Format PDF: més lliure que mai
Adobe portarà les especificacions del seu format propietari PDF davant la ISO per a la seva estandardització i obertura, el que marcarà sense cap mena de dubte una nova època per a aquest format.
S'està posant de moda alliberar el codi font dels productes estrella de les companyies de programari. Un clar exemple d'això el veiem en el Java de Sun Microsystems, i la darrera en apuntar-se al carro és Adobe amb el format PDF de document electrònic.
El PDF (Portable Document Format) consisteix en un format de document electrònic capaç de renderitzar pàgines que contenen text i dibuixos 2D (existeix una variant capaç de suportar gràfics 3D) independentment de la plataforma maquinari/programari en la qual funciona el programa de renderitzat (que pot ser el propi d'Adobe, anomenat Reader, o d'una altra companyia), de forma que la representació gràfica del document sigui independent de plataforma i igual a totes elles.
Així doncs, i gràcies al PDF, un llibre electrònic creat en Windows amb el programari d'Adobe serà vist exactament igual en Linux amb Evince com a lector, per posar un exemple.
Aquesta mateixa setmana Adobe ha anunciat que portarà la versió 1.7 del format PDF a la AIIM (Association for Information and Image Management), associació dedicada al sector de la documentació electrònica. Aquesta, al seu torn, la remetrà a la ISO (International Organization for Standardization) per tal que sigui estandarditzat per aquesta organització i publicat per al seu lliure ús.
No és la primera experiència d'Adobe en aquest sentit, ja que l'empresa ve col·laborant des de fa més de deu anys amb grups que treballen per a la ISO definint diversos estàndards de documentació electrònica. Així, els formats PDF/A (PDF per a arxius) i PDF/X (per a intercanvi) constitueixen estàndards de la ISO.
Aquest és el pas definitiu que necessitava Adobe per al seu PDF, que s'ha convertit al llarg dels anys en tot un estàndard "de facto" (això és: emprat pel mercat però no reconegut per cap autoritat d'estandardització independent) usat en tots els sistemes operatius, inclosos els de PDA i Smartphone. Així, podem llegir un llibre electrònic en PDF a qualsevol lloc del món i gairebé en qualsevol dispositiu que vulguem.
Més informació:Nota de premsa d'Adobe
http://www.adobe.com/aboutadobe/pressroom/pressreleases/200701/012907OpenPDFAIIM.htmlPàgina web d'AIIM
http://www.aiim.org/ISO - International Organization for Standardization
http://www.iso.org/iso/en/ISOOnline.frontpage
Neix la LiMo Foundation per promoure l'ús de Linux en els dispositius mòbils
L'objectiu és crear una especificació o recomanació a seguir per part dels creadors de distribucions de Linux per a dispositius mòbils.
Si la setmana passada informàvem de la creació de la Linux Foundation a partir de la unió de l'OSDL i el FSG per a la promoció de Linux com a alternativa a Windows, aquesta setmana li toca el torn al sistema operatiu del pingüí en els dispositius mòbils amb la LiMo Foundation (acrònim corresponent a Linux Mobile).
La gestació d'aquest nou ens no ha estat casual ni apressada; de fet, el primer anunci sobre això data de mitjans de l'any passat. El naixement compta amb sis "pares" de categoria, tots ells pesos pesants en l'escenari de les telecomunicacions mòbils mundials: Motorola, NEC, NTT DoCoMo, Panasonic, Samsung i Vodafone. D'aquesta darrera sorprèn especialment que sigui partner de Microsoft en alguns països i que, malgrat aquesta relació amb la companyia de Redmond, aposti també per Linux. La fundació està oberta a nous membres.
La intenció no és construir una distribució de Linux per a dispositius mòbils, si no establir una sèrie d'estàndards i API's, en definitiva unes bases, per a què al voltant d'aquestes s'hi puguin construir diverses distribucions que compleixin amb uns requisits mínims que les facin compatibles a nivell de programari. Una nova especificació LSB (Linux Standard Base) però per a telèfons mòbils aquesta vegada.
Proporcionar les eines necessàries per a construir aquestes distribucions, promocionar el seu ús i establir una certificació que demostri el compliment de l'especificació, són també altres tasques de la LiMo Foundation.
El govern de la nova organització serà independent de les empreses fundadores, tot i que probablement -i almenys en els primers temps- als qui veurem seure a les butaques de direcció serà als executius d'aquestes grans multinacionals. El que es pretén és que a imatge i semblança d'altres projectes lliures, acabi essent la comunitat de desenvolupadors i usuaris la que guiï les passes de la fundació.
Tot i que inicialment desconnectada d'altres entitats similars de l'ecosistema Linux, la LiMo Foundation té la intenció d'obrir les seves portes a la col·laboració amb aquestes, com per exemple amb la recentment creada The Linux Foundation.
Més informació:LiMo Foundation
http://www.limofoundation.org/sf/sfmain/do/home
Publicada eina per instal·lar Linux des de Windows
Una solució ràpida i fàcil per instal·lar Linux en una màquina que no disposi de suport per arrencar des de CD o via USB i que tingui Windows instal·lat.
El nou Debian-Installer Loader ha estat presentat oficialment a la llista de correu de la distribució més lliure i també a la seva espartana pàgina web. I dic espartana perquè en les poques pàgines que composen el lloc web s'ha plasmat un estil minimalista, amb només allò que es necessita per descarregar i usar el programa.
La descàrrega del programari consisteix en un sol fitxer anomenat debian.exe de 503 KB. No es necessita res més... a banda naturalment, d'una connexió a Internet mitjançant la qual el programari descarrega els paquets que composen la distribució.
La instal·lació d'un sistema Debian s'executa en dues passes: en primer lloc, la descàrrega i execució de debian.exe, el que ens porta al segon pas que és la rearrancada de la màquina i la instal·lació de la distribució pròpiament dita, que es realitza a través de la xarxa.
Aquest executable està basat en un projecte anterior de la distro Ubuntu, l'objectiu del qual era el mateix, i que al seu torn s'ha basat en el programari d'instal·lació de Nullsoft.
La informació del sistema Linux instal·lat es guarda en un fitxer a la partició de Windows, instal·lant una versió especial del gestor d'arrencada Grub que ens permet escollir entre Windows i Linux.
Aquesta forma de funcionar evita haver de reparticionar el disc dur, un pas perillós per a usuaris sense experiència ni coneixements tècnics.
Malgrat que molts "puristes" de Linux no ho consideraran una instal·lació en tota regla del sistema del pingüí, aquesta mena de solucions poden ajudar a donar a conèixer el sistema lliure al públic en general.
Més informació:Say goodbye to Microsoft. Now
http://goodbye-microsoft.com/Anunci a la llista de Debian
http://lists.debian.org/debian-boot/2007/01/msg01083.htmlUbuntu - Install.exe
https://wiki.ubuntu.com/install.exe
La Fundació Mozilla allibera la versió 1.1 de SeaMonkey
És la suite integrada que descendeix directament de l'antic Mozilla i, al seu torn, de Netscape.
Tot i haver discontinuat el desenvolupament de la suite integrada Mozilla, la fundació homònima va voler continuar amb un projecte de programa que inclogués totes les eines necessàries per treballar amb Internet, i així va néixer SeaMonkey, heretant la mateixa idea que durant anys havia motivat a Netscape-Mozilla.
