Vacances!
Benvolguts amics, companys, internautes, i fauna diversa que pulula per Internet,
Aprofitant l'avinentesa de l'època de vacances nadalenques, "m'escaquejo" aquests dies per a gaudir amb la familia d'aquestes dates tan entranyables. Consumistes, certament, però què coll... bé, ja m'enteneu :-D
Així que us desitjo un bon Nadal i un pròsper i feliç any nou! jo tornaré a principis del 2007 ;-)
Guillem
Ja disponible Opera 9.1
La principal novetat del navegador noruec és l'augment de la protecció anti-phishing inclosa de sèrie.
Fins ara, i des de la seva versió 8, Opera ja incloïa una protecció anti-phishing, però aquesta s'ha vist reforçada en la present edició amb tecnologies procedents de GeoTrust (empresa especialitzada en certificats digitals) i PhishTank (un projecte col.laboratiu sobre el phishing que proporciona informació i eines per a no caure-hi).
El phishing s'ha convertit al llarg d'aquest any en una de les amenaces més recurrents i preocupants d'Internet juntament amb el Spam i els virus. Consisteix en enganyar a l'usuari per a què introdueixi les seves dades personals en el que ell creu que és una pàgina web en la qual s'hi pot confiar, habitualment d'un servei conegut de compravenda en línia com pot ser eBay entre d'altres. Realment, el què està fent l'usuari és introduir les seves dades en una pàgina web preparada de forma expressa per una altra persona la intenció de la qual és quedar-se amb aquestes dades per al seu profit personal.
Normalment el phishing és un tipus d'engany que arriba a l'internauta mitjançant el correu electrònic sol·licitant-li que obri una determinada adreça web (URL), i és aquí on entra en joc el navegador web.
Tot i que les tècniques anti-phishing no estan encara molt depurades, inclouen llistes amb els llocs web de comerç electrònic i bancaris més freqüents per poder comprovar la correspondència entre la URL i el que la pàgina diu ser.
PhishTank, una de les tecnologies anti-frau incloses en Opera 9.1, consisteix en una llista de llocs que els internautes poden votar com a frau o correcte, llista que posteriorment és accessible mitjançant una API de programació oberta que qualsevol fabricant pot incorporar en els seus projectes.
Al costat de la seguretat millorada, Opera 9.1 inclou les funcionalitats que l'han convertit en un navegador molt versatil i apreciat, ja presents a la versió 9.0 . Entre d'altres trobem: client BitTorrent integrat, navegació en pestanyes, previsualització en miniatura dels continguts de la finestra, bloquejador de pop-ups i cercador integrat.
Opera 9.1 es pot descarregar gratuïtament des de la mateixa web d'Opera Soft.
Més informació:Opera
http://www.opera.com
Publicada una primera beta de Thunderbird 2.0
Millores en l'aspecte gràfic i de funcionalitat en una versió que no inclou novetats espectaculars però si reforça encara més els punts forts d'aquest gestor de correu d'èxit.
Menys conegut pel públic en general que el seu "germà", el navegador web Firefox, Thunderbird és el client de correu electrònic multiplataforma i de codi obert de la Fundació Mozilla, amb el qual fa la competència a l'Outlook de Microsoft.
Les seves versions anteriors, la 1.0 i 1.5, han aconseguit una bona acollida, tot i que a banda d'haver de competir amb l'Outlook a la plataforma Windows, també s'ha d'enfrontar amb Evolution en el segment Linux i amb el client de correu d'Apple a la plataforma Mac OS X. Per a la versió 2.0 s'espera gairebé la mateixa expectació que amb Firefox 2.
Les noves funcionalitats que estan a la llista dels deures de l'equip de desenvolupament de Thunderbird 2 són, a grans trets, les següents:
- Basat en Gecko 1.8, la nova versió del motor de renderització del projecte Mozilla, emprat també pel navegador web Firefox.
- Missatges en pestanyes, amb una funcionalitat similar a les pestanyes presents en Firefox 2.
- Més versatilitat pel que fa a les vistes del panell de missatges, podent configurar que es vegin els missatges recents, els que no han estat llegits encara, etc .
- Per moure'ns entre els missatges podem usar els botons d'endavant i endarrere, d'una forma molt semblant a com ho fem en un navegador web.
- Millores en el sistema d'alerta de nous missatges en el servidor.
- Millores en el sistema d'eliminació de spam, incloent la millora de l'algoritme bayesià emprat actualment pel programa.
- Més suport per a l'ús d'extensions.
- Nou tema visual.
- Nou instal·lador per a la versió Windows basat en les eines de Nullsoft i binaris universals per a la plataforma Mac OS X.
També s'han donat a conèixer les línies generals que guiaran el desenvolupament de Thunderbird 3, i que es centraran en millorar la interfície gràfica amb l'ús del nou motor de renderització Gecko 1.9 .
Segons el full de ruta previst, la segona beta de Thunderbird 2 s'alliberarà a principis de gener del 2007, mentre que la primera release candidate serà publicada al febrer, i encara no hi ha data fixada per a la versió definitiva del programa, que veurà la llum en algun moment per determinar durant el primer trimestre del 2007.
Més informació:Mozilla Thunderbird 2 Beta 1 Release Notes
http://www.mozilla.com/en-US/thunderbird/releases/2.0b1.html
La FSF contra Windows Vista
La campanya BadVista incideix sobre les qüestions de privacitat i seguretat del Windows Vista que l'organització considera nocives per als usuaris, a més de promoure les alternatives lliures al sistema operatiu de Microsoft.
La Free Software Foundation (FSF) ha presentat aquesta setmana una nova campanya de conscienciació sobre el programari lliure i els avantatges que aporta sobre el programari propietari, carregant oberta i manifestament contra el seu principal rival i enemic: el sistema operatiu Windows de Microsoft en la seva més recent encarnació anomenada Vista.
Com a punta de llança del seu atac directe, la FSF situa la llibertat de l'usuari, advertint que moltes de les noves funcionalitats de Vista no són més que un Cavall de Troia per a restringir realment els drets i llibertats de l'usuari. Així, esmenta la plataforma Trusted Computing (Computació Confiable), de la qual n'afirma que més que protegir a l'usuari, monitoritza les seves accions.
En contraposició a l'ús del programari propietari de Microsoft, la FSF advoca pel programari lliure encarnat en projectes com Linux i, més concretament, la distribució promoguda per la pròpia FSF, gNewSense.
