dimecres, de febrer 28, 2007

Disponible primera versió estable de driver lliure per a lectura/escriptura en sistemes de fitxers NTFS

NTFS-3G arriba a la versió 1.0, fet que garanteix la seva estabilitat i fiabilitat. Les versions de desenvolupament prèvies es van incorporar a més de 60 distribucions de GNU/Linux i el driver ha estat passat a altres sistemes operatius com ara Mac OS X, pel què se li preveu un futur brillant.

El sistema de fitxers NTFS fou desenvolupat per Microsoft com a substitut del FAT i el FAT32 per a la seva família de sistemes operatius Windows a partir de la versió NT en endavant i incloent als seus hereus: 2000, XP, 2003 Server i Vista. Existeixen diverses versions d'aquest sistema de fitxers, cadascuna amb millores i lleugeres variacions respecte a les versions anteriors: 1.0, 1.1, 1.2 (NT 3.51 i 4), 3.0 (2000) i 3.1 (XP, 2003 Server i Vista).

Les especificacions del funcionament intern del NTFS són un dels secrets industrials millor guardats de Microsoft, pel què els drivers per a llegir i escriure en un sistema de fitxers d'aquest tipus per part d'un altre sistema operatiu no-Microsoft s'han hagut de fer sempre mitjançant l'ús de l'enginyeria inversa, donant com a resultat fins ara la possibilitat de llegir sense problemes una partició o disc NTFS, però no podent escriure-hi. De fet, la majoria de les distribucions Linux inclouen un driver de lectura que els permet accedir a veure els continguts d'una partició formatada amb NTFS, però no a gravar noves dades en ella ni a modificar-ne les existents.

Aquesta situació està canviant en els darrers mesos, i bona prova d'això és l'anunci del projecte NTFS-3G d'haver arribat a la versió 1.0, una fita que en informàtica significa que aquest programari és prou estable, segur i funcional com per a usar-lo de forma regular, malgrat que degut a què ha estat realitzat mitjançant l'ús d'enginyeria inversa, m'atreviria a suggerir que el seu ús es realitzi també amb cautela davant possibles pèrdues de dades.

El driver NTFS-3G és open source i proporciona suport complet per a lectura i escriptura en sistemes de fitxers NTFS fins a la versió 3.1, podent treballar amb els sistemes operatius Windows XP, Server 2003 i Vista en les seves diferents edicions. Permet la majoria de les operacions definides en un sistema de fitxers per l'estàndard POSIX amb l'excepció de la gestió dels permisos d'usuari.

Algunes de les distribucions de GNU/Linux que inclouen o permeten descarregar i instal·lar de forma fàcil el driver NTFS-3G són Debian, Fedora, Gentoo, GParted, Knoppix, Mandriva, openSUSE, Ubuntu o Red Hat entre d'altres.

Però la vida de NTFS-3G s'allarga més enllà de Linux, doncs aquest programari ha estat portat també a altres sistemes operatius com Mac OS X, FreeBSD, BeOS i Haiku.

El procés d'instal·lació es realitza d'una forma molt simple, mitjançant la descàrrega del fitxer que conté el driver i la realització d'un "make install". Per al seu ús, només haurem de muntar la unitat formatada amb NTFS indicant-li a la comanda mount que ha d'usar el nostre nou driver mitjançant el modificador -t ntfs-3g . Aquest modificador indica el tipus del sistema de fitxers que serà muntat.

Un exemple d'aquest ús seria:

$ mount -t ntfs-3g /dev/hda1 /mnt/windows

En el lloc web del projecte disposem d'un apartat que explica els tests de qualitat que ha passat el codi del driver, sempre d'interessant lectura per a l'ús d'un programari que ha estat desenvolupat mitjançant enginyeria inversa.

Més informació:

NTFS-3G Read/Write Driver Home
http://www.ntfs-3g.org/

dimarts, de febrer 27, 2007

Google presenta noves aplicacions en línia

La suite ofimàtica en línia de pagament de la companyia del cercador, Google Apps Premier Edition, amplia prestacions.

Google Apps, servei llançat de forma gratuïta a l'agost del 2006, consisteix en una suite d'aplicacions en línia que uneix algunes de les utilitats més conegudes de la companyia d'Internet, com per exemple Gmail (correu electrònic), Google Calendar (calendaris i agendes compartides), Google Talk (missatgeria instantània i VoIP), i pàgina web d'inici personalitzable. La seva forma de funcionament intenta avançar-se al què segons els experts serà el futur del programari: llogar les aplicacions al nostre proveïdor de servei enlloc de comprar un paquet amb el seu corresponent CD o DVD. La seva execució es realitzarà normalment des d'Internet a través d'un navegador web.

A grans trets existeixen dues versions de Google Apps, la gratuïta i la Premier. A la gratuïta podem comptar amb:

- Les aplicacions Gmail, Talk, Calendar, Page Creator, Docs&Spreadsheets, Page Creator i Start Page
- 2 GB. d'espai d'emmagatzematge per compte
- Sense límit en el nombre de comptes d'usuari
- Accés a Gmail via mòbil per a Blackberry
- Capacitat d'accés a través de dispositius mòbils
- Tauler de control a disposició de l'administrador
- Recursos de suport en línia
- Control a nivell d'aplicació, que permet a l'administrador crear una sèrie de regles o normes que dictin, per exemple, quina mena de dades es poden compartir entre els usuaris i d'aquests amb l'exterior.

A això, la versió Premium li suma:

- 10 GB. d'emmagatzematge en cada compte d'usuari
- Garantia en la disponibilitat del correu electrònic
- "Sala de conferències" virtual
- API's de programació per integrar les aplicacions de Google amb la infraestructura ja existent a l'empresa o organització
- Possibilitat d'integrar aplicacions de terceres parts
- Assistència 24/7 incloent suport telefònic

Les novetats consisteixen en l'addició de Docs&Spreadsheeds, accés a Gmail per a Blackberry i control a nivell d'aplicació per a l'administrador a les dues versions de Google Apps.

La disponibilitat idiomática d'aquest servei és l'habitual a la què ens té acostumats Google, i podem fruir de les seves aplicacions en castellà, francès, anglès, italià o japonès entre altres llengües.

El cost de la versió Premier és de 50 dòlars per compte d'usuari, i és una opció que va dirigida a petits negocis i grans empreses, mentre que la versió gratuïta s'orienta a organitzacions i particulars.

