El racó d'en freejack

Europa diu un no rotund a les patents de programari

El Parlament Europeu va votar contra la patentabilitat de les invencions en el terreny del programari per un ampli marge de 648 vots contra 14 i 18 abstencions. Una de les claus d'aquest resultat pot ser la pressió ciutadana fomentada i duta a terme des de diversos sectors relacionats amb el món de les noves tecnologies i, en especial, vinculats al programari lliure.

Aquest passat dimecres 6 de juliol es va celebrar al Parlament Europeu situat a la ciutat fronterera d'Estrasburg la votació sobre la directiva de patents sobre programes d'ordinador o invencions que empressin programes i algoritmes implementats en un ordinador. La votació no només es veia com a un enfrontament entre grans empreses del món del programari d'una banda i iniciatives lliures d'una altra, si no que també ha constituït un pols entre òrgans directius i executius d'una Europa que encara cerca el seu camí com a estat: la Comissió i el Consell d'una banda (recolzant la directiva de patents) i el Parlament (que ja va frustrar una temptativa anterior d'aprovar aquesta directiva). Com a mostra d'aquesta diferència d'opinions, el Parlament ha criticat l'actitud que durant tot el procés ha tingut la Comissió Europea, mentre que des d'aquesta darrera s'ha lamentat la decisió del Parlament com a una errada.

L'objectiu de la directiva de patents era promoure una legislació comuna que igualés l'actitud que tots els països membres havien de mostrar davant les peticions de patents relacionades amb el programari. Tot i això, i a despit d'aquesta bona intenció, el projecte va comptar des del principi amb l'oposició d'amplis sectors de la societat, especialment des del món de les petites i mitjanes empreses d'informàtica, i els grups de defensa del programari lliure.

Aquest passat febrer, la directiva ja rebia el primer revés per part del Parlament, que la tornava a la Comissió, a la qual cosa aquesta darrera instància hi responia amb una modificació del seu redactat i retornant-la novament al Parlament per a una votació que finalment ha rebutjat de forma definitiva la patentabilitat del programari a l'Europa Unida. Si la Comissió Europea compleix el que va afirmar al seu moment, no tornarà a presentar una petició semblant al Parlament.

No només la pressió social ha jugat un paper important, si no també el fet que els diferents grups de la cambra europea no trobessin prou satisfactori el redactat d'aquesta llei i, finalment, preferissin quedar-se abans sense regulació que tenir-ne una de dolenta.

A partir d'ara s'obre un període de tranquil·litat, optimisme i -perquè no- celebració entre els grup de defensa de les llibertats en el camp tecnològic que, malgrat tot, hauran de continuar atents a les iniciatives que en un futur ja més llunyà puguin sorgir per a ressuscitar el projecte de permetre la patentabilitat del programari.

És clar que no tothom es felicita per aquesta decisió. Moltes empreses punteres en el sector de la investigació i desenvolupament en productes informàtics veuen com les seves esperances en un sistema que els garanteixi el reconeixement i protecció legal de les seves invencions s'enfonsen. I el que és més, des d'algunes consultores es mostren estudis i anàlisis que afirmen que no disposar d'un sistema de patents podria perjudicar la investigació i desenvolupament (I+D) a llarg termini.

posted by Guillem @ 4:51 p. m.