El racó d'en freejack

Que ha donat de sí el 2006 en matèria tecnològica?

Si 2005 fou l'any que va marcar un canvi d'arquitectura als ordinadors d'Apple, el 2006 podria passar a la història com l'any en el qual el món va conèixer a Windows Vista. Tot i això, moltes altres coses han passat en aquests darrers dotze mesos, de les quals ens en fem ressò en aquestes ratlles...

Vista és el nom propi que sense cap mena de dubte marcarà al 2006 en els annals de la història de la informàtica. Microsoft ha hagut d'aclarir més d'una vegada qüestions relatives a la línia de productes Vista així com les seves dates de llançament, degut en gran mesura als continuats rumors de retards o fins i tot que el sistema no s'anava a materialitzar. A mitjans de març, i per aclarir els dubtes existents, Microsoft publicava el "full de ruta" (roadmap en anglès) de Windows Vista, malgrat que no aconseguia dissipar els dubtes generals existents en bona part de la comunitat al 100%.

A mitjans de juny es presentava la beta 2 del nou sistema, a la qual seguiria la primera release candidate al setembre (primer només per a subscriptors de MSDN i TechNet, i més tard per al públic en general) al costat de la llista de preus de les diferents versions. Finalment, i abans del llançament definitiu en dues parts (que començava a principis de desembre per a clients de gran volum), a l'octubre s'alliberava la RC2, però només per als abans esmentats subscriptors de MSDN i TechNet.

Una cosa que trobàvem a faltar en Vista era el promès nou sistema de fitxers WinFS, finalment exclòs del projecte, però a canvi se'ns obsequiava amb Windows Defender, la versió final del qual veia la llum al novembre.

El nou sistema operatiu de Microsoft ha despertat polèmica especialment entre les companyies productores de programari de seguretat, doncs veuen en les seves noves funcionalitats un perill potencial per a què els productes que dissenyen i comercialitzen acabin essent innecessaris en portar Vista tota una sèrie de programes d'aquesta mena inclosos. També a l'octubre la companyia de Bill Gates presentava els primers programes de certificació de maquinari i programari per a Vista.

Però no només Vista ha marcat l'actualitat a la companyia de Redmond; a finals de gener coneixíem la notícia de què Microsoft obria part del codi font del seu sistema operatiu a la competència per complir amb les exigències de la Comissió Europea, en un estira-i-arronsa legal que s'ha convertit en una cosa continuada.

Un altre tema polèmic ha estat el sistema de verificació de l'autenticitat del programari de la companyia de Bill Gates, Windows Genuine Advantage, que ha vist incrementat el seu ús. Així, els usuaris de versions pirates del Windows XP han estat avisats d'això mitjançant finestres emergents en el seu escriptori.

Office 2007 ha tingut els seus moments en aquest any passat, doncs a l'abril s'anunciava el seu "roadmap" i un mes més tard s'alliberava la seva primera beta pública. Al juliol es disponibilitzava una demo en línia del cèlebre paquet ofimàtic de la companyia de Redmond, accessible a tothom, i que permetia començar a gaudir de la revolucionària interfície gràfica. Finalment, al novembre, Microsoft va alliberar la RTM de 2007 Microsoft Office System.

També s'ha alliberat l'Internet Explorer 7, del qual al febrer en teníem la segona beta i la versió final a l'octubre. La seguretat ha estat molt millorada en aquesta nova versió, fet que no va impedir que al poc temps de ser alliberat es trobés un primer forat de seguretat.

Els internautes han conegut una nova versió de Messenger, la 8 també coneguda com a Live, de la qual se'n sabien els primers detalls a finals de febrer-principis de març i s'alliberava la versió definitiva a mitjans/finals de juny. El juliol, i al costat de Yahoo!, Microsoft donava a conèixer una iniciativa per a fer interoperables les solucions de missatgeria instantània d'ambdues companyies.

S'ha deixat d'oferir suport tècnic a Windows 98 i Me, i Windows XP SP1 ha vist el seu cicle de vida finalitzat. El programari de reproducció de mitjans digitals, Windows Media Player, també es veia renovat amb la versió 11.

