Microsoft obre el seu sistema d'identificació Windows Live ID
L'antic Passport ja pot ser usat en pàgines web que no siguin propietat de Microsoft gràcies a una sèrie d'eines publicades per la companyia de Redmond.
El sistema d'autenticació en línia de Microsoft, anteriorment conegut com a Passport i ara anomenat Windows Live ID, però que la majoria dels usuaris relaciona directament amb el servei de correu electrònic Hotmail, ja és accessible a programadors de terceres parts.
L'anunci ha estat realitzat a través del bloc oficial de Windows Live ID, en el qual s'explica a grans trets per a què serveix aquest sistema d'identificació i quins avantatges hi podrà trobar l'usuari.
Windows Live ID permet accedir mitjançant un nom d'usuari i contrasenya a diversos serveis en línia. Generalment el nom d'usuari té la forma d'una adreça de correu electrònic del servei Hotmail, encara que es poden emprar les adreces d'altres proveïdors de servei com Gmail sempre que aquestes passin un procés de validació.
En integrar el servei en una pàgina web s'aconsegueix el benefici de poder oferir a cada usuari contingut i serveis personalitzats, accessibles d'una forma fàcil i sense haver-nos de preocupar excessivament per la seguretat, ja que és Microsoft qui tindrà aquest problema.
El procés de validació es realitza contra els servidors de la companyia de Redmond, i un cop realitzat amb èxit es retorna l'usuari al lloc de procedència.
Els kits de desenvolupament i utilitats per treure tot el partit a Windows Live ID es troben disponibles per a PHP, ASP.NET, Java, Perl, Python i Ruby.
Més informació:Entrada en el bloc oficial de Windows Live ID anunciant l'obertura del sistema
http://winliveid.spaces.live.com/blog/cns!AEE1BB0D86E23AAC!908.entryWindows Live Dev
http://dev.live.com/liveid/
Motorola presenta la seva plataforma Linux
La companyia nord-americana aposta decididament per Linux proporcionant a més eines per a què qualsevol desenvolupador pugui programar per a la seva plataforma.
Un dels avantatges del sistema operatiu del pingüí és la possibilitat d'adaptar-lo completament a unes necessitats concretes, creant d'aquesta forma una nova plataforma diferenciada de la resta. Al mateix temps, molts analistes veuen en aquesta fragmentació un punt feble de Linux que ja s'ha mostrat en el terreny dels desktop, provocant lleugeres incompatibilitats entre distribucions que provoquen que abans d'instal·lar determinats programes, un administrador de sistemes s'hagi de barallar amb algunes dependències i incompatibilitats de programari.
En el món de la telefonia mòbil s'està donant la mateixa situació, doncs sembla que s'està posant de moda que cada companyia que treballa amb Linux acabi creant la seva pròpia plataforma. N'hi ha de neutrals pel que fa a plataforma maquinari com és la Qtopia de Trolltech, i d'altres lligades a un fabricant en concret però obertes als programadors. És el cas de la plataforma d'Access, companyia que té els drets sobre Palm OS i que està migrant aquest veterà sistema operatiu a una base Linux que li permet continuar executant antigues aplicacions Palm OS gràcies a una capa de compatibilitat. La darrera en arribar ha estat Motorola, una de les companyies fabricants de telèfons mòbils més grans del món al costat de Nokia i Samsung.
La nord-americana ha presentat en el marc de la LinuxWorld Expo de San Francisco la seva plataforma MOTOMAGX que inclou eines per a programadors. No és la primera vegada que el gegant nord-americà aposta per Linux, doncs des de ja fa temps alguns models de la sèrie RAZR funcionaven sota aquest sistema operatiu. Tot i això, la creació d'una plataforma pròpia i l'anunci que en un termini de pocs anys fins al 60% dels nous terminals de la companyia funcionaran amb Linux fa patent l'aposta de Motorola pel pingüí substituint a Symbian, el sistema que fins ara usava principalment.
Els primers productes que funcionen amb la nova plataforma de Motorola ja estan al mercat; són els telèfons MOTOROKR Z6 i RAZR2 V8.
La companyia nord-americana és conscient de la importància de la comunitat de desenvolupadors, pel què ha facilitat al màxim la creació d'aplicacions per a la seva nova plataforma amb MOTODEV, la seva xarxa per a programadors en la qual hi podran trobar documentació i utilitats. MOTOMAGX també permet l'execució d'aplicacions Java ME.
Però sense cap mena de dubte, l'apartat més espectacular és la intenció de la companyia d'incloure en futures versions de la plataforma una nova interfície per a aplicacions web que permetrà accedir a les aplicacions de la Web 2.0, el que posarà als telèfons de Motorola a l'alçada de iPhone d'Apple, actualment si no l 'únic, un dels escassos terminals que promet l'accés amb garanties a les aplicacions en línia de la nova Web.
Més informació:Nota de premsa de Motorola
http://www.motorola.com/mediacenter/news/detail.jsp?globalObjectId=8536_8466_23&pageLocaleId=2026Recursos per a programadors - MOTODEV
http://developer.motorola.com/MOTODEV STUDIO
http://developer.motorola.com/docstools/motodevstudio/?WT.ac=PR-MAGX-080707-cPàgina web de MOTOMAGX
http://www.motorola.com/content.jsp?globalObjectId=8411
Publicada Freespire 2.0
Aquesta distribució inclou programari propietari per millorar l'experiència de l'usuari, i és la primera versió basada en Ubuntu i no en Debian.
Freespire, l'equivalent a Linspire del què openSUSE o Fedora són a SuSE-Novell i Red Hat, ha publicat la segona versió estable de la seva distribució GNU/Linux, essent la primera que es basa en Ubuntu després de l'acord entre Canonical i Linspire. Anteriorment tant Linspire com Freespire es basaven en Debian, la distribució en la qual es basa Ubuntu. Concretament, Freespire 2.0 està basada en Ubuntu 7.04 .
