Dones, simpatia i connexions de 8 megues
Una setmaneta a Portugal (de la qual ja estic de tornada) m'ha fet recordar la gran simpatia que té la gent d'aquell país, el tracte amable i deferent, sobretot envers el visitant, les seves dones tan boniques (però boniques de debó!), el seu fado melancòlic, el marquès de Pombal, a més de fer-me descobrir noves coses, com l'espai de la expo del 98 (simplement genial) i les connexions de banda ampla de 8 Mb. per 30 Euros. I és que quan diuen que a l'Estat Espanyol som a la cua d'Europa en aquest tema (per 30 € el que et donen és 1 Mb. o 2 com a molt), m'ho crec.
Ah! si, i me n'oblidava: les racions de menjar, allà són per posar-se les botes. Si hi aneu, no deixeu passar l'oportunitat de tastar la salsa piri-piri i la mousse de xocolata casolana que et serveixen a la majoria de restaurants. I tampoc us deixeu perdre l'oportunitat de prendre un refresc a l'explanada de la Praça do Comercio.
I per als meus amics portuguesos: já tenho saudades de estar lá ;-P !
V A C A N C E S
Del 15 al 22 seré a Lisboa (la capital de Portugal, per si algú no ho sap...), o sigui que... aquí us quedeu pringats! -que diria en Homer Simpson-.
La veritat és que me les he guanyat, així que les disfrutaré molt ;-) i igual encara em queda temps per escriure alguna cosa al blog ;-)
I si no... fins després d'aquesta setmaneta :-) !
Microsoft allibera la primera beta de l'Internet Explorer 7
Nova interfície d'usuari amb cercador incorporat i més seguretat són dues de les principals novetats que Microsoft ens oferirà a la propera versió del seu navegador web.
Entre el nou programari alliberat per Microsoft juntament amb la beta 1 de Windows Vista podem destacar la també primera versió beta de l'Internet Explorer 7, el navegador web de Microsoft. Aquest programa és el líder en el seu segment, amb aproximadament el 90% dels internautes com a usuaris, xifra que varia -encara que només lleugerament- segons les estadístiques que es consultin.
Les principals novetats que presenta el nou navegador de Microsoft són:
- Millores en la interfície d'usuari, ara més simplificada i amb un accés a un motor de cerca integrat. Una altra de les novetats interessants relacionades amb la interfície d'usuari és la navegació en pestanyes, semblant a la què ofereixen des de fa algun temps navegadors com Opera, Firefox i Safari. Per a futures versions, Microsoft ens promet més novetats en aquest aspecte.
- Dynamic security protection: la seguretat del seu navegador web és sense cap mena de dubte un tema delicat per a Microsoft, que ha rebut nombroses crítiques per la facilitat amb què virus, adwares i spywares empren les facilitats ofertes pel seu navegador per a l'execució de plug-ins i els nombrosos forats de seguretat per a executar les seves accions pernicioses. Dynamic security protection consisteix en una sèrie de tècniques que permeten millorar la seguretat de les nostres dades quan naveguem, així com ens evita ser víctimes de tècniques de phishing.
- Suport per a RSS, amb la possibilitat de subscriure'ns automàticament a la plana web que tingui informació en aquest format. El mateix Explorer disposa de lector de feeds incorporat.
- Inclou suport per a CSS (Cascading Style Sheets) i imatges PNG transparents.
A banda d'estar disponible juntament amb la versió beta del Windows Vista, Internet Explorer 7 també pot descarregar-se com a instal·lador per a Windows XP SP2.
Més informació:Internet Explorer 7: Now in beta testing for developers
http://www.microsoft.com/windows/IE/ie7/default.mspx
OpenSUSE dóna els primers resultats
Una setmana després de què es donés a conèixer la iniciativa de Novell-SuSE per a la creació d'una versió gratuïta i desenvolupada per la comunitat de la seva distribució Linux, aquest projecte dóna els seus primers fruits en forma d'una versió beta.
El projecte OpenSUSE ha anat més ràpid del que s'esperava. La seva plana web ja està en línia i des d'allà ja es pot descarregar la Beta 1 de SUSE Linux 10.0, la que probablement hagués estat la SuSE Professional 10.0 . També s'ha posat a disposició del públic en general la versió 9.3 de SuSE Linux, la darrera revisió de la coneguda distro alemanya.
Les descàrregues es realitzen en format ISO de CD o DVD, comptant amb cinc imatges de CD la versió 9.3 i 4 la versió 10.0 . La versió 9.3 inclou nombrós programari propietari, com l'Adobe Acrobat Reader, RealPlayer o Flash Player, fet que no és un obstacle per a què pugui ser oferta gratuïtament, ja que tots aquests programes són redistribuïbles sota certes condicions.
La versió 10.1 està disponible en Beta 1, en un estadi encara molt primari en la seva fase de desenvolupament. Tots els programes que conté són de codi obert (el que no significa que siguin programari lliure).
A partir d'ara, les previsions dels responsables d'aquest projecte són d'alliberar la segona beta el 18 d'agost, la tercera el 25 i la quarta l'1 de setembre. El 9 de setembre és la data triada per alliberar la primera Release Candidate.
