uns pocs clics de ratolí, un avantatge competitiu que Linspire no s'ha cansat de publicitar com a superior a la dels seus competidors, però que amb el pas del temps i els gestors de paquets de nova generació que disposen de funcionalitats similars, ha quedat al mateix nivell o gairebé que a la resta de distribucions. El repositori CNR també disposa de programari comercial, i n'existeixen dues versions: la bàsica (que fins ara costava uns 20 Dòlars anuals i que és precisament la que a partir d'ara s'oferirà gratuïtament) i la Gold (amb un preu de 50 Dòlars).
Les diferències entre les dues versions del servei són escasses: mentre que en les dues es pot obtenir programari gratuït per a instal·lar amb uns pocs clics, en la versió gratuïta no es poden obtenir actualitzacions del sistema (malgrat que sí pegats de seguretat).
Un dels punts més interessants de la iniciativa de Linspire és que també afectarà als usuaris de Freespire, la versió totalment gratuïta de la reconeguda distribució desktop d'usuari final, per la qual cosa aquests se la podran descarregar des de la seva pàgina web i ampliar les seves funcionalitats amb programari nou gràcies al CNR gratuït. D'aquesta forma, sembla que Linspire intenta fer-se un forat entre les "grans" com SuSE i Red Hat amb les seves mateixes armes: una distro gratuïta construïda per la comunitat però amb una gran empresa oferint-li el seu suport i productes de pagament per als clients que prefereixin aquesta opció.
Els clients de Linspire que van adquirir la subscripció al servei bàsic del CNR seran actualitzats immediatament a la versió Gold d'aquest servei. No s'ha especificat que passarà amb aquells que havien contractat l'opció Gold des del principi, però és molt probable que almenys de moment no vegin ampliades les seves possibilitats.
Segons ha declarat Kevin Carmony, CEO de Linspire, la companyia llançarà al desembre d'aquest any un nou client de CNR totalment reescrit, de codi obert i sota llicència lliure. Això coincidirà amb el llançament de Freespire 1.1, que inclourà el nou client.
Més informació:Linspire
http://www.linspire.com/
Microsoft presenta la Release Candidate 1 de Windows Vista i anuncia els seus preus per als Estats Units
La companyia de Redmond ha anunciat la disponibilitat de la primera Release Candidate del successor del Windows XP, de la qual n'ampliarà el nombre i tipologia dels participants en les proves, així com ha fet públics els preus que probablement tindrà als Estats Units, i que fluctuarà entre els 100 i els 400 dòlars depenent de la versió.
Confirmant les dates prèviament anunciades per al seu llançament (novembre del 2006 per a clients per volum i gener del 2007 per a tot el món), Microsoft ha enviat a una selecte grup de betatesters la versió RC1 (Release Candidate 1) del Windows Vista, malgrat que amb la promesa de què aquesta serà aviat posada a disposició d'un nombre d'usuaris més gran.
La companyia de Bill Gates també reobrirà el programa CPP (Customer Preview Program) a nous usuaris, que es podran inscriure via web.
Juntament amb aquest anunci, Microsoft ha fet públics els preus de les diferents versions del Windows Vista. Recordem que mentre per a Windows XP existeixen diferents discos físics per a cada versió diferent, amb Windows Vista tindrem un sol original amb tots els serveis i funcionalitats que pot proporcionar el sistema, i que l'usuari podrà activar amb les claus correctes per les quals pagarà a Microsoft.
Els preus (en dòlars) publicats per a algunes de les edicions del Windows Vista (Microsoft no els ha fet públics per a totes) són els següents:
- Business: 299 per a instal·lació nova, 199 per a actualització
- Home Premium: 239 per a instal·lació nova, 159 per a actualització
- Home Basic: 199 per a instal·lació nova, 99,95 per a actualització
- Ultimate: 399 per a instal·lació nova, 259 per a actualització
Aquests preus estan subjectes a canvis, però perfilen molt bé els costos definitius que tindran les versions definitives de Vista, segons ha puntualitzat Microsoft, i fins i tot per al continent europeu.
