Sun Microsystems planeja fer públiques les especificacions del microprocessador UltraSPARC T1
Després d'apuntar-se al carro del programari lliure, la multinacional nord-americana sembla que també vol pujar al del maquinari lliure.
Després d'alliberar el codi dels seus principals productes de programari com són el sistema operatiu Solaris, la suite ofimàtica StarOffice o el servidor d'aplicacions Java, Sun Microsystems sembla decidida a continuar apostant fort per una política d'alliberament de codi, donant a la comunitat de forma lliure i sota una llicència aprovada per l'OSI, les especificacions del microprocessador UltraSPARC T1.
Aquesta iniciativa, que ens permetem emmarcar dins del moviment Open Design (Disseny Obert, sempre referint-se al maquinari a diferència de l'Open Source -Codi Obert- que es refereix al programari), ja disposa de website, per la qual cosa més que una declaració d'intencions per part de la companyia, és ja tota una realitat. El nom del projecte és significatiu: OpenSPARC.
Malgrat que -i com es diu a la web d'OpenSPARC- el silici mai serà gratuït, l'alliberament de les especificacions de construcció de l'UltraSPARC T1 podria permetre que petites empreses dedicades a la fabricació de microprocessadors i tecnologies relacionades es basin en aquests plans per als seus futurs desenvolupaments, impulsant d'aquesta forma el creixement de la indústria.
I quin benefici en pot treure Sun de tot això? És difícil precisar-ho, però en primer lloc fer callar algunes de les crítiques al seu model de compromís amb el programari lliure. A partir d'aquí, és una incògnita si es formarà una comunitat de desenvolupadors de maquinari al voltant d'OpenSPARC, i si aquesta contribuirà d'alguna forma al futur desenvolupament dels microxips de Sun. També és possible que la companyia busqui expandir la seva tecnologia de xips a altres mercats diferents al dels servidors, a on està dirigit l'UltraSPARC T1, com per exemple el segment dels desktop o fins i tot dels portàtils (recordem que fa poc Sun va presentar estacions de treball portàtils basades en processadors SPARC funcionant sota el sistema operatiu Solaris).
Més informació:OpenSPARC
http://www.sun.com/processors/opensparc/Nota de premsa de Sun Microsystems explicant la nova iniciativa
http://www.sun.com/smi/Press/sunflash/2005-12/sunflash.20051206.4.html
Jocs en Linux? Cap problema amb Cedega!
Consisteix en un servei de subscripció que permet executar els jocs més populars de la plataforma Windows en Linux, pal·liant així la manca de jocs comercials d'última generació per a tal sistema.
La falta de jocs d'última generació per a Linux, tot i que existeixen iniciatives de grans companyies com un port del Quake 4 per al sistema operatiu lliure, és una barrera insalvable per a la consecució d'un gran èxit per part del sistema del pingüí en els ordinadors desktop dels domicilis particulars. No en va el dels videojocs és un terreny ineludible quan hi ha nens a la casa, i ja sabem com en poden ser d'exigents a certes edats de tenir els darrers títols del mercat...
Per tal de salvar aquesta barrera, la companyia TransGaming Technologies ha creat Cedega, un fork del codi de WINE (una API que permet l'execució de programari compilat per a Windows en Linux) anteriorment conegut com a WineX, enfocat especialment al seu ús amb videojocs basats en les llibreries DirectX i que comercialitza com a servei de subscripció a un preu de 5 dòlars mensuals.
Increïblement, alguns usuaris de Cedega afirmen que els jocs s'arriben a executar fins i tot de forma més ràpida que nativament en Windows. Un avantatge més de Cedega és que podem obrir el joc en la seva pròpia finestra en comptes de què ocupi tota la pantalla.
Per a cada joc es realitza una falsa instal·lació de Windows, optimitzada amb tots els paràmetres necessaris per a la màxima optimització amb aquell joc. Naturalment això limita la llista de jocs suportats, tot i que és prou àmplia i amb títols d'èxit com per atraure l'atenció de qualsevol jugador habitual interessat en donar el salt al Linux: Battlefield 2, Grand Theft Auto: San Andreas, Call of Duty 2 o WarCraft III són només alguns dels títols que es poden jugar sota Linux gràcies a Cedega.
