dimarts, de gener 31, 2006

Primeres reaccions sobre la GPL 3.0

El primer draft públic de la nova versió de la llicència lliure per excel.lència ja ha provocat les primeres reaccions i comentaris públics; entre els més esperats, l'opinió de Linus Torvalds, que de moment es mostra reaci a posar el kernel de Linux sota aquesta nova versió.

El primer esborrany públic d'una embrionaria GPL 3.0 ha estat penjat a Internet amb la sana intenció de què desenvolupadors i usuaris el llegeixin, opinin y contribueixin així al seu procés de creació. I Richard Stallman i Eben Moglen no poden estar decepcionats pel debat que al seu voltant s'està generant a Internet.

Un cop llegit l'esborrany, és gairebé obligatori per al desenvolupador d'un projecte lliure si pujarà al carro de la GPL 3.0 o bé si el deixarà passar. I, com no, la majoria de la gent interessada en el tema esperava amb ànsia l'opinió del que és considerat com a fundador i responsable del projecte lliure que més èxit ha tingut: Linus Torvalds, pare del Linux. I Linus no s'ha mostrat gaire convençut del canvi.

En primer lloc, Torvalds ha recordat que el kernel del Linux es va donar a conèixer al públic sota la versió 2 de la GPL, no obrint la porta de forma automàtica per a què pugués estar directament i en el moment de la seva publicació sota una altra nova versió de la mateixa. És a dir, abans de què Linux pugués estar disponible sota GPL 3 o superior, cal estudiar el cas, el canvi de llicència no és tan fàcil.

A l'e-mail a la llista de desenvolupadors del kernel en el què Torvalds es va referir al tema, va repetir vàries vegades que ell no veia possible un canvi a la GPL 3.0, afirmant de forma taxativa que "la conversió no tindrà lloc".

Una actitut contraria sobre la GPL 3.0 és la que deu tenir Sun Microsystems, doncs el seu president Jonathan Schwartz afirmava recentment al seu weblog personal que en el futur el sistema operatiu Solaris podria ser alliberat sota la CDDL (Common Development and Distribution License, un tipus de llicència de codi obert) i la GPL 3.0 . Això podria ser gràcies als mecanismes integrats a la nova versió de la GPL que permeten i faciliten el seu ús juntament amb altres llicències.

Si bé de moment Schwartz admet que només el sistema operatiu Solaris s'alliberaria sota la GPL 3.0, el president de Sun també contempla la possibilitat de què més endavant sigui tot el Solaris Enterprise System (que consisteix en la suma del sistema operatiu Solaris més una sèrie d'eines de desenvolupament i gestió) el qual estigui disponible sota la nova llicència.

Per a què sigui possible l'aplicació de la GPL 3.0 sobre Solaris, Schwartz marca dues condicions: en primer lloc, que la companyia que presideix contactarà amb el màxim nombre de desenvolupadors i usuaris que prefereixin la GPL per tal de treure el màxim partit a l'intercanvi de codi i material que existeix amb la plataforma Linux. En segon lloc, Schwartz recorda que la seva companyia encara no ha seleccionat sota quina llicència s'alliberaran les especificacions del xip Niagara, i es pregunta si és el moment que el món dels sistemes físics (maquinari) i els sistemes operatius (programari) s'acostin una mica més. Vol dir amb això que Sun està estudiant alliberar les especificacions del xip Niagara sota la GPL 3.0? pel que es desprèn d'aquestes declaracions, és possible.

Més informació:

Opinió de Linus Torvalds sobre la GPL 3.0 - Re: GPL V3 and Linux - Dead Copyright Holders
http://lkml.org/lkml/2006/1/25/273

Blog de Jonathan Schwartz - Thinking About GPL3...
http://blogs.sun.com/roller/page/jonathan?entry=hp_and_sun_partnering_around

Red Hat vol ser la primera en oferir una distro de Linux per als nous Mac's basats en Intel

Malgrat que ja existeixen distribucions de Linux per als Apple Macintosh amb arquitectura PowerPC, el canvi de la companyia de la poma als xips d'Intel obliga a crear una nova branca de desenvolupament.

Malgrat tot, els canvis hauran de ser mínims, ja que la plataforma per a la qual es compila ja existeix des de fa algun temps, però el maquinari concret d'Apple obliga a reconsiderar algunes parts del sistema, com el carregador, ja que el sistema de firmware dels nous Apple difereix de l'arquitectura actual i de la BIOS dels PC's tradicionals.

Fins ara Apple basava el firmware dels seus equips en l'arquitectura anomenada OpenFirmware (desenvolupada per Sun Microsystems i la principal virtut de la qual era la independència del maquinari), però amb el canvi de plataforma, ara empra l'estàndard EFI (Extensible Firmware Interface) desenvolupat per Intel com a substitut de les actuals BIOS, sobre les quals ja hi pesen els anys. Sempre més atrevida que els fabricants de PCs, Apple ha estat la primera gran companyia informàtica en usar el nou estàndard EFI. Com que qualsevol sistema operatiu que es vulgui instal·lar en una màquina ha de poder interactuar amb el firmware de forma adequada, els desenvolupadors de Linux, BSD o altres sistemes han de començar a reescriure els seus carregadors. I Red Hat, que ja té experiència prèvia en la plataforma de Apple, s'hi ha atrevit.

La companyia nord-americana ha anunciat la intenció de crear una nova branca de la seva distribució per als nous equips de Apple amb xips Intel, com el MacBook Pro.

Més informació:

Technology News: Distros : Red Hat Plans Linux Distro for MacBook Pro
http://www.technewsworld.com/story/48510.html

diumenge, de gener 29, 2006

Publicat el primer esborrany de la GPL 3.0

Després d'anys de desenvolupament i debat intern, surt a la llum un primer esbós del què pot ser la tercera versió definitiva de la GPL, la llicència lliure per excel·lència per a programari, però que també intentarà cobrir altres aspectes de la informàtica del present i el futur, com els continguts.

La necessitat d'una nova versió de la GPL, la versió 2 de la qual ens ha estat acompanyant durant els darrers 15 anys, es feia patent per a poder enfrontar-se als nous reptes que l'expansió de les tecnologies de la informació han comportat. Segons els "pares" d'aquesta versió de la GPL, Richard Stallman i Eben Moglen (Conseller Delegat de la FSF), no són els canvis tecnològics els que han obligat a un replantejament i modificació d'aquesta llicència, si no els canvis socials lligats a les TIC's. En les seves pròpies paraules, la nova GPL s'ha fet per a continuar garantint la llibertat dels usuaris.