Un punt polèmic de Linspire i que també ho és de Freespire és la inclusió a la distro de drivers, còdecs i aplicacions propietàries, és a dir, que no es troben sota una llicència lliure a l'estil de la GPL tal i com es troba la resta del sistema. Això és així perquè els creadors de Linspire i impulsors de Freespire enfoquen la seva tasca més a la usabilitat que a seguir estrictament la filosofia del programari lliure, malgrat que normalment davant dues solucions equivalents asseguren tendir a escollir l'opció lliure.
Freespire 2.0 proporciona suport per a fitxers multimèdia que moltes distribucions GNU/Linux no ofereixen en la seva instal·lació per defecte, en ser corresponents a formats no lliures que imposen restriccions de llicències, com per exemple MP3, Windows Media o Flash. Nombrosos drivers de targes de xarxa sense fils o targes de vídeo sense llicència lliure també són inclosos, amb el què el suport per a maquinari augmenta sensiblement.
Aquesta nova versió també inclou un plug-in per accedir a la futura versió del repositori d'aplicacions CNR, fins ara exclusiu de Linspire i que dins d'un temps i gràcies a l'acord Canonical-Linspire serà accessible a altres distribucions com la mateixa Ubuntu. CNR (Clic'n'Run) proporciona programari que es pot instal·lar d 'una forma molt còmoda, fàcil i ràpida (en un sol clic), incloent la possibilitat d'adquirir programes comercials directament des de la Xarxa, com són el StarOffice de Sun Microsystems, la màquina virtual de Parallels, o el CrossOver Office de CodeWeavers entre d'altres.
Aquesta és també la primera versió de Freespire en incloure el traductor d'Open XML a l'OpenOffice per als nous formats de fitxer de l'Office de Microsoft, amb el què els usuaris podran obrir, modificar i crear arxius compatibles amb Office 2007.
Més informació:Pàgina web de Freespire
http://www.freespire.org/Nota de premsa a la web de Linspire anunciant el llançament de Freespire 2.0
http://www.linspire.com/lindows_news_pressreleases_archives.php?id=223
El servei de descàrrega de programes de televisió de la BBC genera una gran polèmica
"
Excessivament lligat a programari propietari i a un sistema DRM per ser contingut generat amb impostos públics" podria ser el resum de la polèmica que el nou servei iPlayer de descàrrega de programes televisius en línia de la cadena pública britànica ha generat a les illes i fins i tot més enllà.
BBC iPlayer és un servei encara en versió beta que permet veure els continguts emesos per la cadena televisiva pública britànica en els darrers set dies. El seu desenvolupament es porta gestant des de fa uns quants anys, i s'ha vist des de fa poc envoltat d'una polèmica que ha transcendit les fronteres britàniques.
L'objecte de la polèmica és la mateixa tecnologia que empra el reproductor multimèdia usat per accedir al servei i que ha estat construït expressament per a la BBC emprant per a això tecnologia Microsoft, el que fa que només es trobi disponible per a Windows deixant de banda als usuaris de Mac OS X, Linux i tota la gamma de telèfons mòbils.
Naturalment, això ha posat en peu de guerra als ciberactivistes britànics, doncs en ser la BBC una entitat pública finançada amb diners governamental (al cap i a la fi, diners públics), l'exclusió d'una part de la ciutadania pel simple ús d'un sistema informàtic o altre no es troba procedent.
Un altre punt polèmic és la inclusió d'un sistema DRM (Digital Rights Management) que provoca que els continguts descarregats per ser visualitzats només amb el reproductor propi de la BBC tan sols es puguin veure durant set dies, temps després del qual deixen de ser accessibles. Al mateix temps només poden ser transferits als dispositius de maquinari que permeti Microsoft.
Tecnològicament, l'iPlayer empra un sistema P2P que agilitza les descàrregues en no dependre exclusivament d'un servidor central que pot estar col·lapsat en alguns moments puntuals, si no que pot descarregar els continguts des dels usuaris que ja disposen d'ells, fent que cada usuari donat d'alta en el servei actuï, al seu torn, com a servidor.
Anteriorment, la mateixa BBC ja disposava de serveis d'emissió a través d'Internet, encara que basats en altres tecnologies com la del Real Player.
Més informació:BBC - BBC iPlayer - Welcome
http://www.bbc.co.uk/iplayerbeta/Petició per a què el Primer Ministre d'Anglaterra intervingui contra l'actitud de la BBC de basar el seu sistema de difusió per Internet en eines propietàries de Microsoft
http://petitions.pm.gov.uk/iplayer/
Un punt de vista interessant: VMware prediu la fi dels sistemes operatius tal i com els coneixem
La virtualització a nivell de maquinari permetrà la creació d'aplicacions específiques amb el seu propi sistema operatiu, fet que millorarà el rendiment i seguretat dels sistemes informàtics.
En el marc de la LinuxWorld Expo de San Francisco, Mendel Rosenblum (cofundador i cap científic de VMware) afirmava que el sistema operatiu tal com i com el concebem actualment té els dies comptats i que els sistemes actuals quedaran en una part residual del mercat per acontentar a Microsoft i a alguns productors de distribucions GNU/Linux.
Per a Rosenblum, el futur de la informàtica i la microinformàtica és la integració de la virtualització en el propi maquinari, en el mateix microprocessador o en altres components de l'ordinador. D'aquesta forma, en comptes d'executar un sistema operatiu i, sobre aquest, diferents programes, el què farem serà executar una col·lecció de màquines virtuals cadascuna amb la seva aplicació específica i el seu mini-sistema operatiu dissenyat específicament per donar suport a l'aplicació que conté.
