València acull un nova edició de la Campus Party
La connexió a Internet més ràpida de l'Estat Espanyol, principal atractiu en la inauguració de l'edició d'enguany, en la qual tindrà especial presència el programari lliure.
Amb el patrocini de la Generalitat Valenciana i Telefónica, i organitzat per E3 Futura, es va donar aquest passat dilluns dia 25 el tret de sortida a la novena edició de la Campus Party de València, la "party" (en anglès, festa) informàtica més important dels Països Catalans i d'Europa. Enguany s'hi han inscrit un total de 5.500 persones.
L'escenari de la trobada s'ha traslladat des de la Ciutat de les Arts i les Ciències de la capital del Túria fins al recinte firal de la mateixa ciutat, cosa que permet disposar de l'espai més ampli per a l'acollida de participants de què ha disposat l'organització fins ara.
Cultura de la llibertatL'eix central de l'edició d'enguany de la Campus és el programari lliure i la cultura que ha generat. L'antiga Zona Linux s'ha rebatejat com a Zona Lliure per a recollir aquest canvi.
A més d'aquesta àrea, els participants poden passejar entre nou espais temàtics més: CampusCREA, Desenvolupament de videojocs, robòtica, modding, astronomia, jocs d'acció i estratègia, esports, simulació aèria i consoles.
1,8 Gigabytes d'ample de bandaLa connexió a Internet, proporcionada per Telefónica, és la més gran que s'ha emprat per a un esdeveniment públic a l'Estat Espanyol. Per a fer-nos una idea de la velocitat que pot suposar això, n'hi ha prou amb dir que cada internauta present a la Campus navegarà 3.500 vegades més ràpid que des de casa seva...
SGAE, de la crítica a la col·laboracióL'any passat la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) va criticar durament a l'organització per no impedir la connexió dels participants a la campus als sistemes d'intercanvi de parells o P2P. En aquell moment, l'organització de la Campus va declarar que ells no eren qui per a impedir el lliure accés a un servei d'Internet, ja que un sistema P2P no és sinònim de delicte, si no una simple eina més que es pot emprar per al bé o per al mal.
Enguany l'associació que agrupa a les empreses i particulars per a la defensa dels drets d'autor ha col·laborat amb l'organització de la festa informàtica en qualitat de patrocinador, oferint una sèrie d'actes formatius sobre creació de continguts digitals i propietat intel·lectual.
La contrapartida oferta per l'organització a la SGAE podria ser el filtrat dels continguts intercanviats en els sistemes P2P des de la Campus. En el canal de xat de la festa (a la xarxa IRC-Hispano) es podia llegir aquest passat dimarts sobre els problemes dels que intentaven usar programes com el popular emule per a descarregar continguts des d'Internet; segons sembla, l'organització havia tancat els ports d'accés d'aquests programes o limitat en gran mesura la quantitat de tràfic que podia passar.
Algunes xifresCom a dades curioses, esmentar que l'organització ha emprat en l'organització de l'esdeveniment un total de 250 quilòmetres de cable de xarxa i 30 quilòmetres de cable de fibra òptica. S'esperen un total de 100.000 visitants.
Més informació:Campus Party 2005
http://web5.campus-party.org/index.php3
Intel estandarditza la successora de la BIOS
Les especificacions seran gestionades per un grup extern a la companyia i independent que promocionarà el seu ús, de la mateixa manera que actuen altres entitats d'aquesta mena com el consorci Symbian, en el qual s'hi agrupen empreses que competeixen entre elles.
L'element que tal vegada hagi evolucionat menys en tots aquests anys des de l'aparició en escena del primer PC és la BIOS. Aquesta consisteix en una part de programari íntimament lligada al maquinari (la màquina física en si), anomenada també firmware i que funciona com a intermediària entre el sistema operatiu i els perifèrics. El contingut de la BIOS es carrega SEMPRE en encendre l'ordinador i és el que s'encarrega de reconèixer els diferents perifèrics connectats a la màquina (disc dur, tarja gràfica, disquetera,...) i iniciar la seqüència d'arrancada del sistema operatiu.
El sistema EFI (Extensible Firmware Interface) creat per Intel pretén substituir a les BIOS actuals per tal de solucionar tots els problemes que aquestes presenten. Es basa en el que podríem considerar un "mini-sistema operatiu" a mig camí entre el software i el firmware, que es carrega en encendre l'ordinador.
Els avantatges d'aquest sistema són de seguretat, rapidesa (es pretén que els ordinadors arrenquin en un lapse de temps molt inferior al què empraven fins ara), i flexibilitat per a què els fabricants de maquinari puguin incloure canvis en el sistema. A més d'aquests canvis, la substituta de la BIOS permetrà coses com gestionar els paràmetres del maquinari de forma remota (és a dir, d'una màquina a una altra), i a través d'una interfície gràfica d'usuari, quelcom que fins ara s'ha vist rarament. De fet, l'EFI s'allotjarà en una part del disc dur i "dialogarà" amb el firmware de la màquina.
L'aspecte més polèmic de l'EFI és que permetrà i facilitarà la plataforma Trusted Computing, mitjançant el control de les signatures de drivers i programes que eliminaran la possibilitat de, per exemple, crear programari compatible per mitjà de l'ús d'enginyeria inversa.
Intel ha estat la impulsora d'aquest projecte, que fou presentat en societat el 2003, però ara l'objectiu de la multinacional californiana és promocionar i impulsar aquest nou sistema a través d'una entitat aliena a l'empresa, un consorci que actuï realitzant les mateixes funcions que, per exemple, el Bluetooth Special Interest Group*. I amb tal objectiu s'ha creat el United EFI Forum.
De moment, poca informació es pot trobar a la Xarxa sobre aquesta nova entitat; ni les empreses que hi prendran part, ni la seva plana web oficial, ni els seus objectius...
*
L'especificació de l'estàndard Bluetooth fou desenvolupada inicialment per Ericsson, però estandarditzada i promoguda per aquest grup independent de la companyia sueca i al qual s'hi han sumat altres empreses.Més informació:Intel Corporation - Extensible Firmware Interface (EFI) Home
http://www.intel.com/technology/efi/Intel hands off BIOS successor to trade group | tuxmachines.org
http://www.tuxmachines.org/node/1934
Solaris 10 ja registra més de dos milions de descàrregues
El públic demana sistemes operatius gratuïts per a equipar les seves màquines, i Sun ha sabut captar aquesta demanda oferint un bon producte que, veient aquestes xifres, podem afirmar que té un excel·lent futur al seu davant.
L'estratègia d'oferir gratuïtament el sistema operatiu Solaris 10 sembla haver-li funcionat a la multinacional nord-americana, ja sigui per convenciment en la filosofia de l'open source -que no és el mateix que el programari lliure encara que sigui condició per a aquest- o com a pura tàctica comercial. D'ençà de l'alliberament del sistema operatiu Solaris 10 el 31 de gener d'enguany, s'han aconseguit dos milions de descàrregues, a més d'un rècord de visites al website de la companyia.