Més informació:Welcome to openSUSE.org - OpenSUSE
http://www.opensuse.org
Windows Vista impedirà la degradació temporal del rendiment del sistema
Un subsistema del futur Vista sabrà quines aplicacions empra amb més freqüència l'usuari i les "precarregarà" en memòria quan s'inicialitzi el sistema.
Entre les funcionalitats que tindrà el futur Windows Vista que no podem veure encara en la beta1 recentment alliberada, es troben tota una sèrie de mesures per a evitar que el rendiment global del sistema operatiu caigui amb el temps, el que es coneix com a degradació del sistema.
Una de les primeres mesures implementades per l'equip de Microsoft és la realització automàtica de desfragmentacions de disc cada cert temps. Amb l'ús, en els nostres discos durs els fitxers es graven en posicions no consecutives, de forma que anem trobant trossos d'un mateix fitxer per tot el disc dur. Això alenteix la velocitat de lectura/escriptura d'arxius, en haver d'anar buscant els trossos d'un fitxer per tot el disc dur. Amb la desfragmentació, Windows uneix tots els fitxers en àrees contigües de disc.
Però la desfragmentació és un recurs amb el què ja comptàvem en versions anteriors del Windows. Una de les principals novetats que aportaran futures versions de Vista és un sistema que monitoritzarà quines aplicacions executa més sovint l'usuari i les carregarà parcialment en memòria quan l'ordinador s'encengui i es carregui el sistema operatiu. D'aquesta forma, si un usuari treballa diàriament amb el Word i l'Outlook, Windows ja carregarà aquests programes en iniciar el sistema.
La segona novetat amb què comptarà Vista consistirà en un ítem al tauler de control que ens permetrà controlar el rendiment del sistema. Per exemple, des d'aquesta eina li podrem indicar al Windows quins elements s'iniciaran en background i estaran disponibles a través del tauler disponible a la barra de tasques de Windows al costat del rellotge.
Admetent un problemaDe ser cert tot el que escriu News.com, Microsoft admetria amb aquestes mesures un dels problemes que més critiquen els seus detractors i que més s'afanyen a negar els seus defensors: la degradació del sistema al llarg del temps. Pràcticament tots els que hem usat Windows algun cop en un ordinador durant un llarg termini de temps (un any, per exemple), hem pogut notar com al cap d'uns mesos d'ús el sistema s'anava alentint, trigant més a carregar les aplicacions i executant certes funcions en aquestes.
El problema de la degradació del sistema no ha estat admès per Microsoft fins ara o, com a màxim, s'havia argumentat que tots els sistemes pateixen el mateix problema, però sense referir-s'hi d'una forma explícita.
Més informació:Putting Vista in the fast lane | CNET News.com
http://news.com.com/Putting+Vista+in+the+fast+lane/2100-1016_3-5820758.html?tag=nefd.lede
Projecte Evil: usar els drivers de targes de xarxa per a Windows en el FreeBSD
Els drivers són enganyats per a què creguin que s'executen en un entorn Windows, mentre que per al sistema operatiu s'executen com a un mòdul natiu de FreeBSD.
La manca de drivers per als sistemes operatius lliures com Linux o els diversos sabors de BSD no és un problema nou, i de fet és més greu com més nova és la tecnologia que empra el dispositiu que intentem configurar. Un bon exemple d'això són les targes de xarxa sense fils, ja que molts fabricants (gairebé m'atreviria a dir que la majoria) no faciliten dades tècniques que permetin a la comunitat de desenvolupadors crear un driver de codi obert.
Alguns projectes com OpenBSD només accepten drivers en codi obert, de forma que puguin ser comprovables en, per exemple, auditories de seguretat. Altres, com és el cas de FreeBSD, són més pragmàtics en aquest sentit, i prioritzen la possibilitat de treballar amb més maquinari sobre la possibilitat de comptar amb el codi font del controlador.
Per això ha nascut el projecte Evil, l'objectiu del qual és permetre que FreeBSD empri de forma efectiva els drivers per a maquinari escrits i compilats per a la plataforma Windows. Es compta amb una API que emula la interfície que el sistema de Microsoft proporciona als controladors de dispositius per a què treballin, però que es comunica amb el nucli del sistema, de manera que mentre que els drivers treballen igual com ho farien en Windows, per a FreeBSD treballen com a un mòdul natiu més d'aquest Unix.
El projecte Evil es circumscriu a targes de xarxa, però seria molt interessant estendre aquesta iniciativa a altres camps com el dels mòdems, perquè molts portàtils munten els anomenats winmòdems que només poden operar correctament sota Windows.
Més informació:Project Evil: Windows network drivers on FreeBSD - Ping Wales | Welsh technology news
http://www.pingwales.co.uk/tutorials/project-evil.html
Publiquen driver amb el qual Windows pot reconèixer i treballar amb sistemes de fitxers Etx2/3 de Linux
El driver proporciona accés complet de lectura/escriptura a dispositius formatats amb Ext2 o Ext3, disposant de gairebé totes les funcionalitats que té el sistema sota Linux tret dels permisos d'usuari.