Per posar un exemple, avui en dia a la nostra màquina hi podem tenir instal·lat Windows i executar sobre ell el navegador web Internet Explorer, el també navegador Firefox, el programa de retoc d'imatges The GIMP i el gestor de correu Outlook Express. Si estiguéssim treballant amb una màquina que seguís l'operativa explicada per Rosenblum, estaríem executant directament contra el processador una petita màquina virtual per a cadascun dels quatre programes abans esmentats.
Aquesta forma de treballar té els seus avantatges pel que fa a simplicitat i seguretat. El cap científic de VMware afirma -i no li manca raó- que els sistemes operatius moderns s'han convertit en desenvolupaments cada cop més complexos, amb molts milions de línies de codi i en els quals és molt fàcil que els programadors es despistin quan creen les interfícies que han d'unir la seva part de la feina amb el treball de la resta de l'equip, donant lloc a malfuncionaments i forats de seguretat.
La forma de treball de la virtualització per maquinari, amb l'hypervisor implementat a nivell de microprocessador, permetria crear 'appliances' (terme que denota a màquines virtuals específicament creades per desenvolupar una funció concreta com ara la navegació web) orientades només al desenvolupament d'una tasca, amb un microsistema operatiu dedicat en exclusiva a la funció que té encomanada l'aplicació, amb el que seria molt més fàcil de mantenir per un equip de programadors molt més reduït o, fins i tot, per una sola persona.
En aquest sentit, Rosenblum ha apostat clarament pels sistemes operatius lliures, doncs permeten no només examinar el codi si no també jugar amb ell per eliminar les parts que no necessitem i adaptar-lo a les necessitats de l'aplicació que anem a crear. Potser sigui una opinió sincera o bé un gest de complicitat a l'assistència de la LinuxWorld Expo, encara que tal i com VMware ha apostat per Linux en els seus productes, és més probable que sigui una opinió sincera.
La seguretat dels sistemes també es veuria beneficiada doncs, per exemple, només hauríem d'obrir a cada appliance el o els ports necessaris per executar l'aplicació. A més, les diferents appliances quedarien aïllades les unes de les altres, de manera que si un cracker penetrés en una d'elles, això no comprometria la seguretat de la resta.
Finalment, l'estabilitat del sistema informàtic en general es veurà incrementada en gran mesura, doncs el bloqueig d'una aplicació només afectarà a aquesta aplicació en concret mentre la resta continuarà executant-se de forma normal.
Rosenblum no ha posat una data per a la implementació d'aquesta arquitectura, encara que és comprensible doncs el món de la informàtica evoluciona d'una forma que fa gairebé impossible predir què passarà d'aquí a un any, ja no diguem en uns quants anys.
Curiosament, diverses solucions de virtualització per a sistemes operatius de dispositius mòbils com ara Linux ja li estan traient suc a aquests postulats, permetent que, per exemple, si executem un joc en el terminal i aquest es penja, no bloquegi completament el telèfon, permetent-nos continuar rebent i realitzant trucades mentre resetegem la part virtualitzada del sistema.
Més informació:Article d'InformationWeek que explica la xerrada de Mendel Rosenblum a la LinuxWorld Expo
http://www.informationweek.com/news/showArticle.jhtml?articleID=201311257
Punt i final al cas SCO: Novell té els drets sobre Unix
S'acaben quatre anys d'incertesa sobre els drets de propietat intel·lectual de part del codi font del nucli Linux, ja que malgrat que aquest final estava gairebé cantat, el judici no ha deixat de posar nerviosa a la comunitat linuxera.
Serà, sense cap mena de dubte, una de les notícies més impactants, importants i comentades durant els propers mesos, ja que posa fi a un litigi que durava des de feia més de quatre anys i que ha impactat a tota la comunitat informàtica encara que especialment a la de GNU/Linux.
La notícia saltava a Internet gairebé tocant el cap de setmana, i es difonia ràpidament entre la comunitat linuxera: un jutge nord-americà havia dictaminat que els drets de propietat intel·lectual de Unix reclamats per SCO i Novell pertanyien a aquesta darrera, desactivant d'aquesta manera una amenaça que penjava sobre el sistema operatiu del pingüí com una espasa de Dàmocles.
Segons es pot llegir a la resolució, un document de 102 pàgines redactat pel jutge Dale Kimball, la causa legal de SCO contra IBM també ha quedat anul·lada, doncs en haver de reconèixer els drets de Novell, tot el que SCO pogués reclamar ja no és procedent.
Fent una mica d'històriaLa causa legal que ha enfrontat d'una banda a SCO (alguns afirmen que amb la mà i finançament de Microsoft per darrere) i per una altra a una sèrie d'empreses productores de solucions Unix es remunta en els seus orígens al 1995, quan Novell va vendre a Santa Cruz Operation (SCO) la possibilitat de comercialitzar solucions basades en Unix però -i aquí ve la discòrdia- segons SCO amb drets de propietat intel·lectual inclosos que des d'aleshores estarien en el seu poder, i segons Novell -i opció que ha prevalgut per a la justícia- no.
La postura de la companyia propietària de SuSE és clara i ha estat recolzada amb nombrosa documentació: en el moment de vendre-li els drets per a la creació i comercialització de solucions basades en Unix a SCO, aquests no incloïen de cap manera els drets de propietat intel·lectual. SCO, per la seva banda i en el parer de la majoria d'experts que han seguit el cas, no ha presentat arguments sòlids que fonamentin la seva postura, argumentant simplement que el contracte signat amb Novell incloïa implícitament els famosos drets i presentant una sèrie de codi font que, segons la seva opinió, violava els drets esmentats.
