Dell enceta un programa de canvi de bateries defectuoses
Després de setmanes amb fotos sobre l'incendi de la bateria d'un portàtil circulant per la Xarxa i altres incidents similars, Dell s'ha decidit a organitzar un programa de canvi de bateries de diversos models dels seus portàtils que podria afectar fins a a quatre milions d'usuaris.
Les bateries afectades ho són només de determinats models, que es poden comprovar a la web que Dell ha habilitat expressament per al cas (www.dellbatteryprogram.com). Els canvis només es realitzaran amb els models de bateria llistats a la pàgina esmentada, i no amb altres.
La major part dels ordinadors afectats han estat venuts als Estats Units, i Dell està realitzant els canvis per voluntat pròpia després que per Internet es donessin a conèixer uns pocs casos d'ordinadors portàtils que havien patit danys perquè les seves bateries s'havien encès a causa de sobreescalfament. Concretament, les bateries són marca Dell amb cel·les fabricades per Sony.
El problema va sortir a la llum paral·lelament a la publicació a la Xarxa d'unes imatges corresponents a un ordinador embolcallat en un foc provocat per la combustió de la seva bateria, fet ocorregut a la ciutat japonesa d'Osaka. A partir d'aquí, altres incidents foren donats a conèixer, el que finalment ha portat a Dell al programa de canvi de bateries.
Recomanem als propietaris d'un ordinador Dell que comprovin el model de la seva bateria i, en cas que estigui afectat -i seguint les recomanacions del fabricant nord-americà-, retirin l'esmentada bateria del seu portàtil (després d'haver-lo apagat convenientment) i informin a la companyia. Mentrestant , poden seguir treballant amb l'únic suport de la corrent elèctrica, una molèstia que malgrat tot evitarà mals majors que, tot i el que es pugui dir, són molt poc probables.
Més informació:Pàgina web de Dell dedicada al programa de canvi de bateries
https://www.dellbatteryprogram.com/
HP anuncia suport per a Debian
El gegant de la informàtica inclourà Debian entre la seva llista de sistemes operatius suportats per la gamma de servidors ProLiant i BladeSystem a més de presentar un thinclient basat també en la famosa distribució.
Pocs dies després de què Lenovo anunciés el suport per a GNU/Linux en un model determinat de la seva gamma d'ordinadors portàtils Thinkpad, HP ha donat a conèixer a la LinuxWorld Expo que s'està celebrant aquests dies a San Francisco (Califòrnia, Estats Units) la seva oferta de suport en les seves màquines per a una de les distribucions més conegudes de Linux: Debian.
A diferència de la iniciativa de Lenovo, que ha pactat amb una companyia comercial, HP ha preferit treballar amb una distro que a priori no estigui vinculada amb cap empresa. Debian té fama de ser la distribució més lliure existent al mercat, i es basa exclusivament en la creació d'una comunitat de desenvolupadors que treballen de forma voluntària, tot i que s'accepten donacions i ajuda per part d'empreses però sense que aquestes portin el control de l'evolució de la distro.
HP ha anunciat que proporcionarà suport per a Debian en la seva gamma de servidors ProLiant i BladeSystem, a més d'oferir el primer thinclient basat en Debian, el model HP t5725 que podrà ser personalitzat amb els milers d'aplicacions disponibles per a Linux.
A més, la multinacional nord-americana també ha donat a conèixer una ampliació del seu middleware open source.
La iniciativa d'HP pot ser vista com a un pas endavant de GNU/Linux en el món corporatiu.
Més informació:Nota de premsa d'HP
http://www.hp.com/hpinfo/newsroom/press/2006/060814a.html
Neix nova iniciativa open source per a l'entorn Mac
Mac OS Forge vol prendre el relleu d'OpenDarwin, tancat fa poc, com a punt d'encontre per a la comunitat de programadors en codi obert i programari lliure.
Pocs dies després de l'anunci de l'abandonament del desenvolupament d'OpenDarwin per part dels seus responsables degut a la situació d'abandonament que patien per part d'Apple, neix un nou punt de trobada a Internet amb vocació d'aglutinar una comunitat de programadors en codi obert al voltant del codi font del Mac OS X alliberat per la companyia de Cupertino.
Apple ha mantingut des de fa temps una relació d'amor-odi amb la comunitat de programadors que abracen la filosofia tant del codi obert com del programari lliure*; d'una banda, el seu sistema operatiu Mac OS X es basa en el nucli Darwin, que ha crescut i madurat a l'entorn col·laboratiu proporcionat per Internet i gràcies a la filosofia del codi obert. A aquest codi, els nois de Steve Jobs li han adjuntat eines de codi tancat i propietàries, per donar com a resultat final el sistema Mac OS X. per l'altra banda, al nucli Darwin també se li han adjuntat eines lliures, donant com a resultat un sistema operatiu lliure complet (GNU-Darwin).
Tot i això, les queixes de la comunitat de programadors que participen en aquests projectes també han estat manifestes, i el màxim exponent d'elles ha estat el tancament definitiu que els responsables d'OpenDarwin van donar al seu projecte. Les acusacions contra Apple van des de l'abandonament de la comunitat fins a la manipulació del codi font obert sense respectar la seva llicència passant pels retards en l'alliberament del codi esmentat.
De fet, la política de l'empresa de Cupertino sobre això ha semblat sempre molt erràtica, i diverses vegades s'han pogut llegir a la Xarxa notícies sobre que no es publicaven les fonts per a determinades versions del Mac OS X, o es tornaven a publicar. Si anem a la pàgina web on Apple penja el codi font del nucli del Mac OS X (http://www.opensource.apple.com/darwinsource/) veurem clarament com per a moltes versions hi ha disponible la branca x86 i la PPC (PowerPC), mentre que per a altres només hi ha una branca de codi font disponible, sense identificar i que probablement respongui a la versió PowerPC.
Algun cop s'ha arribat a comentar que aquesta política respon al zel d'Apple per protegir la versió x86 del seu sistema davant l'atac de hackers que es van posar com a fita poder-lo executar en qualsevol màquina amb maquinari PC genèric, fita que a la fi va ser aconseguida.