Malgrat tots els beneficis que aporta, molts linuxers són poc inclinats a usar Cedega per la seva llicència comercial que impedeix, entre altres coses, que sigui inclòs en distribucions com Debian o Gentoo, que ja van intentar empaquetar aquest programari.
Més informació:TransGaming Technologies
http://www.transgaming.com/
Alliberada la versió 3.0 del programari de màquina virtual hardware Xen
Nou pas endavant per a un dels sistemes de virtualització que més èxit està tenint entre la comunitat del Programari Lliure: ja està disponible la versió 3.0 de Xen, amb paquets precompilats per a diverses distribucions de Linux (Novell SuSE 9.2, Red Hat Enterprise Linux 4.1 i Fedora Core 4), i un Live CD per a provar-lo sense haver-lo d'instal·lar en disc.
Les principals novetats d'aquesta nova versió es centren en el seu ús sobre sistemes multiprocessador i, per tant, clarament dirigides a l'àmbit empresarial (on Xen vol guanyar-se l'èxit). Tenim, per exemple, la possibilitat de reservar un o alguns dels processadors de la nostra màquina multiprocessadora per a l'execució d'un dels sistemes virtualitzats, o reservar diversos processadors per a més d'un sistema.
Però el més espectacular és, sense cap mena de dubte, la capacitat de "recol·locar" una màquina virtual dins d'un clúster, de forma que si per exemple decidim apagar una màquina, el sistema virtualitzat que s'estava executant en ella passarà a córrer en una altra de les màquines del nostre clúster.
Xen també aprofita la nova tecnologia VT (Virtualization Technology) d'Intel, que permet l'execució més ràpida i eficaç de sistemes virtualitzats, així com l'equivalent d'AMD, la tecnologia Pacifica.
Finalment, esmentar que s'ha afegit suport per a les arquitectures de 64 bits tant d'Intel com d'AMD, que s'afegeixen al suport per a arquitectures de 32 bits ja existent.
Sobre XenXen ha estat creat per la Universitat de Cambridge, en un esforç per aconseguir un programari de virtualització que permeti executar diversos sistemes operatius de forma concurrent en una mateixa màquina amb un mínim cost de penalització en el rendiment per a l'usuari. La mateixa naturalesa de Xen el diferencia d'altres sistemes de virtualització, ja que si bé en aquests no cal modificar el sistema operatiu a executar, per a què un sistema funcioni sobre Xen sí que és necessari realitzar modificacions al seu nucli. Això, juntament amb el fet de què Xen és alliberat sota la llicència GPL, és la causa que hagi aconseguit un gran èxit entre els sistemes operatius lliures, especialment en GNU/Linux i els diferents forks de BSD. Diverses distribucions de Linux han incorporat Xen a la seva gamma de paquets, especialment aquelles enfocades al sector empresarial.
Per a les companyies més que per als particulars és molt pràctic poder disposar de múltiples sistemes operatius executant-se de forma concurrent en una sola màquina. Cadascun d'aquests sistemes pot desenvolupar una funció especialitzada, com ara servidor de correu o de fitxers i, si hi ha problemes que provoquin el bloqueig d'un d'aquests sistemes virtualitzats, la resta dels serveis continuen funcionant de forma ininterrompuda.
Els sistemes de virtualització poden ser executats en màquines d'un sol processador, i també suporten màquines multiprocessadores, oferint en aquest darrer cas un rendiment millor, encara que el sistema operatiu virtualitzat sempre patirà una penalització -per petita que sigui- en el seu rendiment.
Plans de futurPer a les properes versions de Xen queden pendents alguns temes importants, com ara un port a l'arquitectura PowerPC o la millora del suport per a clústers. En aquest darrer aspecte sembla que és on els responsables de Xen volen apostar més fort, doncs en el futur s'hi volen incloure noves eines de gestió.