Stephan Schreiber, el creador d'aquest driver, ha aprofitat l'existència d'un kit de Microsoft que facilita el desenvolupament de drivers per a sistemes de fitxers, l'IFS (Installable File System). Amb les eines i informació que proporciona aquest kit de desenvolupament teòricament es poden crear drivers per a sistemes com HFS+ del Mac OS o els mateixos Ext2 i Ext3 de Linux.
El drivers desenvolupat per Schreiber amb aquest kit s'instal·la al Windows (NT 4.0/2000/XP) en mode kernel, al mateix nivell que els drivers per accedir a la resta de sistemes de fitxers (NTFS o CDFS entre d'altres), pel què proporcionarà accés a particions formatades en Ext2/3 a totes les aplicacions Windows.
Permet no només llegir, si no també escriure en dispositius formatats amb Linux, facilitant totes les operacions possibles (moure arxius, crear directoris, canviar-los el nom,...) però sense poder comptar amb la gestió de permisos d'usuari.
Aquest programari és freeware, podent ser descarregat gratuïtament des d'Internet, encara que per ara no s'hagi alliberat el seu codi font.
Més informació:Ext2 IFS For Windows
http://www.fs-driver.org/IFS Kit - Installable File System Kit
http://www.microsoft.com/whdc/devtools/ifskit/default.mspx
Rumors i contrainformacions sobre Mac OS X en plataforma Intel de 64 bits
Serà possible executar Mac OS X en qualsevol PC? algú ja ho ha aconseguit i té proves per demostrar-ho? inclourà realment un sistema DRM? s'executarà també a la PS3 de Sony? Aquestes són algunes preguntes motivades per l'anunci més important del nou mil·lenni en el sector de la informàtica, el canvi d'arquitectura dels Mac's d'Apple dels xips PowerPC als x64 d'Intel. Les respostes -o més aviat el debat- comencen a trobar-se a la Xarxa.
Mac OS X en maquinari PC genèricD'ençà que es va anunciar el canvi de plataforma de l'arquitectura PowerPC a la x86-64 d'Intel, una de les fites dels aficionats a trastejar amb sistemes operatius ha estat executar les versions existents del Mac OS X per a Intel en una màquina PC "normal", és a dir, fora de les "caixes" de prova subministrades per Apple. Alguns afirmen haver-ho aconseguit.
És el cas d'algú que hi ha posat a Internet unes captures de pantalla de l'emulador de màquina virtual hardware VMware executant el sistema d'Apple. El mateix site ha afirmat que no pot certificar l'autenticitat de les imatges, però que tampoc pot negar la seva veracitat. Les captures de pantalla esmentades es poden veure a
OS X running on a TCPA/TPM-free x86 PC? - Engadget - www.engadget.com
http://www.engadget.com/entry/1234000707053151/Malgrat tot, moltes persones s'han mostrat escèptiques amb la possibilitat de què s'hagi aconseguit executar el nou Mac OS X en un maquinari de PC genèric.
Sobre nou maquinariAprofitant el canvi de plataforma, no seria desgavellat pensar en l'adaptació de l'OS X a nou maquinari, encara que de tothom és ben conegut que a Steve Jobs no li agrada en absolut llicenciar el seu sistema operatiu ni executar-lo en un entorn que fugi al control de la seva companyia. Però tot i això, el canvi d'arquitectura ha donat a parlar i ha obert noves possibilitats, per la qual cosa tampoc seria estrany un moviment en aquest sentit.
Sense cap mena de dubte, una de les més espectaculars seria la possibilitat d'executar Mac OS X en una PlayStation 3, màquina equipada amb els nous processadors Cell. De fet, sembla ser que Sony ja va temptar a Apple quan aquesta darrera buscava una alternativa als PowerPC, però finalment Jobs va rebutjar que el Cell equipés als seus nous Mac.
Segons publica el rotatiu online AppleInsider -com el seu nom indica, dedicat a l'actualitat de la companyia de Cupertino- basant-se en una informació extreta del website anglès de Sony, el processador Cell està preparat per a executar un port del Mac OS X. De fet, el Cell és un derivat (podríem afirmar que un "cosí llunyà") del PowerPC d'IBM, pel què migrar l'OS X a aquesta arquitectura no seria teòricament tan difícil. A més, per a la PlayStation 3 es produiran kits amb discos durs que permetran l'execució d'un sistema operatiu que encara no s'ha aclarit, i que bé podria ser el Mac OS X, tot i que el més segur és que acabi sent una versió de Linux.
L'article d'AppleInsider pot ser llegit a
AppleInsider | PlayStation 3 processor could support Mac OS X Tiger
http://www.appleinsider.com/article.php?id=1221Apple nega la inclusió d'un sistema DRMAlgunes persones que han tingut accés als kits de desenvolupament del nou Mac OS X per a plataforma Intel x64 afirmen haver trobat una implementació del sistema DRM (Digital Rights Management) TCPA -també conegut com a Palladium- en el nucli del Mac OS X. No es coneix exactament la funció que podria tenir aquesta implementació. Alguns especulen amb la possibilitat que sigui emprat com a un subsistema per a comprovar que el sistema operatiu s'està executant en un ordinador fabricat per Apple, mentre que altres es decanten per la comprovació que una aplicació està certificada per a executar-se en tal sistema -el que provocaria dificultats al desenvolupament de programari lliure-, o bé per protegir els drets de copyright en descàrregues de música procedents d'iTunes o altres sistemes.