Això avala sense cap mena de dubte els plans de Sun, i constitueix un bon esperó per a què la companyia alliberi, com ja ha anunciat, més programari de forma gratuïta. Malgrat tot, per als defensors del veritable Free Software (Programari Lliure), l'aposta de Sun és com navegar entre dues aigües, doncs en alguns casos (com el Java) el programari és ofert gratuïtament però sense el seu codi font i, en altres (com Solaris 10) s'ofereix el codi només parcialment i amb limitacions (projecte OpenSolaris sota llicència CDDL, més restrictiva que la GPL).
Aquestes xifres també revelen la necessitat que els usuaris tenen de programari gratuït, i la demanda que tenen els sistemes operatius d'aquesta mena. Amb el projecte OpenSolaris i els derivats del sistema de Sun que poden sortir en un futur, Solaris també es comença a alçar com a un seriós competidor per a Linux i un possible futur "outsider" per a Windows. La seva robustesa i fiabilitat actuaran sense cap mena de dubte com a un bon eslògan publicitari.
Més informació:Sun Announces Two Million Solaris 10 Licenses Distributed; Includes Open Source Application Server with Solaris to Further Accelerate Adoption
http://www.sun.com/smi/Press/sunflash/2005-07/sunflash.20050726.2.html
Utnubu: els avenços d'Ubuntu aplicats a Debian
L'objectiu d'aquesta iniciativa és afegir a Debian tot el programari realitzat per a Ubuntu i disponible només en aquesta darrera distribució.
Ubuntu és una distribució de GNU/Linux basada en Debian, 100% gratuïta i que disposa també de suport tant per part de la comunitat d'usuaris a través d'Internet (ja sigui en els fòrums del site de la mateixa distribució o en altres llocs) com d'una empresa fundada pel creador de la mateixa distribució. Per la seva qualitat, orientació ideològica i forma de treball del seu equip de desenvolupament, Ubuntu ha aconseguit ràpidament un gran èxit entre la comunitat linuxera, entrant per dret propi en el grup de les distribucions considerades "grans".
La mateixa dinàmica de treball del grup de desenvolupament d'Ubuntu ha permès la creació de projectes paral·lels i relacionats, com per exemple Kubuntu, en la qual es substitueix l'entorn Gnome típic d'Ubuntu pel KDE.
Aquesta setmana s'ha presenta un nou projecte que treballa no exactament per a millorar Ubuntu, si no en passar les excel·lents millores que aquesta distribució ha aconseguit a Debian, la seva distribució "mare". La proposta de Joachim Breitner, desenvolupador de Debian i fundador d'Utnubu s'articula sobre tres punts:
1- Proposar als responsables de Debian la inclusió dels pegats desenvolupats per Ubuntu que s'ajustin a les necessitats i estructura de Debian.
2- Esponsoritzar els desenvolupaments dels programadors d'Ubuntu, i donar-los projecció més enllà de la seva distribució.
3- Si tot l'abans esmentat no és possible, ajustar els paquets de programari que només estiguin presents en Ubuntu i adaptar-los per al seu funcionament correcte en Debian.
Més informació:Utnubu Team Founded - Merging Ubuntu changes to Debian
http://lists.debian.org/debian-project/2005/07/msg00165.html
Disponible un nou sistema operatiu per a la Xbox: FreeBSD
FreeBSD passa per ser un dels sistemes més robustos, estables i fiables del mercat, per la qual cosa el seu port a la Xbox podria facilitar la creació de servidors sobre la videoconsola de Microsoft.
Després de la variant de Windows adaptada expressament a la videoconsola de Microsoft (com no podia ser d'una altra forma) i dels ports de Linux, ja tenim un altre sistema disponible per a aquesta plataforma: FreeBSD.
En només 200 megabytes i amb un Live CD que ens permet provar el sistema sense haver d'instal·lar-lo, els aficionats a experimentar amb les seves Xbox ja poden tenir tot un FreeBSD funcionant en una videoconsola que no necessita cap modificació per a executar-lo (de fet, l'autor sol·licita la col·laboració de voluntaris que tinguin Xbox "xipejades").
En les especificacions de funcionament que hem obtingut, podem llegir que el suport per a framebuffer és total igual que per a dispositius USB i de so, i que només el suport per a Ethernet no s'ha arribat a materialitzar encara.
A la web del projecte s'hi han penjat una sèrie de pegats per a les versions 5.4-RELEASE i 6.0-BETA 1 de FreeBSD per a executar aquestes versions en la Xbox, encara que es necessiten una sèrie de pre-requisits que també estan exposats a la web.
Més informació:FreeBSD for the Xbox - not a hoax
http://nexus.il.fontys.nl/
Microsoft fa obligatori el programa Genuine Advantage
A partir d'aquesta setmana els usuaris que vulguin actualitzar el seu sistema operatiu o descarregar certes aplicacions des dels servidors de Microsoft hauran de passar per una prova de validació de l'originalitat del seu Windows.
Si diem que el Windows de Microsoft és el programari més piratejat del planeta, dubtem que puguem sorprendre a gaire gent. Era, doncs, quelcom lògic que la companyia de Redmond intentés alguna cosa més que els números de sèrie i les activacions online per a protegir els seus productes. Si bé, i fins a la data, no ha pogut evitar que aquests es continuïn piratejant (encara que amb més dificultat per a aquells que els copien), ara intentarà evitar que s'actualitzin. I amb les plagues de virus, adwares, spywares i altres "bestioles" molestes que pul·lulen per Internet, tenir un Windows desactualitzat no només no és aconsellable, si no que pot consistir en un veritable suïcidi informàtic.
Windows Genuine Advantage (WGA) passa de la fase pilot, en la qual la seva aplicació ha estat voluntària per part dels usuaris, a la versió 1.0, en la qual es fa obligatori per a totes aquelles persones que vulguin actualitzar el seu programari. Això, però, no significarà que desapareguin els avantatges en forma de programes regalats als usuaris que passen els tests del WGA; Microsoft afirma que oferirà als seus usuaris legals que emprin el WGA programari per valor de 450 dòlars de forma gratuïta.
Aquesta funcionalitat (WGA) consisteix en validar l'autenticitat del sistema operatiu Windows instal·lat a l'ordinador de l'usuari mitjançant el número d'activació, un codi de 25 caràcters generat unívocament en cada instal·lació del Windows i íntimament relacionat amb el hardware de la màquina, perquè s'agafen els números de sèrie i identificadors únics de diverses peces per a generar-lo, com per exemple el número de sèrie del disc dur. El sistema no guarda ni envia als servidors de Microsoft cap altra informació de tipus privat, encara que alguns especulen amb què envii informació sobre el programari instal·lat a la màquina, el que ja es podria considerar de certa privacitat.
Segons la companyia de Redmond, durant la fase de prova del sistema un total de 40 milions d'usuaris van emprar el WGA per a validar la legalitat del seu sistema, però la companyia no publica les xifres dels usuaris que van desestimar usar aquesta opció a l'hora d'actualitzar.