El codi font atacat per SCO havia estat cedit per empreses com ara IBM -que al seu torn també havien adquirit drets sobre Unix a Novell- a la comunitat Linux, pel que no va ser difícil que SCO posés a Linux en dubte i encetés un pla de llicències sota l'amenaça de portar a judici tota aquella empresa productora de distribucions del sistema operatiu del pingüí que no el contractés.
La gairebé nul·la capacitat ofensiva de SCO en aquesta causa legal van fer que cap o gairebé cap empresa s'interessés pel programa de llicències d'aquesta companyia, pel que no ha pogut treure res d'aquesta iniciativa.
Molts analistes que han seguit el cas afirmen que l'acció de SCO és un salt cap endavant ja que la companyia fa anys que no treu un nou producte al mercat, concretament d'ençà que Santa Cruz Operation va canviar el seu nom a Tarantella Inc. i posteriorment fou adquirida per Caldera per finalment recuperar el seu antic nom i imatge corporativa, molt més coneguts en el sector professional.
De ser un jugador clau en l'ecosistema Unix, SCO ha passat a ser una simple anècdota en vies d'extinció que podria haver fet el cant del cigne amb aquest polèmic judici que va començar el 2003 i del qual en veiem la seva fi ara, en el 2007.
I ara què?Res, és l'única paraula amb la qual es pot definir el que passarà a partir d'ara. La comunitat Linux ja respira tranquil·la, malgrat que amb anterioritat la seva major part es sentís segura de la victòria per les escasses i contradictòries proves aportades per SCO.
Res canviarà a la comunitat Linux ni a la comunitat Unix, a diferència del que hagués pogut passar en el cas que la resolució legal hagués apuntat en el sentit contrari al què ho ha fet, condemnant a Linux a pagar llicències a SCO, que s'hagués lucrat (i molt) només amb aquests pagaments.
Potser l'acord Novell-Microsoft només sigui una conseqüència d'aquest final previsible, en el què la companyia de Bill Gates, veient-li les orelles al llop, s'hauria preparat per al final que s'ha esdevingut.
Més informació:Article a Linux-Watch
http://www.linux-watch.com/news/NS4446359842.htmlPàgina web que ha seguit molt de prop el cas de SCO
http://www.groklaw.net/Resposta de SCO al resultat final del judici
http://sco.com/company/news/statement.html
VMware llança Fusion 1.0, el seu producte de virtualització per a Mac
Aquest programari s'uneix a Parallels al mercat, al qual farà la competència.
La plataforma Macintosh d'Apple ha hagut d'esperar fins al canvi de processador des de l'arquitectura PowerPC a l'Intel x86 per veure florir el mercat de la virtualització d'escriptori.
Primer fou Parallels de SWsoft i Parallels Inc. que portava la virtualització al territori Mac i ara, més d'un any després, és la coneguda VMware la que llança la seva solució per als ordinadors de la poma mossegada. Amb anterioritat a l'era Intel comptàvem amb VirtualPC (abans de la seva adquisició per Microsoft) i de solucions lliures com Qemu.
VMware Fusion 1.0 per a Mac OS X s'executa sobre Mac's amb processador Intel i requereix Mac OS X 10.4.9 o superior (la darrera versió llançada del sistema a l'espera de la 10.5 que ja ha estat anunciada), 512 MB. de RAM (recomanat 1 GB.) i 275 MB. en disc només per al programa -a banda del necessari per a les màquines virtuals-.
L'usuari que ja estigui treballant amb Windows en una altra màquina disposa d'un aplicatiu que li permet migrar fàcilment tota la configuració del seu ordinador basat en el sistema de Microsoft al nou Mac. VMware Converter Starter Edition transforma el nostre Windows en una imatge de màquina virtual preparada per a executar-se en VMware i, per tant, per migrar només haurem de copiar el fitxer generat al disc dur del nostre Apple Macintosh i executar la màquina virtual amb VMware Fusion.
En el cas de tenir ja instal·lat Windows en el nostre Mac gràcies a Boot Camp, Fusion detecta la partició i ens permet executar el sistema instal·lat dins de la màquina virtual.
Per als que necessitin córrer aplicacions gràfiques, el nou producte de VMware permet executar programari que necessiti de la versió 8.1 de les DirectX, amb el que podrem accedir a una bona quantitat de programes com ara jocs que fins ara no estaven disponibles per a Mac a causa de l'absència d'un port a aquesta plataforma.
Windows i Mac OS X units en l'execució de programesUna de les funcionalitats més espectaculars i que sense cap mena de dubte serà més pràctica per als usuaris és Unity, que permet no haver d'executar les aplicacions del sistema operatiu de Microsoft tancades totes elles a la finestra de VMware i comptar amb dos sistemes executant-se en paral·lel, si no que podem córrer aquestes aplicacions al costat de les de Mac OS X, en paral·lel i sobre el mateix escriptori del Mac, cridant-les des del Dock. Integració màxima i possibilitat d'executar en el nostre Mac d'una forma transparent aplicacions que no existeixen per a aquesta plataforma propietària com són Microsoft Access, Autocad, o la majoria de jocs de Windows que no tenen el seu equivalent en Macintosh.
Altres funcionalitats- Possibilitat de crear màquines virtuals amb suport per a processadors de múltiples nuclis gràcies a la tecnologia VMware Virtual SMP.
- Possibilitat d'executar sistemes operatius de 64 bits.
- Accés a maquinari del Mac com la videocàmera iSight o la unitat SuperDrive.
- Suport per més de 60 sistemes operatius i versions d'aquests, incloent-hi Windows (Vista i XP), Linux, Solaris o diversos sabors de BSD.
- Es poden emprar les màquines virtuals creades amb un PC executant VMware per a Windows o Linux, fet que ens dóna accés a la col·lecció de màquines virtuals realitzades per usuaris i certificades per la mateixa VMware en el Virtual Appliance Marketplace.
