El racó d'en freejack

2005: L'any en què Apple va canviar de xip

De les moltes notícies que ens ha deparat aquest passat any, una ha estat especialment impactant...

No podia ser cap altra: sense cap mena de dubte la notícia de l'any en el terreny de la informàtica ha estat el canvi de xips des de la família PowerPC a l'arquitectura Intel x86 de 64 bits duta a terme per Apple per als seus famosos Macintosh. De fet, els rumors s'havien repetit periòdicament amb molt poca o cap credibilitat, fins que la bomba esclatava a mitjans d'aquest passat any 2005.

Tot i això, i paral·lelament, va augmentar el temor entre els experts que la nova arquitectura comportés l'aparició de sistemes DRM lligats al programari, és a dir, que només es poguessin executar en els nous Macs els programes que Apple volgués. Un posterior desmentiment de la companyia tranquil·litzava els ànims.

Intentar hackejar el nou Mac OS X per a Intel es convertia instantàniament en gairebé un esport, i el que era més espectacular: a principis del juliol ens assabentàvem que possiblement Windows podria executar-se en els nous Macs. Almenys, segons les proves realitzades per diversos hackers amb màquines de prova facilitades per Apple, allò era possible.

Però prèviament a aquest anunci i tot l'enrenou que ha provocat, Apple alliberava a finals d'abril el Mac OS X 10.4, més conegut com a Tiger. A principis d'agost, la companyia de Cupertino anunciava el Mighty Mouse, un nou concepte de ratolí que no disposa de botó si no d'una àrea sensible al tacte.

La guerra dels navegadors ha anat en augment durant els 12 mesos del 2005. Començàvem l'any amb l'alegre notícia que Netscape, nom mític en el segment dels navegadors web, tornava a l'activitat de la mà d'AOL i amb la possibilitat d'usar els motors de renderització Gecko (projecte Mozilla) i de l'Internet Explorer de forma indistinta. Tot i això, aquesta notícia es veia diluïda a posteriori per l'escassa influència que la nova versió d'aquest navegador ha tingut en el mercat. Netscape 8.0 fou publicat a finals de Maig.

El que sí ha tingut repercussió ha estat Firefox, el navegador web del projecte Mozilla, que ha vist aquest any passat llums i ombres malgrat que tot això sota un prisma d'optimisme, perquè si bé se li començaven a descobrir alguns problemes de seguretat, el seu ús entre la comunitat augmentava de forma constant. A principis de Març la Fundació Mozilla llançava una nova versió, la 1.0.1 d'aquest navegador i liquidava el paquet integrat Mozilla, origen del mateix. Al novembre la mateixa Mozilla publicava la versió 1.5 de Firefox.

Opera presentava a l'abril la vuitena versió del seu navegador web, que posteriorment es feia gratuït sense publicitat, gest sense cap mena dubte agraït pels usuaris.

Per a Microsoft ha estat un any discret, no exempt de notícies de primera línia, malgrat que sense grans llançaments com ara una nova versió del Windows o l'Office. Els primers compassos del 2005 veien també els primers rumors de com serà el futur Internet Explorer 7, del qual en vèiem una primera beta a l'agost, mentre que a mitjans d'any es coneixien els primers detalls sobre l'Office 12, com per exemple que el format dels fitxers emprats es basarà en XML o que integrarà suport natiu per a PDF.

A l'agost s'alliberava la primera beta oficial de Vista, malgrat que prèviament ja s'havien filtrat detalls de Longhorn, nom amb el qual es va conèixer inicialment la nova encarnació del Windows. També al llarg de l'any s'han conegut els detalls del nou Windows que compleix amb les exigències de la Unió Europea i que no té elements com ara el reproductor de Mitjans.

Com sempre també, la companyia de Redmond s'ha vist embolicada en la polèmica per un o altre motiu. Al març feia obligatòria la instal·lació del Service Pack 2 per accedir a la instal·lació d'actualitzacions i pegats de seguretat. I, precisament per tal de facilitar als seus usuaris el seguiment de les novetats publicades a la seva plana web, també Al març estrenava un servei de notificació de novetats per a descàrregues. Però tal vegada una de les seves actuacions més polèmiques ha estat l'obligatorietat del programa Genuine Advantage per als seus usuaris, que els obliga a validar la seva instal·lació de Windows abans d'actualitzar-se, mesura que es feia efectiva a finals de juliol.

