Intel ven la seva divisió de xips per a dispositius mòbils
En un moviment inesperat, la multinacional californiana ha anunciat l'operació de venda de la seva divisió de fabricació de xips XScale per a dispositius mòbils com ara PDA's o smartphones a Marvell Technology Group per 600 milions de Dòlars.
Els xips XScale d'Intel són els successors dels StrongARM que Intel va adquirir en el passat a DEC, una companyia històrica en el món de la informàtica i avui dia ja extinta després de la seva adquisició per part de Compaq i de la fusió d'aquesta darrera amb HP.
Els XScale són molt populars, sent usats en diverses línies de PDA's, com les de Dell (Axim), Compaq (iPaq) o altres que no funcionen amb el sistema operatiu Pocket PC de Microsoft, com poden ser les Palm (Tungsten, Treo, Zire) o Sharp (Zaurus funcionant amb Linux).
Intel ha justificat la venda d'aquesta divisió en el fet que es vol centrar en el què per a ella és el nucli del seu negoci: processadors d'alt rendiment i baix consum, i tecnologies emergents per al sector mòbil com són el WiFi i el WiMAX. Tot i això, aquest darrer punt referit a tecnologies mòbils emergents xoca frontalment amb el fet que Intel es deixi perdre ser el proveïdor de l'arquitectura precisament més emprada en dispositius mòbils.
Malgrat l'acord, la multinacional californiana s'ha reservat el dret a continuar fabricant certs productes (que no han estat revelats) que ja fabricava la unitat de la qual s'ha desprès. Aquest punt consta a l'acord de venda signat amb Marvell.
Marvell Technology Group és una companyia líder en el desenvolupament i comercialització de solucions d'emmagatzematge i comunicacions que enfoca el seu negoci a tots els possibles sectors, incloent el domèstic, empresarial i operadores.
L'operació, que s'executarà en caixa malgrat que una part podria ser satisfeta a Intel en accions de Marvell, encara està pendent de l'aprovació de les autoritats reguladores pertinents.
Més informació:Marvell To Purchase Intel's Communications And Application Processor Business For $600 Million
http://www.intel.com/pressroom/archive/releases/20060627corp.htmMarvell
http://www.marvell.com/
Microsoft disponibilitza una demo en línia d'Office 2007
No necessita ser instal·lada a la màquina de l'usuari, simplement necessita el navegador Internet Explorer i un plug-in de Citrix. S'apunta Microsoft al carro de les aplicacions web?
La companyia de Redmond en el seu moment va reaccionar tard davant del fenomen Internet; el mateix Bill Gates va afirmar que era només un pas previ cap a una altra xarxa que la superaria. Greu errada. Però Microsoft va saber sortir-se'n del mal pas, apostant amb força per Internet tal com ha demostrat durant els darrers anys. Humanum errare est*. Davant la notícia que ens ocupa qualsevol es pot preguntar: potser s'ha adonat Microsoft que estava perdent el carro de les aplicacions en línia?
Aquest model de funcionament dels ordinadors s'ha proposat com l'autèntic futur no només d'Internet, si no dels ordinadors en general. Basant-nos en la idea encunyada per Sun Microsystems a mitjans dels 90 que els programes funcionarien en un model client-servidor a través de navegadors, fet que aïllaria el sistema operatiu de les aplicacions que executés, podem veure que aquest servei d'Office 2007 (que Microsoft ofereix en forma de prova) encaixa gairebé a la perfecció amb aquesta definició.
I dic gairebé perquè l'Office en línia de Microsoft encara depèn del navegador: com és fàcil suposar, requereix l'Internet Explorer de la companyia de Redmond. Fins i tot és impossible executar-lo en la darrera versió disponible de l'Internet Explorer sota Mac OS X, ja que no descarrega i instal·la correctament el plug-in de Citrix. La companyia de Bill Gates no vol permetre -com a mínim, encara- a l'usuari que empri els seus productes en un sistema operatiu que no sigui el seu, lògic si tenim en compte que el binomi Windows+Office és el dominador absolut en el camp de l'ofimàtica. Si n'hem d'usar un, l'altre ha de ser sense cap mena de dubte indispensable per vendre dos productes en comptes d'un de sol.
En aquest test en línia s'hi inclouen totes les principals aplicacions disponibles en el paquet Office 2007: Word, Excel, Access, PowerPoint, Outlook, Visio, Publisher,... L'únic que no es pot fer és desar els documents i imprimir-los.
En el moment d'arrencar la versió de prova en línia, se'ns avisarà que no és compatible amb navegadors les preferències de seguretat dels quals estiguin configurades com a altes, per la qual cosa caldrà baixar el nivell de seguretat per a poder executar aquesta demo.
La demo en línia d'Office 2007 ha aconseguit un gran èxit, doncs poc després de ser posada en línia, ja s'anunciava a la seva plana web un període d'espera per a casa usuari que estigui interessat en provar-la.
Indicatiu d'una estratègia de futur?Malgrat que de moment només és una demo, no seria estrany que fos també un primer globus-sonda per a crear una versió en línia del paquet ofimàtic de Microsoft. Google està passant per davant de la companyia de Redmond en aquest aspecte després de la incorporació del processador de textos en línia Writely a la seva cartera de productes i del llançament de Spreadsheets, el seu full de càlcul en línia.
De fet, Microsoft acaricia la idea de llicenciar les seves aplicacions en un model de lloguer en línia, quelcom que ja han admès alguns dels seus responsables. El futur, doncs, podria venir marcat per no haver d'instal·lar les nostres aplicacions a l'ordinador, si no usar-les directament des del lloc web d'un proveïdor, pagant (o no) una quota de lloguer. Les connexions de banda ampla i la creixent potència de les màquines ens permet avui en dia començar a materialitzar aquesta visió. Pujarà Microsoft a aquest tren?
Més informació:2007 Microsoft Office System Beta 2 Test Drive
http://www.microsoft.com/office/preview/beta/testdrive.mspx*
Cèlebre frase en Llatí el significat literal de la qual és "és humà equivocar-se"
Les videoconsoles de Nintendo comptaran amb una versió del navegador web Opera
Opera i Nintendo han arribat a sengles acords per a què la nova generació de videoconsoles domèstiques i portàtils compti amb un navegador web. Les beneficiades seran les consoles Wii i la portàtil DS.
La companyia noruega Opera, coneguda per la seva família de navegadors multiplataforma que es troba disponible per a una gran varietat de sistemes operatius i de dispositius mòbils, ha anunciat que la seva creació estarà també a l'abast dels usuaris dels productes de Nintendo, la cèlebre companyia de les videoconsoles que, fins a l'arribada de la PSP de Sony, ha dominat clarament i sense cap oposició el mercat de les consoles portàtils.
La primera consola en incorporar una solució d'Opera Soft serà la Wii -antigament coneguda com a Revolution-, que s'erigeix com la consola domèstica successora de la GameCube. Un dels punts més forts de d'aquesta videoconsola és el seu revolucionari comandament a distància, capaç de captar els moviments a l'espai tridimensional.
Els usuaris d'aquesta màquina podran navegar per la web gaudint també de les pàgines que facin ús de les darreres tecnologies, com per exemple AJAX, gracies a Opera.