Més informació:Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/sep06/09-05WindowsVistaIndustryPR.mspx
Nova "croada" legal de Microsoft, ara contra els "ciberokupes"
La companyia de Bill Gates calcula que cada dia es registren 2.000 dominis que contenen la paraula Microsoft o altres paraules que formen part del conjunt de marques registrades per la companyia. D'aquests registres, entre un 75 i un 90% són usats per a pràctiques fraudulentes.
En una nova iniciativa que portarà a la companyia de Redmond davant dels jutjats nord-americans, Microsoft ha anunciat un nou programa d'actuacions contra els anomenats cybersquatters, paraula anglesa que podríem traduir per ciberokupes.
És ja un fet habitual que quan naveguem per la web i intentem accedir a un domini escrivint-lo a la barra d'adreces del navegador, acabem arribant a una pàgina que no té res a veure amb el que buscàvem. De la mateixa manera, també podem arribar a una destinació existent però diferent de la què preteníem si ens equivoquem ni que sigui en una tecla a l'hora d'escriure el domini que busquem.
Empreses poderoses com Google o Microsoft han patit i continuen patint a la seva pell el setge dels ciberokupes, que contracten dominis que podrien passar tranquil·lament com a propietat d'aquestes companyies, però que en realitat es dediquen a captar tràfic per a cobrar beneficis en forma de publicitat, o bé directament a phishing, una modalitat d'estafa que estan patint alguns bancs i sites de comerç electrònic.
Microsoft esmenta alguns exemples de pàgines els dominis de les quals bé li podrien ser assignats per un profà (si aquest coneix mínimament la cartera de productes de la companyia de Redmond), però que en realitat no són seus i han estat emprats amb finalitats comercials pels seus registradors: downloadvistaforwindows.com, gamesonxbox.com, genuinewindowsvista.com, o microsoftofficehome.com són només uns pocs dels 2.000 dominis que es calcula són registrats diàriament contenint part o tot el nom d'una paraula registrada per Microsoft com a part de la seva propietat intel·lectual. D'aquests, entre un 75 i un 90% són registrats mitjançant un procediment que permet mantenir en l'anonimat les dades del registrant.
El que passa normalment amb aquests dominis després del seu registre és que simplement allotgen una pàgina amb publicitat i sense cap mena de contingut. Moltes vegades aquesta publicitat està dirigida a adults.
Amb això, i mitjançant els programes de remuneració per clic o per visionat de cibertires, els ciberokupes generen beneficis econòmics. A més, normalment una persona que realitza aquesta activitat ho fa amb unes desenes o fins i tot centenars de dominis, el que pot arribar a donar un bon sou mensual.
De moment la companyia de Bill Gates ja ha presentat les primeres denúncies contra els ciberokupes que ha pogut identificar, emparant-se en la Anticybersquatting Consumer Protection Act (ACPA) nord-americana del 1999, que prohibeix l'ús de dominis que continguin paraules subjectes a copyright amb finalitats lucratives.
Tot i això, l'empresa de Redmond admet que els més difícils de "caçar" seran precisament els registradors que aprofiten les facilitats de protecció de la identitat que proporcionen algunes empreses dedicades a la gestió de dominis i hosting.
Alguns analistes afirmen que l'acció dels ciberokupes és cada dia menys visible gràcies a l'augment en l'ús dels cercadors com Google o Yahoo!, que disposen de mecanismes de protecció davant d'aquestes pràctiques primant d'aquesta forma els sites legítims sobre els publicitaris. Aquestes eines cada vegada són més usades pels internautes per a buscar les pàgines oficials dels seus productes preferits en comptes de teclejar el domini que pensen més adequat.
Més informació:Microsoft Launches Enforcement Campaign Targeting Web Site "Cybersquatters" Who Use Online Ads
http://www.microsoft.com/presspass/features/2006/aug06/08-22domaindefense.mspx
Fedora anuncia la disponibilitat d'una versió Live de test de la seva distribució Linux
La disponibilitat d'una versió Live d'aquesta popular distribució era una cosa molt demanada per la comunitat d'usuaris.