A mitjans d'abril la companyia de Redmond alliberada la versió 7.0 del seu client de missatgeria instantània MSN Messenger; Windows va complir 20 anys Al maig, i a finals del mateix mes Microsoft llançava la versió 5.0 de Windows Mobile; MSN Desktop Search finalitzava l'estat de beta i passava a la categoria de producte acabat; al juny es coneixien els primers detalls de l'Internet Explorer 7, versió que encara no ha estat alliberada i que probablement ho serà paral·lelament o en conjunció amb Windows Vista; al novembre es donaven a conèixer també els primers serveis "Live" proporcionats per la companyia per al sistema operatiu, en la qual cosa alguns analistes ja hi han vist un possible canvi d'estratègia comercial de Microsoft.

Per a Google, un dels principals competidors de Microsoft en serveis online, el 2005 ha estat un any profitós. Al llançament del seu servei de recerca de vídeos al maig, s'hi afegia el salt quantitatiu de Gmail als 2 gigabytes d'emmagatzemament, també en el mateix mes, fet que permetia a la companyia deixar molt enrere als seus més directes competidors, que van rebre la notícia com un raig d'aigua freda quan justament s'estaven posant "al dia" acostant-se al gigabyte ofert fins llavors per Gmail.

Al setembre Google entrava en un nou terreny dins d'Internet: el de la missatgeria instantània amb Google Talk, i ens sorprenia a principis d'Octubre amb els rumors que podria oferir connexió a Internet als Estats Units en un futur proper. La resposta a Google Talk venia de la mà de Microsoft i Yahoo!, que anunciaven una aliança estratègica en el camp de la missatgeria instantània a mitjans d'octubre.

Si per a alguna plataforma el 2005 ha estat un mal any, sense cap mena de dubte aquesta és Palm. Al maig es constatava una gran davallada en el nombre d'usuaris de PDAs basades en Palm OS. PalmOne, la companyia fabricant del maquinari, canviava el seu nom al juliol pel de Palm a seques, recuperant així un nom històric que s'havia diluït amb la divisió en dos de l'antiga companyia. Aquesta també s'ha permès flirtejar amb la plataforma mòbil de Microsoft fins al punt de llançar un ordinador de mà Treo basat en Windows Mobile, quelcom inèdit fins a la data i testimoni del declivi comercial -i fins i tot m'atreviria a dir que tècnic- del Palm OS.

Videoconsoles, una altra paraula clau que descriu un any especialment excitant per als aficionats a aquest tipus de màquines. A finals de maig coneixíem les especificacions dels nous models corresponents als principals actors del sector, a saber: Microsoft amb la seva Xbox 360, Sony amb la PlayStation3, i Nintendo amb la seva Revolution. De moment, l'única disponible al mercat és la Xbox 360, però la PS3 està aixecant grans expectatives: poc després del seu anunci ja s'especulava amb la possibilitat de què la màquina de Sony executi algun sistema operatiu, fins i tot el Mac OS X d'Apple.

Al setembre donàvem la benvinguda a la PSP, la versió portàtil de la PlayStation de Sony, una consola llargament esperada i que no va defraudar les expectatives generades. Ràpidament hackers van començar a trastejar amb ella per aconseguir que executés algun sistema operatiu, cosa que es va aconseguir amb algunes versions del Mac OS Classic.

També ha estat l'any dels weblogs, nova fórmula de publicació en web que va entrar en escena arran del darrer conflicte armat entre els Estats Units i l'Iraq. Durant aquest passat 2005 les empreses s'han adonat de la seva importància, oscil·lant des de la por (a principis d'any augmentaven els acomiadaments de treballadors per parlar massa en weblogs) fins al seu ús com a una eina més de màrqueting, especialment entre les empreses del sector tecnològic. I el futur que ens espera són els weblogs multimèdia, com el videoblog.

Per a actualitzar els weblogs des de qualsevol lloc ha sorgit durant el 2005 la tendència del Moblogging, que ens permet publicar des d'un dispositiu mòbil emprant per a això programari específic i els serveis més populars com ara Blogger.com .