El programari SeaMonkey inclou navegador web, client de correu electrònic i newsgroups, client de xat i un simple editor de fitxers HTML, eines que en la seva major part es poden trobar per separat en els diversos projectes de la mateixa Fundació Mozilla (Firefox, Thunderbird).
La versió 1.1 d'aquest paquet integrat ens ofereix com a novetats:
- Ús del mateix motor de renderització del Firefox 2 i del futur Thunderbird 2
- Millorat el filtre anti-phishing en el correu electrònic
- Els indicadors de seguretat en el navegador web s'han fet més visibles
- Imatge en preview del contingut de cada pestanya en el navegador web
- Nova versió de ChatZilla, el programa de xat
- Corrector ortogràfic incorporat en el navegador
- Millora del script d'arrencada per a la plataforma Linux
Ja es pot descarregar des dels servidors de la Fundació Mozilla, de forma lliure i gratuïta, la versió 1.1 de SeaMonkey.
Més informació:Página web del proyecto SeaMonkey
http://www.mozilla.org/projects/seamonkey/
Sun Microsystems i Intel anuncien un acord de col·laboració
Les principals línies de l'acord són que Intel oferirà suport per al sistema operatiu Solaris mentre que Sun construirà servidors basats en el processador Xeon.
Poca cosa més hi ha per explicar sobre aquest acord que ha estat qualificat per alguns com d'històric, tenint en compte que les dues empreses són rivals en el terreny dels microprocessadors i els servidors per a mercats corporatius, Intel amb els seus més que coneguts productes, i Sun per la seva família de processadors SPARC.
Intel promocionarà l'ús de Solaris enfront d'altres Unix en una poc concreta fórmula que afirma que ho farà "en quant surtin oportunitats per a això al mercat". Aquest punt deixa un interrogant a l'aire sobre la consideració que tindrà GNU/Linux a partir d'ara per al celebèrrim fabricant de microxips: serà un Unix més, o bé un producte diferenciat que tindrà preferència per davant de Solaris?
A més de donar suport a Solaris, Intel també col·laborarà en l'expansió al mercat de la plataforma Java, NetBeans (l'entorn integrat de programació de Sun) i OpenSolaris, la versió lliure del sistema operatiu Solaris duta endavant per la comunitat de forma molt semblant al què Red Hat fa amb Fedora.
Per la seva banda, Sun es compromet a comercialitzar solucions basades en processadors Intel Xeon i optimitzades per al seu ús amb Solaris en algun moment d'aquest any. El suport per a altres sistemes operatius en aquestes màquines, com Linux i Windows, també està garantit.
La gamma de servidors basats en Xeon constarà de màquines amb un, dos i diversos processadors (probablement fins a quatre).
Més informació:Nota de premsa
http://www.sun.com/2007-0122/feature/index.jsp?intcmp=hp2007jan22_intel_live
Creada la Fundació Linux per promoure el sistema operatiu del pingüí com a rival de Windows
El principal objectiu d'aquesta nova entitat serà donar suport al mercat a Linux de forma genèrica, de la mateixa manera que l'usuari de Windows pot trobar un suport en Microsoft.
La funció de la recentment presentada Linux Foundation serà la de comportar-se com una companyia comercial que oferirà suport als usuaris de Linux, duent a terme un paper que en la contrapartida comercial del sistema operatiu del pingüí (Windows) realitza Microsoft. En aquest sentit, actuarà com a un ens neutral, sense afavorir a una o unes distribucions en concret, si no parlant de Linux de forma genèrica.
La iniciativa ha partit d'un grapat d'importants empreses del sector informàtic, significatives totes elles en l'ecosistema Linux i entre les quals s'hi troben IBM, Novell, Oracle, Intel, HP, Sun Microsystems, Cisco, Google, Dell, Nokia o Toshiba entre d'altres.
La Fundació Linux és producte de la fusió de l'OSDL (Open Source Development Labs) i el Free Standards Group, dos organismes que realitzaven fins ara les tasques que se li han encomanat a la nova i flamant organització. El motiu de la substitució d'aquestes dues entitats per una de sola sembla ser la intenció de sumar esforços en un moment en què els promotors de la Linux Foundation veuen el mercat prou madur com per a l'existència d'aquesta entitat.
Un dels noms propis que desenvoluparà la seva feina en el marc de la Linux Foundation serà Linus Torvalds, creador del nucli (kernel) del sistema i també de la seva mascota, el pingüí Tux*.
Les tasques de la Fundació seran la promoció de l'ús del sistema operatiu lliure, la seva protecció davant amenaces com les legals per les diferents disputes sobre drets de propietat intel·lectual en el seu codi font, i l'estandardització del sistema. En aquesta darrera funció hi trobem el temor de la indústria de què a Linux li passi el mateix que ja li va passar a l'estàndard Unix a finals de la dècada dels 70 i durant els 80, subdividint-se en diverses branques només compatibles a nivell de comandes i amb prou feines d'interfície d'usuari.
La nova entitat hereta la tasca de gestionar la recomanació LSB (Linux Standard Base) que serveix com a guia als fabricants de distribucions Linux per homogeneïtzar les seves creacions i fer-les compatibles entre elles per a la instal·lació de nou programari.
A banda de Linus Torvalds, la Fundació també tindrà a altres desenvolupadors importants dins de Linux en plantilla, el que garanteix que continuaran dedicant-se al 100% al desenvolupament i millora del sistema.
Més informació:The Linux Foundation
http://www.linux-foundation.org/en/Main_Page*
Malgrat que en aquest cas no fou pròpiament el creador del dibuix, només de la idea.
Primers avenços de com serà Fedora 7
Fedora Core i els extres units en una sola distribució, la principal novetat de la futura Fedora.
Gaudint encara de l'èxit de Fedora Core 6 (que en el moment d'escriure aquestes línies superava el milió de descàrregues), els responsables d'aquesta distribució gratuïta han començat ja a preparar el què serà la seva propera gran iteració.
La principal novetat serà l'eliminació dels termes Core i Extras i la unió d'ambdós en una única imatge que instal·larà tot el que contenen aquestes dues branques. D'aquesta forma, l'usuari ja no descarregarà la distribució "Fedora Core" i, si vol, la imatge corresponent a "Fedora Extras", si no una sola imatge que correspondrà únicament a "Fedora".
De la mateixa manera, la distribució canviarà de nom passant de Fedora Core a anomenar-se -de forma molt més coherent- simplement Fedora.
La distribució mantindrà el principi d'incloure només programari lliure, pel què en els repositoris només hi podrem trobar programes que estiguin subjectes a una llicència d'aquesta mena. La tasca d'unificar els repositoris diferenciats ja ha començat, i es preveu continuï durant els propers mesos, ja que fa falta decidir per exemple, qui i com gestionarà aquest nou repositori combinat.
Un altre dels projectes és, a partir de la versió única del repositori, crear tres variants de la distro: una per a màquines desktop, una altra per a servidors i una tercera també per a desktop però substituint el tradicional entorn gràfic Gnome per KDE.
