El racó d'en freejack

Recordeu el meu nou bloc

2007-12-14T14:30:00.000+01:00

Recordeu que l'adreça en la qual podreu trobar el meu nou bloc és http://raco.imatica.info, i que aquest bloc que esteu llegint no s'anirà renovant.

Nou bloc

2007-12-09T23:58:00.000+01:00

Benvolguts lectors,

M'acomiado de tots vosaltres... però només en aquest bloc. Per dir-ho d'una altra manera, em canvio de veïnat i m'en vaig a un servidor nou, amb un projecte igual però diferent; tots aquells que em coneixeu ja sabeu que jo visc i respiro tecnologia i, sobretot, informàtica, així que el continuisme en aquest sentit el tindreu assegurat. Però al mateix temps vull fer quelcom diferent, més personalitzat, manifestant-hi les meves inquietuds.

Així doncs, us espero al nou "L'evangelista tecnològic", el succesor d'El racó d'en freejack i que podríem considerar com el racó 2.0 .

Ens hi veiem. La nova adreça és:

http://raco.imatica.info

Google sembla voler anar un pas més enllà en el terreny de la telefonia mòbil

2007-12-09T10:39:00.000+01:00

La companyia del cercador ha confirmat que participarà en la subhasta de freqüències que prepara la FCC per al proper 24 de gener, i que de guanyar podria convertir-la en operadora.

Google està demostrant àmpliament que li interessa i molt el món de la telefonia mòbil. El nombre dels seus serveis per a terminals mòbils està augmentant de mica en mica, i encara que es va especular molt amb un telèfon mòbil de la companyia a l'estil iPhone, finalment Google es va destapar amb un projecte molt més ambiciós com és la plataforma Android, que en l 'opinió de molts experts farà que la resta de plataformes mòbils competidores (Symbian, Blackberry, Windows Mobile, Palm OS) es posin a tremolar d'aquí a poc. Però el que faltava és veure a Google convertida en una operadora de telefonia mòbil.

Durant les darreres setmanes, la companyia del cercador ha estat pressionant a diferents operadores nord-americanes per a què obrissin les seves xarxes a terminals i programari no controlats directament per elles, quelcom que amb més o menys sort ha aconseguit en alguns casos com el de Verizon Wireless. El motiu és simple: posicionar a Android en el mercat, deixar el terreny preparat per quan surtin a la venda els primers terminals equipats amb aquest sistema operatiu.

L'opció per la que Google licitarà en la subhasta de freqüències, l'anomenat "Bloc C" corresponent a la freqüència de 700 MHz, ve marcada per l'obligatorietat d'obrir el servei a qualsevol mena de terminal i programari des de la mateixa FCC (Federal Communications Commission), el que encaixa totalment amb la voluntat i la filosofia de Google i amb la seva nova plataforma de programari.

Per part de la companyia californiana no s'han fet públics detalls de com pensa explotar la freqüència si finalment guanya la subhasta; queda en l'aire la possibilitat de que busqui un soci entre les operadores actualment establertes als Estats Units o alguna nova que li interessi entrar en aquest mercat, o també que l'exploti completament en solitari, creant una infraestructura. L'únic problema és com quedaran les relacions entre la companyia del cercador i la resta d'operadores...

I també cal parlar de Microsoft, companyia a la qual alguns rumors situaven com interessada en licitar per alguna de les llicències posades a subhasta, bé en solitari o bé aliant-se amb alguna operadora, i que finalment no han estat confirmats. És potser per aquest motiu pel qual Google no ha mostrat les seves intencions fins a aquest dilluns 3 de desembre quan la data límit per presentar-se a la subhasta era dimarts dia 4.

Més informació:

Nota de premsa de Google
http://www.google.com/intl/en/press/pressrel/fccspectrum_20071130.html

Disponible Google Docs per a dispositius mòbils

2007-12-08T12:40:00.000+01:00

Només permet visualitzar una part dels diferents formats de fitxer amb els quals treballa aquesta aplicació en línia, i no permet la seva edició.

Silenciosament, sense més notícies que en el weblog oficial de Google Docs, la companyia del cercador va donar a conèixer a finals d'aquest passat mes d'octubre que la versió mòbil del seu paquet ofimàtic en línia ja està disponible. De moment, aquesta només permet la visualització d'arxius de text i fulls de càlcul, i no la seva modificació, que queda reservada als equips de sobretaula o que executin un navegador web amb més capacitats que el d'un dispositiu mòbil habitual (cas de l'iPhone/iPod Touch). Al telèfon d'Apple, a més, també podem veure les presentacions.

Uns mesos enrere ja s'havia especulat amb la possibilitat de que Google llancés aquesta versió mòbil del seu reeixit servei que permet la creació de textos, fulls de càlcul i presentacions. La URL del servei fou descoberta per alguns internautes fa alguns mesos, quan encara estava en preparació, però la companyia del cercador no va confirmar ni desmentir la notícia.

La URL d'accés al nou servei Google Docs Mobile és http://docs.google.com/m , que si la introduïm en el navegador web del nostre telèfon ens portarà a una pàgina en la qual haurem d'introduir el nostre nom d'usuari i contrasenya, el mateix que emprem en el servei a través d'ordinadors de sobretaula o portàtils. A partir d'aquí, accedirem a un menú molt simple en el qual se'ns llistaran els fitxers existents en el nostre compte i amb qui estan compartits, de manera que prement a l'enllaç del què vulguem, passarem a la vista de presentació.

La navegació en el full de càlcul es fa visualitzant una sola columna cada vegada, i a la part inferior de la pàgina disposem d'un control per anar directes a una cel·la determinada sabent prèviament les seves coordenades.

La referència directa per comparar en aquest cas és sense cap mena de dubte el servei Office Mobile de Microsoft, que permet la visualització de tota mena de documents, però només en determinats smartphones (els equipats amb alguna versió de Windows Mobile) i no en qualsevol dispositiu independentment del seu sistema operatiu.

Aquest paquet ofimàtic, per la seva pròpia naturalesa, només té una limitació: hem de tenir cobertura GPRS o 3G per treballar amb ell, ja que no disposa d'eines d'edició offline.

Més informació:

Entrada en el weblog oficial de Google Docs
http://googledocs.blogspot.com/2007/10/docs-on-go.html

SAP presenta nou programari per a l'iPhone

2007-12-07T11:43:00.001+01:00

La companyia germànica demostra que el telèfon d'Apple no és només una "joguina" per a geeks o un gàdget de moda, sinó també una eina seriosa per a treballar.

L'iPhone està arrasant allà on arriba. La millor prova són les llargues cues a les botigues Apple de Nova York o San Francisco quan es va produir el seu llançament als Estats Units, vistes a les cadenes de televisió de mig món, i els 30.000 exemplars venuts en amb prou feines cinc dies per Orange d'ençà de la seva posada a la venda a França. Un telèfon d'usuari final amb unes excel·lents capacitats de reproducció de música, un sistema operatiu robust i estable i una navegació web més que excel·lent... però pocs esperaven que també fos útil per a la productivitat a l'oficina i més enllà de gestionar el correu electrònic.

SAP AG, companyia alemanya líder mundial en programari per a gestió empresarial i considerada la tercera companyia de programari en general del món, ha presentat una versió del seu programa SAP CRM 2007 per a dispositius mòbils que funciona a l'iPhone, i que segons la mateixa companyia segueix una forma de configuració a mesura tan fàcil com la pàgina iGoogle, basant-se en la metàfora d'arrossegar i deixar anar components.

L'obertura cap a aquest terminal en concret ve motivada per la gran popularitat de l'iPhone, que l'ha convertit sense cap mena de dubte en un dels gàdgets més desitjats de l'any. La gran quantitat de vendes fa a més que sigui un telèfon força estès i, a més, si funciona a l'iPhone té moltes possibilitats de funcionar a l'iPod Touch, que té les mateixes funcionalitats que l'iPhone sense la part de telefonia però sí comptant amb WiFi, pel que pot ser una opció per utilitzar en un entorn empresarial.

Fins ara, la companyia germànica disposava de programari per a plataformes àmpliament adoptades en el món empresarial com són les BlackBerry, Palm i Windows Mobile, però aquesta incursió en el dispositiu d'Apple demostra que aquesta plataforma és tan vàlida com qualsevol altra per a emprar aplicacions de tipus empresarial.

L'anunci es produeix poc temps després de què la companyia de Steve Jobs obrís l'iPhone a aplicacions de terceres parts, quelcom que inicialment estava vetat. La iniciativa de SAP demostra la bona idea que això ha suposat per a l'iPhone i per a Apple, que pot posar un altre peu en els entorns empresarials juntament amb els seus servidors Xserve.

Més informació:

Notícia a l'agència Reuters
http://www.reuters.com/article/technologyNews/idUSN0452282620071204?pageNumber=2&virtualBrandChannel=10004

Microsoft anuncia novetats per a Windows Genuine Advantage amb el Service Pack 1 de Vista

2007-12-06T17:56:00.000+01:00

La finalitat d'aquestes seria evitar la picaresca que fins ara ha permès activar versions il·legals del sistema operatiu.

Windows XP disposa d'un sistema de seguretat per a què no funcioni en un ordinador si no s'activa abans. Aquesta activació es realitza via Internet o per telèfon i gràcies en primer lloc a una clau de producte única per a cada còpia del Windows i en segon lloc a una clau generada per a cada ordinador en concret a partir dels números de sèrie de diversos components com poden ser la placa base o el disc dur, de manera que cada equip queda identificat univocamente en els servidors de Microsoft. Així, la companyia de Redmond pot controlar quantes activacions s'han fet d'una mateixa còpia del sistema o en quantes màquines diferents es troba instal·lat simultàniament, tallant les pràctiques realitzades pels usuaris que violin l'acord de llicència EULA (End User License Agreement).

Malgrat tot, i seguint la màxima de la seguretat informàtica que afirma que tot el que una persona pot protegir, una altra ho pot desprotegir, el sistema d'activació del Windows ha estat burlat moltes vegades, proporcionant l'oportunitat a gent de tota mena per a què activessin còpies no adquirides legalment, si no copiades vulnerant l'acord de llicència EULA.

És per això que Microsoft ha anunciat la renovació de les seves tecnologies de protecció i del programa WGA (Windows Genuine Advantage) per tal d'oferir un major grau de protecció en els seus productes i una sèrie d'avantatges exclusius per als clients que hagin adquirit legalment una còpia del sistema operatiu de la companyia de Redmond.

La nova generació de l'eina d'activació de Windows coincidirà en el temps amb l'esperat primer service pack per a Windows Vista, amb el qual Microsoft espera impulsar l'adopció de la nova versió del seu sistema operatiu en el món empresarial, el més reticent pel que fa a introduir novetats i malgrat que en el segment de l'usuari final Vista ja està obtenint bones xifres de vendes gràcies a la seva preinstal·lació en les màquines dels principals fabricants. També serà present en la propera generació de sistemes per a servidors, Windows Server 2008, que veurà la llum durant el primer trimestre de l'any vinent.

La nova eina no tallarà les funcionalitats del Windows ni bloquejarà el sistema per a què l'usuari no pugui entrar en ell, però estarà informant continuadament sobre el fet que la còpia instal·lada no ha estat adquirida legalment, i que l'usuari ha de fer alguna cosa per a resoldre-ho. Serà quelcom que pretén avisar a aquells compradors als quals se'ls hagi enganyat cobrant-los un Windows quan la còpia instal·lada és pirata, i com a molèstia per a aquells que hagin piratejat Windows conscientment, de manera que al final es vegin obligats a adquirir una còpia legal del sistema per deixar de veure els "molests" avisos.

Aquesta estratègia contrasta amb les formes anteriors, ja que en detectar un sistema Windows Vista il·legal, se li reduïen certes funcionalitats deixant altres molt bàsiques amb les quals era difícil per no dir impossible arribar a realitzar un treball productiu.

Juntament amb l'anunci del nou WGA, Microsoft també ha donat a conèixer les diferents tècniques que s'empren per vulnerar el procés d'activació dels seus sistemes, i que resumeix en dues:

- Manipulació OEM Bios: suposa la modificació d'arxius del sistema i de la BIOS de la placa base, per imitar el mateix tipus d'activació del producte que realitzen les còpies de Windows que vénen instal·lades de fàbrica en els equips dels OEMs (fabricants d'equips originals).

- Manipulació del Temporitzador de Gracia: intenta manipular el reajustament del límit del "temps de gràcia" existent entre el període d'instal·lació i el d'activació manipulant la data en alguns casos, l'any 2099.

Les alteracions en arxius corresponents a funcionalitats clau del sistema provoca que no es pugui garantir el seu bon funcionament, pel què els problemes que s'esdevinguin amb una màquina el Windows de la qual ha estat activat saltant-se el procediment de Microsoft poden ser deguts a diverses casuístiques, entre les quals es troba el "trucatge" del sistema d'activació.

Google llança versió 2.0 de Maps per a telèfons mòbils

2007-12-05T08:59:00.000+01:00

Encara que el nostre terminal no disposi de GPS, el nou Google Maps disposa d'un sistema que ens permet conèixer la nostra localització aproximada.

El nou Google Maps 2.0 per a telèfons mòbils inclou la tecnologia My Location (La Meva Localització), que empra l'identificador únic de cada torre emissora de telefonia mòbil, el que es coneix com a cèl·lula o cel·la -i d'aquí la denominació de telefonia cel·lular àmpliament emprada a Llatinoamèrica- per conèixer la ubicació de l'usuari i, d'aquesta manera, proporcionar-li informació més detallada sobre els punts d'interès dels voltants.

La principal idea de Google és proporcionar un servei de geolocalització a usuaris de telèfons mòbils que no disposin de receptor GPS. Segons dades proporcionades per la companyia del cercador, el 85% dels terminals que es venguin durant el vinent 2008 no comptaran amb aquesta funcionalitat.

Cal destacar que la localització no serà exacta, si no aproximada ja que el que es localitzarà serà la torre GSM de la cel·la a la qual es trobi connectat l'usuari. Tot i això, la precisió serà suficient per a què el sistema pugui informar sobre comerços i serveis que es trobin prop de l'usuari.

Google s'ha afanyat a especificar que la geolocalització no implica que es guardin a les seves bases de dades informació sobre les localitzacions de l'usuari, de manera que aquest servei és emprat de forma anònima. La companyia del cercador ha rebut darrerament nombroses crítiques sobre la informació que guarda dels internautes a través dels seus diferents serveis.

El funcionament de La Meva Localització és simple: l'usuari només ha de prémer la tecla del número zero per a què la pantalla es traslladi a la seva localització aproximada. A partir d'aquí, l'usuari pot realitzar consultes, buscar establiments propers o calcular rutes.

La Meva Localització no es troba disponible a tots els terminals. En aquells en els que pugui ser activada alguna funció o programari de detecció i anàlisi de les xarxes GSM són els més susceptibles de poder executar aquesta funcionalitat. Google ha informat que els dispositius amb Symbian Sèrie 60 tercera edició, Blackberries, alguns terminals amb Windows Mobile, els nous Sony Ericsson i alguns models de Motorola poden usar la funció La Meva Localització.

Fora dels Estats Units és possible que hi hagi països en els quals aquest servei encara no estigui disponible. Allà, a més, els usuaris poden gaudir de la informació del trànsit en 30 metròpolis del país nord-americà.

Google Maps Mobile pot descarregar-se des del mateix terminal, apuntant el navegador web del telèfon a l'adreça http://www.google.com/gmm

Més informació:

Pàgina web de Google Maps per a telèfons mòbils
http://www.google.com/gmm/index.html

Apple podria estar implementant compatibilitat nativa amb aplicacions Win32

2007-12-04T12:14:00.000+01:00

Segons un post enviat a la llista de distribució de WINE, un desenvolupador d'aquest projecte hauria pogut trobar evidències que els enginyers d'Apple estan treballant per dotar al Mac OS X d'una capa de compatibilitat que li permeti executar programari natiu de Windows sense haver de recompilar-lo o usar emuladors.

WINE consisteix en un projecte de programari per a sistemes operatius derivats de Unix (el que inclou a Linux i a Mac OS X) que busca permetre l'execució d'aplicacions natives de Windows en aquests sistemes. Per posar un exemple, ens permet executar l'Office de Microsoft sense cap canvi ni haver de recompilar aquest paquet, sota Linux.

WINE es troba disponible en versions per a sistemes operatius compatibles amb l'arquitectura x86, tot i que també existeix una versió per a antics Mac's basats en els xips PowerPC.

Steven Edwards, programador d'aquest projecte, es trobava testejant una aplicació en un sistema operatiu Mac OS X 10.5 "Leopard" quan es va fixar més detingudament en el missatge d'error que li donava la fallada de l'aplicació provada, en el qual s'indicava que era el propi sistema operatiu el que estava intentant executar l'aplicació mitjançant el seu propi carregador de binaris PE.

El format de fitxer binari PE, les sigles del qual corresponen a Portable Executable, és l'estàndard emprat pels sistemes Windows, i indica com ha d'estar construït el programa per a què pugui ser executat pel sistema operatiu.

Fins ara, els sistemes Mac OS X donaven un tipus de missatge d'error advertint que no podien executar binaris PE si s'intentava aquesta operació, però el missatge amb el qual va topar Edwards (i malgrat finalment no haver pogut executar el programa) indica que es va intentar carregar el fitxer i a més buscar les llibreries DLL per a la seva correcta execució, punt aquest darrer que és el que més subratllen els partidaris de pensar que Apple està introduint la capacitat d'executar programari Windows en el seu sistema operatiu de forma nativa.

El fet que el format PE consti també a l'especificació del sistema EFI (Extensible Firmware Interface) com a format executable estàndard, pot fer pensar que el missatge es refereix més a una funcionalitat de compatibilitat amb EFI que a la possibilitat descrita per Edwards, i malgrat tot molts ja han deixat volar la seva imaginació...

Per a alguns dels programadors i internautes, Apple estaria encobrint un projecte per a què futures versions del Mac OS X puguin executar nativament aplicacions Windows, i alguns coincideixen en afirmar que la companyia de Steve Jobs ho anunciarà al públic quan Microsoft deixi de donar suport tècnic al Windows XP.

Un altre motiu per a què Apple no faci declaracions sobre això podria ser que la companyia de Cupertino s'hagués basat en WINE, que és programari lliure, però sense proporcionar el codi font de les modificacions realitzades. No seria la primera vegada que s'acusa a Apple de violar la GPL, encara que de moment aquesta possibilitat (com l 'anterior) no deixa de ser una simple conjectura.

De moment, i a falta de més investigacions, els indicis es queden aquí. Poques publicacions en línia s'han fet ressò d'aquests fets tot i la seva possible importància futura, malgrat que encara és molt aviat per donar res per sentat.

Més informació:

Missatge original de Steven Edwards a la llista de distribució de WINE
http://www.winehq.org/pipermail/wine-devel/2007-November/060846.html

Les xarxes socials i els grans mitjans de comunicació online s'acosten

2007-12-03T20:05:00.001+01:00

La companyia Pluck ha donat a conèixer un nou servei mitjançant el qual les pàgines de noticies i els perfils dels usuaris de les xarxes socials poden quedar relacionats, de manera que quan visitem el perfil d'una persona, puguem accedir a les noticies que més li han interessat i a l'inrevés, quan acabem de llegir una noticia podem veure a quins usuaris els ha interessat.

La tendència de la Web 2.0 és la de barrejar serveis per a crear-ne altres de nous tot ampliant les possibilitats de l'internauta. Encara que els dos serveis implicats en aquest nou producte continuen veient-se separats, el resultat del conjunt permet per una banda descobrir noves característiques i preferències de l'usuari de xarxes socials i, per l'altra, veure l'èxit que té una determinada informació online i a quin perfil de lector interessa.

El nexe d'unió serien els comentaris que els usuaris poden deixar a les planes de la majoria dels llocs web d'informació, que els gestors de contingut (especialment als weblogs) han popularitzat, i que permeten convertir una noticia o qualsevol text en general, en un punt de partida per a un fòrum d'opinió.

A partir de la pàgina que hostatgi la noticia, qualsevol persona podria accedir al perfil de l'internauta que ha realitzat un determinat comentari, perfil corresponent a una xarxa social com ara MySpace o Facebook depenent dels interessos de la companyia que contracta el servei i de les aliances a les que pugui arribar Pluck.

Des del punt de vista de les empreses de mitjans online, la iniciativa és interessant perquè els permet accedir al perfil dels seus lectors i veure en quins altres llocs estan navegant i quines temàtiques els interessen, amb el que poden realitzar estudis de mercat molt detallats i adaptar d'aquesta manera els seus serveis i continguts a un públic que realment els pugui ser d'interès. Sense comptar que atrauran cap als seus mitjans a audiències joves, les més entusiastes i acostumades a usar xarxes socials i amb menys costum de llegir la versió online de mitjans en paper o televisius.

El calendari d'implementació d'aquest servei passa per oferir connectivitat amb Facebook a partir del primer trimestre del 2008, mentre que els serveis de xarxa social que ofereixin compatibilitat amb l'estàndard OpenSocial de Google seran accessibles a mitjans de l'any vinent.

Entre els usuaris de les tecnologies de Pluck hi trobem a mitjans tan coneguts com el rotatiu USA Today, l'agència Reuters o Discovery Communications.

Més informació:

Lloc web de Pluck
http://www.pluck.com/

Google comença als Estats Units la lluita per posicionar Android al mercat

2007-12-02T22:10:00.000+01:00

La companyia del cercador ha aconseguit exercir prou pressió com per forçar a Verizon Wireless a obrir les seves xarxes de comunicacions de manera que siguin accessibles a qualsevol terminal i qualsevol programari.

Tot i que Verizon Wireless diu que ho fa per la demanda del mercat, la majoria dels analistes coincideixen en afirmar que l'anunci d'obertura de les seves xarxes de comunicacions a terminals i programari que l'operadora no controli directament, ha estat realitzat degut a la pressió exercida per Google i també possiblement per Apple, totes dues amb interessos en el món de la telefonia.

La política de Verizon Wireless impedia que a la seva xarxa de comunicacions s'hi connectessin terminals, s'executés programari o fossin emprats serveis no controlats directament per aquesta operadora, amb l'excusa oficial d'assegurar la màxima qualitat en les comunicacions. Apple té signat un contracte en exclusiva amb AT&T, encara que és fàcil imaginar que amb vista al futur li interessa que totes les xarxes de comunicacions estiguin obertes, pel que pugui ser. A més, la companyia de Cupertino ha obert recentment l'iPhone a aplicacions de tercers, pel que aquí hi trobem un altre motiu d'interès amb vista al futur.

Per la seva banda, Google seria l'actor principal d'aquesta obra, i l'empresa més interessada en la total liberalització de les xarxes de comunicacions mòbils. La companyia del cercador és la principal impulsora de l'Open Handset Alliance i de la seva plataforma software per a telèfons mòbils Android, basada en Linux i que farà la competència a Windows Mobile i Symbian. Els nous telèfons equipats amb Android sortiran a la venda segons tots els indicis durant el 2008, i és més que probable que a Google li interessi que puguin ser emprats en qualsevol xarxa.

Preguntades sobre el moviment de Verizon, la resta de les principals operadores de telefonia mòbil nord-americans han donat respostes dispars sobre el que faran elles en el futur.

Verizon ha anunciat per a principis de 2008 la publicació d'una guia tècnica orientada als desenvolupadors d'aplicacions per a què aquests puguin construir i adaptar programari als requisits de la xarxa de dades de l'operadora.

Més informació:

Nota de premsa de Verizon Wireless
http://news.vzw.com/news/2007/11/pr2007-11-27.html

HTC llença un smartphone amb el sistema operatiu en català

2007-12-01T15:23:00.000+01:00

El telèfon, basat en el Windows Mobile de Microsoft, es llença amb motiu del quinzè aniversari de l'establiment de la companyia de Redmond al nostre país.

Tecnologia i llengua catalana són dos termes que, si bé no antagonistes, poques vegades van units, i més si parlem de grans multinacionals, fins i tot d'aquelles afincades a les nostres terres. I això que el català té més parlants que altres llengües que són oficials a diversos estats arreu del món, i per a les quals si existeixen traduccions dels principals sistemes operatius, programes i serveis.

La telefonia mòbil és un camp encara més restrictiu en aquest tema, doncs en informàtica tenim sistemes operatius (Linux o Windows després d'aplicar-li un pegat), paquets ofimàtics (OpenOffice) i navegadors web (Firefox) en català, però pocs terminals s'han deixat veure amb els menús i aplicacions en la nostra llengua. Per això, i malgrat que sigui testimonial, el gest d'HTC és d'agrair. I dic testimonial perquè amb el catàleg de diferents models que té la companyia (i que alguns analistes han afirmat que només és superat en varietat per Nokia), un sol aparell en català és ben poca cosa...

El model concret és el S710, un terminal equipat amb el Windows Mobile 6, la darrera versió del sistema operatiu de Microsoft per a telèfons mòbils. Disposa d'un teclat retràctil a la part inferior de l'aparell, el que ens permet treballar amb ell com si fos un ordinador portàtil realment petit.

El llançament, que ha rebut el suport de la Generalitat de Catalunya, es fa conjuntament amb l'operadora Orange, pel que és poc probable que, almenys inicialment, els usuaris puguem gaudir-ne a través d'altres operadores o com a terminal lliure.

L'anunci d'aquesta iniciativa que ara es posa en marxa ja fou fet al maig d'aquest any. Curiosament, i a dia d'avui, no he pogut trobar cap mena d'informació sobre aquest llançament a les planes web de les empreses

Més informació:

Nota de premsa de la Generalitat
http://www6.gencat.net/llengcat/premsa/07_stsi_acords.htm

Lloc web de Microsoft Catalunya
http://www.microsoft.cat/
http://www.microsoft.com/spain/cat/default.mspx

Lloc web d'HTC Europa en Espanyol
http://www.europe.htc.com/index.html?lang=es

Lloc web d'HTC Europa en Francès
http://www.europe.htc.com/fr/index.html

Lloc web d'Orange
http://www.orange.es/

Canonical llança servei per a crear repositoris de programari a mida de cada programador

2007-11-30T14:40:00.000+01:00

Aquest servei serà utilitzable per a la futura versió de la distribució Ubuntu per a dispositius mòbils.

El servei Launchpad Personal Package Archive (PPA) de Canonical proporciona a usuaris en general i a la comunitat de programadors en particular una forma molt còmoda de publicar les seves pròpies creacions, ja siguin paquets de programari, elements artístics del sistema (per exemple fons de pantalla o temes per a l'entorn Gnome), o documentació.

Aquest nou producte gratuït de Canonical s'emmarca dins de la comunitat formada al voltant de Launchpad, un lloc web que proporciona les eines en línia necessàries per a recolzar el desenvolupament d'aplicacions informàtiques per a Linux i la formació de comunitats al seu voltant. Projectes com Inkscape ja empren aquest servei per rastrejar i corregir errors en el seu codi font (bugs).

Bàsicament, PPA permet la creació de paquets binaris de programari (és a dir, instal·lables a l'ordinador) per a diferents arquitectures de maquinari a partir del codi font, el seu emmagatzematge en un repositori propi i la possibilitat d'incloure aquest repositori com a font d'actualització per als sistemes operatius Ubuntu, de manera que qualsevol usuari pugui descarregar i instal·lar les aplicacions que hàgim creat. L'espai en disc que tenim a la nostra disposició arriba fins al gigabyte.

Per a emprar-lo, simplement ens hem d'apuntar a la comunitat de desenvolupadors d'Ubuntu i importar una clau GPG al nostre compte de Launchpad per poder signar digitalment les nostres creacions.

El servei també ens permet una altra facilitat: distribuir aplicacions no disponibles en els repositoris d'Ubuntu. Sempre que puguem generar el paquet .deb, podrem incloure la nova aplicació en el nostre repositori personalitzat.

Les condicions d'ús de PPA exigeixen que els programes carregats en el sistema siguin programari lliure, així que Canonical monitoritzarà el temps de compilació de les aplicacions per a cada projecte per tal d'evitar abusos del servei. També es demana que el que es compili no siguin paquets originals, sinó aquells que els usuaris hagin modificat manualment.

En el moment d'escriure aquestes ratlles, la compilació de paquets de programari només pot ser realitzada per a les arquitectures x86 i amd64, però el sistema estarà preparat d'aquí a poc per produir binaris compatibles amb l'arquitectura LPIA (Low Power on Intel Architecture), que al seu torn és compatible amb l'arquitectura x86 tradicional però optimitzant-la per a dispositius portàtils, amb el que la durada de la bateria es perllonga.

Més informació:

Launchpad
https://launchpad.net/

Punt de partida per a aquelles persones interessades en PPA
https://help.launchpad.net/PPAQuickStart

Nota de premsa de Canonical anunciant la disponibilitat d'aquest nou servei
http://www.ubuntu.com/news/launchpad-ppa

Informació sobre LPIA
http://www.intel.com/technology/systems/lpia/

La segona generació de Zune veu la llum

2007-11-29T18:46:00.000+01:00

Sense que la primera hagi aconseguit l'èxit al mercat que Microsoft esperava, la companyia de Redmond ha llançat la segona generació del seu reproductor MP3 i la web que facilita la interacció social entre els seus posseïdors.

Sembla que Microsoft vol fer de Zune la seva "piece de resistance" en el camp multimèdia personal i com a arma davant la forta empenta que encara està experimentant Apple i que no sembla que s'esgoti malgrat el temps que fa que la família iPod es troba a les botigues; sembla que els usuaris no es cansen dels productes de la companyia de la poma, que té un liderat totalment indiscutible i incontestable en el camp dels reproductors MP3 amb el popular iPod. Davant d'aquesta situació, a Redmond han decidit llançar una aposta que, de moment, no ha aconseguit ocupar una part significativa del mercat global.

Els nois de Bill Gates sembla que han volgut fer del Zune una peça de col·leccionisme, pel que han començat a treure al mercat sèries limitades de Zunes amb motius relatius a artistes del món de la música o el disseny i la moda. la nova botiga en línia Zune Originals va un pas més enllà permetent l'adquisició d'un Zune totalment personalitzat a voluntat del client mitjançant dissenys gravats en el reproductor amb làser.

Els nous models són el de 80 GB. en color negre i amb pantalla de 3,2" que disposa d'auriculars estèreo d'alta qualitat, l'ultraportable de 4 GB. i el de 8 GB. estant aquests dos últims disponibles en negre, vermell, rosa i verd. Una altra novetat és que tots els elements d 'aquesta nova família Zune compten amb un botó de navegació sensible al tacte anomenat Zune Pad i que pot servir per a diverses funcions que van des de navegar pels menús fins a ajustar el volum del so. El receptor de ràdio FM completa el pack.

La part de programari també s'actualitza, així com l'apartat social en línia. El nou programari per a la gestió dels reproductors MP3 Zune es pot descarregar gratuïtament des de

Zune.net | Zune Software
http://www.zune.net/en-US/products/zunesoftware/default.htm

A partir d'ara, sincronitzar arxius entre el nostre ordinador amb Windows i un reproductor Zune serà tan fàcil com arrossegar i deixar anar.