En matèria de maquinari, una de les tendències més fortes que ens hi ha llegat aquest passat any és la dels processadors de doble nucli. Amb aquesta arquitectura es fa assequible a tothom la possibilitat de disposar d'una màquina multiprocessadora, a més de facilitar l'execució de múltiples aplicacions en un sistema operatiu multitasca amb més eficiència i eficàcia. La californiana Intel ha liderat aquest procés, recuperant enters en un mercat que en el passat va veure el creixement de la seva més directa rival, AMD, que ara sembla tecnològicament més estancada que Intel.

Paral·lelament, una altra mena de tecnologia indirectament relacionada amb la dels processadors de doble nucli ha vist també enguany el seu auge: es tracta de la virtualització, una tècnica mitjançant la qual s'executa un sistema operatiu complet dins d'un altre. Dins del sistema virtualitzat s'hi poden executar al seu torn aplicacions crítiques com ara servidors de correu o web. VMware, una de les empreses líders en aquest segment, va presentar a finals d'any el seu "player" de màquines virtuals hardware, amb el qual espera fer arribar aquesta tecnologia a tothom.

Xen, un altre programari de virtualització, també ha vist un gran augment durant el 2005. S'ha comentat l'interès per incloure'l en el nucli de Linux, i a principis de desembre s'alliberava la versió 3.0 d'aquest programari.

Fins i tot Intel s'ha apuntat al carro de la virtualització incloent noves funcionalitats en els seus microprocessadors que ajuden a aquest tipus de programari.

L'evolució tecnològica del maquinari apunta als processadors de 64 bits, la tecnologia dels quals ja està àmpliament present al mercat i per a la qual els productors de programari ja estan treballant. Bon exemple d'això és Linux, sistema preparat per als 64 bits des de fa temps, i Microsoft, que enguany ha presentat la seva versió de 64 bits de Windows. Al gener la companyia de Bill Gates disponibilitzava la Release Candidate 1 del Windows XP de 64 bits com a descàrrega gratuïta des del seu lloc web, i a finals d'abril presentava la versió definitiva d'aquest sistema i de la seva versió servidora (Windows Server 2003).

De fet, Intel anunciava al juliol el final de la transició dels 32 als 64 bits amb la introducció dels microprocessadors Celeron D.

El 2005 ha estat un any de posicionament per a les tecnologies de veu sobre IP (VoIP). Existents des de fa anys, no han deixat de ser una simple "joguina" per als habituals dels serveis de missatgeria instantània o els més aficionats a les noves tecnologies fins enguany, en el qual han començat a explotar les aplicacions comercials d'aquesta tecnologia. Al ja existent Skype s'hi afegia a principis d'any StanaPhone, mentre Ubifone demostrava ser una solució més enfocada a la intercomunicació entre dispositius diferents (ordinadors i telèfons "tradicionals") i entre països.

L'ús de les tecnologies de connectivitat sense fils ha augmentat durant aquest passat any. Ja és més que freqüent veure routers sense fils o punts d'accés als domicilis particulars i empreses. Sense cap mena de dubte, aquest 2005 ha estat un bon any per a aquesta mena de tecnologia que tot just s'està envolant. Ja s'ha fet habitual veure telèfons mòbils compatibles amb Bluetooth, xarxes WiFi i el futur sembla apuntar a la tecnologia WiMAX, que impulsen empreses com Nokia i Intel.

2005 ha estat l'any en el què la TDT va començar a donar les seves primeres i dubtoses passes, la telefonia de tercera generació ha començat a dominar per fi el mercat després d'anys de vanes promeses, els MediaCenter (o com la informàtica penetra en el segment dels electrodomèstics) s'han presentat en societat però sense aconseguir encara una penetració significativa. El que sí sembla que ha aconseguit entrar en el mercat són els reproductors de MP3 basats en disc dur o en memòria Flash d'alta capacitat, fins a tal punt que durant aquest darrer nadal podíem considerar-los com a un regal "clàssic" per al més aficionat a les noves tecnologies.

Apple ha liderat l'evolució dels MP3 amb la gamma iPod. A principis d'any presentava l'iPod Shuffle, més petit que l'iPod Mini i amb una capacitat d'entre 512 MB i 1 GB, i al setembre l'iPod Nano. Paral·lelament a l'èxit de l'iPod, el suport per a aquest reproductor en altres sistemes operatius ha crescut, i ja es pot accedir a ell des de Linux, per posar un exemple. I no només això, si no que a més el propi Linux ha arribat a equipar l'iPod, permetent jugar en ell a jocs i gravar àudio. I els utensilis que complementen al reproductor d'Apple fabricats per terceres parts també han experimentat un lògic èxit en vendes.