Altres novetats que es plantegen són:
- Alliberar de forma oficial un Live CD de la distro
- Millorar el suport per a dispositius i xarxes wireless
- Incloure drivers per al màxim nombre de xipsets wireless possibles
- Afegir suport per a sistemes de fitxers encriptats
- Permetre el canvi ràpid d'usuari en la versió desktop
- Canviar la pila de suport per a Firewire
- Afegir suport per a l'eina de virtualització KVM
- Incloure nous drivers per a les targes gràfiques nVidia
El procés queda obert per a tota aquella persona interessada en col·laborar i que vulgui fins i tot afegir alguna funcionalitat a la distribució.
El "full de ruta" (roadmap) previst per a Fedora 7 és el següent:
- 23 de gener de 2007: es "congela" el desenvolupament de la Test1
- 30 de gener: alliberament de la Test1
- 20 de febrer: fi del període d'acceptació de noves funcionalitats per a la distribució. "congelació" de la Test2
- 27 de febrer: alliberament de la Test2
- 19 de març: es "congelen" les traduccions i el desenvolupament de la Test3
- 5 d'abril: es "congela" el desenvolupament de la versió final
- 26 d'abril: data prevista per a l'alliberament de Fedora 7
Naturalment aquestes dates estan subjectes a modificacions, retards imprevistos o altres inconvenients que podrien fer que la distribució sortís més tard d'allò inicialment planificat.
Més informació:Releases/7 - Fedora Project Wiki
http://fedoraproject.org/wiki/Releases/7
Fluendo anuncia suport de pagament per als còdecs Windows Media i MPEG per a Linux i Solaris
Funciona amb el framework multimèdia GStreamer, i permet pal·liar una mancança que fins ara ha impedit l'adopció de Linux en molts ordinadors domèstics.
El principal problema que es pot trobar un usuari en intentar substituir Windows per Linux en un sistema domèstic és, un cop feta la migració, poder accedir de forma correcta als arxius que tenia anteriorment, independentment del seu format.
Per a tot un estàndard de facto com són els arxius de Microsoft Office, el problema queda bastant ben solucionat amb l'ús de l'OpenOffice, ja que malgrat que aquest programari no és 100% compatible en funcionalitats avançades, es comporta de manera eficient al llegir o convertir arxius normals amb text, imatges i altres efectes. Tot i això, el principal problema i Taló d'Aquil·les en aquest procés el constitueix els formats de vídeo, concretament els propis de Microsoft i Apple.
Fluendo, una companyia radicada a Barcelona i dedicada a consultoria i a la creació de productes multimèdia per a plataformes Unix, ha presentat uns còdecs que permeten precisament la reproducció d'aquests formats de vídeo propietari mitjançant l'ús del framework multimèdia GStreamer que, segons la companyia, és actualment el més emprat en entorns Unix. El còdec alliberat funciona tant a la part client com a la servidora, i es pot usar en sistemes GNU/Linux i Solaris.
Aquesta nova solució disponible pot permetre, per exemple, que els internautes accedeixin còmodament a llocs web que continguin vídeo encastat, com ara cnn.com .
Amb tot, i malgrat que la solució és sense cap mena de dubte pràctica, aquests còdecs tenen un petit problema: no són gratuïts. Cadascun d'ells té un preu de 7 Euros, 28 el conjunt de tots ells, un preu molt petit en comparació amb altres productes informàtics però que sense cap mena de dubte pot fer repensar-s'hi a més d'un defensor acèrrim de la gratuïtat del sistema operatiu del pingüí.
Més informació:Pàgina web de Fluendo
http://www.fluendo.com/Nota de premsa comunicant la publicació dels nous còdecs
http://www.fluendo.com/press/releases/PR-2007-01.html
Alliberada la versió 6.2 de FreeBSD
Tot i les poques novetats tècniques, aquesta nova versió pot constituir un important pas endavant per a un sistema operatiu que cada dia constitueix la base en la qual es fonamenten més nous projectes.
És un dels Unix amb més reconeixement de seguretat i estabilitat per part de la comunitat informàtica, a banda de gaudir d'èxit en el sector dels servidors gràcies precisament a aquesta fama. Tot i això, encara és un gran desconegut entre els usuaris finals, malgrat que una sèrie de projectes basats en ell (com ara PC-BSD) intenten acostar aquest potent sistema operatiu a tothom.
En aquesta nova encarnació, i malgrat que no augmenta el primer dígit, és certament important per a la comunitat i especialment per als projectes que en ell es basen, s'inclouen les següents novetats:
- Tots els pegats de seguretat publicats fins avui.
- Actualització dels drivers existents i inclusió de nous.
- Utilitat d'auditories en línia de comandes OpenBSM.
- Entorns gràfics KDE 3.5.4 i Gnome 2.16.1 .
- BIND 9.3.3 .
- Suport per a sysfs en l'emulació Linux.
FreeBSD 6.2 està disponible per a les arquitectures i386, AMD64, ia64, PowerPC, Alpha, pc98, i Sparc64.
El mètode d'instal·lació pot ser mitjançant CD's (descarregant les corresponents imatges ISO des dels servidors del projecte) o a través de la xarxa.
Per a la propera versió de FreeBSD, la 7, el cicle de vida de la qual començarà probablement al juny de 2007, es preveu incloure entre d'altres coses un port de l'eina DTrace de Sun Microsystems i un port del sistema de fitxers ZFS de la mateixa companyia, GCC 4 i suport per a processadors MIPS.
Més informació:The FreeBSD Project
http://www.freebsd.org/
Apple també va presentar el seu set-top box
Malgrat que tot el protagonisme va ser acaparat per l'iPhone, a la MacWorld Expo també hi van haver altres coses...
Ja havia estat presentat en societat anteriorment i mentre se li acabaven de donar els darrers retocs, una cosa poc habitual a la companyia de Cupertino, malgrat que sota el nom d'iTV. L'actual Apple TV neix amb pocs canvis respecte a l'aparell mostrat al setembre del 2006.
La filosofia de l'Apple TV és portar el programari iTunes i tots els continguts que aquest pot gestionar al nostre televisor de forma inalàmbrica, de manera que si descarreguem pel·lícules o música al nostre ordinador (per exemple des de la nostra habitació o despatx), en puguem fruir des d'una altra habitació de la casa sense haver de preocupar-nos per gravar-los en un disc dur portàtil o ni tan sols tenir gaire feina a canviar-los de dispositiu. L'ús d'iTunes garanteix la seva compatibilitat amb Mac OS X i Windows.
L'aspecte de l'Apple TV el fa assemblar-se en certa forma a un Mac Mini, en color gris clar i molt elegant en el seu disseny, amb el logotip de la poma mossegada típic de la companyia de Cupertino i les lletres tv en minúscules. La seva interfície d'usuari és simple, assemblant-se a l'oferta pels Media Center sobre plataforma Windows i Linux (és a dir, un menú amb les diferents opcions de reproducció de continguts i configuració). Aquesta interfície té una semblança amb el programari Front Row que equipa als iMac.
El control de l'Apple TV es realitza mitjançant un comandament a distància, l'Apple Remote, i el dispositiu només pot reproduir, no gravar emissions televisives o altres continguts. És per això pel què probablement el seu preu de partida seran uns econòmics 299 dòlars nord-americans.
A la part del darrera disposa d'una sèrie de connectors, com ara un HDMI, sortida de vídeo compost, USB 2.0 i Ethernet 10/100. La capacitat del disc dur per a emmagatzematge de contingut és de 40 GB.