Entre els diferents continguts que trobem a la web de la campanya disposem d'un recopilatori d'articles que tracten sobre els aspectes de Windows Vista que segons els organitzadors de la campanya són negatius, així com documentació i suport per facilitar l'adopció de programari lliure per part dels usuaris finals. La intenció és que el lloc web BadVista sigui també un punt de trobada entre els diferents activistes per rebre consignes i metodologies que els facilitin el fet de convèncer altres usuaris de les bondats d'aquesta filosofia i de l'adopció del programari lliure.
En tot moment, l'organització de la FSF vol comptar amb la participació voluntària i entusiasta, pel que facilita al màxim l'entrada de tota aquella persona que així ho desitgi a la campanya.
BadVista pot ser vist com la resposta a les agressives campanyes de màrqueting que Microsoft ha desenvolupat durant els darrers mesos contra el programari lliure en general i Linux en particular, ja que si bé el sistema operatiu del pingüí no és l'únic sinònim del programari lliure, sí n'és el seu representant més conegut al costat d'altres paquets molt populars i de gran adopció com són la suite ofimàtica OpenOffice o els productes de la Fundació Mozilla.
Més informació: BadVista
http://badvista.fsf.org/Nota de prensa de la FSF
http://www.fsf.org/news/badvista-launch
Linux comptarà amb una solució de virtualització integrada en el kernel
KVM permetrà arrencar imatges de Linux i Windows sense necessitar d'altres solucions externes com poden ser VMware o Xen.
Que la virtualització constitueix un dels paradigmes de futur amb el qual treballen les companyies i iniciatives informàtiques avui en dia (i, especialment, totes aquelles relacionades amb els diferents sistemes operatius) no constitueix cap sorpresa ni res de nou i, evidentment, Linux no podia ser menys.
Les solucions de virtualització que s'afegeixen al sistema operatiu com a programari descarregable i instal·lable són actualment la solució emprada tant per usuaris com per desenvolupadors, però sembla que el futur de la virtualització a mitjà termini va en un altre sentit, doncs es treballa en la direcció d'incorporar tecnologies de virtualització a baix nivell directament en el nucli dels sistemes operatius. Ja es va especular que Apple ho faria en el Mac OS X 10.5 "Leopard", rumor que va ser tan insistent que va obligar a la companyia de Steve Jobs a emetre un comunicat negant-lo (amb un però que deixava la porta oberta en el futur), i fins i tot que Microsoft ho faria amb el Windows Vista, encara que sembla que serà Linux el primer sistema operatiu que inclogui en el seu nucli la capacitat d'executar màquines virtuals.
Serà concretament en la versió 2.6.20 del kernel (nucli) del sistema del pingüí -de la qual en el moment d'escriure aquestes ratlles en disposem d'una versió Release Candidate-, i el component rep el nom de KVM (Kernel-based Virtual Machine).
KVM funcionarà com a mòdul (kvm.ko) de moment de forma exclusiva sobre plataforma x86 permetent l'execució de sistemes operatius no-alterats* en un espai virtualitzat en el qual facilitarà l'accés a una unitat de disc virtual, tarja gràfica i fins i tot connexió de xarxa. Si volem testejar el seu funcionament, ja està disponible per a descarregar i executar amb la nostra distribució preferida essent totalment funcional i permetent l'execució virtualitzada de sistemes Linux de 32 i 64 bits, i Windows de 32 bits.
Per a aquells usuaris de la distro openSUSE (de la qual recentment se n'ha alliberat la versió 10.2) que vulguin provar KVM, existeixen uns paquets RPM amb binaris ja construïts i amb relativa poca dificultat per a la seva instal·lació. Els usuaris de Debian també compten amb unes simples instruccions per començar a treballar amb KVM, i properament es preveu l'aparició de paquets per a la seva instal·lació en Fedora Core.
Per a funcionar, aquest programari empra una versió modificada de QEMU, un projecte també lliure de màquina virtual hardware, reconeixent els formats d'arxiu de disc dur virtual del propi QEMU i de VMware.
Per al futur es deixa oberta la possibilitat d'un port de KVM per a Windows.
Més informació:KVM: Kernel-based Virtual Machine for Linux
http://kvm.sourceforge.net/*
Una altra iniciativa en el terreny del programari lliure com és Xen necessita que el sistema operatiu virtualitzat estigui preparat per a això pel què, i en no donar Microsoft accés al codi font del Windows, de moment Xen no pot executar aquest sistema operatiu.
Millorant encara més Ubuntu
Automatix2 és un simple script que ens permet instal·lar de forma automatitzada programes molt útils i que no vénen amb la instal·lació per defecte de la popular distribució Linux.
Tot i que Ubuntu és una distribució sobre la qual s'ha dut a terme una bona feina per facilitar al màxim la seva instal·lació i ús a un usuari neòfit, i que inclou la majoria del programari necessari per al treball diari, segons l'opinió d'alguns és possible que es pugui millorar incloent-hi més programes i, especialment, aquells més populars malgrat que no siguin programari lliure, ja que la filosofia d'Ubuntu és proporcionar eines lliures i gratuïtes però deixar l'accés obert a instal·lar qualsevol mena de programari, inclòs el propietari. Tot i això, aquesta és una feina que haurà de dur a terme l'usuari, i aquest no sempre té els coneixements o la paciència necessària.
Automatix2 és un programa que ens permet automatitzar la tasca d'instal·lar tota una sèrie de programari propietari en el nostre sistema Ubuntu (o derivat), de manera que no hàgim de descarregar-lo i instal·lar-lo de forma manual, a vegades havent de tocar configuracions o barallant-se amb complicades dependències.
Realment, aquest programari consisteix en un script i una interfície gràfica per al seu ús, que el què fa és escollir una sèrie de repositoris externs a les fonts d'instal·lació emprades pel sistema d'actualització d'Ubuntu. La paraula repositori (adaptada de l'anglès repository) denomina a un servidor (un ordinador) que és emprat com a magatzem de programari per a l'actualització d'un altre programa, generalment un sistema operatiu.
Un cop posat en marxa Automatix2 i després d'afegir els repositoris necessaris a l'instal·lador, el programa ens permet seleccionar programari a instal·lar, dividit en grups de programes. Així, podrem navegar entre aplicacions d'Internet, ofimàtica, multimèdia o compartició d'arxius. En aquests grups hi trobarem aplicacions tan populars com VMware Player, Azureus (gestor de descàrregues BitTorrent), Google Earth, Skype (VoIP, trucades de veu a través del PC), Opera (navegador web), RealPlayer, o Acrobat Reader (i el seu corresponent plug-in per a llegir documents PDF en línia dins d'una finestra del Firefox) entre molts d'altres.
Un cop seleccionats els paquets a instal·lar, començarà la seva descàrrega i instal·lació. Aquest procés no és desatès, ja que alguns programes requeriran de la intervenció de l'usuari per a qüestions de configuració o simplement d'acceptació de llicència.
