Per a quan gestió de pestanyes des de les planes web?
La característica de navegació en pestanyes s'hauria d'incorporar a tots els browsers, i el W3C hauria de plantejar-se incloure en una futura revisió de l'estàndard HTML la possibilitat d'obrir noves pestanyes amb continguts des d'una plana web. Oi que ja es pot fer el mateix però amb una altra finestra? doncs això, però amb frames. Oi que seria pràctic?
Aplicacions portables derivades de Mozilla: les nostres configuracions personals a qualsevol ordinador
El projecte de la comunitat Mozdev permet portar a tot arreu no només el navegador web, si no també el client de correu electrònic, calendari i redactor de planes web, a més de les extensions que vulguem i les nostres configuracions personalitzades.
Molts han dit que el futur de les aplicacions informàtiques és que puguin ser executades des d'Internet o bé des de dispositius portables com per exemple les populars claus USB. D'aquesta forma, podrem fruir dels nostres programes preferits encara que aquests no es trobin instal·lats en la màquina en la que estiguem treballant.
El projecte Mozdev, una comunitat de desenvolupadors de programari l'objectiu de la qual és proporcionar les eines i el suport necessari per a convertir el Mozilla en una plataforma de desenvolupament viable, posa a l'abast de tots els usuaris una versió dels principals projectes de la fundació Mozilla per a la plataforma Windows, però manipulades per a què puguin executar-se sense cap mena de problemes des d'un dispositiu extern com una clau USB, un reproductor MP3 o fins i tot un CD regravable formatat amb algun dels paquets de programari que permeten la creació i l'esborrat d'arxius directament en tal mitjà.
Aquest programari és responsabilitat de John Haller, el qual l'ha desenvolupat i el distribueix a través de la seua plana web personal.
Portable FirefoxLa versió portable del navegador web lliure ens permet emportar-nos els nostres preferits a qualsevol lloc, a més de poder instal·lar extensions que posteriorment podrem fruir en qualsevol màquina.
La descàrrega està disponible per a Windows i en anglès, encara que es pot traduir a altres idiomes d'una forma "artesanal".
Com a principal problema per a aquest programari, destacar que no s'ha pogut incloure una màquina virtual Java, que ha d'estar instal·lada a l'ordinador des del qual executem el PortableFirefox.
Portable ThunderbirdLa versió portable del client de correu electrònic del projecte Mozilla també està disponible només en anglès, malgrat que es pot arribar a traduir a qualsevol dels idiomes suportats per la fundació Mozilla.
Com a únic problema destacable, esmentarem la impossibilitat de treballar amb l'extensió Enigmail que permet l'encriptació i la signatura digital dels missatges enviats.
Portable NVUEl compositor de planes web del projecte Mozilla, al complet i executant-se des d'una clau USB.
Portable SunbirdVersió portable del programari de calendari avançat del projecte Mozilla.
Portable OpenOfficeMalgrat que no sigui una aplicació del projecte Mozilla, també disposa d'una versió Portable. Podem optar per emprar la versió 1.1.4 o 2.0 Beta.
Com a únic problema seriós, no podrem usar les extensions basades en Java, perquè el plug-in d'aquest llenguatge s'ha de trobar instal·lat de forma nativa en la màquina en què treballem.
Més informació:Mozilla Stuff :: JohnHaller.com
http://johnhaller.com/jh/mozilla/
Ahir marxa a Passarel·la...
Ahir dissabte vaig inaugurar la temporada juerguista estiu-2005 a la festa del meu bon amic Jordi Ponce que es va celebrar a Empuriabrava. Posteriorment, ens vam passar per la discoteca Passarel·la, a gaudir de l'ambient. Música i... (ineludible en qualsevol bon local nocturn) dones de bon veure, el que em porta a una reflexió: perquè punyetes és tan difícil acostar-se a una dona avui en dia a presentar-se-li i convidar-la a alguna cosa (tret que siguis un veritable guaperes, i aquest no és el meu cas) sense tenir certa por de que t'engegui o et ridiculitzi?
Els homes comencem a ser el sexe feble...
