Microsoft i Intel donen el seu suport a l'HD-DVD com a successor de l'actual DVD
La decisió del gegant de Redmond podria estar motivada per la competència que la PlayStation 3 de Sony -equipada amb un lector de Blu-ray Disc, la competència de l'HD-DVD- suposarà per a la seva pròpia videoconsola de nova generació, la Xbox 360.
Els actuals DVDs ja tenen successor. El problema és que, com passa a vegades en això de les noves tecnologies, té més d'un successor o, més pròpiament dit, més d'un candidat a successor. En concret són dos: per una banda l'HD-DVD (High Density Digital Versatile Disc) i per l'altra el Blu-ray Disc. Ambdós tenen els seus avantatges i inconvenients, ambdós disposen d'empreses que els recolzen i iniciatives que intenten potenciar el seu ús en el mercat, però aquesta setmana l'estàndard HD-DVD ha rebut un impuls molt important amb l'anunci de dues empreses punteres en el sector de la informàtica com són Intel i Microsoft que li donaran el seu suport.
L'HD-DVD ha estat creat per Toshiba, i usa un disc de mida estàndard de 12 centímetres (el mateix dels actuals CDs i DVDs). A banda de la seva companyia creadora, Toshiba, compta també amb el suport de Nec, Sanyo i algunes de les "majors" de Hollywood -les principals productores-. La seva capacitat és de 15 Gigabytes per a un disc d'una sola capa, 30 Gb. per a un disc de doble capa, i Toshiba ha anunciat que està treballant en un disc de triple capa amb capacitat per a 45 Gb. La seva fabricació és simple i no gaire cara, doncs només implica canviar lleugerament el procés de fabricació dels actuals DVDs. En el 2003, el DVD Forum va decidir en votació i per un estret marge que aquest format serà el successor del DVD.
Per una altra banda tenim al Blu-ray Disc, creat per la Blu-ray Disc Association, organització liderada per Sony i Philips. Disposa de més capacitat que l'HD-DVD, essent aquesta de 25 Gigabytes en una sola capa i 50 en les unitats de doble capa, gairebé el doble que el seu directe competidor. A més, s'està treballant en discs amb 100 i 200 Gb. de capacitat, amb múltiples capes d'emmagatzemament. És el mitjà d'emmagatzemament que equipa a la PlayStation 3, la videoconsola de Sony que encara no ha sortit al mercat. L'únic problema és que el seu procés de fabricació és més complicat que el de l'HD-DVD, i necessita grans canvis respecte al DVD actual, redundant en un major cost econòmic.
Microsoft i Intel han apostat per l'HD-DVD. La decisió de Microsoft pot haver estat deguda en gran mesura al fet que bona part dels seus rivals comercials -i, tal i com està el món de la informàtica, enemics aferrissats- han apostat pel Blu-ray Disc, com la mateixa Sony, Apple o Sun Microsystems. També és probable que en la presa d'aquesta decisió hagi influït el fet que algunes de les productores i distribuïdores de continguts més importants donen el seu suport i s'alineen amb l'HD-DVD, fet que assegura la disponibilitat de contingut per a aquestes unitats. En contra, el Blu-ray Disc no gaudeix de suports tan importants entre la indústria dels continguts audiovisuals.
Més informació:Microsoft and Intel Back HD DVD as Next-Generation High-Definition DVD Format of Choice
http://www.microsoft.com/presspass/press/2005/sep05/09-26HDDVDPromotionGroupPR.mspx
Palm es desvincula definitivament de l'exclusivitat amb la plataforma Palm OS
El nou model de smartphone Treo 700w funciona amb Windows Mobile, trencant d'aquesta forma el "monopoli" del Palm OS sobre els dispositius de l'antiga PalmOne. Pot ser el principi de la fi per al Palm OS?
Fa unes setmanes es va especular amb la possibilitat de què el proper dispositiu smartphone de la companyia Palm funcionés amb Windows Mobile. La notícia, sense més importància si fos una altra la companyia implicada, ha tingut molta més difusió tractant-se de Palm, l'antiga PalmOne, fabricant de dispositius de mà basats -fins ara- exclusivament en el sistema operatiu Palm OS. A més, aquest sistema operatiu ha anat perdent quota de mercat des de fa anys, fins arribar al punt que el seu rival directe (el Windows Mobile de Microsoft) ha capgirat la balança al seu favor, equipant a més equips de mà venuts.
Palm ha trencat la tradició no escrita, sent-li "infidel" a PalmSource amb el seu nou dispositiu Treo 700w, una combinació de telèfon mòbil i PDA, un d'aquests aparells als quals es pot anomenar smartphone, perquè el sistema operatiu que incorpora no és l'habitual Palm OS, si no la darrera versió del Windows Mobile.
Això pot ser un cop molt dur per al sistema operatiu Palm OS, que s'afegeix a una altra notícia, preocupant en certa forma: l'adquisició de PalmSource per la companyia japonesa Access, que podria posar fi al desenvolupament del Palm OS tal i com el coneixem ara o bé estancar-lo al mercat japonès, malgrat que depenent de l'estratègia adoptada pel nou propietari, també podria suposar una revitalització del sistema. En qualsevol cas, l'efecte psicològic entre els actuals usuaris i els futurs clients potencials de veure al fabricant de dispositius Palm apostar pel seu rival més directe, pot ser devastador i suficient per dur-los a apostar per la plataforma de Microsoft. Només aquest estiu els dispositius basats en Windows Mobile han aconseguit superar en vendes als dispositius basats en Palm OS, que ostentaven des de feia anys la primera posició al mercat.
Segons algunes informacions sorgides els darrers mesos, el futur del Palm OS sembla ser migrar el seu nucli a Linux mantenint la interfície d'usuari actual.
Aquest moviment també pot significar el canvi d'orientació de Palm, de ser una empresa constructora de dispositius basats en Palm OS a ser una companyia de maquinari, que treballa i basa els seus projectes i dissenys en el sistema operatiu que s'ajusta més bé a les necessitats del moment, l'aparell i els clients.
El nou Treo 700w disposarà de Windows Mobile 5.0 amb les versions per a dispositius mòbils de la suite Office, el navegador web Internet Explorer i el client de correu electrònic Outlook amb accés directe a servidors Exchange 2003.
La nova línia de productes Palm -anunciada en roda de premsa conjunta per Palm, Microsoft (Bill Gates en persona va fer acte de presència) i Verizon- sortirà a la venda a principis del 2006.
Més informació:palmOne - Palm and Microsoft Join to Bring the Palm Experience to Windows Mobile
http://www.palm.com/us/company/pr/news_feed_story.epl?reqid=760974
Microsoft es reorganitza en tres divisions
La companyia de Redmond es reorganitzarà en tres divisions amb l'objectiu de funcionar millor i més ràpidament a nivell intern i de cara als seus clients.
Les tres noves divisions de Microsoft seran:
- Plataformes i serveis, que s'encarregarà del sistema operatiu Windows, el programari per a servidors corporatius i el programari per a la plataforma online MSN.
- Negocis, que naturalment tocarà tot allò relacionat amb el programari per a empreses i els serveis associats.
- Entreteniment i dispositius, que neix de la fusió dels antics departaments d'entreteniment i programari domèstic per una banda i dispositius mòbils i encastats per una altra. S'encarregarà de proporcionar dispositius multimèdia i continguts als usuaris corporatius i domèstics.
Cadascuna d'aquestes noves divisions es regirà sota les ordres del seu propi president. "Aquests canvis estan dissenyats per dur a les nostres unitats de negoci a una via que potencia la presa de decisions i la velocitat d'execució d'aquestes, mentre ens ajuda a continuar proporcionant la mena de productes i serveis que demanen els clients", ha declarat pel que fa a aquesta reorganització Steve Ballmer, CEO de Microsoft.
La decisió d'unir en una mateixa divisió als departaments de desenvolupament del sistema operatiu Windows i dels serveis online de MSN es deu, segons Microsoft, a la necessitat de fer front a Google i Yahoo!, companyies que lluiten contra Microsoft per aconseguir l'hegemonia dels seus serveis a Internet.
L'anunci de la reorganització també ha servit per donar a conèixer la data de jubilació de Jim Allchin, actual co-president del Grup de Productes de Plataforma i Serveis de Microsoft, i tot un nom propi a Redmond i a la indústria informàtica actual. Allchin es jubilarà de Microsoft a finals del 2006.
Més informació:Microsoft Realigns for Next Wave of Innovation and Growth
http://www.microsoft.com/presspass/press/2005/sep05/09-20ExecChangesPR.mspx
Creada associació per a estandarditzar i promoure l'ús de les distribucions Linux basades en Debian
El principal objectiu de la Debian Common Core Alliance és la creació d'unes especificacions basades 100% en el nucli de Debian i que al mateix temps compleixin amb les normes LSB (Linux Standard Base) del Free Standards Group.