Més informació:

Nota de premsa de Google
http://www.google.com/intl/en/press/pressrel/google_apps.html

Google Apps
http://www.google.com/a/

dilluns, de febrer 26, 2007

Sun Microsystems publica filtre per a què usuaris de Microsoft Office i OpenOffice puguin intercanviar documents

Aquest filtre pot descarregar-se gratuïtament des de la web de la companyia, trobant-se actualment en una fase primerenca de desenvolupament.

Sun Microsystems ha anunciat oficialment la disponibilitat d'un filtre conversor de formats .DOC/.ODF per a Microsoft Office 2003, que permet a l'aplicació Word obrir documents en format OpenDocument, i salvar també en el mateix format a més d'en el seu natiu .DOC .

El filtre disponible actualment no és res més que un primer pas, ja que s'espera que dins d'uns mesos estigui disponible una versió més completa amb suport per a documents d'Excel i PowerPoint a més d'haver millorat el suport per a Word.

Jugada intel·ligent de Sun

El pacte entre Novell i Microsoft proporcionarà eines de comunicació entre Office 2007 i OpenOffice, com ara filtres per a la conversió entre ODF i DOC. Però aquests filtres només seran per a la darrera versió del paquet ofimàtic de la companyia de Bill Gates, a la qual petites i grans empreses, i usuaris particulars han començat a migrar, un procés que encara trigarà molt en completar-se. En contraposició, Office 2003 té un bon nombre d'usuaris, especialment en el sector corporatiu, pel què aquest filtre tindrà més possibilitats d'èxit immediat i complementarà la iniciativa de Novell.

Això també redunda en la re-entrada de Sun en primera línia de l'actualitat de l'OpenOffice, ja que últimament havia estat un xic eclipsada pel protagonisme adquirit -per bé o per mal- per Novell en aquest projecte. No debades Sun Microsystems es troba a l'origen del projecte en haver alliberat el codi font del StarOffice.

Per a descarregar el plug-in només hem de registrar-nos com a usuaris en el Sun Online Account, podent fer-ho des de la mateixa pàgina de descàrrega.

Més informació:

Nota de premsa de Sun
http://www.sun.com/aboutsun/pr/2007-02/sunflash.20070207.1.xml

Pàgina del plug-in StarOffice 8 Conversion Technology Preview
http://www.sun.com/software/star/openoffice/index.xml

diumenge, de febrer 25, 2007

Microsoft allibera sis noves eines per facilitar la migració a Windows Vista en entorns corporatius

Faciliten la planificació, instal·lació i activació, i entre elles s'hi compta Virtual PC 2007 per al seu ús en entorns on es vulgui mantenir funcionant un servidor XP/2003 o introduir un servidor Vista.

Són molts els usuaris que d'ençà de la sortida al mercat de Windows Vista estan considerant migrar al nou sistema operatiu de Microsoft. Tot i això, no és el mateix migrar un PC domèstic, en el qual pràcticament tota la feina a realitzar rau a fer còpies de seguretat dels nostres fitxers per bolcar-los a l'ordinador un cop instal·lat el nou sistema, que migrar tota una xarxa de màquines en una empresa, on ens apareixen problemes més greus com ara disfuncions en les connexions de xarxa, recursos compartits, programari client/servidor que puguem tenir,... i més en sistemes empresarials, que han de funcionar en tot moment.

En aquest darrer cas, les migracions es realitzen de forma lenta i controlada, migrant inicialment unes poques màquines a les quals s'hi aniran afegint la resta de forma gradual.

Per ajudar a les empreses en la tasca de migrar al nou Windows Vista, Microsoft ha llançat un total de sis noves eines dedicades, precisament, a aquesta tasca:

- Solution Accelerator for Business Desktop Deployment 2007: consisteix en una sèrie d'utilitats d'ajuda a la instal·lació de Windows Vista i Office System 2007 en màquines desktop (d'escriptori o d'usuari final) que faciliten, per exemple, la tasca de realitzar una instal·lació en remot o d'instal·lar aquests productes en diverses màquines idèntiques. S'integra amb altres eines anteriors de la mateixa companyia, com ara Systems Management Server 2003. La descàrrega d'aquest conjunt d'eines és gratuïta i es pot realitzar des de

Desktop Deployment Center
http://www.microsoft.com/desktopdeployment

- Application Compatibility Toolkit 5.0: és una eina que permet a programadors i usuaris comprovar si una determinada aplicació serà compatible amb Windows Vista fins i tot abans de la instal·lació d'aquest sistema operatiu. Permet seguir tot el cicle de vida de l'aplicació i per a aquesta eina s'ha creat una comunitat en línia amb la finalitat de discutir els problemes més comuns que puguin sorgir en el que a compatibilitat d'aplicacions pensades i escrites per a Windows XP es refereix. Es pot descarregar gratuïtament des de

Microsoft Application Compatibility Toolkit 5.0
http://technet.microsoft.com/en-us/windowsvista/aa905102.aspx

- Windows Vista Hardware Assessment 1.0: és una eina que, sense instal·lar cap programari client en cap PC, permet analitzar totes les màquines d'una xarxa local per tal de determinar quines són susceptibles de ser migrades a Windows Vista i quins recursos els poden mancar. Tal i com les utilitats anteriors, es pot descarregar gratuïtament des de

Windows Vista Hardware Assessment
http://www.microsoft.com/technet/solutionaccelerators/hardwareassessment/wv/default.mspx

- Microsoft Volume Activation 2.0 tools: dues eines que faciliten l'activació del sistema en infraestructures amb un gran nombre de màquines. Poden trobar-se respectivament a

Volume Activation Management Tool (VAMT) 1.0 (x86)
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?familyid=12044DD8-1B2C-4DA4-A530-80F26F0F9A99&displaylang=en

i

Key Management Service (x86) for Windows Server 2003 SP1 and Later
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyId=81D1CB89-13BD-4250-B624-2F8C57A1AE7B&displaylang=en

- Virtual PC 2007: Microsoft també inclou la darrera versió del seu programari de virtualització, adaptat al seu ús amb Windows Vista tant a la part guest com en la part host, entre les seves eines per facilitar la migració.

Microsoft Virtual PC 2007
http://www.microsoft.com/virtualpc

Més informació:

Microsoft Delivers Final Versions of Free Deployment Tools for Windows Vista
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/feb07/02-20VistaDevToolsPR.mspx

dissabte, de febrer 24, 2007

Google presenta la nova versió dels seus grups de discussió

La principal novetat del nou Google Groups és la possibilitat de crear una pàgina web personalitzada del grup per a què els internautes puguin participar d'una forma més còmoda a les discussions.