En el lloc web HowtoForge, dedicat a la recopilació de textos pràctics i "pas a pas" que indiquen com instal·lar determinat programa o com configurar determinada funcionalitat, hi trobem un pas a pas molt detallat de com instal·lar, configurar i usar Automatix2:
HowtoForge - Installing Popular Applications On Your Ubuntu Desktop With Automatix2
http://www.howtoforge.com/automatix_ubuntuRecomanem la seva lectura a tota aquella persona que vulgui experimentar amb Automatix2.
Més informació:Wiki de Automatix
http://getautomatix.com/wiki/index.php?title=Main_Page
El projecte LinuxBIOS preparat per a entregar el seu primer fruit
Constitueix una alternativa a les BIOS actuals i a les seves successores com l'EFI, però seguint els objectius filosòfics del programari lliure.
Després de set anys de desenvolupament d'ençà de la seva creació, el projecte LinuxBIOS (recolzat per la Free Software Foundation, FSF) ha anunciat que disposa per fi d'un firmware utilitzable per part dels fabricants de plaques base i ensambladors de PC's, preparat per a entrar en producció. L'anunci és important en la mesura que els fabricants de BIOS són escassos, i no existeix una alternativa funcional a la segona generació de firmware l'únic exponent de la qual n'és de moment l'EFI d'Intel.
LinuxBIOS consisteix en un programari mínim per arrencar l'ordinador i fer que aquest reconegui i pugui usar els diferents perifèrics connectats per a després passar el control al sistema operatiu. És el mateix que fan les BIOS actuals, però seguint la ideologia del programari lliure i millorant els punts febles de l'únic element que queda gairebé sense canvis de l'arquitectura del PC original.
En estar sota una llicència lliure, LinuxBIOS pot ser emprada per qualsevol fabricant de plaques base o xipsets, independentment de la seva mida i importància al mercat, i adaptada a les funcionalitats i peculiaritats d'un maquinari en concret.
Un reconeixement definitiu per a la LinuxBIOS pot ser l'anunci de la iniciativa OLPC (One Laptop Per Child) que l'usarà per equipar als seus ordinadors econòmics dirigits als nens amb menys poder adquisitiu dels països més desafavorits.
Entre els diferents suports rebuts al llarg de la història del projecte es destaca el d'Intel, que segons explica la nota de premsa publicada, al principi es va mostrar molt entusiasta proporcionant informació sobre els seus productes com ara processadors o xipsets, però a mesura que el seu propi projecte de BIOS de nova generació (l'EFI) anava evolucionant, es mostrava més reticent a proporcionar informació al projecte LinuxBIOS fins abandonar totalment el projecte. AMD en canvi va seguir el camí contrari, al principi confiant poc en el projecte però entusiasmant-s'hi de mica en mica fins convertir-se actualment en un dels seus suports més importants.
Entre la resta de les companyies que han recolzat a LinuxBIOS s'hi troben Acer o SIS, un dels integradors de PC's més importants del món, i un dels fabricants de xipsets també més importants del món, a més d'algunes companyies més petites i menys conegudes.
Malgrat que el que s'anuncia avui és que el projecte ha arribat a un resultat definitiu i que ja es pot lliurar a qualsevol fabricant per al seu ús, LinuxBIOS ja estava essent emprat per equipar a més d'un milió d'ordinadors a tot el món, especialment als països menys rics com l'Índia, en màquines proporcionades per fabricants locals.
Com funciona?LinuxBIOS està preparada per arrencar de forma mínima la màquina i passar posteriorment el control d'aquesta a un sistema operatiu. Això es fa mitjançant el que s'anomena payload, una peça de programari intermèdia que conté les instruccions per a carregar un sistema operatiu concret.
Més informació:Nota de premsa
http://www.freerepublic.com/focus/f-chat/1750705/postsPàgina web de LinuxBIOS
http://linuxbios.org/Welcome_to_LinuxBIOS
Publicat OpenOffice 2.1
Suport per a múltiples monitors a l'Impress i millora de l'exportació a HTML en Calc són les millores més destacables que presenta aquesta nova versió respecte a les anteriors.
La suite lliure per excel·lència disposa des d'avui d'una nova versió que ja es pot descarregar des dels servidors del projecte i que afegeix algunes millores respecte a versions anteriors. En concret, aquestes millores es poden resumir en:
- Suport per a l'ús de múltiples monitors amb l'Impress, l'equivalent al PowerPoint de l'Office de Microsoft, fet que permet passar la presentació en un monitor mentre es controla el seu desenvolupament en un altre monitor del mateix ordinador.
- Millorada l'exportació de documents en format HTML en el full de càlcul.
- Millorat i estès el suport per a la base de dades Access de Microsoft en el programa de base de dades de l'OpenOffice.
- Traduccions a més llengües.
- Notificació automàtica d'actualitzacions.
- Disponible un nombre més gran d'extensions per ampliar les funcionalitats del paquet ofimàtic.
Més informació: OpenOffice.org
http://www.openoffice.org/
Ulteo, la nova distribució Linux basada en Debian del creador de Mandrake
Promet canvis espectaculars a la interfície d'usuari i a la forma de treballar amb l'ordinador.
Gaël Duval va crear la distribució Linux Mandrake (actualment Mandriva) el 1998, basant-se en Red Hat i KDE. Veient l'èxit d'aquesta, va cofundar juntament amb Jacques Le Marois l'empresa MandrakeSoft per a explotar l'èxit obtingut i oferir suport per als usuaris de Mandrake.
Si per alguna cosa ha brillat (i brilla encara) aquesta distribució és per acostar Linux a l'usuari final, simplificant al màxim la instal·lació i el treball amb màquines desktop. Mandrake fou una de les primeres distros a integrar un sistema d'automontatge de mitjans com ara CD-ROMs, poc abans que aquests sistemes s'estandarditzessin i popularitzessin.
El mes de març del 2006 Duval va trencar els llaços amb la seva antiga companyia per a encetar un nou projecte que avui veu la llum: Ulteo.
Ulteo Linux és una distribució basada en Debian i Kubuntu que persegueix el mateix objectiu que a la gènesi de Mandrake es va fixar Duval: fer el sistema del pingüí accessible a tothom i facilitar la forma com la gent treballa amb els ordinadors.
De moment s'ha alliberat una versió alpha en forma de Live CD amb possibilitat d'instal·lació, encara que sembla que la filosofia d'Ulteo no serà precisament conquerir els desktop a base de ser instal·lat a l'ordinador, si no més aviat disposar d'un escriptori personal ubic mitjançant l'ús d'una tecnologia del tipus servidor de terminals, sobre la qual Duval en guarda secretisme.