Per a reproducció de vídeo suporta els formats H.264 i MPEG-4, mentre que per a àudio suporta els AAC, MP3, Apple Lossless, AIFF i WAV, i per a reproducció d'imatges treballa amb JPEG, BMP, GIF, TIFF i PNG.
La data de sortida al mercat és febrer del 2007 a través de l'Apple Store.
Més informació:Apple TV
http://www.apple.com/appletv/
Més informació sobre l'iPhone
La manca de detalls tècnics a la presentació de Steve Jobs dóna peu a tota mena de rumors sobre l'aparell i tot allò que l'envolta.
La setmana passada es presentava en societat l'esperat iPhone, el telèfon mòbil d'Apple, a la MacWorld Expo de San Francisco, un marc ja tradicionalment escollit per la companyia de Cupertino per a la presentació d'espectaculars novetats i productes.
Confirmant els rumors que durant els darrers mesos s'havien anat publicant a Internet i que es basaven en declaracions anònimes de directius de companyies a les quals Apple havia sondejat per a produir l'iPhone segons les seves especificacions, la companyia de Steve Jobs presentava el que ha decidit anomenar "la reinvenció del telèfon mòbil", però sense explicar en el seu moment molts detalls tècnics de l'aparell, com per exemple quin tipus de CPU integra o com és exactament el seu sistema operatiu. Sembla que aquests detalls estan sorgint a poc a poc a la Xarxa.
La principal preocupació d'aquelles persones interessades en l'iPhone sembla ser si les aplicacions podran ser escrites per qualsevol o bé això es deixarà en mans exclusives d'Apple. Doncs bé, la resposta a aquesta pregunta sembla constituir un retorn a les més antigues pràctiques de la companyia de Cupertino: el desenvolupament podrà ser dut a terme per terceres parts, però aquestes hauran d'adquirir una llicència a Apple, que vol controlar en tot moment l'estabilitat del programari desenvolupat per al seu telèfon i el "look&feel" de les seves aplicacions.
També es rumoreja que les aplicacions per a l'iPhone puguin ser descarregades lliurement o adquirides a través d'iTunes.
A la presentació del nou aparell no es va deixar constància de si com a smartphone podria obrir documents de Word i Excel, una funcionalitat imprescindible en aparells similars. Doncs sembla que finalment no serà així, tot i que més endavant sí podria obrir documents PDF.
La manca d'aquesta funcionalitat podria restar clients corporatius a Apple, malgrat que no és quelcom imprescindible per a què el telèfon tingui èxit entre l'usuari final.
Tot i això, sembla haver-hi una solució intermitja per aconseguir aquesta funcionalitat: en teoria, i gràcies al seu suport per a Javascript entre d'altres tecnologies que composen AJAX, hauria de ser possible obrir el servei Docs&Spreadsheets des del mateix telèfon.
El sistema operatiu que integra l'aparell és un altre dels dubtes existencials dels aficionats. Serà una versió especial del Mac OS X? o més aviat es tractarà d'un disseny ex-profés sense res a veure amb el sistema operatiu de sobretaula? la resposta a aquesta pregunta sembla estar en una entrevista concedida recentment per Steve Jobs al rotatiu The New York Times, a la qual afirmava que el sistema del telèfon "no és el Mac OS X complet, i òbviament la interfície ha estat redissenyada per al seu ús en un telèfon". Termes que indiquen que si bé el sistema de l'iPhone pot ser un Unix en tota regla i estar basat en el seu "germà gran" de sobretaula, no és un Mac OS X complet.
Unes altres dades destacables (malgrat que sense confirmar) del nou iPhone són:
- La versió mòbil de Safari no suporta Java ni Flash.
- Inicialment no serà compatible amb HSDPA, malgrat que no es descarta que algun proper model així ho sigui.
- La càmera de fotos no grava vídeo, tot i que aquesta funcionalitat podria ser afegida abans de la comercialització definitiva de l'aparell.
- Sembla que, almenys inicialment, no podrà sincronitzar dades amb l'Outlook.
- El paquet inclourà una base de sincronització i càrrega de la bateria.
- El programari de correu electrònic sembla no sincronitzar amb cap aplicació, tot i que això podria canviar abans del seu llançament comercial.
- Quan s'empra el mode de rotació de la pantalla, no tots els programes giren.
Més informació:The Ultimate iPhone Frequently Asked Questions
http://pogue.blogs.nytimes.com/2007/01/11/the-ultimate-iphone-frequently-asked-questions/Apple - iPhone
http://www.apple.com/iphone/
Que ha donat de sí el 2006 en matèria tecnològica?
Si 2005 fou l'any que va marcar un canvi d'arquitectura als ordinadors d'Apple, el 2006 podria passar a la història com l'any en el qual el món va conèixer a Windows Vista. Tot i això, moltes altres coses han passat en aquests darrers dotze mesos, de les quals ens en fem ressò en aquestes ratlles...
Vista és el nom propi que sense cap mena de dubte marcarà al 2006 en els annals de la història de la informàtica. Microsoft ha hagut d'aclarir més d'una vegada qüestions relatives a la línia de productes Vista així com les seves dates de llançament, degut en gran mesura als continuats rumors de retards o fins i tot que el sistema no s'anava a materialitzar. A mitjans de març, i per aclarir els dubtes existents, Microsoft publicava el "full de ruta" (roadmap en anglès) de Windows Vista, malgrat que no aconseguia dissipar els dubtes generals existents en bona part de la comunitat al 100%.
A mitjans de juny es presentava la beta 2 del nou sistema, a la qual seguiria la primera release candidate al setembre (primer només per a subscriptors de MSDN i TechNet, i més tard per al públic en general) al costat de la llista de preus de les diferents versions. Finalment, i abans del llançament definitiu en dues parts (que començava a principis de desembre per a clients de gran volum), a l'octubre s'alliberava la RC2, però només per als abans esmentats subscriptors de MSDN i TechNet.
Una cosa que trobàvem a faltar en Vista era el promès nou sistema de fitxers WinFS, finalment exclòs del projecte, però a canvi se'ns obsequiava amb Windows Defender, la versió final del qual veia la llum al novembre.
El nou sistema operatiu de Microsoft ha despertat polèmica especialment entre les companyies productores de programari de seguretat, doncs veuen en les seves noves funcionalitats un perill potencial per a què els productes que dissenyen i comercialitzen acabin essent innecessaris en portar Vista tota una sèrie de programes d'aquesta mena inclosos. També a l'octubre la companyia de Bill Gates presentava els primers programes de certificació de maquinari i programari per a Vista.
Però no només Vista ha marcat l'actualitat a la companyia de Redmond; a finals de gener coneixíem la notícia de què Microsoft obria part del codi font del seu sistema operatiu a la competència per complir amb les exigències de la Comissió Europea, en un estira-i-arronsa legal que s'ha convertit en una cosa continuada.
Un altre tema polèmic ha estat el sistema de verificació de l'autenticitat del programari de la companyia de Bill Gates, Windows Genuine Advantage, que ha vist incrementat el seu ús. Així, els usuaris de versions pirates del Windows XP han estat avisats d'això mitjançant finestres emergents en el seu escriptori.
Office 2007 ha tingut els seus moments en aquest any passat, doncs a l'abril s'anunciava el seu "roadmap" i un mes més tard s'alliberava la seva primera beta pública. Al juliol es disponibilitzava una demo en línia del cèlebre paquet ofimàtic de la companyia de Redmond, accessible a tothom, i que permetia començar a gaudir de la revolucionària interfície gràfica. Finalment, al novembre, Microsoft va alliberar la RTM de 2007 Microsoft Office System.