Els antecedents de Google Groups daten d'un any tan llunyà com el 1981, tot i que en aquella època no existia la companyia Google ni el seu famós cercador. De fet, ni tan sols existia encara Internet, si no el seu més directe precedent. Els grups d'Usenet, una xarxa que agrupava a BBS's (Bulletin Board System) realitzaven aquesta funció.

Amb l'adveniment d'Internet, el sistema de BBS's es va extingir, passant els seus continguts a integrar-se a la nova xarxa. Deja News va crear un cercador per als grups de notícies que es va convertir en la primera gran adquisició de Google al febrer de 2001. La que llavors era una empresa nouvinguda en el món dels negocis del Silicon Valley ja apuntava bones maneres...

La migració completa dels arxius d'Usenet per a què fossin accessibles des de Google Groups fins a data tan llunyana com l'11 de maig de 1981 va acabar a finals del 2001.

Google ha posat en funcionament la nova versió d'aquesta eina d'accés a grups de discussió, la principal novetat de la qual radica en la possibilitat de crear una pàgina web personalitzada per a cadascun dels grups.

Segons Google, l'enfocament tradicional dels grups de discussió es centra en la seva gestió i participació via correu electrònic o web mitjançant un fòrum de discussió. Amb la nova versió de la seva eina, Google pretén que la forma de participar en un grup no sigui única; així, l'internauta podrà accedir a les discussions via la web personalitzada del grup, a la qual les converses es mostraran a l'estil Gmail, o bé via correu electrònic de la forma tradicional.

En conjunt, Google Groups proporciona les següents eines als usuaris:

- Creació de pàgines web: d'una forma simple, amb tan sols arrossegar i deixar anar (sense haver d'introduir cap codi) poden crear-se una sèrie de pàgines web relacionades amb la temàtica del grup de discussió.

- Personalització del "look and feel": l'aspecte de les pàgines creades amb l'eina anterior pot ser personalitzat.

- Perfils d'usuari: cada membre del grup disposa d'un espai propi, el seu "perfil" que pot personalitzar amb la seva fotografia i informació personal.

- Compartició de fitxers: és possible posar a disposició dels membres del grup una sèrie de fitxers als quals tots poden accedir.

Els administradors d'un grup també disposen d'opcions interessants com la de declarar el contingut del grup administrat com a públic (accessible a tots els internautes) o privat (disponible només per als membres). També poden gestionar tota una sèrie de preferències per als diferents membres del grup.

Per unir-se a Google Groups només cal disposar d'una adreça de correu electrònic, recomanant la famosa companyia del cercador que aquesta sigui -com no!- de Gmail per tal de poder-li treure tot el suc a l'eina de grups.

La nova versió està disponible ja en anglès, espanyol, francès, italià, alemany i portuguès entre d'altres llengües.

Més informació:

Google Groups
http://groups.google.com

Nota de premsa de Google anunciant els nous Google Groups
http://www.google.com/intl/en/press/annc/groups_outofbeta.html

divendres, de febrer 23, 2007

Arriba Virtual PC 2007 amb suport per a Windows Vista

Ja es pot descarregar de forma gratuïta, en un moviment que pot interpretar-se com un intent per restar mercat a VMware, el seu principal competidor.

Microsoft va prometre que la propera versió de Virtual PC seria gratuïta i ha complert: des d'avui pot descarregar-se en modalitat freeware (no confondre amb programari lliure; en aquest cas no podem accedir al codi font de l'aplicació) la versió 2007 d'aquest programari de virtualització.

Virtual PC és un programa de màquina virtual hardware, el que significa que simula el funcionament complet d'un ordinador, podent així "enganyar" a un sistema operatiu per a què aquest "cregui" realment que s'està executant directament sobre un maquinari. D'aquesta forma, i sense haver d'usar una màquina física ni haver de reparticionar el disc dur (amb la consegüent possibilitat de pèrdua de dades), podem provar nous sistemes operatius o programes sense haver de fer-ho directament sobre el nostre entorn de treball.

Originalment, aquest programari fou desenvolupat per l'empresa Connectix, adquirida amb posterioritat juntament amb la seva cartera de productes pel gegant de Redmond.

La nova versió 2007 de Virtual PC ofereix -com no- suport per a Windows Vista, la més recent encarnació del famós sistema operatiu de Microsoft, ja sigui com a guest (que s'executa a l'interior del programari Virtual PC) o com a host (sobre el qual s'executa Virtual PC i, dins d'aquest últim, un sistema guest que pot ser el mateix Vista). Les versions de Vista oficialment suportades són Business, Enterprise i Ultimate, a més de XP Pro i XP Tablet PC Edition.

Els recursos de maquinari que requereix Virtual PC per a funcionar no són excessius: com a mínim un Pentium a 400 MHz. (1 GHz. recomanat) i 20 MB. d'espai en disc dur. A això cal afegir-hi naturalment, els recursos corresponents al sistema operatiu que vulguem virtualizar.

A més de a Windows, a la web de Virtual PC es fa referència a suport per executar OS/2 Warp 4 virtualitzat, i cap referència sobre Linux ni tan sols per a la distribució SuSE de Novell, amb qui Microsoft va subscriure el famós i polèmic acord comercial en el marc del qual es donava a conèixer aquesta mateixa setmana la cooperació entre ambdues companyies en solucions de virtualització.

A grans trets, només aquest suport per a Windows Vista i la millora del rendiment del programari són les úniques novetats d'una versió que no difereix excessivament de l'anterior (Virtual PC 2004).

Més informació:

Microsoft Virtual PC 2007
http://www.microsoft.com/virtualpc

dijous, de febrer 22, 2007

iMàtica Ràdio comença a "emetre" per Internet

Després d'un període d'emissió exclusivament a través de les onez hertzianes, l'espai setmanal d'informàtica que actualment s'emet a COM Ràdio Girona també es podrà seguir a través de la xarxa.

A partir d'ara es podrà seguir setmanalment el contingut del programa de ràdio iMàtica, que actualment s'emet a COM Ràdio Girona (92.7 FM) en la franja de desconnexió comarcal (d'una a dues de la tarda) ent horari que abraça des de les 13:20 fins a les 14:00.

El contingut del programa consisteix en el resum de les noticies de la setmana, el truc, una tertulia d'actualitat amb convidats i connexions al xat per a totes aquelles persones que vulguin dir-hi la seva durant la realització de l'espai.