Aquesta forma de treballar no és en cap cas nova, i de fet constitueix un retorn als temps anteriors a la microinformàtica, des de finals de la dècada dels 60 fins a finals dels 70 del segle passat, quan els ordinadors eren màquines gegantines a les quals els usuaris s'hi connectaven mitjançant terminals, simples pantalles i teclats que no podien tenir un ús independent desconnectats de l'ordinador.
Amb aquesta forma de treballar, Duval pretén que l'usuari pugui deixar de preocupar-se d'aspectes tècnics com l'administració de la màquina (manteniment d'usuaris, actualitzacions, tasques de manteniment com la desfragmentació del disc,...). Per a això comença per considerar al sistema operatiu més les aplicacions com una única entitat a la qual s'anomena Sistema d'Aplicacions (Application System). Aquest sistema ha de complir tres requisits:
1.- Proporcionar en tot moment les funcionalitats més modernes i estables, i auto-actualitzar-se
2.- No necessitar administració per part de l'usuari o necessitar-ne molt poca
3.- Obrir les mires de l'usuari a totes les aplicacions possibles
Aquesta primera versió alpha d'Ulteo (anomenada Sirius en honor a l'estrella del mateix nom) es centra principalment en complir amb el primer punt. La propera versió alpha -que per a la seva instal·lació n'hi haurà prou amb actualitzar la present versió a través d'Internet- sortirà aviat i es centrarà en complir amb el segon punt, necessitar el mínim treball d'administració possible per part de l'usuari.
Tot i l'alliberament d'aquesta alpha, a Ulteo encara li manca molt per ser una opció vàlida per a les empreses, doncs per exemple la documentació i les traduccions brillen per la seva quasi-absència.
Més informació:Pàgina web d'Ulteo
http://www.ulteo.com/
Arriba Java 6
Després de dos anys de desenvolupament i de la decisió d'obrir el seu codi font, Sun Microsystems llança la nova generació del llenguatge multiplataforma Java.
Java és un llenguatge de programació multiplataforma desenvolupat per Sun Microsystems a principis de la dècada dels noranta que beu de les fonts del C++ però porta els seus conceptes d'orientació a objectes més a l'extrem. Una de les seves característiques és que els programes desenvolupats en Java són, teòricament, multiplataforma -tot i que a la pràctica això no és tan fàcil- essent compilats no a codi binari intel·ligible directament per un sistema operatiu concret, si no a un codi intermedi anomenat bytecode que és interpretat pel motor de Java que sí depèn directament del sistema operatiu sobre el qual s'executi.
La importància de Java en el món de la programació ha anat creixent en el temps en disminuir les dificultats i punts febles que tenia el llenguatge al principi, com per exemple la velocitat d'execució de les aplicacions -punt en el qual si bé ha millorat, per a alguns continua essent lent-.
La nova versió 6 de Java SE (Standard Edition) ha tingut un cicle de desenvolupament de dos anys, que han estat els més oberts de qualsevol versió de Java, amb l'alliberament de builds gairebé cada setmana, la col·laboració de Sun amb més de tres-cents desenvolupadors externs i les proves de compatibilitat amb versions anteriors de la plataforma dutes a terme per unes 1.600 empreses. Les principals línies de treball seguides en aquesta nova versió han estat millorar els serveis web per a la Web 2.0, el suport per a Windows Vista, i millorar la integració amb l'entorn de programació NetBeans.
Una de les novetats que facilitarà més la vida als programadors és la major facilitat amb la qual Java es podrà usar en combinació amb altres llenguatges com ara PHP, Python o Javascript, en un moviment que pretén facilitar l'escriptura d'aplicacions per a l'anomenada Web 2.0 o, com l'ha batejat Sun, l'"era de la participació". Aquest terme indica que la Web és més participativa i interactiva que abans per a l'internauta.
Però no només de millores en els serveis en línia viu el programador; Java SE 6 també millora l'experiència d'usuari en les aplicacions d'escriptori, fent que aquestes s'integrin més en la interfície gràfica del sistema operatiu sobre el qual s'executin.
Ja es pot descarregar la nova versió de forma gratuïta des de la web de Sun Microsystems.
Més informació:Java Platform, Standard Edition 6 Release
http://java.sun.com/javase/6/
Alliberada openSUSE 10.2
Poques novetats destacables per a una versió que surt molt seguida respecte a la 10.1 i que pot veure afectada la seva imatge pel pacte Novell-Microsoft.
Capejant el temporal provocat pel recent tracte comercial signat per Microsoft i Novell (aquesta darrera, impulsora i principal suport del projecte), openSUSE ha presentat la nova versió 10.2 de la seva distribució Linux, el full de ruta de la qual va començar aquest passat setembre quan encara era recent l'alliberament de la versió 10.1 .
SuSE com a distro comercial i openSUSE com la seva contrapartida gratuïta segueixen el model que fa temps va popularitzar Red Hat en abandonar la producció i manteniment d'una distribució dirigida al desktop d'usuari final per a centrar-se en el suport tècnic i les distros per a servidors. openSUSE és una de les més populars juntament amb Fedora, i seguint la seva estela moltes altres companyies han començat amb iniciatives similars construïdes per la comunitat.
openSUSE 10.2 es troba disponible per a les arquitectures x86, x86_64 i PowerPC, i les principals novetats en el programari inclòs són:
- kernel 2.6.18.2
- Firefox 2.0
- OpenOffice 2.0.4
- KOffice 1.6
- glibc 2.5
- X.Org 7.2rc2
- gcc 4.1.2 cvs
Les versions de KDE (3.5.5) i Gnome (2.16.1), els dos principals escriptoris gràfics per a Unix/Linux, estan actualitzades a la darrera i inclouen nombrosos efectes espectaculars que aprofiten la potència de les noves targes de vídeo.
La nova openSUSE també incorpora millores en la gestió de paquets i instal·lació i actualització de programes. S'hi inclou, per exemple, un nou applet que informa a l'escriptori de les actualitzacions disponibles.
El cicle de vida d'aquesta versió és de dos anys, el que vol dir que fins al desembre de 2008 els usuaris gaudiran d'actualitzacions de seguretat i pegats correctors de bugs.
La descàrrega es pot realitzar en forma de CD's (5 en total) més un CD optatiu de programari no lliure (RealPlayer, Adobe Reader,...) i un altre CD amb paquets de llengües addicionals que no es troben en els 5 CD's originals. També es pot descarregar en forma de DVD. Ambdós tipus de descàrrega poden ser realitzades directament o mitjançant l'ús del protocol BitTorrent.