Neix Netscape 8.0
El ressorgiment d'aquest històric nom dins del sector dels navegadors web porta com a principal interès la possibilitat d'emprar els motors de renderització Gecko (Mozilla) i de l'Internet Explorer.
Una mica d'històriaNetscape és un dels noms propis amb més història dins del món d'Internet. El navegador que va donar nom a la companyia homònima, més tard adquirida per AOL, va néixer com a evolució de Mosaic, el primer navegador per a la web. En els seus bons temps va arribar a tenir més del 90% del mercat dels navegadors, és clar que pràcticament sense competència... fins que va aparèixer Microsoft.
Si bé la companyia de Redmond no confiava en el futur d'Internet quan aquesta va iniciar la seva gran expansió per tot el món a principis de la dècada dels 90 -va arribar fins i tot a crear la seva pròpia xarxa alternativa anomenada Microsoft Network, presentada al mateix temps que el Windows 95-, aviat es veié obligada a reconèixer el seu error, canviant llavors radicalment de política cap a la xarxa de xarxes. Fou llavors quan el seu navegador web, Internet Explorer, va ser introduït en el Windows, no sense polèmiques i judicis per pràctiques monopolístiques. Durant totes aquestes anades i vingudes, Netscape va perdre vertiginosament quota de mercat, aconseguint Microsoft invertir la situació anterior i situar-se amb més del 90% del mercat dels navegadors web.
El 1998, i veient la guerra dels navegadors totalment perduda, Netscape alliberava el codi font de la seva suite d'Internet sota el paraigua de la fundació Mozilla i, en l'últim acte d'una mort anunciada, era adquirida per AOL, la qual al seu torn semblava que matava definitivament el projecte en el 2003.
Renaixent de les pròpies cendresL'actual versió de Netscape, la 8.0 està basada en el codi font de Firefox, el qual al seu torn és hereu directe d'aquells primers navegadors Netscape -una mena de roda de la vida en la línia de les filosofies que prediquen la reencarnació-. Concretament, ens trobem amb un navegador basat en la versió 1.0.3 de Firefox.
Canvis estèticsLa primera cosa que salta a la vista en el nou Netscape després de la seva instal·lació és el rentat de cara al qual ha estat sotmès.
La seva interfície gràfica contínua essent configurable a través de skins, podent triar des de la seva instal·lació dues possibilitats: una aparença més "Windows" i una altra més "futurista" en tons blaus amb detalls taronja.
A cavall entre dos monsTot i la gran difusió del Firefox i l'ús d'altres navegadors com Opera o Safari (aquest darrer present només en la plataforma Mac OS X), i el coneixement que els tècnics tenen de l'existència d'altres entorns diferents de Windows, encara a hores d'ara la gran majoria d'usuaris d'altres browsers continuen patint les planes "preparades per a Internet Explorer", les funcionalitats de les quals molts cops no són accessibles si no s'empra el programa de Microsoft. Aquesta és la causa que moltes persones no migrin de navegador, i que molts informàtics recomanin no allunyar-se del programari que ens arriba des de Redmond. D'ençà del seu naixement en versió beta, Netscape 8 vol aprofitar aquest factor de voluntat migratòria però sense perdre gens de funcionalitat, incloent la possibilitat de renderitzar les planes vistes amb el motor Gecko (desenvolupat per la fundació Mozilla per a la seva suite homònima i el navegador Firefox entre d'altres) o amb el mateix motor que equipa a l'Internet Explorer, podent canviar aquesta preferència de forma individualitzada per a cada plana i d'una forma molt simple.
Si volem canviar el motor de renderització només haurem de clicar amb el botó dret del ratolí sobre la plana que estiguem veient i, del menú contextual que haurem obtingut prèviament, punxar sobre l'opció "Display like Internet Explorer". Curiosament, l'opció inversa és "Display like Firefox".
Altres funcionalitats:
- Navegació en pestanyes.
- Seguretat avançada (de fet, s'anuncia com el navegador amb més opcions de seguretat del mercat). Inclou la possibilitat de crear una llista de llocs web confiables.
- Multibars: funció que permet definir fins a deu barres d'eines personalitzades i amagar-les en un sol botó.