A la nova Zune Marketplace l'internauta també pot trobar i descarregar música en format MP3 sense restriccions imposades per DRM, en una maniobra que sembla imitar el moviment que Apple va fer ara fa uns mesos oferint música lliure de sistemes de protecció. Aquesta oferta constitueix una mínima part del catàleg de Zune, i la resta ho podem trobar amb un preu per cada cançó o àlbum o bé en forma de tarifa plana que per 14,99 dòlars per mes ens permet descàrregues il·limitades.

Els recursos per a crear llistes de reproducció de cançons personalitzades i intercanviar-les amb altres usuaris també estan a l'abast de la mà, imitant d'aquesta manera el que des de fa temps ja és present a l'iTunes.

Més informació:

Zune.net
http://www.zune.net/

Zune Originals
http://www.zuneoriginals.net/

Nota de premsa corresponent a l'anunci dels nous reproductors Zune
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/nov07/11-12ZuneCustomizationPR.mspx

Nota de premsa amb la informació dels nous serveis socials de Zune i el nou programari
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/nov07/11-12zunesocial.mspx

El govern britànic perd dos discos durs amb informació de 25 milions dels seus ciutadans

2007-11-28T09:01:00.000+01:00

El fet ha saltat a les portades de tots els mitjans informatius europeus, i ja ha forçat una dimissió.

El cas és motiu de bromes en gairebé qualsevol cenacle d'informàtics: el govern britànic va enviar per correu dos discos durs amb informació fiscal i personal de 25 milions de ciutadans, discos que es van perdre i dels quals actualment se'n desconeix la localització. Entre les dades que poden ser trobades a la base de dades extraviada hi tenim el nom complet, adreça, data de naixement i informació de comptes bancaris de cadascun dels 25 milions de subjectes. Un botí molt llaminer per a qualsevol delinqüent digital.

Les dades estaven protegides només mitjançant una contrasenya, un sistema de protecció molt dèbil davant d'atacs dels anomenats de "força bruta" que intenten desxifrar la contrasenya mitjançant la successiva prova de combinacions de lletres i números. No estaven encriptats, malgrat que les bones pràctiques de seguretat així ho farien desitjable.

L'organisme que ha patit la pèrdua d'aquests discos, l'HMRC (Her Majesty's Revenue and Customs, homologable a qualsevol servei de recaptació d'impostos i gestió de duanes) és reincident en el tema, doncs ja al setembre d'aquest any va patir la pèrdua d'un altre disc dur amb informació sobre persones titulars d'una assegurança de vida encara que "només" va afectar les dades de 15.000 ciutadans.

En el cas que ens ocupa, les dades extraviades es refereixen a les famílies que reben ajudes econòmiques per als seus fills, una pràctica molt comuna entre els governs de l'hemisferi occidental per esperonar la natalitat.

L'incident ha estat objecte d'una àrdua polèmica a la Cambra dels Comuns, amb atacs per part de l'oposició al govern laborista de Gordon Brown i la defensa del Primer Ministre britànic en el sentit que s'ha actuat de forma ràpida per prevenir qualsevol possible dany.

La policia no tanca les investigacions i manté la teoria de que la pèrdua ha estat accidental i no es tracta d'un robatori, pel que la informació extraviada no estaria en males mans, segons l'opinió dels responsables policials. Tot i això, la gravetat del tema i el fet que sigui una repetició d'altres incidents però augmentant la quantitat de dades perdudes, farà que s'hagin de replantejar els protocols d'enviament de dades no només per part del govern britànic, si no que prenent nota del que ha passat allà, també haurà de ser replantejat per molts altres governs.

El passat 20 de novembre el director de la HMRC, Paul Gray, dimitia del seu càrrec a causa d'aquest escàndol.

França perseguirà la pirateria domèstica

2007-11-27T08:37:00.001+01:00

El govern francès ha signat un acord amb les companyies detentores de drets de material audiovisual i els proveïdors d'Internet que podria arribar a deixar sense línia ADSL als qui realitzin descàrregues il·legals.

Una advertència, i en cas de reincidència... línia tallada. És el missatge que sembla deixar clar l'acord al qual s'ha arribat al palau de l'Elisi entre l'executiu gal, les empreses que posseeixen drets de copyright i de propietat intel·lectual sobre el material audiovisual (discogràfiques, productores cinematogràfiques,...) i els proveïdors d'Internet del país.

La nova llei, que ja ha estat criticada per sectors de defensa dels drets del consumidor i de les llibertats individuals, preveu l'enviament de missatges d'advertència a aquells internautes que descarreguin continguts de forma il·legal a través de serveis P2P per part dels proveïdors de servei, instant-los a que deixin de realitzar aquesta mena de descàrregues. Si s'ignoren aquests missatges i es continua amb l'activitat, es procedirà judicialment per tallar durant cert temps la connexió a Internet de l'infractor, un període que pot arribar a ser indefinit depenent de la quantitat i la reiteració de les descàrregues.

Els missatges arribaran en primer lloc a través del correu electrònic, amb una primera i segona advertència. La tercera es produirà pel correu ordinari i serà la darrera que precedirà al tall de la línia. A partir d'aquí, també s'inclourà a la persona en una "llista negra" d'internautes, gestionada pels òrgans policials gals.

Una de freda i una de calenta

D'altra banda, la nova llei antipirateria francesa inclou un "regal enverinat" en forma de contrapartida per part de les productores: aquestes hauran de posar el seu material a disposició dels seus clients a Internet d'una forma més ràpida i eliminar les barreres que impedeixen la seva execució en determinades plataformes de maquinari, com per exemple la reproducció d'un DVD en un ordinador.

Caldrà veure si les productores segueixen aquest darrer punt de l'acord o bé si "s'escaquegen" de les seves obligacions, tenint en compte els milions invertits en sistemes DRM de protecció digital i la por atàvica a deixar els continguts de forma que puguin ser fàcilment copiats.

Todoscontraelcanon.es denuncia a la SGAE

2007-11-26T14:33:00.001+01:00

La plataforma ciutadana exigeix que els impostos recaptats en concepte del Cànon Digital imposat per la Llei de Propietat Intel·lectual siguin gestionats per un organisme públic i no per una entitat privada.

L'associació Todoscontraelcanon.es, que agrupa entitats com AUI (Associació d'Usuaris d'Internet), AI (Associació d'Internautes) o APEMIT (Associació Espanyola de Petites i Mitjanes Empreses d'Informàtica i Noves Tecnologies) va presentar fa uns dies una denúncia contra la SGAE (Societat General d'Autors i Editors) davant la Fiscalia contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada per unes informacions aparegudes recentment a la premsa espanyola en les quals es revelava com es repartien els dividends aportats pel famós i desacreditat cànon, de manera irregular segons els denunciants.

Segons el text de la denúncia, el repartiment dels fons procedents del cobrament del cànon es reparteixen en gran mesura entre empreses filials de la SGAE, creades per directius de la mateixa organització, quan la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) indica clarament que aquest import ha de ser repartit entre els seus associats. Todoscontraelcanon.es afirma que les pràctiques dutes a terme en el repartiment pels directius de la SGAE poden ser tipificades com apropiació indeguda, estafa i frau en subvencions.

La LPI afirma a més que l'activitat de les entitats gestores dels drets de propietat intel·lectual no pot ni s'ha de dirigir mai cap al lucre particular, quelcom que s'estaria duent a terme amb aquesta forma de treballar.

Segons afirma l'AUI, les xifres denunciades per alguns mitjans periodístics en els casos més flagrants rondarien un 90% de volums de facturació de 10 milions d'Euros en el cas d'algunes de les filials de la SGAE durant els anys fiscals de 2004 i 2005, quantitats finançades directament gràcies al cànon.

El Ministeri de Cultura és també objecte de crítiques per Todoscontraelcanon.es per permetre aquesta mena d'activitat en ser el màxim responsable en la vigilància del compliment de la llei per part de la SGAE.

OpenSolaris podrà intercanviar fitxers amb Windows

2007-11-25T23:42:00.000+01:00

Després d'una nova donació de codi per part de Sun Microsystems, el projecte de sistema operatiu lliure disposarà de la capacitat de connectar-se amb sistemes Windows per recuperar arxius d'aquests o bé que un client Windows pugui recuperar arxius de màquines OpenSolaris.

El projecte CIFS Server permetrà a OpenSolaris intercanviar fitxers amb màquines que emprin Microsoft Windows com a sistema operatiu a través del protocol SMB (Server Message Block), d'una forma idèntica a la que Samba permet a Linux i Mac OS X, doncs al cap i a la fi aquest darrer programari facilita de la mateixa manera l'intercanvi de fitxers entre GNU/Linux o Mac OS X i Windows en ambdós sentits.

Aquest projecte ha estat el resultat d'una nova donació de codi font per part de Sun Microsystems, la companyia impulsora del projecte OpenSolaris a partir del codi font de Solaris, el seu Unix propietari que ara -i de la mateixa manera que molts altres projectes Linux com Fedora/Red Hat o openSUSE/Novell SuSE- beu de les fonts del sistema operatiu creat per una comunitat de desenvolupadors independents.

Quan s'implementi de forma efectiva aquest projecte en les diferents distribucions binàries d'OpenSolaris, aquest sistema operatiu estarà plenament capacitat per integrar-se de manera encara més transparent en xarxes amb sistemes Windows, ja que els usuaris i administradors de sistemes no es veuran obligats a configurar servidors de fitxers mitjançant el protocol NFS ni a haver de recórrer a altres eines externes per possibilitar l'intercanvi de fitxers entre sistemes Windows i OpenSolaris/Solaris.

De moment, aquest projecte es troba encara en desenvolupament sense una versió definitiva (prou madura?) com per a ser inclòs ja en alguna de les distribucions binàries d'OpenSolaris, però la idea és que la primera versió definitiva d'Indiana (de la qual tenim ara a la nostra disposició una preview) compti amb ell, i que la pròpia Sun l'inclogui dins de Solaris en el termini d'un any.

Juntament amb el programari client i servidor CIFS també s'hauran de fer canvis en els sistemes de fitxers i diversos components d'OpenSolaris, cosa per a la que Sun ja ha donat tot el codi necessari.

El client CIFS (no confondre amb el servidor; aquesta peça de programari permet copiar fitxers des d'una màquina Windows) és una evolució del smbfs que inclou Mac OS X i que li permet l'intercanvi de fitxers amb sistemes Windows.

Més informació:

Pàgina web del projecte de servidor CIFS
http://opensolaris.org/os/project/cifs-server/

Pàgina web del projecte de client CIFS
http://opensolaris.org/os/project/smbfs/

Forrester Research prediu un canvi en l'equilibri de poder dels sistemes operatius desktop

2007-11-24T14:18:00.000+01:00

No de forma immediata, però Linux està generant cada dia més expectatives entre els responsables TIC de les empreses com a substitució del Windows, el que segons la consultora farà que comencin a canviar les tornes en algun moment.

Diversos rotatius en línia es fan ressò aquests dies dels resultats d'un estudi de Forrester Research la conclusió del qual és ben clara: Linux està generant més interès que mai per al desktop, el que es traduirà a mitjà termini en instal·lacions fetes efectives i l'augment de la quota de mercat del sistema operatiu del pingüí en detriment del Windows de Microsoft.

Segons les prediccions de Forrester, les empreses productores de distribucions de GNU/Linux per al món empresarial (cas de Red Hat i Novell com a més significatives) seguiran polint els seus productes i convertint-los en una opció plausible sobre Windows per a les empreses.

El mèrit d'aquest moviment que es preveu per als propers anys no recau només en el propi Linux, si no que una part important és també de Windows Vista -tot i que en aquest cas més aviat és culpa que no pas mèrit-, ja que els costos d'implementació de la nova versió del sistema juntament amb les incompatibilitats que presenta per executar sobre ell diverses aplicacions, estan cansant als responsables tecnològics de les diverses empreses sondejades.

De moment, el que hi ha sobre Linux és simplement interès, ja sigui en conèixer informació o en provar-lo, i encara que aquest interès no s'ha arribat a traduir de moment en migracions massives cap a aquest sistema operatiu, no només no és descartable si no ben plausible, que d'aquí a uns mesos les empreses comencin a donar el pas definitiu.

L'estudi ha estat dut a terme sobre una mostra representativa d'uns 1.000 departaments TIC d'empreses nord-americanes i europees de totes les dimensions. D'aquests, la meitat afirmen tenir plans d'implantació de Windows Vista, encara que només el 7% els té per abans de final d'any i el 17% per a 2009. de moment, només el 2% de les empreses estudiades ha incorporat el nou sistema operatiu de Microsoft a la seva operativa diària, el que constitueix una penetració en el mercat corporatiu molt lenta.

Una altra dada significativa que aporta l'estudi és que un 9% de les companyies estudiades encara usa Windows 2000 en un nombre important de les seves màquines, un sistema operatiu que degut a la ràpida evolució de la computació es pot començar a considerar com a obsolet, tot i que segons l'opinió de la majoria d'experts encara aguanta bé el temps i és prou estable i robust. No obstant, problemes de seguretat propis de la dinàmica de suport tècnic de Microsoft fan desaconsellable (també segons moltes de les mateixes veus que l'alaben) el seu ús en sistemes de producció.

Malgrat tot, i a despit de tots els estudis que es puguin dur a terme, la realitat del món de la informàtica és tan complexa i evoluciona de tal forma que resulta impossible realitzar prediccions exactes per a un espai llarg de temps.

Més informació:

Extracte de l'estudi de Forrester research
http://www.forrester.com/Research/Document/Excerpt/0,7211,41408,00.html

Article d'eWeek comentant els resultats de l'estudi
http://www.eweek.com/article2/0%2C1895%2C2217087%2C00.asp

Microsoft Dynamics Entrepreneur, la solució completa per a les petites empreses

2007-11-23T13:17:00.000+01:00

Un producte adaptat a les necessitats de la petita empresa que facilita la gestió financera, les compres, les vendes i el màrqueting.

Microsoft segueix ampliant la seva cartera de productes ERP i CRM que opera sota la denominació Dynamics amb aquest nou llançament anomenat Microsoft Dynamics Entrepreneur (aquesta darrera paraula és la denominació anglesa d'emprenedor, un terme que òbviament s'ha manllevat de la llengua francesa) i dirigit a la gestió integral del petit comerç.

Dynamics Entrepreneur proporciona una solució unificada per a les principals àrees de gestió de l'empresa com són la gestió financera, compres i vendes, i màrqueting.

A l'àrea de gestió financera permet funcionalitats com ara la conciliació dels comptes bancaris, càlcul automàtic d'impostos, gestió de les operacions amb diversos tipus de moneda, comparar els rebuts emesos amb els rebuts, i exportar tota aquesta i molta més informació a format Excel per treballar-la des d'aquest full de càlcul.

Pel que fa a les compres i vendes, podem mantenir tota la informació sobre les nostres empreses subministradores i els nostres compradors, gestionar les ordres de compra, ens pot generar una llista de a quins subministradors pagar abans segons un ordre d'importància, o suggerir-nos quin material hem d'adquirir per no quedar-nos sense estoc.

Per a l'apartat de màrqueting, Dynamics Entrepreneur disposa de la possibilitat d'entrecreuar les dades dels nostres clients amb les compres que ha fet cadascun d'ells per saber què adquireix i quant gasta per a la realització de campanyes personalitzades. S'integra a més amb Outlook 2007 per tal de mantenir la nostra agenda de contactes centralitzada i actualitzada en tot moment.

Aquest programari és escalable, el que vol dir que si les necessitats del nostre negoci canvien perquè aquest creix, l'aplicació de Microsoft ho farà amb ell mitjançant l'afegiment de nous mòduls que allargaran la seva vida operativa i ens permetran continuar emprant aquesta solució.

La presentació de Microsoft Dynamics Entrepreneur es farà a finals d'aquest mes de novembre

Més informació:

Dades del producte (en anglès)
http://www.microsoft.com/dynamics/entrepreneursolution/default.mspx

Ja existeix una versió beta del primer Service Pack per a Vista

2007-11-22T08:48:00.000+01:00

Segons estan informant diversos rotatius en línia durant aquests dies, Microsoft ha fet arribar la versió beta del SP1 per a Windows Vista a 15.000 betatesters seleccionats. Això és el que he pogut descobrir.

No pocs experts afirmen que els sistemes operatius de Microsoft comencen a augmentar la seva quota d'instal·lacions a les empreses a partir del llançament del primer service pack (SP per les seves sigles en anglès), en el qual es corregeixen els errors que poguessin dificultar el procés de migració. Potser sigui per això que la companyia de Redmond sembla que s'està espavilant en finalitzar el desenvolupament del SP1 per a Vista, del qual de moment se'n disposa d'una versió beta encara que tancada només a 15.000 testejadors a tot el món. Per al futur, Microsoft ha afirmat que successives versions arribaran a més públic.

Segons diversos dels afortunats testejadors d'aquest primer service pack (i les opinions dels quals han pogut ser llegides en els seus weblogs personals i en diversos llocs web), el principal objectiu d'aquest és la millora de la seguretat del sistema operatiu, un tema sempre candent i més amb Microsoft.

Per exemple, a partir d'ara s'empren fitxers signats digitalment en les connexions a escriptoris remots mitjançant el protocol RDP, fet que permet autentificar la font a la qual ens connectem.

A més de la seguretat, Microsoft també ha millorat el rendiment de l'ordinador que executa Vista, augmentant la velocitat a la qual s'executen determinats processos. En algunes opinions, això es nota especialment en les aplicacions que consumeixen més recursos del maquinari, pel què molt probablement les millores es trobin concretament en la gestió de la memòria RAM i la memòria virtual en disc.

Les operacions més quotidianes amb un ordinador també s'han vist accelerades, com poden ser la còpia de fitxers entre dues carpetes, o la simple càrrega de l'explorador de fitxers per primera vegada en una sessió de treball.

La sortida de la hibernació de l'ordinador, una funcionalitat molt emprada en portàtils i que havia estat un punt durament criticat fins ara en Vista, també es veu millorada pel que fa a la velocitat a la qual es realitza.

Altres novetats del Service Pack 1 per a Windows Vista són:

- BitLocker, el sistema d'encriptació de discos, ara pot treballar en unitats que no siguin aquella des de la que s'arrenca el mateix sistema, una limitació existent fins ara
- Afegit suport per a exFAT, sistema de fitxers basat en la popular FAT molt emprat en dispositius d'emmagatzematge flash
- Actualitzat Internet Explorer 7 per a què sigui més ràpid en carregar i més eficient processant codi Javascript
- Millora de la gestió de la bateria en portàtils
- Desapareix la Consola de Gestió de les Polítiques de Grup (GMPC per les seves sigles en anglès, Group Management Policy Console) i el GPEdit (Group Policy editor) es bolca més en les polítiques de grup local que en les globals per donar protagonisme als administradors de sistemes i que defineixin les polítiques de grup des del servidor
- En la versió de 64 bits del sistema, els programes dedicats a la seguretat guanyen accés a noves API's que els permet millorar la detecció de malware
- Suporta Direct3D 10.1

Com a data de publicació de la versió definitiva del SP1 per a Windows Vista no se n'ha anunciat cap en concret, però la companyia de Redmond treballa amb la probabilitat de llançar-lo en algun moment del primer trimestre del 2008.

Pel que fa a la forma de distribuir-lo, el més probable és que siguin emprades les mateixes vies que amb els service packs per a Windows XP: com a descàrrega des d'Internet via Windows Update, distribuint-lo en CD o DVD de forma gratuïta o pagant l'usuari només les despeses d'enviament, i finalment actualitzant els DVD's d'instal·lació del Windows Vista per a què incloguin aquest primer service pack, de manera que en comprar el sistema en una botiga o adquirir un ordinador amb ell ja instal·lat, també disposi del SP1.

Ubuntu anuncia la publicació de la seva distribució per a virtual appliances

2007-11-21T09:08:00.000+01:00

Basada en Ubuntu, està especialment optimitzada per a la creació de màquines virtuals, prescindint de tot allò que és superflu.

D'una forma silenciosa, sense grans ostentacions, Ubuntu ha alliberat la primera versió de JeOS, una versió del seu sistema operatiu Linux especialment concebuda per al seu ús com a sistema operatiu guest en una màquina virtual realitzada amb VMware o altres eines de virtualització homòlogues, encara que en el missatge a la llista d'anuncis d'Ubuntu en el que s 'ha donat a conèixer aquest producte només s'ha parlat de VMware, pel que veiem un producte que probablement ha estat construït amb l'ajuda d'aquesta companyia o, almenys, s'ha optimitzat per a l'ús amb els seus productes.

Pocs detalls s'han anat coneixent d'aquest desenvolupament al llarg d'aquestes darreres setmanes d'ençà que fou presentat aquest passat setembre. Probablement, aquesta manca de notícies sigui deguda a què de moment és un producte que no congrega a les masses ni que dóna per parlar sobre ell. Ja existien fins ara distribucions optimitzades per al seu ús amb màquines virtuals, però és el primer projecte en què una gran empresa (com ja podem considerar que és Canonical gràcies a Ubuntu) aposta per aquesta forma de sistema operatiu.

JeOS és un Linux Ubuntu normal i corrent -de fet, aquesta primera versió porta com a numeral el 7.10 que la vincula a la darrera versió d'Ubuntu per a escriptoris i servidors- al qual se li ha reduït el pes eliminant totes les aplicacions i servidors innecessaris, i optimitzat per aprofitar al màxim les facilitats ofertes per les darreres eines de virtualització de VMware i els moderns processadors que inclouen des de fa temps instruccions i tecnologies dedicades a millorar l'experiència de virtualització. Com a resultat d'aquesta "dieta", la ISO de JeOS només ocupa 151 MB. contra els gairebé 700 de la Ubuntu 7.10 normal. La descàrrega d'aquest programari és gratuïta, i el seu ús lliure.

Pocs detalls tècnics o d'altra mena han transcendit sobre JeOS, seguint amb la tònica que ha acompanyat fins ara a aquest sistema operatiu. Com a curiositat, destacar que el seu nom en anglès es pronuncia "juice", que es tradueix com a suc.

Més informació:

Missatge de la llista de distribució d'Ubuntu en el que s'anuncia la publicació de JeOS 7.10
https://lists.ubuntu.com/archives/ubuntu-announce/2007-November/000106.html

Publicada la segona versió del servei Live OneCare per a Windows

2007-11-20T19:34:00.000+01:00

Aquesta nova versió es dirigeix especialment als propietaris de més d'un ordinador que vulguin administrar de manera eficient els recursos de les seves màquines així com la seva seguretat.

Microsoft ha anunciat la publicació de la segona versió de Windows Live OneCare, el seu servei de lloguer que permet gestionar la seguretat del sistema operatiu mitjançant la fàcil aplicació dels pegats i actualitzacions que la companyia de Redmond va publicant.

Aquesta nova versió s'ha enfocat principalment a aquelles persones que posseeixen més d'un ordinador en els seus domicilis particulars, quelcom ja habitual a l'hemisferi occidental, on tenir una màquina per als més joves de la casa i una altra o altres per als adults, comença a ser una pràctica molt estesa. L'administració d'un sol ordinador ja provoca maldecaps a un usuari final, amb el que en gestionar-ne més d'un, els problemes també es multipliquen.

Live OneCare no és només una aplicació, si no també un servei de lloguer que es pot adquirir empaquetat en comerços d'informàtica o grans superfícies, essent una eina que intenta fer assequible a l'usuari final la gestió d'ordinadors. Inclou tecnologies antivirus, antispyware, de firewall, o de còpia de seguretat entre d'altres. També inclou assistents que faciliten tasques tan comunes en la gestió de xarxes d'ordinadors com ho és la compartició d'impressores.

La idea central de Live OneCare és que puguem gestionar cada PC de la nostra xarxa mitjançant una còmoda interfície centralitzada (és a dir, des d'una sola màquina) duent a terme totes les accions possibles mitjançant un sol clic amb el ratolí.

Els usuaris interessats en aquest servei poden gaudir d'una demo gratuïta totalment funcional durant 90 dies.

Més informació:

Pàgina web de Live OneCare
http://onecare.live.com/

La plataforma Palm OS d'Access estarà disponible per als Nokia Internet Tablet a finals d'any

2007-11-19T14:05:00.000+01:00

La solució ideada per Access permetrà als usuaris de PDA's i smartphone's Palm continuar usant els seus programes en una plataforma hardware diferent.

La companyia japonesa Access, propietària de part dels drets sobre el malaguanyat sistema operatiu Palm OS -reanomenat com a Garnet OS per Access-, ha anunciat que a finals d'enguany tindrem a la nostra disposició la versió definitiva del seu programari d'emulació d'aquesta plataforma per als Internet Tablet de Nokia, aparells concebuts per a la navegació per Internet i l'ús de serveis en línia. De moment, podem gaudir d'una beta gratuïta que s'ha posat a disposició dels internautes en el lloc web d'Access.

Aquest programari consisteix en un emulador que executa la nova versió de la plataforma Palm d'Access -com he esmentat abans, Garnet OS- permetent així treballar amb aplicacions dissenyades i compilades per a aquest veterà sistema operatiu. L'emulador s'executa sobre un sistema Linux, que és el que s'executa directament sobre la màquina.

En el cas del programari que ens ocupa, aquest pot ser instal·lat a l'Internet Tablet al costat del Linux que ja ve preinstal·lat de fàbrica per Nokia. Access afirma que suporta fins a més de 30.000 aplicacions natives de Palm OS, que no necessiten de cap canvi per a funcionar. La companyia japonesa també apel·la als mateixos usuaris per a què instal·lin i provin les aplicacions que disposin i després informin a la base de dades en línia que Access posa a la seva disposició. D'aquesta manera el suport per a programari Palm OS en Garnet VM pot ser testejat i verificat per la mateixa comunitat d'usuaris.

Llarga vida al Palm OS!

La solució d'emulació d'Access permet usar en una plataforma actual i en constant evolució com és Linux, tota una sèrie de programari desenvolupat per a la plataforma Palm, actualment tocada de mort i el futur de la qual es veu migrant cap al sistema operatiu del pingüí.

Per a Palm OS existeixen gran varietat d'aplicacions comercials i fins i tot programari realitzat a mida, aplicacions normalment empresarials. La solució d'Access permet actualment continuar emprant aquest programari amb només haver d'invertir en nou maquinari, malgrat que els Internet Tablet de Nokia són només el primer pas; teòricament és factible migrar la màquina virtual a qualsevol dispositiu mòbil que executi Linux, amb el que gràcies a la proliferació de plataformes basades en aquest sistema operatiu com la creada per Motorola, l'Android promogut per Google o la mateixa d'Access, el programari basat en Palm OS encara pot veure incrementat en el temps el seu cicle de vida, amb el que -i si es vol- només caldrà invertir en nou maquinari per posar-se al dia pel que fa a velocitat i prestacions.

Més informació:

Garnet VM Beta for Nokia Nseries
http://www.access-company.com/products/gvm/

Nota de premsa d'Access
http://www.access-company.com/news/press/ACCESS/2007/20071123-4_garnetvm.html

Alliberat el codi font de Multics

2007-11-18T16:23:00.000+01:00

El MIT allibera el codi font d'aquest sistema operatiu històric, moviment que podrà ser aprofitat especialment en el sector educatiu.

Tot i que a la majoria dels lectors no els sonarà de res, Multics és un dels sistemes operatius més influents de la història de la informàtica, ja que se'l pot considerar l'antecedent directe del Unix o, si es prefereix d'una manera més "romàntica", el seu pare. De fet, el mateix nom Unix és un joc de paraules amb Multics.

La longevitat d'aquest vell sistema operatiu ha estat molt llarga: d'ençà de la seva concepció el 1964 fins a l'apagat de la darrera instal·lació productiva, en el 2000, han passat ni més ni menys que 36 anys, més que tota la vida del Windows, Unix o Mac OS, els sistemes operatius més coneguts pel públic final. Entremig, una història que només coneixen els "geeks" més aficionats al món de la informàtica, i encara que ha estat prou silenciosa, ha impactat fins a tal punt de marcar el present i el futur del món no només de la informàtica corporativa i els grans servidors, si no també el de la microinformàtica.

En un moviment amb més caire romàntic que pragmàtic, el MIT (Massachusetts Institute of Technology, una institució amb un pes específic molt gran en el món de la informàtica) ha alliberat el codi font de la versió 12.5 d'aquest sistema operatiu, datada en el 1992. Aquesta ha estat una donació de l'empresa Bull, una altra històrica del món de la informàtica.

L'alliberament del codi font de Multics poc podrà aportar als sistemes operatius moderns, i tot i això sí pot constituir-se com una bona eina en l'ensenyament de les carreres d'informàtica.

Més informació:

Pàgina web de Multics
http://www.multicians.org/

Història de Multics i notícia sobre l'alliberament del seu codi font
http://web.mit.edu/multics-history/

Dell arriba a un acord amb Sun Microsystems per oferir servidors Solaris

2007-11-17T21:22:00.000+01:00

Ambdues companyies, fins ara competidores en el segment dels servidors corporatius, han arribat a un acord per a què el Unix de Sun sigui instal·lat en màquines de Dell i que aquesta darrera ofereixi suport tècnic als seus usuaris.

Dell sembla apostar pels hereus de Unix enfront de la seva tradicional fidelitat a la gamma de sistemes operatius de Microsoft. Va començar instal·lant SuSE en diverses gammes de servidors corporatius, més tard fou Ubuntu en alguns models de màquines de consum, i ara ens sorprèn no amb un anunci relatiu al sistema operatiu del pingüí, si no al Solaris de Sun Microsystems (un sistema basat també en un projecte comunitari com és OpenSolaris).

Concretament, l'anunci realitzat per les dues companyies és que Dell preinstal·larà el sistema operatiu Solaris en la seva gamma de servidors Dell PowerEdge, oferint suport tècnic als clients que optin per aquest enfront d'altres sistemes com Windows o Linux, també suportats oficialment per la companyia.

L'acord ha estat anunciat durant la conferència OpenWorld d'Oracle, on el president i CEO de Sun Microsystems, Jonathan Schwartz, i el president i CEO de Dell, Michael Dell, n'han estat els principals ponents. Amb aquest anunci, Dell amplia l'oferta de sistemes operatius empresarials que proporciona als seus clients i, al seu torn, Sun estén l'abast del seu sistema operatiu Solaris, que d'ençà de l'aparició del projecte OpenSolaris i la seva comunitat de desenvolupadors i usuaris vinculada, ha aconseguit un ressò mediàtic important.

Com a part de l'acord, Dell i Sun cooperaran en la certificació de sistemes i en el desenvolupament d'ofertes basades en solucions Solaris i Dell. A més, les dues companyies han acordat treballar conjuntament per garantir el suport als principals ISVs de Solaris sobre servidors PowerEdge. També hi haurà col·laboració per assegurar que la combinació dels servidors PowerEdge amb el sistema operatiu Solaris ofereixi als clients una major capacitat d'elecció i valor per a aquelles aplicacions que demanen fiabilitat, seguretat, escalabilitat, rendiment i virtualització integrada.

Més informació:

Pàgina web de Sun Microsystems dedicada a l'acord
http://www.sun.com/software/solaris/dell/

Opera allibera la quarta versió del seu navegador Mini per a telèfons mòbils

2007-11-16T19:49:00.000+01:00

Preprocessa la pàgina per a què es renderitzi més fàcilment en el navegador i amb un aspecte més semblant al què presentaria en un navegador web per a ordinadors desktop.