Més informació:openSUSE
http://www.opensuse.org/
Mandriva Flash, l'escriptori 3D a la butxaca
Aquest nou producte de Mandriva ens permet endur-nos el nostre sistema operatiu en una clau USB per poder-lo usar-lo en qualsevol ordinador.
Des de sempre que el somni del món de la informàtica és la ubiqüitat, entenent aquesta com el fet de poder treballar amb el nostre escriptori i els nostres documents a qualsevol lloc del món. Això s'ha aconseguit mitjançant diverses tecnologies com les xarxes locals, els escriptoris remots, els ordinadors portàtils o les PDAs. La iniciativa de Mandriva és una nova aportació, malgrat que la tecnologia emprada no és nova i, de fet, abans de l'aparició d'aquest producte ja podíem dur el nostre escriptori Linux amb nosaltres ja fos en un CD-ROM, DVD o clau USB. Tot i això, aquesta companyia és la primera entre les grans que aposta decididament per aquest tipus d'informàtica mòbil.
La clau USB de Mandriva disposa d'un total de 2 Gb. d'emmagatzematge, dels quals un queda per a emmagatzemar dades i la resta per al sistema operatiu. Les funcionalitats de la distribució Linux incloses són gairebé les mateixes que la versió de Mandriva en CD o DVD per a instal·lació a l'ordinador, amb el desktop 3D al capdavant.
Altres funcionalitats incloses són:
- Localitzacions idiomàtiques en anglès, espanyol, italià, francès, portuguès i alemany entre d'altres
- kernel 2.6.17
- KDE 3.5.4
- Firefox 1.5.0.6
- OpenOffice 2.0.3
- The GIMP 2.3.10
- K3b 0.12.17
- Flash Player 7.0.68
- RealPlayer 10.0.8.805
El preu de la clau USB inclosa la distribució preinstal·lada és de 59 Euros i es pot adquirir en línia a través del propi site de Mandriva.
Mas informació:Flash - Mandriva Linux
http://www.mandriva.com/en/linux/2007/flash
Microsoft llança Windows Vista per a clients de gran volum
Segons fonts de la companyia, la nova versió del sistema operatiu Windows és el llançament més important de la història de Microsoft. Els usuaris finals no podran gaudir-ne d'ell fins al 30 de gener.
Després d'un període de desenvolupament més dilatat del que és habitual, Microsoft per fi ha començat la comercialització de Windows Vista, el successor de Windows XP. La seva arribada es realitza en dues fases: de moment es ven només a grans clients que compren per volum, com ara distribuïdors de productes informàtics i grans empreses, i als subscriptors dels serveis MSDN i TechNet. La data de llançament per a la resta dels mortals és el 30 de gener de 2007.
Com no podia ser d'altra forma, Microsoft ha celebrat aquest llançament d'alta volada, i més tenint en compte que el sistema operatiu no ha vingut sol; la nova versió de la suite ofimàtica Office (que porta per numeral el 2007 corresponent a l'any que ha de començar d'aquí a poc) l'acompanya també en aquesta arribada en dues fases. L'acte principal va tenir lloc en el parquet del Nasdaq, el mercat de valors tecnològics de la borsa de Nova York, amb la presència de Steve Ballmer, CEO de Microsoft i cap visible de l'empresa després de l'anunci de què Bill Gates es retirava de forma progressiva.
Al costat de la presentació dels dos principals nous productes de la companyia, Ballmer també va presentar una trentena més de productes menors, entre els quals -i com a mostra- s'hi troben: Office Communications Server 2007, Office SharePoint Designer 2007, Office Groove i Groove Server 2007, o Forefront Client Security.
Més informació:Windows Vista Home Page
http://www.microsoft.com/windowsvista/Nota de premsa publicada per Microsoft sobre l'acte de presentació
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/nov06/11-30NewDayPR.mspx
Microsoft entra en competència directa amb Adobe
Expression Studio pot ser entès com una amenaça a les eines d'Adobe per a la creació de llocs web i disseny en general.
Amb l'adquisició de Macromedia, Adobe es va convertir en un autèntic "monstre" (en el bon sentit de la paraula) d'Internet, doncs la companyia adquirida disposava de productes com Dreamweaver (editor professional de llocs web), Authorware (eina per a la creació d'aplicacions) i el popular format d'animacions Flash, l'ús a Internet del qual és molt ampli per a la creació de presentacions de pàgines web i bàners publicitaris entre d'altres usos. Aquesta sèrie d'aplicacions s'afegien en el moment de la fusió d'Adobe i Macromedia amb el programari de la primera, com l'Acrobat Reader o el Photoshop.
No podia passar gaire temps abans que Microsoft (que ha emprat el format Flash a la seva pròpia pàgina web) decidís "enfrontar-se" a Adobe en el seu mateix terreny, i per a això ha creat una família d'eines sota la denominació Expression orientada als professionals que han de desenvolupar un treball creatiu.
El primer representant d'aquesta família és Expression Web, com el seu nom indica una eina per al disseny de llocs web, i del qual ja en podem descarregar una demo o comprar el producte des de la seva pàgina. La resta de productes de la família Expression previstos inicialment i que veuran la llum més endavant són Expression Blend (treball en grup), Expression Design (dibuix i disseny gràfic) i Expression Media (organització i classificació de mitjans digitals). El conjunt de totes aquestes eines es coneix com a Expression Studio, i integrat serà posat a la venda a mitjans de 2007.
Més informació:Nota de premsa de Microsoft anunciant el nou Expression Studio i la seva plataforma d'eines
http://www.microsoft.com/presspass/features/2006/dec06/12-04expression.mspxPàgina web de la plataforma Expression
http://www.microsoft.com/products/expression/en/default.mspx
Microsoft podria estar interessada en executar el Windows XP a l'OLPC
El mateix Nicholas Negroponte ha revelat el possible interès de la multinacional de Redmond per l'ordinador per als països menys afavorits.
En un acte realitzat recentment a Hong Kong, Nicholas Negroponte (fundador i director emèrit del prestigiós Media Lab del Massachusetts Institute of Technology a més de fundador del projecte OLPC) va afirmar que Microsoft està interessada en disponibilitzar el seu sistema operatiu Windows per a l'OLPC, un projecte destinat a la construcció d'un ordinador portàtil de no més de 100 dòlars de cost per al comprador. L'objectiu és que els països i persones menys afavorides puguin accedir a la societat de la informació en igualtat de condicions.
Per aconseguir aquest objectiu, l'OLPC empra tecnologies d'última generació però al mateix temps estalvia en costos tot el possible. Així, per exemple, els seus posseïdors gaudiran de connectivitat sense fils, 3 ports USB 2.0 i webcam integada, però com a contrapartida disposaran només de 128 megabytes de memòria RAM, un processador de relativa poca potència, i només entre 512 Mb. i 1 Gb. d'emmagatzematge en disc, que es realitza en un suport de tecnologia flash.