El nucli conceptual de la GPL continua sent la idea del copyleft, amb el qual es reconeix l'autoria del programari (o, eventualment, altra mena de creació) a un determinat individu o grup d'individus, però al mateix temps permet i facilita la llibertat per a què altres prenguin com a base aquesta feina per a modificar-la i adaptar-la a les seves necessitats, remetent-la novament a la comunitat i sempre reconeixent el mèrit de l'autor original. Aquest cicle es pot repetir "ad eternum".

Una de les principals motivacions per a revisar la GPL ha estat l'amenaça que sobre el programari lliure plantegen les patents de programari. Aquest problema ha crescut des del 1991 (data d'alliberament de la GPL 2.0) en què només afectava als Estats Units per passar a afectar a gairebé tot el món, que en un grau més o menys alt ha permès una certa patentabilitat del programari. Tot i això, i en ser impossible abolir les patents de programari per ser una iniciativa que està fora de l'abast directe de la FSF (Free Software Foundation, organisme encarregat de la defensa del programari lliure i de la redacció i aplicació de la GPL), el que si proporciona la GPL 3.0 són mecanismes de defensa en front d'aquestes.

Una altra amenaça al programari lliure a la qual s'ha intentat fer front en aquesta nova versió de la GPL són els sistemes de gestió de drets digitals (DRM per les seves sigles en anglès). En la secció 3 del redactat del draft de la GPL 3.0 es proporciona als creadors de programari tota una sèrie de mesures per a combatre l'ús de sistemes DRM. A tal efecte, un punt important és el paràgraf en el qual s'hi esmenta que un programa cobert per la GPL no podrà formar part d'una protecció digital que vagi més enllà de la funcionalitat oferta pel programari. És a dir, si un programa de reproducció d'àudio està subjecte a la GPL, el codi d'aquest no podrà formar part d'un sistema DRM per a protegir fitxers MP3, per exemple, i que si això fos així, no es podria acusar a un altre programa sota la GPL de poder accedir a tals fitxers sense permís.

Altres canvis inclosos a la GPL 3.0 són:

- Mecanismes per a augmentar la compatibilitat d'aquesta amb altres llicències lliures, de forma que sigui possible combinar codi sota la GPL amb codi subjecte a altres llicències. No es garanteix una compatibilitat total amb totes les llicències lliures existents, però sí s'augmenta la base de possibles compatibilitats.
- Mesures per protegir als programadors dels sistemes tipus Palladium ("confiables"), en els quals es necessita una clau o un altre mètode d'autentificació i validació homònim per a executar programari.

Més informació:

Plana web de la GPL 3.0
http://gplv3.fsf.org/

Primer draft de la GPL 3.0
http://gplv3.fsf.org/draft

Microsoft obre part del seu codi font per tal d'acontentar a la Comissió Europea

Compte amb interpretar el titular: no es tracta de què l'empresa de Redmond alliberi el codi del Windows sota llicència GPL, ni que a partir d'ara el seu sistema operatiu sigui gratuït, si no que intentant frenar l'ofensiva legal que pateix a la Unió Europea, Microsoft s'ha decidit a obrir el codi font dels protocols de comunicacions del Windows Server System sota una llicència encara no definida.

Tot i que en els primers moments després de què es donés a conèixer la noticia molts sites d'Internet van afirmar que Microsoft es veia obligada a obrir tot el codi del Windows (pagant, això si), aquesta informació no és del tot correcta: la companyia de Bill Gates obrirà el codi font dels protocols de comunicació del Windows Server System, un conjunt d'aplicacions (entre les quals s'hi inclou el Windows Server 2003) destinades a l'empresa.

Aquesta iniciativa no és gratuïta; en primer lloc respon a una iniciativa legal de la Comissió Europea, que ja va aconseguir forçar a Microsoft a publicar en el 2004 un gran volum d'informació tècnica sobre els protocols de comunicació abans esmentats. A més, la companyia de Redmond es va oferir a proporcionar 500 hores gratuïtes de suport tècnic amb els seus experts a aquelles empreses que volguessin construir productes compatibles amb els seus.

Tot el problema ve, precisament d'aquí: la Comissió Europea considerava que les empreses competidores de Microsoft no disposaven de prou informació tècnica sobre els productes de l'empresa de Redmond per a construir solucions interoperables amb ells, situació promoguda per la pròpia Microsoft de forma il·legal. Igualment, va considerar insuficients les mesures preses per Microsoft, consistents en l'alliberament d'unes 12.000 planes d'informació tècnica i el suport tècnic anteriorment esmentat.

No s'ha puntualitzat encara sota quin tipus de llicència s'alliberarà aquest codi, malgrat que des d'alguns mitjans s'especula amb què serà de pagament, pel què només hi podran accedir a aquest codi font les empreses que tinguin una certa capacitat econòmica. Si fos alliberat sota un altre tipus de llicència, probablement el benefici per a projectes independents com ara distribucions Linux, sistemes BSD o d'altres seria possible, encara que és dubtós que la companyia de Redmond ho permetés.

Per la seva banda, Microsoft ha volgut plantejar el tema al públic com a una petita victoria, declarant que la seva iniciativa "va un pas més enllà del que en el seu moment ens va demanar la Comissió Europea".

Més informació:

Nota de premsa de Microsoft al respecte
http://www.microsoft.com/presspass/press/2006/jan06/01-25EUSourceCodePR.mspx

Plana d'informació de Microsoft sobre el tema
http://www.microsoft.com/mscorp/legal/eudecision/

Microsoft Windows Server System
http://www.microsoft.com/windowsserversystem/default.mspx

dijous, de gener 26, 2006

Vinga referendums

Segons el PP, fins a l'últim mico que viu a Extremadura, Andalusia, Murcia o Castella la Manxa per dir alguns llocs, pot opinar sobre el nostre estatut. Això si, si jo vull preguntar a casa nostra si algú vol la independència de Catalunya, no puc... visca la llibertat! i tant que si...

Opera Soft allibera Opera Mini, navegador Java per a qualsevol telèfon mòbil

Comprimeix les planes web per a què siguin llegibles en qualsevol mena de pantalla i reduir també la factura dels què paguen per kilobytes descarregats.

