El racó d'en freejack

Microsoft podria interposar demandes contra el programari lliure per tema de patents, segons afirmen des de Redmond

Diversos rotatius en línia es fan ressò d'unes recents declaracions d'alts càrrecs de Microsoft conforme a les quals i ben aviat, podria desfermar-se una guerra de patents entre el programari propietari i el lliure. Fanfarronada de Microsoft, globus sonda, o avanç del què se'ns ve a sobre?

Ja ho va dir en el seu moment Steve Ballmer tot i que a molts els va passar inadvertida aquesta afirmació: el pacte Novell-Microsoft tracta sobre patents i drets de propietat intel·lectual. I ara la companyia cofundada per Bill Gates destapa la seva estratègia: el programari lliure infringeix ben bé 235 patents de la seva propietat, per les quals ha de pagar. Si fos així, el programari lliure perdria la meitat del seu nom per passar a ser simplement programari.

La revelació de la tàctica de Microsoft ha estat feta per la pròpia companyia de Redmond a la revista Fortune, la qual edita anualment un llistat molt conegut amb les 500 principals empreses més poderoses del món i la gent més rica del planeta. Aproximadament la meitat de les companyies de la llista Fortune 500 empren GNU/Linux i altres programes lliures en els seus centres de dades i ordinadors d'escriptori, pel què es veurien amenaçades per la possible demanda de Microsoft.

Reblant el clau de les patents de programari

Si els algoritmes que es troben en el cor dels programes d'ordinador que emprem diàriament són o no patentables és una qüestió que fa temps es va debatent i que s'escapa més enllà de les implicacions d'un possible judici de Microsoft contra tot el programari lliure.

La patentabilitat del programari és defensada per uns esgrimint les grans despeses en recerca i desenvolupament i la possibilitat d'arribar a les mateixes conclusions funcionals per altres vies sense la necessitat de copiar la feina ja feta per altres. És a dir, a grans trets "jo investigo, jo desenvolupo i jo patento una solució, un algoritme, que ja no podrà ser emprat per altres. I si algú vol quelcom que s'assembli al meu programa, que busqui la seva pròpia solució sense copiar-me".

A l'altra banda hi trobem als activistes defensors del programari lliure, que esgrimeixen com a argument el fet que, al cap i a la fi, els programes d'ordinador són algoritmes matemàtics, i aquests darrers ni estan ni poden estar subjectes a patents en ser un bé amb dret d'ús universal. Al cap i a la fi jo puc patentar la fórmula x+2=5 i el seu posterior desenvolupament fins a trobar-ne el resultat? i quants royalties m'haurien de pagar les escoles de tot el món per ensenyar a resoldre aquest problema? Evidentment, el sistema de patents té les seves limitacions, i aquesta n'és una.

Tant als Estats Units com a la vella Europa s'han desenvolupat polèmiques lleis sobre patentabilitat de programari que es troben contínuament en dubte i sent objecte de campanyes en la seva contra per part de la cibersocietat més activista.

Un judici que podria fer història

De moment, la declaració d'intencions de Microsoft es queda només en això, en una declaració d'intencions, però si fem un esforç imaginatiu, podem arribar a entreveure el què passaria depenent de la resolució del què m'atreviria a qualificar com el més gran i més important judici de la història de la informàtica.

De fet, el "cas SCO" que tant interès i polèmica va despertar, pot considerar-se tant per temàtica com per importància una avantsala del judici que podria acostar-se entre Microsoft i el món del programari lliure.

Si una hipotètica resolució d'un tribunal fos favorable a Microsoft, això podria significar el principi de la fi del programari lliure tal i com el coneixem avui en dia, doncs programes tan coneguts com el sistema operatiu GNU/Linux, la suite ofimàtica OpenOffice o el navegador web Firefox haurien de passar a pagar royalties a la companyia de Redmond.

En el cas de Linux, això suposaria la fi de moltes distribucions, els projectes minoritaris duts a terme per particulars sense molta ajuda externa i que es donen gratuïtament a Internet. Per la seva banda, les distribucions comercials buscarien alternatives als programes abans esmentats, com ara l'OpenOffice o Firefox, per tal de disminuir el que han de pagar a Microsoft, ja que el preu dels seus productes s'encariria víctima dels impostos que haurien de pagar a la companyia de Redmond.

I què seria de projectes com Debian? Sense cap mena de dubte continuarien, però haurien de passar per un període més o menys llarg de substitució dels components subjectes a patents, i la probable desorientació inicial. Possibles substituts ja existeixen: per al kernel Linux tenim a The Hurd; per al Firefox tenim a navegadors com Galeon; i per a la suite OpenOffice tenim alternatives com ara KOffice. Només es tracta d'escollir l'adequada.

Resumint, si la causa li surt favorable a Microsoft, es produiria una pausa per al programari lliure, temps suficient per a què Windows Vista es posicionés al mercat i proporcionés una altra dècada de domini per a Microsoft en el món dels sistemes operatius.

Imaginem ara el cas contrari: Microsoft perd la partida legal davant dels tribunals. El programari lliure veuria d'aquesta manera reforçada la seva posició, encara que és poc probable que això ajudés a què la seva adopció al mercat fos més ràpida.

Guerra freda

L'enfrontament entre les persones i organitzacions que defensen un model de programari patentable d'una banda (amb Microsoft com a cap visible), i les que defensen tot el contrari (abanderats per la FSF i Richard Stallman) no és nou; de fet, ja porta un temps coent-se una mena de "guerra freda" en la qual ambdós bàndols s'han anat amenaçant amb la possibilitat d'interposar demandes per drets de propietat intel·lectual, patents i copyrights. La única cosa que ha impedit que la sang no arribi al riu és exactament el mateix que durant anys va evitar que els Estats Units i l'URSS es llancessin els seus respectius caps nuclears: la possibilitat de la destrucció mútua assegurada.

Si en el futur immediat s'escalfarà aquesta guerra freda és tota una incògnita. De moment, les declaracions de Microsoft semblen més agressives que de costum, i el pacte d'aquesta empresa amb Novell al qual recentment s'hi ha afegit Dell no ajuda precisament a suavitzar la tensió. Temps al temps...

Més informació:

Article a CNN
http://money.cnn.com/magazines/fortune/fortune_archive/2007/05/28/100033867/

posted by Guillem @ 1:29 p. m.