Però sense cap mena de dubte, el que esperen més els usuaris és una versió de Xen per a Microsoft Windows, que segons alguns rumors podria arribar a finals d'enguany, tot i que algunes fonts citen algun moment de l'any vinent sense arribar a ser més específics.
Més informació:Computer Laboratory - Xen virtual machine monitor
http://www.cl.cam.ac.uk/Research/SRG/netos/xen/
Mozilla presenta la versió 1.5 del seu navegador web Firefox
Coincidint amb el llançament de la nova versió del que s'ha convertit en banderer dels navegadors de codi obert i gairebé l'única alternativa a l'Internet Explorer de Microsoft, Firefox i el client de correu electrònic Thunderbirdn canvien de "llar", passant a ser el seu nou website oficial l'adreça www.mozilla.com enlloc de mozilla.org .
Aquest cop no es tracta d'una Release Candidate, si no de la versió final del Firefox 1.5, la nova encarnació del navegador de codi obert més popular i multiplataforma, successor del navegador web del paquet Mozilla i hereu del Netscape (navegador del qual vé el Mozilla).
El nou Firefox 1.5 està disponible en una gran quantitat de llengües (tot i que malauradament encara no en català, essent la versió 1.0.7 d'aquest navegador web la darrera disponible en la nostra llengua) per a les tres principals plataformes informàtiques del moment: Windows, Linux i Mac OS X. S'espera que al llarg de les properes setmanes es vagi traduïnt a més idiomes i adaptant a plataformes menys emprades com BeOS o MorphOS.
Les principals novetats de la nova versió del navegador són:
- Augmentada la velocitat de càrrega de les planes, especialment en aquelles que ja han estat renderitzades com quan s'usen els botons per a navegar cap endavant i cap endarrere. Això s'aconsegueix guardant la plana renderitzada a la caché.
- Afegida funcionalitat de privacitat que permet eliminar la informació personal que hem anat intercanviant amb altres planes web mitjançant l'ús de formularis, a través de Cookies, o mitjançant altres sistemes. Aquesta funció és accessible des d'un menú o mitjançant un drecera de teclat.
- Millora del sistema d'actualització, que inclou notificacions d'actualitzacions disponibles més visibles, i updates de menys "pes" -i que per tant es descarreguen més ràpidament-. També s'ha millorat el sistema d'actualització de les extensions.
- Afegida la possibilitat de reordenar les pestanyes obertes en una mateixa finestra simplement arrossegant-les (drag&drop)
- Millores en el sistema de bloqueig de finestres emergents o pop-ups.
- Millores en l'usabilitat, com el redisseny d'alguns menús o planes d'error més descriptives. Les finestres de preferències agrupen ara les seves opcions en pestanyes, com fa el sistema Mac OS X.
- Afegides millores per a l'ús d'aquest programa per part de persones que pateixen algun tipus de discapacitat física i que necessiten funcionalitats especials com ara un lector braile entre d'altres.
- Inclòs suport per al format SVG (Scalable Vector Graphics), renderitzable directament en el navegador sense necessitat de cap plug-in addicional.
Destaca també amb llum pròpia la inclusió d'un assistent que ens permet informar a la fundació Mozilla d'aquells websites que no es visualitzin correctament al Firefox. Aquesta funcionalitat permet que s'obri una "caça de bruixes" contra els sites dels quals se n'informi més sovint i que estiguin optimitzats per a la seva visualització amb l'Internet Explorer i no segueixin les normes dictades pel W3C. La situació que es podria donar seria la de la fundació Mozilla trucant per telèfon o escrivint per e-mail als sites sobre els quals els usuaris n'informin amb més assiduïtat per a demanar-los que adaptin les seves planes a les normes del W3C, fent-les d'aquesta forma visualitzables per qualsevol navegador web del mercat.
La versió per a Mac OS X, que és la que menys èxit havia aconseguit i rebut més crítiques, també veu millores específiques, un suport millorat per a aquesta plataforma, i una eina de migració de perfils des de Safari o Internet Explorer per a Mac.