La companyia de Bill Gates també ha fet les seves incursions en el camp del maquinari, com amb el dispositiu Origami, del qual ens n'arribaven els primers rumors poc abans de la seva presentació a mitjans de març, en una forma que s'assemblava més al secretisme típic d'Apple que a la política habitual de Microsoft. Origami sembla una evolució del concepte de Tablet PC, fent-lo més portable i més multimèdia.

I com oblidar a Zune, l'aposta de Microsoft per atacar la posició dominant d'Apple en el mercat dels reproductors multimèdia portàtils, presentat a mitjans d'any i que feia la seva aparició comercial a finals de setembre. També ha entrat en el camp de la videoconferència amb RoundTable, un dispositiu de maquinari que empra el servidor de comunicacions d'Office.

Però no tot han estat èxits: el format d'imatge Windows Media Photo que la companyia de Redmond va presentar al juny com alternativa al JPEG no ha triomfat.

A finals de juny el fundador de Microsoft i actual arquitecte tècnic en cap, Bill Gates, tot un nom propi dins de la indústria informàtica (sense cap mena de dubte el més conegut per a propis i estranys del sector) anunciava la seva jubilació completa en el termini de dos anys.

Per a Google ha estat un bon any, en el qual s'ha assentat fermament en la posició de líder d'Internet traient nous i reconeguts productes que han arribat a fer especular als internautes fins i tot sobre si anava a publicar el seu propi sistema operatiu (en línia o de forma tradicional basat en Linux), quelcom que la mateixa companyia es va veure obligada a desmentir al febrer de la mateixa manera que al març es qüestionava si anava a fer la competència a Office amb la seva pròpia suite ofimàtica, un vell rumor que renaixia en aquest 2006. De fet, sembla que Google apunta en aquesta direcció, i més després de presentar el seu serveis Spreadsheets (fulls de càlcul) a principis de juny.

Al febrer, Google Talk s'integrava dins Gmail, començant a perfilar una completa suite d'aplicacions que més endavant Google Accounts s'encarregaria d'integrar.

Al març es presentava Google Page Creator, un sistema per a crear pàgines web de forma simple i en poc temps, exposant un cop més el concepte de la companyia de democratitzar i fer accessibles les noves tecnologies a tota mena de públic; a finals d'abril ens arribava Google Calendar, l'alternativa de la companyia a l'Outlook de Microsoft i que permet la creació de calendaris compartits; al juny li tocava el torn a Google Browser Sync, una eina que ens permet portar els nostres preferits a tot arreu; al setembre coneixíem una nova versió beta de Blogger; al novembre el client mòbil per a Gmail i ja al desembre el lector de llibres en línia, part del projecte Google Books. Finalment, el processador i el full de càlcul en línia de la companyia s'han unit per formar Google Docs&Spreadsheets.

La polèmica també ha acompanyat a Google; al gener, la companyia d'Internet es negava en rodó a cedir a les pretensions del govern nord-americà de què li fossin lliurades les dades sobre les cerques realitzades pels internautes en el seu famós motor de cerca.

Però sense cap mena de dubte, la notícia estrella relacionada amb Google ha estat la seva adquisició de YouTube, el gegant del vídeo en línia, anunciada a l'octubre. La compra ha afegit llenya al foc de la polèmica sobre si la companyia del logo multicolor comença a monopolitzar els serveis en línia i, per tant, a convertir-se en una "nova Microsoft". De fet, Google ja té un servei de vídeos en línia, anomenat Google Vídeo.

El futur del cercador Google també pot tenir un nom: SearchMash. Donat a conèixer al desembre, és un cercador experimental destinat a provar tecnologies i interfícies d'usuari revolucionàries sense que això afecti a la qualitat de l'actual Google.

La competència de Google sembla procedir de Microsoft, que durant aquests mesos ha alliberat una sèrie de serveis com ara Windows Live Search i serveis de publicitat, que entren en competència directa amb els què ofereix la companyia del cercador.

Per a Apple, una altra de les empreses que marquen un abans i un després en el sector tecnològic, ha estat un any sense grans canvis transcendentals però amb les habituals presentacions de nous productes que d'una forma o altra influiran en el futur del sector.

L'any començava per a la companyia de Cupertino amb la tradicional MacWorld Expo, en la qual Steve Jobs mostrava els primers Mac's amb processador Intel per a un procés de migració que finalitzava a l'agost.