Opera Soft ha alliberat recentment Opera Mini, un navegador web basat en Java per a dispositius mòbils que no tinguin un programari específic i adequat per a navegar a través de la web. Molts són els telèfons mòbils que poden gaudir d'una connexió GPRS i disposen de navegador WAP, però aquest es demostra insuficient perquè no pot renderitzar adequadament els websites que no disposin de versió específica per a mòbils. És aquí on entra en joc Opera Mini, ja que avui en dia són molt pocs els dispositius mòbils que no tenen compatibilitat amb Java, permetent així que un dispositiu que abans no podia navegar per la web ho pugui fer ara. Fins i tot disposem de versions d'Opera Mini per a aparells que sí disposen del programari i la capacitat necessària per a navegar per la web (per exemple, Smartphones que tenen per a ells una versió prèvia del mateix Opera).

El secret de l'Opera Mini és que no descarrega la plana consultada directament, si no que aquesta acció és sol·licitada a un servidor intermedi que llegeix la plana, la comprimeix al màxim i optimitza per a la seva visualització a les petites pantalles dels nostres mòbils, i després l'envia al nostre dispositiu. Amb això no només obtenim una qualitat de lectura òptima, si no que a més agilitzem la seva descàrrega per a connexions lentes i disminuïm la seva grandària pensant en aquelles persones que paguen la seva connexió per volum de kilobytes enviats i rebuts.

Disposa de totes les principals funcionalitats que li podem demanar a un navegador per a ordinador de sobretaula, com són els preferits (bookmarks, possibilitat que el navegador gravi les adreces de les planes que més ens interessin per tal de tornar a elles d'una forma fàcil) o l'historial de navegació.

Opera Mini es pot descarregar directament des del nostre telèfon si aquest disposa d'un navegador WAP, apuntant-lo cap a l'adreça http://mini.opera.com/, o bé per SMS (amb un codi que varia per país i que es pot consultar a la mateixa web de la companyia) amb un cost aproximat de 5,50 Euros, o bé a través de la plana web d'Opera. Disposem de dues descàrregues genèriques que haurien de funcionar en qualsevol telèfon mòbil, i d'una sèrie de compilacions per a marques i models específics com la gamma de Sony Ericsson, LG, Nokia o Siemens.

Més informació:

Opera Mini™ for Mobile
http://www.opera.com/products/mobile/operamini/

dimecres, de gener 25, 2006

Google es nega a facilitar informació al govern nord-americà sobre les cerques que realitzen els seus usuaris

Altres companyies clau en el sector de les cerques a Internet com Yahoo! i MSN han accedit a la demanda del departament de justícia dels Estats Units.

A finals d'aquest estiu passat, el Departament de Justícia del Govern dels Estats Units d'Amèrica va cursar una petició a les principals empreses propietàries de cercadors a Internet per a què li facilitessin la informació relativa a les cerques que els seus usuaris realitzaven, emparant-se per a aquesta petició en una llei que intentava frenar la lliure disponibilitat de pornografia per als menors en accedir a la Xarxa (Child Online Protection Act). Companyies com Yahoo!, AOL i MSN han admés haver facilitat la informació demanada mentre que Google ha estat "l'ovella negra" del grup, negant-se a les pretensions del Departament de Justícia per tal de protegir la intimitat dels seus usuaris.

La negativa de Google ha portat al govern nord-americà a presentar un requeriment davant d'un jutjat federal de San José (Califòrnia, estat que acull les oficines centrals de Google) per a què Google compleixi amb les seves demandes.

En concret, la informació sol·licitada consta d'un mostratge a l'atzar d'un milió d'adreces web consultades pels usuaris producte de les cerques realitzades durant una setmana. En aquest mostratge s'hi trobarien qualsevol mena de planes web.

La resta de companyies afectades per la petició governamental que han facilitat la informació, afirmen haver-ho fet però amb mesures per a no violar la privacitat dels usuaris, no facilitant en cap cas al Departament de Justícia dades que permetessin identificar els usuaris concrets. De fet, el mateix Departament de Justícia s'ha declarat insatisfet amb les dades proporcionades per Yahoo!, malgrat que aquesta hagi decidit col·laborar.

dimarts, de gener 24, 2006

Recuperat i... a punt de marxa

Ha costat, però al final ja m'han fet un nas nou :-)

Aquests dies, malauradament, no he pogut escriure res. He passat més temps del que em pensava a l'hospital, ja que van sorgir algunes complicacions inesperades a l'operació (una taquiarritmia, edema pulmonar agut... "casi ná" :-D ). Bé, sort en tinc de poder-ho explicar ;-)

Doncs res, a partir d'ara a recomençar, i a veure si puc convertir aquest weblog en el que a mi m'hauria agradat que fos des d'un principi... ;-)

diumenge, de gener 15, 2006

2005: L'any en què Apple va canviar de xip

De les moltes notícies que ens ha deparat aquest passat any, una ha estat especialment impactant...

No podia ser cap altra: sense cap mena de dubte la notícia de l'any en el terreny de la informàtica ha estat el canvi de xips des de la família PowerPC a l'arquitectura Intel x86 de 64 bits duta a terme per Apple per als seus famosos Macintosh. De fet, els rumors s'havien repetit periòdicament amb molt poca o cap credibilitat, fins que la bomba esclatava a mitjans d'aquest passat any 2005.

Tot i això, i paral·lelament, va augmentar el temor entre els experts que la nova arquitectura comportés l'aparició de sistemes DRM lligats al programari, és a dir, que només es poguessin executar en els nous Macs els programes que Apple volgués. Un posterior desmentiment de la companyia tranquil·litzava els ànims.

Intentar hackejar el nou Mac OS X per a Intel es convertia instantàniament en gairebé un esport, i el que era més espectacular: a principis del juliol ens assabentàvem que possiblement Windows podria executar-se en els nous Macs. Almenys, segons les proves realitzades per diversos hackers amb màquines de prova facilitades per Apple, allò era possible.

Però prèviament a aquest anunci i tot l'enrenou que ha provocat, Apple alliberava a finals d'abril el Mac OS X 10.4, més conegut com a Tiger. A principis d'agost, la companyia de Cupertino anunciava el Mighty Mouse, un nou concepte de ratolí que no disposa de botó si no d'una àrea sensible al tacte.

La guerra dels navegadors ha anat en augment durant els 12 mesos del 2005. Començàvem l'any amb l'alegre notícia que Netscape, nom mític en el segment dels navegadors web, tornava a l'activitat de la mà d'AOL i amb la possibilitat d'usar els motors de renderització Gecko (projecte Mozilla) i de l'Internet Explorer de forma indistinta. Tot i això, aquesta notícia es veia diluïda a posteriori per l'escassa influència que la nova versió d'aquest navegador ha tingut en el mercat. Netscape 8.0 fou publicat a finals de Maig.

