dimecres, d’agost 16, 2006

Feliç 25è aniversari PC

El microordinador més famós de tots els temps compleix 25 anys mentre els seus successors directes encara arrosseguen la seva herència per a les coses bones i les dolentes.

Molt ha plogut d'ençà que el 12 d'agost del 1981 la International Business Machines presentés el seu model 5150 de microordinador, més conegut com a Personal Computer i que passaria a la història per l'abreviatura d'aquestes paraules: PC. 25 anys després, què estem celebrant exactament?

Celebrem la sortida al mercat d'una màquina concreta, però també d'un cúmul de circumstàncies que van portar a aquesta màquina a convertir-se en la què marcaria l'evolució del maquinari més àmpliament emprat des d'aleshores i fins als nostres dies.

El concepte de microordinador no era nou quan IBM va treure el PC al mercat; altres companyies com Apple triomfaven en aquell temps, i en el si de Big Blue (sobrenom amb el qual es coneix afectuosament a IBM) van haver d'adoptar mesures per entrar en un mercat que al principi havien menyspreat, i en el qual els seus primers intents van acabar en fracàs.

El model 5150 de microordinador d'IBM es basava en un microprocessador Intel 8088 a 4,77 MHz. i usava com a sistema operatiu un programari molt semblant al CP/M, l'anomenat PC-DOS (de Disk Operating System), desenvolupat per Microsoft amb el concurs de la pròpia IBM.

Dos van ser els principals factors que van permetre el pas a la història del PC: d'una banda, i al no confiar que la venda de programari pogués constituir un negoci per si mateix, IBM va decidir subcontractar la creació d'un sistema operatiu per a la seva màquina. La tasca va recaure en Microsoft, una de les puixants companyies sorgides a la dècada dels setanta a l'empara de l'auge dels microordinadors. El tracte tancat per la companyia de Bill Gates i Paul Allen amb IBM incloïa la llibertat de Microsoft per empaquetar el producte resultant del seu acord i vendre'l sota una altra denominació (MS-DOS, Microsoft Disk Operating System) a terceres parts.

D'altra banda, sembla -i segons explica la llegenda- que IBM no va cobrir legalment de forma adequada a la seva nova creació, el que permetia a qualsevol empresa que pogués, fer còpies que funcionaven de la mateixa manera que el PC original. Intel venia el processador i Microsoft el sistema operatiu, de forma que podent-se copiar l'arquitectura de la màquina, qualsevol companyia fabricant d'ordinadors podia tenir al mercat un PC-compatible per un preu més barat al què oferia IBM... Era el principi d'una època.

Amb inusitada celeritat, la nova arquitectura va anar conquerint el mercat fins pràcticament arraconar a la resta d'arquitectures; bona mostra d'això són els ordinadors Amiga, que amb prou feines sobreviuen avui sense actualitzacions en el maquinari des de fa anys, i amb molt lleugeres actualitzacions en el programari. Només els Apple Macintosh han resistit dignament, malgrat que a la fi -i amb el canvi d'arquitectura- s'han acostat també al PC.

La perspectiva per als propers anys és encoratjadora en quant que el llegat PC continuarà evolucionant, però també sentimentalment trist perquè s'abandonaran les restes que encara queden de l'arquitectura original, i més concretament la BIOS, que serà substituïda per l'EFI (Extensible Firmware Interface).

En qualsevol cas... feliç 25è aniversari PC!