SonyEricsson presenta nou telèfon mòbil de la sèrie P9xx que és el primer en emprar la versió 3.0 de la interfície UIQ
L'alta capacitat de la seva memòria interna, juntament amb la compatibilitat WiFi i el seu teclat QWERTY integrat són les principals novetats del nou model de l'exitosa gamma de telèfons de SonyEricsson.
La "joint venture"* entre la japonesa Sony i la sueca Ericsson ha presentat un nou telèfon mòbil de la sèrie Pxxx, concretament el model batejat com a P990, que continua l'exitosa saga dels P800, P900 i P910. Basat en el sistema operatiu Symbian 9.1, és el primer terminal en emprar la versió 3.0 de la interfície d'usuari UIQ, la clàssica en els dispositius de SonyEricsson orientats al mercat de gamma alta.
El P990 és un telèfon dels anomenats de tercera generació (amb accés a xarxes d'alta velocitat per a dades que permet l'enviament al telèfon de vídeo en temps real d'alta qualitat entre altres funcionalitats), compatible UMTS, Bluetooth i WiFi 802.11b, i amb una càmera de fotos de 2 megapíxels equipada amb autofocus.
Un dels aspectes que més s'ha millorat és la quantitat de memòria disponible, segurament gràcies a l'influència que els models 9300 i 9500 de Nokia estan tenint sobre el mercat. El P990 disposarà de 80 megabytes de memòria integrada, més una ranura Memory Stick Duo Pro amb capacitat màxima per a una tarja de 4 Gb. Amb el paquet del telèfon s'hi inclou una tarja de 64 Mb.
Algunes de les característiques tècniques destacables del P990 són:
- Possibilita la realització de videoconferència mòbil amb vídeo d'alta qualitat.
- Inclou el navegador Opera 8, que permet renderitzar les planes HTML en vertical i en apaïsat.
- Disposa de port d'infraroigs i USB.
- Receptor de ràdio FM/RDS.
- El mode "Flight Mode" (el telèfon en mode PDA, sense poder fer ni rebre trucades) permet ara la connexió via WiFi.
- Inclosos al programari els visualitzadors per a formats tan populars com el PDF o el DOC de Word.
El correu electrònic s'ha fet compatible amb el sistema push de Blackberry, que està demostrant tenir un gran èxit i una molt bona acollida entre el sector empresarial tant als Estats Units com a Europa.
L'element més cridaner del nou telèfon és el seu petit teclat integrat. Començant pel P800, que només tenia el teclat numèric típic de qualsevol telèfon mòbil, els següents models de la gamma van intentar pulir aquest petit "defecte" que els usuaris associaven a la sèrie, introduint un teclat a la botonera de marcar, però que no va convèncer del tot a l'audiència. En el P990, en quant el telèfon s'obre retirant-ne el teclat numèric, enlloc d'aparèixer el tros restant de pantalla que a la resta de models queda amagada precisament sota el teclat, apareix un còmode (malgrat que petit) teclat QWERTY, molt pràctic per a qui empri el telèfon com a oficina mòbil i es vegi obligat a escriure des de textes relativament llargs fins a simples e-mails. Tot i això, la pèrdua de gairebé la meitat de la pantalla respecte als antics models també pot ser considerada un handicap per a moltes persones per a veure-hi vídeo o fotos.
El nou model de SonyEricsson estarà disponible a les botigues a partir del primer quadrimestre del 2006, a un preu que encara no ha estat revelat. La companyia ha preferit donar a conèixer les seves especificacions tècniques abans del seu llançament comercial per tal de permetre als desenvolupadors començar a pensar i materialitzar tota mena d'aplicacions, per a què així quan surti al mercat ja tingui a la seva disposició un gran ventall de solucions de programari per al seu ús.
Més informació:Sony Ericsson unveils UMTS P990 smartphone
http://www.sonyericsson.com/spg.jsp?cc=global&lc=en&ver=4001&template=pc3_1_1&zone=pc&lm=pc3_1&prid=3982*
Terme anglès amb el qual es coneix a l'associació de dues empreses o dues de les seves divisions en la què cadascuna de les parts no perd la seva independència encara que comercialment actuïn com a una sola companyia.