El que sí ha tingut repercussió ha estat Firefox, el navegador web del projecte Mozilla, que ha vist aquest any passat llums i ombres malgrat que tot això sota un prisma d'optimisme, perquè si bé se li començaven a descobrir alguns problemes de seguretat, el seu ús entre la comunitat augmentava de forma constant. A principis de Març la Fundació Mozilla llançava una nova versió, la 1.0.1 d'aquest navegador i liquidava el paquet integrat Mozilla, origen del mateix. Al novembre la mateixa Mozilla publicava la versió 1.5 de Firefox.

Opera presentava a l'abril la vuitena versió del seu navegador web, que posteriorment es feia gratuït sense publicitat, gest sense cap mena dubte agraït pels usuaris.

Per a Microsoft ha estat un any discret, no exempt de notícies de primera línia, malgrat que sense grans llançaments com ara una nova versió del Windows o l'Office. Els primers compassos del 2005 veien també els primers rumors de com serà el futur Internet Explorer 7, del qual en vèiem una primera beta a l'agost, mentre que a mitjans d'any es coneixien els primers detalls sobre l'Office 12, com per exemple que el format dels fitxers emprats es basarà en XML o que integrarà suport natiu per a PDF.

A l'agost s'alliberava la primera beta oficial de Vista, malgrat que prèviament ja s'havien filtrat detalls de Longhorn, nom amb el qual es va conèixer inicialment la nova encarnació del Windows. També al llarg de l'any s'han conegut els detalls del nou Windows que compleix amb les exigències de la Unió Europea i que no té elements com ara el reproductor de Mitjans.

Com sempre també, la companyia de Redmond s'ha vist embolicada en la polèmica per un o altre motiu. Al març feia obligatòria la instal·lació del Service Pack 2 per accedir a la instal·lació d'actualitzacions i pegats de seguretat. I, precisament per tal de facilitar als seus usuaris el seguiment de les novetats publicades a la seva plana web, també Al març estrenava un servei de notificació de novetats per a descàrregues. Però tal vegada una de les seves actuacions més polèmiques ha estat l'obligatorietat del programa Genuine Advantage per als seus usuaris, que els obliga a validar la seva instal·lació de Windows abans d'actualitzar-se, mesura que es feia efectiva a finals de juliol.

A mitjans d'abril la companyia de Redmond alliberada la versió 7.0 del seu client de missatgeria instantània MSN Messenger; Windows va complir 20 anys Al maig, i a finals del mateix mes Microsoft llançava la versió 5.0 de Windows Mobile; MSN Desktop Search finalitzava l'estat de beta i passava a la categoria de producte acabat; al juny es coneixien els primers detalls de l'Internet Explorer 7, versió que encara no ha estat alliberada i que probablement ho serà paral·lelament o en conjunció amb Windows Vista; al novembre es donaven a conèixer també els primers serveis "Live" proporcionats per la companyia per al sistema operatiu, en la qual cosa alguns analistes ja hi han vist un possible canvi d'estratègia comercial de Microsoft.

Per a Google, un dels principals competidors de Microsoft en serveis online, el 2005 ha estat un any profitós. Al llançament del seu servei de recerca de vídeos al maig, s'hi afegia el salt quantitatiu de Gmail als 2 gigabytes d'emmagatzemament, també en el mateix mes, fet que permetia a la companyia deixar molt enrere als seus més directes competidors, que van rebre la notícia com un raig d'aigua freda quan justament s'estaven posant "al dia" acostant-se al gigabyte ofert fins llavors per Gmail.

Al setembre Google entrava en un nou terreny dins d'Internet: el de la missatgeria instantània amb Google Talk, i ens sorprenia a principis d'Octubre amb els rumors que podria oferir connexió a Internet als Estats Units en un futur proper. La resposta a Google Talk venia de la mà de Microsoft i Yahoo!, que anunciaven una aliança estratègica en el camp de la missatgeria instantània a mitjans d'octubre.

Si per a alguna plataforma el 2005 ha estat un mal any, sense cap mena de dubte aquesta és Palm. Al maig es constatava una gran davallada en el nombre d'usuaris de PDAs basades en Palm OS. PalmOne, la companyia fabricant del maquinari, canviava el seu nom al juliol pel de Palm a seques, recuperant així un nom històric que s'havia diluït amb la divisió en dos de l'antiga companyia. Aquesta també s'ha permès flirtejar amb la plataforma mòbil de Microsoft fins al punt de llançar un ordinador de mà Treo basat en Windows Mobile, quelcom inèdit fins a la data i testimoni del declivi comercial -i fins i tot m'atreviria a dir que tècnic- del Palm OS.

Videoconsoles, una altra paraula clau que descriu un any especialment excitant per als aficionats a aquest tipus de màquines. A finals de maig coneixíem les especificacions dels nous models corresponents als principals actors del sector, a saber: Microsoft amb la seva Xbox 360, Sony amb la PlayStation3, i Nintendo amb la seva Revolution. De moment, l'única disponible al mercat és la Xbox 360, però la PS3 està aixecant grans expectatives: poc després del seu anunci ja s'especulava amb la possibilitat de què la màquina de Sony executi algun sistema operatiu, fins i tot el Mac OS X d'Apple.

Al setembre donàvem la benvinguda a la PSP, la versió portàtil de la PlayStation de Sony, una consola llargament esperada i que no va defraudar les expectatives generades. Ràpidament hackers van començar a trastejar amb ella per aconseguir que executés algun sistema operatiu, cosa que es va aconseguir amb algunes versions del Mac OS Classic.

També ha estat l'any dels weblogs, nova fórmula de publicació en web que va entrar en escena arran del darrer conflicte armat entre els Estats Units i l'Iraq. Durant aquest passat 2005 les empreses s'han adonat de la seva importància, oscil·lant des de la por (a principis d'any augmentaven els acomiadaments de treballadors per parlar massa en weblogs) fins al seu ús com a una eina més de màrqueting, especialment entre les empreses del sector tecnològic. I el futur que ens espera són els weblogs multimèdia, com el videoblog.

Per a actualitzar els weblogs des de qualsevol lloc ha sorgit durant el 2005 la tendència del Moblogging, que ens permet publicar des d'un dispositiu mòbil emprant per a això programari específic i els serveis més populars com ara Blogger.com .