El sistema operatiu fou un aspecte en certa mesura controvertit i que al seu moment va donar molt a parlar. S'especulava amb la possibilitat d'adaptar una versió del Windows, o bé d'usar programari lliure, i fins i tot de si Apple adaptaria una versió del seu Mac OS X amb menys funcionalitats per a aquesta peculiar màquina. Tot això rumors amb poc fonament, exceptuant potser les referències al programari lliure per estar molt en línia amb la filosofia del projecte. Finalment, l'escollit fou Linux i, més concretament, una versió de Fedora Core, un dels projectes basats en la comunitat que gaudeix de més èxit.
Semblava que després d'això la presència de Microsoft a l'OLPC quedaria fora de lloc, però les declaracions de Negroponte, a més de director del projecte, amic personal de Bill Gates, han revifat el debat sobre si la multinacional de Redmond finalment també entrarà en aquest camp.
Negroponte basa les seves declaracions en la seva relació personal amb Bill Gates. Va afirmar que "
he conegut a Bill Gates durant tota la seva vida adulta. Parlem, ens veiem de tant en tant, tractem sobre aquest projecte". Aquestes declaracions van ser recollides per la prestigiosa agència Vnunet, que edita o ofereix suport a diverses publicacions especialitzades en el món de la informàtica i les noves tecnologies, tant en suport paper com en línia, i a diversos països.
Per a què tècnicament sigui possible la instal·lació del Windows XP a l'OLPC, aquesta màquina necessita més capacitat d'emmagatzematge de la què li dóna la seva memòria flash interna, per la qual cosa s'ha inclòs una ranura SD expressament per a proporcionar una forma d'ampliar la capacitat de la màquina pensant en la instal·lació de Windows. El mateix Negroponte ho va confirmar en el seu discurs: "
hem posat un slot SD a la màquina només per a en Bill. No ho necessitàvem, però les màquines OLPC estan ara mateix a Microsoft, amb Windows essent-hi instal·lat". De moment, i segons la mateixa Vnunet, Microsoft ha declinat realitzar declaracions oficials sobre el tema.
Un indici del possible èxit de l'OLPC?En el passat, Microsoft i el mateix Bill Gates van criticar el projecte OLPC i fins i tot van mostrar un cert desdeny per ell. Tot i això, el sobtat interès de l'arquitecte en cap de la companyia de Redmond pot ser degut a què aquest hagi vist el potencial èxit del projecte, el qual ha tingut bona acollida a diversos països com ara Líbia o Brasil. Davant d'aquests fets, Bill Gates i Microsoft podrien haver sentit certa por de què Linux comencés a conquerir aquest terreny i s'han decidit a introduir-se també en el projecte OLPC per a què no sigui només el sistema operatiu del pingüí el que estigui disponible per a aquesta màquina i per al públic al qual va dirigida.
Manca saber a quin cobrarà Microsoft la versió de l'XP per a l'OLPC, tenint en compte que el poder adquisitiu dels clients als quals va destinat és mínim, i ha de competir amb un sistema operatiu gratuït com és Linux. Tot i això, la multinacional nord-americana pot jugar la carta de les relacions institucionals, anant a dialogar directament amb els governs interessats en l'adquisició d'OLPC's per a convèncer-los de la idoneïtat que aquests funcionin sota XP o fins i tot podria arribar a regalar-lo, quelcom inèdit a la companyia però que entraria en harmonia amb les tasques filantròpiques dutes a terme pel seu fundador en el marc de la fundació Bill i Melinda Gates.
Més informació:Microsoft looking to run Windows on OLPC
http://www.vnunet.com/vnunet/news/2170209/microsoft-looking-windows-olpc
L'OpenOffice de Novell serà compatible amb el format Open XML de l'Office de Microsoft
Primer fruit de l'acord comercial i tecnològic entre ambdues companyies que permetrà millorar la interoperabilitat entre les dues suites ofimàtiques.
Els primers resultats del polèmic acord entre Novell i Microsoft no s'han fet esperar, i com va prometre en el seu moment Novell, faciliten i milloren la interoperativitat de les solucions software d'ambdues companyies. Concretament es tracta de la creació de filtres que permetin a la suite ofimàtica OpenOffice llegir i escriure fitxers en el format Open XML. Aquest ha estat desenvolupat per Microsoft per a la seva suite Office 2007 i estandarditzat per l'ECMA (European Computer Manufacturers Association), i consisteix bàsicament en un fitxer comprimit emprant l'algoritme ZIP que conté una sèrie de fitxers XML que defineixen el contingut i format de l'arxiu.
El format Open XML forma part de la nova generació de formats de fitxer, juntament amb l'OpenDocument del consorci OASIS basat també en el llenguatge de descripció de dades XML i que empren aplicacions com Abiword. OpenOffice usa l'OpenDocument com a format per defecte per desar els seus arxius.
Fa alguns mesos es va especular amb la possibilitat de què Microsoft emprés OpenDocument com a format per defecte per al seu Office 2007 (que ha estat finalment publicat aquesta mateixa setmana), pel que sembla que l'anunci de Novell ve a dir que "si Mahoma no va a la muntanya, llavors la muntanya anirà a Mahoma", entenent que si des de Microsoft no es facilita la lectura, importació i exportació de documents en format OpenDocument, des de la suite OpenOffice sí es farà això amb els fitxers en format Open XML.
Novell ha anunciat que s'està treballant en un filtre bidireccional que es disponibilitzarà en forma de plug-in per a la versió d'OpenOffice pròpia de la companyia* sobre finals de gener del 2007, i que posteriorment el codi d'aquest programari serà alliberat per a què pugui ser integrat a la suite OpenOffice i, d'aquesta forma, pugui ser gaudit de la mateixa manera per tots els usuaris de la suite lliure per excel·lència.
Un problema per a Microsoft?OpenOffice ja gaudeix de compatibilitat amb els formats de fitxer de la suite Office; és capaç de llegir documents del Word (.DOC), Excel (.XLS), PowerPoint (.PPT) i fins i tot treballar amb bases de dades d'Access (.MDB) però en aquest darrer cas podent accedir només a les taules i consultes. Tot i això, i malgrat que la compatibilitat és bona, no ho és al 100% per la qual cosa si bé els usuaris de l'OpenOffice poden obrir documents realitzats amb Office, diversos elements com les imatges o les taules poden no quedar a l'OpenOffice de la mateixa manera a com s'havien dissenyat i preparat en l'Office.