- Passcard: possibilitat de desar la informació que habitualment entrem més en formularis web, i fer que el navegador l'escrigui automàticament per nosaltres. Aquesta informació es pot guardar amb un alt nivell de seguretat i és portable entre ordinadors.
- Live Content: a mig camí entre els feeds RSS i el Dashboard d'Apple, ens permet tenir informació que s'actualitza automàticament en una petita finestra en el nostre navegador.
Netscape 8.0 es pot descarregar gratuïtament des del portal de la companyia subsidiària d'AOL, estant disponible només per a Windows (imaginem que per necessitar el motor de renderització de l'Internet Explorer, encara que s'hagués pogut oferir sense aquesta funcionalitat per a altres plataformes). La descàrrega ocupa poc més de 13 megabytes.
Més informació:Netscape Browser
http://browser.netscape.com/ns8/
MSN Desktop Search finalitza la fase beta
La barra MSN Search Toolbar amb tecnologia Windows Desktop Search ja està disponible en versió definitiva per al gran públic, i preparada per a realitzar la competència a l'eina equivalent de Google.
No hi ha cap mena de dubte que un dels cavalls de batalla de present i de futur en el camp de la informàtica és la indexació i cerca ràpida de documents a través del disc dur local. La recent nova versió del sistema operatiu Mac OS X 10.4 d'Apple incorpora per a això un motor d'indexació i cerca integrat en el propi sistema i accessible a través d'una utilitat anomenada Spotlight, una eina summament potent i ràpida gràcies al fet que indexa de forma automàtica i transparent qualsevol fitxer que es crea o es modifica.
Per a Windows XP, en no comptar amb un motor optimitzat integrat en el propi sistema operatiu, hem d'acudir a utilitats externes. És el cas de Google Desktop Search, la famosa utilitat de la prestigiosa companyia Google, que ens permet indexar el contingut del nostre disc dur per a posteriorment realitzar-hi cerques com si empréssim la seva eina homònima per a la web. Tal programari s'ha convertit en tota una referència dins d'aquest sector.
Microsoft no es vol quedar al marge d'aquest mercat amb tant de potencial (i encara sense explotar de forma massiva), i a la eina incorporada per defecte en el seu sistema operatiu Windows (que per cert sembla que s'està quedant desfasada per moments), li afegeix una altra eina de classificació i cerca avançada que fins a la data es trobava en fase beta i que distribueix per mitjà de la seva divisió de serveis online: MSN Search Toolbar with Windows Desktop Search.
Aquesta utilitat consisteix en un conjunt de tres barres d'eines addicionals per al navegador web Internet Explorer, el gestor de correu electrònic Outlook i el propi escriptori del Windows XP, i que afegeixen les següents funcionalitats especials a aquests programes:
- Cerca avançada. Per mitjà del component Windows Desktop Search, i emprant una o diverses paraules clau, podem buscar qualsevol document o arxiu en el nostre disc dur. A més, aquesta utilitat permet indexar el contingut del disc dur d'una forma ràpida i transparent per a l'usuari.
- Possibilitat de guardar de forma segura la informació que més habitualment entrem en formularis via web, així com noms d'usuari i claus d'accés a serveis web (Hotmail per exemple).
- Bloquejador de finestres emergents o pop-ups.
- Ressaltat per mitjà de colors dels termes de cerca a les planes de resultats (una funcionalitat amb la què Google compta des de ja fa temps).
Més informació:Find Documents and E-mail fast using MSN Search Toolbar with Windows Desktop Search
http://desktop.msn.com/
21/5/2005 sopar de celebració del 31è aniversari de l'amic Jordi Aznar. Aquí un servidor amb l'homenatjat en plena festa. Jordi tio, ets collonut ;-) !
Perquè no?
Apple ha tret una eina d'indexació i cerca local molt potent per al seu Mac OS X 10.4 -anomenada Spotlight-, que supera en prestacions (i de bon tros) a qualsevol cosa que se li assembli per a Windows, Linux o BSD. Evidetment, li dona tres patades al Google Desktop Search (he provat aquest últim i he vist l'Spotlight treballant en directe, i no hi ha punt de comparació pel que fa a velocitat).