VMware Fusion 1.0 es pot adquirir des del mateix lloc web de VMware a un preu de 59,99 dòlars més suport per a diverses incidències.
Més informació:VMware Fusion Overview, Run Windows on Mac, Virtual PC on Mac
http://www.vmware.com/products/fusion/
Apple presenta nous iMacs
Màquines més potents i petits retocs cosmètics marquen la nova línia d'ordinadors iMac, malgrat que no són les úniques novetats que ha presentat Apple.
Sembla que tot el que fa la companyia de Cupertino passa a formar part de l'imaginari col·lectiu com un objecte de culte i, per tant, digne de ser notícia important quan el fet equivalent per a una altra companyia -com és el cas del llançament de nous ordinadors- no deixa de ser una informació intranscendent més.
En el cas que ens ocupa, la notícia consisteix en la nova gamma d'ordinadors iMac que ha llançat la companyia de Steve Jobs, i que segueixen l'estètica dels darrers iMacs amb lleugers canvis en els materials amb els que estan construïts així com petits retocs en la seva aparença.
Els nous iMac disposen de pantalles panoràmiques de 20 i 24 polzades tancades en caixes d'alumini i vidre. Els processadors emprats per a aquestes noves màquines són els potents Core 2 Duo d'Intel, a freqüències de rellotge que oscil·len entre els 2 i els 2,8 GHz. Completen l'equip 1 GB. de memòria RAM (2 en el cas de la configuració amb més prestacions) i entre 250 i 500 GB. de disc dur. Els preus oscil·len entre els 1.199 i els 2.299 dòlars americans.
En tots els models de la gamma disposem de càmera web iSight incorporada, teclat d'alumini ultra-prim, i iLife'08 instal·lat a més del Mac OS X.
La caixa que guarda tots els components és una mica més prima que en els models anteriors d'iMac, guardant les mateixes formes que abans però amb alguns petits retocs estètics com el logotip de la poma mossegada en color negre enlloc de blanc. Recobrint la caixa d'alumini trobem la pantalla de vidre, que li dóna un efecte visual molt elegant a aquest ordinador.
La nova línia d'ordinadors ja es troba a la venda a l'Apple Store, en línia i a la mateixa web de la companyia de Steve Jobs.
Més anuncis de la companyia de CupertinoPerò Apple no només ha renovat la seva línia d'iMacs. Els paquets de programari iLife i iWork també han estat actualitzats amb la versió 08 de cadascun d'ells.
El nou iLife'08 inclou noves versions d'iPhoto i iMovie, essent aquest darrer el que més canvis experimenta dins del paquet. L'aplicació iWeb'08 inclou widgets com ara Google Maps que ajudaran als usuaris a crear llocs web més dinàmics.
La versió 08 d'iWork inclou noves versions de les aplicacions Pages i Keynote i introdueix una nova aplicació, Numbers, que és un full de càlcul.
El servei .Mac també ha estat posat al dia amb la introducció de Web Gallery, un espai en línia en el qual podrem penjar i intercanviar les nostres fotografies i vídeos directament des d'iLive'08. L'espai d'emmagatzematge del compte també ha estat ampliat a 10 GB. i s'ha millorat el servei .Mac Mail.
Més informació:Apple
http://www.apple.com
"DVD Jon" hackeja l'iPhone
Tot i que no ha aconseguit realitzar trucades amb ell, el hacker noruec l'ha pogut usar com a iPod i dispositiu WiFi sense haver-lo d'activar mitjançant iTunes.
En un post al seu weblog irònicament titulat "iPhone Independence Day", el hacker noruec Jon Lech Johansen, més conegut com a DVD Jon, anuncia haver aconseguit trencar la protecció que impedia l'ús de l'iPhone sense haver-lo activat abans amb el servei d'AT&T mitjançant el programari iTunes d'Apple. Aquest pas previ, el de l'activació, cal en condicions normals per tal de poder usar qualsevol funció de l'aparell.
Tot i això, Johansen no ha pogut obrir totes les funcions de l'iPhone, perdent la que dóna més sentit a aquest aparell: la capacitat d'usar-lo com a telèfon mòbil. El què ha aconseguit DVD Jon és poder usar el reproductor de música (és a dir, que es comporti com un iPod) i la connexió WiFi, amb la qual cosa l'iPhone es converteix en una mena de handheld enlloc d'un telèfon mòbil. Recordem que el sistema operatiu que equipa a aquesta petita meravella d'Apple és el Mac OS X en una versió reduïda però que disposa de compatibilitat TCP/IP i d'una versió també reduïda del navegador web Safari.
El jove noruec ha fet pública tota la informació i eines necessàries per a hackejar d'una forma fàcil i còmoda l'iPhone, amb el que els usuaris de fora dels Estats Units seran els més beneficiats en haver d'esperar diversos mesos abans que l'iPhone sigui llançat a Europa i Àsia. Almenys ara, qui el compri per eBay el podrà usar, malgrat que només parcialment. Johansen ha deixat a entendre que continua treballant per arribar a desbloquejar la resta de funcions del telèfon d'Apple, amb el què l'aparell hackejat podria arribar a ser completament funcional d'aquí a uns mesos.
El programari alliberat per Johansen està compilat per a Windows i consisteix en un servidor d'activació que supleix al d'AT&T. DVD Jon afirma que d'aquesta manera no es dóna informació personal a aquesta companyia telefònica, encara que dóna a entendre que donar-la-hi és el mateix que fer-ho a la NSA, una de les agències federals de seguretat dels Estats Units. També es troba a disposició dels internautes el codi font de l'aplicació i tota la documentació necessària.
Més informació:iPhone Independence Day
http://nanocr.eu/2007/07/03/iphone-without-att/
Alliberada la primera beta de KDE 4
Les principals novetats d'aquesta versió són les aplicacions incloses a l'entorn.
