dimecres, de desembre 07, 2005

Alliberada la versió 3.0 del programari de màquina virtual hardware Xen

Nou pas endavant per a un dels sistemes de virtualització que més èxit està tenint entre la comunitat del Programari Lliure: ja està disponible la versió 3.0 de Xen, amb paquets precompilats per a diverses distribucions de Linux (Novell SuSE 9.2, Red Hat Enterprise Linux 4.1 i Fedora Core 4), i un Live CD per a provar-lo sense haver-lo d'instal·lar en disc.

Les principals novetats d'aquesta nova versió es centren en el seu ús sobre sistemes multiprocessador i, per tant, clarament dirigides a l'àmbit empresarial (on Xen vol guanyar-se l'èxit). Tenim, per exemple, la possibilitat de reservar un o alguns dels processadors de la nostra màquina multiprocessadora per a l'execució d'un dels sistemes virtualitzats, o reservar diversos processadors per a més d'un sistema.

Però el més espectacular és, sense cap mena de dubte, la capacitat de "recol·locar" una màquina virtual dins d'un clúster, de forma que si per exemple decidim apagar una màquina, el sistema virtualitzat que s'estava executant en ella passarà a córrer en una altra de les màquines del nostre clúster.

Xen també aprofita la nova tecnologia VT (Virtualization Technology) d'Intel, que permet l'execució més ràpida i eficaç de sistemes virtualitzats, així com l'equivalent d'AMD, la tecnologia Pacifica.

Finalment, esmentar que s'ha afegit suport per a les arquitectures de 64 bits tant d'Intel com d'AMD, que s'afegeixen al suport per a arquitectures de 32 bits ja existent.

Sobre Xen

Xen ha estat creat per la Universitat de Cambridge, en un esforç per aconseguir un programari de virtualització que permeti executar diversos sistemes operatius de forma concurrent en una mateixa màquina amb un mínim cost de penalització en el rendiment per a l'usuari. La mateixa naturalesa de Xen el diferencia d'altres sistemes de virtualització, ja que si bé en aquests no cal modificar el sistema operatiu a executar, per a què un sistema funcioni sobre Xen sí que és necessari realitzar modificacions al seu nucli. Això, juntament amb el fet de què Xen és alliberat sota la llicència GPL, és la causa que hagi aconseguit un gran èxit entre els sistemes operatius lliures, especialment en GNU/Linux i els diferents forks de BSD. Diverses distribucions de Linux han incorporat Xen a la seva gamma de paquets, especialment aquelles enfocades al sector empresarial.

Per a les companyies més que per als particulars és molt pràctic poder disposar de múltiples sistemes operatius executant-se de forma concurrent en una sola màquina. Cadascun d'aquests sistemes pot desenvolupar una funció especialitzada, com ara servidor de correu o de fitxers i, si hi ha problemes que provoquin el bloqueig d'un d'aquests sistemes virtualitzats, la resta dels serveis continuen funcionant de forma ininterrompuda.

Els sistemes de virtualització poden ser executats en màquines d'un sol processador, i també suporten màquines multiprocessadores, oferint en aquest darrer cas un rendiment millor, encara que el sistema operatiu virtualitzat sempre patirà una penalització -per petita que sigui- en el seu rendiment.

Plans de futur

Per a les properes versions de Xen queden pendents alguns temes importants, com ara un port a l'arquitectura PowerPC o la millora del suport per a clústers. En aquest darrer aspecte sembla que és on els responsables de Xen volen apostar més fort, doncs en el futur s'hi volen incloure noves eines de gestió.

Però sense cap mena de dubte, el que esperen més els usuaris és una versió de Xen per a Microsoft Windows, que segons alguns rumors podria arribar a finals d'enguany, tot i que algunes fonts citen algun moment de l'any vinent sense arribar a ser més específics.

Més informació:

Computer Laboratory - Xen virtual machine monitor
http://www.cl.cam.ac.uk/Research/SRG/netos/xen/

posted by Guillem @ 11:51 p. m.