Debian és més que una simple distribució de GNU/Linux, és la base sobre la qual es desenvolupen moltes altres distribucions com per exemple Ubuntu. Però a més, Debian gaudeix de fama de ser la distribució més lliure pel seu contracte social, que garanteix entre altres punts que en aquesta distribució s'emprarà només programari que compleixi amb els preceptes del programari lliure. Basant-se en això es construeix la distribució Debian pròpiament dita, que és agafada per altres empreses o organitzacions com a base per a les seves pròpies distribucions, personalitzant-la i afegint-li nou programari.
La Debian Common Core Alliance (DCCA) és una organització l'objectiu de la qual és estandarditzar aquesta base Debian amb una sèrie de normes a seguir i una certificació, a més de promocionar la seva adopció en el sector empresarial amb una sèrie de productes i serveis. En cap cas la DCCA crearà una distribució, si no unes normes per a certificar les distribucions dels fabricants.
Aquest estàndard no va en contra de Linux Standard Base, ni s'intenta imposar com a alternativa, si no més aviat col·laborar i estar dins d'aquest. Tot i això, i estranyament, les empreses que consten com a fundadores i principals pilars de la DCCA no són cap de les que consten com a suport de LSB: Knoppix, Xandros, UserLinux, Progeny, Linspire i l'espanyola LinEx entre d'altres.
L'avantatge d'un estàndard lliure recolzat per diversos fabricants com és la DCCA és que l'usuari no depen d'un proveïdor de programari concret, si no que els seus programes, en complir amb l'estàndard, poden funcionar sota les distribucions de qualsevol de les companyies membre de l'organització.
La primera versió de l'estàndard DCCA s'espera per a finals de setembre/principis d'octubre.
Més informació:DCC Alliance
http://www.dccalliance.org/
Opera "s'allibera"
La versió gratuïta del navegador, fins ara finançada amb publicitat, elimina aquesta darrera característica per a competir en les mateixes condicions amb Firefox i Internet Explorer.
Opera ha publicat aquesta setmana una nova revisió del seu navegador web que inclou com a principal novetat el fet que prescindeix de les tradicionals cibertires publicitàries que fins ara permetien a la companyia guanyar alguns diners amb els usuaris del seu programa. Els usuaris que no volguessin veure la cibertira en el seu navegador podien optar per pagar una llicència a la companyia Opera que llavors els proporcionava una versió del programa sense cibertires.
A partir d'ara tot això canvia i Opera ja es pot descarregar gratuïtament sense cap mena de cibertira per a tothom. Malgrat tot, Opera continuarà proporcionant assistència tècnica amb el pagament previ -això si, només en Anglès- als usuaris que ho vulguin. Aquesta assistència tècnica cobreix la instal·lació del navegador, migració des d'altres navegadors, personalització del programa i solució de problemes en general, i és un servei que està disponible per a les plataformes Windows, Linux i Mac OS X.
Oficialment, Opera s'ha convertit en gratuït a causa del gran èxit del navegador entre el públic, malgrat que el més probable és que s'hagi fet aquest moviment per a poder competir d'igual a igual amb el navegador Firefox i acostar-se així una mica més a l'Internet Explorer de Microsoft en el que a quota de mercat es refereix. I és que sense cap mena de dubte la presència d'una cibertira a la finestra del navegador ha dissuadit a molts usuaris d'instal·lar-lo i usar-lo.
Opera és un navegador web multiplataforma que es troba disponible per als principals sistemes operatius del mercat -Windows, Linux i Mac OS X- a més de per a alguns sistemes no tan coneguts -FreeBSD, QNX,...- i fins i tot per a dispositius mòbils -telèfons Nokia, Sony Ericsson,...-. Entre les funcionalitats incloses en el programa per a ordinadors de sobretaula i portàtils podem destacar el bloqueig de finestres pop-up, la navegació en pestanyes (tabbed browsing), el cercador integrat a la interfície d'usuari, client d'e-mail, d'IRC i lector de feeds RSS. Opera sempre ha gaudit entre els analistes i el gran públic que el coneix de fama de seguretat, estabilitat i rapidesa.
Més informació:Opera
http://www.opera.com/
La ICANN aprova el domini .CAT
La vella aspiració de la comunitat catalanoparlant, disposar d'un sufix de domini propi a Internet, es va materialitzar aquest passat divendres dia 16 amb l'aprovació del domini.cat per part de la ICANN, l'organització reguladora dels dominis d'Internet.
Durant els darrers anys, la principal reclamació dels internautes dels Paisos Catalans ha estat la de disposar d'un domini propi i identificatiu com a comunitat cultural i lingüística. Dues han estat les propostes per a tenir un domini propi: .ct i .cat . La primera -emmarcada dins d'una iniciativa amb més àmbits d'actuació-, centrada al Principat de Catalunya, aposta per un sufix de domini que respongui a l'àmbit polític i social del Principat, afegint-s'hi també per a alguns la Catalunya Nord i la Franja de Ponent. El sufix .cat, però, respon a tots els territoris de parla catalana i no només el Principat, ja que la ICANN l'ha aprovat com a identificador de la comunitat cultural i lingüística de parla catalana.
De fet, és el primer cop que la ICANN aprova un domini identificatiu d'una comunitat cultural i lingüística, i això s'ha produït mercès al gran suport ciutadà que la iniciativa en favor del punt cat ha rebut i a què l'organització internacional ha avaluat molt positivament l'existència de la comunitat lingüística i cultural de parla catalana com una comunitat ben definida i representada.
L'obtenció del punt cat ha estat possible gràcies als anomenats dominis esponsoritzats (sponsored), i que responen a les necessitats d'un col·lectiu determinat.
Dins de pocs mesos, potser fins i tot a finals d'aquest any, els particulars i empreses ja podran registrar els seus dominis .cat . L'Associació PuntCAT, creada el 23 novembre del 2001, es reconvertirà en la Fundació PuntCAT, que serà l'encarregada de gestionar els registres del domini.
Més informació:CAT - .Campanya per un domini .CAT
http://www.puntcat.org/ADD.CT, Associació per a l'homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT
http://www.add-ct.info/
Internet Explorer més segur que Firefox?
Aquesta polèmica pregunta, formulada des de la presentació del navegador del projecte Mozilla, ha tingut també des de llavors nombroses respostes en un o altre sentit, però aquests darrers dies han vist la llum diversos documents que aporten més llenya al foc de la polèmica.
El de la seguretat és un dels camps del món de la informàtica que actualment està acaparant la major part de l'atenció de la indústria i els usuaris. En un context com el que tenim actualment en què una Internet mitjanament segura facilita la feina de spammers, virii (programadors de virus), crackers i altres amenaces diverses, no és un tema trivial la seguretat del browser web que triem per navegar per la Xarxa. Opera, Safari, Konqueror... són noms més o menys familiars, però que per una o altra raó no competeixen o no poden competir en igualtat de condicions amb el navegador líder indiscutible, l'Internet Explorer de Microsoft.
L'únic navegador web amb suficient projecció entre els usuaris i quota de mercat per a fer-li front amb possibilitats a l'Internet Explorer, és el Firefox de la fundació Mozilla i hereu indirecte de l'antic Netscape. Estant així les coses, és lògic que la discussió sobre la seguretat comparada d'ambdós programes no sigui un tema trivial.
Des del principi, Firefox va publicitar la seva més gran seguretat com a un dels seus principals avantatges per tal de guanyar usuaris, enfront dels nombrosos problemes i forats de seguretat que presentava l'Internet Explorer. Tot i això, l'afirmació d'un Firefox més segur enfront de l'Internet Explorer ha quedat en dubte aquests darrers mesos amb un ventall d'avisos de forats de seguretat que, segons algunes fonts, ha superat al nombre de fallades trobades en el navegador de Microsoft.
Malgrat tot, la seguretat que proporciona un navegador web no només ve marcada pel nombre de forats que li són descoberts, si no també per la possibilitat d'explotar-los en un entorn real. Per exemple, si es descobreix una fallada en un navegador web que per a explotar-la s'ha de tenir accés a la màquina física on està instal·lat i que és impossible fer-ho a través d'Internet, aquest forat tindrà a la pràctica poques conseqüències.
Els anomenats exploits són els programes que aprofiten els forats de seguretat per a realitzar accions pernicioses com ara execució de codi arbitrari o escalada de privilegis. Realment el més important és l'existència d'aquests exploits, amb quina rapidesa es disseminen per la Xarxa i amb quina rapidesa es corregeix l'errada que aprofiten. I en això, i segons algunes estadístiques, l'Internet Explorer avantatja al Firefox amb menys exploits circulant per la Xarxa. A més hem de comptar també amb una quantitat variable d'exploits que aprofiten fallades no conegudes públicament, i que són de circulació limitada en certs cercles d'Internet.