Ha estat alliberada la primera beta del futur KDE 4.0, un dels principals entorns gràfics d'escriptori per a Unix/Linux juntament amb Gnome. En anteriors versions de desenvolupament de KDE 4 vam poder veure que l'entorn es basa en la versió 4 de les llibreries QT, que disposa d'un nou disseny de l'escriptori i dels diferents elements del sistema anomenat Plasma en el seu conjunt, o que el nou tema d'usuari per defecte és Oxygen, entre d'altres novetats. En la present versió beta, les principals novetats són els programes inclosos a l'entorn.
Per començar, tenim a Marble, una aplicació de geoposicionament semblant a Google Earth i compatible amb el format de fitxer KMZ de l'eina de la companyia del cercador. Marble empra la Wikipedia per a la localització i descàrrega de dades geogràfiques.
Okular és el visualitzador de documents universal per a KDE, semblant a l'Evince de Gnome. És capaç de visualitzar documents en format PDF, Plucker, PostScript o imatges TIFF entre d'altres, i en aquesta versió beta de KDE 4 presenta millores d'usabilitat.
S'inclouen petites millores en altres components com ara el gestor de finestres KWin o el gestor personal KDE-PIM.
En aquest punt del desenvolupament de KDE 4 es deixen d'introduir noves aplicacions a l'entorn, deixant als programadors marge només per a corregir bugs i afegir funcionalitats a les aplicacions que han estat incloses ja a l'entorn. En la propera beta es congelarà també l'afegit de funcionalitats als programes. El que sí es continuarà treballant i evolucionant és l'accessibilitat i usabilitat de l'entorn.
Al mateix temps que aquesta primera beta de KDE 4, ha estat alliberada la segona alpha de KOffice 2.0, que treu tot el profit a les noves funcionalitats de les llibreries QT 4. Malgrat que KOffice forma part de KDE, el cicle de creació de noves versions d'aquesta suite ofimàtica és independent a la de l'entorn d'escriptori.
Més informació:KDE 4.0 Beta 1 Release Announcement
http://www.kde.org/announcements/announce-4.0-beta1.php
LinuxDevices.com revela possibles detalls sobre el telèfon mòbil de Google
L'esperat GPhone podria funcionar amb Linux, ser distribuït a través d'Orange i T-Mobile i finançar les trucades i missatges de text mitjançant publicitat, amb el que serien gratuïtes per a l'usuari. Tot això segons informes no confirmats.
LinuxDevices.com és un conegut i prestigiós lloc web dedicat a donar notícies i continguts de creació pròpia sobre l'ús del sistema operatiu del pingüí en dispositius de mà i encastats com poden ser telèfons mòbils o PDA's.
Basant-se en les declaracions de Jennifer Tan -analista d'Anian Research, una filial de l'agència Reuters-, les quals al seu torn procedien de fonts no revelades i identificades com a "fonts de la indústria", "fonts dels Estats Units", "fonts de fabricants i proveïdors de components", LinuxDevices.com ha redactat un article en el qual revela algunes de les possibles claus i funcionalitats del GPhone, el futur telèfon de Google.
De fet, ni l'existència del mateix telèfon és un fet contrastat i admès per la pròpia companyia del cercador. La possible existència del GPhone es basa tan sols en unes declaracions de la presidenta de Google Espanya, en les quals se li "va escapar" que l'empresa per a la que treballa hauria estat treballant en interfícies per a telèfons mòbils i en un dispositiu d'aquest tipus. Fins i tot el nom de l'aparell, GPhone o Google Phone, és d'aplicació popular i sense cap base objectiva.
Segons la informació donada a conèixer per Tan, el GPhone executaria un sistema operatiu Linux sobre un xipset Edge de Texas Instruments, el qual no és 3G, pel que seria substituït per un xipset de Qualcomm veritablement 3G en un futur.
L'aspecte del GPhone podria recordar al seu torn a l'iPhone, el telèfon d'Apple, per tenir una gran pantalla sense gairebé botons.
El fabricant seria HTC, companyia coneguda pels seus propis terminals però també per haver estat treballant "a l'ombra" d'altres companyies, fabricant els seus terminals, com és el cas de Qtek. Els operadors que, en principi, serien els encarregats de distribuir-lo, serien T-Mobile i Orange.
Però sense cap mena de dubte, la revolució del GPhone vindria donada per la forma en com Google vol finançar les trucades. En comptes de ser l'usuari el qui pagui cada cop que penja el telèfon després d'haver realitzat una trucada, aquesta serà sufragada mitjançant la visualització de publicitat per part de l'usuari. És a dir, abans o després de fer la trucada, l'usuari veurà o sentirà a través del seu terminal un missatge publicitari, gràcies al qual la trucada li resultarà gratuïta. De fet, aquesta filosofia entra totalment en línia amb els productes que Google està oferint actualment al mercat.
Tan no va revelar de quina forma serà presentada aquesta publicitat a l'usuari, si es farà mitjançant veu com si d'un anunci radiofònic es tractés, si serà mitjançant vídeo a la pantalla del telèfon, o bé un missatge SMS/MMS.
Tot i que aquestes informacions no han estat confirmades de cap manera i, per tant, entren de ple en la categoria de rumor, el fet que hagin estat anunciades per una companyia analista associada a una empresa de prestigi com és l'agència Reuters, i que se n'hagi fet ressò d'elles un site com LinuxDevices, els dóna una certa credibilitat, encara que no hem d'abaixar la guàrdia i creure-nos-les a ulls clucs, doncs ja sabem que amb les empreses tecnològiques es pot esperar l'inesperat...