Precisament, un dels primers anuncis que s'han llançat a la comunitat d'usuaris de Mac OS Forge és la disponibilitat del nucli corresponent a la versió 10.4.7 del Mac OS X.
En el si de la nova comunitat hi trobem altres projectes, com ara Bonjour, la implementació d'Apple de l'especificació Zeroconf (i anteriorment conegut com a Rendezvous). Fa falta encara temps per a saber com reaccionarà la comunitat davant d'aquesta nova iniciativa i si migraran a ella els projectes existents a dia d'avui, en especial aquells que deixaran d'estar sota l'empara d'OpenDarwin.
Més informació:Mac OS Forge
http://macosforge.org/*
La segona implica la primera, però no al revés, ja que la llibertat d'un programa depèn a més de la llicència que el protegeixi.
Microsoft anuncia futura eina gratuïta de desenvolupament de videojocs per a la Xbox 360
D'aquesta forma posa a l'abast de la mà de qualsevol persona la creació de videojocs per a la seva plataforma lúdica.
Microsoft ha anunciat la propera disponibilitat de XNA Game Studio Express, una eina de programació que es sustenta en la tecnologia XNA per permetre la creació de videojocs per a la plataforma Xbox 360 a qualsevol usuari o programador, ja sigui professional o amateur. En paraules de Microsoft, aquest producte "democratitza" el desenvolupament de videojocs.
L'anunci ha estat realitzat en el marc del Gamefest 2006, celebrat els dies 14 i 15 d'agost a Seattle (estat de Washington). En aquest esdeveniment, Microsoft mostra als creadors de videojocs les noves eines i tendències existents en el món de la programació d'aquest tipus de programari tan concret. L'encarregat de presentar el futur XNA Game Studio Express ha estat Chris Satchell, Mànager General del Grup de Desenvolupament de Videojocs de Microsoft.
El programari serà gratuït per a qualsevol persona amb un PC basat en Windows XP (seguint la mateixa tendència que la versió Express del conegut entorn de programació Visual Studio), i amb el pagament anual d'una quota de 99 Dòlars es podrà disposar a més d'accés a eines extra i la possibilitat de provar els videojocs desenvolupats en una Xbox 360.
La nova eina també podrà ser emprada en el desenvolupament de videojocs per al sistema operatiu Windows XP, convertint-se així en una potent plataforma de desenvolupament de jocs per a la majoria dels productes Microsoft. Sense cap mena de dubte, Sony haurà de reaccionar amb algun producte o iniciativa similar i que pugui fer-li la competència, o les companyies més petites ho tindran més fàcil per programar sobre els productes Microsoft, creant una futura migració des de la PlayStation a la Xbox i el PC.
La plataforma XNA consisteix en una sèrie de tecnologies específiques per al món de la programació de videojocs que permeten seguir un desenvolupament des del seu inici fins a la seva finalització.
Microsoft ha subratllat el suport que està trobant en centres educatius universitaris per a aquest llançament. De fet, el món universitari està avançant poc a poc cap a l'acceptació de la programació de videojocs com una disciplina més, i ja s'estan començant a oferir assignatures dedicades dins dels estudis d'informàtica, i fins i tot cursos dedicats completament a aquesta disciplina.
No s'ha donat encara una data definida per a la publicació de XNA Game Studio Express, però aquesta podria ser per a festes nadalenques. Mentre, podrem disposar d'una versió beta, que serà publicada el 30 d'Agost.
Més informació:Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/aug06/08-13XNAGameStudioPR.mspxMicrosoft Gamefest
http://www.microsoftgamefest.com/Microsoft XNA
http://www.microsoft.com/xna/
RealNetworks i Novell anuncien acord per proporcionar suport multimèdia complet a SuSE Linux
Una de les conseqüències de l'acord és que SuSE Linux comptarà amb un reproductor multimèdia capaç de reproduir fitxers WMV i d'altres formats propietaris.
El principal inconvenient per a l'adopció de Linux entre els usuaris finals és la manca de programari instal·lat per defecte a les diferents distribucions que permeti la reproducció de fitxers multimèdia propis de la plataforma Windows o Mac OS, com els WMV i WMA de Windows Media o els QuickTime del programari homònim d'Apple.
Per solucionar això, i en el marc de la LinuxWorld que s'està celebrant aquests dies a San Francisco, dues companyies punteres en el món de la multimèdia i Linux com són RealNetworks i Novell, han anunciat la futura disponibilitat d'un reproductor multimèdia per a Linux capaç de reproduir els formats propietaris més populars.
L'acord permet que Novell inclogui el reproductor multimèdia RealPlayer i el reproductor d'àudio Helix Banshee -un nou projecte nascut al si de la Comunitat Helix l'objectiu del qual és crear un reproductor d'àudio de codi obert per al sistema operatiu del pingüí- en la propera revisió de la seva distribució SuSE Linux Enterprise Desktop 10.
La nova versió de RealPlayer per a Linux sortirà al mercat a finals d'aquest any, i permetrà als usuaris linuxers reproduir una gran varietat de formats de fitxer multimèdia, ja siguin els propis de Real com els MP3, OGG Vorbis, WMA i WMV a més de permetre escoltar emissions de ràdio en streaming.
Aquest salt qualitatiu de SuSE-Novell sense cap mena de dubte haurà de ser tingut en compte per tots aquells usuaris que estiguin buscant una distribució Linux adequada per migrar des de Windows.
Més informació:Nota de premsa de RealNetworks anunciant l'acord amb Novell
http://www.realnetworks.com/company/press/releases/2006/real_novell.html
Feliç 25è aniversari PC
El microordinador més famós de tots els temps compleix 25 anys mentre els seus successors directes encara arrosseguen la seva herència per a les coses bones i les dolentes.
Molt ha plogut d'ençà que el 12 d'agost del 1981 la International Business Machines presentés el seu model 5150 de microordinador, més conegut com a Personal Computer i que passaria a la història per l'abreviatura d'aquestes paraules: PC. 25 anys després, què estem celebrant exactament?
Celebrem la sortida al mercat d'una màquina concreta, però també d'un cúmul de circumstàncies que van portar a aquesta màquina a convertir-se en la què marcaria l'evolució del maquinari més àmpliament emprat des d'aleshores i fins als nostres dies.