Però abans d'això, el que veurem durant aquest estiu al Japó serà el navegador d'Opera per a la videoconsola portàtil Nintendo DS. Aquesta darrera va sortir al mercat en el 2004, essent l'hereva de la famosa GameBoy, i inclou la possibilitat de connectar-se a xarxes sense fils que emprin l'estàndard WiFi (802.11b). Amb aquesta funcionalitat, un navegador web sempre pot ser útil en un dispositiu tan petit i portàtil, que a més de ser un centre d'entreteniment, passa a partir d'ara a tenir també possibilitats per a la feina diària.
Opera per a Nintendo DS té el 24 de Juliol com a data de sortida al Japó, en format de cartutx estàndard com qualsevol altre joc de DS i a un preu de 3.800 Yens, uns 32 Euros.
Més informació:Opera a la Wii
http://opera.com/pressreleases/en/2006/05/10/Opera per a la DS
http://www.opera.com/announcements/en/2006/06/21/
Adéu al WinFS?
Una entrada en el weblog del director del programa per a la creació del WinFS, el proper sistema de fitxers per a Windows que hauria de substituir al NTFS, anuncia que aquest no serà proporcionat com a producte separat, i que els resultats del seu desenvolupament s'incorporaran a l'SQL Server i ADO.NET .
WinFS (acrònim de Windows Future Storage) és un sistema de fitxers basat en bases de dades relacionals i metadades que Microsoft ha anat desenvolupant des del 2003 fins a aquest any. Es basava en la idea que el sistema operatiu ha de "conèixer" més informació sobre el contingut dels fitxers i el seu format de manera que, per exemple, a l'hora de realitzar una cerca en el nostre ordinador, aquesta pogués ser molt més concreta i amb més opcions. El treball amb diferents aplicacions es simplificaria, doncs l'entendre els diferents formats d'altres programes es treballaria més a nivell del sistema operatiu, i per tant amb uns "drivers universals" per a cada format d'arxiu determinat, podent ser aquest driver universal emprat per qualsevol de les aplicacions instal·lades per a entendre el contingut d'un arxiu.
La història del WinFS és tortuosa i, curiosament, evoluciona d'altres projectes que també van anar sent cancel·lats, i que van arrencar a principis dels 90 amb l'objectiu de crear un sistema de fitxers per substituir al NTFS.
WinFS havia de ser part del futur Windows Vista, però finalment es va decidir no incloure'l juntament amb altres retallades de funcionalitats per tal de tenir el producte acabat a temps, originant amb això una forta polèmica sobre si Windows Vista arribaria a sortir al mercat en les dates previstes o fins i tot si sortiria alguna vegada.
El passat dia 23, Quentin Clark -director del programa WinFS- va anunciar al seu weblog que el futur sistema de fitxers no apareixeria com a producte separat, i que les tecnologies desenvolupades fins ara s'incorporarien en altres productes com el gestor de bases de dades SQL Server o l'arquitectura d'accés a dades ADO.NET.
Malgrat tot, és possible que Microsoft mantingui un equip de treball en el projecte WinFS, almenys de moment, per a evolucionar-lo i continuar traient solucions per a altres productes, i fins i tot en el futur reactivar a través d'aquest algun altre programa per a la creació d'un nou sistema de fitxers.
Més informació:Entrada del blog de Quentin Clark on s'hi anuncia l'abandonament del WinFS com a producte independent
http://blogs.msdn.com/winfs/archive/2006/06/23/644706.aspx
Operadores i fabricants es posen d'acord per a una especificació de Linux per a telèfons mòbils
Quatre grans fabricants de mòbils juntament amb dues operadores globals de telefonia s'han unit en una fundació per a crear una plataforma estàndard de Linux per a telèfons mòbils. Les dues operadores implicades són la britànica Vodafone i la japonesa NTT DoCoMo, mentre que els quatre fabricants són Motorola, NEC, Panasonic i Samsung.
No és la primera vegada que s'intenta crear una plataforma estàndard de Linux per a telefonia mòbil; la mateixa OSDL (Open Source Development Labs) ha presentat anteriorment la seva Mobile Linux Initiative, i MontaVista (desenvolupador de solucions software de Linux empotrat que ha facilitat sistemes Linux a nombrosos fabricants de dispositius mòbils) també va llançar el seu Mobilinux. Els darrers intents han vingut per part de Palm, ara propietat de la companyia japonesa Access, la qual en el procés de migració del seu sistema operatiu propietari ha creat una autèntica plataforma estandarditzable, i aquesta mateixa setmana s'ha presentat la plataforma estandarditzada de la start-up a la Mobile.
La intenció d'aquests sis gegants de la telefonia mòbil és la de crear una entitat independent i oberta a l'entrada d'altres empreses. El seu objectiu, més que crear una distribució concreta de Linux, sembla ser el d'establir uns estàndards que han de seguir els sistemes Linux per a telefonia mòbil, una arquitectura i definir una sèrie de API's i eines que permetin a fabricants i operadores implementar aquests dissenys a partir d'un programari concret. En l'especificació sembla que es podrà integrar programari lliure amb programari propietari.
Un altre objectiu del grup és impedir la fragmentació de Linux, seguint una línia que ja es va plantejar al seu moment per als sistemes de sobretaula i servidors del pingüí en existir un perill real (fins i tot admès per la mateixa comunitat de desenvolupadors de Linux) que les apostes de les diferents distribucions per un conjunt de programes o llibreries portessin a un conjunt de diversos sabors de Linux incompatibles entre ells. Es tracta, al cap i a la fi, d'evitar que passi el mateix que va succeir amb Unix.
Els membres fundadors de l'organització (que de moment no té nom) s'han compromès a llançar la primera especificació, mentre la fundació creada treballa en la seva pròpia promoció per tal d'adherir nous membres.
Els fundadors ja disposen d'experiència en el món Linux: Motorola posseeix una àmplia gamma de telèfons basada en el sistema operatiu del pingüí, NTT DoCoMo treballa amb mòbils Linux des del 2003, NEC, Panasonic i Samsung han fet les seves primeres passes, i Vodafone -en haver treballat amb aquests fabricants- ja té certa experiència. D' aquesta darrera operadora sorprèn el fet que sigui partner de Microsoft en alguns països.
Més informació:Nota de premsa de Motorola
http://www.motorola.com/mediacenter/news/detail.jsp?globalObjectId=6872_6826_23
Bill Gates anuncia la seva jubilació daurada
El personatge més important i conegut del món de la informàtica ha anunciat que abandonarà de mica en mica les seves responsabilitats a l'empresa que va fundar anys enrere per dedicar-se en exclusiva a la seva fundació filantròpica.
Bill Gates és el nom propi de la indústria tecnològica més conegut al món, i un dels pocs -si no l'únic- que ha traspassat les fronteres per passar a ser del domini públic; segurament si realitzem una enquesta a l'atzar entre els vianants de qualsevol carrer del món sobre quina persona coneixen del món de la informàtica, més del 90% respondria Bill Gates. També la majoria de la gent afegiria "l'home més ric del món", però poques dades més sabrien afegir a la biografia del fundador de Microsoft.
William Henry Gates III, més conegut com a Bill, va néixer el 28 d'Octubre del 1955 a Seattle (estat de Washington, Estats Units). Va començar a programar ordinadors als 13 anys, quan estava a l'escola. El 1973 va entrar a la Universitat de Harvard. Durant la seva estada en aquest centre educatiu, va desenvolupar una versió del llenguatge de programació BASIC per al microordinador MITS Altair. Fou justament durant aquesta època d'estudiant que Gates va encetar juntament amb Paul Allen (amic seu des de la infantesa) una aventura empresarial per a la qual ningú va poder presagiar el brillant futur que l'esperava: Microsoft.