Bona part de la comunitat informàtica ja ha mostrat el seu desacord amb la decisió d'establir l'obligatorietat del programa, quelcom que Microsoft ja va deixar clar d'ençà que aquest fou presentat per primera vegada. Es pot sentir cert temor en què la companyia de Redmond pugui emprendre accions punitives contra els usuaris als quals els detecti un Windows piratejat al seu ordinador, com per exemple presentar una denúncia davant de les autoritats policials, o sabotejar el sistema operatiu de l'infractor. Malgrat tot, la intenció de Microsoft -almenys la que s'ha fet pública de forma oficial- és que a aquelles persones a qui se'ls detecti programari piratejat a la seva màquina, a banda de no deixar-les actualitzar el seu sistema, només se'ls informarà sobre la forma d'adquirir una versió legal d'aquest.
D'altra banda, la companyia de Bill Gates afirma en la nota de premsa en què informa d'aquesta iniciativa, que la comunitat de fabricants i distribuïdors de programari recolza aquesta mesura, així com les societats de defensa dels drets d'autor que hi ha repartides pel món.
Especulació sobre les formes de burlar al sistemaWGA actuarà de la manera següent: la primera vegada que ens connectem a un dels serveis d'actualització del Windows, se'ns sol·licitarà la instal·lació d'un control ActiveX, el qual haurem d'acceptar per a continuar endavant. Un cop fet això, el control validarà el sistema basant-se en l'abans mencionat número d'activació i, si passa el test, s'emmagatzemarà a la màquina un codi de descàrregues per a futures verificacions. Això podria proporcionar una forma de saltar-se el sistema de validació, generant un número fals per a les descàrregues, així com hi ha generadors de claus per als sistemes Windows, o bé controls ActiveX manipulats per a què donin sempre el "vist i plau" al sistema on estan instal·lats.
En qualsevol cas, aquestes "solucions" per continuar amb el pirateig encara trigarien un temps en sortir a Internet en el cas que al final ho fessin.
Més informació:Windows Genuine Advantage 1.0 Goes Live
http://www.microsoft.com/presspass/press/2005/jul05/07-25WGA1PR.mspxSoftware original de Microsoft
http://www.microsoft.com/genuine/downloads/whyvalidate.aspx
Sun Microsystems estudia la possibilitat d'oferir tot el seu programari gratuïtament
Jonathan Schwartz, el CEO (Chief Executive Officer) de Sun, admet que la seva companyia està explorant aquesta possibilitat. Sense cap mena de dubte la notícia causarà polèmica tal i com ja va fer en el seu moment la decisió d'obrir el codi font del sistema operatiu Solaris sota la llicència CDDL.
En la recent conferència AlwaysOn, Scwartz va declarar que la companyia que presideix està estudiant oferir més aplicacions de forma gratuïta al públic en general. Actualment, Sun ja ofereix l'entorn d'execució de Java i el seu sistema operatiu Solaris de forma gratuïta per a usos no comercials. En el cas de Solaris, les empreses poden adquirir paquets de llicències per al seu ús comercial a un preu mòdic, mentre que el runtime de Java contínua essent gratuït. Malgrat tot, no és del tot clar quines serien les aplicacions que Sun començaria a oferir gratuïtament en un futur.
Probablement la multinacional nord-americana començarà per oferir gratis les seves eines de programació per a poder així augmentar el nombre de desenvolupadors que treballen en els seus productes i la seva base de programari dependent dels seus entorns. Els seguiran les eines de servidor pel mateix motiu.
Una altra de les raons que podrien impulsar aquesta decisió és potenciar les vendes del seu maquinari per mitjà de la inclusió de programari gratuït.
Gratuït no equival a obertDes de la comunitat del programari lliure ja s'ha llançat una advertència conforme a què oferir programes gratuïts no és el mateix que alliberar-los sota una llicència com la GPL, que permet no només veure el codi font del programa, si no també modificar-lo i redistribuir-lo.
Fa uns mesos Sun va anunciar l'obertura del codi font de Solaris en el marc del projecte que va batejar com a OpenSolaris. Tot i això, la llicència a la qual es va acollir aquest codi font fou la CDDL, una variant de la llicència de Mozilla adaptada als interessos de Sun Microsystems i que no dóna tantes llibertats com la GPL.
Per a molts, els moviments de Sun al voltant del programari lliure són només un flirteig per conveniència, una cosa així com apuntar-se al carro de moda per a què parlin de l'empresa i els seus productes, però sense un convenciment real sobre la filosofia que impulsa aquesta corrent. Per la seva banda, el mateix Jonathan Schwartz afirma que el programari de codi obert* ha revolucionat el món de la informàtica, i que les empreses que no es sumin a aquesta corrent tindran les coses difícils d'ara en endavant.
*
Ens referim a codi obert i no a programari lliure perquè és el terme que hem trobat en els diferents articles en anglès que transcriuen les declaracions originals del CEO de Sun. Ambdós termes difereixen lleugerament, malgrat que una de les condicions per a què un programari sigui lliure és que el seu codi font sigui obert.
Foto de fam&icute;lia amb els Vallès. Amb una gran abraçada per a l'Enricot, tot i que sé que ell no podrà llegir aquestes línies.
Posició una mica forçada per a foto de grup amb la meva tia àvia, els meus pares i jo.
Tret de mi, que surto un miqueta a l'esquerra, la resta de la penya d'Empuriabrava. El del careto "rar" �s en Gabi... �s que no podia fallar, m'havia de fotre la foto enlaire el molt... :-D
Cap de setmana de relax
Ja ho necessitava! Dissabte vaig currar, però diumenge vaig acceptar la invitación d'en Guglielmo, un company informàtic, per anar a passar un dia a la seva casa d'Empuriabrava, amb vistes als canals, i per gaudir també d'un bon plat de pasta italiana (per a llepar-se els dits ;-) !). Gracie mille Guglielmo :-) !
El dilluns, que a Girona era festa (Sant Jaume, festes de Salt, però com a Salt fan festa per Sant Narcís...), vaig aprofitar per visitar la familia de Barcelona.
Després poso fotos dels dos esdeveniments...
Els mitjans de comunicació van usar gran quantitat de material gràfic procedent de gent corrent per a cobrir l'atemptat de Londres
Els telèfons mòbils dotats de càmera de fotos o videocàmera van proporcionar als mitjans de comunicació un testimoni de primera línia del què va passar el passat 7 de juliol. Fins i tot la policia britànica ha emprat aquest material per a desvelar les línies clau de l'entramat que va organitzar aquests actes tan abominables.
Els atemptats que el passat 7 de juliol van sacsejar des dels seus fonaments la City de Londres, el cor financer i ciutadà de la capital anglesa, foren captats per les càmeres digitals incorporades als telèfons mòbils dels que van veure de prop les explosions. Només durant la primera hora posterior als fets, la redacció de la BBC va rebre més de 1.000 fotografies realitzades amb telèfon mòbil sobre els fets.
Però la prestigiosa cadena televisiva britànica no fou l'única a emetre petits retalls de vídeo de amb prou feines uns segons o imatges borroses i molt pixelades corresponents a les càmeres de baixa resolució incorporades en les terminals de telefonia mòbil; les cadenes de televisió de tot el món van emetre les mateixes imatges. És el que es ja s'ha donat a conèixer com la revolució dels continguts periodístics generats pels propis usuaris.