Com era d'esperar, la publicació d'aquestes estadístiques ha provocat enrenou i una pluja de crítiques contra les quals s'han hagut de defensar els seus autors explicant el mètode en el qual s'han basat per dur a terme els seus informes.
El darrer cas d'aquesta polèmica ha estat provocat per un article publicat recentment a ZDnet.
Més informació:Is the Firefox honeymoon over? | George Ou | ZDNet.com
http://blogs.zdnet.com/Ou/?p=103Firefox vs IE: Is two greater than five?
http://yahoolian.dyndns.ws:3000/articles/2005/09/17/firefox-vs-ie-security
Trust Rank el futur substitut de PageRank a Google?
El nou algoritme voldria acabar amb la plaga del spam en els cercadors.
PageRank és l'algoritme emprat actualment per Google per a ordenar els resultats d'una cerca. Fou creat pels fundadors de Google, Larry Page i Sergey Brin quan estaven a la Universitat de Stanford, el 1998. Es basa en considerar que si un plana A té un enllaç a la plana B, això es pot considerar com a un vot positiu que la plana A li dóna a la plana B. Quants més vots positius rebi una plana, més amunt es trobarà a la llista de resultats i, per tant, més possibilitats tindrà de ser visitada.
El sistema també té en compte la importància de les planes des de les quals es fan els enllaços en el propi rànquing de Google, de manera que el "vot" que dóna una plana ben posicionada és més important que el "vot" que atorga una plana no tan ben situada.
El principal problema del sistema PageRank és el Spam a les planes web. Com en el correu electrònic no desitjat, aquesta pràctica consisteix en fer arribar a l'internauta publicitat no reclamada, però a diferència de l'e-mail, on el spammer té l'adreça del receptor, en el spam per web s'ha de fer arribar l'internauta a la plana publicitària. Això s'aconsegueix creant altres planes que apuntin a la web on està l'anunci per tal que pugi en el seu rànquing del Google.
TrustRank és una nova tècnica ideada per a separar de forma semiautomàtica les planes web legítimes de les que només són Spam. Per a això es basa en l'avaluació manual per part d'una persona d'un nombre limitat de planes, a partir de les quals es segueixen els enllaços que contenen per així anar descobrint i classificant més planes. Des de Google s'afirma que és possible filtrar el Spam d'un percentatge significatiu de la web prenent com a base només 200 sites.
Per a corregir la possible "degradació" en la qualitat dels resultats que sorgeix a mesura que ens allunyem de les webs seleccionades per humans, l'algoritme TrustRank disposa d'una sèrie de mesures correctores que tenen en compte la llunyania entre la plana analitzada i les planes "llavor" o, dit d'una altra manera, compten el nombre de salts que es donen des de les planes originals fins arribar a la plana que estiguem analitzant.
Al mateix temps, una web considerada com a Spam per TrustRank no només no comptarà com a vot positiu per a les planes a les què enllaça, si no que ho farà com a vot negatiu.
Només queda per veure si els vots negatius seran aprofitats per desaprensius per a realitzar un "spam al contrari", enfonsant en la classificació del Google a planes legítimes amb només enllaçar-les des de les seves planes de Spam.
No s'ha fet públic encara que Google es canviï definitivament a TrustRank ni en quines dates ho faria, però la companyia nord-americana ja hauria obtingut la marca registrada sobre el nom del nou algoritme.
Més informació:Sobre Page Rank
http://www.google.com/technology/Combating Web Spam with TrustRank
http://dbpubs.stanford.edu:8090/pub/showDoc.Fulltext?lang=en&doc=2004-17&format=pdf&compression=&name=2004-17.pdf
Abandonen el desenvolupament d'un emulador de PSP
L'autor al·ludeix a amenaces de portar-lo a judici.
Fa alguns dies s'anunciava amb gran ressò a Internet que a principis d'aquest vinent octubre estaria disponible al mercat un emulador de PSP (Portable PlayStation) multiplataforma -en aquest cas per a Windows, Mac OS X i Linux-. Desgraciadament per als més amants de la videoconsola portàtil de Sony, el desenvolupador d'aquest programari s'ha vist obligat a abandonar la tasca que estava realitzant després de què l'amenacessin de portar-lo a tribunal.
Matt Fazzer, el seu desenvolupador, no ha donat detalls sobre el tema, tret que aquestes amenaces li van arribar per correu electrònic.
De l'emulador no n'ha quedat cap rastre; la seva plana web ha estat tancada, i no es pot trobar ni tan sols en algun sistema d'intercanvi d'arxius -almenys en els que ha consultat la redacció d'iMàtica-. Tot i això, sembla que una altra iniciativa d'emulació de la PSP s'està obrint pas a la Xarxa, malgrat que aquest cop amb format comercial i orientada a desenvolupadors de videojocs.
Més informació:PSPemu Abandoned...Sorry!
http://mattfazzer.bl.am/PSP EMU Sony PSP Emulator PSPemu
http://www.pspemu.com/
Symantec culpa de l'augment del nombre de vulnerabilitats al programari lliure
Segons un recent estudi sobre seguretat presentat per Symantec, el temps que es triga en corregir una vulnerabilitat ha passat dels 30 als 54 dies, i la culpa d'això és del programari lliure i, més concretament, de projectes com Firefox.
Aquesta afirmació de la multinacional dedicada a l'elaboració de productes de seguretat informàtica és justificada per la mateixa al·ludint al fet que els projectes de programari lliure no tenen la pressió comercial darrera seu que els impulsi a corregir els forats de seguretat en el menor temps possible.
Cada sis mesos Symantec publica un informe sobre els principals problemes de seguretat a Internet, presents i futurs. Aquest darrer informe, presentat el dilluns dia 19 de setembre i que analitza el període que va des de l'1 de gener fins al 30 de juny, revela un canvi en l'objectiu, l'estratègia i els mètodes emprats en els atacs a través de la Xarxa de xarxes.
L'objectiu primari dels crackers -que és com s'anomena als hackers que tenen males intencions- ha passat de ser la gran indústria i les grans corporacions a la mitjana i petita empresa i els usuaris particulars. També ha canviat l'objectiu: si abans i en un percentatge força alt era només molestar i demostrar els coneixements tècnics de l'atacant, ara la majoria dels atacs busquen el profit econòmic de l'atacant o de qui el contracta per mitjà de tècniques de phishing o robatori d'identitat.
Les tècniques d'atac també han canviat per tal d'adaptar-se al nou objectiu; així, els atacs a aplicacions web, l'ús de bot networks -consistents en xarxes d'ordinadors d'usuaris "segrestats" i que es lloguen per part dels seus segrestadors per a la realització d'atacs DDoS o d'altres classes- per a robar informació i els atacs a navegadors s'han posat a l'orde del dia i és probable que vagin a més.
I precisament sobre el punt dels atacs a navegadors s'escriu també la plana més polèmica de l'informe, doncs Symantec carrega directament contra el programari lliure i, en concret, contra el projecte Mozilla, responsabilitzant-lo de què la mitjana de temps per a posar pegats a un forat de seguretat en un browser hagi pujat des dels 30 als 54 dies.
Per justificar la seva afirmació, Symantec addueix que els projectes d'aquesta mena no senten la mateixa pressió que pot sentir una empresa comercial per a llançar la correcció del forat de seguretat el més ràpidament possible. La polèmica, doncs, està servida.
Però Symantec no es queda només en això, doncs també afirma que en els primers sis mesos del 2005 Firefox ha patit més vulnerabilitats que l'Internet Explorer, concretament 25 contra 13 del navegador de Microsoft. La gravetat de les fallades descobertes en el Firefox també ha estat superior, un 72% del total de fallades del navegador del projecte Mozilla foren considerades greus, contra un 62% per a l'Internet Explorer, deu punts percentuals per sota del seu rival open source.
Aquesta darrera afirmació entra molt en línia amb una recent polèmica que s'ha estès per la Xarxa sobre quin navegador és més segur, si l'Internet Explorer o el Firefox.
Finalment, destacar l'augment en l'ús del codi maliciós modular, que s'actualitza a través d'Internet. Aquest augment és significatiu, doncs podria voler dir que els atacants poden estar evitant ser detectats per comprometre un sistema mitjançant l'obertura de portes del darrera en un sistema infectat o la seva implantació en un equip quan l'usuari visiti un lloc web determinat.
Més informació:Symantec Internet Security Threat Report
http://enterprisesecurity.symantec.com/content.cfm?articleid=1539
El Free Standards Group allibera les especificacions de LSB 3.0
Canvis menors per a una especificació que sembla haver madurat.