De fet, el 1975 Gates va abandonar els seus estudis per dedicar-se en exclusiva a la companyia que havia creat, amb una visió a la seva ment: un ordinador a cada domicili. I Gates volia que el seu programari fos present en tots i cadascun d'aquells ordinadors.
Microsoft semblava anar bé com a empresa, però la seva oportunitat d'or va arribar el 1980, quan IBM li va oferir a la jove companyia l'oportunitat d'equipar al seu nou microordinador batejat com a Personal Computer (PC) amb un sistema operatiu.
En aquella època, IBM no creia en el negoci del programari, si no només en el del maquinari i, per tant, va permetre a Microsoft llicenciar el sistema operatiu que equipés als seus PC's a altres companyies. De fet, el sistema ni tan sols l'havia desenvolupat la companyia de Gates i Allen; en lloc d'això, van comprar un sistema operatiu ja existent i que rebia el nom de QDOS (Quick and Dirty Operating System), el van millorar,rebatejar, i el van vendre a IBM com a propi.
El maquinari d'IBM tenia un tipus de llicència que permetia clonar-lo, així que això és el que van fer diverses companyies, entre elles Compaq. Només hi havia un problema: el programari. Però com IBM havia permès a Microsoft la lliure llicència del seu sistema... els clons de l'IBM PC eren compatibles a tots els nivells, maquinari i programari.
Paral·lelament havia començat una altra història: la del quasi-monopoli de Microsoft (deixant de banda si basat en accions legals, il·legals, morals o immorals) en el segment de la microinformàtica, ja que malgrat que hi ha hagut i hi ha alternatives (DR-DOS, OS/2, Mac OS, Linux,...), cap ha pogut o ha sabut interessar prou als usuaris ni tampoc atreure a la indústria.
Un altre dels aspectes poc coneguts de Bill Gates és la seva vocació filantròpica. Pocs saben que Gates està considerat com el filantrop més gran del món, i que realitza les seves donacions a través de la fundació que va cofundar juntament a la seva dona, Melinda Gates (amb la qual es va casar el 1994).
Data límit: 1998El passat dia 15, Bill Gates -que ostentava els càrrecs de chief software architect i chief research and strategy officer- va anunciar que durant els dos anys vinents deixarà de mica en mica les seves responsabilitats a la companyia que va ajudar a crear, per passar a dedicar-se íntegrament a la seva fundació filantròpica. Serà una transició suau, pensada per a què no hi hagi canvis bruscos ni desorientació sobre qui mana a la companyia.
A partir del juliol de 2008, Gates hauria d'estar -almenys en teoria- fora de qualsevol activitat de Microsoft. Tot i això, sembla que continuarà exercint de "relacions públiques", com la cara amable i més coneguda de la companyia.
Sigui odiat o apreciat, William Henry Gates III mereix per dret propi passar als annals de la història de la informàtica -i, per extensió, a la Història en majúscules- com algú que va aixecar un imperi basat en el programari que al seu torn va modelar el món dels ordinadors tal i com els coneixem ara.
Més informació:Plana web de Bill Gates
http://www.microsoft.com/billgates/default.aspArticle de Bill Gates a la Wikipedia
http://en.wikipedia.org/wiki/Bill_gates
VMware vol tenir presència a la plataforma d'Apple
En una entrevista a un mitjà de comunicació en línia, el vicepresident de plataforma de productes de VMware revela que el programari de virtualització de la seva companyia ja s'està executant sobre Mac OS X, tot i que només als seus laboratoris.
Fins ara, VMware està disponible per a Windows i Linux, podent a més executar una sèrie de sistemes operatius per a la plataforma x86 com els diferents sabors de BSD o Solaris, i fins i tot ofereix suport per a plataformes de 64 bits. Malgrat tot, a la plataforma de virtualització líder del mercat li queda un front per atacar: el Mac OS X.
Anteriorment existia la dificultat de la plataforma hardware, doncs els xips PowerPC funcionen d'una forma molt diferent de com ho fan els xips compatibles amb la plataforma x86, malgrat que ja existien emuladors que permetien el funcionament de Windows en un Mac, i fins i tot del Mac OS X en un PC -tot i que amb un rendiment que deixava molt a desitjar-. El canvi de plataforma hardware realitzat per Apple abandonant la plataforma PowerPC i passant-se a la x86 facilita la creació de programari d'emulació que permeti executar Mac OS X sobre Windows.
Parallels, una altra companyia dedicada a aquest mateix segment, ja ha llançat un software de virtualització que permet als usuaris del Mac OS X l'execució de sistemes operatius corresponents a la plataforma PC, com ara Windows, Linux o eCommStation (l'antic OS/2), però la seva gamma de productes no permet encara l'execució de Mac OS X sobre Windows, el més buscat entre la comunitat de persones interessades en la virtualització.
En una entrevista concedida a Virtualization.info, Raghu Raghuram (vicepresident de plataforma de productes de VMware) fou preguntat sobre la disponibilitat dels seus productes per a Mac OS X, al què va respondre que aquests ja s'estan provant en laboratori. Textualment, va afirmar que ja disposen de VMware executant-se sobre Mac OS X, però no va entrar en més detalls sobre el tema.
L'interès de VMware en la plataforma d'Apple és probable que hagi augmentat des de l'anunci de canvi de plataforma hardware, i el mateix Raghuram així ho afirma a l'entrevista: "
amb Apple migrant a processadors basats en x86, les capacitats de virtualització de forma provada i robusta per als usuaris d'Apple constitueixen una oportunitat interessant".
Raghuram no va donar més dades com per exemple dates de sortida al mercat ni possibilitat que en un futur el seu programari per a Windows i/o Linux també pugui executar el Mac OS X en les esmentades plataformes, ni tampoc l'entrevistador li va preguntar sobre això. A la resta de l'entrevista, el vicepresident de plataforma de productes de VMware va afirmar que la seva companyia oferirà algun tipus de suport per a les màquines virtuals creades amb Virtual PC, el programari de virtualització de Microsoft, i va parlar sobre els seus actuals productes i fet que suposa l'adquisició d'Akimbi.
Més informació:virtualization.info: Interview: virtualization.info interviews Raghu Raghuram
http://www.virtualization.info/2006/06/interview-virtualizationinfo.html
Opera Soft llança la versió 9 del seu famós navegador web
Incorpora com a principals novetats les descàrregues integrades mitjançant el protocol BitTorrent, els thubnails per veure el contingut de les diverses pestanyes i l'ús de Widgets a l'escriptori.
La companyia noruega Opera Soft continua en la seva bona línia de manteniment del seu principal producte, el navegador web Opera que disposa de versions per a diverses plataformes informàtiques, des de les més conegudes fins a les més minoritàries.
Aquesta nova versió d'Opera es troba disponible per a les plataformes Windows, Solaris (Intel i Sparc), Linux (x86, PowerPC i Sparc), Mac OS X i FreeBSD (i386), totes aquestes versions de moment només en anglès (malgrat que existeixen versions anteriors localitzades en altres idiomes). Per a altres sistemes operatius com són QNX, OS/2 i BeOS, podem trobar versions antigues del navegador.