A principis d'abril un moviment inesperat aixecava una forta polseguera entre els més "maquers": Apple començava a oferir oficialment suport per instal·lar Windows a les seves màquines. De fet, només donava una cobertura "legal" al què hackers i aficionats intentaven des de ja feia algun temps: executar el sistema de Microsoft als ordinadors de la poma mossegada.

Paral·lelament es començaven a sentir rumors del possible interès dels nois de Steve Jobs de produir un telèfon mòbil propi, anomenat iPhone, uns rumors confirmats en els primers dies d'aquest nou any. I parlant de rumors, no podem deixar de banda els primers que s'han deixat sentir sobre el Mac OS X 10.5, i que han anat caient en un constant degoteig al llarg dels mesos. També es va especular sobre un Tablet PC d'Apple, però... quin any no escoltarem cap rumor sobre la companyia de Cupertino?

Algunes -poques- notícies s'han començat a llegir sobre malware per a Mac OS X. Serà el 2007 l'any que començaran a proliferar virus per a aquest sistema operatiu? és poc probable, però les notícies en aquest sentit han estat més nombroses en el 2006 que en anys anteriors.

Per al món del programari lliure en general i de Linux en particular ha estat un any més; el sistema operatiu del pingüí no ha acabat de triomfar sobre Windows en el sector dels desktop, com fa anys que molts vaticinen, tot i que el llançament de Vista obre una nova oportunitat segons l'opinió de molts experts.

La notícia més destacable ha estat potser el pacte Novell-Microsoft, donat a conèixer al novembre i que ha fet fluir rius de tinta virtual a Internet durant els darrers dos mesos de l'any. Els termes de l'acord van sembrar els dubtes sobre si aquest violava algun punt de la GPL, malgrat que el mateix Richard Stallman ha negat tal possibilitat.

Mentre, la versió lliure de SuSE (openSUSE) no ha deixat de treballar en noves versions, alliberant-ne dues al llarg de l'any: la 10.1 el maig i la 10.2 el desembre, i un dels primers resultats del pacte s'anunciava en forma de millora de la interoperativitat entre OpenOffice i l'Office de Microsoft, precisament un punt del qual n'hem tingut diverses notícies al llarg d'aquests darrers dotze mesos.

Al gener teníem a les nostres mans el primer esborrany de la tercera versió de la llicència lliure per excel·lència, la GPL; la Free Software Foundation publicava la seva pròpia distribució Linux, gNewSense; es publicava la versió 2.0.3 d'OpenOffice; Linux aconseguia per fi un driver de lectura/escriptura sobre particions NTFS.

Els desktop han evolucionat en l'apartat gràfic, empesos per la nova generació de targes gràfiques i els estàndards com Xgl, que ha estat aprofitat per distribucions com SuSE, Mandriva o Fedora.

El projecte Portland per a la creació d'un desktop de qualitat i unificat en Unix/Linux, va publicar la primera versió de la seva especificació a l'octubre; també al mateix mes coneixíem que el nucli del sistema del pingüí inclourà tecnologia de treball en temps real; Linux també ha donat el salt a les videoconsoles, concretament a la PS3 de la mà de Terrasoft Solutions i el seu Yellow Dog Linux.

A l'abril es coneixia l'interès d'Oracle per crear la seva pròpia distro de Linux i al novembre aquesta es materialitzava basant-se en la distribució de Red Hat; Lenovo ens sorprenia amb l'anunci (matisat a posteriori) de que preinstal·laria Linux en algunes de les seves màquines portàtils; hi ha hagut també intents d'estandarditzar una plataforma Linux per a telèfons mòbils, malgrat que sense gaire èxit al mercat. Una de les empreses involucrades en aquest moviment ha estat Trolltech.

Linspire és una de les companyies relacionades amb l'entorn Linux de les quals més se n'ha parlat durant aquest any passat. A l'abril presentava Freespire, la seva nova iniciativa de distribució basada en la comunitat, un projecte gestionat de la mateixa manera que Fedora i la primera versió del qual veia la llum a l'agost. No només ha llançat endavant aquesta iniciativa gratuïta, si no que també ha llançat una versió sense cost del seu repositori de software anomenat CNR, i un servei de correu electrònic també gratuït: FreeLinuxEmail.