La finalitat d'Opera Mini és simple: que els usuaris de telèfons mòbils tinguin la possibilitat de navegar per la web veient les pàgines d'una forma més semblant a la que tenen en el seu ordinador personal que el que fan els tradicionals navegadors per a mòbils.

Per a això s'ha millorat l'engine per a renderitzar les pàgines web consultades, de forma que puguin encaixar millor en la petita pantalla de qualsevol dispositiu mòbil. La mida del text i les imatges s'ajusta de forma automàtica a la capacitat de la pantalla del nostre dispositiu, tenint també la possibilitat de fer zoom sobre qualsevol part de la pàgina.

El mateix Opera Mini, i un cop s'hagi carregat la pàgina web que volíem consultar, ens suggerirà un punt per començar a llegir-la i ens posicionarà el cursor en aquest punt.

Les novetats també tenen com a protagonista a la pantalla del dispositiu i, més concretament, a l'orientació en què hi podem navegar. I és que actualment molts telèfons comencen a incorporar la possibilitat de rotar el sentit en què es presenta la informació per pantalla d'ençà que l'iPhone d'Apple va obrir la capsa de Pandora en aquest sentit, encara que amb un refinament en incloure una sèrie de sensors que detecten el canvi de posició de forma automàtica i giren l'orientació de la pantalla sense necessitat d'intervenció per part de l'usuari, que no ha estat igualat fins ara.

Amb Opera Mini 4, i prement la combinació de tecles *# rotem l'orientació de la pantalla, de manera que si ens és més còmode veure el contingut d'una pàgina web en apaïsat que no en vertical, ara podem fer-ho d'una forma molt fàcil.

Altres funcionalitats d'Opera Mini 4 són:

- Opera Link permet sincronitzar els preferits del nostre telèfon mòbil i l'ordinador, de manera que en les dues màquines tinguem la mateixa llista de llocs preferits. Aquest és un servei en línia que podem executar, en principi, des de qualsevol màquina amb el navegador Opera instal·lat.
- El programa s'integra millor amb els dispositius Blackberry, emprant els menús natius del sistema.
- Disposem d'un ratolí virtual amb el qual moure'ns a través de la pàgina web, i el qual al seu torn s'utilitza mitjançant el joystick que integri el telèfon o bé les tecles amb les fletxes de direcció.
- Suporta fulles d'estil CSS.

Per a descarregar Opera Mini 4 al nostre telèfon mòbil, només hem d'apuntar el navegador que tinguem instal·lat actualment en el nostre terminal a www.operamini.com, o bé fer-ho des d'un ordinador desktop i després instal·lar l'arxiu en el nostre telèfon amb aquest connectat a l'ordinador, o bé a través de SMS, havent de realitzar aquest darrer procediment també a través de la web d'Opera Mini.

Més informació:

Lloc web d'Opera Mini
http://www.operamini.com/

Anunciades les diferents versions i preus de Windows Server 2008

2007-11-15T20:22:00.000+01:00

La nova eina de virtualització, la novetat més destacable.

En el marc de la reunió TechEd de Barcelona, un esdeveniment destinat a donar a conèixer als programadors i els professionals de les TIC en general les noves tecnologies que Microsoft posa a la seva disposició i les tendències que es veuran en el futur, la companyia fundada per Bill Gates ha fet públiques les diferents edicions amb les quals comptarà la propera versió del seu sistema operatiu per a servidors, Windows Server 2008, i les seves condicions de venda així com el preu o les llicències de clients que suportaran.

La clau rau en la virtualització

Com la tendència més en voga en el món de la computació i la tecnologia amb més futur al seu davant, Microsoft inclou facilitats per a la virtualització en la seva gamma de sistemes operatius per a servidors mitjançant la tecnologia coneguda fins ara amb el nom en clau de Viridian i que comercialment passa a anomenar-se Hyper-V.

A aquesta tecnologia l'acompanyarà un programa de certificacions per a què els professionals del món de la informàtica puguin validar la solució que hagin creat amb la gamma de sistemes operatius Windows Server, o de solucions en les que Windows Server sigui el sistema virtualitzat sobre màquines virtuals no-Microsoft però que estiguin certificades; serà molt probablement el cas de Xen sobre distribucions de Linux amb les quals Microsoft mantingui acords comercials com ara Novell SuSE.

En total, la línia de productes Windows Server 2008 consta de vuit edicions, tres de les quals inclouen la tecnologia de virtualització Hyper-V:

- Windows Server 2008 Standard: orientat a les solucions web i de virtualització, i per cada llicència es permet l'execució d'una instància virtualitzada. Costa 999 dòlars.
- Windows Server 2008 Enterprise: idèntic en funcionalitats a la versió Standard però amb quatre instàncies virtuals per cada llicència. Costa 3.999 dòlars.
- Windows Server 2008 Datacenter: infinites instàncies virtualitzades per llicència. Versió orientada a aplicacions de negocis el funcionament de les quals és crític. Costa 2.999 dòlars.
- Windows Web Server 2008: sense capacitats de virtualització, tal i com el seu nom indica, dissenyat específicament com a servidor web, amb IIS 7.0, ASP.NET, i el .NET Framework. El seu preu és de 469 dòlars.
- Windows Server 2008 for Itanium-based Systems: també sense solució de virtualització integrada, per a processadors Itanium i amb l'objectiu de servir bases de dades de grans dimensions. 2.999 dòlars de preu.

Per completar el nombre total de vuit versions, Microsoft també ofereix les Standard, Enterprise i Datacenter sense solució de virtualització integrada i una mica més barates que les seves homòlogues que sí la inclouen.

El llançament de la línia de productes Windows Server 2008 es farà efectiu el 27 de febrer de l'any vinent, sempre que no s'acumulin retards a aquesta data.

Més informació:

Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/nov07/11-12HyperVPR.mspx

Alliberat el SDK d'Android

2007-11-14T18:32:00.000+01:00

L'Open Handset Alliance, un conjunt de companyies vinculades amb el sector de la telefonia mòbil liderades per Google que han creat la plataforma Android basada en Linux, han presentat un primer programari de desenvolupament per a què els programadors i empreses interessades vagin fent boca...

Tal i com ja va prometre a la seva pàgina web, aquest dilluns dia 12 l'Open Handset Alliance ha publicat el primer SDK (Software Development Kit) de la plataforma Android, basada en Linux per a telèfons mòbils i que tanta expectació ha creat a la Xarxa, ja que en el si d'aquesta heterogènia aliança brillen amb llum pròpia Google (de la qual s'havia rumorejat anava a entrar amb força en el sector de la telefonia mòbil amb el seu propi terminal) i HTC (un dels fabricants més actius d'un temps ençà i que fins ara sempre s'havia distingit per la seva fidelitat a la plataforma de Microsoft).

El que s'ha alliberat és pràcticament una preview tecnològica amb la qual programadors i companyies desenvolupadores interessades en programar per a aquesta plataforma oberta* poden anar veient la tecnologia amb la qual hauran de treballar. La mateixa Open Handset Alliance afirma que emprarà el "feedback" proporcionat pels programadors a partir d'aquest SDK per millorar i enriquir Android.

Tècnicament, els detalls que s'han conegut d'Android és que està basat en un kernel 2.6, inclou la interfície gràfica i les aplicacions d'usuari final, amb el que constitueix una solució completa i personalitzable a mida de les necessitats de l'operadora o el fabricant del terminal.

L'SDK està preparat per ser usat amb l'entorn integrat Eclipse 3.2 o superior amb les eines de desenvolupament en Java, el servidor web Apache i Python 2.2 o superior. Les plataformes des de les quals desenvolupar poden ser Windows, Linux o Mac OS X.

Un emulador de la plataforma permet provar els desenvolupaments si bé no encara sobre un telèfon real, sí sobre quelcom que se li assembla molt. Abundant documentació i tutorials acompanyen a totes les llibreries, eines per al debug i el plug-in d'Eclipse que integren el paquet. El pes total es troba entre els 55 i els 59 megabytes depenent del sistema per al qual descarreguem.

Virtualització mòbil

Seguint la tendència que ja vam poder veure en el passat 3GSM, Android incorpora tecnologies de virtualització per oferir més seguretat i robustesa al sistema. Les tecnologies de virtualització per als sistemes operatius en telèfons mòbils permeten que, per exemple, puguem continuar trucant o rebent trucades si es penja una aplicació d'usuari que, amb tota lògica, estarà virtualitzada.

Concretament, la màquina virtual inclosa dins d'Android rep el nom de Dalvik, i està optimitzada per executar aplicacions Java, de les quals transforma el seu bytecode a un altre codi interpretable directament per ella.

Com a curiositat, el nom d'aquesta màquina virtual procedeix d'un poble de pescadors de la costa islandesa, d'on vénen els avantpassats d'un dels seus creadors.

Revelat l'enigma de la llicència

Un dels punts que no havia estat aclarit en el moment de l'anunci de l'Open Handset Alliance és el de la llicència sota la qual estaria disponible el programari alliberat. Finalment, aquesta no serà la GPL, la més popular i que fa poc ha publicat nova versió (la 3), si no la llicència d'Apache en la seva versió 2, també molt popular i emprada entre la comunitat.

Més informació:

Nota de premsa de l'Open Handset Alliance
http://www.openhandsetalliance.com/press_111207.html

Pàgina per a descàrrega de la preview tecnològica, l'SDK d'Android
http://www.openhandsetalliance.com/developers.html

* És oberta en diversos sentits, ja que a més de gaudir de l'obertura de codi del Linux, sota llicència GPL, també està oberta a incorporacions de nous associats.

Publicada Fedora 8

2007-11-13T20:31:00.000+01:00

Moltes petites novetats i pocs grans canvis respecte a la versió anterior caracteritzen una distribució que, de seguir així, té un lloc assegurat entre les grans per molt de temps.

El projecte basat en el desenvolupament comunitari i esponsoritzat per Red Hat ja té nova versió quatre mesos després que veiés la llum l'anterior, Fedora 7, aquest passat juny. La nova versió sembla voler marcar un punt més en qüestió de qualitat, tenint en compte que distros que s'han fet tan populars com Ubuntu o openSUSE tenen bona part de la quota de mercat de distros Linux.

Entre les novetats més destacables d'aquesta versió, ens trobem en primer lloc amb les anomenades spins. Aquestes no són altra cosa que prendre una base del sistema comú per a totes, afegint-li posteriorment un conjunt de paquets específic per a les necessitats d'una tasca concreta. Amb Fedora 8 tenim dues spins oficials (Gnome i KDE) i tres més "custom", és a dir, fetes a mida: Games (jocs), Developer (desenvolupador) i Electronic Lab (Laboratori d'Electrònica). Per al futur ens esperen noves spins com per exemple la que empra Xfce com a escriptori gràfic.

Una cosa que de mica en mica totes les distribucions de GNU/Linux estan incorporant és una eina que els permet buscar i instal·lar un còdec de vídeo o d'àudio adequat quan l'usuari intenta reproduir un contingut en un format no suportat inicialment per la distribució. Això és així degut a les limitacions en les llicències d'ús de determinats còdecs com el de MP3, pel que s'instal·len a posteriori i només si es necessiten, presentant prèviament a l'usuari l'acord de llicència corresponent que ell ha d'acceptar o declinar segons més li convingui.

A la Fedora 8, aquest plug-in que permet a l'usuari descarregar i instal·lar els còdecs necessaris per a la reproducció de contingut no suportat inicialment a la distro (que, recordem, es basa només en programari lliure) es diu CodecBuddy, i és un projecte que anteriorment rebia el nom de Codeina. CodecBuddy no només fa la feina de recerca i instal·lació, si no que realitza també una tasca pedagògica tot explicant a l'usuari perquè Fedora 8 no ofereix suport per a tal mena de contingut.

Com en tota nova versió d'un sistema operatiu, Fedora 8 també inclou novetats en l'apartat gràfic, en la interfície d'usuari. Aquest és el cas de Nodoka, un tema creat especialment per a la present edició de la distro, o d'Infinity, una sèrie d'afegits per crear un escriptori més "cool". Per exemple, el fons d'escriptori "reacciona" al moment del dia en el qual ens trobem, presentant un color blau clar al migdia i uns tons taronja-ocre cap a la tarda, quan el sol es pon.

Per als efectes avançats s'utilitza el compositor de finestres Compiz, que s'instal·la per defecte però no s'habilita, podent fer-ho molt fàcilment en qualsevol dels dos entorns gràfics, Gnome o KDE. Per a futures versions, aquest ja estarà habilitat per defecte, almenys segons afirmen els responsables de la distro. Compiz-Fusion pot ser instal·lat des dels repositoris en línia de la distribució.

A mode de preview, es pot instal·lar des dels repositoris de la distro els paquets necessaris per accedir a les facilitats de l'online desktop, una nova funcionalitat de l'entorn Gnome que pretén acostar les aplicacions en línia com Gmail o Facebook a l'escriptori local.

Altres millores que podem trobar dins de Fedora 8 són:

- Nou subsistema d'àudio PulseAudio que permet coses com ara diferents volums de l'àudio per a diferents aplicacions, suport hot-plug per a dispositius d'àudio USB, temps de latència molt petits (útil per a professionals del món de l'àudio digital), o emulació d'estàndards d'àudio per a Unix/Linux com ALSA, OSS o esound, mantenint d'aquesta manera compatibilitat amb aplicacions existents.
- Nova eina per a la configuració del tallafocs mitjançant interfície gràfica (front-end), anomenada system-config-firewall, que inclou un assistent pas a pas.
- Afegit un nou sistema d'auto-instal·lació d'impressores, de manera que si connectem una nova impressora al nostre ordinador, aquesta és reconeguda immediatament, configurada i afegida una nova cua d'impressió al sistema. En el cas de no trobar el model de driver exacte per a la impressora, s'instal·larà el que sigui més proper, i s'informarà de tot això a l'usuari mitjançant notificacions.
- Més integració de la pila Bluetooth, amb possibilitat d'usar el gestor de telèfons amb terminals Samsung i Sony-Ericsson.
- Suport Java a través d'IcedTea.
- S'ha reescrit l'eina de gestió de xarxes, de manera que a partir d'ara sigui més estable i flexible, oferint suport, per exemple, per a xarxes creades a través de connexions Bluetooth.
- Millorat el suport per a ordinadors portàtils, com ara la gestió d'energia, la suspensió i l'ús de tecles multimèdia.
- Pirut inclou un nou editor de repositoris, fent més fàcil afegir una nova font des de la qual descarregar i instal·lar aplicacions.
- El mode quiosc (per exemple per a una màquina que estigui disponible en un espai públic) millora la seva seguretat a través de SELinux.
- Nou daemon per a la creació de logs del sistema: Rsyslog.
- Eclipse, la plataforma de programació modular, compta amb una versió adaptada a Fedora 8 que es basa en la versió 3.3 (nom en codi Europa) i inclou eines per a programació en Java, PHP i Python, a més d'altres eines.

En la mateixa nota que conté el resum de novetats de Fedora 8 també es diu que el grup de desenvolupament ja es troba treballant en la versió 9 d'aquest sistema operatiu, de la qual ja hi ha una llista d'especificacions que haurà de complir a http://fedoraproject.org/wiki/Releases/9/FeatureList

Més informació:

Pàgina web de Fedora
http://fedoraproject.org/

Google llança OpenSocial, una sèrie d'API's per a què els creadors de pàgines web puguin afegir funcionalitats de xarxa social a les seves creacions

2007-11-11T12:38:00.000+01:00

Diverses xarxes socials donen suport a aquesta iniciativa, pel què els llocs web que emprin aquests serveis no estaran aïllats de les xarxes socials més importants d'Internet.

Gegants de la comunicació social en línia com MySpace o Salesforce.com li han donat el "si vull" a Google, sense comptar amb la xarxa social de la mateixa companyia del cercador, Orkut, per fer possible que les noves API's per a pàgines web alliberades per Google puguin interactuar amb les seves bases de dades. El nom de l'invent és OpenSocial, i promet fer possible la implementació de funcionalitats de xarxa social en qualsevol lloc web creat per qualsevol desenvolupador.

OpenSocial trenca amb una regla no escrita imperant fins ara en aquesta mena de serveis en línia: la incompatibilitat entre els diferents serveis existents, amb el què un usuari interessat en tenir la màxima presència a les principals xarxes socials havia de gestionar diversos -molts- serveis, donar-se d'alta amb les mateixes dades a diverses pàgines, i moltes vegades gestionar contactes i missatges repetits. Tot això no s'acaba, però es simplifica en gran mesura per a les xarxes que siguin compatibles amb OpenSocial, doncs des d'un sol servei (que pot ser perfectament el que ofereixi el nostre propi lloc web) podrem accedir als contactes de totes les xarxes participants i gestionar-les.

Les API's OpenSocial ja es troben disponibles per al seu lliure ús, i el nombre i importància dels serveis socials que estan treballant per oferir compatibilitat amb elles és summament interessant: Friendster, XING, Viadeo o Linkedln entre d'altres. El seu ús es pot fer també des d'un gàdget de Google desenvolupat per a tal finalitat, el que proporciona al programador una completa aplicació de xarxa social en un temps rècord i sense gaire esforç.

Les xarxes socials en línia gaudeixen d'un gran èxit actualment, i el seu ús en pàgines web corporatives a mode de mashup (nom que rep la barreja de diversos serveis per a crear-ne un de nou) gràcies a OpenSocial pot donar un valor afegit, sense parlar dels programadors, que estalviaran esforços havent d'aprendre un sol cop allò necessari per interactuar amb tots els serveis i no cada API corresponent als diversos serveis que es volien usar per separat.

Més informació:

OpenSocial - Google Code
http://code.google.com/apis/opensocial/

SIMO 2007 - Seguretat: les amenaces que ens esperen per als propers mesos

2007-11-10T13:13:00.000+01:00

La visió que es presenta davant dels nostres ulls pel què fa a la seguretat informàtica és, després d'haver sentit a alguns experts, esgarrifosa. Sort que s'entreveu una mica de llum al capdavall del túnel.

Tot i que el "plat fort" de la mostra era la intervenció d'Eugene Kaspersky, fundador i CEO de Kaspersky Lab, no vaig deixar passar l'oportunitat de saludar i conversar amb Ignacio Sbampato, bon amic meu i Vicepresident per a Llatinoamèrica d'Eset, sobre les tendències en codis maliciosos que podrem veure durant els propers mesos.

Del fet romàntic al negoci del crim organitzat

Si fa uns anys els autors de virus eren púbers o joves amb motivacions que no passaven d'aconseguir fama i respecte a Internet o per part dels seus companys de classe, o bé per impressionar a alguna noia, el panorama de creació de malware ha evolucionat durant els darrers anys per convertir-se en un producte de consum més, fraudulent, això sí, però al cap i a la fi ¿el de la droga no és un negoci que genera milers de milions a l'any fins i tot essent il·legal i perseguit?

Aquest ús no és nou, però anirà a pitjor. Eugene Kaspersky explicava els motius en la seva conferència, i aquests bàsicament es poden resumir en el fet que el crim electrònic s'acosta al crim perfecte, aquell que al final queda sense càstig. I això és degut en part a la inoperància dels cossos de seguretat quan es tracta de perseguir a criminals fora de la seva frontera per les traves burocràtiques que suposa coordinar a policies de diferents estats. Si a això li afegim el baix cost que representa posar en circulació un troià adaptat a les necessitats del "client" criminal...

Un altre factor que ajuda a l'augment del malware segons Kaspersky és al seu torn l'augment del nombre de serveis disponibles a la Xarxa de xarxes, i que es converteixen en portes d'accés als ordinadors dels seus usuaris, que veuen així compromesa la seva seguretat més que abans.

Tant Eugene Kaspersky com Ignacio Sbampato coincideixen en assenyalar que la velocitat a la que creix el nombre de patògens és impressionant; potser en una hora hagin sorgit un centenar de troians nous a tot el món, encara que per sort són variants d'altres ja existents, pel que tenen un punt pel qual començar a treballar per detectar -los, frenar-los i eliminar-los. Tecnològicament, i segons afirma el meu bon amic Ignacio, el malware no canviarà gaire.

Kaspersky aposta per l'automatització dels laboratoris de les empreses productores d'antivirus, ja que és impossible que un conjunt d'éssers humans pugui arribar a crear antídots per a tots els patògens que sorgeixen a la Xarxa.

Sobre el model de seguretat de les diferents plataformes, Kaspersky va afirmar que no hi ha tantes diferències entre Linux, Windows i Mac OS X, i que si actualment no veiem més virus, cucs i troians per a Linux i Mac OS X és per una simple qüestió de mercat, doncs és molt més rendible escriure el codi d'un patogen per a Windows, que s'expandeix molt ràpidament i a moltes màquines, que fer-ho per a Linux o Mac OS X, amb moltíssima menys quota de mercat i, per tant, amb una expansió per la Xarxa molt més lenta. Sbampato aporta un punt més tot afirmant que en els vinents mesos/anys veurem un increment dels programes malignes per a Linux i Mac OS X.

Per a l'informàtic rus, una de les passes essencials que haurien de portar a una menor inseguretat a Internet seria la creació d'un cos policial amb jurisdicció internacional sobre la Xarxa, el que ell ha batejat com la "Interpol d'Internet", quelcom que considera no se'n podrà parlar fins a dins de quatre o cinc anys. De moment, sense aquest cos policial ni amb lleis uniformes en tots els països, tot juga a favor dels delinqüents segons afirma Kaspersky.

La cara oculta de la Web 2.0

Sobre el futur immediat i els nous serveis proporcionats per la Web 2.0, Kaspersky es va mostrar pessimista, doncs com he comentat abans, aquests obren noves portes a les nostres màquines i per tant, proporcionen noves possibilitats d'entrada als "dolents", però no només són els serveis el que preocupa; novament, i com tantes vegades s'ha dit, l'esglaó més feble de la cadena de la seguretat informàtica és l'ésser humà i, en aquest cas concret, la seva confiança en les comunitats de les quals forma part.

Perquè gairebé mai ens qüestionem si un enllaç de la Wikipedia és correcte abans de fer-hi clic o bé si l'han hackejat per a què apunti a una pàgina falsa que ens intenti instal·lar un troià... i això segons kaspersky, ha passat.

En els fòrums, autèntiques comunitats on es donen cita milions d'internautes per tal de bescanviar idees i coneixements, es pot emprar l'enginyeria social per a què la gent confii en nosaltres i, un cop obtinguda una confiança gairebé "cega", persuadir a qui sigui per a què es descarregui i instal·li un programa troià que faci el que nosaltres vulguem.

En definitiva, un panorama gens tranquil·litzador però per al què, precisament, les empreses de seguretat informàtica estan treballant en sistemes més intel·ligents com a mesura de prevenció.

SIMO 2007 - e-life acosta les tecnologies de la informació a la gent en un ambient informal

2007-11-09T11:05:00.001+01:00

Vídeojocs, zones chill-out i cultura urbana marquen aquesta mostra que adquireix cos propi encara que segueix lligada a SIMO.

L'espai e-life 2007 es va inaugurar en el SIMO aquest dijous dia 8 amb l'objectiu d'acostar les noves tecnologies al ciutadà normal i corrent d'una forma jovial i desenfadada. De fet, l'ambientació del pavelló ha contrastat amb la de la resta del SIMO: si d'una banda la fira professional llueix un ambient clar i lluminós, amb gent encorbatada circulant d'una banda a l'altra i atentes hostesses repartint prospectes amb un ampli somriure, e-life se'ns mostra entre tenebres, amb música sortint de tot arreu, una àrea chill-out per descansar i molts vídeojocs. Els prospectes no brillen per la seva absència però n'hi ha pocs: una guia per a aquest certamen en si mateix dins del SIMO, i algunes altres guies molt escasses per a compres tecnològiques i el programa cultural.

Perquè e-life és una demostració de cultura urbana relacionada amb les TIC's (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) amb actuacions de DJ's i VJ's (Video Jockeis), i els premis MIAU (Mostra Interactiva d'Art Urbà de Madrid).

Carpes amb ordinadors al servei del visitant permeten que aquest s'introdueixi a Internet, en les compres en línia a través d'eBay, en les relacions personals en línia amb Match.com, o a Linux gràcies a Ubuntu. Tot això promogut per les diverses empreses i institucions que formen part d'aquesta mostra.

Els diversos estands de Nintendo permeten als passavolants jugar amb la Wii o, si ho prefereixen, poden anar a tastar la seva competència directa, la Xbox 360 que disposa també del seu propi espai. I quan un es cansa de jugar, pot passejar entre punts d'informació on se li aclareixen els dubtes sobre els més diversos usos de la tecnologia (com ara telefonia mòbil, Internet,...) o bé descansar en una zona chill-out habilitada en la qual també s'hi duen a terme actuacions i performances diverses.

Quan SIMO tanca les seves portes, a les 19 hores, e-life encara continua obert, fins a les 21, acollint a totes aquelles persones que vulguin deixar de banda el costat més professional de les tecnologies per abraçar el més lúdic. És, per descomptat, la part on la tecnologia es barreja millor amb aquest concepte eteri al què anomenem humanitat.

SIMO 2007 - Els grans fabricants aposten per la informàtica ecològicament responsable

2007-11-09T11:04:00.001+01:00

HP i Lenovo són només la punta de llança d'una indústria cada dia més preocupada pel medi ambient.

Polèmiques a banda sobre si fenòmens com ara l'escalfament global o el canvi climàtic són reals, s'han exagerat o ja ens estan afectant, algunes de les grans companyies presents a la fira madrilenya han presentat productes respectuosos amb el medi ambient i campanyes i programes per minimitzar l'impacte ambiental de la seva activitat. I tot això en un sector, el tecnològic, en el qual la fabricació d'ordinadors i el seu cicle de vida posterior té un especial impacte en el medi ambient.

L'exemple més contundent d'aquesta preocupació és HP, l'estand al SIMO de la qual (que per cert creix un 40% respecte a la seva presència de l'any passat) ha estat construït emprant més d'un quilòmetre de tub de cartró reciclat i amb el terra fet d'encenalls també reciclats, amb el que la multinacional nord-americana vol mostrar una imatge de ferm compromís de base. El desenvolupament tecnològic del gegant nord-americà ve marcat pel què aquesta companyia ha batejat com a Innovació Verda, indicant que els nous productes que es van llançant al mercat són cada cop més respectuosos amb el medi ambient.

Però la responsabilitat ecològica de la companyia no s'acaba aquí, mostrant als visitants alguns productes que permeten l'estalvi de materials i que contaminen menys, i altres que s'han fabricat a partir de materials reciclats. És el cas curiós d'una impressora el xassís de la qual ha estat creat amb plàstics biològics derivats del blat de moro, desenvolupada per HP Labs.

En els ordinadors també s'ha posat l'èmfasi ecològic, com per exemple amb el model rp5700, guardonat amb el premi "or" per la Electronic Products Environmental Assessment Tool (EPEAT) per ser l'equip més respectuós amb el medi ambient. L'ús de materials reciclats en la fabricació d'ordinadors ja és habitual per a HP.

Una altra mostra curiosa del reciclatge de material és l'escàner Scanjet 5590, en el qual la peça interior que realitza l'escanejat (i una de les que més contaminen) ha estat realitzada amb un 75% de plàstics d'ampolles reciclades i l'altre 25% amb cartutxos de tinta reciclats.

Lenovo també presenta al SIMO 2007 un ordinador de sobretaula ultracompacte fabricat en un 90% amb materials reciclats que, al seu torn, poden tornar a reutilitzar-se en finalitzar la vida operativa de la màquina. Com a opció, pot funcionar mitjançant un sistema de plaques solars que li proporcionen l'energia elèctrica necessària. De la mateixa manera que el rp5700 de HP, aquesta màquina també ha estat distingida amb la qualificació "or" per part de l'EPEAT.

En un dels estands de la fira també hem pogut veure una obra d'art que critica el malbaratament de recursos naturals que el sector tecnològic en general ha dut a terme fins ara i que continua fent, quelcom que poc a poc i amb voluntat s'està corregint. La gran pregunta és: arriba a temps tot això?

SIMO 2007 - Toshiba Portégé R-500: potència lleugera

2007-11-09T11:03:00.000+01:00

La companyia japonesa el ven com el portàtil més lleuger del mercat, i la veritat és que els seus menys de 900 grams l'avalen.

Tot en el Portégé R-500 és lleuger, fins i tot el disc dur. De fet, és tan lleuger que es prescindeix d'ell, emprant en el seu lloc una memòria flash de 64 GB., essent un dels primers ultraportàtils del mercat no a incorporar aquesta tecnologia però sí a fer-ho amb aquesta quantitat d'espai, ja que allò més habitual fins ara era veure xifres per sota dels 10 GB. com en el cas de l'Eee PC d'Asus, que incorpora 4 GB.

Amb una pantalla transflectiva de 12,1" i de 0,2 mm de gruix, suport per a comunicacions HSDPA/WiMAX, tenim dos models, un sense unitat òptica, el pes del qual és de 848 grams, i un altre amb la unitat que augmenta el seu pes en una mica més de 100 grams per quedar-se en els 959.

Les dades tècniques completes d'aquesta petita-gran meravella són:

- Processador Intel Centrino Duo U7600 de baix voltatge a 1,2 GHz.
- Xipset Intel 945GMS
- Tarja de xarxa sense fils Intel 4965AGN
- Memòria RAM fins a 2 GB. (un d'ells en placa base)
- Disc dur de 160 GB.
- Tarja gràfica Intel GMA 950
- Dimensions: 283 x 215,8 mm, per 19,5 mm en el frontal i 25,5 a la part del darrere.
- L'autonomia teòrica de la bateria és de 12,5 hores

Contra el que es pensa generalment que aquests petits ordinadors no tenen la potència requerida per executar el darrer programari del mercat, el R-500 munta com a sistema operatiu Windows Vista Business, la darrera creació de Microsoft i els requisits de màquina dels quals són superiors als del Windows XP.

Més informació:

Pàgina web de R-500 en el site de Toshiba Espanya
http://es.computers.toshiba-europe.com/cgi-bin/ToshibaCSG/jsp/seriesHomepage.do?service=ES&SERIES_ID=129898

SIMO 2007 - Una fira més segmentada i en menys espai

2007-11-08T10:40:00.000+01:00

Enguany SIMO TCI agrupa en un sol espai diversos certàmens paral·lels i disminueix la superfície d'exposició respecte a edicions anteriors.

Com cada any per aquestes dates, la fira d'informàtica madrilenya es presenta davant periodistes, professionals i públic en general (els dos darrers dies queden oberts a aquest segment) per mostrar les tecnologies de la comunicació i la informació més innovadores, encara que aquest any ho fa en menys extensió i amb una sèrie d'espais compartimentats al voltant de diversos temes puntuals com són la Web 2.0 o l'estil de vida digital.

Tot i que algunes absències de grans del sector són notables (els fabricants de telefonia mòbil, per exemple, ja que només han vingut les operadores), com cada any hi ha algunes presències destacables que no es perden la cita madrilenya: Microsoft, HP o Toshiba, aquesta darrera amb un desplegament nombrós i espectacular.

L'espai en el qual es desenvolupa l'exposició ha disminuït en extensió respecte a edicions anteriors, amb el que si descomptem la fira de comunicació audiovisual Broadcast, queda reduïda a gairebé la meitat del que era fa uns anys. Tot i això, i sembla que a mode de compensació, l'organització ha apostat fort pels actes paral·lels com ara conferències i encontres presencials tipus networking.