Office 12 integrarà suport natiu per a PDF
Els usuaris de la suite ofimàtica de Microsoft podran exportar els seus documents a PDF des dels programes més populars com Word o Excel sense haver d'usar utilitats externes com feien fins ara.
Al seu weblog, Brian Jones -desenvolupador de Microsoft- anuncia que el proper Office 12 disposarà de suport natiu per a l'estàndard PDF. La noticia és més que sorprenent, doncs Microsoft i Adobe han estat rivals en la consecució d'un estàndard per a la creació i ús de llibres electrònics, malgrat que és ben cert que el guanyador d'aquesta contesa és, sense cap mena de dubte, Adobe. El seu programari és multiplataforma, pel què un usuari de Windows pot intercanviar documents amb altres de Linux, Mac OS, Palm OS o, en general, qualsevol altre sistema operatiu d'ordinadors o PDAs. A més, molts programes (incloent alguns projectes importants de programari lliure) donen suport directament al format PDF mitjançant la inclusió de compatibilitat amb aquest format, ja sigui podent llegir els documents PDF o escrivint directament en aquest format. Bons exemples són el sistema operatiu Mac OS X, que permet que des de qualsevol aplicació s'imprimeixi un document directament a PDF, o la suite OpenOffice, que inclou aquesta funcionalitat per a totes les plataformes des de fa algun temps.
El nou Office 12 inclourà suport per a exportar els arxius generats a PDF -disponible directament com a format en l'opció Desar i no com a impressora virtual- als programes Word, Excel, PowerPoint, Access, Publisher, OneNote, Visio i InfoPath, en resum, totes les aplicacions de l'Office.
"Avui en dia les organitzacions s'enfronten al repte de reduir el risc en gestionar informació, al mateix temps que les seves pràctiques empresarials han de ser cada cop més transparents, i com a resultat han de compartir versions estàtiques de documents amb els seus clients i partners de forma simple" ha declarat Antonio Budia, cap de producte de Microsoft Office per a Microsoft Ibèrica, el qual afegeix que "en afegir suport per a la creació de documents PDF al suport actual per a formats natius d'Office, HTML i formats oberts XML, proporcionarem a les empreses més opcions de gestió i emmagatzemament de dades, permetent-los crear documents fiables i accessibles des de qualsevol plataforma. Aquesta nova funcionalitat s'ha inclòs com a resposta directa a les peticions dels nostres clients".
Tot i això, i veient com ha actuat Microsoft amb altres estàndards adaptats als seus productes como HTML o Java, hom es pot preguntar si la companyia de Bill Gates no intentarà adaptar el format PDF a les seves necessitats, incorporant noves capacitats i funcionalitats, trencant l'estàndard per a desnaturalitzar-lo i vincular-lo a la plataforma Windows i al seu programari. Davant les possibles repercussions legals és poc probable que això passi, però Microsoft ens té molt acostumats a aquesta política.
Des de Microsoft s'ha volgut mostrar aquest moviment com una passa més en l'obertura dels formats de fitxer de l'Office a estàndards oberts. És el cas del format natiu emprat per a desar els documents de les diferents aplicacions del paquet ofimàtic, i que a partir d'ara es basarà en l'XML, fent-lo -segons Microsoft; d'altres no opinen el mateix- més obert i portable a altres programes i plataformes. El perquè del format PDF en concret és degut, segons la mateixa companyia, a les peticions dels usuaris.
PDF (Portable Document Format) consisteix en un format de fitxer desenvolupat per Adobe per a representar documents de forma independent a l'aplicació que els va generar i a la plataforma sota la qual són renderitzats. D'aquesta forma, un document creat sota Windows es veu igual en aquest sistema com en Linux, Mac OS X o Solaris. Adobe va popularitzar aquest format proporcionant el lector (Acrobat Reader) gratuïtament, mentre venia el programari per a crear els documents. Solucions de terceres parts permeten crear documents en format PDF a base d'imprimir-los des de qualsevol aplicació a una impressora virtual.
La data de sortida al mercat de l'Office 12 està programada per al segon semestre del 2006.