La Fundació Mozilla, un dels principals contribuïdors al món del programari lliure, publicava una nova versió del seu navegador estrella, Firefox, la 2.0 . Les primeres dades d'aquest programa les teníem a mitjans de juliol, la primera release candidate al setembre, i la versió definitiva a l'octubre. Per a aquest passat desembre ja disposàvem de la primera alpha de la versió 3.0 .

També Tunderbird, el client de correu electrònic de la Fundació Mozilla, ha vist les primeres versions prèvies a la 2.0, concretament una alpha a l'agost i la primera beta al desembre.

El Java de Sun Microsystems ha vist canvis transcendentals durant aquest darrer any, malgrat que no en la seva funcionalitat o en el llenguatge en si, si no en la seva llicència. Ja al maig la multinacional nord-americana adaptava la seva llicència per tal que l'entorn d'execució (runtime) pogués ser inclòs en projectes de programari lliure, per seguir poc després amb l'anunci de què s'obriria el codi font del llenguatge, el que es materialitzava a mitjans de novembre. Finalment, i ja al desembre, es presentava la nova encarnació de la plataforma de desenvolupament de Sun, Java 6.

2006 ha estat un any en el qual la virtualització s'ha assentat com una tecnologia ja no només de futur, si no de present. I si aquesta tecnologia ha tingut un nom propi, aquest és VMware: al febrer, aquesta companyia alliberava una versió del seu programari servidor de màquines virtuals de forma gratuïta, una fita destacable que permetia començar a fer assequible la virtualització a qualsevol persona.

Al maig, la mateixa VMware creava juntament amb altres empreses del sector informàtic com IBM, Sun o HP una aliança per promoure l'ús de desktops virtuals en el segment corporatiu. I al juny anunciava la seva futura entrada (que de moment encara no s'ha produït) en el món dels Mac's d'Apple, l'únic terreny que li faltava per provar i en el qual s'hi submergirà mercès al canvi d'arquitectura de les màquines de la companyia de Cupertino.

Ha estat un any en el qual hem pogut parlar d'una autèntica "guerra" de la virtualització, afortunadament de moment sense víctimes i amb els usuaris com a principals guanyadors.

Si el foc l'havia obert VMware, XenSource no trigava en respondre: a mitjans de juliol anunciava un acord ni més ni menys que amb Microsoft per tal d'estendre la interoperabilitat de les solucions de virtualització als futurs desenvolupaments de la companyia de Redmond.

I era la mateixa Microsoft la què a l'octubre anunciava l'obertura del seu format propietari de virtualització, en un moviment destinat a atreure programadors i empreses relacionades amb aquest segment cap a la seva gamma de productes i serveis.

A tot això responia VMware amb un programa de certificació de "virtual appliances" presentat al novembre, i que permet als desenvolupadors independents crear màquines virtuals amb el programari preinstal·lat i preparades per a executar-se, amb un segell de garantia i qualitat per part de VMware.

I finalment al desembre coneixíem que s'inclouria una solució de virtualització en el mateix kernel de Linux.

Moltes més coses han passat durant el 2006: els principals programes P2P van començar a arribar a acords amb la indústria discogràfica per legalitzar la seva posició (malgrat que encara es discuteix si moralment és o no acceptable). En aquest sentit, Opera Soft va presentar la versió 9 del seu navegador amb gestor de descàrregues via BitTorrent inclòs, fet que va provocar certa polèmica.

Els usuaris d'eDonkey, un dels sistemes P2P més coneguts i amb més usuaris, van rebre el cop dur del tancament d'aquest, motivat òbviament per problemes legals amb les companyies discogràfiques.

La República Popular de la Xina ha rebut crítiques constants durant els darrers dotze mesos per retallar les llibertats civils dels seus internautes, empresonant als "ciberdisidents" i censurant l'ús de la Xarxa de xarxes amb l'aquiescència de les principals empreses del sector (Google, Microsoft, Yahoo!), que han reconegut els fets; la Unió Europea va aprovar la directiva sobre retenció de dades, un altre pas endarrere segons els defensors de les llibertats en línia.

Ha estat també l'any en què va començar la guerra HD-DVD versus Blu-ray Disc, el Spam va florir, i va néixer la Web 2.0 amb tots els seus serveis interactius i AJAX com a principal eina de treball per als programadors. Tant sembla que ha agradat la nova tecnologia (en realitat un conjunt de tecnologies ja existents) que empreses de la talla de Google i Microsoft han apostat per ella publicant sengles entorns de programació específics.