La conducció del programa recau en la persona d'Alma Castillo, mentre que la part tècnica és duta a terme per Edgar Bosch i l'equip tècnic de COM Ràdio, sota la batuta del director Guillem Alsina. Entre els convidats habituals s'hi compten coneguts de l'anterior etapa del programa com ara Jordi Ponce i Pau Montero.

El programa es podrà descarregar cada setmana directament des de l'adreça

http://www.imatica.org/radio/imatica.mp3

Al respecte, Guillem Alsina (director del programa de ràdio i director de continguts de la nostra web) ha declarat que "ha costat, ja que iMàtica és ara per ara un projecte voluntari, però ho fem amb molta ilusió i convençuts que això ens acostarà a l'audiència de la resta dels Països Catalans".

Per a més endavant, el mateix Alsina avança una versió en podcast per a la descàrrega dels usuaris del programari iTunes. "La nostra voluntat és acostar iMàtica a tota l'audiència, i posar-lo a iTunes en forma de podcast seria sense cap mena de dubte un gran pas en aquest sentit".

Estigueu, doncs, ben atents a les novetats en aquest sentit...

dimecres, de febrer 21, 2007

Nokia presenta la tercera generació de la família Communicator

GPS integrat i vídeocamara per a vídeoconferencia, les novetats més destacables del nou membre de la família Communicator, l'E90.

El 3GSM 2007 de Barcelona, la fira de tecnologies mòbils més important del món, fou el marc escollit per la companyia finlandesa més internacional per presentar al successor de la prestigiosa dinastia Communicator, el Nokia E90.

Com en els anteriors exemplars de la gamma, l'aspecte extern d'aquest dispositiu és robust, elegant i en certa forma ascètic -si el comparem amb telèfons orientats al sector consum; no oblidem que estem davant d'un dispositiu d'ús clarament empresarial i corporatiu-. Pel que fa a prestacions, tenim com a principals:

- Telèfon quatribanda (850/900/1800/1900)
- Sistema operatiu Symbian OS 9.2 amb interfície d'usuari S60 edició 3.1
- Java MIDP 2.0
- Tarja de xarxa sense fils 802.11g (WiFi)
- Connector Mini USB que aprofita al màxim la velocitat de connexió del bus USB 2.0
- Bluetooth 2.0
- Connectivitat HSDPA (fins a 3,6 Mbps), WCDMA 2100 MHz. i GPRS/EGPRS
- GPS integrat
- Pantalla interior de 800x352 píxels amb capacitat per a 16 milions de colors. L'exterior compta amb 240x320 píxels i també suport per a 16 milions de colors.
- Com en tota la gamma Communicator, dos teclats: el telefònic, a l'exterior, i el qwerty a l'interior un cop aixecada la tapa que li dóna un aspecte d'ordinador ultraportàtil i també permet veure la pantalla interior.
- Inclou dues càmeres, una de fotos amb 3,2 megapíxels de resolució i una QCIF interior (situada al costat de la pantalla gran) per a vídeoconferencia.
- Sintonitzador de ràdio FM
- 128 MB. de memòria interna, expandible fins a 2 GB. gràcies a targes de memòria microSD
- Aplicacions incloses: navegador web, QuickOffice (capacitat per obrir, crear i modificar documents de Word, Excel i PowerPoint), mapes per a geolocalització, aplicacions de VoIP, i Nokia Office Tools 1.1 entre d'altres
- Capacitat per a llegir continguts (text-to-speech) i activació de comandes i funcions per veu.

Sense cap mena de dubte, el més interessant del nou Communicator E90 és la inclusió d'un servei de mapes per a geolocalització, en el que sembla serà una tendència que anirà a més entre els telèfons mòbils, ja siguin orientats al sector empresarial o al de l'usuari final. Bona prova d'això la tenim en l'iPhone d'Apple i el seu servei Google Maps inclòs, encara que a diferència d'aquest últim, l'E90 sí inclou GPS.

Més informació:

Nokia E90 Communicator
http://europe.nokia.com/A4346176

dimarts, de febrer 20, 2007

Novell i Microsoft donen a conèixer més detalls sobre el seu acord

Virtualització, autentificació en servidors en entorns heterogenis i compatibilitat de formats de fitxers, les línies mestres del futur immediat de l'acord entre ambdues multinacionals mentre Steve Ballmer no deixa de fer declaracions comprometedores per a la imatge pública de Novell.

Novell i Microsoft van desgranant lentament els punts concrets sobre els quals s'aguanta el seu acord comercial, igual com una ballarina de la dansa dels set vels es desprèn lentament de les seves peces per acabar mostrant la seva veritat essencial. Aquest cop ha estat mitjançant nota de premsa publicada en els llocs web d'ambdues companyies.

Segons el comunicat conjunt emès, quatre són les àrees en les quals Microsoft i Novell col·laboraran per a fer més interoperables les seves solucions: virtualització, serveis web per a l'administració de servidors físics o virtuals, serveis de directori i interoperabilitat d'identitats i, finalment, la cosa més interessant per a l'usuari final, la compatibilitat de formats de document.

La nota de premsa cita les paraules d'Al Gillen, vicepresident d'investigació per a la prestigiosa consultora IDC, el qual afirma que és positiu que es conegui el "full de ruta" de la col·laboració entre les dues companyies, ja que això redunda en una major acceptació entre els usuaris, un xic defraudats davant la manca de concreció en el que havien de ser els resultats de l'acord.

Virtualització

En aquesta àrea es buscarà el benefici dels clients de les dues companyies que vulguin treballar en entorns mixtos. Així, Microsoft proporcionarà suport per a executar SuSE Linux Enterprise Server (SLES) 10 com a sistema operatiu guest en el programari de virtualització Virtual Server 2005 R2, i per executar-lo també com a guest en el sistema operatiu Longhorn, el qual està cridat a ser la versió servidora de Windows Vista. Per la seva banda, Novell es compromet a oferir el suport necessari per a executar Longhorn com a sistema operatiu paravirtualitzat en el programari Xen inclòs en SLES 10.

Microsoft ja va signar anteriorment un acord de col·laboració amb Xensource, empresa productora del programari de virtualització Xen, que pot ser complementat ara amb la seva relació amb Novell en aquest camp.

Gestió de serveis via Web

Ambdues companyies treballaran per implementar l'estàndard WS-Management (Web Services for Management, Serveis Web per a Gestió) en els seus productes, concretament en ZENworks Orchestrator de Novell i System Center Operations Manager 2007 de Microsoft. D'aquesta manera es busca simplificar l'administració d'entorns heterogenis.