Més informació:Brian Jones: Office XML Formats : Native PDF support in Office "12"
http://blogs.msdn.com/brian_jones/archive/2005/10/01/476067.aspx
L'experiment de Google a San Francisco inquieta a les operadores de telecomunicacions
Tot i que diuen mostrar-se tranquil·les, algunes operadores de telecomunicacions nord-americanes ja s'han posicionat sobre l'experiment de Google a l'àrea de la Badia de San Francisco (California, Estats Units) mentre que alguns analistes preveuen un bon futur per a les connexions inalàmbriques gratuïtes a Internet.
La nova iniciativa de la companyia de Mountain View (localitat californiana on hi té la seu central Google) llançada fa poques setmanes d'oferir connexió gratuïta a Internet via WiFi a la zona de la Badia de San Francisco, una de les zones amb més concentració d'empreses del sector de les noves tecnologies juntament amb el Silicon Valley als Estats Units, ha despertat expectació. Alguns s'han atrevit a vaticinar que això només és un test per a oferir aquest servei a nivell nacional a les grans ciutats, alhora que podria inaugurar una nova era en la qual les connexions gratuïtes a Internet via WiFi marquessin la pauta. I això, naturalment, pot inquietar a les operadores de telefonia i als ISPs que ofereixen serveis de connexió a Internet.
Dues de les companyies que ofereixen servei de connexió i accés a Internet a l'àrea de la Badia ja han declarat que el servei de Google i, per extensió, qualsevol servei gratuït d'accés a la Xarxa, no proporcionarà a l'usuari una qualitat d'accés com la que donen ells, recordant els primers temps de l'expansió d'Internet, quan molts ISPs que oferien accés gratuït a la Xarxa van haver de tancar davant dels mals resultats aconseguits per la deficient qualitat del seu servei. Tot i això, un possible brot de preocupació s'ha deixat sentir en les seves declaracions quan han afirmat que seria preocupant que iniciatives semblants es comencessin a estendre, doncs podrien perillar els ingressos de les operadores i, amb ells, els llocs de treball que aquestes generen.
El panorama encara no és dolent per a aquestes operadores, però per l'horitzó apareix la tecnologia WiMax, que es postula com a successora de la WiFi però amb una cobertura molt superior, que pot arribar a kilòmetres. Amb aquesta tecnologia seria molt fàcil construir xarxes sense fils públiques de gran cobertura, amb el què podria ser factible fins i tot una xarxa de cobertura nacional.
Anem un xic més enllà: una connexió sense fils -i, per tant, ubiqua- a Internet de gran ample de banda podria facilitar serveis com la telefonia IP, amb trucades gratuïtes entre usuaris. Ràpidament veiem que al servei Google Talk -i, de rebot, també a Gmail- això li ve com anell al dit, però ans al contrari a les operadores de telefonia, que podrien veure perillar el seu negoci. Però no només hi ha això.
Les actuals connexions de banda ampla ens faciliten l'intercanvi i la descàrrega de continguts multimèdia, legal o il·legalment. En el primer cas, les grans productores sembla que s'han adaptat poc al model de negoci que els obre Internet, tot i que sembla que s'intenta. En el segon cas, majoritàriament pel que fa als sistemes d'intercanvi P2P, hi ha un enfrontament clar i directe entre discogràfiques i productores cinematogràfiques per l'altre. Les grans empreses enquadrades en el primer grup podrien veure perillar els seus ingressos degut a la més gran facilitat d'intercanviar continguts online, malgrat que aquesta suposició no arribi a la fi a ajustar-se a la realitat. Malgrat tot, la pura i simple por del què a priori es desconeix pot actuar com a un potent catalitzador que faci que les diferents productores de mitjans s'aliïn per a lluitar contra les iniciatives emergents que donin connexió a Internet gratuïta sense fils.
Però, després de tot el que hem exposat, la pregunta que ens podem fer és ràpida: si la connectivitat sense fils és el futur immediat, com s'aconseguiria impedir o limitar l'intercanvi de continguts i l'ús de serveis alternatius en xarxes d'aquest tipus?. La gratuïtat del seu ús és un altre tema. Com aconseguirà una empresa proveïdora de serveis, amb la tasca de mantenir una infraestructura i una mínima qualitat de servei, pagar els sous dels seus treballadors, generar els ingressos necessaris? L'experiència de Google -i no només en aquesta iniciativa, si no en tots els seus serveis en general- apunta cap a la publicitat com a generador d'ingressos, però serà un model viable per a tothom? el voluntariat i l'acció ciutadana poden ser la resposta?