En matèria de maquinari, una de les tendències més fortes que ens hi ha llegat aquest passat any és la dels processadors de doble nucli. Amb aquesta arquitectura es fa assequible a tothom la possibilitat de disposar d'una màquina multiprocessadora, a més de facilitar l'execució de múltiples aplicacions en un sistema operatiu multitasca amb més eficiència i eficàcia. La californiana Intel ha liderat aquest procés, recuperant enters en un mercat que en el passat va veure el creixement de la seva més directa rival, AMD, que ara sembla tecnològicament més estancada que Intel.

Paral·lelament, una altra mena de tecnologia indirectament relacionada amb la dels processadors de doble nucli ha vist també enguany el seu auge: es tracta de la virtualització, una tècnica mitjançant la qual s'executa un sistema operatiu complet dins d'un altre. Dins del sistema virtualitzat s'hi poden executar al seu torn aplicacions crítiques com ara servidors de correu o web. VMware, una de les empreses líders en aquest segment, va presentar a finals d'any el seu "player" de màquines virtuals hardware, amb el qual espera fer arribar aquesta tecnologia a tothom.

Xen, un altre programari de virtualització, també ha vist un gran augment durant el 2005. S'ha comentat l'interès per incloure'l en el nucli de Linux, i a principis de desembre s'alliberava la versió 3.0 d'aquest programari.

Fins i tot Intel s'ha apuntat al carro de la virtualització incloent noves funcionalitats en els seus microprocessadors que ajuden a aquest tipus de programari.

L'evolució tecnològica del maquinari apunta als processadors de 64 bits, la tecnologia dels quals ja està àmpliament present al mercat i per a la qual els productors de programari ja estan treballant. Bon exemple d'això és Linux, sistema preparat per als 64 bits des de fa temps, i Microsoft, que enguany ha presentat la seva versió de 64 bits de Windows. Al gener la companyia de Bill Gates disponibilitzava la Release Candidate 1 del Windows XP de 64 bits com a descàrrega gratuïta des del seu lloc web, i a finals d'abril presentava la versió definitiva d'aquest sistema i de la seva versió servidora (Windows Server 2003).

De fet, Intel anunciava al juliol el final de la transició dels 32 als 64 bits amb la introducció dels microprocessadors Celeron D.

El 2005 ha estat un any de posicionament per a les tecnologies de veu sobre IP (VoIP). Existents des de fa anys, no han deixat de ser una simple "joguina" per als habituals dels serveis de missatgeria instantània o els més aficionats a les noves tecnologies fins enguany, en el qual han començat a explotar les aplicacions comercials d'aquesta tecnologia. Al ja existent Skype s'hi afegia a principis d'any StanaPhone, mentre Ubifone demostrava ser una solució més enfocada a la intercomunicació entre dispositius diferents (ordinadors i telèfons "tradicionals") i entre països.

L'ús de les tecnologies de connectivitat sense fils ha augmentat durant aquest passat any. Ja és més que freqüent veure routers sense fils o punts d'accés als domicilis particulars i empreses. Sense cap mena de dubte, aquest 2005 ha estat un bon any per a aquesta mena de tecnologia que tot just s'està envolant. Ja s'ha fet habitual veure telèfons mòbils compatibles amb Bluetooth, xarxes WiFi i el futur sembla apuntar a la tecnologia WiMAX, que impulsen empreses com Nokia i Intel.

2005 ha estat l'any en el què la TDT va començar a donar les seves primeres i dubtoses passes, la telefonia de tercera generació ha començat a dominar per fi el mercat després d'anys de vanes promeses, els MediaCenter (o com la informàtica penetra en el segment dels electrodomèstics) s'han presentat en societat però sense aconseguir encara una penetració significativa. El que sí sembla que ha aconseguit entrar en el mercat són els reproductors de MP3 basats en disc dur o en memòria Flash d'alta capacitat, fins a tal punt que durant aquest darrer nadal podíem considerar-los com a un regal "clàssic" per al més aficionat a les noves tecnologies.

Apple ha liderat l'evolució dels MP3 amb la gamma iPod. A principis d'any presentava l'iPod Shuffle, més petit que l'iPod Mini i amb una capacitat d'entre 512 MB i 1 GB, i al setembre l'iPod Nano. Paral·lelament a l'èxit de l'iPod, el suport per a aquest reproductor en altres sistemes operatius ha crescut, i ja es pot accedir a ell des de Linux, per posar un exemple. I no només això, si no que a més el propi Linux ha arribat a equipar l'iPod, permetent jugar en ell a jocs i gravar àudio. I els utensilis que complementen al reproductor d'Apple fabricats per terceres parts també han experimentat un lògic èxit en vendes.

La mateixa Apple ha apostat fort pel Podcasting, una moda que ha fet -i està fent- furor a Internet, i que consisteix en produir programes de format radiofònic o altres continguts en MP3 per a descarregar d'Internet i escoltar online o bé offline gràcies a un reproductor MP3. iTunes ha estat el gran portal de llançament per al Podcasting, tot i que l'invent ja existia amb anterioritat i guanyava adeptes a marxes forçades.

La seguretat ha continuat sent un tema candent, com en els darrers anys. Microsoft ha continuat proporcionant la informació sobre forats de seguretat en els seus productes i les pertinents correccions el segon dimarts de cada mes, aguantant les crítiques que per això ha anat rebent i venent la seva estratègia com la forma més lògica i ordenada de proporcionar els pegats als administradors de sistemes. La companyia de Redmond també ha alliberat una nova eina per acabar amb el malware.

Les epidèmies víriques han continuat caient sobre els usuaris. Enguany s'han sentit noms com MyDoom, Mytob, Sober o Bagle. Per sort no ha estat l'any dels virus per a telèfons mòbils, malgrat que a principis d'any es va arribar a trobar el virus Cabir (dissenyat per a terminals Nokia amb sistema operatiu Symbian) en llibertat als Estats Units. Un cas aïllat, per sort però de moment... En general, els virus s'han convertit en un engranatge més de la cadena criminal, segrestant ordinadors per al seu posterior ús en activitats d'extorsió.

Però també hi ha hagut temps per a nous tipus d'amenaces: a principis d'any llegíem la notícia de què scammers s'aprofitaven del tsunami ocorregut al sud-est d'Àsia per a robar diners, i al setembre s'aprofitaven de la desgràcia de l'Huracà Katrina. La pràctica del Scam és una de les que més beneficis ha donat als "dolents" d'Internet, així com el Phishing o el Spam, altres dues plagues que en el 2005 han crescut desmesuradament. Estudis realitzats a principis d'any constataven que dos terços del correu electrònic ja eren Spam, i a l'abril coneixíem que els intents d'estafa a usuaris de bancs online (Phishing) havien crescut ni més ni més ni menys que un 366%.