La present iniciativa aportarà -almenys això se suposa- més i millor compatibilitat entre OpenOffice i Office. Com afectarà això al mercat de Microsoft? Posem-nos per un moment en un cas de compatibilitat al 100%. Si volem obrir un document realitzat amb Word 2007, podríem fer-ho des d'un sistema Linux amb OpenOffice (ja que la suite ofimàtica està disponible per al sistema del pingüí a més de per a Windows, Mac OS X i Solaris), per la qual cosa ja no necessitaríem cap dels productes de Microsoft.
La necessitat creada per la companyia de Redmond de treballar amb els seus formats propietaris al convertir-los en un estàndard "de facto"** ha propiciat la necessitat que en algun moment gairebé tots els usuaris d'informàtica es vegin obligats a treballar amb Office o, almenys, exportar documents al format que usa aquesta suite. Si aquesta necessitat comença a desaparèixer en poder usar OpenOffice, com variarà el mercat entre els usuaris d'una i altra suite?
Més informació:Nota de premsa de Novell - Novell Boosts OpenOffice.org and Microsoft Office Interoperability
http://www.novell.com/news/press/item.jsp?id=1248Pàgina de Microsoft sobre el format Open XML
http://office.microsoft.com/en-us/products/HA102058151033.aspxPàgina web d'un plug-in per a Word 2007 que permet importar i exportar al format OpenDocument
http://sourceforge.net/projects/odf-converter*
En ser un projecte lliure i subjecte a la GPL, el codi de l'OpenOffice pot ser aprofitat per altres empreses o organitzacions per a crear les seves pròpies variants personalitzades del producte, sempre que aquestes compleixin al seu torn amb els termes de la GPL.**
El que vol dir que malgrat no haver estat estandarditzats per cap organització neutral i acceptada per la indústria, sí ha estat acceptat com a estàndard de forma oficiosa pels usuaris per la pròpia dinàmica del mercat.
SearchMash, el nou cercador de Google
Permet a la cèlebre companyia buscar noves solucions per a la interfície gràfica i l'algoritme de cerca del seu popular cercador sense haver d'experimentar directamentge sobre aquest.
Si per alguna cosa és famós el cercador Google i per això ha guanyat tants adeptes és pel seu algoritme de cerca de resultats. Per tant com provar els canvis que en ell s'hi fan sense per això canviar la fórmula de l'èxit? Fàcil: crear un altre cercador amb el qual jugar, i oferir-lo als internautes per a què siguin ells els qui provin el producte. I això és precisament SearchMash, el "segon" cercador de Google en el qual provar coses noves.
Actualment SearchMash és completament operatiu, el que vol dir que en ell s'hi pot realitzar una cerca per paraules clau i ens torna un resultat correcte. De fet, el podem usar com el nostre cercador, però essent conscients de què la seva qualitat o els resultats que retorna poden canviar de sobte d'un dia per l'altre.
Com a eina d'experimentació, SearchMash incorpora canvis i tecnologies d'última generació. Bon exemple d'això és la seva interfície gràfica. En el Google tenim la possibilitat de buscar per imatges, vídeos, notícies o mapes gràcies als enllaços a aquestes funcions disponibles a la part inferior del quadre de text en el qual hi escrivim els criteris de cerca. A SearchMash no disposem dels enllaços esmentats, si no que quan realitzem una cerca, a la banda dreta de la pàgina de resultats tenim un menú desplegable que ens permet accedir als resultats de la mateixa recerca però restringits a imatges, blogs, vídeos i la Wikipedia.
Per a navegar entre els resultats no haurem d'obrir diverses pàgines, si no que en prémer l'enllaç "More web results", a la mateixa pàgina en la qual estem es desplegarà una nova bateria de resultats. Totes aquestes funcionalitats aprofiten les tecnologies AJAX, amb les quals són compatibles tots els navegadors.
Una altra facilitat que ens ofereix la interfície gràfica de SearchMash consisteix en la possibilitat d'obtenir una vista resumida dels resultats, a la qual només veurem el títol de la pàgina web i el domini al qual pertany.
Precisament, si cliquem en el domini (enllaç amb el text en color verd, que també apareix en els resultats de Google però només a títol informatiu), la nostra recerca es centra exclusivament a les pàgines d'aquest domini.
Els canvis en l'algoritme de recerca són menys evidents però existeixen, ja que realitzant les proves per a aquest article en forma de recerques en la versió nord-americana de Google i a SearchMash, per a una mateixa paraula els resultats diferien.
Des del mateix SearchMash s'avisa que a vegades el cercador pot ser inaccessible degut a què s'hi estiguin introduint canvis, quelcom normal si pensem en la seva natura experimental.
En resum, SearchMash és una bona opció per a aquells internautes que volen estar sempre a l'última i presumir d'usar les eines més innovadores i desconegudes, i malgrat que és tan fiable com Google, de l'únic que no en podem estar segurs és que continuï estant disponible al minut següent.
Més informació:searchmash
http://www.searchmash.com/
Apple es passa al format Tablet PC?
Rumors situen un producte similar de la companyia de Cupertino per a mitjans del 2007.
Els rumors sobre els futurs nous productes d'Apple han conviscut des de sempre amb la companyia cofundada i actualment dirigida per Steve Jobs. Això és degut en parts iguals al secretisme amb el qual treballa la companyia, ja que la major part de les vegades es desconeixen les seves investigacions fins que es presenta en societat el producte, i a la passió que desperta la companyia de la poma, de la qual podríem dir que és una de les poques grans de la informàtica (si no l'única) que compta amb autèntiques legions de "fans" que adoren les seves creacions.
Tot i que abunda la rumorologia, aquesta ha demostrat encertar algunes vegades, com en el cas del canvi de xips de la plataforma des dels PowerPC cap a l'arquitectura x86, el que va estar en fòrums de discussió en línia des d'un any abans que es produís l'anunci. En aquest sentit, la informació que avui els ofereixo és, almenys de moment, simplement un rumor.
El rotatiu en línia Smarthouse, dedicat a l'estil de vida digital, afirma en un article que investigadors d'Apple han construït un prototip funcional d'ordinador basat en la idea del Tablet PC. L'autor de l'article, David Richards, no revela les seves fonts ni dóna una lleugera idea de si poden ser internes a la companyia o bé d 'una de les empreses de Taiwan que serien subcontractades per a fabricar el producte, ja que després d'obtenir el prototip, Apple hauria anat amb ell a Taiwan per sol·licitar allà fins a tres companyies, el preu de la seva fabricació en sèrie.
Richards es basa també en què Apple ha obtingut al llarg d'aquest any diverses patents referides a pantalles tàctils, el que per a ell provaria també l'interès de la companyia de Cupertino en aquesta mena de dispositius.