També s'ha alliberat l'Internet Explorer 7, del qual al febrer en teníem la segona beta i la versió final a l'octubre. La seguretat ha estat molt millorada en aquesta nova versió, fet que no va impedir que al poc temps de ser alliberat es trobés un primer forat de seguretat.
Els internautes han conegut una nova versió de Messenger, la 8 també coneguda com a Live, de la qual se'n sabien els primers detalls a finals de febrer-principis de març i s'alliberava la versió definitiva a mitjans/finals de juny. El juliol, i al costat de Yahoo!, Microsoft donava a conèixer una iniciativa per a fer interoperables les solucions de missatgeria instantània d'ambdues companyies.
S'ha deixat d'oferir suport tècnic a Windows 98 i Me, i Windows XP SP1 ha vist el seu cicle de vida finalitzat. El programari de reproducció de mitjans digitals, Windows Media Player, també es veia renovat amb la versió 11.
La companyia de Bill Gates també ha fet les seves incursions en el camp del maquinari, com amb el dispositiu Origami, del qual ens n'arribaven els primers rumors poc abans de la seva presentació a mitjans de març, en una forma que s'assemblava més al secretisme típic d'Apple que a la política habitual de Microsoft. Origami sembla una evolució del concepte de Tablet PC, fent-lo més portable i més multimèdia.
I com oblidar a Zune, l'aposta de Microsoft per atacar la posició dominant d'Apple en el mercat dels reproductors multimèdia portàtils, presentat a mitjans d'any i que feia la seva aparició comercial a finals de setembre. També ha entrat en el camp de la videoconferència amb RoundTable, un dispositiu de maquinari que empra el servidor de comunicacions d'Office.
Però no tot han estat èxits: el format d'imatge Windows Media Photo que la companyia de Redmond va presentar al juny com alternativa al JPEG no ha triomfat.
A finals de juny el fundador de Microsoft i actual arquitecte tècnic en cap, Bill Gates, tot un nom propi dins de la indústria informàtica (sense cap mena de dubte el més conegut per a propis i estranys del sector) anunciava la seva jubilació completa en el termini de dos anys.
Per a Google ha estat un bon any, en el qual s'ha assentat fermament en la posició de líder d'Internet traient nous i reconeguts productes que han arribat a fer especular als internautes fins i tot sobre si anava a publicar el seu propi sistema operatiu (en línia o de forma tradicional basat en Linux), quelcom que la mateixa companyia es va veure obligada a desmentir al febrer de la mateixa manera que al març es qüestionava si anava a fer la competència a Office amb la seva pròpia suite ofimàtica, un vell rumor que renaixia en aquest 2006. De fet, sembla que Google apunta en aquesta direcció, i més després de presentar el seu serveis Spreadsheets (fulls de càlcul) a principis de juny.
Al febrer, Google Talk s'integrava dins Gmail, començant a perfilar una completa suite d'aplicacions que més endavant Google Accounts s'encarregaria d'integrar.
Al març es presentava Google Page Creator, un sistema per a crear pàgines web de forma simple i en poc temps, exposant un cop més el concepte de la companyia de democratitzar i fer accessibles les noves tecnologies a tota mena de públic; a finals d'abril ens arribava Google Calendar, l'alternativa de la companyia a l'Outlook de Microsoft i que permet la creació de calendaris compartits; al juny li tocava el torn a Google Browser Sync, una eina que ens permet portar els nostres preferits a tot arreu; al setembre coneixíem una nova versió beta de Blogger; al novembre el client mòbil per a Gmail i ja al desembre el lector de llibres en línia, part del projecte Google Books. Finalment, el processador i el full de càlcul en línia de la companyia s'han unit per formar Google Docs&Spreadsheets.
La polèmica també ha acompanyat a Google; al gener, la companyia d'Internet es negava en rodó a cedir a les pretensions del govern nord-americà de què li fossin lliurades les dades sobre les cerques realitzades pels internautes en el seu famós motor de cerca.
Però sense cap mena de dubte, la notícia estrella relacionada amb Google ha estat la seva adquisició de YouTube, el gegant del vídeo en línia, anunciada a l'octubre. La compra ha afegit llenya al foc de la polèmica sobre si la companyia del logo multicolor comença a monopolitzar els serveis en línia i, per tant, a convertir-se en una "nova Microsoft". De fet, Google ja té un servei de vídeos en línia, anomenat Google Vídeo.
El futur del cercador Google també pot tenir un nom: SearchMash. Donat a conèixer al desembre, és un cercador experimental destinat a provar tecnologies i interfícies d'usuari revolucionàries sense que això afecti a la qualitat de l'actual Google.
La competència de Google sembla procedir de Microsoft, que durant aquests mesos ha alliberat una sèrie de serveis com ara Windows Live Search i serveis de publicitat, que entren en competència directa amb els què ofereix la companyia del cercador.
Per a Apple, una altra de les empreses que marquen un abans i un després en el sector tecnològic, ha estat un any sense grans canvis transcendentals però amb les habituals presentacions de nous productes que d'una forma o altra influiran en el futur del sector.
L'any començava per a la companyia de Cupertino amb la tradicional MacWorld Expo, en la qual Steve Jobs mostrava els primers Mac's amb processador Intel per a un procés de migració que finalitzava a l'agost.
A principis d'abril un moviment inesperat aixecava una forta polseguera entre els més "maquers": Apple començava a oferir oficialment suport per instal·lar Windows a les seves màquines. De fet, només donava una cobertura "legal" al què hackers i aficionats intentaven des de ja feia algun temps: executar el sistema de Microsoft als ordinadors de la poma mossegada.
Paral·lelament es començaven a sentir rumors del possible interès dels nois de Steve Jobs de produir un telèfon mòbil propi, anomenat iPhone, uns rumors confirmats en els primers dies d'aquest nou any. I parlant de rumors, no podem deixar de banda els primers que s'han deixat sentir sobre el Mac OS X 10.5, i que han anat caient en un constant degoteig al llarg dels mesos. També es va especular sobre un Tablet PC d'Apple, però... quin any no escoltarem cap rumor sobre la companyia de Cupertino?
Algunes -poques- notícies s'han començat a llegir sobre malware per a Mac OS X. Serà el 2007 l'any que començaran a proliferar virus per a aquest sistema operatiu? és poc probable, però les notícies en aquest sentit han estat més nombroses en el 2006 que en anys anteriors.
Per al món del programari lliure en general i de Linux en particular ha estat un any més; el sistema operatiu del pingüí no ha acabat de triomfar sobre Windows en el sector dels desktop, com fa anys que molts vaticinen, tot i que el llançament de Vista obre una nova oportunitat segons l'opinió de molts experts.
La notícia més destacable ha estat potser el pacte Novell-Microsoft, donat a conèixer al novembre i que ha fet fluir rius de tinta virtual a Internet durant els darrers dos mesos de l'any. Els termes de l'acord van sembrar els dubtes sobre si aquest violava algun punt de la GPL, malgrat que el mateix Richard Stallman ha negat tal possibilitat.