Ara mateix ens podem trobar al davant d'una revolució en la forma de comunicar-nos, davant d'una Internet realment omnipresent -al menys, pel que fa als grans nuclis urbans-. La següent passa encara s'ha de donar.
OQO llença una nova versió del seu PC de butxaca
És l'ordinador més petit del mon capaç d'executar Windows XP.
Amb unes dimensions de 12,4 cm. de llarg per 8,6 d'ample i 2,5 d'alçada, el nou model d'OQO batejat com a 01+ és l'ordinador portàtil més petit del món capaç d'executar el sistema operatiu Windows XP. De fet, OQO ha tornat a portar a la primera plana de l'actualitat l'oblidat concepte de Handheld PC, una sèrie de màquines nascudes a la fi de la dècada dels 90, generalment equipades amb una versió del Windows CE, i que no van reeixir al mercat davant l'embranzida de les PDAs. El format Handheld va quedar marginat a un sector molt determinat del mercat, majoritàriament l'empresarial.
OQO ja té experiència en el tema, doncs la companyia (l'especialitat de la qual és precisament aquest format d'ordinador) ja tenia un model anterior, de dimensions pràcticament idèntiques però de prestacions lleugerament inferiors.
El nou OQO funciona amb un processador Crusoe de Transmeta a 1 Gigaherç, disposant de 512 Mb. de RAM (el doble que el seu predecessor) i un disc dur de 30 Gb. (10 més que el seu antecessor). La pantalla, de 5 polzades, ofereix una resolució de 800x480, menor que en l'anterior versió (800x600), però que es pot llegir fins i tot amb llum solar incidint-hi directament. La tarja gràfica és una acceleradora 3D amb 8 Mb. de RAM, poc per als estàndards actuals però més que suficient si tenim en compte que l'OQO està dirigit al sector empresarial, i que no és probable que ningú vulgui executar un videojoc d'última generació o un programa de CAD en aquesta màquina.
Per a connectar-se amb l'exterior, l'OQO model 01+ compta amb un port USB 2.0, un altre port FireWire de 4 pins, connectivitat sense fils via Bluetooth i WiFi 802.11b, micròfon i altaveu (amb connector per a cascos).
Tot això ve ficat en una petitíssima carcassa que compta amb un complet teclat QWERTY retràctil.
Novetats destacables en aquesta nova versió són la possibilitat de rotar la pantalla per a treballar com en un ordinador o en una PDA i la funcionalitat PXE (arrencar la màquina i el sistema operatiu a través de la xarxa).
El nou OQO també compta amb una base de sincronització o Dock Station que li proporciona una sortida de vídeo amb acceleració 3D i resolució de 1280x1024, un port USB addicional, un altre port FireWire, xarxa Ethernet i sortida d'àudio.
El preu d'aquesta petita meravella és inversament proporcional a la mida de l'aparell: 1.499 dòlars.
Més informació:OQO
http://www.oqo.com/
ReactOS avança en la seva compatibilitat amb Windows
Algunes captures de pantalla mostren fins i tot el procés d'instal·lació de l'Office 2003, malgrat que el sistema en si encara dista de ser usable en el treball diari.
ReactOS és un projecte interessant alhora que bastant desconegut per part de l'usuari final. El seu objectiu és crear un sistema operatiu compatible a nivell de drivers i aplicacions amb Windows NT/2000/XP però lliure i gratuït. Fins a ara, i comptant que es trobava a les beceroles del seu desenvolupament, el seu nivell de compatibilitat era encara molt limitat, però durant aquests darrers mesos ha experimentat un avanç important que l'ha dut a poder executar fins a la darrera versió disponible al mercat de la suite ofimàtica de Microsoft, l'Office 2003.
Tot i això, i encara que el seu desenvolupament s'estengui des del 1998, ReactOS encara no és un producte usable (extrem aquest admès pels seus creadors), malgrat que es pot perfilar com a un bon substitut del Windows per a aquelles persones que per un o altre motiu depenen d'aplicacions que només funcionen sobre el sistema operatiu de Microsoft, però que volen donar el salt a una arquitectura oberta. En aquest cas hem d'insistir en el fet que qualsevol canvi en l'arquitectura interna de Windows pot trigar temps a ser adaptat i aplicat a ReactOS, i no es pot garantir el funcionament de les futures versions de programari nadiu per a Windows.