No és que hi entengui molt en temes de cercadors a Internet, però crec que si Apple s'ho currés una mica, podria construir una eina de cerca capaç de fer-li la competència a Google en qüestió de velocitat. Em refereixo naturalment -i pel meu desconeixement de la mecànica concreta d'aquestes utilitats- al motor de cerca dins de la base de dades de planes i websites indexats.
Punt i apart és el tema de com s'omple la base de dades, els robots de cerca a la web i els mecanismes d'interpretació dels queries, però crec sincerament que és l'únic que li manca a Apple, i d'inventiva a Cupertino no els en falta pas, no crec que els fos impossible desenvolupar els "trossos" que els falten per aconseguir disposar d'un complet cercador a la web.
Tot i el que he explicat, també entenc que ambdos mons tenen diferències: Google ha produït en una eina que s'instal·la a posteriori i indexa el contingut del disc, també a posteriori, mentre que Apple treballa amb un sistema ja instal·lat (o actualitzat, és igual) amb arxius amb més metadades que el que ens trobem habitualment en Windows.
Malgrat aquesta darrera diferència, em continuo mostrant sorprès per la velocitat a la que arriba l'engine de cerca d'Apple, i crec sincerament que pot ser una bona base per a un futur cercador web. I si m'equivoco, que algú m'ho digui si us plau!!!
Per a quan senyor Jobs?
Microsoft podria llançar un servei antivirus de subscripció cap a finals d'any
Inclourà funcionalitats d'antivirus, antispyware, tallafocs i serà un servei de pagament per subscripció.
Quan es va anunciar l'adquisició de la companyia romanesa Gecad en el 2003 per part de Microsoft, es va especular amb la possibilitat de que la companyia de Redmond tornés a oferir un antivirus entre el seu catàleg de productes, ja que havia abandonat aquesta línia de desenvolupament feia anys. Però tot i això, rumors sobre possibles nous judicis per pràctiques monopolístiques si entrava en el sector dels antivirus (on ja hi ha companyies establertes com Symantec o Panda Software) van surar sempre paral·lelament a les discussions sobre com podria arribar a ser tal producte.
Malgrat tot, en la recent conferència que Steve Ballmer va donar a Barcelona i en la qual vaig estar present, al ser preguntat sobre si la companyia que presideix llançaria algun tipus de producte antivirus, Ballmer va indicar que aquesta mena de tecnologia podria formar part d'un altre tipus de producte (com el programari antispyware de Microsoft actualment en fase beta), o bé presentar-se com a producte en si. El que veiem ara sembla la materialització d'aquelles declaracions.
Windows OneCare Live serà el futur producte de seguretat de la companyia de Redmond, i no només inclourà antivirus: antispyware, tallafocs (firewall) i programari de còpies de seguretat seran altres de les funcionalitats d'aquest producte que es dirigirà a usuaris finals i consistirà en un servei de subscripció. Des de Redmond, i en paraules ja pronunciades per Bill Gates en més d'una ocasió, es veu el futur de les aplicacions comercials com a un lloguer dels recursos informàtics a través d'Internet, per la qual cosa és lògic que Microsoft comenci a actuar i a oferir els seus nous productes sota aquesta mateixa filosofia. A més, uns dels principals avantatges dels serveis de subscripció -si no la principal- és que l'usuari no s'ha de molestar per estar sempre al dia actualitzant amb noves versions, si no que el servei s'actualitza de forma automàtica.
OneCare serà molt fàcil de manejar, proporcionant a l'usuari un indicador per mitjà de colors (verd, groc i vermell) de l'estat de la seguretat del seu ordinador. El mercat corporatiu es deixarà de banda momentàniament per tornar a ell més tard amb un altre producte concret, segons han informat responsables de Microsoft a la prestigiosa publicació PCWorld.
De moment, OneCare Live serà provat a nivell de betatesting intern, essent distribuït als treballadors de la companyia i més endavant dins d'aquest mateix any s'alliberarà una versió beta pública als usuaris nord-americans. No s'ha dit res oficialment dels usuaris de fora dels Estats Units. La seva comercialització definitiva es realitzarà probablement en algun moment del 2006.