Els requisits mínims per a les diferents plataformes d'instal·lació són:
- Pentium 233 amb 64 MB. de RAM i 52 "megues" lliures en disc dur, Windows 98 o superior.
- En el cas de tenir Linux instal·lat en el nostre PC, un kernel de versió igual o superior a la 2.2.14, glibc 2.3.2, XFree86 3.3.6 i gtk+ 2.0. Firefox ha estat testejat amb èxit en la Red Hat 8.0 i superior. El maquinari en aquest cas ha de ser com a mínim un Pentium II a 233 MHz., 64 MB. de RAM i 52 MB. de disc dur.
- Per als Macs, el maquinari mínim ha de ser un PowerPC 604e a 266 MHz., 64 MB. de RAM, i 72 MB. de disc dur. El sistema operatiu ha de ser la versió 10.2.x o superior, ja que el Firefox no es compila per a Classic.
Més informació:Página de información sobre Firefox 1.5
http://www.mozilla.com/firefox/releases/1.5.htmlMozilla.org - Home of the Mozilla Project
http://www.mozilla.org/Mozilla Corporation - Home of the Firefox web browser and Thunderbird email client
http://www.mozilla.com/
Alliberada Fedora Core 5 Test 1
Seguint amb el calendari previst, el passat 21 de Novembre es va alliberar la primera versió de test de Fedora Core 5, una de les distribucions líders per al terreny dels desktop.
Les principals novetats en aquesta nova revisió de la successora de Red Hat per a màquines desktop són:
- Servidor gràfic X.org modular
- Kernel (nucli) basat en la versió 2.6.15-rc1-git3
- GCC 4.0.2
- Gnome 2.12
- KDE 3.4.92
- Màquina virtual Xen 3.0 (snapshot de la versió actualment en desenvolupament), només disponible en la versió per a l'arquitectura i386.
- Millorat el suport per a programari Java
- Canvis en l'instal·lador. Aquesta versió test1 només permet instal·lar la distribució des de zero, sense permetre l'actualització d'un sistema existent, funcionalitat que es veurà a partir de la test 2 i que, evidentment, permetrà la versió final.
De moment no s'ha disponibilitzat un DVD d'instal·lació, estant disponibles per a descàrrega únicament els CD's i la instal·lació via xarxa.
Les arquitectures per a les quals està disponible aquest nou desenvolupament del projecte Fedora són la i386, x86_64 i PPC/PPC64. Com sempre, i igual que amb qualsevol altre producte, aquesta versió (en ser de testeig) està recomanada només per a usuaris amb un nivell tècnic alt i per a instal·lar en ordinadors dedicats a proves, i no en màquines destinades a producció, doncs pot donar lloc a fallades i problemes derivats.
A partir d'aquí, està previst que el proper 23 de desembre s'alliberi la versió test 2, a la qual succeirà un mes després la test 3. Aquesta serà la darrera versió de prova, per acabar amb el procés de construcció de la cinquena release el 27 de febrer del 2006.
Més informació:Announcing Fedora Core 5 Test1
https://www.redhat.com/archives/fedora-announce-list/2005-November/msg00064.html
Sun Microsystems reafirma el seu compromís amb el programari lliure
La multinacional nord-americana confirma que alliberarà el codi font del seu servidor d'aplicacions Java i del seu programari de gestió N1.
Sun Microsystems dóna un pas més en la política que està seguint d'anar alliberant gradualment el codi font de les seves aplicacions amb el recent anunci que obrirà el codi del seu servidor d'aplicacions Java i de diversos productes de primer ordre com ara N1, una suite integrada de programari per a la gestió de centres de dades.
Aquesta iniciativa acabarà amb la creació del complet paquet Solaris Enterprise System, que inclourà el sistema operatiu Solaris 10, la base de dades PostgreSQL, el servidor Java Enterprise Server, el programari de gestió N1 i eines de desenvolupament com Sun Studio.
Jonathan Schwartz, CEO de Sun, s'ha mostrat convençut que l'alliberament d'aquests productes contribuirà a l'augment de la cartera de clients que solicitaran serveis relacionats amb aquests a Sun, convertint a la seva companyia per tant, en una empresa dedicada a la prestació de serveis i no tant a la venda de productes.