Linux Standard Base (LSB) és un estàndard basat en l'especificació POSIX i creat per una sèrie de distribucions Linux i companyies productores de programari importants dins del món de GNU/Linux sota l'empara del Free Standards Group (FSG) per tal de mantenir un criteri comú de construcció d'una distribució, de forma que el programari creat per petites empreses o programadors independents pugui funcionar correctament sobre qualsevol distribució que compleixi amb l'estàndard LSB. De fet, i sense aquest estàndard o un d'equivalent, Linux es podria fraccionar en diferents variants incompatibles entre elles igual al què li va passar al Unix en els seus primers temps d'existència. Les companyies que vulguin certificar els seus productes conforme compleixen les normes LSB han de passar una sèrie de proves.
LSB és un estàndard dirigit a tothom, però especialment interessant per al món empresarial, doncs amb GNU/Linux realment garanteix la independència del proveïdor de programari.
L'estàndard LSB dicta una sèrie de mínims que han d'acomplir les distribucions Linux per a ser compatibles, com per exemple el compilador que han de tenir, les llibreries i les seves corresponents versions o el format dels paquets d'instal·lació. A partir d'aquí, cada fabricant pot incorporar més programari i funcionalitats sense problemes, sempre que no entrin en conflicte amb l'estàndard.
Al seu torn, l'estàndard LSB fa més atractiu a Linux com a plataforma de desenvolupament per als programadors.
LSB 3.0 es divideix en tres seccions o mòduls: l'especificació "core" o genèrica que inclou set suplements específics per a altres tantes arquitectures i que es divideix al seu torn en tres "llibres" (l'especificació ELF, l'especificació de la interfície LSB i l'especificació de paquets), el mòdul C++ també amb set suplements per a diferents arquitectures, i finalment el mòdul de gràfics.
En general, els canvis des de la darrera versió "major" de LSB no són significativament radicals, però sí que es posen al dia les versions d'alguns programes necessaris, com el compilador GCC, que ara s'actualitza a la versió 3.4 enlloc de la 3.3 . També s'inclou una nova ABI (application binary interface) per al compilador de C++.
Degut al fet que LSB 3.0 no es considera com a una revisió, si no com una versió major de l'estàndard, l'organització no pot garantir la compatibilitat a nivell de binaris amb distribucions que compleixin amb la versió anterior (2.1 és la immediatament anterior a aquesta) de l'estàndard, però sí al revés, és a dir, que els binaris compilats per a complir amb una versió anterior de LSB poden córrer tranquil·lament en la versió 3.0 .
El FSG ha anunciat que des de la seva publicació, LSB 3.0 té el suport d'empreses de la talla de Novell o Red Hat, el Debian Common Core Alliance i el consorci Asianux, consistent en una aliança de diversos fabricants asiàtics de Linux: Red Flag Linux (Xina), Miracle Linux (Japó) i Haandsoft (Corea del Sud), i s'espera que aquesta llista vagi creixent.
Més informació:Linux Standard Base Project
http://www.linuxbase.org/
Ubifone presenta un revolucionari dispositiu que permet realitzar trucades de VoIP des d'un telèfon fix o mòbil
Les trucades internacionals des del nostre mòbil a preu de trucada local ja són possibles gràcies a MoVoIP.
Ubifone va presentar fa aproximadament un mes el seu nou i revolucionari desenvolupament: un enrutador que permet la realització de trucades telefòniques de veu sobre IP (VoIP) des de qualsevol telèfon fix o mòbil, a través d'ADSL i a preu de trucada local independentment del lloc del món al qual es truqui.
El camp de la telefonia IP s'ha començat a explotar a gran escala de seguida que les connexions a la Xarxa de xarxes han tingut un mínim necessari de velocitat i qualitat. A partir d'aquest moment, els programes que permetien realitzar trucades d'ordinador a ordinador identificant els seus usuaris per mitjà d'un codi personal, han proliferat. Bons exemples d'això els tenim en Skype i el més recent Google Talk.
Ubifone va un pas més enllà amb la seva iniciativa. Començant per un programari que permet realitzar trucades de VoIP d'ordinador a ordinador i d'ordinador a telèfons fixos o mòbils amb una qualitat gairebé idèntica a les trucades de telèfon a telèfon -només amb un petit retard lògic pel pas d'un sistema de comunicacions a un altre-, el més revolucionari ve de la mà de MoVoIP (Mobile Voice over IP).
MoVoIPAquest dispositiu, amb prou feines una petita capseta no més gran que un mòdem extern, es connecta per una banda a la línia ADSL i per l'altra a la línia telefònica, sense necessitar que hi hagi un ordinador pel mig -només es necessita connectar-lo un moment a un ordinador per a configurar-lo-. Un cop configurat amb el nostre número Ubifone, ja podrem trucar a qualsevol persona a qualsevol lloc del món a través de la tecnologia VoIP, a preu de trucada local. Això és així perquè el tràfic de dades a través d'Internet és gratuït, pagant només l'últim tram (sempre en trucada local) que va d'Internet a un telèfon fix. Però això no és tot; aprofitant les facilitats ofertes per qualsevol operadora de telefonia mòbil, MoVoIP ens permet realitzar trucades internacionals des del mòbil a preu de trucada local.
Això és així gràcies als "números preferits" que qualsevol operadora mòbil ens permet seleccionar per tal de fer cap a ells trucades a baix cost des del nostre terminal. Podem seleccionar el número al qual hi tinguem connectat el MoVoIP -el nostre domicili particular, per exemple-, trucar a aquest número i esperar que el MoVoIP rebi la trucada igual a com ho fa un fax (deixant passar abans un número determinat de timbres). Un cop el MoVoIP ha agafat la trucada, podrem marcar el número de destinació i pagarem la resta de la trucada a preu local.
Sobre UbifoneUbifone és una companyia nord-americana amb les seves oficines centrals situades a Singapur i amb la seva principal activitat centrada en les comunicacions. Els seus productes no es publiciten mitjançant els canals habituals, si no que es confia en la satisfacció dels usuaris i en el boca a boca que aquest genera per donar-se a conèixer així com per a trobar distribuïdors dels seus productes. Ubifone és una de les poques empreses del sector que pot presumir que són els mateixos usuaris els que distribuïxen els seus productes a través dels cinc continents.
Més informació:Ubifone
http://www.ubifone.com/Per donar-se d'alta en el servei d'Ubifone
http://www.imatica.ubifone.com
Llançat Gnome 2.12
Sense grans novetats, Gnome 2.12 inclou petites millores en nombrosos aspectes que sense cap mena dubte faran més agradable i productiu treballar amb aquesta nova versió.
Seguint amb la seva línia d'entregar noves versions estables de l'entorn d'escriptori lliure cada sis mesos, el projecte GNOME ha alliberat la versió 2.12.
Les principals novetats que hi podem trobar són:
- Un renovat tema per defecte, ClearLooks, igual de simple que el tema per defecte emprat fins ara, i tan atractiu com altres escriptoris de sistemes operatius com ara Windows XP o Mac OS X.
- El navegador Nautilus disposa ara d'una vista de fitxers que permet desplegar i explorar el contingut de diversos directoris dins de la mateixa finestra. Aquesta funcionalitat es pot apreciar en la vista de llista.
- Si arrosseguem un text des d'una aplicació a una finestra que mostri el contingut d'una carpeta, automàticament es crearà un nou document de text el contingut del qual serà el text que hem arrossegat.
- El copiador de CD's inclòs en Gnome ara pot copiar CD's de dades o d'àudio indistintament.
- Els panells permeten ara la creació de menús desplegables des d'un botó present en el mateix panell.
- Les finestres de les aplicacions, minimitzades o en segon pla, poden "encendre" la seva icona en el panell per avisar d'esdeveniments tal com ho fan els programes per a Windows, per exemple el MSN Messenger quan un dels nostres contactes entaula una conversa amb nosaltres o diu quelcom.
- El reproductor multimèdia Totem integra a la mateixa finestra i a un costat, la llista de reproducció, en comptes de tenir-la en una finestra a part. A més, també suporta menús i subtítols de DVDs.
- El navegador web Epiphany s'integra completament amb la resta de l'entorn d'escriptori. Aquest navegador també inclou una nova barra amb un cercador de text a la mateixa plana -com la que té Firefox i que es mostra a la banda inferior de la finestra de l'aplicació-.
- Millores diverses en l'aparença i funcionalitat d'Evolution, el gestor personal de Gnome que integra correu electrònic i agenda entre altres funcionalitats.
- S'inclou Evince, un visualitzador de documents com per exemple fitxers PDF o PostScript.