Segons la rumorologia, aquest no seria l'únic aparell nou que Apple presentarà al llarg de l'any vinent; també s'especula amb un telèfon mòbil, l'iPhone, del qual s'està parlant i molt a Internet. Com és costum, Apple no deixa anar res sobre això.
Abans d'acabar, no vull despedir-me sense recordar que aquesta informació no deixa de ser un rumor sense confirmar, del qual n'informo aquí pel seu interès i perquè els principals mitjans de comunicació en línia especialitzats se n'estan fent ressò.
Més informació:Notícies publicades per Smarthouse sobre el possible Tablet PC d'Apple
http://www.smarthouse.com.au/Automation/Display_Panels?Article=/Automation/Display%20Panels/G5H6M5K7http://www.smarthouse.com.au/Automation/Display_Panels?Article=/Automation/Display%20Panels/H9R6N2M2
Terrasoft Solutions anuncia la disponibilitat de Yellow Dog Linux per a PS3
És el primer sistema operatiu de propòsit general llançat comercialment per a la videoconsola de Sony.
De fet, la pròpia PlayStation 3 ja usa Linux per al seu sistema d'arrencada i càrrega de videojocs, només que aquest Linux no pot ser considerat un sistema operatiu de propòsit general.
El sistema construït per Terrasoft Solutions constitueix la primera solució de programari per a convertir la màquina de Sony en tot un ordinador de propòsit general basat en la potència del processador Cell.
La companyia que produeix Yellow Dog Linux sembla disposada a apostar clarament per aquest processador, doncs fa escassament dos mesos va donar a conèixer el seu projecte per a la construcció del primer superordinador basat en processadors Cell. No és estrany, doncs aquest microxip està preparat per treballar "en equip" al costat d'altres de la seva espècie, el que el fa teòricament ideal per a la creació de clústers.
L'element més destacat d'aquesta nova distribució de Linux serà sense cap mena de dubte l'entorn gràfic, una de les darreres versions disponibles d'Enlightenment, un entorn poc habitual per a una distro del sistema del pingüí davant d'altres competidors forts en aquest camp com són KDE, Gnome o el puixant Xfce.
Com a programari inclòs, disposem del kernel 2.6.16, gcc 3.4.4, glibc 2.4, els clients de correu electrònic Thunderbird i Evolution, Firefox com a navegador web, Gaim com a programari de missatgeria instantània, OpenOffice com a suite ofimàtica integrada, reproductors multimèdia com Totem, eines de gravació com xcdroast, o el conegut programa de retoc d'imatges GIMP.
Com a notes d'aquesta versió, YDL 5.0 per a PS3 no suporta targes gràfiques de Nvidia, requereix l'ús d'un teclat i ratolí USB a més d'una unitat d'emmagatzemament (que no necessàriament ha de ser un disc dur, si no que pot ser una tarja MemoryStick de gran capacitat). L'àudio funciona correctament excepte per a escoltar CDs de música o ripejar-los, tot i que la companyia ja ha anunciat que això es solucionarà en una propera actualització.
Finalment, destacar que a més de la pròpia PlayStation, també necessitarem un ordinador de sobretaula o portàtil en el qual descarregar i preparar el gestor d'arrencada, el bootloader.
Yellow Dog Linux 5.0 per a PlayStation 3 és una distribució comercial que es troba disponible a través d'YDL.net, el "mercat" de pagament de Terrasoft Solutions.
Més informació:Terrasoft Solutions
http://www.terrasoftsolutions.com/YDL.net
http://www.ydl.net/Notes corresponents a la versió
http://www.terrasoftsolutions.com/support/hardware/breakdown/index.php?hw_cat_id=15
Acord Microsoft-Novell: Richard Stallman afirma que no viola la GPL 2
Segons Stallman, l'acord només afecta als usuaris de Novell, i no a la resta dels usuaris de programari lliure.
El "guru" de la comunitat del Programari Lliure, fundador del moviment i principal activista, Richard Stallman, s'ha pronunciat sobre l'acord comercial signat per Microsoft i Novell fa poques setmanes i que tanta polèmica ha dut a la Xarxa. La de Stallman era una opinió que molts esperaven, en ser considerat per part de la comunitat del Programari Lliure com el màxim responsable d'aquest moviment.
La principal preocupació dels activistes era si l'acord violava la GPL, la llicència lliure co-escrita pel propi Stallman, en el seu punt 7. Recordem que en el marc de l'acord, Microsoft reconeixia els drets de propietat intel·lectual de Novell, i aquesta feia el mateix amb els de la companyia de Redmond, a més que ambdues companyies s'oferien garanties mutues de no dur a judici als usuaris de l'altra per ús indegut de material subjecte a drets de copyright.
D'aleshores ençà, les crítiques de la comunitat del Programari Lliure contra Novell no han fet més que augmentar, basant-se en el fet que es considera que aquesta companyia ha "venut" al programari lliure tot violant el punt setè de la GPL versió 2* que explica el què s'ha de fer en cas d'estar involucrat en un cas judicial la sentència del qual obligui a fer quelcom que vagi contra dels dictats de la pròpia GPL.
En el marc de la tercera conferència internacional sobre la GPL versió 3 celebrada a Tòquio (Japó), Richard Stallman va aprofitar per referir-se al cas Microsoft-Novell, posant-lo com a exemple per a les seves explicacions sobre la relació programari lliure-programari propietari, i les condicions legals que la regulen.
L'argument de Stallman és simple: Microsoft no ha donat a Novell una llicència de patent, per tant la secció setena de la GPL 2 no entra en joc, pel que és impossible que hagi estat violada. Enlloc d'això, i seguint amb el raonament de Stallman, Microsoft ha ofert una llicència de patent limitada només als usuaris de Novell.
Malgrat tot, fora possible que amb l'acord a la mà, Microsoft si pogués dur davant dels tribunals a usuaris que redistribuïssin els productes de Novell a d'altres.
Stallman també treu com a conclusió que aquesta mena de casos han de ser previstos i solucionats en la nova versió de la GPL, la 3, en la qual s'està treballant actualment.
Més informació:Transcripció en anglès de la conferència de Richard Stallman a Tòquio
http://fsfeurope.org/projects/gplv3/tokyo-rms-transcriptEnllaç directe al punt en el qual es refereix a l'acord Microsoft-Novell
http://fsfeurope.org/projects/gplv3/tokyo-rms-transcript#novell-msText de la GPL v. 2
http://www.gnu.org/copyleft/gpl.html*
Actualment vigent mentre s'espera la finalització del text de la tercera versió, en el qual s'està treballant.