Suport sincer o estratègia de márqueting?Des de diversos sectors afins al món del programari lliure s'ha dit des de l'inici de la campanya de Sun d'alliberar el codi de diversos dels seus productes, que l'actitud de la companyia és interessada, una estratègia de márqueting per atraure bones crítiques i l'atenció del món de la informàtica. De ser així, la tàctica de Sun ha funcionat, però...
Però sembla que o bé s'han "passat" en el seu ús, o bé que el compromís de Sun és més sincer del que diuen altres -punt que l'autor de l'article no pot afirmar ni desmentir, perquè aquesta conclusió l'ha de treure el lector-; la companyia ha alliberat el codi font de Solaris, el seu programari estrella i un dels Unixos amb més fama d'estable i robust del mercat. Naturalment que aquí ha ajudat el fet que Sun tingui una forta divisió de maquinari que li permet mantenir econòmicament iniciatives com aquesta, i una cartera de clients que prefereixen apostar per la versió de pagament de Solaris amb el suport tècnic oficial que estalviar-se un diners amb la versió gratuïta però sense suport.
El gir de Sun cap al programari lliure, que va començar amb l'alliberament del codi de StarOffice i que culminarà amb l'alliberament de Java, ha demostrat ser tot un encert comercial, especialment en el cas d'OpenSolaris, perquè així s'ha atret a usuaris i desenvolupadors a aquesta plataforma que d'altra forma no s'hi haurien mostrat interessats.
Sun sembla haver entés que el programari lliure és, a hores d'ara, més que una alternativa al programari comercial "tradicional", constituint tota una forma de comercialitzar programes i serveis que es manté per ella mateixa i que pot conviure amb una filosofia més comercial. El futur? les tendències del mercat l'hauran de marcar, però de moment sembla que tenim a Sun compromesa amb el programari lliure per a uns quants anys.
Més informació:Solaris Enterprise System
http://www.sun.com/software/solaris/index.jsp
Estudi de Gartner indica que Microsoft va vendre més en el mercat dels servidors en el darrer quart d'any que Linux
L'informe ha causat perplexitat i fins i tot temor entre determinats sectors propers al sistema operatiu lliure.
Fa pocs dies el grup Gartner, conegut en el sector informàtic pels seus anàlisis de mercat i del futur de les tecnologies de la informació i comunicació, va publicar un estudi sobre les vendes de sistemes operatius en el mercat dels servidors que va causar commoció entre certs sectors de la comunitat linuxera. Segons aquest estudi, les vendes de Windows van superar en poc més de cinc punts a les vendes de GNU/Linux (37% a 31,7%). Tot i això, aquest estudi ha de ser interpretat amb cautela.
En primer lloc, l'estudi maneja les xifres totals de vendes, és a dir, els diners recaptats amb aquestes vendes per part de les companyies fabricants (Microsoft, Red Hat, Novell,...). Un detall es percep de seguida: el preu d'un servidor Linux és inferior al d'una versió servidora de Windows*, per la qual cosa el presumpte avantatge es veu "desinflat" de seguida.
Tot i això, la diferència pot només reduir-se, i no veure's eliminada, fet que denotaria un cert estancament en el mercat dels servidors entre el "territori" que ha conquerit Linux i el que ocupa Windows. La relativa proximitat del llançament del Windows Vista també podria estar forçant a les empreses a migrar els seus servidors que encara funcionen amb Windows 2000 a Windows Server 2003, per la qual cosa les arques de Microsoft es veurien enriquides amb aquest moviment.
Aquesta situació fa preguntar-se a molts si Linux no ha arribat a un punt d'estancament en el mercat.
A despit de totes aquestes consideracions, als quarters generals de Microsoft a Redmond (estat de Washington, Estats Units) s'han mostrat satisfets amb ells mateixos després de la publicació de l'informe de Gartner, anunciant que és "
el principi de la fi de Linux".
*
tenint en compte només el preu del programari, no de la formació del personal de manteniment.