El concepte de microordinador no era nou quan IBM va treure el PC al mercat; altres companyies com Apple triomfaven en aquell temps, i en el si de Big Blue (sobrenom amb el qual es coneix afectuosament a IBM) van haver d'adoptar mesures per entrar en un mercat que al principi havien menyspreat, i en el qual els seus primers intents van acabar en fracàs.
El model 5150 de microordinador d'IBM es basava en un microprocessador Intel 8088 a 4,77 MHz. i usava com a sistema operatiu un programari molt semblant al CP/M, l'anomenat PC-DOS (de Disk Operating System), desenvolupat per Microsoft amb el concurs de la pròpia IBM.
Dos van ser els principals factors que van permetre el pas a la història del PC: d'una banda, i al no confiar que la venda de programari pogués constituir un negoci per si mateix, IBM va decidir subcontractar la creació d'un sistema operatiu per a la seva màquina. La tasca va recaure en Microsoft, una de les puixants companyies sorgides a la dècada dels setanta a l'empara de l'auge dels microordinadors. El tracte tancat per la companyia de Bill Gates i Paul Allen amb IBM incloïa la llibertat de Microsoft per empaquetar el producte resultant del seu acord i vendre'l sota una altra denominació (MS-DOS, Microsoft Disk Operating System) a terceres parts.
D'altra banda, sembla -i segons explica la llegenda- que IBM no va cobrir legalment de forma adequada a la seva nova creació, el que permetia a qualsevol empresa que pogués, fer còpies que funcionaven de la mateixa manera que el PC original. Intel venia el processador i Microsoft el sistema operatiu, de forma que podent-se copiar l'arquitectura de la màquina, qualsevol companyia fabricant d'ordinadors podia tenir al mercat un PC-compatible per un preu més barat al què oferia IBM... Era el principi d'una època.
Amb inusitada celeritat, la nova arquitectura va anar conquerint el mercat fins pràcticament arraconar a la resta d'arquitectures; bona mostra d'això són els ordinadors Amiga, que amb prou feines sobreviuen avui sense actualitzacions en el maquinari des de fa anys, i amb molt lleugeres actualitzacions en el programari. Només els Apple Macintosh han resistit dignament, malgrat que a la fi -i amb el canvi d'arquitectura- s'han acostat també al PC.
La perspectiva per als propers anys és encoratjadora en quant que el llegat PC continuarà evolucionant, però també sentimentalment trist perquè s'abandonaran les restes que encara queden de l'arquitectura original, i més concretament la BIOS, que serà substituïda per l'EFI (Extensible Firmware Interface).
En qualsevol cas... feliç 25è aniversari PC!
Trolltech anuncia proper model de telèfon mòbil basat en Linux
El Greenphone pretén ser una eina de base per a crear una plataforma GNU/Linux oberta i una ajuda per als desenvolupadors de programari per a dispositius mòbils.
Actualment, la penetració de Linux en el món dels dispositius mòbils com ara PDA's i Smartphones és mínima si la comparem amb altres sistemes operatius com poden ser Pocket PC, Symbian i Palm OS*. Amb prou feines disposem de la gamma de PDA's Zaurus de Sharp i alguns telèfons mòbils de Motorola, però poca cosa més. Tot i això, des de diversos sectors s'estan impulsant la creació de plataformes genèriques de Linux per a què puguin ser adaptades a famílies d'aparells electrònics personals.
Bon intent d'això és el que realitza Palm amb la migració del seu sistema operatiu propietari a Linux, al mateix temps que aprofita per construir una plataforma oberta que pot ser emprada a més per altres constructors de telèfons mòbils.
Això mateix és el que està intentant Trolltech, empresa que produeix les famoses llibreries QT (base de l'entorn gràfic KDE) i l'entorn Qtopia per a dispositius mòbils.
Aquesta mateixa setmana, Trolltech ha anunciat la futura disponibilitat d'un nou telèfon mòbil que serà produït per un fabricant xinès expressament per a Trolltech. Aquest telèfon portarà com a sistema operatiu una distribució de Linux totalment oberta i l'entorn gràfic Qtopia. Conjuntament també es podrà adquirir un kit de desenvolupament que facilitarà l'escriptura i test de noves aplicacions per al telèfon.
De moment encara no s'ha revelat el preu de l'aparell, però el fet més probable és que sigui prou assequible com per arrossegar a les petites companyies i desenvolupadors particulars interessats en capbussar-se en el món de la creació d'aplicacions per a dispositius que funcionen sota un Linux encastat.
El telèfon, que rep el nom de Greenphone al predominar-hi el color verd -color de la companyia Trolltech-, serà posat a la venda al setembre.
Característiques tècniquesEl Greenphone muntarà un processador Marvell XScale dual-core a 312 MHz. amb 64 MB. de RAM i 128 de memòria Flash. Comptarà amb una ranura mini-SD per a la seva expansió i com a pantalla disposarà d'una LCD tàctil QVGA amb resolució 320x240. Comptarà també amb càmera de fotos d'1,3 Mpx. i connectivitat WiFi.
Un dels detalls més importants és el port mini-USB, ja que mitjançant aquest es podrà "flashejar" la BIOS del telèfon, actualitzant el sistema operatiu o canviant-lo per una altra distribució que fins i tot podem arribar a construir nosaltres mateixos.
Aquest darrer punt és molt important, doncs qualsevol operadora o fins i tot botiga minorista amb una mica de traça poden arribar a personalitzar al màxim el programari del seu telèfon mòbil, construint un nou aparell totalment propi i que poden vendre en exclusiva.
Un altre punt que caldrà tenir en compte és si aquest aparell es convertirà també en objecte de desig i col·leccionisme per als "caçagadgets" i aficionats als dispositius informàtics en general.
Més informació:Qtopia Greenphone
http://www.qtopiagreenphone.com/Article de LinuxDevices.com sobre el nou telèfon de Trolltech
http://www.linuxdevices.com/news/NS8030785497.htmlTrolltech
http://www.trolltech.com/*
Malgrat que en el cas d'aquest darrer, Palm -ara en mans d'Access- el convertirà en un Linux amb compatibilitat cap enrere amb antigues versions de Palm OS.