La mateixa Apple ha apostat fort pel Podcasting, una moda que ha fet -i està fent- furor a Internet, i que consisteix en produir programes de format radiofònic o altres continguts en MP3 per a descarregar d'Internet i escoltar online o bé offline gràcies a un reproductor MP3. iTunes ha estat el gran portal de llançament per al Podcasting, tot i que l'invent ja existia amb anterioritat i guanyava adeptes a marxes forçades.

La seguretat ha continuat sent un tema candent, com en els darrers anys. Microsoft ha continuat proporcionant la informació sobre forats de seguretat en els seus productes i les pertinents correccions el segon dimarts de cada mes, aguantant les crítiques que per això ha anat rebent i venent la seva estratègia com la forma més lògica i ordenada de proporcionar els pegats als administradors de sistemes. La companyia de Redmond també ha alliberat una nova eina per acabar amb el malware.

Les epidèmies víriques han continuat caient sobre els usuaris. Enguany s'han sentit noms com MyDoom, Mytob, Sober o Bagle. Per sort no ha estat l'any dels virus per a telèfons mòbils, malgrat que a principis d'any es va arribar a trobar el virus Cabir (dissenyat per a terminals Nokia amb sistema operatiu Symbian) en llibertat als Estats Units. Un cas aïllat, per sort però de moment... En general, els virus s'han convertit en un engranatge més de la cadena criminal, segrestant ordinadors per al seu posterior ús en activitats d'extorsió.

Però també hi ha hagut temps per a nous tipus d'amenaces: a principis d'any llegíem la notícia de què scammers s'aprofitaven del tsunami ocorregut al sud-est d'Àsia per a robar diners, i al setembre s'aprofitaven de la desgràcia de l'Huracà Katrina. La pràctica del Scam és una de les que més beneficis ha donat als "dolents" d'Internet, així com el Phishing o el Spam, altres dues plagues que en el 2005 han crescut desmesuradament. Estudis realitzats a principis d'any constataven que dos terços del correu electrònic ja eren Spam, i a l'abril coneixíem que els intents d'estafa a usuaris de bancs online (Phishing) havien crescut ni més ni més ni menys que un 366%.

Per a Linux ha estat un any tranquil o, més pròpiament dit, més tranquil que altres anys. Un dels noms clau ha estat Ubuntu, una distribució basada en Debian que està aconseguint un gran èxit entre la comunitat. Un altre dels noms propis ha estat SuSE-Novell, que a l'agost anunciava el seu projecte per a crear una distribució basada en la comunitat al més pur estil Fedora, batejada com a OpenSuSE, i que donava els seus primers resultats a mitjans del mateix mes. A mitjans de setembre ja disposàvem d'una release candidate d'aquesta distribució, i a l'octubre s'alliberava la versió 10.0 definitiva.

Com a punt negatiu, destacar que la mateixa Novell era víctima d'una crisi també patida per altres companyies i que qüestionava el model de negoci del programari lliure.

Una de les previsions per al 2005 era que Linux triomfaria en els dispositius mòbils; res més lluny de la realitat, malgrat que ha començat a prendre posicions. En primer lloc, Nokia el triava per al seu webpad, i posteriorment era la plataforma Palm la que semblava bolcar-se en el seu desenvolupament.

Debian, una de les distribucions emblemàtiques del sistema del pingüí, ha vist durant aquest 2005 el naixement d'una nova versió, la 3.1 "Sarge". Fedora llançava la versió Core 4 i començava a treballar en la Core 5.

Per a Sun Microsystems ha estat un any intens. A l'èxit aconseguit per la versió 10 del seu sistema operatiu Solaris -que es disponibilitzava per a lliure descàrrega a principis d'any encara que sense les funcionalitats ZFS i contenidors Linux, i que arribava als dos milions de descàrregues al juliol- li ha seguit el programa OpenSolaris, que es donava a conèixer al públic al febrer i que també ha obtingut una gran acollida entre el públic. OpenSolaris es disponibilitzava per a lliure descàrrega al juny, permetent així a l'usuari professional i final gaudir en el seu PC d'un dels Unix amb més història i reputació en el mercat.

