diumenge, de febrer 26, 2006

La Unió Europea aprova la directiva sobre retenció de dades

Malgrat que la va rebutjar a finals de l'any passat, dimecres dia 22 el Consell de Ministres de Justícia i Interior dels 25 finalment va donar llum verd a la polèmica directiva.

L'aprovació d'aquesta directiva s'emmarca en l'anomenada "guerra contra el terrorisme" que els governs d'alguns països occidentals han iniciat contra un enemic que existeix en una certa forma, però que és de difícil definició i encara més difícil detecció. D'ençà del fatídic 11 de setembre de 2001 s'han posat en marxa diverses mesures relacionades amb aquest nou tipus de guerra, algunes d'elles relacionades amb les comunicacions electròniques i que han estat severament criticades pels defensors de les llibertats.

La directiva de retenció de dades aprovada aquesta setmana per la Unió Europea significa que les operadores i proveïdors de servei hauran de guardar les dades corresponents a les comunicacions electròniques que s'efectuïn a través de la seva xarxa, incloent-hi l'enviament i recepció de correu electrònic i les trucades.

Les dades que s'hauran de guardar corresponen a aquelles necessàries per a identificar i localitzar la font del missatge i el seu destinatari, incloent-hi dades personals com el nom de les persones que intervenen en la comunicació i la seva adreça. En cap cas es podrà conservar el contingut de la comunicació amb l'excepció que les autoritats pertinents disposin d'una ordre judicial per a això.

En el cas de les comunicacions a través d'Internet s'hauran de conservar les IPs d'origen i destinació, i en el cas de la telefonia mòbil també entraran a les llistes de dades a conservar les corresponents als missatges curts de text (SMS), missatges multimèdia (MMS) i trucades perdudes. En aquest darrer cas, també s'hauran de guardar les dades necessàries per a ubicar físicament el lloc des d'on s'ha dut a terme la transmissió, ja que d'aquesta forma serà possible seguir-li els moviments a un sospitós.

El període mínim de retenció d'aquestes dades que fixa la directiva és de 6 mesos, i el màxim de 24. Entre aquestes dues xifres, els diferents estats membre hauran de decidir el període pel qual les operadores que es trobin al seu territori hauran de guardar les dades.

Pel que fa al cost econòmic de l'operació, inicialment la directiva fixava que hauria de ser cobert per cada estat membre, però el paràgraf fou eliminat, de manera que aquest aspecte es deixa a la interpretació de cadascun dels estats. Aquest és un punt que ha provocat polèmica entre les operadores, ja que el cost de processar i emmagatzemar aquesta informació no és gens menyspreable. És d'esperar que el col·lectiu d'empreses afectades es manifesti d'una o altra forma en contra d'aquest punt concret de la directiva i per a què siguin els estats els que cobreixin els costos econòmics.

A partir de què la directiva sigui publicada en el Diari Oficial de la Unió, els estats membres disposaran d'un període de 18 mesos per començar-la a aplicar.

Aquesta proposta de directiva fou rebutjada amb anterioritat pel Parlament Europeu, al setembre de 2005, però des d'aleshores el seu text ha patit alteracions que l'han fet més acceptable per als representants dels diferents estats, a excepció d'Irlanda i Eslovàquia, que han estat els únics països que hi han votat en contra.