OpenDarwin tanca les seves portes
Amb el sentiment d'haver estat traïts per Apple i abandonats per la comunitat, el conjunt de desenvolupadors d'OpenDarwin s'acomiada però sense deixar els projectes encara actius totalment abandonats.
En una nota de comiat publicada a la seva pàgina web, els responsables del sistema operatiu OpenDarwin anuncien la finalització immediata de les seves activitats, malgrat que els servidors d'aquest projecte romandran actius durant un llarg període de temps, a fi i efecte de què els projectes que encara estan actius puguin buscar nous allotjaments i noves adreces web.
El projecte OpenDarwin, un sistema operatiu basat en el mateix nucli que el Mac OS X (BSD/Mach 3.0), fou creat en el 2002 per Apple Computer i l'Internet Systems Consortium com a nexe d'unió entre l'empresa (Apple) i la comunitat de desenvolupadors lliures per a l'intercanvi de codi font, solucions i suport mutu. D'aquesta forma, Apple es podia beneficiar del codi desenvolupat per OpenDarwin per al seu propi Mac OS X, i la comunitat de programadors reunida al voltant d'OpenDarwin es podia beneficiar del suport i material cedit per Apple.
Tot i això, els responsables del projecte denuncien l'actitud de la companyia de Steve Jobs, que afirmen dista molt de ser aquella que els havien promès. Segons ells, Apple ha usat la força de programadors d'OpenDarwin per al seu propi benefici sense oferir gaire res a canvi. Les portes per parlar amb Apple també s'han trobat tancades molts cops.
D'altra banda, i com a un dels factors determinants per al tancament definitiu del projecte, també trobem la manca de resposta que aquest ha obtingut entre el públic en general, de la qual amargament se'n queixen els responsables d'OpenDarwin.
Finalment, els administradors d'OpenDarwin es queixen que, al cap i a la fi, els seus servidors i el seu esforç només ha servit per allotjar els projectes d'altres persones.
De moment, l'anunci sembla no haver afectat a GNU-Darwin, un sistema operatiu que pren com a base el codi font d'OpenDarwin juntament amb diversos programes i la filosofia del projecte GNU. Caldrà veure com l'afecta en el futur immediat.
Més informació:OpenDarwin
http://www.opendarwin.org/
Sony Mylo, una eina de comunicació diferent
Funcionarà sota Linux, oferirà programari com Google Talk o Skype, i arribarà a les botigues nord-americanes al setembre.
Aprofitant el moment d'expansió dels "hotspots" WiFi (literalment, "punts calents", malgrat que en aquest cas es refereix a punts d'accés) en països com els Estats Units i Japó, i que aquesta tecnologia comença a ser incipient en diversos estats europeus, Sony ha decidit llançar una eina de comunicacions que segueix la filosofia de la Sharp Zaurus.
Lluny dels telèfons mòbils que incorporen la possibilitat de connectar-se a xarxes WiFi (com el Nokia 9300i) però que prioritzen les funcions de telefonia sobre les d'ordinador de butxaca/PDA, el Sony Mylo dóna prioritat al concepte de comunicació a través d'Internet, no oferint funcions de telefonia.
El que busca Sony amb aquesta nova "joguina" és que l'usuari es connecti a Internet a través d'una xarxa sense fils WiFi per a gaudir de tots els serveis de la Web 1.0 i 2.0 . Així, el Mylo disposarà de navegador web Opera, programes de missatgeria instantània Google Talk i Yahoo! Messenger, i el programari de VoIP Skype.
El programari que s'hi inclou és gratuït, de manera que no s'hauran d'adquirir una sèrie de "packs de servei" com en altres dispositius similars per a poder gaudir de tot el seu potencial, si no que l'única despesa que s'haurà de realitzar és la compra del propi aparell.
Segons informa el conegut site LinuxDevices.com, especialitzat en notícies sobre GNU/Linux funcionant en dispositius electrònics encastats o d'ús personal com ara PDAs, el nou dispositiu de Sony executarà una distribució de Linux per a dispositius encastats amb entorn gràfic Qtopia.
De moment no hem pogut obtenir informacions de quin processador funcionarà en el cor del Mylo, tot i que sí sabem que disposarà d'una pantalla TFT de 2,4" amb una resolució de 320x240 i 65.000 colors, 1 GB. de memòria Flash interna, tarja de xarxa WiFi 802.11b amb suport per a encriptació WEP i WPA, port mini-USB i ranura Memory Stick Duo.
A més, també compta amb un teclat retràctil molt semblant al de les PDAs-Smartphones QTEK, i les seves formes recorden amb gran claredat a les de la PSP, la versió portàtil de la popular videoconsola PlayStation.
La reproducció de música serà compatible amb els formats MP3, ATRAC i WMA, amb suport per a fitxers protegits per DRM.
Estarà disponible al setembre als EUA (per a Europa i Sud-amèrica encara no hi ha dates anunciades) i podrem escollir entre dos colors: negre i blanc. El preu serà d'uns 350 Dòlars.
El nom Mylo és un acrònim de "My Life Online", tota una declaració d'intencions per part de Sony amb aquest dispositiu.
Més informació:Pàgina web oficial de Mylo
http://www.sony.com/myloNota de premsa de Sony
http://news.sel.sony.com/en/press_room/consumer/computer_peripheral/release/24061.htmlArticle de LinuxDevices
http://www.linuxdevices.com/news/NS8202297251.html
Lenovo preinstal·larà Linux en una sèrie de màquines portàtils
Els ordinadors Thinkpad T60p comptaran amb SuSE Linux Enterprise Desktop (SLED) 10 preinstal·lada en el seu disc dur. És la primera vegada que un dels grans fabricants del món preinstal·la Linux a les seves màquines.
Malgrat la novetat -o el que s'ha venut a la Xarxa com a tal-, altres companyies ensambladores ja havien experimentat amb Linux anteriorment; la cadena nord-americana de supermercats Walmart va començar en el seu moment la venda d'ordinadors de baix cost amb Linspire preinstal·lat, mentre que altres empaquetadors de distros Linux han arribat a acords similars amb diverses companyies. Tot i això, un factor diferencia aquesta experiència de les altres: la dimensió, història i impacte de la companyia que la realitza.