Interoperabilitat de directori i identitat

Es treballarà en la millora de la interacció entre Microsoft Active Directory i Novell eDirectory emprant per a això protocols estàndard.

Compatibilitat de formats de document

Durant aquest mes, Novell anunciarà la disponibilitat d'un conversor a format Open XML (l'emprat per l'Office de Microsoft) que complementarà al ja llançat traductor a format OpenDocument (ODF) que la companyia de Bill Gates va llançar per a Word 2007/2003/XP. Un cop llançat, l'esforç es centrarà en mantenir i millorar els filtres i aplicacions d'exportació i estendre'ls als formats de full de càlcul i presentació.

Exabrupte de Steve Ballmer

Mentre Novell intenta capejar com pot les crítiques de bona part de la comunitat open source, el CEO de Microsoft Steve Ballmer, ha realitzat ja diverses declaracions sobre el que significa per a la companyia de Redmond i per a ell l'acord amb la propietària de SuSE. I per a Ballmer, tot roda sobre la propietat intel·lectual de Microsoft i el seu respecte per part de la comunitat del programari lliure.

Ho va tornar a afirmar -ficant d'aquesta forma a Novell en una nova polèmica amb la comunitat- en unes recents declaracions al prestigiós rotatiu The Wall Street Journal. Novell ja ha desmentit almenys un cop les afirmacions de Ballmer en aquest sentit.

Més informació:

Nota de premsa conjunta
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/feb07/02-12RoadmapPR.mspx
http://www.novell.com/news/press/item.jsp?id=1284&locale=en_US

Sobre les declaracions de Steve Ballmer al Wall Street Journal
http://blogs.zdnet.com/microsoft/?p=265

dissabte, de febrer 10, 2007

YouTube podria compartir part dels seus ingressos amb els internautes

Dins de poc, penjar un vídeo a l'exitos servei propietat de Google podria tenir una contraprestació econòmica per als aprenents de Steven Spielberg.

Segons publiquen diversos mitjans de comunicació online, YouTube podria pagar als internautes per carregar vídeos en el seu popular servei. El model de negoci de YouTube es basa en els usuaris que pugen als seus servidors una sèrie de vídeos de diverses temàtiques, que són convertits des del seu format original al Flash per al seu correcte visionat independentment de la plataforma en la qual aquest sigui produït, essent inserits anuncis en forma de cibertires (banners) en les pàgines que contenen els vídeos.

És un model de negoci que li va com anell al dit a Google, una multinacional els ingressos de la qual depenen majoritàriament de la publicitat online.

YouTube s'ha convertit en els seus escassos dos anys de vida en tot un fenomen mediàtic que ha fet vessar rius de tinta dins i fora d'Internet. En ell s'hi pengen tota mena de vídeos (inclòs el de la darrera polèmica eròtico-festiva relacionada amb la Xarxa: una gravació de la model Daniela Cicarelli en actitud molt "carinyosa" amb el seu actual xicot) i fins i tot s'ha arribat a censurar part del seu contingut en alguna països.

En unes declaracions realitzades en el fòrum econòmic mundial de Davos (Suïssa), un dels co-fundadors de YouTube (Chad Hurley) va afirmar que la companyia ara propietat de Google adoptarà un model que premiarà amb diners als usuaris que aportin vídeos que generin ingressos publicitaris. És un model que en un primer moment havia estat descartat, però que ara s'ha anunciat com a ja acceptat i que estarà disponible en tan sols uns mesos.

Aquesta estratègia de mercat per aconseguir continguts és la mateixa -tot i que adaptada al nou tipus de servei- que Google aplica per al seu programa Ad-Sense, que permet als webmestres incloure publicitat que genera ingressos per a Google que aquesta darrera companyia comparteix amb aquests webmestres.

De moment no han transcendit més detalls sobre el tema a la Xarxa que els comentaris de Hurley a Davos, dels quals se n'han fet ressò nombrosos rotatius en línia.

dimecres, de febrer 07, 2007

Microsoft també va llançar l'Office 2007

Tot i que va passar desapercebut davant l'espectacle muntat per la companyia de Redmond per al Windows Vista, el llançament de l'Office 2007 també es va produir en la mateixa data que el sistema operatiu.

El canvi de nom d'Office Suite a Office System en la versió 2007 del paquet integrat de Microsoft no és casual. Amb ell es vol indicar que més que un simple programa amb el qual crear documents, ara disposem de servidors i eines que el converteixen en tot un sistema de treball en grup que ens permet compartir documents i treballar-hi juntament amb altres persones d'una forma ràpida i fàcil. Evidentment, aquesta és una característica més dirigida a empreses que a usuaris particulars.

Entre les eines de treball en grup que disposem a l'Office 2007 tenim la creació d'espais comuns compartits, sistema de missatgeria integrat, i la possibilitat d'acordar trobades a la Web.

Tot i això, el primer que crida l'atenció del nou Office és la interfície gràfica, variada -com ja és tradició- en cada nova versió d'un producte Microsoft. I, com no, la intenció és com sempre facilitar la feina a l'usuari, posant a la seva disposició les funcions més necessàries al lloc més accessible.

És destacable que amb el Windows Vista i el producte que ens ocupa, Microsoft enceta una nova era en l'aspecte gràfic de les aplicacions, després d'uns quants anys lligada a la concepció creada amb el Windows 95 i que va començar a decaure amb el Windows XP i els seus skins. Les formes arrodonides, les vores suaus i els efectes 3D predominen ara sobre les finestres rectangulars d'abans, a imatge i semblança del què ha passat en altres entorns com el Mac OS X o Linux.

La quantitat d'assistents i petites eines que ens permeten desenvolupar funcionalitats concretes ha augmentat, com per exemple amb el Document Inspector, una opció que ens permet repassar un document a la recerca de comentaris no desitjats, informació personal confidencial deixada allà per distracció,...

Canvi de format?

Una de les principals claus per entendre l'èxit de l'Office de Microsoft al mateix temps que explicació al domini que aquesta suite exerceix sobre el mercat són els seus formats propietaris de fitxer, que si bé no obliguen als usuaris a treballar amb les seves aplicacions (doncs tenen a la seva disposició altres programes que poden llegir aquests formats), si forcen en molts casos a aquest ús, ja que les implementacions d'altres paquets ofimàtics no reconeixen algunes característiques dels documents de l'Office, o bé canvien l'aspecte d'alguns documents al carregar-los. Això ha fet que en ser emprada en massa, aquesta suite ofimàtica es converteixi en tot un estàndard "de facto".