"El SIMO ja no és el que era"

És una de les frases més esteses que, d'any en any, poden escoltar-se entre els passadissos de l'exposició i en els cenacles de periodistes i responsables de màrqueting i comunicacions de moltes empreses, a més d'entre vianants habituals que cada any repeteixen en aquesta fira. I malgrat tot, SIMO TCI segueix aquí i ho fa com una cita inexcusable per a alguns, especialment per a la premsa.

I això és així perquè en ell els periodistes hi tenen -tenim- l'oportunitat de veure en viu i en directe les màquines, els programes i els serveis dels que tant en parlem, podem conèixer als responsables de comunicació i relacions públiques de les companyies amb qui parlem habitualment en un ambient més informal i de tu a tu i, en definitiva, informar sobre els darrers llançaments que vénen, que vindran, i de les tendències que marcaran el mercat durant els propers mesos. I per a moltes empreses, això és l'ideal d'una fira: deixar-se veure i deixar-se estimar per la premsa especialitzada.

Així és que SIMO segueix aquí, i seguirà encara molt de temps. Sota quin format? potser evolucioni de l'actual fira a un altre tipus d'acte, es vegi potenciat com està ara o canviï radicalment, però tenim SIMO per a molt de temps si ens el saben cuidar bé.

Google entra en el mónde la telefonia mòbil per la porta gran

2007-11-07T09:23:00.000+01:00

Al costat d'alguns dels més importants fabricants de terminals i operadores, la companyia del cercador ha donat a conèixer una nova plataforma per a telefonia mòbil, el que simplificadament podem anomenar un sistema operatiu.

Tot i que no ha estat amb el desitjat anunci del GPhone (¿o més aviat hauria de dir amb l'anunci del desitjat GPhone?), Google ha confirmat els rumors que s'havien deixat sentir a Internet fa pocs dies i ha presentat juntament amb alguns dels principals fabricants de terminals del món i principals operadores, un complet sistema operatiu basat en Linux per a telèfons mòbils que inclou programari i facilitats per a què l'usuari dels terminals equipats amb aquest sistema puguin emprar còmoda i fàcilment els serveis en línia de la companyia d'Internet.

El nom d'aquesta nova plataforma és Android, i no haurem d'esperar gaire per veure els primers telèfons en fer-la servir, doncs segons afirmen diversos dels components del grup que l'ha creat, aquests podrien començar a arribar al mercat durant la segona meitat del 2008. Les 34 companyies (comptant a Google) que s'han associat per donar a llum aquesta nova plataforma ho fan sota el nom d'Open Handset Alliance, i entre els seus noms (i a banda de la companyia del cercador) hi podem trobar pesos pesants com Motorola, NTT DoCoMo, NVIDIA, LG, Intel, China Mobile o l'espanyola Telefònica.

Especialment interessant és el cas d'HTC, companyia que fins ara ha destacat pels seus smartphones basats en Windows, i que amb la seva entrada en aquesta aliança li serà "infidel" per primera vegada a Microsoft.

Segons s'ha donat a conèixer, Android serà una base a partir de la qual cada fabricant i/o operadora podrà personalitzar els seus desenvolupaments. El sistema ofereix un complet conjunt d'eines per permetre a l'usuari gaudir de totes les possibilitats que li ofereix un mòbil de nova generació i no només el sistema. De fet, els que parlin només de "sistema operatiu" per definir a Android es quedaran curts, ja que sota aquest nom s'hi enquadra el sistema operatiu, la interfície d'usuari amigable, el "middleware" i les aplicacions d'usuari final.

La plataforma serà publicada sota una llicència lliure, malgrat que de moment es desconeix exactament quina i no s'ha esmentat la GPL, pel que podria ser una altra creada expressament per a aquest desenvolupament. Per a la setmana vinent s'espera posar a disposició de la comunitat un primer kit de desenvolupament.

Microsoft cautelosa

A la roda de premsa que la companyia de Redmond va organitzar aquest dimarts dia 6 en el marc de la fira SIMO de Madrid, la primera pregunta que va sortir a la palestra fou la seva opinió sobre aquesta iniciativa de Google. Alts càrrecs de la companyia de Redmond a Espanya es van mostrar cautelosos en la seva resposta, afirmant que per ara no s'havia vist res i que, per tant, no hi havia res sobre el que poder fonamentar una opinió, i van destacar el fet que Microsoft ja havia presentat el seu sistema operatiu per a telèfons mòbils feia anys.

En definitiva, l'actitud dels presents al SIMO com a representació de Microsoft sembla la cautela sobre el que suposem encara serà la manca d'una postura o resposta oficial al tema. Tot i això, quelcom que sí m'ha semblat veure és la voluntat de rebaixar el nivell de novetat, argumentant que es tracta d'un sistema operatiu i una pila d'aplicacions, una cosa que ja existeix des de fa temps i, per tant, no es tracta de quelcom nou si no d'una oferta més.

Un Linux per a mòbils diferent?

Fins ara han estat presentades diverses iniciatives de plataformes Linux per a telefonia mòbil estandarditzades i obertes, desenvolupades i protegides per una empresa seguint la forma de treball d'algunes distribucions del sistema operatiu del pingüí per a ordinadors de sobretaula com ara openSUSE (amb Novell darrera seu) o Fedora (Red Hat). Aquest és el cas de les plataformes d 'Access (compatible amb Palm OS fins a la seva versió 5) i Motorola, malgrat que totes elles han tingut fins ara un denominador comú: no han aconseguit entre la comunitat de desenvolupadors independents un ressó com el que esperaven, quedant-se en les empreses que les han fet néixer i créixer, tot i que en la majoria dels casos és cert que el que es pretenia era que fossin adoptades pels programadors més que per altres companyies fabricants de terminals.

La plataforma promoguda per Google es presenta com la primera basada en Linux realment oberta, i com a diferència respecte a la resta no depèn només d'una empresa, si no d'una agrupació d'elles que van des de fabricants de maquinari fins a operadores passant per creadors de programari i serveis. Aquest pot ser sense cap mena de dubte un factor diferenciador important per atreure no només a més fabricants, si no també a programadors independents i a empreses desenvolupadores de programari i serveis.

Naturalment, això també dependrà en certa mesura del grau de compatibilitat entre terminals que emprin aquest sistema, doncs en l'àmbit dels dispositius mòbils hi ha una major fragmentació per la diferència de processadors i components emprats, i degut als escassos recursos de maquinari, el sistema operatiu es planifica i desenvolupa a mida per a una màquina en concret.

La filosofia de Google de serveis en línia més que programari, i el que acabo de comentar fa pensar que la plataforma no serà tan estàndard com els Linux de sobretaula, i que més aviat seguirà la tendència d'encaixar com un guant en cada dispositiu particular, pel que és més que probable que els programadors hagin d'adequar les seves creacions i recompilar-les per a cada terminal concret o família de terminals d'un mateix fabricant.

Adéu a la idea d'un telèfon mòbil de Google?

Aquest anunci desarticula en gran mesura -quan no anul·la del tot- la possibilitat de la sortida al mercat d'un model de telèfon mòbil amb el segell de Google. En paraules textuals d'Eric Schmidt, CEO de la companyia del cercador, "l'anunci d'avui és molt més ambiciós que qualsevol 'Google Phone' amb el qual la premsa ha estat especulant aquestes darreres setmanes. El nostre punt de vista és que aquesta potent plataforma que presentem equiparà a centenars de models de telèfons mòbils". Per tant, i veient el que es juga en cas de llançar un terminal propi -enfadar als membres de l'aliança fabricants de maquinari- és molt poc probable que Google doni aquest pas.

Més informació:

Open Handset Alliance
http://www.openhandsetalliance.com/

Indiana ja és una realitat

2007-11-06T09:21:00.000+01:00

Publicada la primera versió prèvia per a desenvolupadors d'aquesta nova distribució binària d'OpenSolaris promoguda per Sun Microsystems i que intenta arribar al públic final.

Finalment el projecte Indiana ha vist la llum com una nova distribució binària d'OpenSolaris, el sistema operatiu Unix basat en l'antic Solaris de Sun Microsystems i que ara, paradoxes de la vida, serveix de base per a la construcció d'aquest darrer. Per a la pròpia Sun, aquesta distribució era un producte estratègicament necessari per lluitar contra les distribucions de GNU/Linux per al desktop.

Indiana està disponible en un Live CD preparat per a ser descarregat i "cremat" amb el nostre programari de gravació de CD's habitual. Presenta un escriptori Gnome i les aplicacions habituals en altres sistemes operatius semblants com poden ser el navegador web Firefox o el client de correu electrònic Thunderbird. Des del mateix entorn live es pot instal·lar el sistema operatiu a disc, al més pur estil Ubuntu, una tendència que poc a poc es va imposant en el món Linux en particular i en tots els sistemes operatius en general.

Els requisits de maquinari no són excessivament alts per als temps que corren: oficialment es sol·licita un mínim de 512 MB. de memòria RAM, indicant que aquesta quantitat no ha estat exhaustivament testejada, i 10 GB. de disc dur lliures si es pensa instal·lar. No s'indica velocitat mínima del processador, tot i que cal tenir present que es tracta d'una versió prèvia no definitiva, amb el què en el futur probablement es precisarà més i millor els requisits tècnics mínims i, possiblement, s'augmentaran.

Al voltant d'Indiana s'estan duent a terme una sèrie de projectes l'objectiu dels quals és el de facilitar la vida a usuaris i desenvolupadors d'aquest sistema operatiu i per a la seva futura implementació en totes les distribucions derivades del codi font d'OpenSolaris, com pot ser l'instal·lador o el "constructor" de distribucions, una eina per a crear el nostre propi Unix a mida.

Es preveu que la primera versió definitiva d'aquesta distribució estigui disponible durant la primavera del 2008.

Més informació:

Projecte Indiana
http://www.opensolaris.org/os/project/indiana/

gOS: el sistema operatiu Google, però sense la participació de la companyia del cercador

2007-11-05T20:51:00.000+01:00

Basat en Ubuntu 7.10, permet un ràpid accés a les aplicacions en línia de Google més conegudes, encara que la famosa companyia no és qui l'ha llançat com a producte oficial.

Tot i els nombrosos rumors existents sobre un possible sistema operatiu per a ordinadors basat en Linux que Google podria llançar en qualsevol moment -fins i tot se li atribueix també un sistema operatiu per a telèfons mòbils-, Larry Page, Serguei Brinn (els fundadors de l'empresa) i altres alts càrrecs no han parat de realitzar desmentits públics sobre el tema. I, malgrat tot, els rumors continuen circulant potser encoratjats pel reconeixement de l'existència de Goobuntu, una versió d'Ubuntu especialment modificada per a les necessitats de Google i l'ús de la qual és exclusivament intern. Malgrat que tant Google com Mark Shuttleworth, fundador de Canonical i Ubuntu, han desmentit que aquesta distribució vagi a ser llançada al públic, molts són els que continuen especulant amb tal possibilitat.

Curiosament, el primer sistema operatiu que podria encaixar en el que la vox populi atribueix a la forma de treballar del sistema operatiu de Google, ha estat creat fora de la companyia del cercador. Es tracta de gOS, creat per l'empresa homònima amb base a Los Angeles (Estats Units) i que equipa a una línia de PC's de baix cost de la companyia Everex que es venen en la cadena nord-americana de supermercats Wal-Mart. La filosofia de gOS és portar a l'escriptori les aplicacions en línia de la Web 2.0 d'una forma ràpida i còmoda per a l'usuari, proporcionant-li també les eines offline necessàries per al seu treball.

Tècnicament, gOS està basat en Ubuntu 7.10, la darrera versió de la famosa distribució per a l'usuari final, a la qual se li ha substituït l'entorn Gnome habitual per Enlightenment per tal d'estalviar recursos de maquinari doncs comercialment es ven instal·lada en màquines de baix cost i, per tant, que no arriben a la potència de la majoria d'ordinadors comercials.

A la banda inferior de la pantalla comptem amb una barra amb les icones de les aplicacions a l'estil Dock del Mac OS X, des de la qual podem accedir entre d'altres al servei de correu electrònic Gmail, Google Calendar, Blogger, YouTube o Wikipedia com a serveis en línia, i Skype entre les aplicacions instal·lades localment.

Aquest sistema és una materialització del que poden ser en el futur tots els sistemes operatius per a ordinador: una base instal·lada localment, amb algunes aplicacions que encara consumeixen molts recursos per ser executades des d'Internet instal·lades en el mateix ordinador i la resta essent accedit en línia.

gOS pot ser descarregat des de la web de la companyia fabricant a més de ser adquirit juntament amb PC's de baix cost a Wal-Mart. La descàrrega de la ISO gratuïta no inclou suport per a la reproducció de DVD's ni de fitxers MP3. Com de moment aquest sistema operatiu es troba una mica escàs de drivers, la companyia productora de la distro ven també un kit per a desenvolupadors consistent en una placa base VIA CN700 i processador VIA C7-D a 1,5 GHz. per animar a les empreses d'informàtica i emprenedors que crein els seus propis prototips basats en gOS i els provin.

Més informació:

Pàgina web de gOS
http://www.thinkgos.com/

Pàgina web d'Everex
http://www.everex.com/

Skype llança el seu propi telèfon mòbil

2007-11-04T13:24:00.000+01:00

Juntament amb l'operadora britànica 3, estarà de moment disponible en els països en els que aquesta darrera tingui presència i, més endavant, en altres zones geogràfiques en les quals Skype tingui certa implantació.

Confirmant els rumors apareguts a Internet la setmana passada, la popular companyia dedicada a la VoIP i filial d'eBay ha presentat juntament amb l'operadora britànica 3 el seu propi telèfon mòbil, el nom del qual no pot ser més explícit indicant quines dues companyies l'han fet possible: 3 Skypephone. De moment, el seu mercat serà el dels països que compten amb presència de l'operadora 3, deixant altres possibles mercats per més endavant (algunes fonts indiquen que a principis del 2008).

L'aparell està disponible en colors blanc i negre amb una vora blava o rosa, i al lloc que en un altre terminal ocuparia el botó de "Enter", en aquest hi trobem el botó Skype amb el qual activem el programari de la famosa companyia de VoIP. Les possibilitats van des de mantenir una conversa amb un altre usuari a través de VoIP, ja posseeixi aquest un altre 3 Skypephone, estigui en un ordinador o empri una PDA amb connexió WiFi i el programari de Skype, deixar missatges instantanis de Skype o realitzar trucades normals i corrents.

El terminal és 3G, fet que permet gaudir dels serveis avançats com ara televisió en el mòbil, disposa d'una càmera de fotos de 2 megapíxels i reproductor MP3.

El preu del 3 Skypephone és barat (rondant entre les 50 i 60 lliures esterlines, uns 100 Euros), tot i que per ara es troba lligat a un contracte amb l'operadora 3 i no està disponible amb opció lliure.

Més informació:

3 Skypephone
http://www.3skypephone.com/

iGoogle, disponible ara també en català

2007-11-04T13:22:00.000+01:00

Els gàdgets que podem posar a la nostra plana d'inici ja estan disponibles en la nostra llengua.

La multinacional Google, una de les empreses de referència a Internet, ha donat a conèixer la publicació a la Xarxa de xarxes de diverses versions idiomàtiques localitzades d'iGoogle, el portal personalitzable com a pàgina d'inici per a l'internauta. Entre aquestes localitzacions hi destaquem la catalana.

iGoogle fou llançat el 2005 com una aposta de la multinacional de les cerques per retornar a una fórmula que diversos portals havien emprat amb més o menys sort feia alguns anys: proporcionar una plana d'inici als internautes personalitzable amb diversos serveis. Aquests serveis empren l'API de Google per als gàdgets, petites aplicacions que també es poden usar a la màquina local gràcies al motor Google Desktop. Fins i tot, alguns gàdgets desenvolupats per a l'escriptori poden ser emprats a iGoogle.

Entre les funcionalitats que permet aquest servei podem destacar els titulars de noticies, un rellotge amb la data i l'hora, la previsió meteorològica per a una ciutat o zona geogràfica determinada, o un recull de vídeos del YouTube. Totes aquestes funcionalitats es poden afegir, treure o se'n poden modificar alguns paràmetres de funcionament o estètics.

L'aparença de la pàgina en sí també pot ser canviada mitjançant l'ús de temes, combinacions de colors i imatges per a la pàgina i els serveis que s'hi presenten.

La informació necessària per al manteniment de la plana d'inici personalitzada es desa a la màquina local en format de cookies, de manera que si canviem d'ordinador ens hi haurem de tornar a personalitzar la plana d'inici d'iGoogle, una tasca molt fàcil de dur a terme. Els navegadors suportats són l'Internet Explorer 5.5 o superior, Firefox, Safari, Netscape, Mozilla i Opera a partir de la versió 8.

Per gaudir d'aquesta plana en català, tan sols haurem d'indicar a les preferències (enllaç al costat del quadre de text de cerques) que volem la interfície en aquesta llengua, o bé indicar aquella que ens sigui més escaient.

Més informació:

iGoogle
http://www.igoogle.com/

Detectat troià per a Mac OS X

2007-11-03T20:39:00.000+01:00

Canvia els servidors DNS per a redirigir determinat trànsit a pàgines de phishing i, d'aquesta manera, poder aconseguir dades sensibles com ara números de targes de crèdit.

La companyia de seguretat informàtica Intego, especialitzada en la plataforma Macintosh d'Apple i amb un producte al mercat tan conegut com VirusBarrier, ha anunciat el descobriment d'un cavall de Troia resident en pàgines pornogràfiques que infecta a sistemes Mac OS X redirigint el seu trànsit web. L'anunci ha impactat a la comunitat degut al baix percentatge d'amenaces que pateix la plataforma de Cupertino i a la seva fama d'alta seguretat.

El patogen, batejat com a OSX.RSPlug.A es presenta com a un còdec de vídeo que cal instal·lar a l'ordinador local per poder veure els continguts del lloc web. Si premem a l'enllaç corresponent, descarregarem una imatge de disc autocarregable en format DMG i s'iniciarà l'instal·lador que ve en ella. Un cop instal·lat el suposat còdec, si l'usuari torna a visitar la pàgina rebrà el mateix missatge i una altra vegada la possibilitat de descarregar el fals programari.

El què si fa aquest cavall de Troia un cop instal·lat és canviar els servidors DNS que usa el sistema per tal de resoldre adreces de pàgines web, redireccionant el tràfic de determinades crides a pàgines de phishing, és a dir, que enganyen a l'internauta fent-se passar per un altre site per robar dades personals com ara números de tarja de crèdit.

Paral·lelament a la publicació d'aquest malware, s'ha donat una campanya en diversos fòrums d'Internet per donar a conèixer els llocs que el contenen, i que es pot adjudicar als seus mateixos creadors.

Com solució al problema, Intego recomana l'ús del seu propi producte antivirus estrella per a Mac OS, VirusBarrier X4, amb les definicions de virus actualitzades a data de 31 d'octubre de 2007. Així mateix, i com a recomanació general -de la qual ens en fem partícips-, tampoc descarregar programari de fonts poc fiables o desconegudes.

Més informació:

Nota de premsa d'Intego
http://www.intego.com/news/ism0705.asp

ATI publica controladors avançats per a sistemes Linux

2007-11-02T08:31:00.000+01:00

La versió 7.10 del seu programari Catalyst ha estat posada a disposició dels usuaris, fet que permet als posseïdors d'una tarja de vídeo ATI, optimitzar el seu rendiment amb Linux. L'únic però que es pot atribuir a la iniciativa és que aquests drivers contenen trossos de codi propietari.

Tal i com havia dit fa uns mesos, AMD està proporcionant més facilitats als usuaris de Linux amb les seves targes gràfiques ATI. Si primer va alliberar codi font per facilitar als programadors independents la construcció de controladors i aplicacions basades en el seu toolkit i les seves targes gràfiques, ara publica una versió del seu conegut programari Catalyst per al sistema operatiu del pingüí.

La versió 7.10 dels drivers Catalyst es troba disponible en format de paquet RPM i amb un instal·lador que es pot usar en mode text o des d'un entorn gràfic. Inclou una preview tecnològica d'AIGLX (Accelerated Indirect GLX) per a les targes ATI Radeon, una tecnologia que permetrà optimitzar al màxim l'ús de la nostra tarja gràfica amb un compositor de finestres avançat com és Compiz Fusion. Per a determinades distribucions, aquesta tecnologia permetrà també l'ús d'efectes avançats basats en OpenGL a l'escriptori. Juntament amb el driver, s'inclou també el Catalyst Control Center, des del qual podrem controlar entre d'altres coses, els efectes avançats d'escriptori.

Les sèries de targes per a les quals inclou millores aquest programari són les Radeon X1000, X800, X700, X550/X300, 9800, 9700, 9600 i 9500, i de moment no es planteja proporcionar suport per a models anteriors.

La descàrrega es pot realitzar des de la web de drivers d'ATI, a http://ati.amd.com/support/driver.html

Més informació:

Article a DesktopLinux.com
http://www.desktoplinux.com/news/NS9855629724.html

Mozilla Prism, la nova aposta per integrar les aplicacions web a l'escriptori

2007-11-01T10:38:00.000+01:00

No constitueix una nova plataforma, si no la visió d'usar les aplicacions en línia desenvolupades o les que vinguin en un futur proper com si d'un programa local es tractés, amb la seva pròpia finestra, icones i recursos.

L'evolució de la Internet actual cap a una xarxa d'aplicacions i serveis que facin innecessari l'ús dels programes equivalents instal·lats localment en una màquina de sobretaula és quelcom indubtable, i les grans empreses del món de la computació estan apostant per això; Microsoft, Adobe o Sun Microsystems han llançat toolkits i plataformes per a la creació i execució de RIA (Rich Internet Applications), extensions de la web coneguda actualment que aporten més gran interactivitat i possibilitats, però que lliguen a programador i usuari a una plataforma concreta. Mozilla posa el seu granet de sorra en la contesa però sense casar-se amb ningú.

La visió de Mozilla no consisteix en la creació d'una plataforma diferenciada, si no en oferir l'estàndard Web més integrat amb l'escriptori. Mozilla Prism és la materialització d'aquest concepte.

El nom Prism (prisma) no li ha estat donat sense raó; el logotip del projecte és un prisma que descomposa la llum blanca en els seus components dels colors de l'Arc da Sant Martí, de la mateixa manera que el prisma informàtic del qual estem parlant descomposa les pàgines que puguem tenir obertes en el navegador en aplicacions amb les seves corresponents finestres sobre l'escriptori. Perquè això és el que fa Prism, "treure" la pàgina del navegador per a crear una finestra d'aplicació pròpia.

La intenció és integrar Prism amb el navegador Firefox, i no fer que aquesta funcionalitat es trobi com un plug-in addicional.

Amb Prism, podrem indicar quan volem que una aplicació en línia sigui considerada com un programa resident en el nostre desktop, amb la seva pròpia icona a l'escriptori, en el menú d'inici o a qualsevol altre lloc del sistema operatiu, i en obrir-lo ens trobarem amb la seva pròpia finestra d'aplicació fora del navegador.

Segons la informació publicada per Mozilla, Prism és compatible amb Windows, Mac OS X i Linux. En Windows, les aplicacions "segregades" del navegador disposen d'icona en el menú d'inici, i un cop arrencades són accessibles com a programa independent en la seqüència ALT+Tabulador. En Mac OS X s'integren correctament amb la funcionalitat Exposé.

De moment, les descàrregues públiques d'aquesta tecnologia es limiten a una versió preview sobre la plataforma Windows. Per al futur, s'està treballant en una forma per a què aquestes aplicacions puguin tenir accés al sistema de fitxers local i els recursos de la màquina client de forma segura.

A grans trets, podem considerar Prism com un navegador web molt bàsic que no disposa dels elements d'ajuda a la navegació que sí acostumen a tenir la resta dels navegadors: barra de menús, botons d'accés ràpid a les funcions més comunes (pàgina anterior, següent, aturar, recarregar), llistat d'historial de navegació o pàgines preferides.

Més informació:

Entrada en el weblog de Mozilla sobre Prism
http://labs.mozilla.com/2007/10/prism/

Pàgina web de Prism
http://wiki.mozilla.org/WebRunner

Ja és possible registrar dominis amb caràcters regionals en el seu nom

2007-10-31T12:23:00.000+01:00

Lletres accentuades, ces trencades i enyes castellanes ja poden constar en el nom d'un domini, una mesura que facilita l'ús d'Internet en alguns països però que pot dificultar l'accés consensuat i universal a la Xarxa de xarxes.

La possibilitat d'usar en la nomenclatura de dominis d'Internet caràcters propis de diversos idiomes era una reclamació llargament escoltada a Internet i de la qual la seva solució s'ha dilatat en el temps. A partir d'aquest mes ja és possible registrar noms de dominis amb aquests caràcters inclosos.

El català se'n pot veure beneficiat a mitjà-llarg termini, ja que tot i que les lletres accentuades començaran a poder ser incloses, un caràcter com la ç -emprat també en altres llengües com el portuguès i el turc- sembla ser que no serà suportat inicialment. Dominis en xinès, àrab, rus o altres llengües amb alfabets diferents al llatí (l'emprat en els idiomes descendents del llatí i algunes de les llengües d'origen germànic com l'anglès) podran ser registrats a partir d'ara.

Les proves que s'estan realitzant actualment inclouen sufixos de domini i no només el nom en si, escrits en alfabets diferents al llatí. Concretament, els idiomes àrab, xinès, rus, grec o japonès entre d'altres fins arribar a un total d'onze, ja disposen d'aquesta possibilitat.

La mesura contenta a un bon nombre d'internautes, ciutadans de països en els quals es parla un dels idiomes abans esmentats, però també obre una escletxa en l'accés uniforme que fins ara existia a la Xarxa de xarxes, quelcom que probablement només tindrà importància simbòlica ja que és impossible que una persona que vulgui llegir informació en xinès, no sàpiga (o pugui) teclejar un domini en aquest idioma... I pel que fa al maquinari, tampoc caldrà disposar d'un teclat en l'idioma en el qual estigui escrit el domini a consultar gràcies a les facilitats que ofereixen els sistemes operatius actuals, com ara teclats virtuals i complets jocs de caràcters en qualsevol llengua.

A partir d'ara, aquelles persones interessades en contractar un domini amb caràcters que no formin part del codi ASCII poden començar a informar-se al seu registrador habitual.

Més informació:

Entrada en el lloc web de la ICANN anunciant la fase de prova dels nous dominis internacionalitzats
http://www.icann.org/announcements/announcement-15oct07.htm

Sun Microsystems vol implantar el Java estàndard en els dispositius mòbils en detriment del Java ME

2007-10-30T10:44:00.000+01:00

La mesura ha estat comentada informalment, però sembla que marca el camí que seguirà Sun en un futur proper amb el seu llenguatge de programació.

Els dispositius mòbils com ara telèfons i PDA's són cada dia més potents pel que fa al seu maquinari i el seu programari, incloent-hi el sistema operatiu. I Sun vol aprofitar aquesta circumstància per homologar les seves dues línies de Java (SE, Standard Edition, per a ordinadors, i ME, Micro Edition, per a dispositius mòbils) i convertir-les en una de sola, l'estàndard, per a tota mena de dispositius.

Aquest moviment de Sun Microsystems implica que les aplicacions creades per als ordinadors de sobretaula es podran executar sense canvis addicionals en dispositius mòbils... o almenys, això és el que dicta la teoria i la màxima de Java (compilar un cop, executar molts). Naturalment, a la pràctica això queda rescindit a les aplicacions que consumeixin fins a un cert nivell de recursos... i és que si bé els terminals de telefonia mòbil han avançat molt, encara no són tan homologables als ordinadors...

Les declaracions sobre això van ser realitzades per James Gosling, conegut popularment com el "pare de Java" per haver creat aquest llenguatge de programació i una de les persones clau de Sun Microsystems. Gosling va afegir que el canvi es realitzarà gradualment, a mesura que la potència dels terminals mòbils i el mercat ho permeti.

Un avantatge que comportarà aquest canvi serà la desaparició de la relativa fragmentació que existeix avui en dia amb les aplicacions Java per a telèfons mòbils. Tot i que com he afirmat abans, el lema de Java és "Compilar un cop, executar en qualsevol màquina", el fet cert és que de molts programes se'n necessiten versions específiques adaptades a un model concret o família de telèfons mòbils, i que són incompatibles amb altres terminals. La substitució de Java ME per Java SE acabarà, presumiblement, amb aquest problema.

Per a la tranquil·litat dels programadors que treballen amb l'actual Micro Edition de Java, és possible afirmar que aquesta versió encara subsistirà uns quants anys al mercat, degut principalment al gran nombre de terminals que la inclouen i la inclouran en el futur proper, a la quantitat de programari desenvolupat que cal migrar i a la lenta implantació que es preveu de Java SE en els telèfons.

Més informació:

Article a CNET News
http://www.news.com/8301-13580_3-9800679-39.html?part=rss&subj=news&tag=2547-1_3-0-20

3DVIA, el lloc per als amants del modelat 3D

2007-10-29T10:19:00.000+01:00

Microsoft i Dassault Systèmes volen fer-li la competència a Google dotant als usuaris de Microsoft Virtual Earth de les eines necessàries per a què creïn models 3D d'objectes i els introdueixin en el servei de la companyia de Redmond.

Des de fa temps, Google s'emporta la palma pel que fa a tecnologia i novetats en els sistemes de geoposicionament amb els seus productes Google Maps, Google Earth i SketchUp, essent aquest darrer un programari gratuït de disseny 3D molt fàcil d'usar i els dissenys dels quals es poden integrar a posteriori a Google Earth per tal de fer més rica i interactiva el nostre ús del servei en línia. Amb aquesta integració són els mateixos usuaris els que construeixen l'entorn de Google Earth.

En aquesta cursa, i almenys de moment, Microsoft va un pas endarrere, i ara acaba de presentar juntament amb Dassault Systèmes un lloc web i una sèrie d'eines que faciliten a tota mena d'usuaris la creació de dissenys 3D per a la seva posterior integració a Virtual Earth, la resposta de Microsoft a Google Earth.

Dassault Systèmes forma part del conglomerat francès Dassault, propietari entre d'altres indústries de la històrica companyia d'aviació homònima. La companyia que col·labora amb Microsoft està especialitzada en programari 3D i és la responsable d'un producte tan conegut com SolidWorks.

Ambdues empreses han obert conjuntament un lloc web anomenat 3DVIA, en el qual hi podem trobar dissenys 3D categoritzats i preparats per ser descarregats i usats. També es proporcionen textures i altres elements d'edició i creació de models 3D de qualsevol tipus, des d'edificis fins a objectes d'ús quotidià.

Els models són gratuïts, el que no significa que siguin lliures (poden estar subjectes a drets de copyright), i estan disponibles per a aplicacions com 3D Studio. A partir d'aquí, el límit es troba només en la imaginació per al seu ús.

El lloc web 3DVIA disposa també d'un bloc en el qual s'hi van anunciant les novetats, tant en models 3D disponibles com en iniciatives relacionades, i un racó per a professionals del disseny 3D.