Lenovo és l'hereva directa d'IBM en el segment de la informàtica de consum, una companyia històrica per haver creat l'arquitectura dels PC's, les màquines que regnen actualment en la majoria de domicilis i empreses. Lenovo va adquirir la divisió de microordinadors de Big Blue (sobrenom que rep IBM) a finals del 2004.
Els ordinadors en els quals Lenovo preinstal·larà Linux corresponen a la gamma professional, malgrat que naturalment podran ser adquirides per qualsevol mena d'usuari. La gamma Thinkpad T60p munta processadors Intel Core Duo a 2 GHz. amb un mínim de 512 MB. de RAM, i targes gràfiques d'última generació.
De fet, IBM fou una de les pioneres entre les "grans" del sector a oferir suport per a Linux, i la seva relació amb SuSE sempre ha estat bona. Qualsevol usuari que hagi instal·lat una SuSE Linux sap que en el menú d'instal·lació se'ns ofereix la possibilitat d'instal·lar eines específiques per a la gestió i administració dels recursos de la gamma de portàtils Thinkpad.
Juntament amb SLED 10, l'usuari podrà gaudir també d'aplicacions específiques com ara utilitats de configuració, gestor d'energia, connexions d'accés a xarxes preconfigurades i suport per connexió a docking stations entre d'altres.
Més informació:Desktop Linux breakthrough: Lenovo preloads SUSE on ThinkPad
http://www.desktoplinux.com/news/NS7778908329.html
VMware confirma nou producte de virtualització per a Mac OS X
Serà compatible amb els formats de fitxer de màquina virtual hardware existents per al programari de VMware en les plataformes PC.
A finals de juny, i en una entrevista concedida a Virtualization.info, Raghu Raghuram (vicepresident de plataforma de productes de VMware), confirmava l'interès de la seva companyia en entrar al sector del Mac OS X, oferint un programari de virtualització per a la plataforma d'Apple. Aquest punt ja ha estat revelat en la Worldwide Developers Conference que Apple celebra aquests dies a San Francisco.
VMware ha presentat en l'esdeveniment dirigit a la comunitat de desenvolupadors i usuaris d'ordinadors Apple Mac el seu primer producte per a la plataforma de Cupertino, sense dilucidar encara si es tractarà només d'un player que permetrà treballar amb màquines virtuals emmagatzemades en local, un client que es podrà connectar a un servidor, el propi servidor de màquines virtuals, o un conjunt de diversos programes que incloguin les funcionalitats llistades.
La companyia dedicada a la virtualització tampoc ha revelat si hi haurà una línia de productes gratuïts per als usuaris de Windows i Linux, que actualment disposen d'un servidor per a crear màquines virtuals i d'un player per poder treballar amb elles, de forma totalment gratuïta.
Una preocupació que ja pot estar en la ment dels usuaris és la compatibilitat entre les màquines virtuals generades amb els productes existents fins avui de VMware i el nou programari per a Mac. La companyia s'ha avançat a aquestes preocupacions i en la nota de premsa publicada confirma l'esmentada compatibilitat, de forma que una màquina virtual creada amb els productes gratuïts o de pagament de VMware per a Windows o Linux funcionarà sense més problemes en la versió per a Mac OS X de VMware.
Això obre als usuaris la possibilitat d'usar les nombroses "appliances", màquines virtuals creades per acomplir tasques específiques i que es poden descarregar entre d'altres llocs des de la mateixa pàgina web de VMware.
L'entrada de VMware en el sector dels Macs és deguda a diversos factors: en primer lloc el canvi de xips des de la plataforma PowerPC a l'arquitectura x86 d'Intel, que facilita en gran mesura la creació d'eines de virtualització i d'execució de programari en plataformes creuades. En segon lloc, l'existència a l'esmentada plataforma de Parallels, una companyia dedicada també a la virtualització que malgrat disposar de productes per a altres plataformes opera principalment en el sistema operatiu Mac OS X, gaudint-hi d'un gran èxit. El moviment de VMware cap al Mac OS X pot respondre també a una necessitat estratègica de parar els peus a Parallels.
Ja és possible pre-registrar-se per a rebre la versió beta en quant estigui disponible, probablement a finals d'aquest mateix any segons afirma la companyia dedicada a la virtualització.
Més informació:VMware - Virtualization Software
http://www.vmware.com/
Ja està disponible la primera versió de Freespire
És una de les distribucions GNU/Linux més orientades a l'usuari final per a què amb ella pugui substituir al Windows, ja que reprodueix fitxers de Windows Media, MP3 o QuickTime entre d'altres, i gràficament té una gran semblança amb el sistema operatiu de Microsoft.
Linspire, una empresa dedicada a la creació de solucions de programari basades en Linux i impulsora del projecte NVU per a la creació d'una eina de programació i disseny de pàgines web lliure i multiplataforma, ha seguit el camí marcat en el seu moment per Red Hat amb Fedora i seguit amb SuSE i el seu OpenSuSE: crear una versió gratuïta de la seva distribució que pugui ser descarregada des d'Internet i basada en programari 100% obert. Tot i això, un punt molt important diferencia a aquesta de Fedora i OpenSuSE: la compatibilitat amb els formats de fitxer més emprats en la plataforma Windows.
Després d'una sèrie molt ràpida de versions beta que en les darreres setmanes ens han permès entreveure les funcionalitats i facilitats de Freespire 1.0, es llança aquesta primera versió definitiva, que inclou compatibilitat amb els fitxers en format MP3, Windows Media, QuickTime, Flash, Real, i PDF. A més, també s'hi inclouen drivers per a les populars targes gràfiques Nvidia i ATI (aquesta última, dins de molt poc convertida en AMD) i drivers propietaris per a targes de xarxa WiFi.
Freespire disposa del seu propi CNR, un servei també disponible per a Linspire mitjançant el qual es proporcionen a l'usuari nombroses aplicacions preparades per a ser instal·lades d'una forma molt simple i normalment amb uns pocs clics de ratolí. Aquest servei té un cost de 20 Dòlars anuals (uns 18 Euros), i pot ser gaudit per un període gratuït de 30 dies per a la seva avaluació. Paral·lelament, l'usuari pot actualitzar la seva distribució Freespire amb el tradicional apt-get propi de les distros basades en Debian.