Microsoft sembla haver-se decidit a trencar parcialment amb aquest format propietari, i s'ha decantat per l'ús de l'estàndard obert XML com a base per als nous formats de l'Office. Però que ningú s'espanti: tots els usuaris (que són molts) de versions anteriors de la suite ofimàtica podran continuar obrint i treballant amb els seus fitxers en format .DOC o .XLS de tota la vida.

El canvi a XML s'ha fet sol·licitant l'aprovació de l'ECMA (European Computer Manufacturers Association) International, que ha estandarditzat el nou format OpenXML. Això, al costat dels acords signats entre Novell i Microsoft que s'han materialitzat de moment amb projectes per a millorar la interoperativitat entre la suite de Microsoft i l'OpenOffice, fa suposar que a partir d'ara l'Office serà més obert i interoperable amb qualsevol altre programari de terceres parts.

Les edicions

Així com Windows Vista disposa de diverses edicions enfocades cadascuna d'elles a un nínxol de mercat determinat, Office System 2007 també disposa de múltiples edicions:

- Basic (Disponible només a través de distribuïdors OEM. Inclou Word, Excel i PowerPoint)
- Standard (Word, Excel, PowerPoint i Outlook)
- Home and Student (Word, Excel, PowerPoint i OneNote)
- Small Business (Word, Excel, PowerPoint, Publisher i Outlook amb Business Contact Manager)
- Professional (Word, Excel, PowerPoint, Publisher, Access i Outlook amb Business Contact Manager)
- Ultimate (Word, Excel, PowerPoint, Publisher, Access, OneNote, InfoPath, Groove i Outlook amb Business Contact Manager)
- Professional Plus (Word, Excel, PowerPoint, Publisher, Access, Outlook, InfoPath i Communicator)
- Enterprise (Word, Excel, PowerPoint, Publisher, Access, Outlook, OneNote, InfoPath, Groove i Communicator)

Més informació:

Pàgina web de Microsoft Office (en anglès)
http://office.microsoft.com/

dimarts, de febrer 06, 2007

VirtualBox, nova solució d'emulació

És programari lliure amb el suport d'una empresa i amb la possibilitat de controlar remotament una màquina virtual via protocol RDP com a principal funcionalitat destacable.

Els aficionats a l'execució de múltiples sistemes operatius simultàniament des d'una sola màquina estan d'enhorabona, doncs al ja nodrit grup de solucions de virtualització se li acaba d'afegir una més: VirtualBox.

Ofereix suport per a Windows i Linux com a sistemes host (el sistema que s'executa nativament i que al seu torn permet el funcionament del programari de virtualització), mentre que com a guest (és a dir, aquells als quals es virtualitza i, per tant, s'executen dins de la màquina virtual) suporta a Windows (NT 4, 2000, XP, Vista), Linux, i OpenBSD. Existeixen també versions en desenvolupament per a OS/2 Warp i Mac OS X com a màquines host.

VirtualBox és un projecte de programari lliure que es troba sota la llicència GPL, malgrat que darrere seu s'hi troba una companyia comercial, InnoTek, que segons diu a la seva pàgina web, "garanteix que el producte sempre complirà amb criteris de qualitat professionals". La descàrrega del programari es pot realitzar directament des de la seva pàgina web.

Entre les descàrregues s'hi inclou un complet manual d'usuari en format PDF que sense cap mena de dubte serà molt útil als usuaris, especialment a aquells que prenguin un primer contacte amb les tecnologies de virtualització.

Una de les novetats que aporta VirtualBox sobre altres productes similars és la possibilitat d'executar màquines virtuals emmagatzemades remotament mitjançant l'ús del protocol RDP (Remote Desktop Protocol). El suport per a dispositius iSCSI és una altra novetat destacable.

Més informació:

VirtualBox
http://www.virtualbox.org/

dilluns, de febrer 05, 2007

Llançada nova versió del kernel de Linux amb suport per a virtualització

Si la tendència de futur en el món dels sistemes operatius és la d'incloure de forma nativa suport per a virtualització, Linux s'avança un pas als seus rivals amb KVM.

Ha estat publicada en el lloc web oficial kernel.org la versió 2.6.20 del nucli de Linux. A diferència d'altres llançaments similars (el nucli del sistema s'actualitza freqüentment), aquest inclou una novetat fonamental tot i no no ser una versió més important (2.8 o 3.0): suport natiu per a virtualització en el mateix kernel.

És una tendència vers la qual, segons la corrent d'opinió majoritària dins del sector dels professionals informàtics, caminen tots els sistemes operatius: incloure una solució de virtualització en el mateix nucli del sistema, sense haver de deixar aquesta funcionalitat a programari extern com ara VMware o Virtual PC. Es va arribar a especular que Apple introduiria suport per a executar altres sistemes operatius virtualitzats des d'una instància del seu nou Mac OS X 10.5, fet que al final sembla desmentirse, però que indica fins a quin punt les tecnologies de virtualització estan guanyant enters en el sector.

El kernel 2.6.20 inclou KVM (Kernel Virtual Machine), una completa solució de virtualització per a processadors de 32 bits que proporciona als sistemes virtualitzats un complet espai d'usuari amb la seva tarja de xarxa, placa gràfica, memòria,... Per a això, simplement necessita una CPU que inclogui suport per a tecnologies de virtualització, quelcom que tant Intel com AMD han inclòs en els seus microxips des de fa un temps.

Com a sistema operatiu host (el que proporciona a KVM tot allò necessari per a executar-se) comptem de moment només amb Linux, mentre que com a sistemes guest (els que poden executar-se virtualitzats) accepta Linux i Windows.

Per a executar les màquines virtuals, KVM empra una versió modificada de QEMU a mode de front-end. QEMU consisteix en un programari de màquina virtual similar a VMware i disponible per a diverses plataformes maquinari/programari: Windows, Linux, Mac OS X, FreeBSD i Solaris.

Si volem gaudir de les bondats de KVM, podem descarregar qualsevol distribució que inclogui les versions 2.6.19 o 2.6.20 del kernel del sistema, com per exemple Sabayon Linux, una de les primeres a incloure'l.

Més informació:

Pàgina oficial del kernel de Linux
http://www.kernel.org/

Nota de premsa de SabayonLinux 3.26
http://www.sabayonlinux.org/forum/viewtopic.php?t=3235

diumenge, de febrer 04, 2007

El 3GSM World Congress 2007 escalfa motors

Aquest esdeveniment es celebrarà a Barcelona del 12 al 15 de febrer, congregant als principals actors del sector de les telecomunicacions mòbils i generadors de continguts.