De fet, tots els mitjans de comunicació (ràdios, diaris, televisions) s'han nodrit des dels seus inicis de testimonis aportats per les persones que han viscut en carn pròpia o molt de prop els fets, encara que normalment això s'ha fet sempre a base d'entrevistes. Amb la popularització dels telèfons mòbils amb càmera, a més de l'aportació personal del seu testimoni, els usuaris ja poden aportar també proves gràfiques dels esdeveniments. És la revolució que ens convertix a tots en -una mica- periodistes.
Incident=Atemptat
Més bombes a Londres, tot i que les autoritats parlen "d'incidents"; és clar que això tampoc serà culpa de la presència britànica a l'Irak, noooooooo què vaaaaaa... santa innocència (o mala llet)
Picotux, l'ordinador més petit del món funcionant sota Linux
En la grandària d'un connector de xarxa RJ-45 i poc més pot cabre-hi un ordinador sencer funcionant sota un sistema operatiu en tota regla. No, no es tracta d'una broma ni avui és el dia dels innocents; és picotux i ja es troba a la venda a Internet.
Per descomptat no és un microordinador com els que estem acostumats a veure, ja que porta el terme "micro" al seu màxim extrem; picotux consisteix en un petit maquinari juntament amb una distribució uClinux. Les seves dimensions parlen per si soles: 19 mil·límetres d'alçada (sí, mil·límetres i no centímetres, heu llegit bé), per uns altres 19 mil·límetres d'ample i 36 mil·límetres de llarg. O el que és el mateix, un connector RJ-45 com el que podem tenir en qualsevol tarja de xarxa d'ordinador de sobretaula o portàtil, tal vegada només una mica més allargat.
I que és el que podem trobar dins d'aquest petit cub? doncs un processador ARM de 32 bits funcionant a 55 MHz. amb 2 megabytes de memòria Flash, 8 MB. de SDRAM, tarja Ethernet (d'aquí la mida tan ajustada a un connector de xarxa), i 2 LED's (les llumetes que en els ordinadors ens indiquen l'activitat de la xarxa, disc dur, etc...).
Estèticament picolinux pot semblar un simple connector de xarxa, però dintre seu hi allotj un complet sistema Linux basat en uClinux. Aquest darrer consisteix en una distribució de Linux especialment treballada per al seu funcionament en sistemes empotrats, com ara microcontroladors, i que ha estat portat amb gran èxit a diferents plataformes, constituint-se en la base per a molts projectes en aquest segment de l'electrònica.
La distribució de uClinux present en picotux ens facilita un sistema de fitxers, accés a shell per mitjà de Telnet i fins i tot un servidor web. La utilitat de l'aparell l'ha de trobar cadascú...
Més informació:picotux - smallest Linux computer in the World
http://www.picotux.com/
PalmOne canvia el seu nom a Palm
La companyia resultant de la divisió de l'antiga Palm en PalmSource i l'ara rebatejada PalmOne ha arribat a un acord amb el seu "alter ego" per quedar-se amb tots els drets de la marca. El canvi de nom inclou també un canvi de logotip i part de la imatge corporativa.
El nom Palm té al seu darrera una llarga història, primer com a divisió d'US Robotics, després dins de l'estructura de 3Com quan aquesta última va adquirir a US Robotics, a continuació com a companyia independent que a l'agost del 2003 es va dividir en dues companyies independents: PalmSource, encarregada de desenvolupar i mantenir el sistema operatiu Palm OS i el seu programari associat, i PalmOne, encarregada de continuar amb la fabricació dels prestigiosos dispositius de mà Palm. És, precisament aquesta darrera, la que recuperarà el llegendari nom Palm per al seu ús.
Amb el canvi de nom també es realitzarà un canvi del "look" corporatiu de l'empresa que ja es pot veure en el domini www.palm.com, que fins ara tornava una plana on se li preguntava a l'internauta si volia dirigir-se a PalmOne o a PalmSource. Des de fa uns dies, Palm.com apunta ja directament al fabricant de maquinari.
Més informació:Welcome to palmOne, formerly Palm, Inc.
http://www.palm.com
Avancem com serà Firefox 2
La fundació Mozilla ha publicat la segona Alpha d'aquest navegador, el nom en clau de la qual és Deer Park.
Les principals novetats que es perfilen per a la propera versió del reeixit navegador multiplataforma són les següents:
- Un sistema d'actualitzacions automàtiques que descarregarà i instal·larà de forma desatesa els petits pegats que la Fundació Mozilla vagi publicant per tal d'actualitzar el navegador, corregir fallades de seguretat o ampliar funcionalitats. Això evitarà que els usuaris hagin d'anar a la plana web de descàrrega per a actualitzar-se. En aquesta versió alpha 2 l'esmentat sistema encara està desactivat, però aviat el veurem actiu.
- Navegació més ràpida i millores en la renderització quan s'empren els botons per a navegar a la plana anterior i següent.
- Possibilitat d'usar drag&drop (arrossegar i deixar anar) per a reorganitzar les pestanyes en el navegador.
- Millores en el bloqueig de finestres emergents o pop-ups.
- Inclosa una opció per a "sanejar" el navegador, esborrant les nostres dades de navegació com per exemple l'historial, les cookies o el contingut de la memòria cau (caché). Molt útil per a entorns en què l'ordinador que emprem sigui compartit, com per exemple cibercafès o oficines.
- Es millora també el suport per a Mac OS X 10.2 o superior, incloent-hi una eina de migració de perfils des de Safari. De fet, la versió per al sistema operatiu d'Apple era la què havia rebut més crítiques per no oferir un rendiment tan bo com les seves homòlogues per a Windows i Linux.
- Millores i afegits en el terreny de la seguretat.
Encara no hi ha una data de sortida d'una versió beta o de la final per al públic.
L'hem provatÀvids del nou Firefox, l'equip d'iMàtica no ha pogut resistir la temptació de descarregar aquesta versió alpha i provar-la en la seva versió per a Windows (també hi ha disponibles les seves homòlogues per a Linux i Mac OS X). L'executable d'instal·lació pot descarregar-se lliurement des de la web, amb un "pes" de 4,5 megabytes aproximadament.
El procés d'instal·lació no difereix del que ja ens tenia acostumats Firefox, essent fins i tot si és possible -i com a apreciació personal- més ràpid i simplificat que el del seu predecessor.
El seu aspecte és idèntic al del Firefox si exceptuem la icona, que representa una bola del món. És clar que aquesta icona pot ser quelcom temporal per a les versions alpha i fins i tot beta, i la versió definitiva podria instal·lar la icona habitual del Firefox.
La velocitat de renderització és, simplement, sorprenent, complint de sobres amb la promesa d'una navegació més ràpida. I això que per ara no arriba ni a versió beta...
La possibilitat de reorganitzar les pestanyes amb només arrossegar-les es demostra terriblement pràctica al cap d'un estona d'estar-la usant; ja amb la possibilitat d'obrir pestanyes en una mateixa finestra permetia que, per exemple, organitzéssim en una finestra totes les planes web referents a un tema, però dins d'aquesta finestra (i amb diverses pestanyes obertes simultàniament) era relativament fàcil perdre's. Ara, per fi, gaudim d'un sistema pel qual podem ordenar les pestanyes dins de la mateixa finestra.