Mentre, la versió lliure de SuSE (openSUSE) no ha deixat de treballar en noves versions, alliberant-ne dues al llarg de l'any: la 10.1 el maig i la 10.2 el desembre, i un dels primers resultats del pacte s'anunciava en forma de millora de la interoperativitat entre OpenOffice i l'Office de Microsoft, precisament un punt del qual n'hem tingut diverses notícies al llarg d'aquests darrers dotze mesos.
Al gener teníem a les nostres mans el primer esborrany de la tercera versió de la llicència lliure per excel·lència, la GPL; la Free Software Foundation publicava la seva pròpia distribució Linux, gNewSense; es publicava la versió 2.0.3 d'OpenOffice; Linux aconseguia per fi un driver de lectura/escriptura sobre particions NTFS.
Els desktop han evolucionat en l'apartat gràfic, empesos per la nova generació de targes gràfiques i els estàndards com Xgl, que ha estat aprofitat per distribucions com SuSE, Mandriva o Fedora.
El projecte Portland per a la creació d'un desktop de qualitat i unificat en Unix/Linux, va publicar la primera versió de la seva especificació a l'octubre; també al mateix mes coneixíem que el nucli del sistema del pingüí inclourà tecnologia de treball en temps real; Linux també ha donat el salt a les videoconsoles, concretament a la PS3 de la mà de Terrasoft Solutions i el seu Yellow Dog Linux.
A l'abril es coneixia l'interès d'Oracle per crear la seva pròpia distro de Linux i al novembre aquesta es materialitzava basant-se en la distribució de Red Hat; Lenovo ens sorprenia amb l'anunci (matisat a posteriori) de que preinstal·laria Linux en algunes de les seves màquines portàtils; hi ha hagut també intents d'estandarditzar una plataforma Linux per a telèfons mòbils, malgrat que sense gaire èxit al mercat. Una de les empreses involucrades en aquest moviment ha estat Trolltech.
Linspire és una de les companyies relacionades amb l'entorn Linux de les quals més se n'ha parlat durant aquest any passat. A l'abril presentava Freespire, la seva nova iniciativa de distribució basada en la comunitat, un projecte gestionat de la mateixa manera que Fedora i la primera versió del qual veia la llum a l'agost. No només ha llançat endavant aquesta iniciativa gratuïta, si no que també ha llançat una versió sense cost del seu repositori de software anomenat CNR, i un servei de correu electrònic també gratuït: FreeLinuxEmail.
La Fundació Mozilla, un dels principals contribuïdors al món del programari lliure, publicava una nova versió del seu navegador estrella, Firefox, la 2.0 . Les primeres dades d'aquest programa les teníem a mitjans de juliol, la primera release candidate al setembre, i la versió definitiva a l'octubre. Per a aquest passat desembre ja disposàvem de la primera alpha de la versió 3.0 .
També Tunderbird, el client de correu electrònic de la Fundació Mozilla, ha vist les primeres versions prèvies a la 2.0, concretament una alpha a l'agost i la primera beta al desembre.
El Java de Sun Microsystems ha vist canvis transcendentals durant aquest darrer any, malgrat que no en la seva funcionalitat o en el llenguatge en si, si no en la seva llicència. Ja al maig la multinacional nord-americana adaptava la seva llicència per tal que l'entorn d'execució (runtime) pogués ser inclòs en projectes de programari lliure, per seguir poc després amb l'anunci de què s'obriria el codi font del llenguatge, el que es materialitzava a mitjans de novembre. Finalment, i ja al desembre, es presentava la nova encarnació de la plataforma de desenvolupament de Sun, Java 6.
2006 ha estat un any en el qual la virtualització s'ha assentat com una tecnologia ja no només de futur, si no de present. I si aquesta tecnologia ha tingut un nom propi, aquest és VMware: al febrer, aquesta companyia alliberava una versió del seu programari servidor de màquines virtuals de forma gratuïta, una fita destacable que permetia començar a fer assequible la virtualització a qualsevol persona.
Al maig, la mateixa VMware creava juntament amb altres empreses del sector informàtic com IBM, Sun o HP una aliança per promoure l'ús de desktops virtuals en el segment corporatiu. I al juny anunciava la seva futura entrada (que de moment encara no s'ha produït) en el món dels Mac's d'Apple, l'únic terreny que li faltava per provar i en el qual s'hi submergirà mercès al canvi d'arquitectura de les màquines de la companyia de Cupertino.
Ha estat un any en el qual hem pogut parlar d'una autèntica "guerra" de la virtualització, afortunadament de moment sense víctimes i amb els usuaris com a principals guanyadors.
Si el foc l'havia obert VMware, XenSource no trigava en respondre: a mitjans de juliol anunciava un acord ni més ni menys que amb Microsoft per tal d'estendre la interoperabilitat de les solucions de virtualització als futurs desenvolupaments de la companyia de Redmond.
I era la mateixa Microsoft la què a l'octubre anunciava l'obertura del seu format propietari de virtualització, en un moviment destinat a atreure programadors i empreses relacionades amb aquest segment cap a la seva gamma de productes i serveis.
A tot això responia VMware amb un programa de certificació de "virtual appliances" presentat al novembre, i que permet als desenvolupadors independents crear màquines virtuals amb el programari preinstal·lat i preparades per a executar-se, amb un segell de garantia i qualitat per part de VMware.
I finalment al desembre coneixíem que s'inclouria una solució de virtualització en el mateix kernel de Linux.
Moltes més coses han passat durant el 2006: els principals programes P2P van començar a arribar a acords amb la indústria discogràfica per legalitzar la seva posició (malgrat que encara es discuteix si moralment és o no acceptable). En aquest sentit, Opera Soft va presentar la versió 9 del seu navegador amb gestor de descàrregues via BitTorrent inclòs, fet que va provocar certa polèmica.
Els usuaris d'eDonkey, un dels sistemes P2P més coneguts i amb més usuaris, van rebre el cop dur del tancament d'aquest, motivat òbviament per problemes legals amb les companyies discogràfiques.
La República Popular de la Xina ha rebut crítiques constants durant els darrers dotze mesos per retallar les llibertats civils dels seus internautes, empresonant als "ciberdisidents" i censurant l'ús de la Xarxa de xarxes amb l'aquiescència de les principals empreses del sector (Google, Microsoft, Yahoo!), que han reconegut els fets; la Unió Europea va aprovar la directiva sobre retenció de dades, un altre pas endarrere segons els defensors de les llibertats en línia.
Ha estat també l'any en què va començar la guerra HD-DVD versus Blu-ray Disc, el Spam va florir, i va néixer la Web 2.0 amb tots els seus serveis interactius i AJAX com a principal eina de treball per als programadors. Tant sembla que ha agradat la nova tecnologia (en realitat un conjunt de tecnologies ja existents) que empreses de la talla de Google i Microsoft han apostat per ella publicant sengles entorns de programació específics.
La Web 2.0 ens ha deparat més titulars, com aquells relatius als continguts; i és que encara no ens hem posat tots d'acord en si això que tot internauta pugui tenir el seu weblog i realitzar una tasca de tipus periodístic pot considerar-se seriós o no. Les xarxes socials han tingut en aquesta Web 2.0 un paper destacat.