De moment, la darrera versió disponible per a descàrrega d'aquest sistema és la 0.2.7, que podem obtenir com a Live CD, imatge ISO per a la seva instal·lació, o bé com a imatge de disc virtual per a l'emulador de màquina virtual hardware QEMU. Naturalment, també podem descarregar-ne el seu codi font.
En els diferents "screenshots" (captures de pantalla en anglès) veiem en funcionament sota aquest sistema operatiu programari tan interessant com Office 2003 (malgrat que en aquesta captura hi ha truc: només veiem la primera pantalla d'instal·lació, no el paquet ofimàtic funcionant efectivament), OpenOffice 1.1.4, els jocs Unreal Tournament i Deus Ex, el reproductor d'animacions multimèdia Flash, el popular client de xat mIRC (del qual se n'han fet nombrosos clons per a altres sistemes operatius) o altres utilitats com WinRAR.
ReactOS encara no està madur, però promet. El principal handicap que pot tenir és un llarg cicle de desenvolupament, que permeti a Microsoft -companyia per a la qual aquest sistema no és competència ni de bon tros- treure al mercat noves versions dels seus productes, principalment de Windows, tornant a deixar desfasat al ReactOS.
Més informació:ReactOS Homepage
http://www.reactos.org/xhtml/en/index.html
I el primer sistema operatiu en ser executat a la PSP és... Mac OS 7.5.5!
Amb l'ajut de dos emuladors s'ha aconseguit que la nova videoconsola portàtil de Sony executi un sistema operatiu d'ordinador. Això si, és impossible treballar amb ell, doncs triga 4 hores en arrencar! però com a prova de concepte és interessant.
Només era qüestió de temps que algú intentés executar en una PSP un sistema operatiu diferent al software incorporat a la mateixa consola. El que es fa més estrany sigui potser el sistema emprat: una versió ja antiga del Mac OS, concretament la 7.5.5 . Aquesta versió del sistema operatiu d'Apple pot ser descarregada lliurement de la plana web de la companyia i, malgrat que el programari de la companyia de Steve Jobs acostuma a estar sota restriccions legals que impedeixen el seu ús en altre hardware que no sigui el de la pròpia Apple, té tot el que un sistema operatiu modern pugui desitjar. A més, lògicament és impossible executar un sistema operatiu modern com el Windows XP en un hardware com el de la PSP.
La forma d'executar el sistema d'Apple a la videoconsola portàtil ha estat un pèl rebuscada, però això és degut a què no hi ha disponibles emuladors natius de la plataforma hardware Motorola 68xxx, processador per al qual fou creada la versió 7.5.5 del Mac OS. Així doncs, l'autor del hack ha hagut d'executar la versió per a PSP de Bochs (un conegut emulador de màquina virtual hardware) i, dins d'aquest, el sistema FreeDOS executant l'emulador vMac amb el Mac OS 7.5.5 instal·lat. Efectivament; és un emulador de plataforma x86 executant un emulador de Motorola 68xxx.
La manca de suport per a teclat del Bochs per a PSP ha obligat a l'autor a configurar-ho tot al seu ordinador abans de passar-ho a la consola, deixant tot el procés ben documentat al seu weblog amb els enllaços pertinents cap a les planes del software necessari.
Per tal de completar els requeriments d'execució del Mac OS 7.5.5, es necessita també una imatge de la BIOS d'un ordinador Macintosh antic, element que no es pot incloure amb els diferents paquets de programari distribuïble, doncs encara es troba protegit per drets de copyright, malgrat que per als posseïdors d'un Mac s'inclouen les instruccions per a realitzar la seva pròpia imatge.
Malgrat que aquesta experiència pugui resultar prou interessant, el sistema encara no és usable, doncs triga ni més ni menys que quatre hores en arrencar i, tal i com he dit abans, no disposa de suport per a teclat. És probable que el mateix autor es dediqui a refinar la seva descoberta i ens sorprengui amb versions més ràpides i usables més endavant.
Més informació:The Playstation That Switched?
http://www.digital-yume.net/neisha/
El projecte OpenOffice farà una implementació nativa per a Mac OS X de la seva suite ofimàtica
Les úniques opcions disponibles de moment per als usuaris de Mac OS X que volen emprar la suite ofimàtica lliure és la implementació que necessita el servidor de finestres X11 o Neo/J Office, una versió nativa però desactualitzada.