Malgrat tot, des d'algunes fonts s'està negant tal inclusió. És el cas d'un programador anònim vinculat amb Apple i que ha parlat per al rotatiu online Open for Business (OfB). Aquest programador, que ha tingut accés a un kit de desenvolupament d'Apple, també afirma que tals kits són només un pas en el desenvolupament del què serà el producte final, i que moltes de les funcions i funcionalitats que inclouen no poden ser tingudes en compte fins que Apple faci l'anunci final.
Les declaracions a OfB poden trobar-se a
OfB.biz: Open for Business - Palladium Not in Apple Dev Kits
http://www.ofb.biz/modules.php?name=News&file=article&sid=380&mode=&order=0&thold=0
Windows Vista integrarà la tecnologia OpenGL com a una capa de Direct3D
El rendiment d'OpenGL podria veure's dramàticament reduït per una decisió que sembla buscar com a últim resultat la migració de més programadors a la tecnologia Direct3D propietat de Microsoft.
OpenGL (acrònim d'Open Graphics Library) és una interfície de programació (API) gràfica multiplataforma desenvolupada originalment per Silicon Graphics Incorporated (SGI) per a la creació d'aplicacions que treballen amb gràfics en 2D i 3D. Amb el temps ha passat a ser del domini públic, amb implementacions per a diversos sistemes operatius. En Windows entra en competència directa amb Direct3D, l'estàndard de Microsoft per a la programació de gràfics que és emprat per gran quantitat de jocs per a aquesta plataforma.
Aquests darrers dies s'ha discutit a la Xarxa la possibilitat de què la companyia de Redmond implementi l'estàndard OpenGL en el futur Windows Vista com a una capa sobre Direct3D, és a dir, que quan es faci una crida a una funció OpenGL, aquesta al seu torn cridi a una funció Direct3D.
Aquest sistema redundaria en una pèrdua de rendiment molt evident de les aplicacions que emprin OpenGL, perquè a partir d'ara en comptes de respondre a una crida directa, l'execució es realitzaria en dues passes (resolució de la crida a l'API OpenGL, i resolució de la crida d'aquesta última a l'API Direct3D). A més, i com altres conseqüències, es "congelarien" les actualitzacions d'OpenGL i es deixarien en mans de Microsoft, i també es deixarien en mans de la companyia de Redmond les futures extensions per a suportar nou maquinari.
Amb un estàndard OpenGL minvat en quant a rendiment, sense cap mena de dubte molts programadors migrarien cap a Direct3D, dificultant d'aquesta forma la programació multiplataforma d'aplicacions gràfiques que ara facilita OpenGL, i perjudicant així a altres sistemes operatius com ara Linux o Mac OS X, que actualment poden fruir de ports d'algunes aplicacions i jocs procedents del món Windows gràcies a la facilitat que aporta als programadors la disponibilitat de la mateixa API gràfica en tots els sistemes.
Més informació:OpenGL.org Discussion & Help Forums: Call to Action: Ensure that OpenGL remains a first class API under Windows Vista
http://www.opengl.org/discussion_boards/cgi_directory/ultimatebb.cgi?ubb=get_topic;f=12;t=000001
Palm flirteja amb Windows Mobile?
Imatges filtrades a Internet mostren el nou model de telèfon intel·ligent Treo 670 executant el sistema operatiu per a dispositius mòbils de Microsoft, Windows Mobile. És això el principi de la fi per a l'hegemonia del Palm OS?
El lideratge en el segment dels sistemes operatius per a telèfons mòbils ha estat molt disputat últimament entre els dos principals rivals, Palm OS i Windows Mobile. El primer d'ells, hereu directe de la companyia que va concebre les PDA's tal i com les coneixem actualment, va a la baixa, mentre que el producte del gegant de Redmond va a l'alça. Darrere d'ells, dos "outsiders" de categoria: Linux i Symbian. Aquest darrer domina àmpliament en el segment dels telèfons mòbils intel·ligents, del qual sembla que serà difícil treure'l.
Des de fa algun temps Palm OS perd percentatge de mercat, degut principalment a què els nous compradors (aquells que adquireixen un dispositiu mòbil intel·ligent per primera vegada) es decanten per un dispositiu amb Windows Mobile. El problema és greu, de tal forma que un estudi realitzat per Gartner Group fa alguns mesos va revelar que per primer cop el Palm OS havia perdut el lideratge en nombre de màquines venudes equipades amb tal sistema operatiu en favor de les que empren Windows Mobile.
Les informacions filtrades a Internet indiquen que el proper model de smartphone (telèfon intel·ligent) de Palm (antiga Palm One), el Treo 670, funcionarà sota Windows Mobile.