Més informació:

3DVIA Imagine, Share and Experience in 3D!
http://www.3dvia.com/

Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/oct07/10-183DVIAPR.mspx

Microsoft i Facebook signen aliança estratègica

2007-10-28T18:31:00.000+01:00

La companyia d'Internet proporciona a Microsoft l'oportunitat d'expandir el seu negoci en línia amb noves aplicacions.

Facebook és una xarxa social de contactes dirigida inicialment a la comunitat estudiantil nord-americana però que amb el temps s'ha expandit arreu del món arribant a superar els 40 milions d'usuaris. A més del component de xarxa social que permet als seus usuaris registrats mantenir la informació dels seus contactes i amistats, Facebook proporciona una API per a què terceres parts puguin construir aplicacions que funcionen sobre el lloc web, com per exemple petits vídeojocs. El potencial que això últim genera de convertir a Facebook en un autèntic sistema operatiu en línia o, pel cap baix, un dels llocs clau de la Web 2.0, han fet que companyies com Google o Microsoft s'hagin interessat per invertir-hi.

Finalment ha estat la companyia fundada per Bill Gates la que s'ha endut el premi, alguns rumors diuen que davant els mateixos nassos de Google que també estava interessada en arribar a un acord amb Facebook.

L'aliança a la qual s'ha arribat estén l'acord que les dues empreses mantenien des de l'any passat en el terreny de la publicitat en línia, i converteix a Microsoft en l'única proveïdora d'aquesta mena de solucions per a Facebook a tot el món.

La companyia de Redmond també invertirà en Facebook en la seva propera ronda de finançament, amb una quantitat total de 240 milions de dòlars que corresponen a l'1,6% de les accions de l'empresa.

Paral·lelament a aquest anunci, la companyia de la xarxa social va donar a conèixer la seva nova plataforma mòbil, que permet als desenvolupadors que treballen sobre la seva plataforma executar les seves aplicacions en dispositius com telèfons mòbils i PDA's. El llançament inclou també a les populars BlackBerry, després d'arribar a un acord amb Research In Motion (RIM).

Més informació:

Nota de premsa de Facebook
http://www.facebook.com/press/releases.php?p=8084

Gobuntu, la distribució 100% lliure d'Ubuntu

2007-10-28T12:14:00.000+01:00

Prescindeix de drivers propietaris i es presenta com la base per a construir distribucions derivades d'Ubuntu.

Juntament amb la presentació en societat d'Ubuntu 7.10 aquest passat dia 18 d'octubre i els seus corresponents derivats (Kubuntu, Edubuntu i Xubuntu), es va presentar també una nova iniciativa basada en la popular distribució; es tracta de Gobuntu, una distro 100% lliure i que es vol promocionar com un bon punt de partida per a totes aquelles persones interessades en desenvolupar una nova distribució GNU/Linux a partir d'Ubuntu.

La història de Gobuntu es remunta al 2005, quan Mark Shuttleworth jugava amb la idea de crear una distro 100% lliure davant les crítiques que començava a generar la seva distribució estrella, Ubuntu, per la inclusió de programari propietari com ara drivers de targes de vídeo o targes de xarxa sense fils. Després de diversos mesos de desenvolupament, i al mateix temps que veia la llum Ubuntu 7.10, també s'alliberava la primera versió pública d'aquesta especial distribució.

Gobuntu 7.10* inclou només programari lliure que compleixi els quatre principis marcats com a pilars per Richard Stallman i la FSF (Free Software Foundation). Fins i tot el que en anglès s'anomena "artwork" i que ve a ser el conjunt de treball gràfic i detalls del sistema (fons de pantalla, vídeos promocionals inclosos, sons, músiques,...) s'ha reduït a únicament aquell que no es trobi subjecte a copyright.

D'aquesta manera, qualsevol persona interessada en crear una distribució a mida partint de la base de Gobuntu, pot treballar amb tranquil·litat i redistribuir la seva obra sense estar pendent de drets de copyright de terceres parts. Malgrat tot, la no inclusió de drivers propietaris fa que ens perdem una significativa quantitat de dispositius de maquinari que no podrem usar amb el nostre Linux.

Els requisits de maquinari per a executar Gobuntu 7.10 són els mateixos que els de la seva "germana gran", tot i que aquesta distro no disposa d'un Live CD i un instal·lador gràfic com Ubuntu, si no només l'instal·lador en mode text tradicional heretat de Debian, i que Ubuntu usava en les seves primeres versions. És possible que aquesta circumstància canviï en futurs llançaments de Gobuntu.

Gobuntu tampoc és la primera distro derivada d'Ubuntu amb l'objectiu de proporcionar un sistema operatiu totalment lliure; gNewSense també ha estat aprovada per la FSF com a distribució lliure.

Més informació:

Pàgina web de Gobuntu
http://www.ubuntu.com/products/whatisubuntu/gobuntu

Pàgina web de gNewSense
http://www.gnewsense.org/

* tot i ser la primera versió, segueix la mateixa numeració que la seva "germana gran"

Mac OS X 10.5: el Lleopard ha arribat

2007-10-27T15:42:00.000+02:00

Apple presenta la nova versió del seu sistema operatiu derivat de Unix amb -com sempre- interessants novetats.

Per fi aquesta setmana ha vist la llum un dels llançaments més esperats des de feia mesos; es tracta del nou Mac OS X 10.5 "Leopard", la nova encarnació del sistema operatiu Unix desenvolupat per Apple per als ordinadors Macintosh.

Segons la companyia de la poma, el nou Mac OS X presenta més de 300 novetats respecte a la versió precedent. Examinem-ne les més importants.

Piles

Stacks en anglès, constitueixen sense cap mena de dubte un dels elements més frescos i innovadors no només en el Mac OS X, si no que per extensió en tota la galàxia d'entorns gràfics d'escriptori per a sistemes operatius. La idea consisteix en proporcionar a l'usuari una forma d'ordenar els diversos elements que tindrà a l'escriptori, icones corresponents a documents, carpetes i aplicacions.

La solució al problema, les Piles, són icones que es situen en el Dock del sistema (la barra que habitualment trobem a la part inferior de l'escriptori) i que quan fem clic amb el ratolí sobre elles despleguen un conjunt d'icones agrupades de forma lògica. Seria el mateix que obrir una carpeta amb una sèrie d'icones, només que aquesta vegada es farà de manera que cada icona quedi "apilada" sobre la resta, i d'aquí el nom pila per a aquest nou element.

Leopard vindrà amb dues piles preconfigurades: la primera que contindrà les descàrregues d'arxius que realitzem des del navegador web o programa de correu electrònic, i la segona per als documents que creem a l'ordinador local.

Dock

El nou Dock del Mac OS X 10.5 és tridimensional i amb un bonic efecte de reflexió. Si fins ara el Dock era pla i les icones de les aplicacions estaven dins d'aquest element, a partir d'ara el Dock es mostra com una superfície en un espai tridimensional, i les icones de les aplicacions es situen a sobre tocant la seva superfície, enlloc de a dins. El "terra" del Dock reflecteix els elements que es posen sobre ell, pel què ens delectarà amb un bonic efecte mirall, mostrant reflectides les icones que tinguem situades a sobre.

La barra superior de menús és també semitransparent, i els jocs de llums i ombres entre tots els elements que tinguem desplegats sobre l'escriptori en un moment donat són, simplement, impressionants.

Finder

El gestor d'arxius del Mac OS X pren el concepte de previsualització de documents de la mateixa manera a com es passen les portades dels discos a l'iTunes, el famós Cover Flow.

En el programari de classificació i reproducció de música d'Apple, podem buscar entre les portades dels discos de manera que aquestes se'ns presenten visualment com en una discoteca física. A partir d'ara, el Finder pren aquesta mateixa idea i en format de Cover Flow a la part superior de la finestra que ofereix el contingut de la carpeta, podem veure la previsualització del contingut de cada arxiu.

Però anem un pas més enllà d'aquesta funcionalitat: Quick Look. Ens permet veure el contingut d'un arxiu sense haver-lo d'obrir. Ja siguin presentacions, pel·lícules o documents PDF, amb un sol clic podem saber què és el que hi ha en un arxiu, el que simplifica enormement les cerques, ja que combinat amb Spotlight, a partir d'ara no haurem d'obrir munts d'arxius per veure si és el contingut que estàvem buscant.

La barra lateral que conté accessos ràpids a diversos elements clau de l'ordinador com ara unitats de disc o la carpeta de documents, també es veu renovada en aquesta nova edició del sistema, agrupant els diversos elements en categories per a què els vegem més ordenadament.

Una altra nova funcionalitat de la barra lateral és que els ordinadors de la xarxa que siguin "descoberts" per la nostra màquina, seran automàticament muntats en aquesta barra, de manera que no ens haurem de preocupar per anar a descobrir recursos de xarxa, si no que són els propis recursos els que vindran a nosaltres...

Time Machine

La mateixa funcionalitat que el Restaurar Sistema del Windows: ens permet retornar el nostre Mac a l'estat en el qual es trobava fa uns dies, setmanes o mesos. Només que Apple sembla que s'hi ha esmerçat una mica més en el seu funcionament, doncs ens permet recuperar-ho absolutament tot, des de fotografies a música digital. En resum, una verdadera eina de backup. Tots els sistemes operatius inclouen alguna eina que facilita la tasca de còpia de seguretat als seus usuaris però com sempre, Apple ha volgut anar un pas més enllà en aquest concepte.

En quant connectem un disc extern al nostre Mac, el sistema ens pregunta si volem que aquesta unitat sigui dedicada a còpies de seguretat i, a partir d'aquí, s'encarrega de tot en background.

Spaces

Els Espais de treball (Spaces en anglès) no són un invent nou d'Apple, però sí una novetat en el sistema de la poma; de fet, els sistemes Unix ja estaven dotats tradicionalment de consoles virtuals en mode línia de comandes, i Linux proporciona des dels primers entorns gràfics per al sistema, escriptoris virtuals que actualment empren Gnome, KDE, Xfce o qualsevol altre entorn.

Altres funcionalitats addicionals:

- Back to my Mac: permet als posseïdors d'un compte .Mac disposar dels seus fitxers i preferits d'Internet en qualsevol Macintosh a qualsevol lloc del món.
- Millorat i ampliat el programa Mail, amb noves plantilles per als missatges, més importància dels continguts del programa en Spotlight, i renovades llistes de tasques.
- Inclou el nou Safari 3, segons Apple més ràpid que Opera o Firefox i que, per exemple, permet fusionar totes les finestres obertes en una de sola.
- Inclou el programari Boot Camp, que permet instal·lar i executar Windows com a sistema operatiu del nostre Mac. No debades i des del canvi de plataforma hardware, els Apple Macintosh estan basats en els mateixos xips x86 que els PCs...
- S'ha inclòs el programari Front Row, una mena de resposta al Windows Media Center de Microsoft, i que fins ara només estava disponible com a programari independent per a determinats productes d'Apple.
- Millora de la qualitat d'àudio i vídeo d'iChat, el programari de vídeoconferencia d'Apple.

Més informació:

Apple
http://www.apple.com/

Llistat complet de les novetats del nou Mac OS X 10.5 "Leopard"
http://www.apple.com/macosx/features/300.html

MySpace i Skype anuncien acord de col·laboració

2007-10-26T13:06:00.000+02:00

La unió d'aquests dos gegants de la comunicació en línia donarà com a resultat la xarxa de comunicació social més gran d'Internet.

MySpace és una de les xarxes socials amb més èxit a Internet i part de l'imperi Fox del multimilionari nord-americà Rupert Murdoch. Combina weblogs amb pàgines personals, música, vídeos i xarxes de contactes per a crear un espai personal en línia en el qual els usuaris del servei es poden presentar al món, compartir les seves aficions i comunicar-se amb els seus amics.

MySpace també s'ha fet conegut per ser el punt de partida des del qual diversos grups musicals i solistes han saltat a la fama, com el cantant Mika, que abans d'enfilar-se al capdamunt de les llistes d'èxits de tot el món amb singles com Grace Kelly o Relax (Take it Easy), va aconseguir la fama en els racons de MySpace. I és que el servei proporciona tot el que un grup musical pot necessitar per tenir presència en línia: grups de notícies i comunitats virtuals per als seus fans, i una pàgina de presentació amb tot allò necessari per posar a disposició dels internautes els seus treballs, ja siguin en vídeo o en àudio.

Per la seva banda, Skype és una companyia dedicada a la producció de programari per a VoIP (Veu sobre protocol IP) multiplataforma, un sistema tancat que permet la comunicació entre usuaris d'ordinadors no només mitjançant la veu, si no també emprant la imatge en mode de videoconferència. Skype també proporciona versions del seu programari per a telèfons mòbils, de forma que si el nostre terminal disposa de connectivitat WiFi, ens podem connectar a una xarxa d'aquest tipus i trucar a un altre usuari de Skype des del telèfon sense gastar diners, o bé a preu de trucada local si volem comunicar-nos amb un altre telèfon. L'èxit de Skype va propiciar la seva adquisició per part d'eBay fa uns dos anys.

L'acord al qual han arribat ambdues empreses permetrà a MySpace dotar de comunicacions per veu als seus usuaris a través de MySpaceIM, el seu propi programari de missatgeria instantània el nombre d'usuaris del qual s'estima en uns 25 milions. Al mateix temps, els usuaris de Skype podran usar els avatars, perfils i imatges del compte de MySpace en el seu client de Skype.

La comunicació per veu dels usuaris de MySpaceIM no quedarà restringida només als usuaris de MySpace, si no que a través d'aquest programari de missatgeria instantània podran parlar també amb usuaris del client de Skype.

Més informació:

Nota de premsa publicada per Skype
http://about.skype.com/2007/10/myspace_and_skype_announce_par.html

Microsoft presenta suite de comunicacions unificades

2007-10-25T08:08:00.000+02:00

Segons els responsables de la companyia de Redmond, la implementació d'aquest sistema a l'empresa pot representar des d'un 20 fins a un 60% d'estalvi en la factura de les comunicacions.

La companyia fundada per Bill Gates ha presentat una suite integrada de comunicacions que uneix diversos productes ja existents, essencialment per a Veu IP, amb l'objectiu de facilitar una solució de comunicacions unificades al sector empresarial.

El terme "comunicacions unificades" identifica a la integració de diversos mitjans de comunicació que inclouen veu, imatge i dades de forma que puguin treballar d'una mateixa manera. La VoIP (veu sobre protocol IP) i la vídeoconferencia són les estrelles d'aquest tipus de sistemes.

Microsoft disposava fins ara de diversos productes per al mercat de les comunicacions empresarials, però no es trobaven unificats sota un únic paquet i orientats a oferir una solució única. Els components d'aquest paquet són:

- Microsoft Office Communications Server 2007: un programari que ofereix funcionalitats de VoIP, vídeo, missatgeria instantània o conferència, dins de les aplicacions que els usuaris ja estan acostumats a usar, com la suite ofimàtica Microsoft Office o les properes versions del programari de gestió per a empreses Microsoft Dymanics (ERP i CRM) que arribaran a finals d'any.

- Microsoft Office Communicator 2007: una aplicació de programari per a trucades, missatgeria instantània o comunicacions de vídeo, que funciona tant en PCs com en dispositius mòbils o a través d'un navegador web.

- Microsoft Office Live Meeting: servei avançat de conferència que permet als treballadors mantenir reunions, compartir documents o usar vídeo des de qualsevol ordinador.

- Microsoft RoundTable: sistema de vídeoconferencia per a grups que inclou una càmera de 360 graus. La càmera captura una vista panoràmica dels participants a la conferència, pot seguir a la persona que està parlant i fins i tot gravar la reunió.

- Service pack update per a Microsoft Exchange Server 2007: una actualització per a la coneguda plataforma de missatgeria de la companyia de Redmond.

Segons Microsoft, la implementació de la seva solució de comunicacions unificades a l'empresa pot suposar des d'un 20-30% d'estalvi en les comunicacions fins a un 60%.

Per a la creació i llançament d'aquest producte, Microsoft ha buscat el suport de nombrosos partners entre els quals s'hi compten empreses del sector de les comunicacions tan potents com Ericsson o Nortel Networks.

Microsoft també ha anunciat "Unified Communications Open Interoperability", un programa de certificació de sistemes de telefonia dissenyat per a què els clients puguin assegurar-se que les noves solucions de Comunicacions Unificades funcionaran perfectament amb els seus actuals sistemes de telefonia. A l'adreça http://www.microsoft.com/uc/pdgtrials/default.mspx ja es pot consultar la llista de companyies i els seus productes que ja han rebut la certificació.

Més informació:

Unified Communications
http://www.microsoft.com/uc/default.mspx

Microsoft finalment es rendeix i acceptarà les ordres de la Comissió Europea

2007-10-24T08:30:00.000+02:00

La decisió de la companyia de Redmond acaba amb tres anys de batalles legals i distanciament amb el govern del vell continent.

Microsoft ha anunciat que no presentarà cap recurs contra la darrera decisió adoptada per la Unió Europea en el cas que enfronta a tots dos des del 2004 per pràctiques monopolístiques de l'empresa fundada per Bill Gates en el sector dels sistemes operatius per a ordinadors.

Concretament, a Microsoft se l'acusava de pressionar de forma il·lícita a diverses companyies fabricants i venedores d'ordinadors per a què instal·lessin en les seves màquines Windows de forma exclusiva, sense possibilitat que escollissin Linux o altres sistemes operatius.

També es va afirmar que Microsoft no ha proporcionat a empreses de la competència prou informació tècnica per a què els programes desenvolupats per aquestes funcionessin correctament sobre el sistema operatiu Windows, una pràctica que en una situació de quasi-monopoli com el que ostenta la companyia de Redmond ha estat considerada il·lícita.

La disputa legal entre la Unió Europea i Microsoft va sorgir ara fa tres anys com una denúncia per pràctiques monopolístiques contra la companyia de Redmond, basada en la inclusió del reproductor multimèdia Windows Media Player en el sistema operatiu. Precisament, una de les decisions preses en la primera resolució va ser obligar a Microsoft a treure al mercat una versió del Windows sense el Media Player, que caldrà veure si es compleix ara.

Més informació:

Comunicat de Microsoft
http://www.microsoft.com/Presspass/press/2007/oct07/10-22MSStatement.mspx

Arriba Ubuntu 7.10

2007-10-23T07:14:00.000+02:00

Nova encarnació d'una distribució que està marcant època.

Si alguna distro de GNU/Linux està aconseguint èxit actualment, aquesta és sense cap mena de dubte Ubuntu. Això no vol dir que la resta de distribucions no tinguin el seu mercat i també el seu èxit, però la distribució fundada per Mark Shuttleworth ha obert nous mercats i ha convençut a empreses com Dell, fins fa poc un feu per a Microsoft.

La nova versió 7.10 d'aquesta distribució, el nom de la qual és Gutsy Gibbon* ja està disponible a Internet per a la seva descàrrega lliure i gratuïta des de la setmana passada en versions desktop i servidor, i també amb les seves corresponents variants oficials (Kubuntu, Edubuntu i Xubuntu).

La versió d'escriptori, la més popular de la família, és la que incorpora les novetats més vistoses, començant pels efectes gràfics de nova generació gràcies a Compiz Fusion, el compositor de finestres més avançat actualment per a sistemes Unix/Linux i que permet oferir resultats semblants als que dóna l'entorn gràfic del Mac OS X. Compiz Fusion només s'activarà per defecte en aquells ordinadors en els quals la tarja gràfica pugui suportar correctament els càlculs necessaris, i per a la resta es podrà activar manualment.

També s'ha millorat el suport per a monitors externs en el cas dels portàtils i múltiples monitors per als sobretaula, una funcionalitat en la qual Canonical fa para especial cura.

El reconeixement de maquinari millora amb cada nova versió de qualsevol distribució GNU/Linux, i Ubuntu 7.10 no n'és una excepció. El reconeixement de targes de xarxa sense fils i d'impressores és el que s'ha treballat més.

Si instal·lem Ubuntu 7.10 en un ordinador al costat d'un sistema Windows que al seu torn es troba instal·lat en una partició NTFS, podrem no només muntar aquesta partició i llegir els seus continguts, si no també escriure-hi. Aquesta és una novetat molt interessant i se la devem a NTFS-3G, un projecte independent i disponible per a diverses distros que ha aconseguit afegir al sistema del pingüí una funcionalitat desitjada des de fa molt de temps. I és que fins fa poc, les particions formatades amb NTFS només eren accessibles per a la seva lectura.

Aquesta nova versió també inclou un sistema de recerca avançat semblant al Spotlight del Mac OS X o al Google Desktop Search, que ens permetrà buscar els nostres documents segons diversos criteris.

Finalment, i com a noves funcionalitats de la versió desktop, destacar també la instal·lació automàtica de diversos plug-ins en el navegador web Firefox, validats per Ubuntu i l'objectiu dels quals és el de proporcionar-nos una navegació més rica.

En la versió servidora de la distro es milloren la seguretat i l'estabilitat, a més d'afegir novetats pel que fa a la virtualització -evidentment!- amb un kernel preparat per a la creació de virtual appliances, una filosofia en la qual Canonical sembla creure-hi.

En l'apartat de seguretat s'hi afegeix la presència d'AppArmor, un programari de seguretat mantingut fins a aquest passat setembre per Novell i que amb l'obertura del seu codi font i cessió a la comunitat de desenvolupadors, està ara disponible per a altres distribucions a més de SuSE.

La compatibilitat amb clients i altres servidors Windows també s'ha vist millorada en serveis de noms LDAP i compartició d'arxius mitjançant Samba.

Ubuntu 7.10 serà mantinguda durant 18 mesos, el que no la converteix en una LTS (Long Time Support).

Més informació:

Ubuntu
http://www.ubuntu.com/

* totes les versions d'Ubuntu porten el nom o el sobrenom d'algun animal de Sud-àfrica i, en aquest cas, Gutsy Gibbon és una espècie de mico.

CodeWeavers presenta el nou CrossOver amb suport per a més aplicacions Windows

2007-10-22T07:30:00.000+02:00

Aquest programari permet executar aplicacions natives del sistema operatiu de Microsoft sobre Linux o Mac OS X sense haver-les de recompilar ni adaptar-les, gràcies a una capa d'emulació.

El nou CrossOver 6.2 recentment presentat augmenta la qualitat i el nombre de programes suportats que pot executar. Les millores que més ha destacat la companyia creadora són aquelles que faciliten l'execució del client de correu electrònic Outlook, que amb el temps ha anat evolucionant la seva arquitectura i funcionalitats fins convertir-se en tot un gestor d'informació personal (PIM, Personal Information Manager) que ens permet crear calendaris compartits o gestionar tota la nostra agenda de contactes.

Sota Mac OS X, la millora de la velocitat en l'execució de l'Outlook és del 50% respecte a la versió anterior (6.1) de CrossOver. Per optimitzar el rendiment d'aquest programari sota la plataforma Apple, CodeWeavers ha comptat amb la col·laboració dels nois de Steve Jobs.

La resta de les aplicacions de Microsoft Office són també suportades pel programari de CodeWeavers fins a la versió 2003 de la suite a excepció del paquet Access, que per a aquesta darrera versió de l'Office no funciona sobre CrossOver. No s'ofereix suport per a la darrera versió del paquet complet, Office 2007.

Altres programes que podem executar sobre el nostre Linux gràcies a aquest programa són el navegador Internet Explorer fins a la seva versió 6, Quicken o Photoshop.

Els vídeojocs també queden dins de l'abast de CrossOver, proporcionant a més suport per als darrers desenvolupaments com el Team Fortress II de Valve o clàssics com Call of Duty, Counter Strike o World of Warcraft.

Disposem d'una sola versió de CrossOver per a Mac però de dues per a l'entorn Linux, la Standard i la Professional. La primera no ofereix suport multiusuari ni descomptes per volum o per a col·lectius relacionats amb el món de l'ensenyament.

Més informació:

CodeWeavers - Your Home for Windows Compatibility on Mac and Linux
http://www.codeweavers.com/

Publicada Linspire 6.0

2007-10-21T12:25:00.000+02:00

El programari inclòs fa d'aquesta una bona opció com a escriptori per substituir al Windows.

La nova Linspire està basada en Ubuntu, a diferència de les antigues edicions basades en Debian, essent aquesta darrera al seu torn la "mare" d'Ubuntu. Aquest canvi ja havia estat anunciat fa alguns mesos per la companyia després d'haver arribat a un acord de col·laboració tecnològica amb Canonical, a la qual Linspire ha cedit l 'accés al repositori de programari CNR a canvi.

Linspire 6.0 inclou programari, drivers i còdecs propietaris per millorar l'experiència de l'usuari després de la instal·lació i per a què aquest no es trobi amb problemes a l'hora d'intentar reproduir un arxiu. Això sempre que no existeixi una alternativa lliure viable.

Així, per exemple, ens trobem amb programari propietari en el reproductor MP3, multimèdia (Real), de Flash, o en la màquina virtual Java (Això últim estranya en existir alternatives lliures viables...).

També podem trobar la versió beta del client que permet l'accés al renovat CNR, obert a altres distribucions després de que la mateixa Linspire hagi realitzat una sèrie de moviments orientats a ampliar la seva presència mediàtica i al mercat, com la creació del projecte Freespire i l'acord de col·laboració signat amb Canonical.

Alguns dels programes comercials que podem trobar en el CNR (i, per tant, de pagament) són el StarOffice de Sun Microsystems, Crossover Office de CodeWeavers o TransGaming de Cedega.

La primera en incloure tecnologia Microsoft

Linspire 6.0 té el curiós honor de ser la primera distro (almenys així ho afirmen els nois de la companyia) en incloure programari de la multinacional de Redmond.

La tecnologia per a la reproducció d'arxius Windows Media, un format àmpliament difós i que empren molts llocs web que inclouen vídeo entre els seus continguts, ve signada per Microsoft. En ser un format tancat, sempre hi ha hagut dificultats per a crear còdecs que permetin la seva reproducció.

El filtre per a què OpenOffice pugui treballar amb documents en format Open XML, creat per la mateixa Microsoft i emprat en l'Office 2007, també es troba present, així com les fonts True Type.

El preu d'aquesta distro és de 49,95 dòlars.

Més informació:

Linspire
http://www.linspire.com/

L'OSI anuncia l'aprovació de les llicències presentades per Microsoft

2007-10-20T13:17:00.000+02:00

La companyia de Redmond aconsegueix que dues de les seves llicències siguin oficialment acceptades com a vàlides per protegir programes lliures.

L'Open Source Initiative (OSI), organització encarregada de promoure l'ús del programari lliure a nivell mundial i vetllar per la seva salut, ha anunciat l'aprovació dels textos de dues llicències presentades per Microsoft com a vàlides per donar suport a projectes de programari lliure.

Les llicències són la Microsoft Public License (Ms-PL) i la Microsoft Reciprocal License (Ms-RL). La decisió ha estat presa per majoria al comitè executiu de l'organització en complir ambdós textos amb els 10 punts necessaris per ser considerats com a llicències lliures.

A la nota en la qual l'OSI anuncia l'aprovació de les llicències s'esmenta especialment el fet que fins ara el diàleg entre les dues parts (Microsoft i la mateixa OSI) havia estat problemàtic per diversos motius, però per a aquest tràmit s'ha mantingut un diàleg fluid, continuat i sense tensions. També es posa èmfasi en aclarir que en cap moment i sota cap pretext la multinacional de Redmond ha sol·licitat un tracte especial per ser qui és, i que tampoc aquest li ha estat concedit.

Fa unes quantes setmanes, el president emèrit de l'OSI, Eric S. Raymond, va fer unes dures declaracions contra Microsoft, mostrant-se en un principi favorable a valorar les llicències proposades per la companyia de Bill Gates per elles soles, és a dir, pel text de la llicència sense prejutjar-les pel seu origen. Però, veient l'actitud de Microsoft en tot l'assumpte de l'estandardització de l'Open XML, Raymond es va inclinar per una postura de rebuig frontal. Finalment, la seva postura no ha influït en la decisió del comitè executiu de l'OSI.

No deixa de resultar paradoxal que Microsoft, una companyia que ha carregat diverses vegades contra el programari lliure, posseeixi ara dues llicències que permeten, precisament, la creació de programes sota aquesta filosofia de distribució. Probablement aquest moviment sigui degut a la intenció per part de la companyia de Redmond de captar més desenvolupadors per a les seves comunitats vinculades a un llenguatge de programació o plataforma tecnològica concreta, i que està potenciant actualment a Internet. Aquestes comunitats es nodreixen de molts programadors independents que abracen la filosofia del programari lliure, i que a partir d'ara podran continuar fent-ho sense deixar d'usar les eines proporcionades per Microsoft.

De moment, la companyia no ha emès cap comunicat sobre això.

Més informació:

veredicte de la OSI
http://opensource.org/node/207

Text de les llicències aprovades:

Microsoft Public License (Ms-PL)
http://opensource.org/licenses/ms-pl.html

Microsoft Reciprocal License (Ms-RL)
http://opensource.org/licenses/ms-rl.html

Volcànica.cat: enguany per a mi no, però vosaltres encara hi sou a temps!

2007-10-19T14:40:00.000+02:00

Des d'avui dia 19 fins al diumenge dia 21 es celebra a Olot la segona edició de la party Volcànica. L'any passat vaig tenir el plaer i el privilegi d'assistir-hi, però enguany m'ha quedat vedada l'assistència per feina que tinc aquí a Girona. Una veritable llàstima, però vosaltres encara hi sou a temps d'anar-hi.

Però millor que jo, la mateixa organització de la party per explicar-vos què és i com es viu: "A la Garrotxa, la volcànica.cat volem que esdevingui una Festa de les Noves Tecnologies i respondre a la necessitat de tenir un punt de reunió més proper, obert a tothom interessat en les tecnologies tant si ja les coneix com si és nou en aquests temes.

Els nostres objectius amb aquesta trobada són promoure i fomentar l'ús de les tecnologies tant des de la vessant lúdica amb jocs en xarxa com des de la vessant formativa mitjançant xerrades i tallers de formació.

Hi hauran dues parts diferenciades:

*La zona de jocs i competicions on un límit de 100 persones portaran el seu ordinador i participaran en les competicions i activitats, aquestes s'han d'inscriure a través de la web www.volcànica.cat. Les persones inscrites s'allotjaran al mateix local.

*Zona oberta al públic, per tal de donar a conèixer aquests tipus d'esdeveniments i oferir més activitats no lúdiques: tindrem ordinadors per a que tothom pugui veure què és això de jugar en xarxa, hi hauran tallers, xerrades i activitats sobre noves tecnologies durant tot el transcurs de la festa. No es requereix inscripció, tothom pot venir a veure-ho i participar.

A banda dels jocs en xarxa i els tallers formatius també hi hauran activitats adreçades a tothom com ara el campionat de Dance Dance Revolution on es tracta de ballar en una plataforma, una gimcana virtual, un concurs de disseny i animació, un concurs de llançament de rateta d'ordinador, etc.

Lloc:
Casa Cultural d'Andalucia: Zona per la LAN Party
AAVV Sant Roc: per xerrades, ordinadors i activitats pel públic
IES Bosc de la Coma: zona d'acampada"

El nou Napster es basa en la Web

2007-10-19T14:28:00.000+02:00

El servei de descàrrega de música es reinventa un cop més amb la multiplataforma en ment i un format Web 2.0 .