Microsoft va alliberar Visual Studio 2005 Express gratis, sumant-se a la tendència de cuidar el planter de programadors a base d'enganxar-los amb solucions de cost zero, quelcom que més endavant va seguir tot un històric com és Borland. Al maig, Microsoft va llançar el seu lloc CodePlex orientat als desenvolupadors.
PC-BSD s'ha consagrat com l'"alternativa a l'alternativa", un sistema Unix a l'estil GNU/Linux però basat en FreeBSD, un sistema tingut encara com a més segur i estable que el del pingüí. PC-BSD és un fork orientat a les màquines desktop, al contrari que FreeBSD que s'enfoca més al segment dels servidors.
La VoIP (veu sobre protocol IP) domèstica mitjançant software ha vist augmentar en gran mesura el seu ús, i es comencen a llançar telèfons WiFi i altres que connectats al nostre ordinador ens permeten realitzar trucades telefòniques a un preu molt baix. La tendència dels telèfons mòbils a incloure connectivitat WiFi sembla apuntar que el futur de tota la telefonia és IP. I de moment, la més beneficiada d'això és Skype, que ha anat ampliant el seu rang de productes.
Les bateries dels ordinadors portàtils sembla que van encetar la seva pròpia revolució, donant-se durant l'any nombroses notícies de combustions espontànies per defectes de fabricació i programes de canvis massius. Algunes de les companyies afectades han estat Dell o Toshiba.
Alcatel i Lucent Technologies, dues companyies importants en el sector de les comunicacions, van anunciar la seva fusió; la ICANN no va impulsar finalment un sufix de domini genèric a Internet per a pàgines de contingut sexual; el fabricant de xips AMD va adquirir al juliol el fabricant de GPU's i targes gràfiques ATI en un moviment sorprenent del qual se'n van sentir alguns rumors just uns dies abans de l'anunci.
El PC va complir 25 anys a l'agost; Opera Soft va llançar noves versions del seu famós navegador web per a ordinadors de sobretaula (9.0 al juny i 9.1 al desembre), telèfons mòbils (Opera Mini 3.0 al desembre) i per a la Wii (anunciat al juliol); la neutralitat de la Xarxa s'ha vist en perill, especialment als Estats Units, on es qüestiona si cal donar prioritat a certs serveis sobre d'altres. Google ja va amenaçar al seu moment amb recórrer a la justícia si veia perillar els recursos destinats pels ISPs als seus serveis.
Symbian va presentar la nova versió 9.3 del seu sistema operatiu per a telèfons mòbils; L'OLPC, l'ordinador portàtil de baix cost per als països pobres, ha començat el seu camí final, amb interès dels potencials clients i del món tecnològic.
Capítol a banda mereix el maquinari i, més concretament el món dels microprocessadors. Intel i AMD han presentat a la llarg de l'any models amb més d'un nucli, principalment amb dos però també amb quatre. Justament l'arquitectura perfecta per facilitar les tasques de virtualització que tant s'estan imposant...
La californiana Intel sembla voler centrar-se més en el seu negoci de microprocessadors per a ordinadors, doncs a finals de juny anunciava la venda de la seva divisió de xips per a dispositius mòbils a Marvell Technology Group.
La "guerra" de les videoconsoles es va endurir amb la presentació de la Xbox 360 i la Nintendo Wii, i una absència important a bona part del món que pot ser decisiva: la PS3 de Sony.
Ens queden pel davant dotze nous mesos -exceptuant el que ja portem de gener-, que es converteixen en quatre anys si el què els experts en matèria tecnològica afirmen és cert: que tres mesos tecnològics són com un any a la vida real. Què ens espera? sigui el que sigui, nosaltres intentarem fruir-ne al màxim i informar -vos-en de tot.
Apple presenta l'iPhone
Fent bons els rumors que han circulat per la Xarxa durant aquests darrers mesos, la companyia de Cupertino ha presentat en societat el seu telèfon mòbil, que té com a principal tret distintiu la seva gran pantalla tàctil.
L'esperat telèfon mòbil d'Apple és en realitat un dispositiu híbrid que inclou funcions de PDA i reproductor de música digital iPod, combinat amb una interfície revolucionària (¿quin nou producte d'Apple no neix amb vocació revolucionària?) basada en una pantalla tàctil de grans dimensions respecte al volum total de l'aparell.
La presentació del nou smartphone ha estat duta a terme a la Macworld Expo de San Francisco (Califòrnia, Estats Units), cita en la qual ja és tradicional que s'hi presentin les novetats més espectaculars de la companyia de Cupertino.
Una interfície d'usuari revolucionariaL'iPhone es basa en una pantalla tàctil que ocupa tota la part davantera de l'aparell excloent les franges superior i inferior, on es troben l'altaveu i micròfon respectivament. Aquesta pantalla es fa anar d'una forma molt simple amb un dit.
L'iPhone disposa d'un pestell de seguretat que permet protegir la pantalla contra tocs accidentals.
A la part inferior del display tenim un menú principal amb quatre icones (phone, mail, web, i iPod) que ens permeten obrir les corresponents funcionalitats que es mostren en els dos terços superiors de la pantalla. Un cop hem entrat en una d'elles, el menú inferior es transforma per passar a mostrar els botons corresponents al control de la funcionalitat escollida.
La distribució de la pantalla en vertical o horitzontal pot canviar de forma automàtica si girem l'aparell, doncs aquest inclou un acceleròmetre que detecta la posició del telèfon.
En el dispositiu s'hi inclou també una càmera de 2 megapíxels i el programari necessari per a emmagatzemar, classificar i visualitzar les imatges que prenguem amb ella.
Tot un iPod a les nostres mansUna de les opcions del menú principal és la de l'iPod, que fa que el nostre telèfon pugui comportar-se exactament igual que un reproductor de música MP3 iPod de la mateixa Apple. Les capacitats d'emmagatzematge que disposarà inicialment l'iPhone són de 4 i 8 Gb., sincronitzarà la música amb iTunes i disposarà de suport per a reproduïr vídeo. La sincronització es pot realitzar amb la versió per a Mac OS X o per a Windows de l'iTunes.
Per navegar entre les nostres cançons emmagatzemades a l'iPhone podem usar un espectacular mode gràfic que ens presenta en pantalla i de forma tridimensional les portades dels discos.
Un dispositiu amb vocació d'InternetiPhone inclou una versió de Safari, el navegador web propi del Mac OS X, juntament amb un client de correu electrònic amb suport per a HTML en el qual podem redactar els nostres missatges gràcies al teclat QWERTY virtual per programari que inclou el sistema operatiu. Yahoo! ja ha anunciat un servei de correu especialment pensat per a l'iPhone, i Apple s'ha apressat a garantir la compatibilitat del programari del seu dispositiu amb els principals serveis de correu com el seu propi .Mac, Microsoft Exchange, Gmail i correu estàndard POP3/IMAP.
Com en les darreres versions de Mac OS X, també trobem les funcionalitat de Widgets, petites aplicacions amb funcionalitats molt concretes com les d'informar-nos sobre la predicció meteorològica o l'evolució de valors a la borsa.
Una utilitat sorprenent és la inclusió de Google Maps, aplicació que ens permet accedir via Internet a mapes de ciutats, buscar informació sobre establiments comercials i adreces, o imatges de satèl·lit de la zona. Google Maps és una aplicació molt popular entre els internautes que ha creat veritables "addictes" a aquest sistema, i que disposa d 'una API de programació que permet als desenvolupadors de programari la creació d'aplicacions que interactuen amb la informació emmagatzemada als servidors de Google.