- L'eina de cerca mostra les icones dels resultats corresponents a fitxers d'imatge com a miniatures, i no com a icones genèriques.
- Diverses millores a les llibreries GTK+, el cor de Gnome.
Per a aquelles persones que vulguin provar el nou Gnome però que no vulguin o no s'atreveixin a instal·lar-lo, poden accedir al Live CD que es pot descarregar des d'Internet sense cap cost i que s'executa directament rearrancant la màquina des de la unitat lectora de CD/DVD, sense haver d'instal·lar ni configurar res. Aquest Live CD es pot descarregar des de
GNOME Downloads via BitTorrent
http://torrent.gnome.org/Més informació:GNOME: The Free Software Desktop Project
http://www.gnome.org/
Microsoft incorpora tecnologia P2P a Windows Vista
El salt endavant en l'ús del P2P continua, i ni Microsoft es pot resistir a les bondats d'aquest sistema, ja que la companyia de Redmond està treballant en el seu propi protocol d'intercanvi d'arxius entre iguals.
Lluny de les polèmiques sobre vulneració dels drets de propietat intel·lectual en intercanviar música o vídeos protegits per copyright, la tecnologia P2P (acrònim de Peer to Peer, d'igual a igual, en anglès) ha suposat tota una revolució i un gran avanç en el sector de la microinformàtica i la distribució de continguts digitals, malgrat que les anteriorment esmentades polèmiques han llastat la seva consideració seriosa, més enllà d'un simple "divertiment" dels més apassionats per les noves tecnologies, que no el seu desenvolupament. Per això no ha estat fins fa poc que els desenvolupadors de sistemes operatius han començat a considerar la inclusió de sistemes P2P en els seus desenvolupaments.
En essència, un sistema P2P és un software (programa d'ordinador) que permet realitzar descàrregues de fitxers des dels ordinadors de cadascun dels usuaris que conformen la xarxa, sense concentrar-se en uns pocs servidors centralitzats, i emprant d'aquesta forma els recursos de potència de càlcul i ample de banda de les màquines dels usuaris que d'una altra forma no serien usats.
Microsoft incorporarà la tecnologia P2P a la propera versió del Windows, coneguda actualment amb el nom en clau de Vista. Aquesta tecnologia, que la companyia de Bill Gates ha batejat com a Avalanche, està actualment encara en desenvolupament, i promet arribar a velocitats de fins a 300 vegades la què ofereix actualment BitTorrent, tot un èxit en el terreny dels sistemes P2P.
L'ús de tal sistema es veurà molt controlat i restringit només per a les descàrregues de material "legítim", com ara programari comercial o emissions de ràdio o TV, ja que Microsoft està treballant conjuntament amb les empreses discogràfiques, productores cinematogràfiques i altres companyies de desenvolupament de programari per tal de proporcionar mecanismes de seguretat que assegurin el control de tot el tràfic de les xarxes P2P creades amb el seu sistema.
Més potencial per al P2PMoltes de les funcions que pot realitzar habitualment un sistema operatiu podrien ser implementades per mitjà d'un sistema P2P. Posem per exemple la descàrrega de pegats i actualitzacions de seguretat.
Aquesta tasca s'acostuma a realitzar des d'un servidor central o una sèrie de servidors propietat de la companyia fabricant del sistema operatiu. Això crea un "coll d'ampolla" en aquests servidors, com quan gran quantitat de vehicles es troben en un peatge de l'autopista, fent que la descàrrega de pegats sigui més lenta. El mateix passa amb les descàrregues d'altra mena de programari.
Malgrat tot, si poguéssim descarregar les actualitzacions des dels ordinadors d'altres usuaris que al seu torn ja les haguessin descarregat, guanyaríem velocitat, a banda de no congestionar els servidors de la companyia fabricant del programari, fet que redundaria en un millor servei per part d'aquesta.
Aquest sistema és el que empra, per exemple, el programari KaZaA per a realitzar les seves actualitzacions.
Riscos per a la seguretat de l'usuariMalgrat tots els avantatges exposats fins ara, ens trobem amb un seriós inconvenient: la seguretat del sistema. I és que no oblidem que quan estiguem descarregant un fitxer des del disc dur d'un altre usuari, estarem establint una connexió amb l'altre ordinador que abans no existia, i que ens permet conèixer certes dades com la IP de la màquina, a més de què una de les dues bandes de la transmissió compta amb la possibilitat d'enviar codi executable a qui sol·licita l'enviament de l'arxiu. Tot això sense comptar que s'obren ports a l'exterior.
Per tot això, un protocol i aplicació P2P integrats a nivell del sistema operatiu haurien de comptar amb mecanismes de seguretat que garanteixin l'anonimat dels participants en la connexió, així com la verificació de la legitimitat del contingut intercanviat i la seva integritat, i estableixin regles per a què a la màquina de destinació no hi entri res més que la informació corresponent al fitxer intercanviat.
Altres usos del P2PSegons han informat recentment alguns mitjans de comunicació especialitzats, molts usuaris de versions beta de Windows Vista havien detectat un misteriós tràfic procedent d'altres màquines amb Windows Vista instal·lat, en el que podria semblar inicialment una mena d'atac DDoS. De fet es tractava de comunicacions establertes pel protocol PNRP (Peer Name Resolution Protocol), que permet que els sistemes amb Windows Vista es puguin reconèixer entre ells. Es tracta d'una variant dels sistemes P2P clàssics per a altres finalitats diferents de la de descàrrega de fitxers.
Acumulació de posts
Això és el que passa quan un té massa feina per publicar durant uns dies, que va escribint molt, però no troba el moment per posar-ho online :-D
eBay compra Skype
Amb aquesta adquisició la companyia de subhastes entra en un terreny fins ara desconegut per a ella com és la telefonia sobre IP (VoIP), molt diferent dels serveis de comerç electrònic i pagaments online que era l'única cosa que fins ara oferia.
Skype fou revolucionari quan va sorgir com a programari gratuït de veu sobre IP, permetent realitzar trucades per Internet a altres usuaris del mateix programa en quatre plataformes diferents: Windows, Pocket PC, Mac OS X i Linux. La companyia, amb seu a Luxemburg, va créixer ràpidament en fama i potencial gràcies a aquest producte que, tot i no ser res de nou (la tecnologia VoIP existeix des de fa força temps), ofereix una qualitat inusitada sobre connexions fins i tot de 56 kbps (mòdem). Per aquest motiu Skype ha tingut diversos "pretendents" que li han proposat la compra, i es rumoreja que fins i tot Microsoft va estar interessada en l'operació. Tot i això ha acabat sent eBay la que s'ha endut el gat a l'aigua per 2,6 bilions de dòlars en accions i efectiu en caixa.
Gran potencial"
Les comunicacions estan en el cor del comerç electrònic" tal com ha dit Meg Whitman, CEO d'eBay. L'adquisició proporcionarà a la companyia de subhastes un nou mercat, ja que la tecnologia VoIP no només permet la realització de trucades gratuïtes entre ordinadors, si no també la de trucades de baix cost a grans distàncies (entre continents per exemple), amb la qual cosa hi ha uns bons beneficis per a l'operadora que proporciona el servei. I no oblidem que eBay funciona per mitjà de PayPal per als pagaments online, una tecnologia líder a la Xarxa i que compta amb gran nombre d'usuaris. Això, juntament amb l'èxit de Skype al mercat, podria facilitar en gran mesura l'expansió dels serveis de pagament de la companyia luxemburguesa.
La influència entre ambdues empreses podria ser bidireccional, però... com influirà Skype a eBay, a banda d'obrir-li una nova línia de negoci? Potser podríem arribar a veure subhastes per veu a Internet? O per vídeo, perquè s'està treballant en la versió oficial de videoconferència a través de Skype*. El futur a llarg termini en aquest sentit encara està poc clar, però el futur immediat podria ser -i probablement serà- millorar la intercomunicació entre usuaris d'eBay per a realitzar vendes i pagaments. Segurament en poc temps el guanyador d'una subhasta a eBay podrà posar-se en contacte amb el subhastador a través de veu per acordar amb ell els detalls d'enviament i pagament de l'article, sobretot quan Skype ha llançat fa poc una tecnologia que permet emprar el seu sistema VoIP a través de web, com el Webmessenger de Microsoft.
Amenaça per a la competència?Com he comentat abans, hi ha altres serveis de VoIP a Internet, com ara Ubifone o el més recent Google Talk. No són ni millors ni pitjors, si no simplement serveis diferents que ofereixen prestacions semblants. En el cas d'Ubifone comptem amb serveis de valor afegit com el vídeo mail o la possibilitat de què qualsevol usuari es converteixi en distribuïdor dels productes de la companyia, mentre que Google Talk és encara massa nou com per comptar amb gran predicació en el mercat o amb afegits extra.