Més informació:Article de LinuxDevices.com
http://www.linuxdevices.com/news/NS5441884477.htmlArticle original de Jennifer Tan a la memòria cau de Google (ha desaparegut de la seva localització original)
http://72.14.253.104/search?q=cache:FfuXO66_IRwJ:africa.reuters.com/instrument/gan.php%3Fi%3D23298624+Anian+research&hl=en&ct=clnk&cd=2&gl=us
Casio presenta noves càmeres fotogràfiques amb modes de captura per a YouTube i eBay
Serveis web marcant els estàndards per al maquinari? això és el que passa amb les noves càmeres Exilim de Casio, que disposen de modes optimitzats per a filmar vídeos i després penjar-los a YouTube i fotografies per a eBay.
Els serveis en línia de publicació i intercanvi de fotografies i vídeos, els que fan d'Internet una xarxa veritablement social, són cada dia més populars. Bona mostra d'això són fenòmens com Flickr i, sobretot, YouTube.
Aquesta darrera és un perfecte exemple de com treure-li partit a un servei gratuït per als usuaris però capitalitzat mitjançant publicitat i la signatura d'acords amb terceres parts per aportar els seus continguts a serveis i maquinari diversos. Tan bé ho han anat fent que va arribar el dia (l'octubre de l'any passat) en què el gegant d'Internet Google no es va poder resistir als seus encants i va acabar adquirint aquest servei que ara forma part del seu ampli catàleg d'aplicacions i serveis accessibles a través d'Internet.
Abans que Casio, Apple ja havia estat seduïda per YouTube, incloent accés als vídeos d'aquest servei en el seu set-top box Apple TV i en el seu revolucionari telèfon mòbil iPhone. Molts llocs web i entre ells també molts portals dels principals que hi ha a la Xarxa, empren el servei per publicar els vídeos que després pengen a les seves pàgines, ja que així disposen d'una interfície estandarditzada i no s'han d'estar barallant amb conversions de vídeo i la seva optimització. I el que més es té en compte és l'estalvi d'ample de banda, ja que la gran majoria d'aquesta càrrega passa als servidors de YouTube.
Per a les seves noves càmeres fotogràfiques de la coneguda sèrie Exilim, Casio ha arribat a un acord amb el proveïdor de vídeos en línia per a incloure modes de filmació de vídeo optimitzats per a la seva posterior publicació a YouTube. Es tracta concretament dels models EX-S880 (8.1 megapíxels) i EX-Z77 (7.2 megapíxels), que també proporcionen a l'usuari programes per pujar còmodament els vídeos gravats al nostre compte de YouTube.
Per al mode de gravació YouTube les càmeres Casio empren el còdec MPEG-4 H.264, utilitzat també àmpliament per Apple, i que proporciona una bona qualitat amb alta compressió a una resolució de 640x480 píxels i 30 frames per segon (fps). El programari inclòs amb aquestes càmeres permet pujar els vídeos a YouTube en dues passes molt simples.
Per als aparells d'aquestes sèries que es venguin als Estats Units, Casio inclou un mode de prendre imatges per al lloc web eBay. Les fotos fetes amb aquest mode es guarden en una carpeta especial per tal que es puguin distingir fàcilment al mitjà d'emmagatzematge o memòria de la càmera.
Més informació:Nota de premsa de Casio
http://www.casio.com/news/content/FA697694-BE89-42B4-86B6-7C1A1C575A27/Càmeres Casio Exilim
http://www.casio.com/products/Cameras/
iTunes supera els tres bilions de cançons venudes
Redacció - D'aquesta manera sobrepassa a Amazon en el rànquing de botigues en línia i té com a objectiu convertir-se en el tercer venedor de música als Estats Units.
L'èxit de la iTunes Store i que Apple sigui una companyia ja no bolcada en la informàtica si no en l'oci digital són fets inqüestionables. L'iPod, com a reproductor MP3 i multimèdia més conegut i emprat al món, ha arribat a influir fins i tot en la cultura popular, essent protagonista d'exposicions d'art. I a Internet, aquest domini d'Apple en el terreny de la multimèdia es demostra a iTunes.
La botiga en línia d'Apple disposa actualment d'un catàleg de cinc milions de cançons, 550 sèries i programes de televisió, i 500 pel·lícules. Aquesta mateixa setmana, Apple ha anunciat que la seva botiga en línia ha superat ja els tres bilions de cançons venudes, tota una fita en la història de la Xarxa.
La confiança que hi ha dins Apple envers iTunes és tan gran que fa uns mesos la companyia de Cupertino es va atrevir a trencar tot un tabú en el món de la indústria musical: vendre cançons sense protecció DRM, de manera que es poguessin copiar lliurement i reproduir en qualsevol dispositiu i no només a l'iPod.
Més informació:Nota de premsa d'Apple
http://www.apple.com/pr/library/2007/07/31itunes.htmlPàgina web d'iTunes
http://www.apple.com/itunes/
openSUSE renova la seva pàgina web oferint servei de construcció a mida de la distribució
Permet personalitzar els paquets que inclourem a la distribució i actua com a trampolí de llançament per a nous paquets de programari.
Diuen els seus defensors que Linux és el sistema operatiu més personalitzable existent actualment, que des de la seva instal·lació pots escollir els programes que tindràs en el teu disc dur i, fins i tot, personalitzar la distribució a la teva mida. Per a això existeixen eines i serveis, com el programa Revisor, que partint de la base de Fedora, permet personalitzar aspectes com el fons d'escriptori que veuran els usuaris que instal·lin la nostra distro personalitzada, o els paquets inclosos en el CD d'instal·lació. Tot i això, cap de les "grans" ho havia posat tan fàcil fins ara com openSUSE.
El projecte nascut de la mà de Novell ha aprofitat la renovació de la seva pàgina web per incloure en ella un servei de compilació a mida de paquets que, d'una banda, és útil als programadors que vulguin preparar el seu programari per a què sigui distribuït juntament amb openSUSE i, per una altra, pot servir-nos per arribar a compilar la nostra pròpia distribució per a una de les arquitectures suportades pel projecte.
