El racó d'en freejack

Crítiques a les principals empreses d'Internet per col·laborar amb el govern xinès en la identificació d'internautes dissidents

Google s'endu la pitjor part de les crítiques per revelar la identitat d'un internauta que va gosar criticar les autoritats locals i que fou detingut per aquest motiu. El rerefons econòmic d'un mercat amb un potencial enorme i encara molt verge marca l'actuació dels grans d'Internet al país oriental.

A la República Popular de la Xina navegar lliurement per Internet és perillós, i publicar continguts a la Xarxa ho és gairebé més encara. El govern del país censura l'accés a l'anomenada Xarxa de xarxes i monitoritza constantment el que a través d'ella veuen els seus ciutadans, per a "protegir-los" dels "continguts inapropiats" que podrien danyar el seu esperit i moral. Naturalment, existeixen formes i eines per a burlar aquesta censura, però el seu ús és perillós, i un pot acabar anant a parar a la presó per això.

Algunes organitzacions no governamentals (ONGs) treballen per tal de proporcionar el programari adequat per a què els internautes xinesos puguin accedir lliurement a la Xarxa i sense cap mena de restricció.

La societat occidental mostra, en línies generals, la seva disconformitat amb un règim que considera dictatorial*, i és per això que certes pràctiques de particulars o empreses europees o nord-americanes que facilitin al govern xinès el control i repressió dels seus ciutadans són mal vistes i fins i tot perseguides. Tot i això, un mercat amb un potencial de més de mil milions de clients té, sense cap mena de dubte, un alt poder persuasiu.

Això últim és el que han d'estar pensant els alts directius de Google, empresa líder a Internet i que disposa d'una sucursal recentment oberta a la Xina amb el beneplàcit del govern d'aquell país (i el que això comporta...). Recentment Google ha estat acusada en una comissió parlamentària nord-americana de col·laborar amb les autoritats xineses per a desemmascarar la identitat d'un internauta dissident que havia tingut la gosadia de criticar a les autoritats locals de la seva regió per corruptes. Amb la suposada col·laboració de Google, aquesta persona fou identificada, per a ser posteriorment detinguda, jutjada i empresonada. En declaracions d'un portaveu de la companyia del cercador, els responsables de Google declaren "no tenir constància d'haver participat directament en aquest afer". La negativa de la companyia a facilitar al govern nord-americà dades de les cerques que realitzen els internautes podria ser una estratagema per a rentar la seva imatge davant l'opinió pública.

Altres companyies que han sortit esquitxades per aquestes acusacions són Yahoo! i Microsoft a través de la seva divisió MSN.

Rerefons econòmic

La baralla entre els principals proveïdors de serveis i continguts a Internet no es disputa pels usuaris europeus, ni tan sols pels nord-americans. El mercat asiàtic ja està també àmpliament explotat, com a Corea del Sud o el Japó, però el veritable potencial se l'emporta la República Popular de la Xina: uns 1.300-1.400 milions d'habitants, anys enrere sense el poder adquisitiu ni els canals per a adquirir un ordinador, però ara àvids de tecnologia després de què el seu país entrés en l'economia de mercat a nivell mundial.

La Xina s'ha convertit en un dels principals exportadors de tecnologia, malgrat que ara per ara el drac asiàtic innova poc i produeix tots els encàrrecs que li arriben des d'occident. En resum, la Xina s'ha convertit en la fàbrica tecnològica d'Europa i els Estats Units.

El gran avantatge d'aquest gran mercat pràcticament verge és que els primers que puguin posicionar-se s'enduran una gran part del gat a l'aigua, amb el que pactar amb el govern, rebaixant fins i tot el llistó del que és moralment acceptable per a la companyia, pot ser la moneda de canvi emprada de forma habitual per les grans corporacions del sector.

* Sense entrar en consideracions sobre si realment ho és o no.

posted by Guillem @ 6:29 p. m.