Més informació:Mozilla Developer News >> Blog Archive >> Deer Park Alpha 2 Released
http://developer-test.mozilla.org/devnews/index.php/2005/07/12/deer-park-alpha-2-released/#comments
A voltes amb l'estatut...
Mariano Rajoy diu que no donarà suport al nou estatut i demana que s'elimini el text actual, mentre que Manuel Chaves diu que el redactat actual és "intolerable". La meva pregunta és: ens ha d'importar el que opinin dos extrangers sobre els nostres afers? per mi com si el primer ministre de la Conxinxina s'hi mostra en contra! ja massa importància que els donem als mitjans de comunicació a aquests energúmens...
El que hem de fer és passar d'aquests pallussos, ja que el PP és un grupúscol polític minoritari al nostre país, amb tics autoritaris i antidemocràtics, que sens dubte avui (18 de juliol, aniversari del "glorioso alzamiento nacional") deuen estar de celebració...
I pel que fa a en Chaves -o l'Ibarra, que són la mateixa me...- ens interessa gaire el que hagi de dir el president d'un territori aliè? què passa, que aquest també es queixarà que els diners que ens roba als catalans i que no veu el seu poble perquè també els hi fot a ells no li arriben per a comprar un Ferrari?
Microsoft informa d'una vulnerabilitat en el protocol del Remote Desktop
De moment no s'ha alliberat cap pegat corrector, pel que es recomana configurar el tallafocs (firewall) del sistema per a què tanqui el port 3389.
El forat present en el protocol RDP (Remote Desktop Protocol, emprat en el programari de control remot de Microsoft inclòs en el Windows XP) permet la realització d'un atac DoS (Denial of Service, Denegació de Servei) contra la màquina afectada, però no permet que l'atacant la controli remotament, pel què el seu ús a Internet pot no ser possible, però totes les dades de l'usuari quedaran fora de perill.
El servei Remote Desktop no es troba actiu per defecte en el Windows -tret de la versió Media Center Edition-, per la qual cosa si un usuari no ha tocat la configuració per defecte del sistema, no es veurà afectat per aquesta fallada.
En el moment d'escriure aquestes ratlles Microsoft encara no ha publicat cap pegat corrector.
Més informació:Microsoft Security Advisory (904797): Vulnerability in Remote Desktop Protocol (RDP) Could Lead to Denial of Service
http://www.microsoft.com/technet/security/advisory/904797.mspx
El "Callejero" de "P�ginas Amarillas" no funciona en el Safari
Proveu-ho: entreu a http://callejero.paginasamarillas.es i veureu que no us troba cap carrer.??En canvi amb l'Internt Explorer per a Mac no dona cap problema...
Microsoft avança detalls de Longhorn mentre s'espera el llançament de la seva versió beta
A Internet ja circulen les primeres captures de pantalla de la futura versió del sistema operatiu de Microsoft tot i que encara falta sobre un mes per a l'alliberament definitiu de la seva versió beta.
Una versió pre-beta de Longhorn amb el número de build 5086 fou distribuïda fa algunes setmanes a alguns desenvolupadors seleccionats per Microsoft. Aquesta build s'acosta molt a la que podria ser la definitiva beta pública, tot i que aquesta darrera sortirà probablement a finals d'aquest mes, principis del vinent.
Les captures de pantalla que han saltat a la Xarxa (corresponents a la build 5203) mostren el procés d'instal·lació i l'escriptori del sistema amb la nova versió de l'Internet Explorer (la 7).
En l'apartat corresponent a la instal·lació, les captures de pantalla mostren el que a priori sembla un procés més simplificat i clar, més preparat per a ser executat per usuaris sense coneixements tècnics que tot i això, encara s'hauran de barallar amb conceptes com ara particions o format de disc.
Pel que hem pogut apreciar, la instal·lació de Longhorn 5203 impossibilita el funcionament de la versió anterior del Windows, malgrat que salva els fitxers d'aquesta instal·lació per al seu posterior ús en un directori anomenat WINDOWS.OLD .
L'escriptori apareix com a un element molt "net" d'icones, tal com és Windows XP en la seva configuració per defecte. A primer cop d'ull, els canvis estètics es centren en la barra de tasques, amb un "nou look" per al botó d'inici, però els canvis d'aparença més vistosos es troben a les finestres de les aplicacions.
A banda de canviar la forma en què es presenta el marc de la finestra (molt en la línia del Mac OS X) també es renova l'aparença dels botons que permeten minimitzar, maximitzar o restaurar i tancar la finestra. Per al fons de les finestres (que conforma de fet el marc, tal i com he dit abans de forma molt semblant al Mac OS X) es pot definir un grau de transparència, de forma que podem veure l'escriptori que hi ha a sota, o part de les altres finestres que amaguen al darrera.
Veient les captures també ens en podem adonar que no totes les aplicacions que composen el sistema han estat migrades. Per exemple, la finestra "administració d'equips" presenta el mateix aspecte que en Windows XP, sense integrar-se totalment en la nova interfície.
Internet Explorer 7 és una de les aplicacions que més crida l'atenció en el nou Windows. Afegeix un accés directe a un cercador per a la web, que suposo serà l'MSN Search tot i que no ho indica enlloc, i probablement permetrà que s'hi configuri qualsevol altre (Google per exemple). En les captures corresponents al navegador web de Microsoft també podem veure una altra de les seves noves característiques: la navegació en pestanyes, que permet obrir diverses planes dins la mateixa finestra, tal i com ja disposen altres navegadors com Firefox, Safari o Opera.
Meeting Spaces és una nova funcionalitat implementada en Longhorn que facilita el treball conjunt de forma remota creant un espai compartit que permet emprar recursos conjuntament.
La versió del Media Player inclosa és la 10.
Més informació:Longhorn 5203 ScreenShots at XeroCool
http://xerocool.innereyes.com/general/longhorn_5203_screenshots.php
Disponible NVU 1.0, eina gratuïta per a la creació de llocs web sense necessitar coneixements d'HTML
El programari lliure que pretén fer la competència a programes com el FrontPage de Microsoft o el Dreamweaver de MacroMedia ha presentat recentment la seva versió 1.0 final, després de més d'un any de desenvolupament. Ara queda per veure si està a l'alçada enfront dels seus més directes competidors que dominen actualment el mercat.
NVU està basat en el compositor de planes HTML de l'antic Netscape, que posteriorment va passar a formar part de la suite integrada Mozilla, i patrocinat per Linspire (antiga Lindows), que amb aquest programari sembla completar la tríada d'aplicacions destinades a l'entorn domèstic per a competir directament amb les seves homòlogues per a Windows i/o Mac (les altres dues són Lsongs, un clon d'iTunes, i Lphoto per a gestionar fotografies digitals).
Dos dels principals punts forts de NVU són el fet de ser programari lliure, fet que garanteix entre altres llibertats que es pugui disposar del seu codi font, i d'altra banda que sigui multiplataforma. Des del site oficial (www.nvu.com) es poden descarregar els paquets per als tres principals sistemes operatius, Windows, Mac OS X i Linux, i amb el codi font es poden fer ports per a altres sistemes com Solaris o BeOS.