Napster ara emet en streaming en comptes de facilitar la descàrrega d'arxius. Així es podria resumir el canvi que ha fet el veterà sistema d'intercanvi de música en la seva versió 4.0 que sembla clarament orientada a convertir-se en un servei més de la Web 2.0 .

Napster es converteix així en un servei 100% en línia, que permetrà escoltar la música als usuaris des de qualsevol punt del planeta i mitjançant qualsevol dispositiu, no necessitant descarregar cap programari ni els fitxers musicals físicament a un ordinador.

L'aplicació que permet la reproducció de música és un plug-in per als dos navegadors més populars existents actualment, Internet Explorer i Firefox, i s'executa en les plataformes Windows, Linux i Mac OS X.

El model de negoci de Napster és substancialment diferent del d'Apple amb la botiga en línia iTunes: mentre que aquesta darrera companyia cobra per cançó venuda, Napster ofereix subscripcions de baix cost a partir de 9,95 dòlars al mes que permeten reproduir en streaming tot el seu catàleg de música, més de cinc milions de títols.

Més informació:

Napster
http://www.napster.com/

Apple obre l'iPhone a aplicacions de terceres parts

2007-10-18T18:56:00.000+02:00

Steve Jobs ha anunciat que al febrer es posarà en mans dels desenvolupadors un SDK per construir aplicacions per a l'iPhone i l'iPod Touch, trencant d'aquesta manera la barrera més criticada fins ara del telèfon d'Apple.

Segons diu la saviesa popular, rectificar és de savis, i a aquesta conclusió és a la que deu haver arribat Steve Jobs per permetre que a l'iPhone es puguin instal·lar programes no realitzats directament per Apple. La companyia de Cupertino ha trencat amb aquest anunci un dels dos tabús als quals es troba sotmès l'iPhone -l'altre és l'exclusivitat d'operadora-: la impossibilitat d'instal·lar aplicacions natives que no siguin de la mateixa Apple.

D'ençà de l'anunci al públic de l'iPhone a principis d'enguany, Apple va deixar ben clar que les aplicacions fetes per terceres parts (és a dir, empreses d'informàtica o programadors independents sense cap relació directa amb la companyia de la poma) s'haurien d'executar en línia a través del navegador o, en terminologia tècnica actual, ser aplicacions RIA. Les aplicacions natives quedaven vedades a altres que no fossin els programadors d'Apple.

Amb el recent anunci de Jobs, la companyia de Cupertino permet a terceres parts realitzar programes que funcionaran de forma nativa a l'iPhone, és a dir, que podran ser instal·lats i executats sense necessitar el navegador web Safari inclòs al telèfon. I el que és més, la mateixa Apple posarà les eines necessàries en mans dels desenvolupadors.

De no voler sentir a parlar d'això, Apple ha passat a l'entusiasme més absolut pel que fa a les aplicacions de terceres parts per a l'iPhone. Fins i tot es podria crear una comunitat de programadors al més pur estil de les que es reuneixen al voltant a les distribucions de GNU/Linux creades per la comunitat o les comunitats de programadors que Microsoft està creant a Internet. Sobre això, Jobs es mostra il·lusionat en les seves paraules: "Estem excitats davant del fet de crear una vibrant comunitat de desenvolupadors al voltant de l'iPhone i facilitar centenars de noves aplicacions per als nostres usuaris".

Per al febrer els desenvolupadors podran disposar d'un SDK (Software Development Kit) que els permetrà començar a treballar el codi font de les seves aplicacions, i que molt probablement s'orientarà als usuaris de Xcode i, possiblement també als d'Eclipse i/o NetBeans. Aquest SDK no només permetrà la realització de programes per a l'iPhone, si no que podrà ser usat també per programar per a l'iPod Touch.

El motiu esgrimit per al retard entre l'anunci i l'alliberament del SDK es basa en la seguretat de l'iPhone. Apple està estudiant la forma d'evitar que davant l'obertura de la creació de programes per al seu telèfon, algú pugui construir un virus. En el seu missatge, Jobs explica el cas de Nokia, que ha optat per usar signatures digitals que permetin a la companyia seguir el rastre del malware creat fins al seu programador, camí que podria seguir Apple, el que al seu torn tancaria part del desenvolupament a programadors independents i a projectes de programari lliure.

Més informació:

Apple - Hot News
http://www.apple.com/hotnews/

Steve Ballmer llança una amenaça implícita contra Red Hat per drets de propietat intel·lectual

2007-10-18T08:52:00.000+02:00

No ha esmentat cap acció concreta, però Ballmer ha deixat caure la possibilitat, com una espasa de Dàmocles sobre el pingüí de Linux, fet que li permet sembrar el dubte en el camp contrari.

El passat 1 d'octubre, i durant l'acte de presentació de la iniciativa Microsoft Startup Accelerator al Regne Unit, el CEO de Microsoft ca parlar sobre programari lliure i de la companyia que dirigeix, i en aquest discurs va deixar oberta la possibilitat d'emprendre accions legals contra Red Hat per infringir drets de propietat intel·lectual en el seu programari i, més concretament, en la seva distribució de Linux.

El perquè d'una amenaça a Red Hat sembla clar si examinem un parell de fets: El primer és que la companyia del barret vermell és la líder en vendes de servidors Linux als Estats Units. El segon és que després de que es donés a conèixer el pacte Microsoft-Novell, la mateixa Red Hat no va trigar gaire en afirmar que no li interessava arribar a la mateixa entesa amb la companyia de Redmond, quelcom que es pot interpretar com un desafiament públic, un guant llançat a la cara de Microsoft.

Concretament, Ballmer va insistir en el fet de que la companyia que presideix gasta gran quantitat de diners en recerca i desenvolupament (R+D), que és aprofitat per altres empreses de forma il·lícita en incloure codi subjecte a drets de propietat intel·lectual en els seus sistemes.

L'afegit d'aquesta afirmació confirmava que els usuaris de productes Novell estan protegits de qualsevol acció legal que pugui dur a terme la companyia de Redmond gràcies a l'acord subscrit per ambdues empreses, però no així els usuaris de productes Red Hat.

Ballmer no va donar dades ni dates concretes per a una possible acció legal, el que fa pensar que aquestes afirmacions tracten més aviat de socabar el mercat de la companyia del barret vermell amb dubtes, incertesa i por barrejats a parts iguals, al mateix temps que aquests temors afecten a usuaris de productes Linux d'altres companyies, i les mateixes empreses (possiblement no Red Hat, però si altres productors de solucions Linux) obren més els sentits davant dels cants de sirena de Microsoft.

El rival escollit tampoc no ho ha estat a l'atzar; Ballmer hauria pogut esmentar a Ubuntu, per exemple, però ha preferit anar contra Red Hat per ser aquesta darrera una companyia molt present en l'escenari empresarial nord-americà, un rival directe per a Microsoft. A més, és precisament en aquest escenari en el qual la compatibilitat amb les solucions de la companyia de Redmond és més necessària i interessant.

Les declaracions de Steve Ballmer pot ser llegides en el següent article de Linux-Watch:

Ballmer threatens Linux and open source with patents again
http://www.linux-watch.com/news/NS3513440381.html

Firefox pensa entrar en la Web mòbil

2007-10-17T08:30:00.000+02:00

Amb la vinent generació de desenvolupaments, Mozilla també publicarà un navegador web per a dispositius mòbils sota la denominació de Firefox.

El futur de la Web és mòbil, afirmació que fàcilment compartirà qualsevol analista de mercat actualment, i les companyies implicades ja s'estan movent conforme a aquest dictat, des de fabricants de terminals fins a prestadors de servei, passant per productors de programari.

Fins ara, en els dispositius mòbils no s'ha donat l'anomenada "guerra dels navegadors" que tradicionalment s'ha donat en l'ambient PC i, més concretament, en la plataforma Windows (encara que també a la resta, però de forma menys "cruenta"); navegadors com Opera per als dispositius Symbian, Internet Explorer per a sistemes amb Pocket PC o altres navegadors propietaris han dominat el panorama. Ara, Firefox anuncia que no vol que se li escapi un tros d'aquest pastís.

I ho fa de la mà de Mike Schroepfer, un dels seus desenvolupadors, en el seu weblog a Mozillazine, el centre de notícies per a aquells internautes àvids d'informació sobre la comunitat Mozilla.

A partir de Mozilla 2, l'arquitectura en la qual estaran basats els futurs desenvolupaments de navegadors web de la Corporació Mozilla com Firefox 3, s'inclourà suport per a dispositius mòbils, el que implica un desenvolupament exclusiu per a aquestes plataformes.

El nou desenvolupament serà compatible amb el seu "germà" per a plataformes de sobretaula, incloent una interfície extensible basada en XUL o que funcionin les extensions i plug-ins d'un en l'altre.

Per a la construcció d'una plataforma mòbil, Mozilla compta amb la incorporació de Christian Sejersen, fins ara cap de navegadors d'OpenWave, una de les companyies que destaquen en aquest segment.

El nou navegador porta el nom provisional de Mobile Firefox, i és més que probable que finalment hereti el nom i logotip del seu exitós germà de sobretaula.

Més informació:

Mozilla and Mobile - schrep's blog
http://weblogs.mozillazine.org/schrep/

Online Desktop, el projecte de Gnome per fer que tots les nostres dades puguin ser accessibles en línia

2007-10-16T10:59:00.000+02:00

És un escriptori híbrid, que residirà a l'ordinador local de cada usuari però les dades del qual estaran a Internet, essent accessibles des d'una altra sessió remota en qualsevol lloc del món.

Que en un futur no gaire llunyà Internet serà omnipresent a certes parts del món, això gairebé ningú ho dubta, i encara menys en la indústria de l'electrònica. I que cal aprofitar les oportunitats que ens proporcionarà "l'always on", això tampoc ningú ho dubta.

Fins ara la forma d'aprofitar aquesta futura omnipresència de la Xarxa han estat les aplicacions en línia a l'estil de Google Docs o els gestors de continguts dels weblogs. El projecte Gnome ens proposa una segona via: un escriptori local però amb les dades generades per l'usuari desades a Internet, de manera que puguin ser accessibles des de qualsevol lloc del món.

Això ens permet, per exemple, arrencar l'ordinador en el qual estiguem treballant amb un Live CD de Linux, i connectar-nos a una sessió d'Online Desktop. Això requereix d'una opció de login més en el gdm, el gestor de finestres de l'entorn d'escriptori, que ens dóna accés a la màquina local però al mateix temps connectant-se a certes opcions d'Internet.

L'Online Desktop de Gnome és encara una idea en una fase primerenca de desenvolupament però que, tot i això, deixa entreveure unes enormes possibilitats pel que fa a mobilitat de dades i persones i, fins i tot, una nova forma de compartir arxius i treballar en grup.

Les aplicacions que tracten les dades viuen a local, a l'ordinador des del que ens connectem. La filosofia de Gnome sobre això es podria resumir en què ja que necessitem que almenys el navegador estigui en local i la potència de les aplicacions en línia ara per ara deixa molt a desitjar, executem els programes en local per treure'ls el màxim suc però emmagatzemem les dades en línia.

Més informació:

Online Desktop - GNOME Live!
http://live.gnome.org/OnlineDesktop

Nokia planeja treure al mercat un Internet Tablet compatible amb WiMAX

2007-10-15T09:01:00.000+02:00

La nova tecnologia de connexió sense fils a Internet encara no ha explotat comercialment a gran escala, encara que diversos països ja disposen d'operadores que l'usen localment o han donat llicències per a la seva futura expansió.

Segons afirma el lloc web LinuxDevices.com, dedicat als dispositius personals tipus PDA o telèfon mòbil que funcionen amb Linux, el fabricant finlandès Nokia està treballant en un nou model d'Internet Pad, els predecessors més recents del qual són els models 770 i N800, però amb connectivitat WiMAX.

El WiMAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access) és una tecnologia de connectivitat sense fils semblant al WiFi (802.11) i fins i tot compatible amb aquesta darrera en certa manera, però amb una cobertura entre punts d'accés molt superior; si en el WiFi parlem de cobertures de metres, quan entrem en el terreny del WiMAX hem de parlar de quilòmetres. Un punt d'accés WiMAX, per exemple, podria donar accés sense fils a tota una ciutat.

Hi ha països, com Finlàndia, en els que el desplegament del WiMAX es realitza a bon ritme, i la nova tecnologia permet oferir connectivitat a Internet en àrees rurals i punts molt distants, mentre que en altres estats com Portugal o Grècia no existeixen encara infraestructures.

Algunes veus autoritzades afirmen que el WiMAX serà la tecnologia que possibiliti el tan desitjat "always on" (sempre connectat), en referència que la seva àmplia cobertura permetrà quan estigui desplegat per tot el món, que un usuari pugui trobar un punt d'accés allà on vagi.

En ser una connectivitat realitzada mitjançant paquets d'informació (IP), una cobertura total de WiMAX potenciaria sense cap mena de dubte l'ús de la VoIP com a solució de telefonia, veient com per exemple podem trucar tranquil·lament des d'un mòbil a un altre mitjançant Skype i emprant la tarifa plana de dades no pagaríem per una trucada de veu normal.

El dispositiu de Nokia s'orientaria inicialment al mercat nord-americà, segons s'afirma a l'article de LinuxDevices, malgrat que també podria ser que els afortunats ciutadans finlandesos -que gaudeixen d'una excel·lent cobertura de WiMAX a l'entorn rural, on altres tecnologies són més difícils d'implementar- gaudissin aviat d'aquest nou aparell.

El maquinari del nou Internet Tablet compatible amb WiMAX estaria basat en el xip "Baxter Peak" d'Intel, i en el que es refereix a l'apartat de programari i de la mateixa manera que la resta de models de la família, estaria equipat amb Linux.

Per a les trucades de VoIP, Nokia inclourà en el nou dispositiu un client de Skype (ja hi ha versions disponibles per als models d'Internet Tablet anteriors), mentre que per a les descàrregues de música en línia els seus usuaris podran accedir al servei Rhapsody.

Pel que fa al navegador web, fins ara els dos models existents d'Internet Tablet de la companyia han usat l'Opera d'una forma personalitzada. Per a aquesta propera versió, sembla que la intenció és usar un altre navegador basat en el motor de renderització Gecko desenvolupat i emprat per Mozilla. L'objectiu que es persegueix és més compatibilitat a l'hora de treballar amb aplicacions de la Web 2.0 .

De moment no s'han donat a conèixer més informacions com ara la seva data de comercialització o el preu.

Més informació:

Article a LinuxDevices.com
http://www.linuxdevices.com/news/NS4366436363.html

DNA: tecnologia BitTorrent per a les companyies de mitjans

2007-10-14T11:23:00.000+02:00

La tecnologia del conegut sistema P2P és llicenciada ara a altres empreses, especialment aquelles de mitjans que vulguin oferir a la seva audiència emissions en streaming.

BitTorrent, companyia coneguda pel seu sistema de descàrregues P2P homònim i que és àmpliament emprat per a la distribució de programari, ha presentat el seu nou servei DNA orientat a empreses i que permet a qualsevol companyia construir la seva pròpia xarxa de parells (P2P) per a la distribució de continguts.

Aquest contingut pot ser programari, documentació o, en general, continguts estàtics, però també dinàmics ja que permet la descàrrega en streaming de vídeo i àudio. Aquest darrer cas és el de Brightcove, plataforma líder en IPTV (televisió a través de protocol IP o, més habitualment, a través d'Internet) que emprarà la tecnologia BitTorrent DNA per a la distribució dels seus programes.

El funcionament del sistema és molt simple i, a més de proporcionar el client per a les descàrregues a l'usuari, la companyia que proporciona el servei també li haurà de donar els fitxers Torrent que contenen la definició de l'arxiu a descarregar.

A partir d'aquí les descàrregues no es realitzen de forma centralitzada des d'un o diversos servidors centralitzats, si no que són altres usuaris que ja tenen el mateix arxiu totalment o parcial descarregat els qui proporcionen el contingut. D'aquesta manera s'aconsegueix una xarxa descentralitzada que pot funcionar fins i tot si els servidors de l'empresa deixen de respondre temporalment.

Aquest és un pas més per a una companyia que ja al febrer va obrir una botiga en línia per a la venda de pel·lícules, programes de televisió o videojocs.

La reputació de BitTorrent com a programari de descàrregues entre parells "legal" -o, com a mínim, el menys il·legal de tots- s'ha vist entelada només per iniciatives com The Pirate Bay, a través de la qual s'han piratejat nombroses aplicacions i s'han ofert continguts multimèdia en descàrrega lliure.

Més informació:

BitTorrent
http://www.bittorrent.com/

Mandriva publica la versió 2008 del seu Linux

2007-10-13T12:39:00.000+02:00

Més reconeixement de maquinari i efectes 3D a l'escriptori gràcies a Compiz Fusion i Metisse, el més destacable.

La històrica distribució d'origen francès (fa uns anys fusionada amb la brasilera Connectiva) torna a l'arena per aconseguir recuperar aquella posició privilegiada en el rànquing de distros més estimades pel públic en general, i que ara ocupen projectes com Ubuntu, openSUSE o Fedora. I per a això inclou efectes 3D d'última generació gràcies a Compiz Fusion i Metisse.

El primer dels dos compositors de finestres és el resultat de la fusió dels projectes Compiz i Beryl, àmpliament conegut pels linuxers i del qual se'n sentirà a parlar molt des de ja i en el futur proper. Per la seva banda, Metisse realitza les mateixes funcions que Compiz Fusion (la comparació entre la qualitat oferta per tots dos la deixo al lector; al final de l'article trobareu els enllaços corresponents als seus respectius llocs web), però disposa d'un menor nombre de plug-ins i de menys suport entre la comunitat, almenys això últim es desprèn del fet que sigui Mandriva una de les seves poques (si no l'única) que l'incloguin.

El reconeixement de maquinari també ha estat augmentat, amb un renovat subsistema de detecció que proporciona un grau de reconeixement més gran i autoconfiguració per a targes gràfiques, targes de so i targes de xarxa sense fils.

En ser una distro d'escriptori més aviat orientada a usuaris finals, inclou eines per facilitar el trànsit des de Windows a la seva instal·lació com ara un assistent per migrar les preferències bàsiques, per exemple els preferits i els documents, o bé un assistent per a la configuració de la xarxa.

Altres novetats destacables de Mandriva 2008 són:

- Kernel 2.6.22.9
- KDE 3.5.7 i Gnome 2.20
- OpenOffice.org 2.2.1
- Firefox 2

Mandriva 2008 ha estat desenvolupada seguint el model de Fedora, openSUSE o Freespire, mitjançant la feina d'una comunitat de desenvolupadors independents recolzats per una empresa (en aquest cas la mateixa Mandriva) que produeixen una distro gratuïta que al seu torn és usada per l'empresa que esponsoritza el projecte per a crear un producte comercial.

La descàrrega lliure i gratuïta de Mandriva 2008 pot ser realitzada des de http://www.mandriva.com/en/download.html en dues versions: Mandriva Linux One 2008, amb tots els drivers (incloent-hi els propietaris) i Mandriva Linux Free 2008, només amb programari lliure i per tant sense drivers propietaris. La recomanada per Mandriva és la One, ja que inclou millor suport per a maquinari.

Més informació:

Anunci
http://club.mandriva.com/xwiki/bin/view/Main/2008_released

Lloc de Compiz Fusion
http://www.opencompositing.org/

Pàgina web de Metisse
http://insitu.lri.fr/metisse/

KOffice 2.0 serà multiplataforma

2007-10-12T13:59:00.000+02:00

Els desenvolupadors de KDE implicats en el projecte de suite ofimàtica lliure KOffice han pensat i estan confeccionant la seva propera versió 2.0 per a què sigui multiplataforma, el que vol dir que s'executi no només en Linux, si no també en Windows i Mac OS X.

Aquest és un salt qualitatiu important, tenint en compte que l'actual escena de les suites ofimàtiques es troba dominada per Microsoft Office seguida a molta distància per OpenOffice.org, aquesta darrera també multiplataforma, i la resta del pastís repartit a trossets molt petits entre una miríada de suites com la mateixa KOffice.

Aquest paquet es compon de les aplicacions bàsiques i essencials que ofereix qualsevol altra suite ofimàtica, com són el processador de textos KWord, el full de càlcul KSpread, el programa de presentacions KPresenter, o la base de dades Kexi. A més, inclou altres aplicacions com KFormula per a la realització de fórmules matemàtiques o Krita per a la manipulació d 'imatges vectorials. Una solució molt completa que, fins ara, es trobava lligada a Linux i KDE, però que a partir d'aquesta propera versió 2.0 -de la qual ja n'existeix una versió alpha- podrem gaudir en més plataformes.

KOffice seguirà el mateix camí que altres suites ofimàtiques, i serà migrada a Windows i Mac OS X. De moment, el que s'ha pogut veure únicament ha estat KWord essent executat sota Windows amb KDE 4 funcionant sobre el sistema operatiu de Microsoft.

El "look&feel" de KOffice 2.0 en tots els sistemes operatius serà el mateix, ja que les llibreries sobre les quals es basa (Qt4 i kdelibs4) són també multiplataforma i es troben (o trobaran aviat) disponibles per a Windows i Mac OS X.

Tècnicament, i deixant de banda la disponibilitat multiplataforma, el nou KOffice ens portarà com a gran novetat la capacitat de treballar amb qualsevol mena de forma (en anglès shape, encara que es refereix a objectes) en qualsevol mena de document. Així, KOffice 2.0 tractarà a un full de càlcul, una fotografia o la forma circular obtinguda amb l'artwork del processador de textos com una forma, i cada forma disposarà d'un plug-in que permetrà la seva inserció i tractament en qualsevol mena de document que es pugui crear amb KOffice. D'aquesta forma, augmentar la compatibilitat de KOffice amb altres aplicacions és tan simple com desenvolupar nous plug-ins.

Poc més s'ha donat a conèixer sobre aquesta futura nova versió de KOffice a excepció de que veurà la llum sobre aquest vinent Nadal, en el canvi d'any de 2007 a 2008.

Més informació:

Nota sobre la disponibilitat de l'alpha 2 de KOffice 2.0
http://www.koffice.org/announcements/announce-2.0alpha2.php

L'acadèmia dels Nobel reconeix el paper dels "pares" del disc dur modern

2007-10-11T07:22:00.000+02:00

El descobriment d'Albert Fert i Peter Gruenberg que els ha valgut el premi Nobel de Física d'enguany, va permetre al seu moment la miniaturització dels discos durs.

Quan el proper 10 de desembre el francès Albert Fert i l'alemany Peter Gruenberg pugin a l'escenari del Concert Hall d'Estocolm (Suècia) per recollir el seu premi Nobel de Física, ho faran pel descobriment el 1988 de l'efecte de Magnetoresistència gegant (GMR per les seves sigles en anglès), un principi físic que ha estat indispensable conèixer per a poder miniaturitzar els discos durs de l'ordinador fins a tal punt de ficar-los en aparells com portàtils o reproductors MP3.

Així doncs, des del laptop amb el qual estic redactant aquestes ratlles fins a l'iPod amb el que qualsevol persona del món pot estar escoltant música en aquest moment deuen en gran part la seva existència a Fert i Gruenberg.

El principi de Magnetoresistència gegant és un efecte mecànic quàntic que s'observa en estructures de pel·lícula prima compostes per capes alternades ferromagnètiques i no magnètiques. Es manifesta en forma d'una baixada significativa de la resistència elèctrica observada sota l'aplicació d'un camp magnètic extern: quan el camp és nul, les dues capes ferromagnètiques adjacents tenen una magnetització antiparal·lela ja que estan sotmeses a un acoblament ferromagnètic dèbil entre les capes. Sota l'efecte d'un camp magnètic extern, les magnetitzacions respectives de les dues capes s'alineen i la resistència de la multicapa cau de forma brutal*.

Aquest descobriment crucial en el món de la informàtica fou realitzat de forma paral·lela i sense coneixement mutu pels dos físics guardonats, Fert a la Universitat de Paris-Sud i Gruenberg en el Jülich Research Centre. Aquest darrer disposa de la patent de l'invent.

Més informació:

Lloc web dels Premis Nobel en el qual es mostra als guardonats
http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/2007/

Entrada de la Wikipedia corresponent a l'efecte de Magnetoresistència gegant (en anglès)
http://en.wikipedia.org/wiki/Giant_magnetoresistance

* definició extreta de la Wikipedia

Microsoft llança un programa per recolzar a les companyies joves

2007-10-10T14:39:00.000+02:00

Com en una mena de política de capital-risc, la companyia de Bill Gates donarà suport tecnològic a les "startups" (empreses que comencen) amb la seva plataforma d'aplicacions.

Els problemes als què s'enfronta una empresa que hagi estat acabada de crear són nombrosos, i abracen des del seu finançament inicial fins al dia a dia amb el programari de gestió de clients. Per descomptat, en aquestes primeres passes s'aprecien les ajudes, vinguin d'on vinguin. I és aquí on Microsoft ha vist una bona oportunitat per fomentar el desenvolupament sobre la seva plataforma, quelcom imprescindible per a qualsevol sistema operatiu i/o plataforma de programari que vulgui sobreviure.

La companyia de Redmond ha anunciat un pla d'ajudes tecnològiques a les empreses joves que s'hagin creat recentment (un concepte que en anglès rep el nom de startup) a través de la seva divisió Emerging Business Team, creada el 1999 precisament per a aquesta mena de tasques juntament amb diversos inversors de capital-risc.

El Microsoft Startup Accelerator Program es desenvolupa a nivell global, amb una primera fase de materialització als Estats Units, França, Regne Unit i 12 països més, segons declaracions de Dan'l Lewin, vicepresident corporatiu del Strategic and Emerging Business Development de Microsoft a PressPass, l'òrgan de premsa i comunicacions de la mateixa companyia de Redmond.

Els avantatges d'estar dins d'aquest programa són, entre d'altres, el tracte de tu a tu amb Microsoft, disposar d'un o diversos "mànagers" dedicats a la companyia i el seu model de negoci, i programari de la companyia en condicions avantatjoses.

El programa es dirigeix a empreses a les quals Microsoft ajudarà en la definició del seu model de negoci, el desenvolupament de programari, la visibilitat de la companyia en el mercat i la recerca de fons. Això últim es realitza a través d'una sèrie de companyies de capital-risc amb les quals la companyia de Bill Gates manté bona relació comercial, i a les quals ajudarà a escollir els projectes en els quals invertir a partir del perfil de les dues parts, inversors i projecte en el qual invertir.

La Microsoft Startup Zone és l'extensió en línia d'aquest programa, un lloc web en el qual els joves emprenedors poden trobar informació sobre el Startup Accelerator Program, casos d'èxit en els quals inspirar-se, i informació de tipus divers per a la seva empresa.

Per a l'elecció de les companyies que entren en el programa, el Strategic and Emerging Business Development avalua diversos aspectes com ara el potencial de creixement o la importància estratègica per a la pròpia companyia de Redmond. Naturalment, això provoca que les empreses el model de negoci de les quals s'alineï amb el de Microsoft surtin des d'una posició d'avantatge.

En les categories d'interès per a Microsoft hi entren negocis tan diversos com ara desenvolupadors de programari, aplicacions Web 2.0, nous models de publicitat, o mitjans de comunicació.

Més informació:

Microsoft Startup Zone
http://microsoftstartupzone.com/

Entrevista amb Dan'l Lewin a PressPass
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/oct07/10-03startupaccelerator.mspx

Disponible openSUSE 10.3

2007-10-09T14:45:00.000+02:00

Un escriptori molt treballat en els dos principals entorns (KDE i Gnome) i el nou sistema d'instal·lació de programari amb un sol clic, principals novetats del retorn de tot un clàssic en el món de les distribucions de Linux.

És una de les distribucions de GNU/Linux més populars i utilitzades -especialment en els desktop- gràcies a un procés d'instal·lació simplificat al màxim i modèlic per a altres distros gràcies a l'eina YaST, un entorn d'escriptori molt acurat i un suport d'aplicacions molt complet. La nova versió 10.3 surt amb l'objectiu de mantenir aquest nivell i pujar encara més el llistó si és possible. Examinem les seves principals novetats.

Canvis gràfics

Des de l'arrencada del DVD fins a la posada en marxa de l'escriptori, podem observar una fina tasca de disseny en els fons de pantalla i una tornada al color insígnia de la distro, el verd, amb un aspecte realment professional en tot el que es refereix a impacte visual.

Les darreres versions dels entorns d'escriptori KDE (3.5.7) i Gnome (2.20), molt polits a nivell gràfic, ajuden a l'espectacularitat del "look" professional d'openSUSE 10.3 . Malgrat que en el cas de KDE s'ha optat per la darrera versió estable, també s'hi han inclòs parts de la quarta versió, encara en fase de desenvolupament, a mode de "technology preview".

Però si s'ha treballat especialment un entorn gràfic aquest és Gnome 2.20, que s'ha personalitzat al màxim per a aquesta distribució, quelcom que no deixa de sorprendre en certa manera a aquells que hem seguit el desenvolupament de SuSE des del principi, ja que aquesta distro històricament sempre s'ha inclinat més per KDE, entorn que va arribar a ser la seva imatge. Fins i tot YaST, l'eina d'instal·lació i gestió de la distro, compta ara amb una versió GTK per integrar-se millor amb aquest entorn gràfic.

A la darrera versió de Gnome s'hi ha inclòs el menú SLAB, que guarda certa semblança amb el menú típic existent en els sistemes Windows.

I per als efectes gràfics avançats en 3D s'inclou en els mitjans d'instal·lació la darrera versió de Compiz i a través dels repositoris en línia, el nou Compiz Fusion, tots dos amb nous plug-ins que ens proporcionaran espectaculars efectes.

Virtualització

S'inclou Xen 3.1 com a programari de virtualització, amb QEMU com a "front-end". Altres tecnologies que s'han inclòs en aquesta secció són VirtualBox, KVM, i es troben activades per defecte en el kernel del sistema certes opcions dirigides a millorar l'experiència amb l'ús de les eines de VMware.

En el YaST també s'hi ha inclòs un nou mòdul que permet configurar els paràmetres dels sistemes de virtualització d'una forma ràpida, simple i còmoda.

Instal·lació amb un sol clic

És una cosa que s'està posant de moda entre els sistemes derivats del Unix, com amb els PBI de PC-BSD o els programes del CNR de Linspire/Freespire, i que permet als usuaris més novells instal·lar còmodament nous programes sense haver d'estar pendents de dependències o altres aspectes de configuració o fins i tot la recompilació del programari, per senzill que sigui aquest procés.

En general, el sistema d'instal·lació de paquets i d'actualització del sistema ha estat retocat, construint nous applets natius per a KDE i Gnome que avisen a l'usuari de les noves actualitzacions disponibles.

Altres novetats destacables

- Inclosos els còdecs per a la reproducció d'arxius MP3
- S'han redissenyat els mòduls de YaST de diverses funcionalitats d'aquest programari
- OpenOffice 2.3
- Xfce 4.4.1
- El temps de càrrega del sistema, un dels cavalls de batalla permanents d'openSUSE, ha estat millorat

De moment s'han posat a disposició dels internautes i a través del lloc web de la distribució, una imatge de DVD amb el sistema complet i diversos CDs amb les instal·lacions de KDE i Gnome, i llengües extra respectivament. Durant les properes setmanes faran la seva aparició els Live CD.

També disposem de l'openSUSE Build Service, que ens permet construir el nostre mitjà d'instal·lació a mida des de la mateixa web.