Les principals novetats de la nova versió 9.0 d'Opera són:
- Inclusió d'un gestor de descàrregues BitTorrent, un protocol que està aconseguint un gran èxit a Internet, tot i que darrerament s'ha vist també perseguit per les associacions de protecció dels drets de propietat intel·lectual, fet que va motivar també una certa polèmica amb la seva inclusió a l'Opera. El gestor de descàrregues del navegador noruec és ara transparent a les descàrregues que es realitzen mitjançant HTTP, FTP o BitTorrent.
- Previsualització del contingut de les pestanyes en thubnails. Ara, quan ens situem sobre una pestanya, podrem veure el que conté en forma d'una petita imatge flotant (el que tècnicament es coneix com a thubnail).
- Ús de Widgets, petites aplicacions que es poden situar a l'escriptori del nostre sistema operatiu afegint funcionalitats. Són idèntics als què facilita Mac OS X o el futur Windows Vista.
- Bloquejador de contingut. Podem impedir la visualització d'imatges o altres elements d'una plana web amb només prémer una tecla o un botó del ratolí.
- Possibilitat de configurar la nostra eina de recerca, tal i com ja inclouen la majoria dels navegadors.
- Editor de text avançat.
Més informació:Opera
http://www.opera.com/
Microsoft llança l'era Live amb el nou Messenger
La companyia de Redmond va alliberar aquest passat dilluns la versió definitiva de Windows Live Messenger, donant pas a la seva nova era de serveis en línia. Entre les principals novetats del popular programa es destaca la millora de les comunicacions per àudio i vídeo, en el que sembla un intent per assaltar la posició dominant de Skype en el camp de la VoIP.
Com totes les filosofies de productes que estan presentant les grans companyies informàtiques de la talla de Sun Microsystems o Microsoft, la gamma Live d'aquesta darrera és una mica difusa i complicada en els seus objectius per a l'usuari final. Malgrat tot, i per a simplificar, podem afirmar que la sèrie de serveis Windows Live agrupen els serveis fins ara oferts per la divisió MSN de la companyia de Redmond, i que s'integraran encara més en aspecte i funcionalitat amb Windows Vista.
Windows Live Messenger és per tant, el que hagués d'haver estat MSN Messenger 8.0, i presenta com a principals novetats les següents:
- Carpetes compartides. És una funcionalitat que sembla més pensada per al sector empresarial que per a l'usuari final (encara que probablement serà usada indistintament per ambdòs), i que exerceix d'alternativa al tradicional mètode d'enviament directe dels arxius. Quan volem enviar alguna cosa a un dels nostres contactes, ho afegim a la carpeta compartida (shared folder), i quan el contacte desitjat estigui en línia, l'ítem que compartim és enviat automàticament al seu ordinador, de forma que podem enviar fitxers a persones que no estan en línia en aquell moment, i que es transferiran en quant entrin al seu compte (sempre que nosaltres també estiguem en línia, és clar).
Aquesta opció només funciona en particions formatejades amb el sistema de fitxers NTFS, i inclou programari antivirus per tal de minimitzar la possibilitat d'infeccions.
- Inclusió de trucades PC a telèfon. A més de poder parlar per veu amb un altre usuari de Messenger, la nova versió Live permet també la realització de trucades a números de telèfon convencionals per un mòdic preu a la zona nord-americana i Europa occidental.
Aquesta funció sembla clarament afegida per fer la competència a Skype, actualment companyia dominant en el sector de la VoIP.
- Possibilitat de xatejar fins i tot quan el nostre estat és offline. Una funcionalitat molt demanada pels usuaris, doncs ens permet encetar converses amb usuaris determinats mentre la resta ignora que estem allà...
- Personalització dels noms dels contactes, de forma que podem posar-los com vulguem, diferenciant-los dels nicks que han posat els seus propietaris.
- Possibilitat de personalitzar l'esquema de colors per a totes les finestres de l'aplicació.
- Canvi de nomenclatura de Passport a Windows Live ID, malgrat que -i per a entendre'ns- contínua basant-se en l'adreça de correu electrònic de Hotmail i la seva corresponent contrasenya.
Es queda al tinter l'anunciada interoperabilitat entre Yahoo! Messenger i el propi Windows Live Messenger, la qual probablement veiem a la següent revisió a finals d'enguany o principis del 2007.
Més informació:Descàrrega de Windows Live Messenger
http://messenger.msn.com
sudoWn, executar programes com a administrador des d'un compte limitat del Windows
És una iniciativa independent de Microsoft que permet l'execució puntual de comandes amb privilegis d'administrador des d'un compte limitat, ja sigui a través d'una línia de comandes o des de l'entorn gràfic.
Malgrat tots els arguments que per les dues parts es puguin aportar a la guerra Windows-Unix/Linux per donar com a guanyador a un dels dos sistemes operatius, sense cap mena de dubte els adeptes a cadascun dels bàndols hauran de reconèixer que una eina d'administració de Unix en concret li passa la mà per la cara al sistema de Microsoft: sudo.
En el Windows XP disposem de dos tipus d'usuari: l'administrador, amb plens poders per fer qualsevol cosa sobre el programari o la configuració del hardware de la màquina, i el compte d'usuari limitat, que no permet realitzar determinades accions.
Per a la feina diària en tenim ben bé prou amb un compte limitat d'usuari, però ¿què passa quan volem instal·lar un nou programa, o configurar els drivers d'un nou dispositiu de maquinari? o potser compartir una determinada carpeta... llavors hem de sortir de la nostra sessió d'usuari i entrar en una sessió d'administrador. Això, naturalment, resulta incòmode.
En Unix (i per extensió en Linux), disposem de la comanda sudo (acrònim de SUperuser DO), que des d'un compte d'usuari sense privilegis, ens permet executar comandes acreditant-nos puntualment com a root.
Si bé en Windows no disposem de la comanda equivalent, una nova iniciativa vol portar la potència de sudo al sistema operatiu de Microsoft: sudoWn.
La idea és poder executar una comanda o programa concret amb màxims privilegis administratius, per tornar després al mode d'usuari normal. sudoWn s'integra perfectament en el sistema operatiu, estant disponible com a programa per executar en línia de comandes, o bé des de l'entorn gràfic, afegint l'opció "sudo command" al menú contextual de determinats objectes, de forma que hi puguem accedir amb plens poders administratius. Naturalment, en executar una tasca en mode d'administrador, se'ns sol·licitarà la contrasenya de l'aquest usuari.
Tècnicament, sudoWn funciona mitjançant un sistema client-servidor. El client s'activa quan un usuari sense privilegis sol·licita explícitament executar una acció com a administrador. El servidor rep la petició del client, i canvia momentàniament l'usuari al grup d'administradors. Un cop acabada l'acció per a la qual es necessitaven privilegis, sudoWn retorna l'usuari al seu grup corresponent. Per a què l'usuari pugui executar les comandes amb sudoWn, aquest prèviament ha d'haver estat afegit al grup sudoers.
Malgrat la utilitat de la comanda, tenim el risc de seguretat d'estar momentàniament en el grup d'administradors, amb plens poders per fer qualsevol cosa a la màquina. Si algun intrús aconseguís ficar al nostre compte un programa de backdoor o un altre tipus de malware, aquest programari podria aprofitar la situació momentània de comptar amb privilegis d'administrador per actuar lliurement.