Per a Linux ha estat un any tranquil o, més pròpiament dit, més tranquil que altres anys. Un dels noms clau ha estat Ubuntu, una distribució basada en Debian que està aconseguint un gran èxit entre la comunitat. Un altre dels noms propis ha estat SuSE-Novell, que a l'agost anunciava el seu projecte per a crear una distribució basada en la comunitat al més pur estil Fedora, batejada com a OpenSuSE, i que donava els seus primers resultats a mitjans del mateix mes. A mitjans de setembre ja disposàvem d'una release candidate d'aquesta distribució, i a l'octubre s'alliberava la versió 10.0 definitiva.

Com a punt negatiu, destacar que la mateixa Novell era víctima d'una crisi també patida per altres companyies i que qüestionava el model de negoci del programari lliure.

Una de les previsions per al 2005 era que Linux triomfaria en els dispositius mòbils; res més lluny de la realitat, malgrat que ha començat a prendre posicions. En primer lloc, Nokia el triava per al seu webpad, i posteriorment era la plataforma Palm la que semblava bolcar-se en el seu desenvolupament.

Debian, una de les distribucions emblemàtiques del sistema del pingüí, ha vist durant aquest 2005 el naixement d'una nova versió, la 3.1 "Sarge". Fedora llançava la versió Core 4 i començava a treballar en la Core 5.

Per a Sun Microsystems ha estat un any intens. A l'èxit aconseguit per la versió 10 del seu sistema operatiu Solaris -que es disponibilitzava per a lliure descàrrega a principis d'any encara que sense les funcionalitats ZFS i contenidors Linux, i que arribava als dos milions de descàrregues al juliol- li ha seguit el programa OpenSolaris, que es donava a conèixer al públic al febrer i que també ha obtingut una gran acollida entre el públic. OpenSolaris es disponibilitzava per a lliure descàrrega al juny, permetent així a l'usuari professional i final gaudir en el seu PC d'un dels Unix amb més història i reputació en el mercat.

De fet, l'aposta de Sun pel codi obert és tan forta (encara que no exempta de crítiques) que la mateixa companyia ha arribat a considerar la possibilitat d'oferir tot el seu programari lliurement, i al desembre va fer públiques les especificacions hardware dels seus nous microprocessadors UltraSPARC T1.

Els rumors es disparaven a l'octubre amb l'aliança amb Google anunciada per Sun, i les especulacions sobre una possible versió online de l'OpenOffice, cosa que sense cap mena de dubte podria considerar-se com a una "killer application" per a l'Office de Microsoft.

En l'àmbit social lligat a les noves tecnologies, les xarxes P2P han seguit en el punt de mira de les companyies discogràfiques, cinematogràfiques i les associacions que defensen els seus interessos a tot el món, i sembla que ara el principal objectiu és la xarxa BitTorrent. La Unió Europea bloquejava a principis d'any el projecte de patentabilitat de programari, resolució que es confirmava a l'estiu, donant d'aquesta forma una victòria efímera per als grups contraris a aquesta mesura, ja que a mitjans de desembre aprovava la directiva sobre protecció de dades.

Els ordinadors ultraportàtils s'han posar de moda durant aquest passat any, amb exemples "extrems" com són l'OQO i el FlyBook; la tecnologia RFID s'ha començat a expandir, malgrat que sense aconseguir un èxit definitiu ni ser aplicada massivament; Adobe va publicar la versió 7 del seu programari Reader per a arxius PDF; els sistemes de navegació GPS s'han popularitzat, especialment aquells aparells que es connecten amb una PDA ja sigui mitjançant una connexió física o per Bluetooth, i ens faciliten l'orientació mentre anem en cotxe; els CD's Live de Linux ja han trobat un rival: els CD's Live de Windows, realitzats amb eines com el Bart PE, i en els darrers compassos de l'any, els Live CD's d'OpenSolaris.

A mitjans d'abril Adobe anunciava l'adquisició de Macromedia, una de les grans operacions financeres d'enguany que acabava en la creació d'un monstre al qual s'acusava de tenir un quasi-monopoli en el seu sector d'influència; una altra gran operació d'adquisició, malgrat que a menor escala, era la compra de Lycoris per part de Mandriva, que es va anunciar al juny, i l'adquisició de Skype per part d'eBay al setembre. Per als diferents cercadors d'Internet, el 2005 sembla haver estat l'any en què han començat les cerques de vídeo; OASIS va alliberar la versió 1.0 del format OpenDocument al maig, que va aconseguir un èxit immediat essent adoptat per una gran varietat de projectes de programari lliure; els sistemes de còpia de seguretat online han augmentat en qualitat i en ús.

Al juny es coneixien els primers detalls de la GPL 3; al juliol s'alliberava la versió 1.0 final de NVU, un programari de creació de llocs web multiplataforma (Windows, Linux i Mac OS X) que pretén fer-li la competència als grans del sector com el Dreamweaver; Intel ha estandarditzat la successora de la BIOS, l'EFI, de la qual encara n'hem pogut veure molt poca cosa, però que es promet com el futur a mitjà termini; La fundació Mozilla llançava a l'agost una subsidiària amb ànim de lucre, vist l'èxit dels seus productes i la necessitat de crear alguna mena de suport comercial per tal de mantenir el seu desenvolupament.

El Free Standards Group alliberava a mitjans de setembre les especificacions de LSB 3.0; a finals d'octubre s'alliberava OpenOffice 2.0; Debian per fi ha vist un instal·lador gràfic per a la seva distribució (encara en procés de creació); al novembre la web complia 15 anys des de la seva creació de la mà de Tim Berners-Lee; el portàtil de 100 dòlars, un somni per a posar la informàtica a l'abast de tothom i patrocinat pel prestigiós MIT, s'ha materialitzat a finals d'any; Sony sorprenia a tothom amb la inclusió d'un rootkit en els seus CDs de música, encara que al final es veia obligada a fer marxa enrere en la seva decisió a causa de la gran polèmica suscitada; Linus Torvalds s'ha posicionat a favor de KDE en la "guerra" que aquest entorn manté amb Gnome.

Però sense cap mena de dubte, si per alguna cosa serà recordat aquest 2005 és pel canvi de xips d'Apple...