La competència de Skype existeix, i es troba ben posicionada, però l'aliança amb eBay pot proporcionar a aquesta companyia luxemburguesa una projecció que no tenia abans, en ser la seva compradora una empresa veterana a la Xarxa (la setmana passada celebrava el seu desé aniversari) i amb una gran base d'usuaris. Un simple anunci a la portada d'eBay pot redundar en un gran nombre de visites a una plana web, per tant què no en treurà de positiu un servei de la pròpia eBay?
Més informació:Nota de premsa publicada per Skype
http://www.skype.com/company/news/2005/skype_ebay.htmlPlana de l'agència de premsa d'eBay amb totes les explicacions sobre l'operació
http://investor.ebay.com/event.cfmSkype
http://www.skype.com/eBay
http://www.ebay.com/*
Hi ha alguns plug-ins extraoficials que permeten a Skype realitzar videoconferència.
Nou esport: intentar piratejar el Mac OS X per a plataformes x86
Mentre que els hackers intenten executar les versions de desenvolupament del Mac OS X fora dels equips de proves subministrats per Apple, la companyia de Cupertino s'esforça per protegir el seu sistema propietari de ser executat sobre maquinari que no sigui el seu.
Des del mateix moment en què Steve Jobs va anunciar el canvi de plataforma d'Apple des del PowerPC a l'arquitectura x86-64 i va donar a conèixer la doble vida que el Mac OS X havia mantingut els darrers cinc anys, l'obsessió de molts hackers es va centrar en un vell somni que la comunitat informàtica havia mantingut viu per mitjà d'emuladors: poder executar el sistema operatiu d'Apple en un PC corrent.
L'oportunitat es va presentar amb la venda dels kits per a desenvolupadors que la companyia de Cupertino va preparar per a què els programadors que treballen en la seva plataforma puguin començar a veure les capacitats dels seus futurs equips basats en xips Intel. Aquests kits consisteixen en un ordinador Apple construït sobre un Pentium 4 i la versió per a aquesta plataforma del Mac OS X.
Tot i estar basats en el mateix processador i xipset que un PC estàndard, els Mac's Intel tindran nombroses diferències que els intentaran fer únics i diferenciats de la resta de compatibles PC. Per exemple, no usaran un sistema de BIOS tradicional, si no el nou estàndard EFI proposat per Intel i que empra una part de firmware i una altra de programari per a realitzar funcions com l'arrancada d'un sistema operatiu o facilitar l'actualització del firmware de l'ordinador. A més, s'especula amb la introducció de xips especials a la placa base dels ordinadors basats en microprocessadors Intel i fabricats per Apple l'única funció dels quals seria la de diferenciar aquestes màquines de la resta de PC's normals. Si en arrancar, el Mac OS X no trobés aquests xips, simplement no continuaria la seva execució.
Actualment ja hi ha algun d'aquests mecanismes de protecció, tot i que ha estat ràpidament burlat per a permetre l'execució del sistema operatiu d'Apple en un PC corrent a través de dues vies: emulació amb VMware, i de forma nativa.
La primera opció, emprant l'emulador de màquina virtual hardware VMware, sembla ser la que té més èxit i més adeptes, ja que amb aquest programa de virtualització de maquinari podem controlar els detalls de com serà la màquina emulada, amb la qual cosa podem simular el maquinari real que es trobarà qualsevol Mac OS X en un ordinador fabricat per Apple.
Tot i que l'execució directa (sense haver-hi pel mig cap emulador) és difícil, sembla no ser impossible, doncs alguns hackers ho han aconseguit.
Aquí el secret sembla raure en construir i aplicar una sèrie de pegats que "enganyen" al sistema d'Apple per tal què cregui que està treballant sobre un Mac. En alguns llocs, com en el weblog "Mac OS x86" ens expliquen com instal·lar aquest sistema operatiu de forma nativa emprant per a això, precisament, el programa VMware.
Davant d'aquests esforços, Apple ha volgut blindar encara més el seu sistema contra execucions no autoritzades en altres màquines, i a banda d'incloure a la llicència d'usuari (EULA) una clàusula que li impedeix legalment executar el Mac OS X en qualsevol PC "genèric", també ha inclòs altres mecanismes per software. Per exemple, els programes que acompanyen a la nova compilació de desenvolupament de Mac OS X sobre x86 (versió 10.4.2) no s'executen sota les versions anteriors del sistema per a la mateixa plataforma.
Més informació:Mac OS x86
http://www.xplodenet.com/blog/Apple/Intel FAQ
http://appleintelfaq.com/Twin Mac - Your Dual-Boot x86 Mac Resource - Apple Seeds New Marklar Build... Locks Out Pirates
http://twinmac.com/modules.php?name=News&file=article&sid=34
OpenSuSE ja disposa de la Release Candidate de la seva primera distribució
Entre les principals novetats d'OpenSuSE 10.0 destaquen una velocitat d'arrancada més ràpida i la inclusió d'un client P2P per a la xarxa BitTorrent.
OpenSuSE 10.0 estarà disponible per a 3 plataformes: x86, x86-64 i PowerPC. Inclourà la versió 2.6.13 del nucli del sistema (la darrera disponible), glibc 2.3.5 i gcc 4.0.2 . Però la seva principal novetat radica en què arrancarà més ràpid que les seves immediates predecessores*.
Entre altres canvis destacables s'hi inclou també un client de BitTorrent, un protocol P2P que s'ha convertit en tot un estàndard dins de la indústria de la informàtica per permetre descàrregues de contingut legal sense entrar en el territori d'allò que s'ha protegit per drets d'autor -tot i que també podem arribar a trobar aquests continguts- gràcies a què el programa client no disposa de cercador, si no que cal trobar un petit fitxer amb la descripció i les dades del què volem descarregar abans de començar a descarregar-ho. Això fa que, en no disposar de cercador integrat, no podem consultar continguts il·legals des del mateix programa, si no que ho hem de fer a travès de la web, eliminant d'aquesta forma qualsevol responsabilitat del sistema d'intercanvi.
Aquest factor ha fet que gran quantitat de projectes de programari, com les mateixes distribucions GNU/Linux -i OpenSuSE no n'és una excepció- siguin distribuïdes per la Xarxa en format Torrent.
OpenSuSE 10.0 també inclourà el gestor de paquets apt (Advanced Packaging Tool), desenvolupat pel projecte Debian, i que es sumarà a YaST. Les darreres versions dels entorns gràfics KDE i Gnome (3.4.2 i 2.12 respectivament) juntament amb la versió 1.9.125 de la suite OpenOffice (ja amb suport per al format de documents OpenDocument d'OASIS), l'editor lliure de planes web NVU 1.0 i els entorns de programació Eclipse i Mono, conformen la resta de novetats destacables en aquesta primera edició d'OpenSuSE.
També SuSE 10.0OpenSuSE és un projecte creat per la companyia alemanya SuSE (adquirida per la nord-americana Novell) a imatge i semblança del que en el seu dia va fer Red Hat amb Fedora en alliberar tota la seva distribució sota el paraigua d'un projecte lliure, no portat només per l'empresa (malgrat que sí dirigit en certa mesura des d'aquesta), si no per la comunitat de desenvolupadors. Així, i igual que amb Fedora, SuSE emprarà el resultat del seu projecte obert per a la seva pròpia distribució, i bona prova d'això és que SuSE 10.0 serà publicada en la mateixa data de sortida que OpenSuSE 10.0, el 6 d'octubre.
Gràcies al procés d'alliberament de la distro, a partir d'ara els servidors d'actualitzacions seran d'accés gratuït en comptes de quedar reservats per als usuaris de la versió de pagament de la distribució.
Més informació:Welcome to openSUSE.org - OpenSUSE
http://www.opensuse.org/*
Citem com a immediates predecessores a les versions Professional de la distribució SuSE.
Sun Microsystems parla sobre els processadors Niagara
El rotatiu The Register ha aconseguit informació en exclusiva sobre la versió de 8 nuclis del xip, així com sobre els rumors que apunten a versions de 4 i 6 nuclis d'aquest nou processador que sortirà al mercat probablement a finals d'enguany.
Niagara és el nom en clau amb què es coneix al proper microxip que comercialitzarà Sun Microsystems. Aquest és l'hereu directe dels xips UltraSPARC, també de la mateixa companyia, i el primer construït per Sun que empra tecnologia de més d'un nucli en el mateix processador (multi-core).