Per a usar NVU no es necessita conèixer el llenguatge HTML, tot i que com en totes aquestes eines, dominar-lo sempre ens pot ser útil i ens pot ajudar a resoldre més d'un problema.
Un dada destacable és que la interfície d'usuari gestiona les diferents planes que estiguem editant (fitxers HTML) per mitjà d'un sistema de pestanyes, idèntic al què empren els navegadors web Firefox o Safari. En general, la interfície és altament personalitzable, podent canviar per exemple tots els botons de la barra d'accés ràpid.
NVU inclou també un editor de fulls d'estil CSS (Cascading Style Sheets), que ja estava disponible com a add-on per al compositor de planes del Mozilla. També tenim un mecanisme molt senzill per a incloure formularis a les nostres planes. I quan vulguem comprovar si la nostra plana segueix les normes marcades pel W3C (World Wide Web Consortium, l'organisme internacional encarregat de marcar els estàndards per als llenguatges emprats en programació de planes web), podem invocar molt fàcilment el W3C's HTML Validator. En un futur es preveu fer accessible també l'eina de validació de CSS del mateix W3C.
Les funcionalitats proporcionades per NVU poden expandir-se mitjançant la creació d'extensions, petits plug-ins que afegeixen funcions a aquest programa. A la plana oficial hi podem trobar alguns com ara un tutorial de la mateixa aplicació, o per a editar la capçalera HTML de la plana que estiguem realitzant.
Pel que fa al suport del producte, des de la mateixa web oficial de NVU podem accedir als fòrums de discussió, segmentats segons diversos temes clau, i en els quals hi podrem trobar ajuda proporcionada pels desenvolupadors del projecte i altres usuaris.
Més informació:Nvu - The Complete Web Authoring System for Linux, Macintosh
http://www.nvu.com/
Europa diu un no rotund a les patents de programari
El Parlament Europeu va votar contra la patentabilitat de les invencions en el terreny del programari per un ampli marge de 648 vots contra 14 i 18 abstencions. Una de les claus d'aquest resultat pot ser la pressió ciutadana fomentada i duta a terme des de diversos sectors relacionats amb el món de les noves tecnologies i, en especial, vinculats al programari lliure.
Aquest passat dimecres 6 de juliol es va celebrar al Parlament Europeu situat a la ciutat fronterera d'Estrasburg la votació sobre la directiva de patents sobre programes d'ordinador o invencions que empressin programes i algoritmes implementats en un ordinador. La votació no només es veia com a un enfrontament entre grans empreses del món del programari d'una banda i iniciatives lliures d'una altra, si no que també ha constituït un pols entre òrgans directius i executius d'una Europa que encara cerca el seu camí com a estat: la Comissió i el Consell d'una banda (recolzant la directiva de patents) i el Parlament (que ja va frustrar una temptativa anterior d'aprovar aquesta directiva). Com a mostra d'aquesta diferència d'opinions, el Parlament ha criticat l'actitud que durant tot el procés ha tingut la Comissió Europea, mentre que des d'aquesta darrera s'ha lamentat la decisió del Parlament com a una errada.
L'objectiu de la directiva de patents era promoure una legislació comuna que igualés l'actitud que tots els països membres havien de mostrar davant les peticions de patents relacionades amb el programari. Tot i això, i a despit d'aquesta bona intenció, el projecte va comptar des del principi amb l'oposició d'amplis sectors de la societat, especialment des del món de les petites i mitjanes empreses d'informàtica, i els grups de defensa del programari lliure.
Aquest passat febrer, la directiva ja rebia el primer revés per part del Parlament, que la tornava a la Comissió, a la qual cosa aquesta darrera instància hi responia amb una modificació del seu redactat i retornant-la novament al Parlament per a una votació que finalment ha rebutjat de forma definitiva la patentabilitat del programari a l'Europa Unida. Si la Comissió Europea compleix el que va afirmar al seu moment, no tornarà a presentar una petició semblant al Parlament.
No només la pressió social ha jugat un paper important, si no també el fet que els diferents grups de la cambra europea no trobessin prou satisfactori el redactat d'aquesta llei i, finalment, preferissin quedar-se abans sense regulació que tenir-ne una de dolenta.
A partir d'ara s'obre un període de tranquil·litat, optimisme i -perquè no- celebració entre els grup de defensa de les llibertats en el camp tecnològic que, malgrat tot, hauran de continuar atents a les iniciatives que en un futur ja més llunyà puguin sorgir per a ressuscitar el projecte de permetre la patentabilitat del programari.
És clar que no tothom es felicita per aquesta decisió. Moltes empreses punteres en el sector de la investigació i desenvolupament en productes informàtics veuen com les seves esperances en un sistema que els garanteixi el reconeixement i protecció legal de les seves invencions s'enfonsen. I el que és més, des d'algunes consultores es mostren estudis i anàlisis que afirmen que no disposar d'un sistema de patents podria perjudicar la investigació i desenvolupament (I+D) a llarg termini.
Google també classifica vídeos
El servei classifica bàsicament vídeos de cadenes de televisió, però també ofereix la possibilitat de que els usuaris "pugin" les seves pròpies creacions, convertint-se així en "competidors" de canals com la CNN o el Discovery Channel.
Des de planes web a imatges passant per grups de notícies i, a partir d'ara, vídeos. Sense cap mena de dubte, Google s'està convertint no només en un gegant d'Internet, si no en EL gegant d'Internet amb majúscules.
El nou servei de recerca de vídeos de la companyia nord-americana permet, com és habitual en aquesta mena d'eines, buscar per paraula clau. Els resultats que ens mostra són vídeos procedents de diverses cadenes de televisió nord-americanes, com per exemple CNN o ABC.
Les possibilitats de recerca estesa passen per buscar els vídeos corresponents a un programa en concret o tots els vídeos relacionats amb una sèrie de paraules clau però només d'un canal determinat. Malgrat tot, el principal problema és que els vídeos s'han de veure a través d'un visualitzador propietari que, de moment, està disponible per a navegadors Firefox 1.0 o superior i Internet Explorer 5.0 o superior sobre Windows 2000 o superior. De moment, doncs, els usuaris de Mac OS X i Linux queden exclosos no de la possibilitat de buscar entre els diversos vídeos, però sí de veure'ls un cop localitzats.
No tots els vídeos que formen part de la plana de resultats poden ser vistos, perquè molts estan sotmesos a restriccions per part de la cadena televisiva que els disponibilitza. En el cas que puguem reproduir el contingut, Google ens ho indicarà mostrant un icona amb el símbol "play" (un triangle) a la banda esquerra de l'enllaç.
Muntant nostre propi canal de televisióGoogle Vídeo permet que, a més de veure els vídeos que produeixen les cadenes televisives o altres persones, també puguem publicar els que gravem nosaltres mateixos. Per a això, Google ha disponibilitzat un sistema per mitjà del qual enviem el nostre vídeo que després podrà ser reproduït gratuïtament o no, segons vulguem.
Google Vídeo es troba de moment en fase beta i pot ser accedit des de
Google Video Search
http://video.google.com/
PalmSource podria reconvertir-se totalment a Linux
A la Xarxa circulen alguns rumors que indiquen que PalmSource (fabricant del sistema operatiu Palm OS) podria haver donat ordres als seus enginyers per a què aturin qualsevol projecte de programari relacionat amb la versió 6 del seu sistema i intensifiquen el desenvolupament sota Linux. Malgrat tot, sembla que l'empresa ni afirma ni desmentix res.