Més informació:Superuser do for Limited accounts under Windows XP
http://sudown.mine.nu/
Presentat nou rellotge intel·ligent amb serveis de MSN per als Estats Units
El nou Smart Watch d'Abacus inclou més capacitat d'emmagatzematge i nous serveis de subscripció disponibles als Estats Units.
Tot i el fracàs comercial dels Wrist Watches basats en Palm OS, i l'escàs èxit que han recollit els Smart Watches basats en programari de Microsoft i serveis de MSN, Fossil (a través de la seva marca Abacus) continua insistint en presentar nous models d'aquests aparells, que han quedat pràcticament relegats a curiositats per a geeks*.
El nou Abacus Smart Watch 2006 inclou millores respecte a models anteriors. Per començar, s'ha duplicat la capacitat d'emmagatzematge de dades, s'ha millorat la vida de la bateria, i s'ha aconseguit una major rapidesa de càrrega i mostra dels continguts.
Juntament amb el rellotge, disposem dels serveis MSN gràcies a la inclusió en el preu del Smart Plan, mitjançant el qual tindrem en el nostre rellotge informació actualitzada sobre el temps atmosfèric, esports, horòscop, notícies generals o informació borsària entre d'altres. Existeixen altres opcions de serveis (naturalment amb diferent tarificació) que inclouen l'accés a missatgeria instantània mitjançant MSN Messenger des del nostre rellotge, o sincronització amb el calendari d'Outlook.
L'aspecte del rellotge és totalment personalitzable mitjançant petits plug-ins que podem descarregar-nos directament des del servei MSN Direct. Per a l'aspecte extern, Abacus compta amb cinc models diferents, dos d'ells metàl·lics.
Per tal de rebre tota la informació al nostre rellotge, en primer lloc haurem de residir en una àrea que disposi de cobertura per al servei MSN Direct, fet que ens limita a les grans àrees urbanes dels Estats Units. Un cop acomplert aquest requisit, el segon pas és registrar el nostre rellotge a la web de MSN Direct. La informació es rep per radiofreqüència, de la mateixa manera que un telèfon mòbil.
Més informació:Abacus Smart Watch 2006
http://www.msndirect.com/watches/abacus-smart-watch-2006.htmNota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/jun06/06-13AbacusPR.mspxAnàlisi molt complet del Smart Watch 2006 realitzat per CNET News
http://reviews.cnet.com/Abacus_Smart_Watch_2006_Green_fabric/4505-3512_7-31930454-2.html?tag=nav*
Nom que reben els fanàtics de les noves tecnologies
Youtube, l'èxit del vídeo per Internet
El lloc web que permet publicar vídeos i enviar la seva URL a qui vulguem per a què els vegin. Ha estat aprofitat des de per a fer bromes fins per a temes molt més seriosos.
La Web 2.0 té un punt de referència en aquesta plana d'èxit que permet fer el que uns anys enrere era impensable: publicar els nostres propis continguts de vídeo per a què siguin vistos en streaming per qualsevol persona a qualsevol lloc del món.
YouTube té una breu però intensa història al seu darrere; la companyia fou fundada al febrer de 2005 per tres ex-treballadors de PayPal (Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim), la companyia de pagaments en línia pertanyent al grup eBay. Immediatament, la jove companyia atreia l'interès d'inversors com la companyia de capital-risc Sequoia.
Tot i això, el taló d'Aquil·les de la companyia sembla ser el seu model de negoci, per a molts inexistent, i que es basa principalment en la venda d'espais publicitaris i l'ús de Google AdSense. Per als més crítics, l'única via de finançament visible és l'entrada de capital de companyies inversores, el que fa de YouTube un model de negoci inviable.
La tecnologia usada pel site és el Flash de Macromedia (ara part d'Adobe), però no ens haurem de preocupar a convertir les nostres creacions audiovisuals a l'esmentat format, doncs en el mateix procés de "pujada" (upload) del vídeo, els propis servidors de YouTube se n'encarreguen. Els formats en els quals podrem enviar els nostres vídeos són els més comuns: MPEG, AVI, MOV, i tots aquells emprats generalment per videocàmeres i càmeres integrades en telèfons mòbils.
Un altre aspecte pràctic de YouTube és la possibilitat d'inserir una pel·lícula en una plana web externa als seus servidors, malgrat que el fitxer resideixi físicament en ells. Això permet a bloggers i creadors de llocs web disposar de vídeo encastat a les seves pàgines.
Malgrat que la companyia prohibeix la pujada de material subjecte a drets de copyright, i de fet limita la mida dels vídeos que podem posar als seus servidors i la seva durada, no és estrany trobar de forma habitual, abundant material protegit com per exemple escenes de sèries de televisió o retalls de pel·lícules. En aquest sentit, YouTube ja ha tingut algunes topades legals amb productores i cadenes televisives.
La creixent popularitat de YouTube pot apreciar-se en unes xifres que no paren de créixer, i que a l'abril passat indicaven uns 35.000 vídeos nous al mes i un total de 30 milions de vídeos vistos. La principal competència a la què s'enfronta és Google Vídeo.
Més informació:YouTube - Broadcast Yourself
http://www.youtube.com/
Microsoft no corregirà greu forat de seguretat en Windows 98 i Me
En una actitud que ha estat criticada per uns, però que respon al cicle de vida dels dos veterans sistemes operatius de la companyia de Redmond, aquesta ha admès que no facilitarà pegats per tapar un forat de seguretat que permet l'execució de codi arbitrari a les màquines afectades, adduint per a això dificultats tècniques.
El passat abril, Microsoft va alliberar un pegat de seguretat molt important que solucionava una sèrie d'errades en el navegador Internet Explorer, errades que podien permetre la presa de possessió de la màquina afectada per part d'un atacant. La solució a aquests problemes es va disponibilitzar per a Windows 2000, XP i Server 2003 en les seves diferents variants, però no per a Windows 98 i Me malgrat la gravetat de les fallades.
El passat dia 8 de Juny la companyia de Redmond va actualitzar un dels seus butlletins de seguretat explicant el perquè de la decisió de no alliberar un pegat de seguretat tan important per als seus vells sistemes operatius, per als quals ja s'ha acabat el cicle de vida (fet que inclou la creació i alliberament d'aquest tipus de pegats), però que Microsoft fonamenta purament en motius tècnics.
Segons la versió oficial, els grans canvis realitzats entre la plataforma 98/Me i 2000/XP de Windows, fan que la darrera sigui més robusta però també més diferent de la primera. Els canvis necessaris per a la realització del pegat de seguretat sota Windows 98 i Me no poden ser realitzats sense afectar al rendiment del sistema, de forma que segons Microsoft és impossible assegurar que les aplicacions continuin corrent sobre els esmentats sistemes.
Alguns analistes independents han adduït motius comercials per a aquest comportament, al·legant que la companyia de Bill Gates està fent tot el possible per dificultar la vida als usuaris de Windows 98 i Me que encara queden per forçar la seva migració a Windows XP.
El fet cert és que, independentment de les dificultats tècniques o dels motius comercials, el cicle de vida d'aquests productes ha finalitzat, i Microsoft no està legalment obligada a proporcionar aquests pegats.
Més informació:Microsoft Security Bulletin MS06-015: Vulnerability in Windows Explorer Could Allow Remote Code Execution (908531)
http://www.microsoft.com/technet/security/bulletin/MS06-015.mspx
Detalls sobre possibles noves funcionalitats en el Mac OS X 10.5
Un Finder redissenyat que fa ús intensiu de la funcionalitat Spotlight, programari de virtualització i treball col.laboratiu sobre documents són algunes de les noves funcionalitats que podria incloure la propera versió del sistema operatiu d'Apple.
