dissabte, d’octubre 15, 2005

L'experiment de Google a San Francisco inquieta a les operadores de telecomunicacions

Tot i que diuen mostrar-se tranquil·les, algunes operadores de telecomunicacions nord-americanes ja s'han posicionat sobre l'experiment de Google a l'àrea de la Badia de San Francisco (California, Estats Units) mentre que alguns analistes preveuen un bon futur per a les connexions inalàmbriques gratuïtes a Internet.

La nova iniciativa de la companyia de Mountain View (localitat californiana on hi té la seu central Google) llançada fa poques setmanes d'oferir connexió gratuïta a Internet via WiFi a la zona de la Badia de San Francisco, una de les zones amb més concentració d'empreses del sector de les noves tecnologies juntament amb el Silicon Valley als Estats Units, ha despertat expectació. Alguns s'han atrevit a vaticinar que això només és un test per a oferir aquest servei a nivell nacional a les grans ciutats, alhora que podria inaugurar una nova era en la qual les connexions gratuïtes a Internet via WiFi marquessin la pauta. I això, naturalment, pot inquietar a les operadores de telefonia i als ISPs que ofereixen serveis de connexió a Internet.

Dues de les companyies que ofereixen servei de connexió i accés a Internet a l'àrea de la Badia ja han declarat que el servei de Google i, per extensió, qualsevol servei gratuït d'accés a la Xarxa, no proporcionarà a l'usuari una qualitat d'accés com la que donen ells, recordant els primers temps de l'expansió d'Internet, quan molts ISPs que oferien accés gratuït a la Xarxa van haver de tancar davant dels mals resultats aconseguits per la deficient qualitat del seu servei. Tot i això, un possible brot de preocupació s'ha deixat sentir en les seves declaracions quan han afirmat que seria preocupant que iniciatives semblants es comencessin a estendre, doncs podrien perillar els ingressos de les operadores i, amb ells, els llocs de treball que aquestes generen.

El panorama encara no és dolent per a aquestes operadores, però per l'horitzó apareix la tecnologia WiMax, que es postula com a successora de la WiFi però amb una cobertura molt superior, que pot arribar a kilòmetres. Amb aquesta tecnologia seria molt fàcil construir xarxes sense fils públiques de gran cobertura, amb el què podria ser factible fins i tot una xarxa de cobertura nacional.

Anem un xic més enllà: una connexió sense fils -i, per tant, ubiqua- a Internet de gran ample de banda podria facilitar serveis com la telefonia IP, amb trucades gratuïtes entre usuaris. Ràpidament veiem que al servei Google Talk -i, de rebot, també a Gmail- això li ve com anell al dit, però ans al contrari a les operadores de telefonia, que podrien veure perillar el seu negoci. Però no només hi ha això.

Les actuals connexions de banda ampla ens faciliten l'intercanvi i la descàrrega de continguts multimèdia, legal o il·legalment. En el primer cas, les grans productores sembla que s'han adaptat poc al model de negoci que els obre Internet, tot i que sembla que s'intenta. En el segon cas, majoritàriament pel que fa als sistemes d'intercanvi P2P, hi ha un enfrontament clar i directe entre discogràfiques i productores cinematogràfiques per l'altre. Les grans empreses enquadrades en el primer grup podrien veure perillar els seus ingressos degut a la més gran facilitat d'intercanviar continguts online, malgrat que aquesta suposició no arribi a la fi a ajustar-se a la realitat. Malgrat tot, la pura i simple por del què a priori es desconeix pot actuar com a un potent catalitzador que faci que les diferents productores de mitjans s'aliïn per a lluitar contra les iniciatives emergents que donin connexió a Internet gratuïta sense fils.

Però, després de tot el que hem exposat, la pregunta que ens podem fer és ràpida: si la connectivitat sense fils és el futur immediat, com s'aconseguiria impedir o limitar l'intercanvi de continguts i l'ús de serveis alternatius en xarxes d'aquest tipus?. La gratuïtat del seu ús és un altre tema. Com aconseguirà una empresa proveïdora de serveis, amb la tasca de mantenir una infraestructura i una mínima qualitat de servei, pagar els sous dels seus treballadors, generar els ingressos necessaris? L'experiència de Google -i no només en aquesta iniciativa, si no en tots els seus serveis en general- apunta cap a la publicitat com a generador d'ingressos, però serà un model viable per a tothom? el voluntariat i l'acció ciutadana poden ser la resposta?

Ara mateix ens podem trobar al davant d'una revolució en la forma de comunicar-nos, davant d'una Internet realment omnipresent -al menys, pel que fa als grans nuclis urbans-. La següent passa encara s'ha de donar.