Tot i la inclusió de Google Maps, l'iPhone no porta GPS incorporat.
Microsoft disposa d'un servei similar i que es postula com la competència directa del de Google, però que de moment no ha aconseguit tant d'èxit a la Xarxa com el seu rival, el qual a més ha estat pioner en aquest segment i disposa d'una quota de mercat molt fidel.
Alta connectivitatA banda de la funcionalitat de telèfon mòbil quatribanda (850, 900, 1800 i 1900 MHz.), el nou smartphone d'Apple gaudeix també de connectivitat Bluetooth 2.0, WiFi 802.11b i g, i EDGE. El nom d'aquesta darrera tecnologia són les sigles d'Enhanced Data Rates for GSM Evolution, i és una forma de comunicar-se mitjançant dades amb una velocitat que supera a la de l'estàndard GSM o el GPRS.
Tot i les excel·lents prestacions de connectivitat de l'iPhone, més d'un trobarà a faltar una cosa: aquest dispositiu és dels anomenats 2,5 G, pel que no és possible accedir des d'ell -per posar un exemple- a serveis de televisió en línia mòbil entre d'altres més avançats.
Mac OS X a la butxacaEl sistema operatiu que equipa l'iPhone és una versió per a dispositius mòbils del Mac OS X, el sistema d'escriptori i servidor d'Apple que tant d'èxit i bones crítiques ha recollit.
La versió per a ordinadors es basa en un sistema BSD, el que no ha de diferir en la versió per a l'iPhone, ja que hi ha versions de Unix per a dispositius mòbils com ara GNU/Linux o NetBSD. Tot i això, la companyia de Steve Jobs no ha fet públics detalls tècnics sobre el sistema que governa el seu telèfon mòbil, per la qual cosa tota la resta són especulacions.
Comercialització esglaonadaL'arribada a les botigues de l'iPhone es farà realitat al juny del 2007 per als Estats Units, finals d'aquest mateix any per a Europa, i 2008 per al continent asiàtic. El seu preu anirà des dels 499 dòlars la versió de 4 gigues fins als 599 la de 8.
Per als Estats Units, la companyia de Cupertino ha signat un acord en exclusiva amb Cingular, una de les principals operadores mòbils del país.
En el moment de redactar aquest article ja es podien trobar a la venda a eBay alguns articles relacionats amb l'iPhone, com ara noms de domini per a la creació de pàgines web o adreces de correu electrònic de Yahoo! i Gmail per al dispositiu.
Més informació:Pàgina de l'iPhone
http://www.apple.com/iphone/Nota de premsa d'Apple
http://www.apple.com/pr/library/2007/01/09iphone.html
Nova versió 1.3 de PC-BSD
El sistema operatiu d'escriptori per a arquitectures x86 basat en FreeBSD es constitueix com una bona alternativa a Linux dins del camp dels Unix gratuïts.
Tot i que no constitueix una revisió més gran del sistema (almenys així se la considera en incrementar només el número secundari de la versió, el que ve després del punt), PC-BSD 1.3 es constitueix com una interessant opció per a usar FreeBSD (el sistema en el qual es basa) en màquines desktop, ja que fins ara aquest es trobava gairebé de forma exclusiva en el sector dels servidors, en ser un sistema orientat a professionals de la informàtica, difícil d'instal·lar per a persones amb pocs coneixements tècnics i també complicat de gestionar.
PC-BSD 1.3 està basat en FreeBSD 6.1 i inclou l'entorn gràfic KDE 3.5.5 . Empra el programari d'instal·lació que constitueix una de les claus d'aquest sistema operatiu, doncs es simplifica en gran mesura la tasca d'instal·lació d'un sistema BSD com és aquest, fent-lo igual d'assequible que una distribució Linux o un sistema Windows.
Però la principal novetat d'aquesta revisió resideix en que és el primer sistema BSD en incorporar una HAL (Hardware Abstraction Layer), una capa de programari que permet a les aplicacions interactuar amb els diferents components, dispositius i perifèrics de la màquina sense haver-se de preocupar per les característiques tècniques d'aquests.
Una altra de les característiques de PC-BSD és la facilitat que ofereix per a instal·lar aplicacions, doncs enlloc d'instal·lar un sistema de paquets amb dependències típic de Unix, emmascara aquest amb un sistema que en un sol paquet encapsula tot allò necessari per a instal·lar el programa, aconseguint d'aquesta forma un fitxer executable similar en funcionalitat i practicitat a un instal·lable del Windows. Això redunda al seu torn en la major facilitat d'instal·lació de noves aplicacions per a usuaris poc experimentats.
Entre la col·lecció de programari preparat per instal·lar a la nostra màquina PC-BSD trobem des de drivers per a targes gràfiques nVidia fins a paquets d'ofimàtica com ara l'OpenOffice 2.0 o KOffice 1.5.2, passant per jocs, eines de servidor, multimèdia o edició d'imatges. Tota aquesta col·lecció de programari es pot trobar a
pbiDIR - Your PC-BSD software
http://www.pbidir.com/Més informació:Pàgina web de PC-BSD
http://www.pcbsd.org/Anunci de la versió 1.3
http://www.pcbsd.org/index.php?id=67
Samsung podria revolucionar el segment de les bateries per a portàtils amb un mes d'autonomia!
La nova bateria estaria basada en la tecnologia DMFC (Direct Methanol Fuel Cell) i de moment no es tractaria de la bateria del portàtil directament, si no de la bateria de la dock station.
No hi ha hagut anunci oficial de Samsung pel què fa a aquesta proesa, probablement perquè de moment no es comercialitzarà, tot i que els rumors que circulen per la Xarxa indiquen que això podria produir-se a finals del 2007.
No es tracta d'una bateria d'ordinador portàtil, almenys encara, malgrat que la tecnologia apunta en aquesta direcció. La bateria de la qual parlo es troba a la dock station (la base de connexió) del Samsung Q35, un ultraportàtil de la companyia coreana que ja s'està venent actualment. En el futur, la idea seria que aquesta mateixa tecnologia equipés al mateix ordinador.
Les noves bateries es basen en l'ús del Metanol, que es troba en estat líquid al seu interior i que necessita menys equipament intern de la pròpia bateria per a treballar, fet que permet disminuir la seva mida al mateix temps que s'en maximitza el rendiment.
El Q35 és un ultraportàtil que pesa 1,89 quilos, medeix 299x214x35 mil·límetres i presumeix de ser l'ordinador més petit en muntar un processador Intel Core Duo T2300 a 1,66 GHz. Inclou més d'1 Gb. de memòria en la seva configuració estàndard, disc dur de 80 Gb., regravadora DVD, xipset gràfic Intel 945GM, i pantalla de 12,1" (en diagonal). És el substitut de la gamma Q30 de la mateixa marca, i competència directa del Sony Vaio.
La nova bateria està pensada per a durar un mes amb un ús de vuit hores al dia durant cinc dies a la setmana, un ús habitual a qualsevol loc de treball.
Més informació:Samsung Q35
http://www.samsung.com/uk/products/mobilecomputing/ultramobile/np_q35t001suk.aspPàgina de la Wikipedia sobre DMFC
http://en.wikipedia.org/wiki/Direct_methanol_fuel_cell