La publicació en línia MacOSXRumors (com el seu nom indica, especialitzada en els rumors sobre el sistema operatiu d'Apple) passa revista a algunes de les que podrien ser noves funcionalitats del Mac OS X 10.5, la propera encarnació de l'exitós sistema operatiu de la companyia de Steve Jobs, funcionalitats que haurien estat revelades per fonts internes de la companyia, naturalment sense identificar.
La primera és un nou Finder, basat totalment en Spotlight, la tecnologia de cerca que la companyia de Cupertino va introduir a la darrera versió disponible del seu sistema operatiu fins avui. La potència de Spotlight es basa en l'ús de metadades (dades que descriuen altres dades), que són els elements en els quals probablement es basarà l'ús de la interfície del Finder, la qual segons les indicacions de MacOSXRumors serà més ràpida.
La navegació entre carpetes i fitxers també serà més còmoda i més versàtil per als usuaris, de forma que es podran agrupar i veure els continguts d'una carpeta de més formes diferents a les què tenim ara.
Els metatags d'un fitxer (la informació que el sistema operatiu disposa sobre aquell arxiu) podran ser manipulats des del propi Finder, afegint comoditat i rapidesa a la gestió documental.
Programari de virtualitzacióNo em cansaré de repetir que una de les tendències més significatives en la computació d'avui en dia és la virtualització, executar aplicacions i fins i tot instàncies completes d'un sistema operatiu dins d'un altre programa que "l'enganya" per fer-li creure en realitat que s'està executant sobre un ordinador complet.
De fet, no sona molt estrany que Apple es decideixi per la inclusió de programari de virtualització en el seu sistema operatiu; la companyia de Cupertino ja és tota una experta en sistemes d'emulació en haver de permetre l'execució d'aplicacions compilades per als xips Motorola 68xxx sota PowerPC, i després amb les aplicacions de Classic sota Mac OS X (el suport per a les quals, per cert, desapareix en les versions per a processadors Intel del sistema operatiu).
Segons MacOSXRumors, el programari de virtualització del Mac OS X, conegut amb el nom en clau de Chameleon, permetrà a l'usuari crear màquines virtuals que executin els sistemes Windows, Linux o el propi Mac OS X. Aquesta tecnologia tindrà dues versions, la clienta i la servidora, les dues empaquetades amb les respectives versions client i servidor del sistema operatiu, i tampoc es descarta la possibilitat de què Apple les pugui vendre per separat.
La possibilitat de crear i poder executar màquines virtuals simulant processadors PowerPC és interessant, ja que permetria l'execució de la versió de l'OS X per a aquests processadors, més el programari que no acabés de funcionar del tot correctament amb l'intèrpret Rosetta.
Treball col·laboratiuUn dels cavalls de batalla d'ara i de sempre en la informàtica corporativa és el treball col·laboratiu, que diversos usuaris puguin editar un mateix document de forma simultània sense haver d'anar pel món amb còpies en disquet o altres mitjans d'emmagatzematge.
Fins ara, la funcionalitat de treball col·laboratiu sempre ha estat proporcionada des de les aplicacions, i no des del sistema operatiu. Apple vol trencar aquesta barrera, proporcionant no només aquesta funcionalitat a les aplicacions que integra en el sistema, si no també a les API's de programació, fet que permetrà al seu torn que les aplicacions desenvolupades per terceres parts puguin incloure funcionalitats de treball col·laboratiu en línia d'una forma molt simple.
Amb vista a l'usuari, aquesta funcionalitat serà -en el cas de ser certa la informació a la qual ha tingut accés MacOSXRumors- molt simple d'usar: simplement n'hi haurà prou amb declarar un document com a compartit o accessible per part d'altres, i a través d'Internet podrà ser accedit per altres usuaris del sistema.
La previsió d'Apple és la de llançar Mac OS X 10.5 en dates properes al llançament comercial de Windows Vista, per la qual cosa aquest podria suposar un seriós contendent per a la nova encarnació del Windows en l'àmbit corporatiu.
Alguna sorpresa més?Malgrat que MacOSXRumors no s'en fa ressò, en alguns cenacles de la Xarxa s'especula amb la possibilitat que, aprofitant el canvi d'arquitectura dels xips PowerPC als Intel, i amb això l'acostament en termes de semblança de maquinari entre els Macintosh i els PC's "de tota la vida", Apple pugui llicenciar el seu sistema operatiu a companyies fabricants de PC's.
Aquesta possibilitat és remota, donat en primer lloc el zel que Steve Jobs guarda amb les seves creacions, però els darrers moviments d'Apple -com la inclusió del programari Boot Camp per a instal·lar i executar Windows en un Mac- demostren que la companyia de Cupertino està trencant barreres respecte a les seves anteriors polítiques.
Segons alguns analistes, l'obertura del Mac OS X cap a altres màquines diferents d'Apple podria proporcionar-li a la companyia de Cupertino un augment de vendes i del seu parc de sistemes instal·lat.
Més informació:macosXrumors.com: Exclusive: Leopard to bring collaborative documents
http://www.macosxrumors.com/articles/2006/06/08/exclusive-leopard-to-bring-collaborative-documents/
Microsoft disponibilitza beta 2 de Windows Vista
Està oberta a tothom, no necessita una clau per activar-lo, però expira l'1 de juny del 2007.
Després d'alliberar la segona beta del seu proper sistema operatiu només per a professionals del sector informàtic a través de les seves xarxes MSDN (Microsoft Developer Network) i TechNet, ara la companyia de Redmond la fa disponible a tots els usuaris en forma d'imatge ISO per a DVD de lliure descàrrega. Per accedir a aquesta beta pública no cal passar pel programa de validació de Windows original, ni complir qualsevol altre requisit.
Una de les utilitats d'aquesta beta 2 de Windows Vista consisteix en provar si el nostre ordinador "aguantarà" l'execució del sistema operatiu, ja que si bé en un principi es preveia que el maquinari mínim necessari per a executar-lo seria més o menys el mateix que el Windows XP, aquests requeriments semblen haver variat, per la qual cosa es fa indispensable testejar la nostra màquina. Per a això, aquesta beta 2 inclou Windows Vista Upgrade Advisor, una petita aplicació que es pot executar en un equip amb Windows XP i que després d'escanejar la màquina, proporciona un informe fàcil d'entendre sobre els components de maquinari del sistema, les seves possibles incompatibilitats amb Windows Vista, i la forma de resoldre-les. Aquest programari es pot descarregar independentment de la descàrrega principal de Windows Vista beta 2.
Vista s'adapta a cada PC en funció de la potència del seu maquinari, de forma que Microsoft ha dividit les màquines en dues categories en funció de la seva potència per a executar el nou sistema operatiu: Vista Capable PC i Vista Premium Ready PC. Els primers executen les funcionalitats bàsiques del sistema, com ara la interfície gràfica sense tots els afegits visuals que pot oferir un PC de la categoria Premium.
El procés d'instal·lació, tal i com ja passava en versions de test anteriors del sistema, arrenca directament a l'entorn gràfic, sense passar per una fase en mode text com teníem amb Windows XP. Els assistents d'instal·lació han estat simplificats al màxim per tal de facilitar el procés a les persones amb menys coneixements informàtics.