De moment només són rumors no confirmats ni desmentiments oficialment, encara que recolzats per nombroses captures de pantalla del nou dispositiu. Si finalment es confirmés, podria ser un cop molt dur per a PalmSource, fabricant del sistema operatiu Palm OS. La confiança dels clients podria trontollar sota la lògica de que si ni la pròpia empresa confia en els seus productes -malgrat que Palm i PalmSource són companyies diferents, ambdues procedeixen d'una font comuna-, potser els de la competència siguin millors...
Tot i això, el moviment pot ser beneficiós per al fabricant de maquinari, ja que d'aquesta forma posaria el peu en un sector que fins ara no ha tocat (ens referim als dispositius equipats amb Windows Mobile).
Més informació:The Treo 670 is real and does run Windows Mobile - Engadget - www.engadget.com
http://www.engadget.com/entry/1234000840053340/HowardForums: Your Mobile Phone Community & Resource - CONFIRMED: Windows Mobile + Treo (Video Inside)
http://howardforums.com/showthread.php?t=695760
Microsoft allibera la primera beta de Vista - Longhorn
Canvi de nom (no sense polèmica) per a la versió que promet més novetats d'ençà de la introducció de Windows 95.
La companyia de Bill Gates ha presentat en societat la primera versió beta (terme amb el qual en el món de la informàtica es coneix a les versions de prova d'un programa) de Windows Vista, nou nom "públic" que pren Longhorn, el successor del Windows XP.
Windows Vista beta 1Els punts forts en què Microsoft ha volgut basar la seva propera generació de sistemes operatius són la seguretat (quelcom que preocupa i molt a Redmond ja que ha estat la font de les crítiques més dures contra la companyia), la facilitat d'instal·lació, de gestió i el rendiment.
A continuació, una descripció de les funcionalitats més destacades de Vista beta 1:
Seguretat - User Account Protection features: permet als administradors de sistemes crear comptes d'usuari amb els privilegis mínims necessaris per a què facin la seva feina.
- Windows Service Hardening: monitoritza els serveis crítics de Windows a la recerca d'activitat anormal que pugui revelar l'existència de malware en el sistema de fitxers, registre, i xarxa.
- Funcionalitat anti-malware, que permet eliminar el programari perniciós quan es realitza una actualització del sistema.
- Network Access Protection: impedeix que un ordinador es connecti a una xarxa local fins que compleixi amb els criteris de seguretat que estableix l'administrador de la xarxa. Bàsicament es refereix als ordinadors portàtils dels usuaris corporatius que no estan actualitzats i que s'han connectat en llocs públics com cibercafès, terminals d'aeroport, etc, on poden haver estat contagiats amb algun virus. D'aquesta forma s'impedeix que el patogen es pugui disseminar per la xarxa.
- Nou tallafocs, que no només bloqueja el tràfic entrant, si no que també pot bloquejar el sortint, impedint per tant que s'emprin determinats programes com per exemple els clients P2P.
Facilitat d'instal·lació:
- Format d'imatges de disc Windows Imaging (WIM): consisteix en un format semblant al del conegut programari Norton Ghost, que permet comprimir tota una completa instal·lació de Windows Vista en un sol fitxer-imatge per a posteriorment emprar aquest fitxer en altres instal·lacions.
- Windows Pre-installation Environment (PE), que permet preparar les instal·lacions abans d'encetar el procés d'instal·lació en si.
- The Application Compatibility Toolkit (ACT) per a solucionar tots els problemes de migració des de versions anteriors del sistema operatiu.
Facilitat de gestió:
- Inclusió de noves tecnologies que permeten minimitzar el nombre de vegades que és necessari reiniciar la màquina a l'instal·lar un nou programari o driver i eines d'autodiagnòstic i autocorrecció enfront d'errors que poden donar-se de forma comuna.
- Web Services for Management (WS-Management): facilitat que ens permet executar scripts de forma remota i realitzar altres tasques de manteniment. Les comunicacions poden encriptar-se i ser autenticades.
- Microsoft Management Console (MMC) 3.0. Es millora la interfície d'usuari d'aquesta eina al mateix temps que es permet llançar múltiples tasques en paral·lel, de forma que l'administrador del sistema pot continuar treballant encara que envii al sistema una tasca complexa.
Rendiment:
- S'ha reduït notablement el temps d'arrancada del sistema. A més, els processos d'arrancada acaben la seva execució en background mentre que l'usuari ja pot començar a treballar.
- A més de poder suspendre el sistema o hivernar-lo, s'introdueix un nou estat, Sleep, a mig camí entre ambdós que permet tornar a treballar més ràpidament que si hivernéssim el sistema però executant de forma segura operacions com canviar la bateria de l'ordinador portàtil.
Naturalment, i com en totes les noves versions de Windows, Microsoft ha cuidat especialment l'aspecte estètic del sistema, introduint novetats com les transparències en els marcs de les finestres. A banda d'aquests i altres retocs externs, les principals novetats es troben a l'interior del sistema, amb un nou subsistema gràfic anomenat Avalon, que permet optimitzar la representació gràfica en funció de la potència de la tarja gràfica i l'ordinador sobre la qual treballem.