De fet, l'aposta de Sun pel codi obert és tan forta (encara que no exempta de crítiques) que la mateixa companyia ha arribat a considerar la possibilitat d'oferir tot el seu programari lliurement, i al desembre va fer públiques les especificacions hardware dels seus nous microprocessadors UltraSPARC T1.

Els rumors es disparaven a l'octubre amb l'aliança amb Google anunciada per Sun, i les especulacions sobre una possible versió online de l'OpenOffice, cosa que sense cap mena de dubte podria considerar-se com a una "killer application" per a l'Office de Microsoft.

En l'àmbit social lligat a les noves tecnologies, les xarxes P2P han seguit en el punt de mira de les companyies discogràfiques, cinematogràfiques i les associacions que defensen els seus interessos a tot el món, i sembla que ara el principal objectiu és la xarxa BitTorrent. La Unió Europea bloquejava a principis d'any el projecte de patentabilitat de programari, resolució que es confirmava a l'estiu, donant d'aquesta forma una victòria efímera per als grups contraris a aquesta mesura, ja que a mitjans de desembre aprovava la directiva sobre protecció de dades.

Els ordinadors ultraportàtils s'han posar de moda durant aquest passat any, amb exemples "extrems" com són l'OQO i el FlyBook; la tecnologia RFID s'ha començat a expandir, malgrat que sense aconseguir un èxit definitiu ni ser aplicada massivament; Adobe va publicar la versió 7 del seu programari Reader per a arxius PDF; els sistemes de navegació GPS s'han popularitzat, especialment aquells aparells que es connecten amb una PDA ja sigui mitjançant una connexió física o per Bluetooth, i ens faciliten l'orientació mentre anem en cotxe; els CD's Live de Linux ja han trobat un rival: els CD's Live de Windows, realitzats amb eines com el Bart PE, i en els darrers compassos de l'any, els Live CD's d'OpenSolaris.

A mitjans d'abril Adobe anunciava l'adquisició de Macromedia, una de les grans operacions financeres d'enguany que acabava en la creació d'un monstre al qual s'acusava de tenir un quasi-monopoli en el seu sector d'influència; una altra gran operació d'adquisició, malgrat que a menor escala, era la compra de Lycoris per part de Mandriva, que es va anunciar al juny, i l'adquisició de Skype per part d'eBay al setembre. Per als diferents cercadors d'Internet, el 2005 sembla haver estat l'any en què han començat les cerques de vídeo; OASIS va alliberar la versió 1.0 del format OpenDocument al maig, que va aconseguir un èxit immediat essent adoptat per una gran varietat de projectes de programari lliure; els sistemes de còpia de seguretat online han augmentat en qualitat i en ús.

Al juny es coneixien els primers detalls de la GPL 3; al juliol s'alliberava la versió 1.0 final de NVU, un programari de creació de llocs web multiplataforma (Windows, Linux i Mac OS X) que pretén fer-li la competència als grans del sector com el Dreamweaver; Intel ha estandarditzat la successora de la BIOS, l'EFI, de la qual encara n'hem pogut veure molt poca cosa, però que es promet com el futur a mitjà termini; La fundació Mozilla llançava a l'agost una subsidiària amb ànim de lucre, vist l'èxit dels seus productes i la necessitat de crear alguna mena de suport comercial per tal de mantenir el seu desenvolupament.

El Free Standards Group alliberava a mitjans de setembre les especificacions de LSB 3.0; a finals d'octubre s'alliberava OpenOffice 2.0; Debian per fi ha vist un instal·lador gràfic per a la seva distribució (encara en procés de creació); al novembre la web complia 15 anys des de la seva creació de la mà de Tim Berners-Lee; el portàtil de 100 dòlars, un somni per a posar la informàtica a l'abast de tothom i patrocinat pel prestigiós MIT, s'ha materialitzat a finals d'any; Sony sorprenia a tothom amb la inclusió d'un rootkit en els seus CDs de música, encara que al final es veia obligada a fer marxa enrere en la seva decisió a causa de la gran polèmica suscitada; Linus Torvalds s'ha posicionat a favor de KDE en la "guerra" que aquest entorn manté amb Gnome.

Però sense cap mena de dubte, si per alguna cosa serà recordat aquest 2005 és pel canvi de xips d'Apple...

posted by Guillem @ 11:30 p. m.