La versió 6 del Palm OS, sistema operatiu produït per PalmSource i que hauria d'equipar a dispositius de mà construïts per diverses companyies, entre elles PalmOne -empresa producte de la divisió de Palm Inc, com la mateixa PalmSource-, ha estat un veritable fiasco comercial. A hores d'ara no hi ha cap dispositiu comercialitzat que funcioni sota la darrera versió del sistema Palm OS -almenys que sapiguem-. Fins i tot la darrera PDA de PalmOne, el revolucionari LifeDrive, empra la versió 5.4 de Palm OS en comptes de la 6.x .
A aquest factor li hem de sumar dos més per a entendre aquest nou moviment de PalmSource: d'una banda, i des de la presentació del Palm OS 6, Microsoft ha comercialitzat noves versions dels seus sistemes operatius per a dispositius mòbils (Windows CE i el més específic i al seu torn derivat del primer, Pocket PC) amb els que ha pres avantatge als dispositius Palm per disposar de les darreres tecnologies presents en el mercat, i d'altra banda s'hi troba l'adquisició per la pròpia PalmSource de la companyia xinesa MobileSoft, especialitzada en telefonia mòbil i productes de Linux empotrat. Precisament, i ja amb esta adquisició, PalmSource va anunciar que les properes versions del seu sistema operatiu estarien basades en Linux.
Durant aquests dies s'han deixat sentir a la Xarxa de xarxes diversos rumors que apunten a què a PalmSource s'hauria donat l'ordre de congelar el desenvolupament de qualsevol aplicació que no es basés en Linux, per tal de centrar els esforços dels enginyers en aquesta última plataforma.
El motiu d'aquest moviment podria ser el proper alliberament d'una nova versió de Palm OS (la 7.0?) ja basada en Linux. Patrick McVeigh, director executiu de PalmSource, ha comentat que la companyia que dirigeix llançarà properament un programari basat en Linux, però no n'ha especificat més detalls.
Apple aposta pel Podcasting
En només 48 hores el nou directori de Podcasts d'iTunes ha aconseguit arribar a un milió de subscripcions.
El Podcast és l'equivalent en àudio als feeds RSS. Consisteix en gravar arxius d'àudio -normalment en format MP3- l'existència dels quals és notificada automàticament als usuaris subscrits a través d'un programa de lectura de feeds RSS 2.0 i poden ser descarregats també amb la mateixa facilitat. Posteriorment es poden escoltar des del mateix ordinador encara que el més habitual és passar-los a un reproductor MP3 portàtil per a poder escoltar-los en qualsevol lloc.
La novetat del format, nascut com tants altres invents de la Xarxa sense ser una iniciativa concreta d'una empresa, si no per la "generació espontània" que es dóna entre els mateixos usuaris com a suma d'una sèrie de bones idees compartides en el debat lliure que proporciona el mitjà, ha fet que fins ara el fenomen -interessant de per si- quedés una mica amagat per a aquelles persones que no fossin una mica "geeks" o "techies", és a dir, els més aficionats al món de les noves tecnologies.
Apple anunciava el passat 28 de juny una nova versió d'iTunes (la 4.9) per a Mac OS i Windows que, com a novetat, ofereix una guia de continguts disponibles en format Podcast, proporcionats tant per mitjans de primera línia com per particulars. Fins i tot, i gràcies al programari GarageBand o al QuickTime 7 Pro, qualsevol persona pot crear els seus propis Podcasts i incloure'ls a la guia oficial d'iTunes d'Apple.
El sistema d'Apple permet subscriure's a un programa concret de forma que quan es troba disponible un nou arxiu d'àudio corresponent a una nova entrega de tal programa, aquest és descarregat de forma automàtica i sincronitzat amb l'iPod si l'usuari en tingués un.
Amb un catàleg inicial de 3.000 Podcasts disponibles per a subscriure i descarregar, Apple ha obtingut un èxit comparable al de la mateixa iTunes Store: un milió de subscripcions només dos dies després d'alliberar la nova versió d'aquest programari.
Un canvi de filosofiaEl Podcasting ja ha estat descrit per alguns com la nova forma de fer ràdio que s'imposarà en el segle XXI. És, realment, el que podríem anomenar "ràdio a la carta"; l'oient selecciona els programes que vol escoltar d'una àmplia oferta de continguts, deixant de banda allò que no li interessa i saltant-se per tant la dictadura -tot i que més aviat sigui una "dictatova"- de la programació d'una emissora tradicional. Significa això la mort de la ràdio tal com la coneixem, una transformació, alternativa o simplement complement? només el temps i els mateixos usuaris hauran de respondre a aquesta pregunta.
Sense cap mena de dubte, el moviment d'Apple serà important en l'evolució i transformació del Podcasting, perquè aquest passarà de ser una moda més a un nou moviment en el qual hi intervindran tant mitjans de comunicació com particulars, i l'extensió del qual creixerà per a convertir-se en universal en comptes de només a l'abast dels més "techies".
Més informació:Apple - iTunes - Podcasting
http://www.apple.com/podcasting/
Moblogging, o com actualitzar el nostre weblog des de qualsevol lloc
Lluny del teu ordinador? no en tens un altre al teu abast? pateixes per no poder actualitzar el teu weblog amb l'últim que t'ha passat? Això ja té solució, i es coneix com a Moblogging. Pot convertir-se en la propera moda...
Sembla que els aficionats als weblogs més recalcitrants no poden passar més d'uns pocs minuts sense "donar de menjar" a les seves creacions -això és, sense publicar-hi continguts-. La nova moda que comença a implantar-se tímidament és la d'actualitzar aquests diaris personals (o no tan personals) online des del telèfon mòbil. És el que s'ha anomenat Moblogging, paraula resultat de la contracció de "Mobile Blogging".
De moment no s'ha donat una gran explosió del fenomen per diversos motius: en primer lloc perquè no és una tecnologia que resulti fàcil d'usar. Els clients de blogs per a telèfons mòbils encara resulten un xic difícils de configurar per a persones sense alguns coneixements informàtics, encara que molts cops és més la por a equivocar-se en el seu ús que la pròpia dificultat intrínseca que comporten aquestes aplicacions el que frena al potencial usuari.
D'altra banda també tenim com a handicap els costos de la connexió a Internet des del nostre dispositiu mòbil. Excepte en països com el Japó, on les altes velocitats a preus raonables van arribar als dispositius de mà fa temps, a gairebé tota la resta del món això no és així. Per exemple, a Espanya, les ofertes de les principals operadores passen per oferir un mega mensual (sumant taxes de pujada i baixada) per 6 Euros. Amb aquests preus, més l'ús de tecnologies que ofereixen una velocitat "normal" (ni comparable a la banda ampla, però superior a la d'un mòdem), tenim un panorama prou complet del perquè encara no s'ha estès el Moblogging de forma generalitzada.