Per segon any consecutiu (té un contracte de deu), la capital catalana serà l'escenari escollit per la comunitat mundial de la telefonia mòbil per desembarcar amb tota la seva força mostrant els darrers avenços en el sector i deixant entreveure el que serà el seu futur a mitjà termini.

Un planter de luxe

Si hagués de comparar la magnitud de l'esdeveniment amb quelcom més mundà, em decantaria sense cap mena de dubte per un partit de futbol, i més referint-me a una ciutat que pateix una passió gairebé malaltissa per tal esport. La quantitat d'astres que brillen amb llum pròpia en el sector de la telefonia mòbil i que es congregaran a Barcelona podria arribar a eclipsar a Ronaldinho, Eto'o o Messi, o fins i tot al Reial Madrid de fa uns anys, els millors dels anomenats "galàctics"... llàstima que el comú dels mortals doni més atenció a aquest esport que a les noves tecnologies...

Per part de les operadores de telefonia, tindrem als representants de les primeres espases europees, com Arun Sarin (CEO de Vodafone), Rene Obermann (CEO de Deutsche Telecom/T-Mobile) o Sanjiv Ahuja (CEO del Grup Orange); entre els proveïdors d'equips s'hi comptaran a personatges destacats com Carl-Henric Svanberg (CEO d'Ericsson), Simon Beresford-Wylie (CEO designat de Nokia Siemens Networks), o Mike Zafirovski (president i CEO de Nortel Networks).

Entreteniment mòbil

Segons els organitzadors del congrés, el tema estrella d'aquest any serà l'oci mòbil. Si l'any passat es presentava com a gran novetat les emissions televisives per a telèfons mòbils, la tecnologia que ho permet sembla ja assentada i les experiències pilot superades, amb el que falta que es consolidi l'oferta, baixin els preus i el servei comenci a guanyar popularitat.

Els continguts de les xarxes mòbils i com els avenços tecnològics afecten, precisament, a aquestes xarxes, seran altres eixos fonamentals sobre els quals pivotarà el congrés.

Una de les iniciatives relacionades amb l'oci mòbil serà el lliurament de premis a cinc curtmetratges realitzats expressament per al seu visionat mitjançant dispositius mòbils en col·laboració amb el Sundance Film Festival de Robert Redford.

Quatre dies de festa

No només de tecnologia viu l'aficionat; durant la celebració de la fira, l'ambient nocturn barceloní es caldejarà amb les nombroses festes privades que algunes de les companyies presents a l'esdeveniment celebraran en coneguts locals i discoteques.

El 3GSM World Congress també suposa una important injecció econòmica per al sector hoteler i dels transports públics, especialment per als taxistes.

Més informació:

Pàgina web del 3GSM World Congress
http://www.3gsmworldcongress.com/

divendres, de febrer 02, 2007

Windows Vista ja està disponible per a tothom

Finalitza el procés de llançament en dues fases i comença la venda a gran escala i per al consumidor del sistema operatiu que més temps ha trigat Microsoft en treure al carrer.

Aquest 30 de gener de 2007 passarà a la història de la informàtica com la data en què Windows Vista es va llançar al mercat de consum, després d'un primer llançament el 30 de novembre només per als clients de gran volum (és a dir, empreses amb un cert nombre de llicències contractades amb Microsoft)

Que és exactament el que es posa a la venda?

El desenvolupament de Windows Vista ja havia finalitzat fa algun temps, i com he comentat en el paràgraf anterior, fins i tot ja s'havia posat a disposició dels usuaris corporatius una primera fornada del sistema operatiu, per d'aquesta forma començar a acostumar la indústria al seu ús.

Les versions comercialitzades de Vista difereixen sensiblement de les de XP; si en l'anterior sistema operatiu de Microsoft vèiem clarament la diferència entre un Windows XP Home, un Media Center, un XP Professional o un Tablet PC, en Vista la cosa difereix una mica: disposem d'un sol nucli bàsic sobre el qual muntar diferents funcionalitats. Segons l'edició que adquirim, aquesta inclourà més o menys funcions per als nostres ordinadors.

Les diferents edicions del Windows Vista posades a la venda són:

- Windows Vista Home Basic: cobreix les necessitats bàsiques dels usuaris domèstics sense necessitat de manipular dades multimèdia (pel·lícules, música,...). El seu preu és de 259 € per a instal·lació nova i 139 per a actualització.
- Windows Vista Home Premium: disposa de les mateixes funcionalitats que l'edició Home Basic més la capacitat de manipular dades multimèdia de forma més eficient. Inclou suport per a HDTV i creació de DVD's, jocs addicionals, suport per a dispositius mòbils i mode Tablet PC, suport per a pantalla addicional (mode de dues pantalles) i possibilitat de programar backups. El seu preu és de 329 € per a nova instal·lació i 229 per a actualització.
- Windows Vista Business: proporciona totes les funcionalitats de l'edició Home Premium amb l'excepció d'aquelles relacionades amb el mode Media Center i el control parental. Inclou el servidor IIS (Internet Information Server), suport per a fax, client RMS (Rights Management Services*), encriptació del sistema de fitxers, suport per a dos processadors, una versió completa del Remote Desktop que inclou admissió de connexions entrants, i funcionalitats de treball en grup mitjançant tecnologia P2P. El seu preu és de 419 € per a instal·lació nova, 279 per a actualització.
- Windows Vista Enterprise: inclou el mateix que l'edició Business més la interfície multilingüe, BitLocker Drive Encryption** i suport per a aplicacions Unix. Aquesta edició no s'ha posat a la venda en botigues, si no només a través del programa Microsoft Software Assurance (http://www.microsoft.com/licensing/sa/default.mspx)
- Windows Vista Ultimate: proporciona totes les funcionalitats donades per les edicions Home Premium i Enterprise, més una eina per a optimitzar el rendiment de la màquina amb videojocs entre d'altres extres. El seu cost és de 599 € per a instal·lacions noves, 299 per a actualització.

En un futur proper es publicarà també una versió Starter per a mercats emergents.

Què hi podrem trobar els usuaris?

El primer que crida l'atenció en el nou sistema operatiu de Microsoft és la interfície gràfica, renovada com en cada nou Windows però aquest cop no només d'aspecte, si no també d'arquitectura interna.

Windows Aero és el nom de la nova interfície gràfica que s'adapta a la potència del nostre maquinari, mostrant uns efectes més vistosos quant més potent sigui aquest. Així, per exemple, podrem comptar amb transparències a les finestres o espectaculars efectes 3D per ordenar-les o seleccionar-les.