Inicialment s'havia parlat només d'una versió del xip amb vuit nuclis, capaços d'executar cadascun d'ells quatre "threads" (fils) de programa, la qual cosa ens dóna un total de 32 threads en execució simultàniament. Tot i això, també s'ha especulat amb la possibilitat de què la companyia nord-americana tregui al mercat versions amb 4 i 6 nuclis, destinades als segments de servidors mitjans i baixos. Curiosament, les plaques base per al processador Niagara només disposaran d'un socket per a instal·lar un processador, pel que si necessitem més d'un cervell per a la nostra màquina, haurem de recòrrer a una instal·lació en cluster.
El rotatiu online The Register afirma que Sun introduirà el seu nou processador al mercat a finals d'any, i que les primeres versions que es vendran seran l'anunciada de 8 nuclis i una altra de 6 nuclis. El motiu d'aquesta dualitat seria bàsicament econòmic, doncs Sun oferiria el xip de 6 nuclis com el més baix i per tant econòmic de la gamma. Una tercera versió de 4 nuclis podria sortir més endavant al mercat, però aquesta informació no ha pogut ser onfirmada per The Register, que afirma que els executius de Sun encara estan rumiant sobre això.
Els primers xips sortiran a velocitats entre 1 i 1,25 Ghz., i Sun espera que puguin batre als processadors Xeon d'Intel i Opteron d'AMD en tasques que requereixin una gran quantitat de threads, com ara servidors web, per exemple. Tot i això, i segons afirma The Register, les mancances del Niagara es podrien veure en tasques més simples, que no necessitin de la càrrega de diversos threads. Així, el mercat per a aquests xips queda ja prou definit amb aquesta informació.
De moment es sap que Solaris 10 ja està preparat per a funcionar sobre Niagara, i que s'està treballant en un port de Linux per al qual encara no es disposa de dates d'alliberament.
Més informació:
Sun's Niagara: speeds and feeds emerge | The Register
http://www.theregister.com/2005/09/09/niagara_many_cores/
iPod nano, el nou reproductor MP3 ultrapla d'Apple
Apple ha presentat la seva darrera aposta en el camp dels reproductors MP3: una versió extraplana del popular iPod (el reproductor de MP3 per hardware amb més èxit) amb disc dur de 2 o 4 Gb. segons la versió i disponible en dos colors, blanc i negre.
L'iPod nano medeix 90mm x 40mm x 6,9mm , fet que el converteix en tan pla com un llapis. Disposa de pantalla a color en la qual es mostra la portada del disc corresponent a la música que estem escoltant o bé les nostres fotografies, al més pur estil iPod Photo. Encara que és més alt i ample que l'iPod Shuffle i, per tant, només una mica més petit que l'iPod normal, les seves mides extremadament petites permet ficar-lo en qualsevol butxaca.
És compatible amb Mac OS X i Windows, es sincronitza mitjançant una connexió USB 2.0, i disposa de les funcions habituals en qualsevol altre iPod com sincronitzar l'agenda o els contactes.
Nous iTunesJuntament amb l'iPod nano, Apple ha alliberat també una nova versió d'iTunes per a ordinadors de sobretaula i la tan esperada versió mòbil de tal programari per a telèfons Motorola.
A l'iTunes 5 podrem trobar com a principals novetats un nou look del programa amb lleugers retocs estètics, una nova barra de cerca que substitueix a l'existent fins ara o control parental per a impossibilitar als més petits que escoltin determinades cançons. Juntament amb aquestes, les habituals funcions que permeten crear llistes de reproducció o gravar CD's des del mateix programa.
iTunes 5 ja es pot descarregar des de la web d'Apple per a Windows i Mac OS X, malgrat que per a aquest darrer també es pot descarregar i instal·lar-se automàticament per mitjà de l'actualització de programari del sistema.
Una altra novetat important presentada per Apple és la versió mòbil d'iTunes per a telèfons Motorola ROKR, un desenvolupament del qual se'n tenien notícies des de ja fa un temps i que es considera entre alguns analistes com a molt important per a la companyia de Steve Jobs, doncs li podria obrir un mercat tan interessant com el mòbil en un futur proper.
El menú que presenta iTunes a la pantalla del Motorola ROKR és molt semblant al què tenim a l'iTunes per a ordinadors de sobretaula, comptant amb els habituals ítems de llibreria, podcasts, ràdio o botiga online.
De moment, aquesta versió d'iTunes s'inclourà en els telèfons Motorola ROKR venuts a través de l'operadora nord-americana Cingular.
Més informació:Apple
http://www.apple.com/Motorola
http://www.motorola.com/
Google es fica en el camp de la missatgeria instantània amb Google Talk
El nou programari uneix servei de missatgeria instantània amb la possibilitat de parlar per veu amb el nostre interlocutor i integrant-se amb Gmail.
Google s'està convertint ràpidament en un gegant d'Internet, proporcionant un ventall de serveis que ja fa temps va començar a allunyar-se de les eines de cerca de qualsevol mena, que van proporcionar a la companyia fama i diners. La seva darrera aposta entra en el terreny de la missatgeria instantània (IM per les seves sigles en anglès), amb un client que tot i trobar-se amb contendents ja assentats en el mercat, promet i molt: Google Talk.
Microsoft amb el seu MSN Messenger i AOL amb ICQ són els dos principals actors del sector, acaparant entre ells i els clients compatibles amb els seus respectius protocols, la major part del mercat. Sembla doncs, prou difícil fer-se un amb lloc en un mercat tan dominat com aquest, però Google aposta per la senzillesa i els estàndards oberts per intentar fer-se amb una substanciosa quota de mercat.
A més de permetre una conversa per escrit, Google Talk també permet parlar per veu a dos usuaris emprant la tarja de so del sistema. El sistema de VoIP (Voice Over IP, Veu sobre el protocol IP) implementat en Talk permet que el programa pugui treballar fins i tot des de darrere d'un sistema NAT o d'un tallafocs personal. La qualitat, segons les opinions d'alguns usuaris que s'estan podent llegir a Internet aquests dies, és semblant o superior a l'oferida per Skype, la seva competència directa en qüestió de VoIP.
Una filosofia semblant a la de HotmailSembla que amb Talk, Google ha fet el mateix que Microsoft amb el seu Messenger pel que fa a la forma de connectar-nos a la xarxa i amb els nostres contactes: mentre que en el client de la companyia de Bill Gates és necessari disposar d'un compte de Hotmail, del qual el seu nom d'usuari i contrasenya ens serviran per accedir a Messenger, en el client IM de Google es necessita disposar d'un compte de Gmail (als quals només s'accedeix per invitació d'un usuari o bé a través de l'enviament d'un missatge SMS als Estats Units). La nostra adreça de correu de Gmail serà el nostre nom d'usuari, i Google Talk importarà automàticament la nostra llibreta de contactes de Gmail incloent cada adreça com a un dels nostres contactes de Talk.
Si la persona que volem afegir a la nostra llista de contactes no disposa d'un compte de correu a Gmail, se li enviarà automàticament una invitació de què disposem.
Una interfície clara i netaSi per alguna cosa han destacat fins ara els productes de Google és per la seva facilitat d'ús, donada sobretot per una interfície molt clara, que no presenta publicitat ni afegits superflus, i que alguns qualifiquen d'espartana. Talk no és una excepció a aquesta filosofia, i en comptes de trobar les típiques múltiples funcions que tenim en qualsevol altre client d'IM, en Google Talk hi trobem només la llista dels nostres contactes i el mínim per accedir a les formes de comunicar-nos amb ells, a més d'un accés directe a la nostra bústia de correu de Gmail.
Quan tanquem la finestra principal de Talk, aquest afegeix una nova icona a la barra de tasques del Windows (a la banda dreta, al costat del rellotge del sistema), permetent-nos així un accés ràpid.
Compatibilitat amb altres programesEn ser ofert només com a client natiu per a Windows, pot semblar que els usuaris d'aquest programa es trobaran limitats a aquesta plataforma, però a diferència del que tradicionalment ha fet Microsoft amb Messenger, els nois de Google han volgut basar el seu programari en estàndards oberts. En aquest cas s'empra el protocol Jabber, per la qual cosa qualsevol usuari d'una altra plataforma informàtica (Linux, Mac OS X,...) podrà accedir fàcilment al seu compte de Talk (la mateixa Google proporciona les instruccions per a fer-ho des de Gaim i iChat) i comunicar-se amb usuaris que tinguin sistemes operatius diferents de Windows.
La llista de clients compatibles amb Google Talk i les respectives plataformes sobre les quals es pot usar cada client és:
- GAIM (Windows, Linux i Mac OS X)
- Psi (Windows, Linux i Mac OS X)
- Adium (Mac OS X)
- iChat (Mac OS X)
- Miranda (Windows)
- Trillian (Windows)
Malgrat tot, l'única cosa que no poden realitzar aquests clients compatibles són les converses per veu.
El protocol de missatgeria instantània Jabber, creat el 1998 per Jeremie Miller, és públic i obert, i es basa en l'ús del llenguatge XML.