La popular interfície gràfica que veiem des del Windows 95, amb la barra d'eines a la part inferior de la pantalla i el botó d'Inici a la banda esquerra de l'esmentada barra, no pateix grans canvis significatius, per la qual cosa un usuari amb experiència en versions anteriors del Windows no es sentirà perdut, però sí s'optimitzen alguns aspectes com la rapidesa amb la qual es desplega el menú d'Inici.
Windows Vista introduirà una nova arquitectura gràfica per a la seva interfície, anomenada Aero, i que permetrà optimitzar el rendiment visual del sistema en funció de la potència de la tarja gràfica de la màquina. Així, per exemple, en una màquina amb tarja de vídeo d'última generació, Aero mostrarà una sèrie de components i efectes com ara vores de finestra translúcides, que podran no estar presents en altres màquines amb gràfica menys potent.
Les recerques semblen haver-se convertit en l'obsessió de les principals companyies informàtiques, doncs el nou menú d'Inici del Windows (en el qual es canvia també la forma de presentar les aplicacions) inclou un cercador en local, és a dir, un quadre de text en el qual introduir criteris de cerca que hauran de complir els fitxers que vulguem localitzar. L'objectiu d'aquest quadre, a més de ser pràctic per a l'usuari, sembla fer-li ombra a Google en les recerques per al desktop local.
S'han introduït novetats en la forma de treballar amb finestres, com per exemple els thubnails (imatges en petit) del contingut de cada finestra que tenim plegada sobre la barra d'eines, i que es mostraran en passar sobre el corresponent botó. La combinació Alt+tabulador també ens mostra imatges en petit del contingut de les finestres.
Les capacitats gràfiques avançades també permeten rotar les finestres en certa mesura, acostant-se lleugerament al que fa l'entorn Looking Glass de Sun Microsystems.
En aquesta edició beta 2 de Windows Vista s'hi inclou també la famosa Sidebar, una barra vertical que es posiciona a la banda dreta de la pantalla i que aglutina diferents widgets amb funcions específiques. Tot i això, aquest element no ve activat per defecte, i sembla que la seva importància dins del sistema ha disminuït en els plans de Microsoft.
Més informació:Windows Vista Home Page
http://www.microsoft.com/windowsvista/default.aspxReview molt completa de Windows Vista Beta 2 realitzada per Arstechnica
http://arstechnica.com/reviews/os/vistab2.ars
Google Browser Sync: amb els vostres preferits a tot arreu
La nova eina gratuïta de Google permet disposar de les dades del nostre navegador web en qualsevol sistema que usem.
Molts internautes volen poder portar els seus preferits i altres dades de sessió dels seus ordinadors allà on vagin. És quelcom que a la pràctica es realitza bolcant els preferits a un fitxer HTML i recuperant-los des de la màquina a la qual estiguem treballant en cada moment, ja sigui mitjançant la importació del fitxer HTML als preferits del navegador amb el qual treballem, o bé amb l'obertura directa d'aquest fitxer com si d'una plana web més es tractés.
Google, des del seu laboratori d'investigació, ha trobat una solució molt més efectiva, que ens permet a més disposar de molt més que simplement els nostres preferits; sota el nom de Google Browser Sync es troba una extensió del navegador web Firefox que ens permet disposar en qualsevol màquina dels nostres preferits, historial de navegació, cookies persistents, finestres, pestanyes i claus d'accés desades.
El format d'aquesta aplicació és una extensió XPI del navegador, que en ser multiplataforma permet el seu ús sota qualsevol versió de Firefox a partir de la 1.5 en qualsevol sistema operatiu per al qual aquest hagi estat portat (Windows, Linux, Mac OS X, Solaris,...). La instal·lació i el seu ús són altament simples. L 'únic element indispensable serà disposar d'un "Google Account", que és on es desaran les nostres dades per sincronitzar entre diversos navegadors diferents. Per a crear un compte en Google Accounts en cas de no disposar-ne d'un, podem anar a
Google Accounts
https://www.google.com/accounts/ManageAccountUn cop instal·lada l'extensió, podrem indicar-li els elements a guardar en els servidors de Google i que posteriorment podran ser recuperats des de qualsevol màquina que disposi d'aquesta extensió instal·lada. La forma de funcionament consisteix en crear una "imatge" de l'estat del navegador en el moment que vulguem, de forma que puguem recuperar l'esmentada imatge en qualsevol màquina.
L'ús de Google Browser Sync podrà ser especialment pràctic per a persones que canvien molt de màquina i que treballen en entorns com ara cibercafès. Els problemes de privacitat són fàcilment resolubles si no guardem contrasenyes o cookies. Tot i això la pròpia Google no recomana el seu ús en ordinadors que siguin compartits amb altres usuaris, pel què la decisió final de si usar-lo o no queda en mans de cadascun de nosaltres.
Més informació:Google Browser Sync
http://www.google.com/tools/firefox/browsersync/index.html
Dell XPS M2010, un nou disseny d'ordinador
A cavall entre un portàtil i un sobretaula, aquesta màquina d'altíssimes prestacions està pensada per a convertir-se en el centre digital de l'oci domèstic, amb un disseny molt acurat i unes prestacions de somni.
Si tradicionalment ha estat Apple la companyia que ha acaparat tots els reconeixements en matèria de disseny dels seus ordinadors i gadgets electrònics, amb aquest nou ordinador Dell li ha passat la mà per la cara. Al seu aspecte futurista s'hi han d'afegir a més unes prestacions de bandera: processador Intel Pentium 4 Core Duo amb velocitats que oscil·len des dels 1,83 fins als 2,16 Gigaherços, 4 Gb. de memòria RAM DDR2, tarja de vídeo ATI Radeon X1800 amb 256 Mb. de RAM connectada a una pantalla de 20,1" , i dos discos durs de 120 Gb. cadascun.
La seva vocació multimèdia (de fet sembla clar que aquesta màquina està destinada a ser un centre d'oci de la llar) la confirma el seu sistema de vuit altaveus més subwoofer, l'entrada FireWire (adequada per a la connexió de videocàmeres), el lector multiformat de targes de memòria, webcam integrada, i l'ús del sistema operatiu Windows Media Center Edition a més del XP Professional.
Un disseny impol·lutL'aspecte que més destaca del XPS M2010 és el seu aspecte acurat. Nedant entre les aigües d'un portàtil i un sobretaula, sense arribar a ser l'últim, es pot plegar i transportar de forma còmoda i elegant, facilitant el seu transport entre habitacions d'una mateixa casa o bé entre diferents llocs de residència.
La seva combinació de colors negre brillant i platejat li confereix a més tot l'aspecte d'un electrodomèstic més dels anomenats "de línia gris", com ara un vídeo VHS, un televisor, o un reproductor/gravador de DVD.
La càmera web es troba integrada en l'aparell, a la part superior de la pantalla, de la mateixa manera que als ordinadors portàtils com el Sony Vaio o els iMac's d'Apple.
El nou ordinador de Dell disposa a més de comandament a distància per controlar totes les seves funcions de reproducció d'àudio i vídeo d'una forma còmoda des del sofà del nostre menjador o sala d'estar.
Aquesta excel·lent màquina té un preu a l'alçada de les seves prestacions: 3.500 dòlars. Un factor que dissuadirà sense cap mena de dubte a molts potencials compradors davant l'inferior cost d'una màquina equivalent d'Apple, l'iMac.