Aquesta nova versió d'openSUSE tindrà un període de suport de dos anys.

Més informació:

openSUSE.org
http://www.opensuse.org/

L'iPhone crea escola

2007-10-08T09:02:00.000+02:00

L'operadora nord-americana Verizon Wireless llança una sèrie de telèfons mòbils per competir directament amb l'iPhone.

Sembla que l'eufòria despertada a tot el món i especialment als Estats Units per l'iPhone d'Apple no ha satisfet tothom. Naturalment que en el cas de Verizon Wireless, segona operadora de telefonia mòbil del país nord-americà, el fet és comprensible: el contracte en exclusiva per vendre l'aparell de Steve Jobs ha anat a parar a la seva principal competidora, la número u del rànquing d'operadores nord-americanes AT&T Mobility. I és clar, això també implica la consecució de nombrosos clients, ja siguin nous usuaris o arrencats a altres companyies, entre elles la mateixa Verizon.

La vox populi diu que "si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t'hi", així que si bé Verizon continuarà sense poder vendre l'iPhone, ha decidit plantar-li cara amb una sèrie de terminals que puguin competir de tu a tu amb el mòbil d'Apple. En concret seran tres models de telèfon, dos d'ells fabricats per la multinacional sud -coreana LG i un altre per la també sud-coreana Samsung, i l'operadora no amaga les seves intencions, si no que les pregona als quatre vents: "Pensem que serà el millor telèfon... aquest any. Acabarà amb l'iPhone", afirmava Mike Lanman, cap executiu de màrqueting de Verizon en declaracions a l'agència Reuters.

El Voyager de LG sembla el vaixell insígnia d'aquesta flota preparada per derrotar al cuirassat d'Apple, i per a això juga la carta d'una velocitat superior en l'accés a la web. Per a això compta amb una pantalla lleugerament més gran que la de l'iPhone, també tàctil, i un navegador web a tota pantalla. Però el "plat fort" per a aquells usuaris als quals no acaba de convèncer del tot el telèfon d'Apple és el petit teclat que s'amaga dins del terminal i al qual es pot accedir després de fer lliscar la tapa, com en alguns models d'altres companyies.

El Juke, fabricat per Samsung, és un model de disseny prim que pot cabre a la butxaca més estreta i, finalment, el Venus de LG és més semblant al Voyager, també amb teclat però sense la gran pantalla tàctil del model principal de Verizon.

El llançament de tots aquests terminals s'espera entre finals de novembre i primera quinzena de desembre, just a temps per a la campanya nadalenca.

Més informació:

Article a Reuters
http://www.reuters.com/article/technologyNews/idUSN0242922420071003

Microsoft introdueix la segona generació de Zune quan ni tan sols la primera ha acabat de quallar

2007-10-07T18:28:00.000+02:00

Sincronització sense fils automàtica amb el nostre ordinador i una nova comunitat social en línia per als fans més acèrrims d'aquest reproductor multimèdia, les principals novetats.

Es parla d'ell perquè és un producte Microsoft amb tot el que això comporta, però segur que si no hagués estat fet per la companyia de Redmond, el Zune seria a dia d'avui un reproductor MP3 més que buscaria fer-se el seu lloc al mercat competint contra la resta i contra l'amo absolut del sector, l'iPod d'Apple.

En contra de l'èxit obtingut amb altres productes informàtics, la companyia de Bill Gates no ha aconseguit arribar al gran públic en massa amb el Zune. Tot i que té funcionalitats molt interessants com la connectivitat WiFi que ens permet passar cançons en qualsevol lloc a un altre propietari d'un Zune, es troba llastat principalment per un sistema DRM molt estricte que impedeix que aquestes mateixes cançons durin més de tres dies en l'aparell de l'altra persona.

Amb Zune, Microsoft ha intentat (i intenta) crear quelcom més que un reproductor MP3 i que també admet vídeo (MP4), si no també teixir una xarxa social al seu voltant emprant per a això la interactivitat entre usuaris que proporciona l'abans esmentada connectivitat WiFi.

La companyia de Redmond ha introduït la segona generació d'aquest reproductor sense esperar encara a què la primera s'hagi acabat de consolidar en el mercat (gairebé ni tan sols ha començat a fer-ho), presentant per a això tres nous models: un semblant estèticament al model anterior, amb un disc de 80 GB., pantalla de 3,2" i cascos d'alta qualitat, tot això per un preu de 249,99 dòlars. El segon consisteix en un model ultraportable de 4 GB. a 149,99, i el tercer un model amb 8 GB. a 199,99. La diferenciació en la gamma respecte a l'únic model existent fins ara pot ser un mimetisme a la diversitat de models de l'iPod, cadascun adaptat a les necessitats d'un tipus d'usuari i activitat concreta.

La forma de navegar entre els menús del Zune ha canviat, essent emprada per a això una roda tàctil que rep el nom de Zune Pad, una altra característica que sembla mimetitzada de l'iPod.

Però sense cap mena de dubte, el més destacable d'aquests nous models és la sincronització. A partir d'ara en farem prou amb connectar el nostre Zune a la xarxa sense fils domèstica, a la presa de corrent o al dock, i aquest es sincronitzarà automàticament amb el nostre ordinador de sobretaula. En el procés de sincronització s'importaran de forma automàtica les gravacions de televisió que hàgim fet amb el Media Center del Windows Vista, de manera que posteriorment les podrem veure allà on vulguem.

Per acabar amb l'apartat d'especificacions tècniques dels nous aparells, afegir que tots els nous models compten també amb sintonitzador de ràdio FM.

Zune Social

Però no només de nous aparells viu el melòman; la interacció social amb altres aficionats a la música en una època en la qual les comunicacions remotes amb persones desconegudes a través d'Internet està guanyant tanta importància i les xarxes socials s'estenen com la pólvora, és lògic pensar que per a quelcom tan personal com un reproductor de música no es pot deixar de banda aquest factor. I Microsoft no ho fa.

Paral·lelament a la presentació dels nous models de Zune, la companyia de Redmond ha obert en fase beta la xarxa Zune Social, un lloc web en el qual cada posseïdor d'un Zune pot penjar les seves preferències musicals en forma de llistes de reproducció per a què la resta les valori i s'inspiri en elles. En definitiva, un mimetisme més del què podem trobar dins de l'iTunes.

Per acabar, esmentar també que la botiga en línia Zune Marketplace ha canviat, essent simplificada per a què al client li sigui més fàcil i ràpid trobar el que busca.

Més informació:

Lloc web de Zune
http://www.zune.net/

Així serà Ubuntu 7.10

2007-10-06T08:54:00.000+02:00

gairebé dues setmanes abans del seu llançament definitiu, avancem com serà la nova versió d'una distribució que arrasa en el panorama linuxer.

Ubuntu és, a dia d'avui i relativament poc temps després d'aparèixer en l'escena linuxera (en el 2004), la líder indiscutible del panorama de distribucions, amb una gran acceptació especialment en el segment dels desktop. Tant és així que Dell l'ha acabat seleccionant com la distro que equipa als seus PC's com a punta de llança de la seva entrada en escena dins del món Linux.

Ubuntu llança dues versions l'any, a l'abril i a l'octubre, així que ja és temps de parlar de com serà la versió 7.10 pocs dies abans que aquesta faci la seva aparició.

Efectes gràfics a l'escriptori

D'ençà que Mac OS X va incloure espectaculars efectes gràfics en el sistema operatiu com per exemple les animacions del Dock o Exposé, s'ha desfermat una autèntica batalla per conquerir els cors (o, més concretament, les pupil·les) dels usuaris amb espectaculars efectes gràfics que aprofiten tota la potència de les modernes targes gràfiques.

Ubuntu no serà una excepció en aquesta cursa i incorpora Compiz Fusion de sèrie. L'activació d'aquest programari es realitzarà de forma automàtica només si la tarja gràfica suporta correctament els efectes 3D i, en cas contrari, es mostrarà l'escriptori tradicional de tota la vida sense els espectaculars efectes 3D pertinents. L'usuari podrà activar o desactivar els efectes que vulgui des del tauler de control del sistema.

Sense deixar l'apartat gràfic, s'ha millorat el suport de drivers per a targes gràfiques, que ara suporten possibilitats com la de rotar la pantalla o canviar dinàmicament la resolució. També s'ha millorat el suport per a visualitzacions externes, com per exemple quan es connecta un portàtil a un projector o a un monitor extern.

El quadre de diàleg de preferències de la tarja gràfica i el monitor ha estat ampliat, de manera que ara podem retocar en aquest tots els paràmetres de la visualització gràfica del sistema.

L'últim Gnome

Ubuntu 7.10 permetrà als usuaris gaudir de la darrera versió de l'entorn d'escriptori Gnome, la 2.20, que inclou diverses millores que faciliten la vida a l'usuari final, com per exemple que el reproductor multimèdia Totem busqui de forma automàtica els còdecs necessaris per a reproduir els continguts multimèdia que no tingui instal·lats en el moment d'intentar-ne la reproducció.

Recerca com en el Mac OS X

L'applet de la barra de tasques de Gnome permet ara accedir a les accions més comunes realitzades per l'usuari, com ara consultar els preferits del navegador web, escriure un missatge de correu o buscar al més pur estil de Spotlight en el Mac OS X, arxius o altres continguts a l'ordinador.

Canvi d'usuari ràpid

Windows va introduir el concepte de canvi d'usuari sense tancar cap aplicació de les que estiguéssim executant a l'entorn gràfic*, i la resta de sistemes operatius van adaptar aquesta idea. Ubuntu la vol portar un pas més enllà en la seva versió 7.10, agilitant el canvi i permetent que es realitzi des d'una llista desplegable disponible a la barra de tasques de Gnome, des de la qual podem seleccionar l'usuari amb el qual volem entrar a treballar.

Altres novetats incloses

- S'ha millorat el cercador de plugins del navegador web Firefox i s'han inclòs extensions d'aquest navegador en la llista d'aplicacions instal·lables.
- Gran facilitat per a la instal·lació automatitzada d'impressores.
- El gestor de maquinari ens avisa sobre components de l'ordinador que per a ser controlats necessiten la instal·lació de drivers que no són programari lliure i ens pregunta sobre la seva instal·lació.
- Integrat el projecte NTFS-3G que permet muntar particions formatades amb el sistema de fitxers NTFS (propietari de Microsoft) no només en mode de lectura, si no comptant també amb la possibilitat d'escriure-hi.
- Inclòs el programari de seguretat AppArmor, desenvolupat per Novell i que permet restringir els recursos que empra una aplicació quan s'executa.
- Millorat el suport per a clients lleugers (thin clients).

Més informació:

Característiques i descàrrega de la darrera beta d'Ubuntu 7.10 "Gutsy Gibbon"
http://www.ubuntu.com/testing/gutsybeta

* malgrat que Unix permetia des dels seus inicis deixar tasques a treballar en background fins i tot mentre l'usuari estava desconnectat del sistema, tot i que són conceptes diferents.

Revelats els primers detalls de l'Office 2008 per a Mac

2007-10-05T08:13:00.000+02:00

Serà un conjunt d'aplicacions universals que, per tant, s'executarà tant en màquines PowerPC com Intel, i donarà suport al format Open XML en la plataforma de la poma.

El nou Office per a Mac veurà la llum al llarg del primer terç de 2008 a tot el món, encara que per als Estats Units ja té data concreta: el 15 de gener de l'any vinent. Serà una versió que -com sempre i en tot producte- la companyia de Redmond titlla de revolucionària i indispensable per als usuaris de Mac per diversos motius, malgrat que el principal sembla ser el suport al format Open XML, fins ara sense presència a la plataforma d'Apple.

La nova encarnació de la suite ofimàtica de Microsoft es dividirà com ja és habitual des de fa anys en diverses edicions:

- Microsoft Office 2008 for Mac, que a un preu de 399,95 dòlars per a la versió nova i 239,95 la d'actualització ofereix la suite completa per a qualsevol necessitat: Word, Excel, PowerPoint, Entourage, suport per a Exchange Server i accions d'Automator per automatitzar fluxos de tasques.

- Microsoft Office 2008 for Mac Home and Student Edition es podrà aconseguir a 149,95 dòlars i és, com es pot imaginar, una versió pensada especialment per a les necessitats d'estudiants i professors. Inclou les aplicacions Word, Excel, PowerPoint i Entourage.

- Microsoft Office 2008 for Mac Special Media Edition, orientada a usuaris professionals i que portarà el Microsoft Expression Media (antic iView) com a extra per a aquells usuaris que necessitin dur a terme una feina intensiva en el terreny de la multimèdia. Aquest programari s'orienta a la gestió de col·leccions d'imatges digitals. El preu d'aquesta versió de la suite serà de 299,95 dòlars per actualització i 499,95 per versió nova.

Pocs detalls més han estat revelats sobre aquesta nova versió d'Office per a Mac tret que encara mantindrà suport per a la plataforma PowerPC essent un executable binari universal, el que vol dir que es podrà instal·lar tant en un dels ara ja ordinadors de la vella plataforma com en els nous Mac's basats en processadors Intel.

Els requisits per instal·lar aquest programari són disposar d'una màquina amb processador G4 a 500 MHz. o superior, Mac OS X 10.4.9 o posterior, 512 MB. de RAM, i 1,5 GB. d'espai en disc.

Més informació:

Nota de premsa
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/sep07/09-24ParisExpoPR.mspx

Lloc web de les aplicacions de Microsoft per a la plataforma Macintosh d'Apple
http://www.microsoft.com/mac/

Microsoft estén la disponibilitat comercial del Windows XP

2007-10-04T08:46:00.000+02:00

L'anterior sistema operatiu de la companyia de Bill Gates podrà ser adquirit per OEM's i venedors d'ordinadors fins al vinent 30 de juny de 2008 en determinats mercats.

Tot i l'èxit que està recollint Windows Vista amb xifres de vendes extraordinàries segons afirmen des de la mateixa Microsoft, allò cert és que no són pocs els usuaris que encara demanen el vell XP en nom d'una estabilitat i compatibilitat que coneixen àmpliament, abans que enfrontar-se als problemes de migració que representa Vista.

Fins i tot diverses grans empreses com ara Dell han seguit el curs marcat per la seva massa de clients i han decidit tornar a oferir Windows XP com a opció de sistema operatiu instal·lat de fàbrica en alguns dels seus models.

La disponibilitat de XP per a fabricants i OEM's s'allargarà des del 30 de gener de 2008 previst inicialment fins al 30 de juny del mateix any per a OEM's (venedors independents que no fabriquen directament l'ordinador, si no que el compren ja fet a un majorista o el munten a peces) i un any més tard (30 de juny de 2009) per als fabricants.

Microsoft no parla en cap moment de problemes de compatibilitat o excessius recursos de maquinari consumits pel seu nou sistema operatiu, si no de clients amb una corba d'implementació del nou sistema que s'allarga més del que és normal.

Per als anomenats "mercats emergents", i que corresponen a països les economies dels quals es troben en plena efervescència i els habitants dels quals comencen a entrar en un cicle econòmic en el que es poden permetre l'adquisició d'ordinadors de baix cost (cas de molts països orientals com la Xina o l'Índia), Windows XP Starter Edition, una versió de baix preu i amb funcionalitats retallades del sistema operatiu, estarà disponible fins al 30 de juny del 2010.

Més informació:

Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/sep07/09-27xpsalescycle.mspx

Microsoft podria estar treballant en un primer service pack per a Windows Vista

2007-10-03T08:59:00.000+02:00

Informacions no confirmades oficialment per escrit per la companyia de Redmond indiquen que aquest primer paquet de servei per al nou sistema operatiu podria veure la llum en algun moment del 2008.

Diversos llocs web d'informació sobre informàtica i noves tecnologies es fan ressò aquests dies de notícies relatives al què està cridat a ser el primer service pack de Windows Vista, quelcom encara sense confirmar de forma oficial (almenys per escrit) per part de Microsoft, però que sembla podem donar com a segur gràcies a les afirmacions verbals de diversos alts càrrecs de la companyia de Bill Gates.

El lloc web Winsupersite de Paul Thurrott, que gaudeix de gran prestigi entre la comunitat internauta, publica aquests dies una anàlisi en profunditat del què podria donar de si aquest primer service pack, malgrat que encara és molt arriscat donar com a definitives les funcionalitats que de moment inclou, ja que coneixem àmpliament la tendència de les grans empreses a canviar especificacions en els darrers "minuts".

Últimament sembla que Microsoft s'entesta en canviar la imatge popular que tenen els service packs com a "correctors d'errors" per a què aquesta passi a ser la "d'ampliadors de funcions". El Service Pack 1 de Windows Vista no n'és una excepció i, malgrat que inclourà els pegats de seguretat que hagin estat alliberats per al sistema des de la data de llançament fins poc abans de publicar-se el mateix SP1, la seva principal comesa serà la de millorar l'experiència de l'usuari amb Vista, afegint al mateix temps nous drivers de dispositius a la col·lecció del sistema operatiu.

Un altre motiu per a "treure ferro" als service packs és que les eines d'actualització en línia cada dia són més emprades, permetent no només desplegar pegats de seguretat, si no també noves aplicacions per al sistema o noves versions de les ja incloses com a valor afegit.

Segons l'anàlisi de Paul Thurrott, algunes de les principals novetats que podrem esperar del Service Pack 1 per a Windows Vista són:

- Millores en el Windows Security Center que permetran a les solucions de programari de seguretat de terceres parts compenetrar-se millor amb el sistema i substituir les parts del tauler de control dedicades a la seguretat per les seves pròpies solucions.
- La funcionalitat BitLocker Drive Encryption inclourà un mode de seguretat en el qual hi podrem posar una clau d'accés a l'ordinador emmagatzemada com una clau numèrica en una clau USB.
- Millora de la compatibilitat amb les noves targes de vídeo.
- Es millora també l'estabilitat d'un sistema migrat des de Windows XP a Vista, un dels punts més criticats fins ara del procés d'instal·lació i ús del nou sistema operatiu.
- També s'ha parat cura en què el mode de suspensió no doni tants problemes, ja que fins avui ha estat un calvari no només per al Windows, si no també per a la majoria dels sistemes operatius de la plataforma PC.
- L'operativa habitual del sistema en operacions com ara la còpia de fitxers o el treballar amb màquines que estan entrades en un domini, però desconnectats d'aquest, ha estat accelerada.
- Millora de la impressió en local des d'una sessió remota mitjançant Terminal Services.
- Afegida una nova versió de l'eina de diagnòstic de xarxa que permetrà diagnosticar i reparar també problemes de compartició de fitxers. També s'hi afegeix una nova versió de l'eina de defragmentat de disc.
- Inclòs suport per a sistemes de fitxers exFAT (Extended FAT), un estàndard per a memòries Flash.
- SD DMA (Secure Digital Advanced Direct Memory Access) en sistemes que disposin d'un controlador de host que ho suporti.
- DirectX 10.1

Més informació:

Paul Thurrott's SuperSite for Windows: Windows Vista Service Pack 1 Revealed
http://www.winsupersite.com/showcase/winvista_sp1.asp

Paul Thurrott's SuperSite for Windows: Inside Windows Vista Service Pack 1
http://www.winsupersite.com/showcase/winvista_sp1_inside.asp

Ubuntu llança nou sistema operatiu per crear virtual appliances

2007-10-02T14:41:00.000+02:00

Es tracta d'una versió retallada de la distribució Ubuntu, preparada per ser integrada en una màquina virtual per al que se li han eliminat funcionalitats supèrflues.

Canonical, la companyia fundada per Mark Shuttleworth per donar suport tècnic i continuïtat a la distribució Linux Ubuntu, va donar a conèixer el passat 11 de setembre el projecte JeOS (Just Enough Operating System) que mostra la confiança d'aquesta empresa en el futur de la virtualització a tots els nivells i no només en el segment dels servidors corporatius.

Per a la creació de JeOS, Canonical ha anat agafada de la mà amb VMware, un dels principals jugadors en el camp de la virtualització actual, per oferir al públic una versió de la seva coneguda distribució GNU/Linux retallada i optimitzada per a la seva integració en les anomenades "virtual appliances". És a dir, JeOS serà el sistema operatiu que s'executarà dins de la màquina virtual amb un objectiu concret com ara navegar per Internet o descarregar fitxers a través de sistemes P2P.

Per optimitzar el sistema operatiu al seu ús en entorns virtualitzats, i tal i com he esmentat abans, Canonical ha desposseït a Ubuntu de tot allò innecessari, encara que no estan disponibles de moment detalls tècnics més concrets de com serà JeOS i de què s'ha prescindit respecte a la Ubuntu que tots coneixem.

Actualment VMware disposa de la col·lecció més gran de màquines virtuals gratuïtes conegudes com a "virtual appliances" al seu lloc Virtual Marketplace, des del qual es poden descarregar ja a punt per ser usades. Aquestes màquines virtuals realitzen diverses tasques des de les més concretes com ara servidor de fitxers o tallafocs (firewall) fins a les més genèriques com demostració de noves versions de les principals distros de Linux.

De moment, JeOS no es troba disponible per a la seva descàrrega i ús per part de l'usuari final, ni s'han posat a disposició kits per a desenvolupadors. Tampoc s'han donat a conèixer dates d'alliberament del producte, pel que haurem d'esperar encara unes setmanes o fins i tot mesos per veure'l en acció i poder-lo usar per a les nostres pròpies creacions.

Més informació:

Nota de premsa
http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-jeos

Virtual Appliance Marketplace
http://www.vmware.com/appliances/

La suite ofimàtica en línia de Google creix i s'enriqueix amb l'addició d'un programari de presentacions

2007-10-01T15:23:00.000+02:00

Permet a diversos usuaris treballar conjuntament sobre una mateixa presentació i elimina la necessitat de dependre d'un programa concret a l'ordinador en el qual s'hi executarà el passi de diapositives, però a canvi no ofereix tanta varietat i riquesa d'efectes com els principals programes que s'instal·len de forma nativa.

Després de fer públiques les seves eines de processador de textos i full de càlcul en línia, el pas lògic per a Google Docs i Google Apps (la primera la versió gratuïta i la segona la de pagament) era afegir al seu conjunt una aplicació de presentacions a l'estil PowerPoint, precisament el que ha fet aquests dies.

La mateixa Google adverteix que el programari es troba encara i malgrat la seva obertura al públic en un estadi incipient de construcció, pel que veurem novetats durant les properes setmanes en aquesta aplicació. De fet, i durant les primeres proves que vaig fer per a la redacció d'aquest article, en intentar crear una presentació en blanc per treballar amb ella, el sistema només aconseguia retornar-me una pàgina d'error en l'aplicació.

A l'hora de parlar de programari de presentacions ens trobem amb tres formats de fitxer àmpliament usats: OpenDocument (.ODP), PowerPoint clàssic (.PPT) i Open XML (.PPTX). El primer, com a part d'un format lliure, obert i estandarditzat, és emprat per diverses suites ofimàtiques com OpenOffice, KOffice o la nova suite d 'IBM Lotus Symphony, mentre que els dos últims formen part de l'estàndard de facto que constitueix la suite ofimàtica Office de Microsoft, malgrat que el darrer de tots es pot convertir en tot un estàndard dins de poc temps.

Per ser realment pràctic i utilitzable, el programari de Google ha de mostrar compatibilitat amb algun o tots aquests formats, i de fet és compatible amb només un d'ells, el de PowerPoint clàssic emprat des de les versions més antigues fins a la penúltima d'aquest programa. Google Presentations pot importar fitxers en format .PPT i .PPS .

L'entorn de treball no és exactament similar al d'aplicacions com PowerPoint, veient-se naturalment constret per les possibilitats que actualment proporciona l'entorn web i que també obliguen a retallar les funcionalitats ofertes per les altres dues aplicacions del paquet en nom d'una major velocitat de funcionament fins i tot amb connexions lentes a la Xarxa.

Les presentacions no només es poden crear i editar en línia, si no que també poden ser presentades d'aquesta forma, convertint a Google Presentations en una eina molt útil per a ponents en tota mena de conferències, ja que recordem que gairebé tots els navegadors web incorporen un mode de pantalla completa que està disponible mitjançant la pulsació d'una tecla (habitualment F11), amb el que executar la nostra presentació des de la mateixa web no hauria de ser un gran problema. A més, no haurem d'instal·lar cap programari ni patir sobre si la sortida d'imatges es realitzarà pel canal correcte o la versió de l'aplicació és l'adequada per a visualitzar tots els continguts. Això si, en aquest darrer sentit (el dels continguts) juntament amb els efectes de tota mena que podem afegir a les nostres diapositives, quedarem força llastats.

En definitiva, Google Presentations aporta una sèrie d'interessants avantatges al mateix temps que alguns inconvenients inherents a la seva naturalesa d'aplicació web i, per tant, avui en dia no tan completa com els programes que s'instal·len de forma nativa a l'ordinador.

L'enfocament de Google per a aquest producte és la col·laboració entre diversos usuaris a través d'Internet per construir i modificar conjuntament una presentació.

Més informació:

Nota de premsa de Google
http://www.google.com/intl/en/press/annc/docspresentations.html

Google Docs
http://docs.google.com/

L'OLPC a la venda a partir del 12 de novembre

2007-09-30T17:38:00.000+02:00

"Compra'n 2 i emporta't-en 1" no és un eslògan comercial equivocat, si no la màxima sota la que es vendran a partir del proper 12 de novembre els portàtils per al tercer món, només que per aquest cop es comercialitzaran en el primer.

El gran interès que ha despertat el projecte i aquestes màquines entre els països de l'autoanomenat primer món ha estat el motor que s'amaga darrera d'una idea que, en termes de màrqueting, podria semblar desgavellada: pagar per dos ordinadors i endur-se'n un de sol. És clar que l'altre es destinarà a una finalitat molt bona...

Que no serà cap altra que el de fer-lo arribar a un nen d'un país en vies de desenvolupament, que gràcies al pagament del comprador del país desenvolupat podrà gaudir dels beneficis que a l'educació aporta un ordinador.

La data de sortida és el 12 de novembre, i la promoció durarà dues setmanes, però només serà accessible a les persones residents a l'Amèrica del Nord*. Posteriorment, i si la iniciativa té èxit, és possible que es pugui estendre fins al vell continent i fins i tot a l'Àsia.

El preu de l'ordinador serà de 399 dòlars nord-americans, i per ells el comprador obtindrà un OLPC que se li farà arribar a finals d'aquest mateix any o principis del 2008. Un altre ordinador serà enviat gràcies al fet que el preu que paga el client és el doble del que costa una màquina.

A la mateixa pàgina també podem realitzar una acció humanitària donant directament 200 dòlars per fer arribar un OLPC a un nen del tercer món, però a canvi de la qual no rebrem cap ordinador.

És possible que després del tancament de la venda es puguin trobar OLPC's a la venda per eBay o altres llocs de subhastes en línia, ja que l'interès que ha generat el projecte fa pensar que molts compradors adquiriran l'ordinador només per a revendre'l i guanyar amb l'operació alguns diners.

L'OLPC és un ordinador portàtil que es basa en les darreres tecnologies per abaratir despeses de construcció i funcionar d'una forma eficient. D'aquesta manera, no incorpora parts mecàniques, prescindint per exemple de disc dur (al qual substitueix per una memòria flash) i de ventilador. Fins i tot presenta una curiosa i interessant novetat per a recarregar la bateria de la màquina: una manivela accionada manualment. Amb ella, finalment, deixarem de dependre exclusivament d'endolls elèctrics.

Per a més informació tècnica sobre l'OLPC podem trobar-la a

One Laptop per Child (OLPC), a $100 laptop for the world's children's education
http://laptop.org/

Més informació:

Lloc web de la iniciativa "Give 1 Get 1"
http://www.xogiving.org/

Notícia a la BBC News
http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/6994957.stm

* Encara que no s'afirma a la pàgina del projecte, la manera com es fa referència a aquesta regió fa pensar que inclou els Estats units i Canadà.

Google presenta noves formes de publicitat

2007-09-30T17:36:00.000+02:00

La companyia del cercador expandeix els seus programes d'anuncis cap als dispositius mòbils i els gàdgets disponibles en Google Desktop.

Com diu Google en una de les seves notes de premsa, el nombre de dispositius mòbils en el món és més gran que el d'ordinadors de sobretaula. La telefonia mòbil ha generat un boom tecnològic els darrers anys paral·lel al boom de negoci associat a aquesta activitat i que abraça des de la fabricació de terminals fins al contingut que els usuaris d'aquests dispositius poden gaudir per descàrrega directa o des d'Internet. I on hi ha contingut hi ha publicitat, i on hi ha publicitat, allà hi trobem a Google.

La companyia fundada per Larry Page i Sergey Brin ha anunciat la disponibilitat del seu programa AdSense for Mobile que facilita la inserció de publicitat sensible al context en llocs web preparats per ser consultats des d'un dispositiu mòbil.

Els anuncis es materialitzen principalment en format text, molt simple i molt menys vistós que els formats gràfics però com ha demostrat la mateixa Google, terriblement efectiu si es sap usar.

Aquest programa, orientat a webmasters, permet que aquests puguin generar beneficis amb la seva pàgina web inserint espais publicitaris gestionats per Google, i dels ingressos que generen aquests anuncis, en reben un percentatge.

La inserció dels anuncis és sensible al context, és a dir: el sistema intel·ligent de Google estudia el text de la pàgina en la qual inserirà la publicitat i reacciona davant determinades paraules, extrapolant la temàtica del lloc web i lliurant els anuncis que més s'ajusten a la temàtica del lloc. D'aquesta manera, el receptor de la publicitat té més possibilitats de trobar alguna cosa que li interessi entre els anuncis que se li presenten.

Entre els països per als que es troba disponible aquest producte tenim a Espanya, França, Estats Units, Rússia o Austràlia.

L'altra forma de publicitat innovadora presentada per Google afecta a un dels seus productes actualment al mercat, Google Desktop, i més concretament als Google Gadgets. Aquests són petits programes o plug-ins que funcionen a l'escriptori del nostre ordinador i que realitzen una funció concreta com informar sobre l'hora, connectar-se a Internet i descarregar els titulars de les últimes notícies, o informar sobre la previsió del temps per a una ciutat.

Google Gadgets Ads permet presentar una publicitat més rica en contingut gràcies al mateix motor de visualització de Google Gadgets, amb el que permet a la nova forma d'anuncis emprar des de text a animacions Flash, amb el que els creatius disposen d'un arsenal més complet de recursos per a crear espots impactants.

Aquest tipus de publicitat es pot inserir en pàgines web, donant un resultat molt vistós i permetent la creació d'anuncis interactius en els quals l'internauta no és un mer espectador passiu, si no que "navega" entre el contingut de l'anunci.

Més informació:

Google Gadget Ads
http://www.google.com/adwords/gadgetads/

Per a AdSense for Mobile, simplement ens hem de donar d'alta en el lloc d'AdSense o, si ja disposem d'un compte, entrar-hi i gestionar les opcions adequades.

Anunci de Google AdSense for Mobile
http://adsense.blogspot.com/2007/09/here-comes-mobile.html

Anunci de Google Gadget Ads
http://adsense.blogspot.com/2007/09/introducing-google-gadget-ads.html

Elteumòbil.cat, o com fer que el teu telèfon parli en català

2007-09-28T20:27:00.000+02:00

La Generalitat de Catalunya ha engegat una campanya per donar a conèixer a la ciutadania quins models de telèfon mòbil estan disponibles actualment en la nostra llengua i quins serveis en línia son accessibles actualment en català des d'un terminal mòbil.