Malgrat tot, aquesta beta 1 no inclou totes les novetats que presentarà la versió definitiva del sistema (per això és una beta), i s'esperen més canvis entre aquesta versió i la beta 2.
Com qualsevol altre sistema operatiu modern, Windows Vista també aporta novetats que milloraran la sincronització i el treball amb dispositius mòbils, àudio, vídeo i serveis d'Internet (inclou la beta 1 del navegador web Internet Explorer).
Canvi de nomFins ara, el successor del Windows XP rebia el nom en clau de Longhorn, però per a l'alliberament d'aquesta versió beta s'ha volgut donar-li un nou enfocament a l'assumpte rebatejant definitivament al sistema com a Vista, que podria al seu torn ser el nom comercial amb què sortís al mercat aquesta nova versió.
El nou nom podria ser també portat als tribunals* per una empresa d'informàtica que disposa de drets sobre la paraula Vista com a nom propi, i que a més té registrat el domini vista.com .
La data exacta per al llançament comercial de la versió definitiva de Windows Vista no ha estat feta pública encara, però s'especula amb el darrer trimestre del 2006.
Aquesta beta 1 de Windows Vista està basada en la compilació 5112 del codi font de Longhorn.
*
En el moment d'escriure aquestes línies, algunes fonts asseguraven que això ja era així, altres que no s'havia presentat encara la demanda però que s'estava estudiant.Més informació:Microsoft Windows Vista
http://www.microsoft.com/windowsvista/default.mspx
SuSE presentarà una nova distribució basada en la comunitat a l'estil Fedora
La companyia alemanya segueix així l'exemple de la nord-americana Red Hat, que fa ja temps va desvincular la seva distribució per a ordinadors desktop i d'usuari final del seu negoci, centrant-se en el sector dels servidors i cedint a la comunitat el desenvolupament de la versió desktop del seu Linux.
Segons informen diversos rotatius online, entre ells eWeek i ComputerWorld, SuSE -subsidiària de Novell- llançarà la setmana vinent i en el marc de la LinuxWorld de San Francisco (Califòrnia, Estats Units) una nova iniciativa batejada com a OpenSuSE, l'objectiu de la qual és crear una comunitat de desenvolupadors i usuaris al voltant de la distribució SuSE, que s'alliberaria en les seves versions per a usuari final i desktop de forma semblant a com Red Hat va fer en el passat amb el projecte Fedora.
No és difícil imaginar que SuSE ha pres aquesta decisió molt probablement en veure l'èxit aconseguit per Fedora -considerada una de les principals distribucions de Linux, heretant el paper que va tenir Red Hat anteriorment-. Els principals dominis opensuse (.com, .net i .org) ja han estat contractats per Novell, tot i que en ells encara no hi podem trobar cap plana activa.
D'aquesta forma, i a partir del moment en què aquesta iniciativa entri en vigor, el més probable és que sigui la comunitat i no els enginyers de SuSE-Novell els que desenvolupin la distribució que servirà després de base per a la construcció de les versions comercial i per a servidors de SuSE. La distribució base es distribuiria gratuïtament a través d'Internet, tal com fa el projecte Fedora. Cal tenir en compte que tot i que GNU/Linux és programari lliure, les últimes versions de SuSE no han estat disponibilitzades de forma gratuïta excepte en versions de Live CD, i que certes eines com l'instal·lador i gestor del sistema YAST (desenvolupat per la pròpia companyia) no són programari lliure.
Aquesta filosofia de treball ha demostrat ser molt efectiva. No només Red Hat l'ha adoptat, si no que companyies de la talla d'AOL o Sun Microsystems també han experimentat amb ella. En aquest darrer cas, Sun va començar per alliberar el codi de la suite ofimàtica StarOffice, donant lloc a OpenOffice. Al seu torn, StarOffice s'ha anat alimentant del codi de l'OpenOffice amb alguns afegits i el suport comercial de la companyia. Per la seva banda, AOL va alliberar el codi font del Netscape, donant lloc a la iniciativa Mozilla i aprofitant el codi font d'aquesta última per a les successives versions de Netscape.
La vinent LinuxWorld, on tindrà lloc l'anunci oficial d'aquesta iniciativa per part de Novell, es farà a San Francisco del 8 a l'11 d'agost.
Més informació:Novell to make SUSE Linux open-source - Computerworld
http://www.computerworld.com/softwaretopics/os/story/0,10801,103660,00.htmlSources: Novell Plans to Open SuSE Linux Pro to Community
http://www.eweek.com/article2/0,1895,1843097,00.aspLinuxWorld : LinuxWorld Conference & Expo
http://www.linuxworldexpo.com/live/12/
Mac OS X sobre Intel: el primer sistema operatiu "Palladium"?
Segons publiquen alguns websites, diverses persones han pogut constatar que el kit de desenvolupament entregat per Apple amb les seves màquines de prova sota arquitectura Intel disposa d'un kernel que inclou una implementació de Palladium, un sistema DRM molt conegut.