Més informació:Dell XPS M2010 Product Details
http://www.dell.com/content/products/productdetails.aspx/xpsnb_m2010?c=us&l=en&s=bsd&cs=04
Google presenta software per programar en AJAX
És gratuït i permet convertir classes de Java en fitxers HTML i Javascript que composen la nostra aplicació web, treballant amb el nostre IDE habitual.
Ajax és el darrer crit en programació web, una fusió de tecnologies com l'HTML, CSS (Cascading Style Sheets), o DOM (Document Object Model), que permet la creació d'aplicacions altament interactives basades en la Web. És també l'eina que està permetent a Google fer realitat el concepte que fa uns anys va impulsar Sun Microsystems amb la seva filosofia "The network is the computer", gràcies a aplicacions com Google Talk integrat en Gmail, el seu processador de textos en línia o el més recent full de càlcul.
Essent famosa per les seves eines gratuïtes i per facilitar una alta interacció amb els seus productes, era lògic pensar que Google també facilitaria d'una forma o altra la vida dels programadors, i així ha estat mitjançant la introducció del seu Web Toolkit.
Google Web Toolkit (GWT) consisteix en una eina que permet als programadors en Java convertir les seves classes a mòduls HTML i Javascript compatibles amb la gran majoria de navegadors del mercat gràcies a l'ús d'estàndards oberts amb els quals treballen la majoria d'aquests programes.
El nou programari de Google, que consisteix realment en un compilador, permet al programador treballar amb el seu IDE preferit, passant després a convertir el seu programa en una sèrie de planes HTML i Javascript que poden ser pujades a qualsevol servidor.
GWT també inclou una sèrie d'elements gràfics d'interfície d'usuari, anomenats Widgets, que es disposen dins d'elements contenidors anomenats Panells.
Web Toolkit també facilita al programador la reutilització del codi font en forma de mòduls per a altres projectes, i naturalment Google ha disposat una sèrie d'ajudes en línia en el lloc web del producte.
Més informació:Google Web Toolkit - Build AJAX apps in the Java language
http://code.google.com/webtoolkit/
Google presenta full de càlcul en línia
Al costat del processador de textos Writely recentment adquirit per la companyia del cercador, aquesta aconsegueix el que tothom esperava: una oferta de productes capaç de competir amb Microsoft.
Sembla que la idea de Google per a la computació del futur està basada en el famós eslògan de Sun Microsystems "the network is the computer" (la xarxa és l'ordinador), per permetre als usuaris que treballin amb les seves dades independentment d'on es trobin. Si primer fou Gmail, després Google Talk i Calendar entre altres eines, per arribar al processador de textos Writely, totes elles aplicacions que ens permeten gaudir-ne independentment de l'ordinador i el lloc des d'on ens connectem, ara arriba el full de càlcul que ve a complementar al processador de textos ja existent.
Ja des de l'acord signat amb Sun Microsystems, la vox populi va especular amb la possibilitat d'una adaptació de la suite ofimàtica OpenOffice/StarOffice per al seu funcionament en línia, de forma que pogués competir amb el totpoderós Office de Microsoft. Els rumors eren tan forts que la pròpia Google va haver de sortir al pas per a desmentir-los. Tot i això, sembla que finalment la suite ofimàtica en línia de la companyia ha sortit a la llum, malgrat que ha seguit un camí diferent al què tothom esperava.
La nova Google Spreadsheets es troba de moment només en fase de proves i amb un nombre de convidats bastant limitat, pel què cal inscriure's usant l'adreça de correu de Gmail i la corresponent contrasenya, i esperar durant un periode de temps incert.
Tècnicament, l'aplicació està basada en AJAX, el llenguatge de programació que amalgama diverses tecnologies de la Web per oferir a l'usuari més gran interactivitat, i permet obrir i desar fitxers en els formats XLS (propi de l'Excel de Microsoft i un estàndard "de facto" entre els fulls de càlcul) i CSV (camps delimitats per comes).
Un dels aspectes més cridaners de l'aplicació és la possibilitat de treballar en grup sobre un únic full de càlcul, de forma que diverses persones puguin editar-la simultàniament, de la mateixa manera que Google ja va fer amb el seu processador de textes. El treball col.laboratiu és ara per ara un dels cavalls de batalla de les mitjanes i grans empreses.
Per a poder editar un full de càlcul de forma col.laborativa només cal que la persona que la va crear inclogui l'adreça de correu electrònic dels usuaris que vulgui que tinguin accés a l'esmentat full. Durant l'edició, tots els usuaris tenen accés a Google Talk, de forma que poden parlar sobre els canvis a introduir.
Més informació:
Google Spreadsheets
http://spreadsheets.google.com/
Microsoft introduirà canvis en Windows Vista i Office 2007 per tal d'evitar un contenciós legal amb Adobe
La companyia de Bill Gates es mostra convençuda de què Adobe anirà als tribunals, però intentarà evitar-ho eliminant la possibilitat de gravar documents directament als formats PDF i XPS.
Microsoft ha introduït una nova funcionalitat a l'Office 2007 que permet desar els documents en format PDF, una de les opcions més demanades pels usuaris de la seva suite ofimàtica segons la companyia. A més, la companyia de Redmond també ha introduït en el nou Office i en el seu futur Windows Vista un nou format de paper digital, l'anomenat XPS, que intenta competir amb el PDF d'Adobe.
Això sembla que no li ha fet gaire gràcia a la companyia fabricant del famós Acrobat Reader, que ha sol·licitat a Microsoft que retiri aquesta funcionalitat del seu paquet ofimàtic, o bé que la faci pagar als seus usuaris. Sota el que aparentment és simplement una guerra comercial es pot amagar en realitat una contesa per a tenir l'estàndard regnant en el món dels documents electrònics.
Tot el tema s'ha destapat després de què ambdues companyies negociessin durant els darrers mesos per evitar haver d'anar davant dels tribunals. Aquesta setmana passada les converses es van trencar sense haver arribat a cap punt d'acord, per la qual cosa Microsoft ha decidit de forma unilateral introduir canvis en els seus dos propers productes per tal de calmar a Adobe.
Els canvis són simples: s'eliminaran les opcions de desar com a PDF i com a XPS que vénen de sèrie amb l'Office 2007, i es disponibilitzaran només com a plug-in per a descàrrega dels usuaris. Les opcions per a imprimir a un document XPS que havia de tenir Windows Vista també seran eliminades, malgrat que el subsistema per a gestió de documents en l'esmentat format encara es trobarà en Vista. Els integradors de sistemes i fabricants d'ordinadors que treballin amb el sistema operatiu de Microsoft podrien incloure o no les funcionalitats de treball amb documents XPS segons volguessin. Amb això, Microsoft espera apaivagar prou a Adobe com per a què aquesta darrera no recorri a la justícia.
Tot i això, la companyia de Bill Gates afirma que ha de tenir dret a incloure l'opció de guardar un document en el format PDF en els seus productes ja que aquesta es troba disponible en la competència.
Efectivament, OpenOffice inclou la possibilitat d'exportar un document al format d'Adobe de forma nativa, no havent de recórrer a la instal·lació d'aplicacions de terceres parts i a l'ús d'impressores virtuals. També el sistema operatiu Mac OS X es basa en la tecnologia PDF, permetent a totes les aplicacions que corren sobre ell imprimir un fitxer a l'esmentat format.