Més informació:Google Talk
http://www.google.com/talk/
Així podria ser KDE 3.5
Jure Repinc, informàtic i "blogger", ens revela en un interessant article algunes de les novetats que aportarà la propera revisió del conegut entorn gràfic per a Unix i GNU/Linux.
Les novetats més destacades que Repinc esmenta en el seu informe són les següents:
- Notificació d'inserció de mitjans: una facilitat semblant a la què ja té Windows des de fa algun temps i que distribucions com SuSE o Mandrake ja han implementat anteriorment, malgrat que de forma pròpia. Quan s'insereixi un nou mitjà extraïble com per exemple un CD-ROM, DVD o tarja de memòria, KDE presentarà una llista d'accions que es puguin realitzar, segons el mitjà inserit o el que contingui.
- L'espai a la barra de tasques (Ticker) destinat als quatre escriptoris virtuals ara és capaç de mostrar en cadascun d'ells el tapís de fons que té, i les icones de les aplicacions que s'hi estan executant, i no només un quadre gris. Finalment, també es pot fer drag&drop de les finestres d'un escriptori a un altre per mitjà d'aquesta facilitat.
- Nous "tooltips" (els "entrepans" emergents d'ajuda que surten en situar el cursor del ratolí sobre un botó), disponibles des de KDE 3.4, ara s'amplien a més als elements disponibles en el Ticker.
- El Ticker està disponible en tres aparences lleugerament diferents. S'hi inclou també un nou tema visual per al gestor de finestres, anomenat Smooth Blend, tot i que Plastik continuarà essent el triat per defecte.
- El navegador web per defecte de KDE, Konqueror, suporta filtrat de contingut per mitjà d'AdBlock i inclou una barra de cercador configurable, al més pur estil Firefox. El cercador consultat pel programa pot ser canviat.
- Com a sistema de "Preferits" (Bookmarks), s'integra un tauler de control amb accés a del.icio.us, un sistema de bookmarks online. Aquest tauler és accessible, almenys, des del navegador web Konqueror.
- KSysGuard, el sistema de control de processos i aplicacions que s'estan executant, ara mostra els PIDs i noms dels processos que seran "matats".
- SuperKaramba, un programari que permet la creació de Widgets al més pur estil Mac OS X 10.4, també s'inclou de forma oficial en el paquet de KDE 3.5 .
L'informe al complet es pot llegir en el blog d'aquest informàtic natural d'Eslovènia, a
JLP's Blog
http://jrepin.blogspot.com/Més informació:JLP's KDE 3.5 Previews - Part 1
http://jrepin.blogspot.com/2005/07/jlps-kde-35-previews-part-1.html
La veritat sobre el què passa a Nova Orleans
Navegant per la web m'he trobat amb una plana prou curiosa, que ens anuncia d'una forma preocupant que "A Nova Orleans hi passen més coses del que ens diu la televisió" (There is more going on in New Orleans than what your TELEVISION is telling you). Us hi recomano una visita...
http://haikunews.org/1112
Benvinguda a Europa, PSP
Sony ha llançat al vell continent la seva aposta per a desbancar la videoconsola portàtil més famosa de tots els temps, la GameBoy de Nintendo. Les seves característiques fan de la PlayStation Portable el dispositiu de la seva classe més avançat.
Aquest passat 1 de setembre es va llançar a nivell europeu la nova videoconsola portàtil de Sony, la PlayStation Portable (PSP). Tot i que surt al mercat com a consola de videojocs, les possibilitats de la nova plataforma són immenses, podent constituir a mitjà/llarg termini una alternativa a les tradicionals PDAs gràcies a la potència del seu maquinari.
La PSP és, a més, el primer exponent del que seran les videoconsoles de nova generació, un avanç que es veurà completat aquest Nadal amb la Xbox 360 de Microsoft i més endavant la PS3 i la Revolution de Nintendo.
La principal rival de la PSP serà la GameBoy DS de Nintendo, una "descendent" de la videoconsola GameBoy original, tal vegada el nom propi que s'associa més ràpidament amb el concepte de videoconsola portàtil. Sony haurà de competir amb tota una llegenda, encara que ho fa ajudada per una màquina amb excel·lents prestacions i una campanya de màrqueting a l'altura de les circumstàncies.
Característiques del maquinari- Dimensions: 170mm x 74mm x 23mm. 260 grams de pes.
- CPU MIPS amb arquitectura MIPS32R2. Disposa de doble nucli, operant a velocitats que oscil·len entre 1 MHz. i 333 cadascun dels nuclis. El nucli principal s'encarrega de les tasques "tradicionals" de qualsevol CPU, mentre que el segon s'ocupa de les tasques multimèdia.
- 32 megabytes de RAM i 4 de DRAM.
- Pantalla TFT LCD amb format 16:9, resolució de 480x272 píxels i 16 milions de colors. Control de brillantor per hardware.
- Xip independent per a gràfics a 166 MHz. amb 2 MB. de memòria empotrada.
- Altaveus estèreo i connector per a cascos.
- Dispositiu d'emmagatzemament principal: unitat lectora de discos UMD (Universal Media Disc), un disc òptic de 60mm de diàmetre i amb capacitat per a 1,8 gigabytes d'informació.
- Els controls de joc tenen la mateixa funció que els seus homòlegs en el gamepad de la PS2, a més de dur gravats els mateixos dibuixos identificatius.
- Connector USB 2.0 .
- Compatibilitat WiFi 802.11b, amb la qual cosa podem connectar-nos a qualsevol xarxa local sense fils i, des d'aquesta, accedir a Internet.
- Ranura Memory Stick Pro Duo per a gravació de dades com ara partides de jocs.
- Bateria d'Ió-Liti que proporciona entre 3 i 6 hores de joc continuat depenent de l'ajust de la brillantor i del volum de l'àudio.
- Firmware actualitzable per mitjà de descàrregues a través d'Internet (en el moment d'escriure aquestes ratlles, la darrera versió disponible és la 2.00).
Característiques del programari- Menús simples per accedir a les principals funcionalitats de l'aparell.
- Pot executar no només videojocs, si no també visualitzar pel·lícules, reproduir àudio digital, i veure fotografies. Els formats suportats són: JPEG, GIF, BMP, PNG i TIFF per a imatges, MP3, ATRAC3plus, AAC i WAV per a àudio i AVC per a vídeo.
- Navegador web.
Visió de futurMés que servir simplement com a consola de videojocs, la PSP té el potencial de convertir-se en tota una plataforma informàtica mòbil, gràcies a la bona qualitat del seu maquinari i als accessoris que de segur veurem d'aquí a no gaire al mercat, i entre els quals podrem trobar-hi teclats o complets paquets de programari per a aquesta màquina. De moment, una nova indústria de programari multimèdia està creixent al voltant de la videoconsola de Sony, amb l'objectiu de proporcionar còdecs alternatius als de la companyia japonesa, així com reproductors de vídeo i àudio més avançats i amb més funcionalitats.
El preu de venda al públic de la PSP ronda els 250 Euros.
Més informació:The Official PSP (PlayStation Portable) Website
http://www.yourpsp.com
DirectX 10 abandonarà la compatibilitat amb versions anteriors d'aquesta API gràfica
En el marc de la Games Developers Conference Europe, Microsoft ha parlat sobre la propera generació de la seva API gràfica, aprofitant per a anunciar el nou canvi de nom de Windows Graphic Foundation a DirectX 10.
Les noves DirectX sortiran al mercat juntament amb Longhorn/Vista, la propera generació del sistema operatiu Windows que podria veure la llum entre finals del 2006 i principis del 2007. A la conferència sobre videojocs, Microsoft també va parlar sobre certs detalls tècnics de les properes DirectX, com per exemple del fet que trencaran la compatibilitat cap enrere amb les versions 7, 8 i 9, tot i que els jocs que es basen en aquestes últimes versions podran continuar executant-se amb tota normalitat en les màquines equipades amb Longhorn per mitjà d'una capa de programari que emularà el funcionament de les DirectX 9. Naturalment això comportarà que tals programes funcionin d'una forma més lenta.
Paral·lelament, la companyia de Redmond també ha donat a conèixer el nou canvi de nom de les seves llibreries gràfiques. Si fins ara aquestes rebien el nom de Windows Graphic Foundation (WGF), a partir d'ara tornaran a la nomenclatura i numeració tradicionals per les quals són conegudes arreu del món, passant a anomenar-se DirectX 10.
Més informació:Microsoft Speaks DirectX 10
http://www.theinquirer.net/?article=25902
Tinc un iBook :-) !
Doncs si, m'he comprat un iBook G4 de 12" amb 256 Mb. de RAM i 30 Gb. de disc dur. És preciós! :-P