Ràpidament s'han disparat les alertes a la Xarxa de xarxes; segons s'informa en diverses planes web, el subsistema d'execució d'aplicacions multiplataforma inclòs en el kernel del Mac OS X en la seva versió per a plataformes Intel de 64 bits i conegut com a Rosetta, empra un sistema de gestió de drets digitals (DRM) basat en les especificacions del TCPA (Trusted Computing Platform Alliance, ara conegut com a TCG, Trusted Computing Group), una organització formada per companyies com Sony, IBM, HP, AMD, Intel i Microsoft.
El sistema DRM implementat, i que forma part de la idea del Trusted Computing -terme que podríem traduir literalment com a Computació Confiable-, consisteix en una sèrie de barreres que impedeixen l'execució de codi (o sigui, programes) que no sigui signat digitalment per la companyia fabricant del sistema operatiu.
El primer sistema "Trusted"Fins ara, i almenys que jo sàpiga, només Microsoft ha fet pública la seva intenció de llançar una plataforma "trusted computing" basant-se en el seu sistema operatiu. De fet, la companyia presidida per Bill Gates ha estat una de les grans impulsores del projecte Palladium (i per cert, li ha donat aquest nom canviant-lo després a NGSCB, Next-Generation Secure Computing Base), però encara no l'ha materialitzat en cap dels seus sistemes, per la qual cosa l'aposta d'Apple -en el cas que segueixi endavant- farà que la companyia presidida per Steve Jobs sigui la primera a incorporar una tecnologia "trusted" a un sistema operatiu comercialitzat.
ImplicacionsUn sistema Trusted Computing necessita que la companyia fabricant del sistema operatiu estengui certificats digitals per a l'execució de programes. Les companyies de programari comercial, que cobren una quantitat per l'ús dels seus programes, poden permetre's la compra de tal certificat però... i els projectes de programari lliure? regalarà Apple aquests certificats? i si ho fa amb quin criteri? podran accedir a ells tots els programadors? i llavors per a què el sistema DRM? o bé es donaran només a determinats projectes com ara Firefox, OpenOffice,...? Aquestes són algunes preguntes que ens podem fer davant la iniciativa d'Apple.
És clar que, de moment i per a tranquil·litzar-nos, el Mac OS X sobre Intel és només un producte beta, al qual li falta un any per a madurar. La inclusió del sistema DRM podria ser deguda només a què durant aquesta fase beta o almenys en les seves primeres fases, només s'executin una sèrie de programes determinats, o bé de cara al futur per a controlar que no es reprodueixin MP3 piratejats o altres mitjans digitals violant els drets de copyright.
En qualsevol cas, la notícia és preocupant per a alguns.
Més informació:Slashdot | Mac OS X Intel Kernel Uses DRM
http://apple.slashdot.org/article.pl?sid=05/08/01/0421248&tid=179&tid=118&tid=3The Official Wiki of OS X on x86
http://www.osx86.classicbeta.com/wiki/index.php/Main_Page
La fundació Mozilla llança subsidiària amb ànim de lucre
La nova companyia, batejada com a Mozilla Corporation, s'encarregarà del desenvolupament dels productes Mozilla, la seva distribució i el màrqueting associat, buscant el lucre econòmic. D'aquesta manera, la fundació Mozilla vol promocionar de forma més efectiva els seus desenvolupaments.
Aquest passat dimecres dia 3 d'agost la fundació Mozilla va anunciar la creació de la corporació Mozilla, una empresa amb ànim de lucre, fet aquest darrer que la distingeix de la fundació del mateix nom -i que continuarà existint com a "mare" i referència de la corporació Mozilla- i que actua sense ànim de lucre. La comesa d'aquesta nova entitat serà la de mantenir actiu el desenvolupament dels diferents productes Mozilla (Firefox, Thunderbird, Camino,...), promocionar-los per tal de mantenir i augmentar el seu èxit i penetració en el mercat, i encarregar-se de tot el màrqueting associat amb les actuals i futures versions dels diferents productes.
El més probable és que la Fundació Mozilla es centri en el desenvolupament de codi font i en el debat intel·lectual sobre noves funcionalitats, nous productes, o noves línies de desenvolupament, mentre que la Corporació Mozilla recollirà els fruits d'aquesta, els "empaquetarà" en productes concrets com ara Firefox, i els distribuirà.
La nova Corporació Mozilla tindrà els seus quarters generals a Mountain View (Califòrnia) a la mateixa adreça que la Fundació Mozilla, i estarà composta inicialment per la modesta xifra de 36 treballadors. Tot i que serà una entitat comercial, no serà la típica empresa del Silicon Valley, ja que no oferirà stock options als seus treballadors entre altres avantatges d'aquesta amena.
La comunitat de desenvolupadors independents i externs al projecte però que col·laboren amb ell podran continuar fent-ho de la mateixa manera que fins ara.
Més informació:Mozilla Foundation Reorganization
http://www.mozilla.org/reorganization/
Apple revoluciona els ratolins
La companyia de Cupertino presenta el Mighty Mouse; no té botons i disposa d'un punt tàctil que li permet fer scroll vertical o horitzontal.