Ja són aquí. Els primers Apple Macintosh basats en processadors Intel s'han presentat a la MacWorld Expo i ja estan disponibles per a la venta online a l'Apple Store.

Steve Jobs, cofundador i CEO d'Apple i figura històrica no només a la companyia de Cupertino si no també a la història recent de la informàtica, ha estat l'encarregat de desvetllar al món un dels secrets més gelosament guardats de la industria: els nous Macintosh basats en l'arquitectura de processadors Intel, que representen un canvi radical (al menys des del punt de vista del hardware respecte als Macs existents fins ara. Tot i això, i si bé el maquinari varia, pel que fa al programari serà tota una altra cosa, doncs els usuaris d'Apple podrem continuar gaudint del Mac OS X en les noves màquines tal i com el coneixem de la plataforma PowerPC.

L'anunci dels nous ordinadors s'ha avançat uns mesos respecte al que preveien inicialment els més reputats analistes del mercat, que apostaven per la segona mitat d'enguany per a la seva sortida al mercat. Una possible explicació a aquest avançament seria la por "l'efecte Osbourne", referit al fet que l'anunci del canvi d'arquitectura -que en principi es va fer a un any vista de la sortida de les primeres noves màquines, espai de temps que finalment s'ha reduït a la meitat- podria haver provocat la por dels compradors, que esperarien en massa fins a uns mesos després de la sortida al mercat dels primers Macs amb xips Intel. Apple podria així reconèixer implícitament el seu propi error avançant-se a tal efecte o, almenys, disminuint-ne el seu impacte.

És clar que coneixent una mica les pràctiques d'Apple, un també pot arribar a pensar que l'anunci i l'avançament d'aquesta presentació també han estat minuciosament calculats per Steve Jobs i el seu equip. El moment i lloc triats tampoc ho han estat a l'atzar: la MacWorld Expo de San Francisco.

Els primers ordinadors Mac amb processadors Intel ja es poden adquirir a través de la botiga online de la companyia als Estats Units, i consisteixen en la gamma domèstica representada pel nou iMac, i els portàtils de gamma alta que canvien el nom PowerBook pel de MacBook.

El nou iMac munta un processador Intel DualCore a 1,83 o 2 GHz. i una tarja gràfica ATI Radeon X1600. El programari inclòs consisteix en el sistema operatiu Mac OS X i el paquet iLife'06 a més de la nova aplicació Front Row, inclosa en tota la línia dels nous iMac's, i el comandament a distància corresponent per a controlar-lo.

Els primers MacBooks Pro s'anuncien com quatre vegades més ràpids que l'anterior generació de portàtils, muntant processadors a 1,67 i 1,83 GHz., pantalla de 15,4 polzades, i una tarja gràfica ATI Mobility Radeon X1600. Precisament el dels portàtils ha estat el cavall de batalla d'Apple que sembla haver decidit a la fi el canvi d'arquitectura als processadors d'Intel, perquè la companyia de Cupertino s'havia queixat més d'un cop que IBM no li proporcionava processadors prou ràpids per a competir de tu a tu amb la resta d'ordinadors. El programari inclòs consisteix en els mateixos programes que venen amb l'iMac.

Com a element destacat, el nou MacBook inclou una videocàmera iSight incorporada a la carcassa, concretament a la part superior de la pantalla, fet que facilita la realització de videoconferències sense la necessitat d'instal·lar un perifèric extern.

Més presentacions

Malgrat que els nous Macs s'han convertit en l'estrella que ha ofuscat a la resta de novetats, no han estat l'únic nou producte presentat a la fira d'Apple:

- Nova sèrie d'accessoris per a l'iPod. Fins ara, moltes empreses han llançat accessoris per al reproductor MP3 d'Apple, com per exemple fundes. Ara és la pròpia companyia de la poma la que es presta a aquest joc. Com a element més destacable, Apple ha presentat el Radio Remote, un comandament a distància que es connecta mitjançant un cable a l'iPod i que permet també escoltar la ràdio. L'AV Connection Kit permet connectar l'iPod a un televisor o vídeo, i l'Apple Remote permet que, a través de l'Universal Dock (base de connexió per al reproductor), es pugui controlar l'iPod amb un comandament a distància sense fils.

- iLife'06. La nova versió del popular paquet de programari d'Apple que inclou les tradicionals aplicacions iPhoto, iMovie (ara amb suport per a alta definició), iDVD i GarageBand més una nova aplicació, iWeb, amb la qual els usuaris podran compartir continguts multimèdia a través d'Internet.

- iWork'06.

Més informació:

Apple
http://www.apple.com

Demà dilluns m'operen

Tinc el tabic nasal desviat, així que... m'el posaran recte ;-)

dimecres, de gener 11, 2006

Google llança nous productes

Un paquet de programari amb els programes essencials de Google i d'algunes terceres parts i l'anunci d'un proper servei de pagament de vídeo a la carta conformen l'anunci de les novetats que Google ha presentat al CES.

El gegant de les cerques sembla decidit a començar l'any amb bon peu, i és per això que ha aprofitat el CES (Consumer Electronics Show), la fira d'informàtica que s'ha celebrat aquests primers dies de gener a Las Vegas (Estats Units), per a presentar nous productes.

El primer d'ells és Google Pack, un paquet de programari que reuneix el més necessari per a qualsevol usuari de Windows i tots els productes de programari que actualment Google té al seu catàleg. D'aquesta forma, i amb un sol programa, podem disposar al nostre ordinador d'una sel.lecció de programari essencial.

Google Pack inclou el client de Google Earth, un programari que permet accedir a fotografies de la Terra preses amb satèl·lit, de manera que amb ell podem veure en detall i amb una vista aèria qualsevol part del món. Picasa és un organitzador de fotografies que funciona com l'iPhoto del Mac VOS X i a més ens permet publicar les nostres instantànies en la web, per exemple en el nostre blog mitjançant el servei Blogger (també propietat de Google). Google desktop, una ferramenta que indiza els continguts del disc dur per a permetre'ns la realització de recerques per paraules en els nostres fitxers i Google Toolbar for Internet Explorer són els altres dos programes vaig inclouredos en Google Pack, a més d'un salvapantallas exclusiu.

Però és que a més, Google Pack inclou també diverses aplicacions de terceres parts que complementen el seu contingut. Tenim el navegador web Firefox, que passa per ser un dels més segurs existents actualment al mercat, el programa lector de fitxers PDF d'Adobe, Reader 7, el programari anti-spyware i adware Ad-Aware SE Personal, i com a regal especial el Norton Antivirus 2005 amb 6 mesos d'actualitzacions gratuïtes.