L'eina antispyware de Microsoft que tan bones crítiques ha recollit i que actualment també es pot descarregar gratuïtament des d'Internet en fase beta, caduca aquest mateix estiu, pel que és possible i fins i tot probable que veiem la seva desaparició com a eina "stand-alone" i que passi a integrar-se en el conjunt OneCare juntament amb la resta d'eines disponibles.
Per la seva banda, el nou tallafocs del servei de subscripció no només revisarà el tràfic entrant a la màquina, com totes les versions del firewall de Microsoft, si no que també examinarà el tràfic sortint.
Ara també queda esperar la reacció dels altres fabricants de productes de seguretat, com McAfee o Symantec, que sense cap mena dubte veuran la seva posició al mercat amenaçada per la irrupció del gegant de Redmond en el seu terreny.
Més informació:Windows OneCare Live: Coming Soon to Beta
http://www.microsoft.com/windows/onecare/default.mspxPCWorld.com - Microsoft Readies Its Antivirus App
http://www.pcworld.com/news/article/0,aid,120835,00.asp
Google vol accelerar la navegació per la web
Els servidors de la companyia actuaran com a una gegantina caché per als usuaris gràcies a un programa per a Windows que també farà ús d'altres tècniques per tal accelerar la navegació de l'internauta.
Dels ja famosos laboratoris d'investigació i desenvolupament de Google en torna a sortir una altra eina que pretén fer-nos la vida més fàcil a Internet. Aquest cop es tracta d'accelerar la navegació a través de la web.
Web Accelerator és un complement per a l'Internet Explorer de Microsoft o Firefox funcionant només sobre el sistema operatiu Windows -igual que altres utilitats de Google com la Google Toolbar- i que accelera la navegació per web emprant per a això diverses tècniques. Una d'aquestes és, per exemple, guardar les planes que l'usuari consulta amb assiduïtat en els servidors centrals de Google, de forma que es crei una memòria cau (caché) intermèdia en la qual periòdicament s'hi emmagatzemen els canvis que es fan a les planes web. Certes planes també poden ser desades completament en el disc dur local. La compressió de dades i l'aprofitament dels temps morts en què l'usuari no descarrega res per a consultar si hi ha actualitzacions de planes, són altres de les tècniques emprades per aquesta eina.
La nova utilitat de Google està dissenyada i optimitzada per al seu ús amb connexions de gran ample de banda, com ADSL o cable. Els usuaris de connexions per mòdem també poden emprar aquest programari, però probablement no arribaran ni a notar els seus efectes.
Per motius de seguretat, el contingut de les planes xifrades per mitjà d'HTTPS no és accelerat, doncs no es guarda en cap caché ni en els servidors de la companyia. La descàrrega de grans fitxers, com els proporcionats pels serveis P2P, tampoc és accelerada, ni les descàrregues de pel·lícules o música en streaming.
Un element que ha provocat certa polèmica entre la comunitat internauta és el de la privacitat. Totes les planes que l'usuari visualitzi al seu ordinador passaran a través dels servidors de Google. Tot i això, l'empresa ha assegurat que no emprarà aquesta informació per a cap finalitat.
Més informació:Google Web Accelerator Download
http://webaccelerator.google.com/
Sun anuncia un nou retard en dues funcionalitats clau de Solaris 10
El nou sistema de fitxers ZFS i l'entorn d'execució d'aplicacions Linux anomenat Janus només veuran la llum en versió definitiva a principis del 2006.
Quan es va llançar la nova versió del sistema operatiu Unix de Sun Microsystems, Solaris 10, a principis d'enguany, no incloïa dues de les funcionalitats més anunciades i pregonades: el nou sistema de fitxers ZFS amb adreçament de 128 bits, i l'entorn Janus, que permet l'execució de binaris Linux sota Solaris sense pèrdua de rendiment.
Sun ja ha anunciat que ambdues funcionalitats estaran disponibles per al públic a principis del 2006, encara que els més impacients podran veure versions prèvies a finals d'enguany. La multinacional nord-americana tenia previst llançar ambdues funcionalitats entre el primer terç d'enguany i l'estiu.