Fins ara la distro Fedora, nascuda en el si de l'empresa Red Hat i que fou el primer exponent de distribució alliberada per una empresa a la comunitat per al seu futur desenvolupament -el que va marcar a posteriori l'estratègia de mercat de moltes empreses-, ha patit d'una mancança que, si bé no ha estat vital, si ha estat qualificada per molts com a important: una versió en Live CD que permet avaluar la distribució abans d'instal·lar-la al nostre ordinador. Per fi s'ha solucionat aquesta mancança i a partir d'ara els usuaris interessats en Fedora podran provar-la abans d'instal·lar, o bé aprofitar l'avantatge dels Live CD per a usar un ordinador que no tingui disc dur, o bé com a programari de recuperació de dades o d'un altre tipus.
Per a realitzar aquesta versió Live de Fedora s'ha usat una eina anomenada Kadischi, creada especialment dins del mateix projecte Fedora i l'objectiu de la qual és el de proporcionar l'eina necessària per a construir versions Live a mida de la distribució. Cal indicar que aquest tipus d'eines comencen a abundar en el món Linux, i el seu ús és cada dia més senzill. Bona mostra d'això és Linux Live, una sèrie de scripts i utilitats amb els quals es pot crear una distribució a mida com és Slax, la qual serveix d'exemple a l'eina esmentada.
La iniciativa no ha partit només del grup de desenvolupadors de Kadischi, ja que aquests han comptat amb el suport de Fedora Unity, una organització que treballa per donar a conèixer la distribució i proporcionar informació a tots aquells que s'interessin per ella.
Les diferents versions de Live CD basades en Fedora que vagin sorgint rebran el nom de Live-Spins, i la primera estarà disponible per a CD i DVD, emprant un kernel 2.6.17, Gnome 2.14.1 i OpenOffice 2.0.3 . Al costat d'aquesta també estan disponible les imatges Live de Fedora Core 6 Test 2, malgrat que totes dues només per a l'arquitectura x86 i com a única excepció la versió Core 5 per a l'arquitectura x86-64.
Els aficionats a estar al dia de les actualitzacions de Linux i, més concretament aquells interessats per Fedora, estaran d'enhorabona, doncs la intenció dels responsables del projecte és la d'actualitzar freqüentment les imatges de CD per a descàrrega, almenys un cop al mes, incloent-hi les darreres novetats.
Més informació:Fedora Core Live Spins Released! FedoraNEWS.ORG
http://fedoranews.org/cms/node/1557Pàgina web de Kadischi
http://fedoraproject.org/wiki/KadischiSlax
http://www.slax.org/Fedora Unity
http://fedoraunity.org/descàrrega de les imatges Live de Fedora
http://torrent.fedoraunity.org/torrents
El sistema operatiu líder a Internet és Windows XP segons Onestat
El sistema operatiu líder entre els internautes és Windows XP seguit de Windows 2000, i en total la plataforma de Microsoft en totes les seves versions acapara un 96,90% del mercat.
L'estudi dut a terme per Onestat ha estat realitzat mitjançant la instal·lació d'agents en diverses pàgines web, agents que han controlat les connexions a aquests sites traient d'elles com a informació quin sistema operatiu s'estava emprant per part de l'internauta per navegar. Un cop obtingudes aquestes dades, s'han classificat en dos milions de mostres, separades en grups de 20.000 corresponents a un centenar de països.
Els resultats són aclaparadorament positius per a Microsoft; de fet, recordem que s'ha mesurat l'ús de sistemes operatius en la part client de la connexió, és a dir d'usuari final, el qual sempre és més donat a usar un sistema Windows.
Els resultats finals han estat:
1. Windows XP ----------> 86.80%
2. Windows 2000 --------> 6.09%
3. Windows 98 ----------> 2.68%
4. Macintosh -----------> 2.32%
5. Windows ME ----------> 1.09%
6. Linux ---------------> 0.36%
7. Windows NT ----------> 0.24%
8. Macintosh Power PC --> 0.15%
En total, les diferents versions del Windows de Microsoft abasten un 96,90% de les mostres preses, mentre que les diferents versions del Mac OS* arriben al 2,47%. La pitjor situació la té Linux, que només ha captivat a un 0,36% dels internautes.
Més informació:Nota de premsa de Onestat
http://www.onestat.com/html/aboutus_pressbox46-operating-systems-market-share.html*
hem de suposar que la mostra anomenada simplement "Macintosh" respon al Mac OS X i "Macintosh Power PC" al Mac OS Classic, és a dir, les versions 9.22 o anteriors.