Per a instal·lar tot aquest programari i per al seu posterior manteniment, Google també ha llançat Google Updater. De moment tant aquest programa com Google Pack estan només disponibles per a Windows.

Darrere l'estela d'Apple amb els vídeos

L'èxit d'Apple amb el seu iTunes pot haver motivat l'últim moviment comercial de Google: vendre vídeos a través d'Internet. El CES ha estat el marc triat per anunciar aquest servei que en breu estarà disponible per a tots els usuaris des de la plana de Google Video, actualment en fase beta.

El nou servei comptarà amb proveïdors de continguts de la talla de la CBS, que disponibilitzará sèries tan populars com ara CSI o clàssics com I Love Lucy (i sense pauses per als anuncis!). També la lliga professional de bàsquet dels Estats Units, la popular NBA, ha signat un contracte amb Google, essent el primer cop que aquesta institució disponibilitza els partits a Internet. I per a la informació en general, Google Video comptarà amb els serveis d'ITN, que també disponibilitzará el seu arxiu històric. Naturalment tampoc faltaran els videoclips musicals, proporcionats per dues discogràfiques de la talla de BMG i Sony.

Google Video també continuarà permetent que qualsevol persona publiqui els seus vídeos en aquest servei, tal com passa ara i tal com ve passant amb els podcasts a l'iTunes.

Google Earth al cotxe

Larry Page, cofundador de Google i un dels seus caps visibles, va mostrar també al CES el prototip de Google Earth preparat com a navegador per a l'automòbil. Amb un navegador GPS, Google Earth ens permetrà conéixer la nostra posició i guiar-nos fins a una destinació preseleccionada. De moment no existeix encara una data oficial de llançament de la versió definitiva d'aquest servei, que fou mostrat com a encara en desenvolupament.

Més informació:

Google Pack
http://pack.google.com/pack_installer_required.html

Google to Launch Video Marketplace
http://www.google.com/press/pressrel/video_marketplace.html

dilluns, de gener 09, 2006

Torno de les "vacances"

Doncs això, que després de les vacances de Nadal, un dels meus propòsits per al nou any és dedicar-li més temps al meu weblog... ara cal veure si ho aconsegueixo ;-)

Windows Vista podria comportar un canvi en la forma de comercialitzar el sistema operatiu

La propera generació del sistema operatiu de Microsoft podria comportar la desaparició de les diferents versions per a entorns domèstics i professionals (Home, Server, Professional,...) en favor d'una única versió a la qual -i després de pagar- se li podrien desbloquejar les diferents funcions.

Actualment Microsoft té al mercat diferents versions del seu sistema operatiu Windows adaptades a necessitats concretes del mercat però basades en un únic nucli comú per a totes aquestes versions. Així, els usuaris domèstics disposen del Windows XP Home, mentre que els usuaris professionals poden optar pel Windows XP Professional, els posseïdors d'un equip Media Center també tenen una edició concreta del Windows apta per a les seves màquines. I a més a més, el Windows 2003 Server, que tenint el mateix nucli que els anteriors està preparat per a màquines que facin tasques de servidor.

Aquesta varietat de funcions podria semblar adequada per al mercat, doncs cadascuna d'elles cobreix les necessitats d'un grup concret d'usuaris. Però per als distribuïdors i els professionals de la informàtica suposa un maldecap, i per als mateixos usuaris pot suposar també un problema. És per això que, segons informa la publicació online CRN, Microsoft podria canviar la forma de comercialització de les diferents versions del Windows aprofitant l'entrada al mercat de Vista, la propera generació del seu sistema operatiu.

A partir d'aquesta data podria existir una única versió del Windows per a tots els mercats, les funcionalitats avançades de la qual s'anirien desbloquejant previ pagament i mitjançant claus d'accés electròniques. Independentment del nivell de l'usuari, aquest adquiriria un únic DVD, igual per a tothom. Suposem que el nostre usuari tipus només disposa d'un ordinador domèstic al qual hi vol instal·lar una versió bàsica del sistema. Per a això, a més del DVD del Windows, adquiriria una clau electrònica determinada -que podria consistir en una sèrie de nombres i lletres com és ara el número de sèrie, o bé en un fitxer amb una clau similar a les emprades per programes com ara PGP-.

Al cap d'un temps, i si el nostre usuari vol ampliar la funcionalitat de la seva màquina elevant-la a -posem per exemple- controlador de domini d'una petita xarxa empresarial, només haurà d'adquirir via telemàtica una nova clau per a desbloquejar les funcionalitats que permeten al Windows desenvolupar aquest rol.

El nou sistema de comercialització seria sense cap mena de dubte més versàtil, però també podria facilitar la feina dels "pirates informàtics" per a piratejar el sistema, com ja ha passat amb les anteriors mesures de seguretat emprades per Microsoft als seus productes. Amb un sol crack es podria disposar de totes les versions del Windows.

Aquesta informació publicada per CRN es sustenta en base a declaracions anònimes de persones properes a Microsoft, però la companyia encara no s'hi ha pronunciat oficialment.

Més informació:

CRN | Vista | Microsoft To Ship All OS Bits With Every Version Of Vista
http://www.crn.com/components/weblogs/article.jhtml?articleId=175802311

Alliberada la versió 2.0 de Skype

Les trucades amb vídeo, principal novetat del nou client que està disponible només per a Windows.

Skype, companyia propietat d'eBay, ha presentat la versió 2.0 final del seu client de missatgeria per veu sobre IP per a Windows XP. A més de per a aquest sistema, Skype disposa de versions anteriors del seu programari per a altres sistemes com ara Linux, Mac OS X i PocketPC.

La principal novetat de la nova versió d'aquesta aplicació capdavantera en el mercat és la inclusió de vídeo trucades, amb el que Skype es converteix en un autèntic sistema de videoconferència. Amb anterioritat, altres serveis de missatgeria instantània com MSN Messenger ja incloïen la possibilitat de realitzar videoconferència, però segons algunes anàlisis (com la de l'edició nord-americana de PC Magazine), la qualitat oferta per Skype és superior a tots ells.

A més de la inclusió de vídeo a les converses, la nova versió de Skype també permet organitzar els nostres contactes en diferents grups.

Més informació:

Skype - The whole world can talk for free
http://www.skype.com

Download Skype for Windows
http://www.skype.com/products/skype/windows/