El suport per als formats de fitxer més populars en Windows esmentats anteriorment es pot aconseguir a través de programari de terceres parts disponible mitjançant la descàrrega directa des del CNR i la seva instal·lació amb un sol clic de ratolí.
Freespire 1.0 pot ser descarregada gratuïtament de forma directa des de la web del projecte o emprant el client P2P BitTorrent.
Més informació:Freespire
http://www.freespire.org/
Apple mostra els primers servidors basats en processadors Intel i com serà el Mac OS X 10.5
En el marc de la WWDC, Steve Jobs ha presentat els darrers productes de maquinari i programari de la companyia de Cupertino: el successor del Power Mac G5, els Xserve basats en processadors G5, i com serà el futur Mac OS X 10.5 àlies "Leopard".
La WWDC (Worldwide Developers Conference) és la conferència anual que Apple celebra en dates estiuenques per tal de presentar els seus nous i futurs productes a la comunitat, especialment als desenvolupadors de solucions per a la seva plataforma. L'edició d'enguany es celebra a San Francisco del 7 a l'11 d'Agost.
Com sempre, la conferència inicial a càrrec de Steve Jobs és l'acte més important de l'esdeveniment. És ja una tradició que en aquesta conferència (més coneguda com a keynote en anglès) el propi CEO d'Apple Computer i figura mediàtica del món de la informàtica presenti el que seran les novetats de la companyia de Cupertino per a tota la temporada. Aquest cop li ha tocat presentar les noves màquines basades en processadors Intel, ara dirigides al sector empresarial ja que són els servidors, i com serà la propera versió del Mac OS X, que portarà com a número el 10.5 i com a nom en clau "Leopard".
Mac ProLa nova màquina d'Apple porta la mateixa "carrosseria" que el Power Mac G5, i es publicita com el Mac més ràpid creat fins avui a més de l'ordinador que completa la transició de la companyia de Steve Jobs als processadors Intel.
Munta dues CPU's Intel Dual Core Xeon de 64 bits (nom en clau "Woodcrest") a velocitats a partir dels 2 GHz. i fins als 3 GHz. com a màxim, fet que li dóna una potència excessiva per a una màquina desktop, i ideal per a un servidor.
L'interior de la màquina ha estat redissenyat respecte a l'anterior Power Mac G5 per tal que es pugui ampliar amb més facilitat, comptant amb la possibilitat d'arribar als 16 GB. de RAM, 2 Terabytes d'emmagatzematge, i 4 ports PCI Express.
Les possibilitats de combinar tot el maquinari i el programari existent per al nou Mac són tan àmplies que en la seva publicitat, Apple afirma que existeixen fins a més de 4 milions de combinacions possibles per personalitzar al màxim el nou Mac Pro.
XserveLa gamma de servidors professionals d'Apple també aprofita l'avinentesa per a renovar-se, muntant els nous i potents processadors Intel Xeon de 64 bits amb doble nucli. Cada configuració aporta dos nous processadors "Woodcrest", amb el que tenim una màquina que comptabilitza quatre processadors en total. Una tarja gràfica PCI Express i la possibilitat de tenir fins a 2,25 Terabytes d'emmagatzematge en disc completen les impressionants característiques d'aquest servidor.
La memòria RAM pot arribar fins als 32 GB., i la velocitat del bus frontal són uns impressionants 1,33 GHz.
Mac OS X 10.5 "Leopard"Sense molts dubtes al respecte, la "piece de resistance"* de la keynote inicial de Steve Jobs ha estat la preview de la propera versió del sistema operatiu Mac OS X, la 10.5 més coneguda com a Leopard.
La primera novetat destacada en el Mac OS X 10.5 és Time Machine, un sistema automatitzat de backup (còpia de seguretat) incremental, que permet desar els nostres fitxers (documents, fotos, arxius de música,...) així com els fitxers i configuracions del sistema.
Time Machine permet recuperar un arxiu que havíem canviat en qualsevol data, ja que en ser incremental, guarda una imatge inicial del sistema operatiu per a posteriorment guardar només els fitxers i les configuracions que hagin canviat.
SpacesLa nova funcionalitat Spaces permet crear escriptoris virtuals, tal i com tenim en els entorns gràfics per a Unix/Linux (Gnome, KDE,...) en els quals ens hi podem organitzar la nostra feina. La proposta d'Apple consisteix en crear un espai virtual per a cada "tema" que toquem amb el nostre ordinador: un espai per a comunicacions, un altre per a diversió, un altre per a la feina,...
En clicar al Dock sobre una aplicació oberta en un altre dels escriptoris de Spaces, el sistema ens trasllada automàticament a aquest escriptori, o bé podem activar el selector d'espais amb una drecera de teclat per tenir una vista en miniatura de tots els espais i seleccionar el que desitgem.
Core AnimationFa uns anys, la informàtica es tornava gràfica. Ara es converteix en animada, i la nova funcionalitat Core Animation del Mac OS X 10.5 va en aquest sentit.
Core Animation consisteix en un programari que permet la creació d'animacions i escenes cinemàtiques emprant diferents tècniques (text, dibuixos 2D, vídeo, renderings 3D,...) i orientat al programador d'aplicacions.
Altres novetats destacables del Mac OS X 10.5 són:
- Versió 3 del programa de correu electrònic d'Apple, que proporciona major nombre de plantilles per a redactar missatges.
- Dashboard conté nous Widgets.
- L'eina de recerca Spotlight permet ara treballar també amb unitats de xarxa muntades en el sistema, pel que les cerques s'expandeixen fora del nostre Mac.
Tot això ho podrem veure cap a la primavera de 2007, període en el què Apple té previst treure al mercat el seu nou Mac OS X 10.5
Més informació:Apple
http://www.apple.com/*
Expressió francesa que equivaldria a "el plat fort"
Un informe de Symantec afirma que la pila de protocols de xarxa del Windows Vista conté nombrosos bugs
Aquesta conclusió es basa en el fet que la pila de protocols de xarxa ha estat rescrita des de zero i no evolucionada a partir de la pila ja existent en anteriors versions de Windows, en la qual ja s'havien corregit nombroses fallades.
