dijous, de setembre 15, 2005

Microsoft incorpora tecnologia P2P a Windows Vista

El salt endavant en l'ús del P2P continua, i ni Microsoft es pot resistir a les bondats d'aquest sistema, ja que la companyia de Redmond està treballant en el seu propi protocol d'intercanvi d'arxius entre iguals.

Lluny de les polèmiques sobre vulneració dels drets de propietat intel·lectual en intercanviar música o vídeos protegits per copyright, la tecnologia P2P (acrònim de Peer to Peer, d'igual a igual, en anglès) ha suposat tota una revolució i un gran avanç en el sector de la microinformàtica i la distribució de continguts digitals, malgrat que les anteriorment esmentades polèmiques han llastat la seva consideració seriosa, més enllà d'un simple "divertiment" dels més apassionats per les noves tecnologies, que no el seu desenvolupament. Per això no ha estat fins fa poc que els desenvolupadors de sistemes operatius han començat a considerar la inclusió de sistemes P2P en els seus desenvolupaments.

En essència, un sistema P2P és un software (programa d'ordinador) que permet realitzar descàrregues de fitxers des dels ordinadors de cadascun dels usuaris que conformen la xarxa, sense concentrar-se en uns pocs servidors centralitzats, i emprant d'aquesta forma els recursos de potència de càlcul i ample de banda de les màquines dels usuaris que d'una altra forma no serien usats.

Microsoft incorporarà la tecnologia P2P a la propera versió del Windows, coneguda actualment amb el nom en clau de Vista. Aquesta tecnologia, que la companyia de Bill Gates ha batejat com a Avalanche, està actualment encara en desenvolupament, i promet arribar a velocitats de fins a 300 vegades la què ofereix actualment BitTorrent, tot un èxit en el terreny dels sistemes P2P.

L'ús de tal sistema es veurà molt controlat i restringit només per a les descàrregues de material "legítim", com ara programari comercial o emissions de ràdio o TV, ja que Microsoft està treballant conjuntament amb les empreses discogràfiques, productores cinematogràfiques i altres companyies de desenvolupament de programari per tal de proporcionar mecanismes de seguretat que assegurin el control de tot el tràfic de les xarxes P2P creades amb el seu sistema.

Més potencial per al P2P

Moltes de les funcions que pot realitzar habitualment un sistema operatiu podrien ser implementades per mitjà d'un sistema P2P. Posem per exemple la descàrrega de pegats i actualitzacions de seguretat.

Aquesta tasca s'acostuma a realitzar des d'un servidor central o una sèrie de servidors propietat de la companyia fabricant del sistema operatiu. Això crea un "coll d'ampolla" en aquests servidors, com quan gran quantitat de vehicles es troben en un peatge de l'autopista, fent que la descàrrega de pegats sigui més lenta. El mateix passa amb les descàrregues d'altra mena de programari.

Malgrat tot, si poguéssim descarregar les actualitzacions des dels ordinadors d'altres usuaris que al seu torn ja les haguessin descarregat, guanyaríem velocitat, a banda de no congestionar els servidors de la companyia fabricant del programari, fet que redundaria en un millor servei per part d'aquesta.

Aquest sistema és el que empra, per exemple, el programari KaZaA per a realitzar les seves actualitzacions.

Riscos per a la seguretat de l'usuari

Malgrat tots els avantatges exposats fins ara, ens trobem amb un seriós inconvenient: la seguretat del sistema. I és que no oblidem que quan estiguem descarregant un fitxer des del disc dur d'un altre usuari, estarem establint una connexió amb l'altre ordinador que abans no existia, i que ens permet conèixer certes dades com la IP de la màquina, a més de què una de les dues bandes de la transmissió compta amb la possibilitat d'enviar codi executable a qui sol·licita l'enviament de l'arxiu. Tot això sense comptar que s'obren ports a l'exterior.

Per tot això, un protocol i aplicació P2P integrats a nivell del sistema operatiu haurien de comptar amb mecanismes de seguretat que garanteixin l'anonimat dels participants en la connexió, així com la verificació de la legitimitat del contingut intercanviat i la seva integritat, i estableixin regles per a què a la màquina de destinació no hi entri res més que la informació corresponent al fitxer intercanviat.

Altres usos del P2P

Segons han informat recentment alguns mitjans de comunicació especialitzats, molts usuaris de versions beta de Windows Vista havien detectat un misteriós tràfic procedent d'altres màquines amb Windows Vista instal·lat, en el que podria semblar inicialment una mena d'atac DDoS. De fet es tractava de comunicacions establertes pel protocol PNRP (Peer Name Resolution Protocol), que permet que els sistemes amb Windows Vista es puguin reconèixer entre ells. Es tracta d'una variant dels sistemes P2P clàssics per a altres finalitats diferents de la de descàrrega de fitxers.