S'especula que Sun podria haver comptat amb aquest retard des del principi, però que raons de mercat davant de la gran empenta que està experimentant Linux, l'haurien portat a la decisió d'anunciar aquestes funcionalitats tot i conèixer que el seu llançament es realitzaria amb retard.
Més informació:Major Solaris features slip to 2006 | CNET News.com
http://news.com.com/Major+Solaris+features+slip+to+2006/2100-1016_3-5705288.html
Dell no recolzarà a Linux en el sector dels desktop
Malgrat que Michael Dell va invertir gairebé 100 milions de dòlars en Red Hat, veu a Linux estancat en el mercat dels servidors.
Recentment s'ha sabut que el fundador i president del consell d'administració de Dell, una de les companyies líders en vendes d'ordinadors personals, havia invertit gairebé 100 milions de dòlars en Red Hat a través d'una financera privada. Des d'alguns sectors s'ha interpretat aquest acte com a un futur suport de Dell al món de Linux, un suport que fins a la data ha brillat per la seva absència. No obstant, els que especulaven en aquest sentit sembla que no van comptar amb un factor: Red Hat és una companyia bolcada en el sector servidors un cop "liquidada" la seva distribució per a màquines desktop i posada en mans del projecte Fedora. El mateix Michael Dell s'ha encarregat recentment de refrescar la memòria sobre això als partidaris de Linux, afirmant que al seu parer, el sistema operatiu del pingüí "
va començar en els servidors i es quedarà en els servidors".
Dell va fer referència a la dificultat que suposaria per a la seva companyia testejar totes les seves línies de producte i variants per a què funcionessin a la perfecció sota Linux, i es va mostrar convençut que el fenomen Linux en el terreny dels desktop és una moda passatgera. "
Dell recomana Microsoft Windows XP" va afirmar.
Però si bé no veurem les línies de sobretaula de la companyia informàtica de Texas operar amb Linux, sí que és més probable que aquesta circumstància es doni en els seus servidors.
Fins a la data, Dell ha estat una de les grans companyies de venda de PC's més implicades amb Windows.
Això és la meva habitació un dia de feina abans d'obrir la botiga...
Notes Towards a Literacy for the Digital Age
En Milverton Wallace, director de l'organització NetMedia (que otorga uns premis que es van lliurar a Barcelona fa uns dos anys) ha publicat un article sobre l'evolució que la literatura ha pres amb les noves tecnologies. El podeu llegir a
Notes Towards a Literacy for the Digital AgeCom que amb en Milverton ens coneixem, li he proposat de traduïr-lo al català i al castellà, i ell m'ha proposat d'abordar la feina al mateix estil que el codi obert. M'haig de plantejar com ho faré, però crec que no és pas una mala ideia. Potser que agafi un espai al Sourceforge :-D
Bé, seriosament: es tracta de posar-lo en algun lloc públic i accessible i treballar conjuntament amb qui s'ofereixi voluntari per a la seva traducció.
Val la pena que el llegiu. Ara, a mi m'ha costat... és allò de "domines l'anglès?" "home, si és baixet i es deixa..." :-D
Sistemes operatius alternatius
Ahir em vaig descarregar el Plan9, un sistema poc conegut i encara menys usat. En vull fer alguns experiments que ja us explicaré ;-)
També -encara que aquest és menys "alternatiu" doncs és més conegut- em vaig baixar el PC-BSD. No tinc temps per fotre'm amb FreeBSD, per tant hauré de tirar d'aquest BSD simplificat...
Mes ideies sobre la Install Party a Girona
Hi he anat reflexionant, i més que muntar una pura i dura install party, potser millor seria que la install tingués cabuda en un concepte més ampli de jornada, amb actes organitzats per a informàtics i actes per a empresaris. Per a informàtics: enfocar-ho sobretot a tècnics i a estudiants, i parlar de temes concrets (ex: servidor de terminals sota Linux). Per a empresaris: quins beneficis de tota mena poden obtenir del programari lliure i què els suposa.
Encara n'haig de parlar d'això amb el GiLUG, però crec que més o menys és la ideia que ja se n'havien fet.