En un informe titulat "Windows Vista Network Attack Surface Analysis: A Broad Overview", Symantec analitza la seguretat externa del nou Windows Vista, és a dir, la seguretat que té un sistema operatiu quan se'l connecta a Internet per evitar intrusions o atacs procedents de la Xarxa de xarxes.
La companyia de Bill Gates ha optat per rescriure la pila del protocol IP en Vista per a així dotar de suport IPv4 i IPv6 natiu al seu nou sistema operatiu en una sola pila de xarxa, augmentar el seu rendiment i simplificar el seu desenvolupament i manteniment.
En els primers fulls de l'extens informe de Symantec (42 pàgines en total) la companyia dedicada a la seguretat informàtica critica el fet que, al rescriure la pila de protocols de xarxa, Microsoft ha tornat a cometre alguns dels mateixos errors que ja va cometre en el passat, proporcionant als crackers vies ja conegudes per realitzar atacs informàtics contra instal·lacions de Windows Vista. A més, i continuant amb les conclusions de Symantec, s'han introduït noves errades de programació que donen lloc també a noves fallades.
Com a conclusió general en aquest apartat concret (l'informe toca més temes), Symantec afirma que les primeres piles IP del Windows XP eren més segures que la pila que implementa actualment Windows Vista.
Tot i això, encara és d'hora, doncs Microsoft té a la seva mà la possibilitat de canviar la pila de protocols de Windows Vista en qualsevol moment, un cop vista la situació.
Els atacs de Symantec i altres companyies antivirus criticant la seguretat de Windows Vista s'estan donant d'ençà que Microsoft va començar a treure al mercat productes relacionats amb la seguretat informàtica, malgrat que encara no s'ha embarcat en la comercialització d'un autèntic antivirus. Malgrat tot, sembla que la por a què el gegant de Redmond pugui entrar en el seu mateix segment de mercat amb la força que acostuma a tenir a cadascun dels sectors que toca, està fent que la resta de companyies vinculades amb la seguretat informàtica vegin amb recel l'aparició de Windows Vista, i investiguin tots els possibles racons del nou sistema a la recerca de possibles fallades. Tàctica per guanyar-se el mercat o simple revenja contra Microsoft?
Més informació:Informe de Symantec sobre la seguretat externa de Windows Vista. Les afirmacions en les quals es basa el present article poden trobar-se a les primeres pàgines, fins a la número 8
http://www.symantec.com/avcenter/reference/ATR-VistaAttackSurface.pdf
Microsoft fa públiques les possibilitats d'actualització a Vista des de versions anteriors de Windows
Serà impossible actualitzar des del Windows 2000 i des de l'edició de 64 bits de Windows XP, per la qual cosa els posseïdors dels esmentats sistemes operatius hauran de realitzar una nova instal·lació de Vista.
La companyia de Bill Gates ha donat a conèixer aquesta setmana les condicions en les què es podrà realitzar una actualització a Windows Vista des d'una instal·lació ja existent d'alguna versió anterior del seu sistema operatiu.
A diferencia d'una instal·lació "neta", l'actualització permet conservar les configuracions personalitzades de les quals s'ha dotat a una instal·lació anterior del sistema operatiu, així com els programes instal·lats -que continuen essent funcionals- i els arxius de dades de l'usuari, que es mantindran a les mateixes carpetes ja que no caldrà formatar la unitat de disc o partició de destinació per a la instal·lació.
La idea de Microsoft és que puguem actualitzar sempre que la versió que hàgim adquirit de Windows Vista sigui equivalent o superior a la versió de Windows XP que disposem en el nostre ordinador. Així, des de Windows XP Home podem actualitzar a qualsevol de les quatre edicions existents de Vista (Home Basic, Home Premium, Business i Ultimate). Des de XP Pro només podrem actualitzar a Business i Ultimate, des de Media Center Edition a Home Premium i Ultimate, i des de l'edició per a Tablet PC haurem d'actualitzar a Business o Ultimate.
Sorprèn el fet que no es pugui actualitzar la versió específica per a 64 bits del XP, i que els posseïdors d'aquest sistema hagin de realitzar una instal·lació neta de Vista. El que no sorprèn tant és que els usuaris de Windows 2000 no puguin actualitzar els seus sistemes operatius i es vegin abocats a una nova instal·lació, doncs ja sabem que amb cada iteració del seu sistema operatiu, Microsoft "obliga" una mica als seus usuaris a migrar radicalment des de les versions més allunyades en el temps. Problemes tècnics per a realitzar l'actualització degut a les diferències de construcció dels dos sistemes (2000 i Vista) podrien explicar també aquesta decisió.
Per a aquelles persones que vulguin saber si el seu ordinador suportarà el nou Windows Vista, existeix el programa "Windows Vista Capable and Premium Ready PCs", en el qual s'esmenten les especificacions que ha de tenir la nostra màquina per instal·lar i executar el nou sistema operatiu de Microsoft, i l'eina Windows Vista Upgrade Advisor, un programari que examina el nostre maquinari i realitza un informe que ens indica els punts forts i els febles de la nostra màquina a l'hora d'actualitzar-nos a Vista. Aquest programari es troba encara en fase beta, pel que és recomanable no refiar-se'n excessivament de les seves afirmacions fins que surti la versió definitiva més endavant.
Més informació:Windows Vista: Upgrade planning
http://www.microsoft.com/windowsvista/getready/upgradeinfo.mspx
La Fundació Mozilla allibera la primera alpha de Thunderbird 2.0
Nou sistema d'extensions més segur i la substitució de la funcionalitat Labels per la de Tags conformen les novetats més destacables del futur Thunderbird 2.0 .
Malgrat que crida menys l'atenció entre el públic en general que el seu "germà" el navegador web Firefox, Thunderbird (el client de correu electrònic lliure de la Fundació Mozilla i hereu del client de correu de Netscape) compta també amb un grup nodrit d'adeptes i admiradors, que l'usen i recomanen el seu ús basant-se especialment en criteris de seguretat comparativa enfront de l'Outlook de Microsoft.