A primer cop d'ull el nou ratolí d'Apple es diferencia poc de la resta de "rosegadors" informàtics, amb l'excepció que en comptes de roda de scroll, disposa d'un punt semblant als trackpoints dels ordinadors portàtils IBM o Toshiba. Però, si ens hi fixem bé, veurem que tampoc disposa del botó que identifica als ratolins típics d'Apple o dels dos o tres botons habituals en el món PC.
A l'interior del Mighty Mouse (literalment "Ratolí Poderós") hi trobem una nova tecnologia sensible al tacte que permet programar el dispositiu com si tingués quatre botons. Amb aquesta tecnologia el ratolí pot saber si apretem a la seva banda dreta o esquerra.
Però la principal novetat del nou perifèric d'Apple resideix en la seva roda de scroll, substituïda per l'anteriorment esmentat punt tàctil. Amb ell, no només ens podem desplaçar en la dimensió vertical d'un document, si no que també podem fer-ho en l'horitzontal, aconseguint arribar a un desplaçament de 360 graus.
Als dos costats del ratolí s'hi inclouen altres dos botons pensats per a se ser manejats amb els dits polze i índex, donant lloc als quatre botons abans esmentats.
Mighty Mouse és compatible amb Mac OS X (com més recent sigui la versió, més funcions podrà fer) i Windows 2000 o XP. El seu preu de venda al públic és de 49 Dòlars.
Més informació:Apple - Mighty Mouse
http://www.apple.com/mightymouse/
Avancem com serà Gnome 2.12
Retocs petits però importants en la funcionalitat i aspecte de l'entorn gràfic són les novetats que ens aportarà la nova versió de Gnome, un entorn que cada dia conquereix noves plataformes, sistemes operatius i els escriptoris de més usuaris.
Després de sis mesos de desenvolupament, es troba gairebé acabada per al seu alliberament al públic en general una nova versió de Gnome, una de les plataformes de desenvolupament i entorns d'escriptori per a Unix líders en el mercat.
Gnome és l'entorn lliure per excel·lència, construït exclusivament sobre programari considerat lliure per la Free Software Foundation i agafat com a entorn gràfic oficial pel projecte GNU. Es troba disponible sota llicència LGPL. A més, Gnome no només és l'entorn gràfic d'usuari (GUI), si no que també consisteix en una sèrie de llibreries (GTK+, GIMP Toolkit) que permeten la creació de programes amb un aspecte i funcionalitats comunes.
Gnome s'ha fet un lloc als ordinadors de molts usuaris de GNU/Linux i altres sistemes operatius hereus de Unix per dret propi, facilitant un entorn de treball segur, estable, i amb les possibilitats que se li poden demanar a qualsevol escriptori modern. És, per exemple, l'escriptori per defecte per a distribucions com Ubuntu.
De moment, algunes de les funcionalitats més destacades que ens oferirà la futura versió 2.12 de Gnome són:
- Inclusió a l'entorn d'una capa d'abstracció de maquinari, en anglès HAL (Hardware Abstraction Layer), del projecte Utopia. Permetrà que Gnome tracti de forma diferent els diversos tipus de mitjans d'emmagatzemament i dispositius de maquinari que es connectin a l'ordinador.
- Nou tema per defecte: Clearlooks.
- Nova versió de les llibreries GTK+, la 2.8, actualment en la seva fase final de proves. Afegirà funcionalitats com ara canals alfa per tal de crear transparències a les finestres o un sistema de "preview" per als continguts sobre els quals fem "drag&drop" (literalment "arrossegar i deixar anar").
- Un nou gestor del "clipboard" que permetrà que els continguts copiats o retallats d'una aplicació persisteixin a la memòria del sistema després de què l'usuari hagi tancat el programa, permetent el seu pegat a posteriori. Aquest nou element es basa en el clipboard de l'entorn Freedesktop.org .
- El navegador de fitxers Nautilus incorpora una opció de visualització d'arxius que divideix la finestra en tres seccions (arbre de directoris, fitxers i vista prèvia del fitxer) popularitzada per l'entorn gràfic del Mac OS X. A més, Nautilus incorpora moltes altres petites millores.
- Inclourà una nova eina de sistema que permetrà a l'usuari definir quins processos i serveis vol iniciar quan s'arrenca el sistema.
- Millores en el panell i els applets.
- GStreamer suporta els menús dels DVD's, a més d'altres funcionalitats d'aquests discos.
- L'eina de cerca d'arxius inclou ara previsualitzacions dels fitxers trobats, facilitant la feina a l'usuari.
- Inclusió d'Evince, una eina que permet llegir múltiples formats de document com per exemple PDF o PS.
De moment s'ha alliberat una versió beta de Gnome 2.12, numerada com a 2.11.90. La data prevista per a l'alliberament de la versió definitiva de Gnome 2.12 és el proper 7 de setembre.
Més informació:A Prerelease Tour of GNOME 2.12
http://www.gnome.org/~davyd/gnome-2-12/