Potser no és tan personalitzable en aspectes com ara el fons de pantalla o l'aspecte de la instal·lació com l'abans esmentada Revisor, però és més que suficient per a construir una distro a mida basada en openSUSE, ara per ara una de les distribucions GNU/Linux que més bones crítiques reben per la seva funcionalitat, estabilitat i suport per a maquinari.
L'eina és d'ús simple, i incorpora ajudes que ens guiaran durant el procés de creació de la nostra distribució a mida o paquet de programari. L'ajuda en línia és molt extensa i està ben cuidada.
Pel que fa a la resta de la nova web d'openSUSE, aquesta es simplifica proporcionant un menú d'entrada amb tres opcions: la ja comentada per accedir a l'opció del builder o constructor de paquets, una altra que ens condueix directament a la descàrrega, i una tercera que dóna pas al wiki del projecte en diversos idiomes.
Més informació:Pàgina web d'openSUSE
http://www.opensuse.org/
Microsoft llança lloc web per clarificar la seva postura respecte al programari lliure
Simple maniobra per agradar a la comunitat, o iniciativa seriosa que explica la postura del gegant de Redmond en aquest terreny?
La companyia de Bill Gates no és, en principi, contrària al programari lliure. Almenys aquesta és la postura oficial que es manté des de fa temps en els seus quarters generals situats a Redmond, a l'estat de Washington (Estats Units). La comunitat de, precisament, el programari lliure ho veu d'una altra manera, ja que no oblida fets com que el fundador de Microsoft titllés de "comunista" el programari lliure durant una entrevista realitzada a mitjans de comunicació nord-americans. I és que l'adjectiu "comunista" no manca d'importància als Estats Units, país en el qual s'arriba a considerar amb facilitat un insult.
Si no pots vèncer al teu enemic, uneix-t'hi. Aquesta és una màxima que bé es podria aplicar en aquest cas. Després d'anys de desdenyar al programari lliure com quelcom de molta menys entitat i qualitat que el programari no-lliure, pràcticament una joguina, la companyia de Redmond es va adonar que el programari lliure és aquí i que no marxarà perquè si, així que va decidir canviar de tàctica i obrir-se als programadors lliures seguint la tècnica que tan bé li ha funcionat en enfrontaments comercials anteriors com amb Wordperfect i Netscape: crear un producte semblant per a, amb el temps, superar al líder. Així que Microsoft va començar a teixir vincles amb companyies dedicades al desenvolupament de programari lliure com poden ser Novell i va crear les seves pròpies iniciatives com el lloc Codeplex. Tot això emmarcat en el passat recent, per la qual cosa encara és difícil saber com acabarà l'aventura.
L'èxit ha estat parcial: si bé ha aconseguit crear una comunitat de desenvolupadors atrets pels seus productes i per l'enorme nombre d'usuaris del seu sistema operatiu, no ha aconseguit el vistiplau, acceptació i col·laboració del nucli fort de la comunitat de desenvolupadors lliures i dels principals projectes realitzats en programari lliure, que miren amb desdeny i desconfiança les iniciatives de la companyia de Redmond.
És en aquest punt en el qual Microsoft sembla haver volgut clarificar la seva postura respecte al programari lliure i demostrar que recolza aquesta filosofia de creació i distribució de programes informàtics, si bé potser no la comparteix. I ho ha fet mitjançant un lloc web especialment dedicat al tema, en el qual podem trobar-hi textos que ens clarifiquen aquesta tan comentada postura (almenys en la visió oficial de Microsoft) i recursos per a programadors. També podem trobar en el site de Microsoft recursos per a què la nostra organització empri simultàniament programes lliures i programari de Microsoft.
En definitiva, del que sembla que es tracta en aquest site és de buscar un punt de trobada per a aquelles entitats i persones que vulguin usar programari d'ambdós tipus i que puguin tenir certa por que l'elecció del programari lliure els provoqui algun maldecap amb els programes de Microsoft.
Més informació:Open Source at Microsoft
http://www.microsoft.com/opensource/default.mspx
Intel acusada de pràctiques monopolístiques per la Unió Europea
El fabricant de microxips ha estat acusat de forçar als seus clients a no comprar xips de la competència (especialment d'AMD) després d'anys d'investigacions per part de les autoritats reguladores.
Diversos rotatius en línia s'han fet ressò aquests darrers dies de la notícia. I és que sense arribar probablement a ser de la mateixa importància que el cèlebre cas que pels mateixos motius va enfrontar al govern del vell continent amb Microsoft, el present pot deixar una bona empremta al mercat. No és tampoc l'únic cas al qual s'haurà d'enfrontar Intel per aquests motius, ja que per al 2008 s'espera una causa legal que porta pendent d'ençà del 1999 als Estats Units pel mateix motiu i contra el mateix acusador.
Els càrrecs que se li imputen a Intel són simples: pressionar de forma il·legal als fabricants i ensambladors de PCs per a què signessin contractes d'exclusivitat amb la multinacional californiana a canvi de contraprestacions econòmiques.
AMD té bons motius per interposar aquesta demanda, ja que en els darrers resultats econòmics va demostrar tenir pèrdues malgrat la quota de mercat guanyada al seu més directe rival, degut especialment a l'empenta dels nous xips de múltiples nuclis fabricats per Intel i al gran èxit d'aquests en el mercat dels portàtils.
La nova arquitectura que AMD està acabant d'ultimar per a la seva propera generació de microxips (i que rep el nom en clau de Barcelona) juntament amb l'adquisició del fabricant de targes gràfiques ATI que ja està donant els seus fruits, fan un futur més prometedor que l'actual present per a aquesta companyia.