La Web 2.0 ens ha deparat més titulars, com aquells relatius als continguts; i és que encara no ens hem posat tots d'acord en si això que tot internauta pugui tenir el seu weblog i realitzar una tasca de tipus periodístic pot considerar-se seriós o no. Les xarxes socials han tingut en aquesta Web 2.0 un paper destacat.

Microsoft va alliberar Visual Studio 2005 Express gratis, sumant-se a la tendència de cuidar el planter de programadors a base d'enganxar-los amb solucions de cost zero, quelcom que més endavant va seguir tot un històric com és Borland. Al maig, Microsoft va llançar el seu lloc CodePlex orientat als desenvolupadors.

PC-BSD s'ha consagrat com l'"alternativa a l'alternativa", un sistema Unix a l'estil GNU/Linux però basat en FreeBSD, un sistema tingut encara com a més segur i estable que el del pingüí. PC-BSD és un fork orientat a les màquines desktop, al contrari que FreeBSD que s'enfoca més al segment dels servidors.

La VoIP (veu sobre protocol IP) domèstica mitjançant software ha vist augmentar en gran mesura el seu ús, i es comencen a llançar telèfons WiFi i altres que connectats al nostre ordinador ens permeten realitzar trucades telefòniques a un preu molt baix. La tendència dels telèfons mòbils a incloure connectivitat WiFi sembla apuntar que el futur de tota la telefonia és IP. I de moment, la més beneficiada d'això és Skype, que ha anat ampliant el seu rang de productes.

Les bateries dels ordinadors portàtils sembla que van encetar la seva pròpia revolució, donant-se durant l'any nombroses notícies de combustions espontànies per defectes de fabricació i programes de canvis massius. Algunes de les companyies afectades han estat Dell o Toshiba.

Alcatel i Lucent Technologies, dues companyies importants en el sector de les comunicacions, van anunciar la seva fusió; la ICANN no va impulsar finalment un sufix de domini genèric a Internet per a pàgines de contingut sexual; el fabricant de xips AMD va adquirir al juliol el fabricant de GPU's i targes gràfiques ATI en un moviment sorprenent del qual se'n van sentir alguns rumors just uns dies abans de l'anunci.

El PC va complir 25 anys a l'agost; Opera Soft va llançar noves versions del seu famós navegador web per a ordinadors de sobretaula (9.0 al juny i 9.1 al desembre), telèfons mòbils (Opera Mini 3.0 al desembre) i per a la Wii (anunciat al juliol); la neutralitat de la Xarxa s'ha vist en perill, especialment als Estats Units, on es qüestiona si cal donar prioritat a certs serveis sobre d'altres. Google ja va amenaçar al seu moment amb recórrer a la justícia si veia perillar els recursos destinats pels ISPs als seus serveis.

Symbian va presentar la nova versió 9.3 del seu sistema operatiu per a telèfons mòbils; L'OLPC, l'ordinador portàtil de baix cost per als països pobres, ha començat el seu camí final, amb interès dels potencials clients i del món tecnològic.

Capítol a banda mereix el maquinari i, més concretament el món dels microprocessadors. Intel i AMD han presentat a la llarg de l'any models amb més d'un nucli, principalment amb dos però també amb quatre. Justament l'arquitectura perfecta per facilitar les tasques de virtualització que tant s'estan imposant...

La californiana Intel sembla voler centrar-se més en el seu negoci de microprocessadors per a ordinadors, doncs a finals de juny anunciava la venda de la seva divisió de xips per a dispositius mòbils a Marvell Technology Group.

La "guerra" de les videoconsoles es va endurir amb la presentació de la Xbox 360 i la Nintendo Wii, i una absència important a bona part del món que pot ser decisiva: la PS3 de Sony.

Ens queden pel davant dotze nous mesos -exceptuant el que ja portem de gener-, que es converteixen en quatre anys si el què els experts en matèria tecnològica afirmen és cert: que tres mesos tecnològics són com un any a la vida real. Què ens espera? sigui el que sigui, nosaltres intentarem fruir-ne al màxim i informar -vos-en de tot.

posted by Guillem @ 9:16 p. m.