La Windows Sidebar és una altra novetat destacable, consistent en una barra lateral en la qual posar-hi una sèrie de "gádgets" similars en concepte als widgets del Mac OS X: petites aplicacions amb una finalitat dedicada, com ara informar sobre la previsió meteorològica o sobre les darreres notícies.

Els gádgets que apareixen a la Sidebar són personalitzables, i podrem descarregar-ne més des d'Internet o crear les nostres pròpies utilitats.

S'ha emfatitzat en el sistema de cerques, acostant-lo en concepte al del Mac OS X o al Beagle de Gnome, un sistema en el qual s'hi pugui buscar de forma intel·ligent entre els documents emmagatzemats en el nostre ordinador, missatges de correu electrònic o guiant-se per les etiquetes que donem als diferents fitxers per a què el sistema operatiu gaudeixi de més informació per a classificar-los.

La seguretat també ha estat millorada, no debades aquest ha estat un dels punts més criticats del Windows XP. La inclusió del Windows Defender (un programa que vigila constantment per a impedir l'entrada de programari maliciós a la nostra màquina) i d'Internet Explorer 7 amb les seves nombroses millores en matèria de seguretat (com per exemple, un filtre anti-phishing), fan que l'usuari final pugui -en principi- navegar més tranquil.

Malgrat totes aquestes mesures, la seguretat del nou sistema ja ha estat criticada, i se sap amb seguretat que al mercat negre informàtic s'està venent informació sobre fallades de seguretat existents en el Windows Vista.

Altres novetats destacables de Windows Vista són:

- Windows Easy Transfer, utilitat que facilita la transferència de dades des del nostre anterior sistema Windows al nou Vista.
- Windows Meeting Space, una eina de treball en grup que permet compartir un programa amb fins a 10 persones de forma que totes elles puguin treballar en el mateix document simultàniament.
- Sync Center, un espai comú per a sincronitzar diversos dispositius mòbils al nostre ordinador: reproductors MP3, PDA's, Smartphones,...
- Control patern, que permet limitar l'entrada a segons quins llocs web als més petits de la casa.
- Windows Mail, substitut de l'Outlook Express.
- DirectX 10 per a una millor experiència de jocs. A més, Vista reconeix directament la connexió d'un comandament de la Xbox per jugar.
- Windows Photo Gallery, un programa per emmagatzemar i gestionar imatges digitals. També s'agilitza la importació de fotos des d'una càmera digital.
- Windows DVD Maker, eina per a crear DVD's d'aspecte professional per a les nostres col·leccions d'imatges o pel·lícules.
- Windows Media Player 11, nova versió del conegut i àmpliament emprat reproductor multimèdia de Microsoft.

No totes aquestes funcionalitats es troben presents en totes les edicions de Windows Vista.

Més informació:

Pàgina web de Microsoft
http://www.microsoft.com/

* Una tecnologia similar al DRM (Digital Rights Management), però destinada a un altre tipus de fitxers electrònics com el correu electrònic o els documents de text.

** Tecnologia que permet encriptar tot un volum del disc dur.

dijous, de febrer 01, 2007

Adéu al nom "Palm OS"?

La companyia japonesa Access, propietària de PalmSource i de les marques registrades relacionades que no va vendre a Palm Inc. en el seu moment, ha anunciat que canviarà de nom al cèlebre sistema operatiu, desapareixent d'aquesta forma tot un històric en el terreny de la microinformàtica.

Tot i l'anunci, dificilment el nom i logotip de Palm desapareixeran del tot, ja que és una marca i una imatge que té una quota de mercat certament important (encara que minvant) i una història i tradició darrere seu.

El canvi de nom dels productes respon al seu torn al canvi de nom de la subsidiària d'Access, que passarà d'anomenar-se PalmSource Inc. a ser ACCESS Systems Americas Inc. El sistema operatiu Palm OS® passarà a anomenar-se Garnet OS™, i el logo i marca Palm Powered™ passaran a convertir-se en ACCESS Powered™.

Una història complicada

Aquesta és una més de les nombroses vicissituds per les quals ha passat el sistema operatiu Palm OS al llarg de la seva dilatada història que contempla ja poc més de deu anys.

Inicialment Palm no fou més que una subdivisió de US Robotics, la companyia que va crear la primera PDA o ordinador de butxaca d'èxit, el PalmPilot 1000.

Com a companyia independent, Palm fou responsable del gran èxit obtingut per les PDA's a finals dels noranta i principis del nou segle, fins que Microsoft va irrompre amb força al mercat i, de la mateixa manera que ja havia fet anteriorment amb el dels PC's, va començar a guanyar usuaris amb rapidesa. Això va semblar provocar el nerviosisme a Palm, que es va dividir en dues companyies independents, una encarregada de tirar endavant el sistema operatiu i l'altra dedicada en exclusiva a la creació d'ordinadors de butxaca.

El sistema de doble companyia no va funcionar, i amb Microsoft dominant ja el mercat hem pogut veure coses realment rares: un smartphone de Palm (concretament el Treo 700w) equipat amb Windows Mobile enlloc del Palm OS, i la venda de PalmSource (la divisió encarregada del sistema operatiu) a la companyia nipona Access.

Un nou sistema

Amb la seva adquisició per part d'Access, Palm OS anava a experimentar una nova revolució. Si en la seva versió 5.0 s'havia canviat la plataforma hardware sobre la qual s'executava el sistema cap als processadors ARM (en un moviment similar al canvi de xips del Motorola 68xxx al PowerPC a Apple) el que havia obligat a introduir un mode d'emulació en el Palm OS per als antics programes, ara li tocava el torn al sistema en si, que fins a la data es basava en un nucli llicenciat a una altra companyia i de codi propietari.

El Palm OS (perdó, ara ja Garnet OS...) del segle XXI es basa en Linux, amb una interfície gràfica idèntica a la dissenyada fa més de deu anys i que continua essent tan simple d'usar com sempre, però ara amb més possibilitats que li proporciona el sistema operatiu del pingüí.

Naturalment, les nostres velles aplicacions per al Palm OS "clàssic" podran continuar executant-se als nostres nous ordinadors amb Garnet OS.

Com a curiositat, afegir que Garnet és, precisament, el nom en clau que rep la darrera versió del Palm OS, la 6, la qual encara no equipa a cap ordinador de butxaca comercial i només a prototips.

Més informació:

Nota de premsa d'Access
http://www.access-company.com/news/press/ACCESS/2007/20070125_powered_logo.html