Resposta a les declaracions de Steve Ballmer a Barcelona
El passat dimecres dia 27 d'abril, Steve Ballmer va ser a Barcelona per a fer una conferència sobre innovació, un concepte que va titllar d'heteri (si en certa manera, però penso que és prou clar per a que tothom entengui que innovació vol dir inventar o crear -o descobrir- quelcom nou).
A banda de la innovació, Ballmer va fer altres declaracions que m'agradaria refutar:
- "
El programari lliure no genera llocs de treball"
Doncs no hi estic d'acord. El programari lliure crea llocs de treball directes i indirectes. Fins fa poc, jo tampoc li veia el com creava llocs de treball directes. Indirectes si: si una empresa ven solucions adaptades als seus clients basant-se en soft lliure, és ben cert que hi ha d'haver un treball per part d'un programador, naturalment remunerat. S'ha creat un lloc de treball. Multipliquem-lo per totes les empreses que fan el mateix.
Un altre exemple: el senyor X crea la seva pròpia empresa d'informàtica, a travès de la qual ven ordinadors de baix cost. Hi posarà un Windows+Office que de seguida s'en va als 400 €? o un Linux+OpenOffice que sortiran al client a un cost zero? naturalment, aquest senyor podrà muntar una empresa amb un factor que el diferenciarà de la resta, mentre que de l'altra forma potser si que es muntaria també, però sense factor diferenciatiu. I a mi que em perdonin, però això és un punt per al soft lliure en el que es refereix a creació de llocs de treball.
- El programari de Microsoft té menys errades que el soft lliure, concretament que Linux i Firefox.
Bé, sobre això hi ha estudis i estudis, i no entraré en matèria Windows-Linux perquè em sembla una mica estúpid sabent que avui en dia no hi ha un estudi objetiu 100% fiable... ja que ni s'han posat unes bases (o no es segueixen) per mesurar el criteri seguretat. El que si sé és que jo a la màquina Linux que tinc, no hi tinc antivirus, ni falta que em fa, mentre que al Windows, si no n'hi tingués... bé, ni m'ho vull imaginar.
Pel que fa al Firefox... com es pot comparar un programari com l'Internet Explorer 6, que fa anys que rionda pel món, amb les seves innumerables fallades (que les té, i Ballmer ho admet) amb un programari que amb prou feines té un mes de vida en la seva versió 1.0 (amb les anteriors, la gent ja era advertida al que s'arriscava) i que a sobre només se li ha descobert una sola errada greu, almenys que jo en tingui noticia??? la comparació no és odiosa, és simplement impossible.
Ara, el que s'hauria de fer, és comptar les errades que se li descobreixen al Firefox en un periode de temps X i comparar-les amb el nombre d'errades descobertes en l'IE 6 en el mateix periode després del seu llançament. Això si que seria una prova objectiva, i la resta són històries!
- El cicle de correcció d'errades és menor en Windows que en Linux
Aquí si que haig de dir: Ballmer, em presentes al teu camell. Perquè el que et fots és de qualitat nano...
No, seriosament. No es pot dir que corretgir-ho al cap de dues setmanes perquè toca el segon dimarts de cada mes sigui més ràpid i efectiu que corretgir-ho en 24 hores encara que el pegat vingui d'algú de fora de la fundació Mozilla. Simplement crec que l'afirmació de Ballmer era gratuïta i publicitaria. No reconeixerà en públic que el seu producte és més insegur, si us plau...
Almenys no va deixar anar que el soft lliure és comunisme, o alguna animalada semblant...
Install party a Girona
Amics, companys,... ciutadans tots en definitiva :-D
Vull muntar una install party al nou local d'iMàtica a Girona. En aquesta install party ens dedicaríem a instal·lar programari gratuït als usuaris que ho desitgessin, ja sigui Linux o OpenOffice sobre Windows, o Firefox,... en general qualsevol programa de soft lliure.
També hi hauria unes xerrades per a professionals de la informàtica i usuaris avançats, on es parlaria de temes com per exemple muntar un servidor per a xarxes Windows sota Linux, conèixer BSD,...
De moment, hem encetat el projecte, n'hem parlat al GiLUG, i ara falta concretar temes, ja que tampoc hi ha data de celebració.
Si teniu ganes de col·laborar,
guillem@imatica.org ;-)