Thunderbird està disponible per a diverses plataformes (Windows, Linux, Mac OS X) i traduït a diversos idiomes. Aquesta disponibilitat multiplataforma juntament amb la seva gratuïtat, robustesa i fiabilitat li han permès guanyar-se una gran estima entre els seus usuaris, malgrat que la majoria de consumidors de productes informàtics (i especialment els usuaris finals) continuen confiant en la seva competència més directa.
Amb l'èxit de la versió 1.0 i l'encara millor acollida despertada per la versió 1.5, la Fundació Mozilla encara ara el desenvolupament de la versió 2.0 d'aquest client de correu electrònic, havent alliberat aquesta mateixa setmana una primera preview en forma de versió alpha.
Les principals novetats del nou Thunderbird són:
- Més velocitat de càrrega i execució de l'aplicació.
- Nova funcionalitat de "Tags" (que podríem traduir per etiquetes) que substitueix a l'anterior Labels, i que ens permet catalogar els missatges en categories diferents. Ve amb una sèrie de categories predefinides que es distingeixen pel seu color, i que podem ampliar de forma personalitzada, incloent també un color o tonalitat diferent per a cadascuna de les categories personals creades. Una altra diferència respecte a les anteriors etiquetes és que ara es poden assignar més d'una a un mateix missatge, mentre que amb les versions disponibles fins ara només podem assignar una única etiqueta a cada missatge.
- Noves vistes de les carpetes d'emmagatzematge de missatges.
- Millores en el sistema de notificació de nous missatges.
- No hi ha canvis estètics apreciables, malgrat que es percep una interfície lleugerament més neta.
- Nou instal·lador basat en el Nullsoft Scriptable Install System.
- Nou sistema d'extensions, que afegeix més seguretat i major facilitat per localitzar les extensions desitjades. També es renova el gestor d'extensions.
Com a nota negativa, fer notar que alguns usuaris que han provat el nou producte afirmen que algunes extensions (arxius .XPI) de versions anteriors no funcionen en el Thunderbird 2.0 . Això pot ser un problema propi d'una versió alpha, i és molt probable que es solucioni en posteriors iteracions abans que sigui llançada la versió definitiva. Precisament, un dels punts forts de Thuderbird -de la mateixa manera que del Firefox- és la capacitat d'estendre les seves funcionalitats mitjançant petites aplicacions, disposant d'una àmplia base d'extensions ja construïdes, pel que seria una idea ridícula rebutjar tota aquesta base d'ampliacions per haver de reconstruir-les totes una altra vegada. Tot i això, el nou sistema d'extensions pot ser també un obstacle important a l'hora de compatibilitzar les extensions existents fins ara amb el nou format. Esperem que estigui més treballat amb vista a properes versions alpha i beta.
La versió alpha 1 del Thunderbird 2.0 es pot descarregar ja des dels servidors de la Fundació Mozilla, encara que està disponible només en anglès dels estats Units.
Més informació:Mozilla Thunderbird 2 Alpha 1 Release Notes
http://www.mozilla.com/thunderbird/releases/2.0a1.html
Confusió sobre la data de llançament de Windows Vista
Mentre Microsoft manté com a oficial la data anunciada fa unes quantes setmanes, s'estenen per la Xarxa rumors més o menys fonamentats sobre un possible retard.
La tradició no escrita que els llançaments de nous productes de la companyia de Bill Gates sempre arriben amb retard respecte a la data anunciada, fa que els rumors sobre un possible retard de Windows vista respecte a la data anunciada oficialment (i a la qual ja se li ha afegit un retard respecte als plans més llunyans en el temps de Microsoft) siguin molt creibles.
L'especulació és màxima a la Xarxa. Les dates que Microsoft ha donat (i manté) per al llançament de Windows Vista són novembre de 2006 per a les edicions corporatives i gener de 2007 per a les dirigides a l'usuari final, però sense entrar en més detalls sobre el dia en concret que es produirà la presentació.
La primera data que va pensar Microsoft per al seu proper sistema operatiu va ser algun moment durant el 2003, quan Vista era només una actualització de Windows XP i un pas intermedi entre aquest sistema i Vienna, nom en clau que rep la generació de Windows que vindrà després de Vista i en la qual ja s'està treballant des de fa temps. Gradualment, a Vista -que en aquell temps rebia el nom de Longhorn- se li van anar afegint funcionalitats corresponents inicialment a Vienna, el que va fer que la seva data de llançament s'anés endarrerint de mica en mica.
La complicació de construir un sistema operatiu modern tan complex i amb tantes funcionalitats com ho és Vista constitueix un altre factor que ajuda a explicar el perquè dels successius retards. Així, per exemple, algunes funcionalitats inicialment previstes no estaran finalment presents en Windows Vista per tal de poder complir amb els terminis de lliurament; és el cas de la nova "shell" (línia de comandes), anomenada Monad. Tampoc els usuaris de Vista veuran el nou sistema de fitxers WinFS, cridat a substituir al veterà NTFS.
I finalment, tenim el programa d'ampliació i millora de la seguretat en els sistemes operatius i aplicacions de Microsoft, conegut amb el nom de Trustworthy Computing (en anglès, computació confiable), que també ha provocat algun retard en la producció de Windows Vista.
Rumors i més rumorsAlguns analistes i consultors han arribat a afirmar que Windows Vista no sortirà al mercat, o que si ho fa serà amb un gran retard. Això seria a causa de què la complexitat del producte i el codi heretat del Windows XP haurien fet inutilitzable bona part del codi font, que hauria de ser rebutjat i refet. Tot i això, les versions beta disponibles desmenteixen radicalment aquests postulats.
Altres rumors es basen en proves més sostenibles: fa uns dies, Kevin Johnson (copresident de la divisió de plataformes i serveis de Microsoft) va afirmar que Windows Vista serà llançat al mercat "
quan estigui disponible". Una afirmació susceptible de ser interpretada de moltes maneres...
Anteriorment, i en el mateix mes de juliol, Bill Gates havia afirmat que Windows Vista "
té el 80% de possibilitats de sortir al carrer en les dates previstes", i que només calia endarrerir el seu lliurament en el cas que fos estrictament necessari. Una altra afirmació susceptible a múltiples interpretacions...
Malgrat tots els rumors que circulen per la Xarxa de xarxes, es mantenen les dates anunciades com a oficials per Microsoft per al llançament de Windows Vista.