Fins ara OpenOffice està disponible per a les plataformes Windows, Linux i Solaris de forma nativa, i malgrat que també el podem instal·lar sota Mac OS X amb el prerequisit de disposar del servidor d'X-Windows X11 (subministrat per la pròpia Apple per a ser descarregat des de la seva plana web, i ja inclòs de sèrie a les darreres versions del sistema operatiu), ràpidament ens n'adonem que OpenOffice no s'integra totalment amb la interfície d'usuari tan típica del sistema operatiu de la companyia de Cupertino. Això és degut al fet que el projecte OpenOffice ha creat la seva versió per a Mac OS X com a un port de la versió per a Unix/Linux. Malgrat tot, hi ha una alternativa: es tracta de NeoOffice/J, un port d'OpenOffice natiu per a Mac OS X que empra Java. L'únic inconvenient d'aquest paquet és que ara per ara es troba desactualitzat.
A la recentment celebrada conferència de desenvolupadors i usuaris d'OpenOffice (OOoCon, realitzada a Eslovènia), l'equip de desenvolupament d'aquesta suite ofimàtica va anunciar la seva decisió de realitzar una implementació de la versió 2.0 per a Mac OS X sota Cocoa, l'estàndard de programació d'aplicacions natives del sistema operatiu de la companyia de Cupertino. D'aquesta forma, OpenOffice suportarà funcionalitats tan simples i habituals com el drag&drop (arrossegar i deixar anar) que ara mateix no suporta en la seva versió per a Mac OS X.
De moment, la versió disponible per a Mac OS X d'OpenOffice 2.0 -que es pot descarregar des de la seva plana web- continua necessitant la presència del servidor X11.
Més informació:Some OO.oCon Lessons
http://www.tbray.org/ongoing/When/200x/2005/10/01/Open-Office-Conference#p-1
Un smartphone d'Apple?
Els rumors sobre un possible dispositiu portàtil d'Apple no han parat de sorgir durant els darrers anys sense que tal projecte s'arribi a materialitzar... com el canvi de plataforma a la x86...
Des de ja fa molt temps -més del que pugui recordar- es rumoreja que Apple està treballant en un dispositiu mòbil tipus smartphone (telèfon intel·ligent). Molts d'aquests rumors han estat llançats per fans dels productes de Steve Jobs, bona part d'ells nostàlgics d'aquell mític Newton -un dispositiu que es pot considerar com a una de les primeres PDAs i, fins ara, l'única incursió d'Apple en aquest sector-, però ara els ecos d'aquest rumor ens arriben des d'una persona que sense cap mena de dubte té a les seves mans més dades que la resta dels mortals: Ed Zander, CEO de Motorola.
El que fa més creïble la teoria de Zander és el fet que la companyia que presideix i Apple han col·laborat en la creació del programari iTunes Mobile, que es comercialitza en el telèfon mòbil Motorola ROKR a través de l'operadora nord-americana Cingular Wireless.
En declaracions exclusives a CNET News.com, Zander s'ha mostrat convençut que, a mitjà termini, Apple construirà el seu propi telèfon mòbil, comptant amb les experiències que li està donant la seva col·laboració amb Motorola en el ROKR. Zander també va indicar que la companyia que presideix i la comandada per Steve Jobs són al mateix temps sòcies de negocis i rivals, perquè Apple competeix en la gamma del ROKR amb l'iPod nano, un producte diferent (només és reproductor de MP3) però amb unes característiques que l'emmarquen al mateix segment de mercat.
"
Sabem que Apple construirà un smartphone; només és qüestió de temps" va indicar Zander en la seva entrevista amb CNET News. Si els rumors del canvi de plataforma de PowerPC a x86 van durar anys abans que es descobrissin com a reals, quant de temps podria trigar Apple a desvetllar un producte d'aquesta mena? Molt em temo que l'espera serà llarga...
Més informació:Motorola CEO: Apple 'to build a smart phone' | CNET News.com
http://beta.news.com.com/Motorola+CEO+Apple+going+to+build+a+smart+phone/2100-1041_3-5885651.html?tag=nefd.top