Malgrat tot, el futur d'aquesta tendència és prometedor, ja que amb l'entrada de la tercera generació de telefonia mòbil (l'anomenada 3G), les velocitats de connexió augmentaran, al mateix temps que les prestacions dels mòbils. L'única cosa que baixarà són els preus, amb el que encara es farà més assequible la connexió a Internet des del nostre dispositiu de mà.
Aplicacions actualsPerò centrem-nos en el present, i en la possibilitat d'actualitzar els nostres weblogs ara amb les tecnologies existents.
La primera aplicació destacable és KABLOG, un programari basat en Java (J2ME) disponible per a qualsevol dispositiu de mà que pugui executar arxius JAR o JAD, i també de forma nativa per a mòbils Nokia sèrie 60 (.SIS) i dispositius basats en Palm OS (.PRC). D'aquest programari n'hi ha dues versions: una simplificada i una altra més completa amb possibilitat de publicar fotos entre d'altres.
La configuració de KABLOG depèn del tipus de weblog en el que publiquem. De moment, aquest programa suporta els sistemes més coneguts de publicació online: Blogger, Movable Type, TypePad o WordPress entre d'altres. Aquests sistemes disposen d'una API de programació que permet accedir directament als continguts del weblog (amb la corresponent identificació per mitjà de nom d'usuari i contrasenya) sense haver de passar per la seva plana web.
KABLOG pot ser descarregat gratuïtament des de la seva plana web
KABLOG
http://www.kablog.org/A banda d'aquesta, també hi ha altres solucions, malgrat que la majoria són de pagament. Tenim per exemple a BlogPhotoDiary de l'empresa Teazel, un programari per a telèfons amb sistema operatiu Symbian i interfície gràfica UIQ com els SonyEricsson Pxxx, o els Motorola Axx. Aquest programa permet no només enviar text i fotos al nostre weblog, si no que també fa el mateix amb àudio i vídeo, permetent-nos mantenir els nostres Podcasts o Videoblogs des de qualsevol lloc del món... sempre que hi hagi cobertura.
Sobre el BlogPhotoDiary de Teazel en podem trobar més informació a la seva plana web:
Teazel Ltd - Photo Blogging (P800/P900/P910i)
http://www.teazel.com/productsBlogPhotoDiary.jsp
Suècia prohibeix l'intercanvi de música i pel·lícules
La mesura està destinada a combatre l'alt índex de pirateria de música i pel·lícules en el país, un dels més alts del món.
Fins ara la llei sueca era permissiva amb les descàrregues de material protegit per drets de copyright; la persona que descarregava el contingut no infringia la llei, però sí ho feia aquell que disponibilitzés el contingut per a la seva descàrrega. És una forma molt semblant a les lleis sobre drogues existents a Espanya i altres països: està prohibit traficar amb determinades substàncies, però algunes d'elles poden ser posseïdes legalment en petites quantitats per al seu consum personal i individual.
El canvi de reglamentació es fa per equiparar el país a la resta dels estats membres de la Unió Europea, en els quals la reglamentació penalitza tant a qui disponibilitza el contingut com a qui el descarrega i intercanvia, considerant que ambdues accions donen un lucre d'algun tipus a qui les du a terme.
S'estima que fins ara uns 900.000 suecs (un 10% de la població sobre un total de 9 milions de persones) aprofiten l'alta qualitat de les connexions de gran ample de banda existents al país per a descarregar continguts dels sistemes d'intercanvi d'arxius, un dels índexs més alts del món.
Malgrat tot, algunes persones són pessimistes pel que fa al canvi d'hàbits que la llei hauria d'introduir en la societat, com per exemple l'associació Antipiratbyran, dedicada a combatre la pirateria de continguts al país escandinau. Per a aquesta associació, la llei no serà suficient per ella mateixa per a eliminar la pirateria, malgrat que ajudarà si les autoritats intervenen activament. Tot i això, el ministre de justícia suec ja ha declarat que la justícia només intervindrà en els casos en què les descàrregues siguin massives.
La pròpia acció d'Antipiratbyran s'ha vist envoltada en la polèmica al país: l'esmentada associació enviava cartes a les persones que detectava intercanviant gran quantitat de material a la xarxa (s'estima que ha enviat una per cada 2.000 habitants, mentre que en altres països aquesta mida resulta d'una per cada 7.000), però aquestes pràctiques han estat criticades per diferents associacions de defensa de la privacitat, ja que per a això Antipiratbyran necessitava monitoritzar les accions dels internautes.
Més informació:BBC NEWS | Technology | Swedes curb rampant downloading
http://news.bbc.co.uk/1/hi/technology/4642373.stm
Theo De Raadt: "no ens n'adonem de com n'és de dolent el Linux"
El creador d'OpenBSD i OpenSSH veu al sistema del pingüí com un producte de baixa qualitat a causa del seu ràpid cicle de desenvolupament, i no es talla en dir-ho.
Theo De Raadt és el fundador i líder visible dels projectes OpenBSD (un sistema operatiu basat en la branca BSD de Unix) i OpenSSH (una shell segura per a treball remot que encripta les comunicacions). Tot i que sempre hi ha hagut certa animadversió entre els desenvolupadors d'OpenBSD (juntament amb els de NetBSD i FreeBSD) contra Linux, aquesta mai havia passat de certes afirmacions anecdòtiques i en to burlesc en fòrums d'Internet... fins avui.
En unes declaracions realitzades al prestigiós rotatiu sobre negocis Forbes, De Raadt s'ha despatxat a gust contra el sistema operatiu del pingüí "
Tothom l'usa, i no tenen ni idea de com n'és de dolent. I la gent de Linux cada vegada l'aprecia més enlloc de mirar enrere i dir 'això és una porqueria i ho hem de corregir'".
El principal problema de Linux segons De Raadt és la qualitat "
No se quin és el seu enfocament -referint-se a la visió sobre Linux que té Linus Torvalds-,
però segur que no és la qualitat". En opinió del líder visible d'OpenBSD hi ha diversos factors que provoquen una degeneració en la qualitat de Linux. El primer de tots és el cicle d'alliberament de versions, massa ràpid segons De Raadt. "
La gent de Linux fa el que fa per odi a Microsoft. Nosaltres fem el que fem per amor a Unix" és la diferència que De Raadt troba entre ambdós projectes i precisament una de les causes del ràpid alliberament de versions, per a intentar competir amb Windows. Això provoca al seu torn que el nou programari per a Linux que surt al carrer no estigui prou provat. "
Tenen el mateix cicle de desenvolupament -referint-se als programadors de Linux respecte als productes de Microsoft-
, fet que porta a errades".
Un altre dels factors que provocaria aquesta excessiva rapidesa és el suport que moltes grans companyies estan donant al sistema del pingüí. IBM, HP i altres aposten per Linux des de fa temps, emprant segons De Raadt als programadors del sistema com a força de treball gratuïta, però al mateix temps exigint novetats de forma continuada.
Preguntat per la mateixa Forbes, Linus Torvalds ha declinat comentar en profunditat les declaracions de Theo De Raadt, afirmant només que "
Theo és una persona difícil".
Més informació:Is Linux For Losers? - Forbes.com
http://www.forbes.com/intelligentinfrastructure/2005/06/16/linux-bsd-unix-cz_dl_0616theo.html