Elteumòbil.cat es un lloc web creat per la Generalitat de Catalunya a fi i efecte d'informar a la ciutadania de quins productes de telefonia mòbil pot comprar a les botigues que tinguin com a possibilitat treballar en la nostra llengua, quelcom que malauradament és força inusual degut al pes que històricament han tingut el castellà i el francès a les nostres terres i a les continuades prohibicions i vexacions a les que ha estat sotmès el català. Com a resultat de tots aquests segles de persecució, avui en dia els fabricants són molt reticents a incloure la nostra llengua en els seus productes, especialment en els tecnològics, ja que poden vendre perfectament si només estan etiquetats i funcionen en castellà o francès.

El nou lloc web de la Generalitat ofereix informació sobre els diferents terminals existents al mercat que inclouen l'opció del català com a llengua de treball, que haver-n'hi, n'hi ha; per exemple, el Sony Ericsson J120i, els Nokia 6086 o 5200, o els Alcatel OT E221 i OT C825, fins a un total de 9 exemplars. Pocs, si, fet que és malauradament normal al nostre país...

Juntament amb el catàleg de mòbils disponibles en català, al lloc web també hi podem trobar descàrregues per al nostre telèfon (independentment de l'idioma amb el qual treballem en aquest), com ara diversos jocs Java que centren la seva acció en el món casteller (fruït de la col·laboració amb el lloc web eljoccasteller.cat), imatges de fons o tons de trucada de música en català.

Tot i la iniciativa que cal aplaudir, als territoris de parla catalana els manca una reglamentació que faci acomplir un fet que és reconegut social i, d'ençà del 1975, també políticament: el català, en les seves diferents variants dialectals, també és llengua oficial en aquests territoris. I com a tal, qualsevol ciutadà del territori catalanoparlant hauria de tenir dret a viure la seva vida plenament en català, també en l'àmbit tecnològic.

Més informació:

El teu mòbil
http://www.elteumobil.cat/

El president de la OSI, molt dur amb Microsoft

2007-09-28T07:57:00.000+02:00

Eric S. Raymond, president emèrit de l'Open Source Initiative, es mostra contrari a què l'organització internacional evalui les llicències presentades per la companyia de Redmond a causa de l'actitud que aquesta ha mostrat en el procés d'estandardització de l'Open XML davant la ISO.

Raymond ha realitzat unes contundents declaracions en el seu bloc personal dins del lloc web de la OSI, que també s'han reflectit en el bloc oficial de la junta directiva d'aquesta organització.

En aquest post, Raymond es mostra inicialment favorable a jutjar de forma equitativa i sense cap prejudici les propostes de llicència que Microsoft pugui fer arribar a l'OSI*, malgrat que posteriorment argumenta un però que el fa situar-se en una postura diametralment oposada. Aquest es troba causat pel procés que ha seguit l'intent d'estandardització del format Open XML per part de Microsoft.

La companyia de Bill Gates va presentar l'especificació de l'Open XML davant la ISO, que no la va aprovar com a estàndard internacional en primera ronda, emetent un veredicte en el qual es destacaven els punts a millorar en l'especificació per a què pugui passar la segona ronda.

Microsoft va publicitar els fets com una victòria ja que la ISO no li havia negat la possibilitat d'estandarditzar l'Open XML i el que és més, li donava consells per millorar l'especificació. Però els rivals de Microsoft van veure la negativa de la ISO en primera ronda com un fracàs absolut per als nois de Bill Gates i Steve Ballmer.

En el seu post, Raymond critica durament a Microsoft afirmant textualment que "[si Microsoft té èxit en la seva comesa] arruïnarà el bon nom de la ISO corrompent a la seva gent i procediments". El president emèrit de la OSI no realitza cap acusació concreta, però de les seves afirmacions es podria desprendre una acusació implícita de suborn.

Per acabar, Raymond afirma que de seguir Microsoft amb aquesta actitud, recomanarà a la OSI (textualment) que "Microsoft es fiqui les seves llicències en algun dels seus orificis, encara que compleixin amb els criteris OSD**".

Raymond és un personatge controvertit per les seves opinions no només relatives a l'àmbit tecnològic, si no també per la seva militància i declaracions polítiques. Autodefinit com a anarco-capitalista, votant del partit llibertari nord-americà i malgrat tot va donar el seu suport a la guerra contra l'Iraq i ha arribat a declarar que la civilització occidental ha d'embarcar-se en una croada militar per "civilitzar" el món islàmic...

L'OSI (Open Source Initiative) és una organització internacional dedicada a promoure la creació i ús del programari lliure. Fou cofundada pel mateix Eric S. Raymond juntament amb el conegut advocat Bruce Perens. Fou presidida per Raymond fins al 2005, any en el qual va ser substituït per Michael Tiemann i va passar a ser president emèrit.

* La companyia de Redmond va anunciar fa alguns mesos que transmetria a l'OSI dues propostes de llicències per a què fossin estudiades i certificades com a lliures.

** Són els criteris emprats per l'OSI per establir si una llicència és o no lliure.

Més informació:

Post bel·ligerant contra Microsoft en el bloc d'Eric S. Raymond
http://www.opensource.org/node/192

Andorra es converteix en país pioner en la introducció de la TDT

2007-09-27T18:53:00.001+02:00

L'estat pirinenc ja ha realitzat "l'apagada tecnològica", avançant-se així a gairebé tots els països europeus que hi han apuntat les seves mirades en espera dels resultats per a extreure'n conclusions.

Mentre a la majoria dels països de la Unió Europea encara s'hi està debatent la data en què s'haurà de passar del sistema tradicional de televisió analògica a la més moderna i interactiva TDT (Televisió Digital Terrestre), Andorra ja ha començat i acabat aquest procés.

Aquest passat dimarts dia 25 de setembre Andorra ha passat a ser el tercer país d'Europa darrera de Finlàndia i Holanda en el qual la televisió analògica cedeix el seu protagonisme a la digital, tot realitzant-se la temuda "apagada analògica" que en altres estats de l'Europa unida ha estat fixada per a dins de dos o tres anys.

Sense cap mena de dubte, les dimensions del petit principat pirinenc han facilitat la tasca: 468 quilòmetres quadrats de sòl i sobre els 70.000 habitants, dels quals (i segons un cens de les mateixes autoritats andorranes) un 96% ja estava preparat per al canvi.

La televisió nacional andorrana ja està emetent també la seva senyal en aquest sistema, pel què la migració ha estat completa, i els únics teleespectadors que gaudeixen de les emissions a través d'un sistema diferent són aquells que les reben via satèl·lit.

Més informació:

Lloc web de la TDT per a Andorra
http://www.tdt.ad/

Arriba la primera release candidate del proper sistema servidor de Microsoft

2007-09-27T18:52:00.000+02:00

Virtualització i instal·lació a mida de només les funcionalitats necessàries (Server Core) constitueixen les novetats més interessants d'aquesta nova versió, de la qual de moment en podem veure un esbós.

Microsoft ha anunciat la disponibilitat de la primera release candidate de Windows Server 2008 (RC0), el sistema operatiu que està cridat a ser el successor de l'actual Windows Server 2003, pel qual -i encara que no ho sembli- ja ha passat molt temps per a un programa informàtic.

La companyia de Bill Gates ha posat especial èmfasi en difondre als quatre vents que aquesta versió ha estat construïda d'acord amb la gran quantitat de "feedback" (informació aportada a mode de suggeriments) proporcionat pels usuaris, quelcom que recorda vagament a la frase feta "del poble i per al poble".

La virtualització jugarà un rol important en aquesta nova versió servidora de Windows com a tecnologia de futur que comença ja a ser quelcom cada dia més habitual en els nostres centres de dades i servidors corporatius. En aquest cas, el sistema compta amb una Community Technology Preview (CTP) de la tecnologia de virtualització de servidors de Microsoft el nom en clau de la qual és Viridian, així com també un programari lleuger (menys d'un megabyte) d'hypervisor que s'executa en un nivell semblant al de la HAL, entre el maquinari i el sistema operatiu en si.

D'aquesta manera, la companyia de Redmond contraresta a les distribucions Linux dirigides a l'entorn professional i de servidors que incorporen des de fa algun temps solucions de virtualització, i més a partir del moment en què s'ha inclòs la solució Xen en el propi kernel (nucli) del sistema operatiu del pingüí.

Els sistemes operatius virtualitzats podran gaudir d'entorns multiprocessador, grans quantitats de memòria per al seu ús (més de 32 gigabytes), i suport a les empreses per migrar els servidors natius a entorns virtualitzats.

La solució de virtualització de Microsoft ofereix suport per a sistemes i maquinari de 32 i de 64 bits, i també per a dispositius d'emmagatzematge en xarxa iSCSI i fibre channel SAN.

Aquesta nova versió també porta inclosa la PowerShell, la renovada línia de comandes que ja hauria d'haver vist la llum amb Windows Vista i que finalment es va quedar com a una descàrrega opcional. Més propera a les shells de Unix, la PowerShell serà sense cap mena de dubte una bona aliada de l'administrador, que molts cops prefereix realitzar determinades accions a través d'una línia de comandes a causa de la seva flexibilitat i potència que a través de la interfície gràfica. De la mateixa manera que les shells homòlogues en Unix, la de Microsoft ofereix suport per a llenguatge de scripting, més potent que el dels típics arxius BAT de l'antic DOS o les eines incloses en les actuals versions del Windows.

En el terreny de la seguretat s'ha afegit la funcionalitat Network Access Protection que permet aïllar una màquina de la resta de la xarxa local si se la considera no segura o bé ha estat vulnerada per algun tipus d'atac i volem evitar que es pugui estendre la "infecció". També ens permet dictar una sèrie de polítiques de seguretat que han de seguir tots els ordinadors de la nostra xarxa local i aïllar de forma automàtica a aquells que no els compleixin.

El treball remot també experimenta un salt endavant qualitativa i quantitativament important, doncs a partir d'ara les aplicacions executades remotament en el marc d'una connexió Terminal Services s'integraran a l'escriptori local de l'usuari, interactuant amb ell com si s'estiguessin executant en local. També s'inclou accés per web a les aplicacions, pel que podrem usar un simple terminal amb un navegador per connectar-nos i treballar amb el nostre servidor, fet que permet reduir les despeses corporatives així com flexibilitzar la forma de treball.

Una de les crítiques que es podien fer a Windows enfront dels diferents sabors de Unix per a servidors (inclòs Linux) és que el sistema de Microsoft instal·lava molt material i serveis innecessaris en un servidor, no permetent un grau d'optimització com el que facilita Unix. Això s'ha acabat gràcies a Server Core, que permet instal·lar només aquelles funcions i serveis necessaris, amb el que fins i tot podrem arribar a instal·lar el sistema operatiu sense la interfície gràfica d'usuari (GUI) típica del Windows. En aquest cas el maneig posterior es realitzarà a través de línia de comandes.

La possibilitat d'instal·lar només els serveis necessaris és molt pràctica no només des del punt de vista del rendiment, si no també de la seguretat, doncs a menys components disminueix la possibilitat d'errors. Per exemple, si ens trobem amb un forat de seguretat a l'Internet Explorer o a l'explorador de fitxers del sistema, aquest no tindrà sentit en una instal·lació sense interfície gràfica i, per tant, no ens haurem de preocupar per ell ja que no tindrem instal·lats ni emprarem els components afectats.

Altres novetats incloses en el Windows Server 2008 RC0 són:

- Internet Information Services (IIS) 7.0
- La nova arquitectura de permisos d'usuari materialitzada en la UAC (User Account Control) que tantes crítiques ha provocat en el Windows Vista per com en resulta de molest estar autentificant-se com a administrador de la màquina cada cop que volem dur a terme determinades tasques com ara la instal·lació d'un nou programa
- Disposa d'una instal·lació més segmentada, que permet instal·lar en un servidor només aquells serveis que realment funcionaran

Més informació:

Lloc web del Windows Server 2008
http://www.microsoft.com/windowsserver2008/default.mspx

Alliberat Gnome 2.20

2007-09-26T14:17:00.000+02:00

Recerca d'escriptori integrada en el quadre de diàleg d'escollir un fitxer, novetats en el client de correu Evolution i en el programa de calendari, millora de la navegació entre col·leccions d'imatges o millores per a la gestió d'energia en portàtils són algunes de les novetats que presenta la darrera versió del popular entorn d'escriptori per a GNU/Linux.

La Fundació Gnome ha presentat la versió 2.20 del popular entorn d'escriptori per a Unix/Linux Gnome, que juntament amb KDE equipa a la major part de les distribucions del sistema del pingüí, malgrat que darrerament està conquerint a un nombre de desenvolupadors i responsables de distros cada cop més gran. Així, podem veure que Gnome és l'únic entorn d'escriptori inclòs per defecte en distribucions tan importants com Debian o Ubuntu, i el recomanat per altres com openSUSE.

Principals novetats

El tauler de control ha estat completament renovat en funcionalitat i aspecte, acostant-lo més des del format semblant al Mac OS X que presentava abans, al què presenta Windows. També s'ha reduït el nombre d'ítems de preferències disponibles per a simplificar la seva gestió amb vista a usuaris novells.

A partir d'ara, el quadre de diàleg de selecció de fitxer mostra els arxius oberts més recentment, a més de permetre l'ús de sistemes de recerca d'escriptori com Bagle facilitant d'aquesta manera poder buscar un arxiu sense haver d'abandonar l'aplicació amb la qual estem treballant.

Una experiència desagradable per la qual un bon nombre d'usuaris de Linux han passat és que en intentar reproduir un contingut multimèdia, el programari de reproducció l'hagi informat que manquen els còdecs adequats instal·lats en el sistema. I ja està, "espavila't" a buscar-los i instal·lar-los... Això és així degut a les restriccions de llicència imposades sobre determinats còdecs o en certs països.

A partir d'ara, i si no es troba el còdec adequat per al contingut que s'està intentant reproduir, el programari avisarà d'aquesta circumstància a l'usuari i li oferirà la possibilitat de buscar aquest còdec i instal·lar-lo de forma automàtica a través d'Internet, quelcom que és molt més còmode i simple per a usuaris novells i que pot representar un bon pas endavant per a què Linux es faci un forat significatiu entre les màquines desktop.

El client de correu Evolution està dotat en aquesta nova versió d'una interessant funcionalitat: si escrivim la paraula "adjunt" (en anglès attachment) en un missatge però no li adjuntem cap fitxer, el programa presentarà un quadre de diàleg advertint-nos d'aquesta circumstància. Desconec si aquesta curiosa però pràctica funció ha estat traduïda a més llengües a banda de l'anglesa.

També referent a Evolution, a partir d'ara veurem una notificació en el panell que Gnome disposa per mostrar missatges i icones de programes residents a la banda dreta de la barra superior, que ens avisarà cada cop que ens arribi un nou missatge de correu.

Si volem moure la nostra configuració de correu i els missatges que hem rebut i enviat, ara la migració és molt més fàcil gràcies a un nou assistent que també podrem emprar per a realitzar còpies de seguretat del nostre correu.

La pulsació de la tecla espaiadora ens permet a partir d'ara obtenir una vista ràpida del correu no llegit que tinguem en totes les carpetes del programa.

Evince, el visualitzador de documents emprat principalment com a substitut de l'Adobe Reader per visualitzar PDF's és ara compatible amb documents PDF interactius, fet que permet omplir els formularis inclosos en aquest tipus de documents per després salvar-los o imprimir-los. Això és molt pràctic a l'hora de treballar amb documentació oficial procedent de governs i institucions, que molts cops empren aquest mateix format per a proporcionar formularis i impresos oficials als ciutadans.

A més, Evince també s'ha fet més ràpid en el renderitzat i impressió de la pàgina.

Per als administradors, les eines de gestió de perfils han millorat. Quan creem un nou perfil, s'inicia de manera automàtica una nova sessió de Gnome dins d'una finestra de l'escriptori, amb la qual podem provar i manipular tots els paràmetres del perfil que estem creant mentre realitzem el procés.

Posteriorment, els perfils creats poden ser fàcilment copiats a altres màquines. A més, en ells també podem manipular determinades preferències de la suite ofimàtica lliure OpenOffice.

Altres modificacions realitzades a l'entorn són:

- La versió de les llibreries GTK+ emprada ha estat actualitzada a la 2.12 .
- Evolution permet escollir el plug-in anti-spam que vulguem (SpamAssassin o BogoFilter). El mateix client de correu electrònic també millora la seva compatibilitat amb servidors Exchange.
- El visualitzador d'imatges, eog, és ara més ràpid i estable.
- El reproductor de vídeo Totem millora el seu plug-in per a continguts "encastats" (embedded) en pàgines web, permetent a partir d'ara reproducció a pantalla completa.
- Tomboy, el programari per a prendre notes a l'estil post-it és capaç ara de sincronitzar-se amb un servidor remot per actualitzar les anotacions.
- Gedit, l'editor de textos tipus Notepad del Gnome, suporta ara l'acoloriment de sintaxi per a llenguatges com PHP i Ruby.
- Quan veiem les propietats d'una unitat de disc, el quadre de diàleg ens mostra un diagrama en forma de pastís en el qual hi podem veure l'espai ocupat i el que ens queda lliure en aquest disc.
- El gestor de fitxers empra les metadades que la càmera inclou a les fotografies per fer una previsualització correcta, per exemple rotant-ne la imatge quan calgui.
- L'applet de gestió de bateries per a portàtils ha estat millorat i ara fins i tot és capaç de reconèixer models de bateries que han estat retirades pels seus fabricants per problemes de sobreescalfament.
- Ja no haurem d'esperar a entrar en el nostre compte per veure l'entorn en l'idioma que vulguem, doncs s'ha implementat un desplegable de selecció d'idioma a la pantalla d'entrada del GDM, de manera que podrem veure aquest element en la llengua que vulguem.
- Les utilitats d'accessibilitat per a persones amb alguna discapacitat visual ofereixen a partir d'ara suport per a aplicacions populars com OpenOffice, Firefox, Thunderbird o Pidgin (l'antic Gaim).
- Millorades les eines per a programadors com el dissenyador d'interfícies Glade.

Més informació:

Gnome
http://www.gnome.org/

Novetats de la versió 2.20
http://www.gnome.org/start/2.20/notes/en/

Microsoft llança Service Pack 3 per a Office 2003

2007-09-25T12:47:00.000+02:00

Amb aquesta acció la companyia de Redmond allarga una mica més la vida útil de la penúltima versió llançada al mercat de la seva suite ofimàtica, millorant especialment la seva seguretat.

El nou service pack per a Office 2003 de Microsoft millora la penúltima versió de la suite ofimàtica en seguretat i estabilitat. Amb una actualització única obtindrem també els dos primers service packs i totes les actualitzacions publicades des de l'alliberament del service pack 2, que vénen incloses en el paquet.

Més seguretat en l'Office implica que els programes d'aquesta suite ofimàtica ja no seran tan flexibles, doncs deixaran d'obrir arxius en determinat format o a posar traves a l'usuari per realitzar certes accions que caldrà desbloquejar.

També s'inclouen en aquest nou service pack una sèrie de correccions i millores per a la interfície multilingüe del paquet ofimàtic que permet a l'usuari treballar amb la seva llengua nativa. Quelcom al què s'ha parat especial cura és la compatibilitat del paquet amb Windows Vista i la forma d'intercanviar dades amb usuaris de la versió superior de l'Office, la recent 2007, que empra el format de fitxer Open XML com a format per defecte. Els conversors per a què la versió 2003 de la suite pugui treballar amb aquests formats s'inclouen també en aquest Service Pack.

La descàrrega d'aquest programari està disponible gratuïtament des del passat 18 de setembre, i als usuaris d'aquest producte de Microsoft els serà notificada la seva disponibilitat a través de l'eina d'autoupdate (acte-actualització) inclosa en el sistema operatiu Windows i que també empra l'Office.

Els principals problemes detectats fins ara en instal·lacions d'Office 2003 SP3 semblen ser deguts a components COM antics, malgrat que algun dels pegats d'aquest service pack està orientat a millorar la compatibilitat amb aquestes eines.

Més informació:

Pàgina de descàrrega del Service Pack 3 per a Office 2003
http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=e25b7049-3e13-433b-b9d2-5e3c1132f206&DisplayLang=en

Google es mostra d'acord amb la ISO en la seva decisió sobre l'Open XML

2007-09-24T23:10:00.000+02:00

La companyia del cercador fica el dit a la llaga més recent de Microsoft exhibint públicament la seva satisfacció amb la decisió de la ISO de no aprovar en primera ronda el format Open XML -creat per la companyia de Redmond- com a estàndard.

Per a Microsoft no ha estat una victòria però tampoc una derrota, si no una primera fase corresponent a un procés llarg que s'ha saldat amb èxit, malgrat que hagués estat desitjable que l'estàndard s'aprovés en aquesta ronda; en canvi, per als rivals de la companyia de Bill Gates, la denegació de la concessió d'estàndard en primera ronda constitueix un fracàs sonat. Novament ens trobem davant d'una d'aquestes situacions en la qual el color dels fets depenen del cristall amb el qual es mirin.

Entre els més destacats rivals de Microsoft que no han tingut inconvenients en mostrar la seva pública alegria (tot i que no amb aquestes paraules, sí es troba implícita) tenim a Google, que mitjançant el seu weblog per a desenvolupadors ha donat a conèixer la seva opinió sobre el tema així com les raons que la impulsen a posicionar-se contra l'aprovació de l'especificació Open XML com a estàndard internacional, i que són:

- No s'ha donat el temps suficient per a revisar tots els aspectes d'una especificació que consta d'un gran volum d'informació.
- Funcionalitats no documentades de l'especificació dificulten i fins i tot impedeixen la seva correcta implementació per terceres parts.
- Les dependències en la definició de l'Open XML respecte a altres formats propietaris de Microsoft dificulten quan no impossibiliten la seva correcta implementació.
- Les despeses derivades de la implementació de múltiples estàndards. Aquesta afirmació porta implícit un "amb OpenDocument ja n'hi ha prou".

A més de tots aquests arguments, Google recalca la incompatibilitat d'Open XML amb OpenDocument, del qual n'és un gran defensor.

Finalment, i després de mostrar-se satisfeta pel rumb que han pres els esdeveniments en aquest cas, Google convida tothom a treballar en el desenvolupament del format ODF.

El post en el bloc per a desenvolupadors de Google ve signat per Zaheda Bhorat, membre de l'Open Source Team de la companyia del cercador, però parla clara i explícitament en nom de tota la companyia, pel què s'ha acceptat aquest post com una mena de comunicat oficial, ja que a més Google -de la mateixa manera que altres companyies en aquests temps- empra en gran mesura els weblogs per comunicar novetats al món de forma oficial.

Més informació:

Entrada en el bloc Google Code
http://google-code-updates.blogspot.com/2007/09/google-welcomes-iso-decision-on-ooxml.html

QNX obre el codi font del seu kernel Neutrino

2007-09-24T10:10:00.000+02:00

Aquesta obertura no es realitzarà sota la GPL, si no amb un model híbrid que permetrà realitzar desenvolupaments de codi tancat sobre la base del nucli de QNX.

QNX és el nom d'una companyia informàtica i també del sistema operatiu desenvolupat per aquesta i que està basat en una estructura del tipus anomenat microkernel, que consisteix en un nucli (kernel) molt petit que només proporciona unes funcionalitats molt mínimes als programes que funcionen sobre ell, i que d'aquesta forma es veuen obligats a implementar la resta de funcionalitats.

QNX té el seu principal camp d'operacions en el sector dels dispositius encastats, ja que aquests habitualment disposen d'escassos recursos de maquinari, pel què una estructura d'aquesta mena permet al sistema operatiu i al programari que s'executa sobre ell implementar i córrer el mínim necessari. Fins ara, aquest sistema operatiu estava disponible únicament sota llicència comercial.

L'obertura de codi es fa sota l'empara d'una llicència dual, que permet el seu ús per a aplicacions no comercials en codi obert però també per a aplicacions comercials que continuaran pagant royalties a la companyia. Els qui es beneficiaran del model lliure (segons confirma QNX) són membres d'institucions educatives, desenvolupadors en codi obert i altres col·lectius semblants.

Aquelles persones o entitats que emprin el codi font lliure també podran optar per oferir les seves modificacions lliurement a la comunitat o bé mantenir-les privades, quelcom inconcebible sota la llicència GPL.

Els mateixos desenvolupadors també podran contribuir al creixement del propi QNX aportant el codi font que vagin construint, formant d'aquesta manera una comunitat semblant a la què es reuneix al voltant d'altres projectes de codi lliure com poden ser openSUSE o Fedora, tot i que salvant les diferències pel què fa al model de llicència sota la que es troba aquest programari.

El codi alliberat abraça el microkernel Neutrino, la llibreria C base i una sèrie de paquets de suport per a diverses arquitectures de maquinari. L'alliberament s'ha fet efectiu en un portal creat en el popular lloc web SourceForge (literalment, la forja de codi font), que també acull molts projectes de programari lliure.

En aquest lloc, i a més del codi font de Neutrino, s'hi poden trobar eines per aprofitar aquest codi font com l'entorn integrat (IDE) Momentics.

Més informació:

Nota de premsa de QNX
http://www.qnx.com/news/pr_2471_1.html

Foundry27, el lloc a SourceForge de QNX
http://community.qnx.com/sf/sfmain/do/home

La Fundació Mozilla confirma la separació de Thunderbird

2007-09-23T21:26:00.000+02:00

No només es crearà una nova empresa per continuar amb el desenvolupament i "l'evangelització" del client de correu lliure, si no que a més s'intentarà que aquest es constitueixi en el centre d'un nou ecosistema d'aplicacions de comunicacions.

Aquest passat mes de juliol la Fundació Mozilla anunciava que degut al ritme amb el que es seguia el desenvolupament del navegador web Firefox i la seva promoció, no es veia la forma de donar més camp al client de correu electrònic Thunderbird, un altre dels nombrosos desenvolupaments d'aquesta institució, pel que s'havia pres la decisió de separar a aquest programa en un projecte independent, encara que la forma de fer-ho quedava pendent.

Thunderbird és el client de correu electrònic nascut de Netscape, que al seu torn va donar origen a la suite integrada Mozilla i aquesta al navegador web Firefox i al propi Thunderbird en separar els seus diferents components. Durant els anys que s'ha desenvolupat, Thunderbird ha aconseguit un cert èxit d'implantació malgrat que sense arribar a les cotes de Firefox o a fer-li veritable ombra a l'Outlook de la totpoderosa Microsoft.

Finalment, la decisió presa per Mozilla ha estat la creació d'una nova entitat que s'encarregarà de gestionar el projecte Thunderbird en tots els seus aspectes (programació, comunitat, especificacions de futures versions,...) i de promocionar-lo. Aquesta entitat serà presidida per David Ascher i funcionarà com a empresa, amb un pressupost inicial de tres milions de dòlars.

El què sobta més del comunicat de la Fundació és l'afirmació -no aclarida en la resta del texte- de la voluntat de convertir a Thunderbird en la peça central d'una nova suite de comunicacions. Tal vegada la nova empresa tindrà com a missió construir una sèrie d'aplicacions com ara un programa de missatgeria instantània i videoconferència sota el paraigua de Thunderbird...

Durant el lapse de temps que discorrerà entre ara i la creació efectiva d'aquesta nova entitat, Mozilla continuarà oferint actualitzacions de seguretat i suport per als usuaris de Thunderbird, una tasca que traspassarà a la nova empresa en quant això sigui possible.

De moment la Fundació Mozilla no ha donat a conèixer més detalls sobre aquest projecte.

Més informació:

Nota de premsa de la Fundació Mozilla
http://www.mozilla.com/en-US/press/mozilla-2007-09-17.html

Del.icio.us canviarà de cara amb la versió 2.0

2007-09-22T15:09:00.000+02:00

És un dels serveis emblemàtics de l'anomenada Web 2.0 . de moment només es pot accedir a aquesta segona versió per invitació.

Del.icio.us és un dels serveis que va iniciar la revolució de la Web social que ha conduït als experts a encunyar el terme Web 2.0 per denotar una Web més participativa i que no consta només d'emissors d'informació i receptors passius d'aquesta informació, si no que en ella tots som al mateix temps creadors i consumidors de continguts i serveis.

La finalitat de del.icio.us és la de funcionar com a "bookmark" (llista de preferits) en línia, emmagatzemant referències a pàgines que trobem d'interès. Fundat el 2003 per Joshua Schachter, fou adquirit el 2005 per Yahoo!

Les llistes de preferits són una funcionalitat que inclouen els navegadors web des dels seus inicis amb el ja mític Mosaic, i que s'han mantingut inalterables fins a l'adveniment de la Web 2.0 i l'explosió del costat més social de la Web. Ara està de moda incloure els nostres bookmarks en un servei en el qual estiguin accessibles a tothom, com el mateix del.icio.us, tot i que no és una idea nova: no debades, les primeres pàgines web personals que es van començar a veure a mitjans de la darrera dècada del segle passat acostumaven a incloure una secció de bookmarks amb referències a les pàgines que el propietari de la pàgina considerava interessants. Aquest costum s'havia anat perdent i diluint amb el temps.

El que fan els usuaris de del.icio.us no és només emmagatzemar els seus preferits en un lloc web de forma que els tenen accessibles en línia sempre que volen, si no que també els donen a conèixer a altres usuaris, recomanant aquells que els semblen millors. En definitiva, es tracta de crear una comunitat d'internautes disposats a compartir informació sobre els llocs que descobreixen en aquesta immensa xarxa.

Del.icio.us 2.0 tindrà una renovada interfície gràfica d'usuari la finalitat de la qual és la de fer que la navegació dins del site sigui més simple, ràpida i profitosa, malgrat que en general continuarà essent tan espartana com fins ara.

Paral·lelament a la "neteja" que s'efectua a la seva façana, també es realitzen canvis més profunds, com el canvi de nom: si fins ara el servei s'anomenava (i encara s'anomena) del.icio.us, jugant amb la paraula "deliciós" en anglès i el sufix de domini corresponent als Estats Units, a partir del llançament d'aquesta nova versió s'anomenarà simplement delicious.

Més informació:

Preview de delicious 2.0, accessible només per invitació
https://secure.delicious.com/login?jump=ub

Lloc actual de del.icio.us
http://del.icio.us/

IBM farà la competència a l'Office de Microsoft i a l'OpenOffice amb un paquet integrat gratuït

2007-09-21T08:51:00.000+02:00

Big Blue es llança a l'arena de les suites ofimàtiques amb l'oferta d'un producte gratuït basat en les tecnologies de la seva marca Lotus i que proporciona processador de textos, full de càlcul i programa de presentacions.

Tot i que la marca Lotus pot ser desconeguda per a gran part dels actuals usuaris d'informàtica, és una companyia històrica que en els seus temps va crear les fulles de càlcul tal i com les coneixem actualment, i a estar davant de Microsoft en innovació tecnològica i quota de mercat... fins que la companyia de Bill Gates va presentar Windows i la seva pròpia solució amb la qual feia la competència al principal producte de Lotus (el full de càlcul 1-2-3): l'Excel, que en poc temps es va convertir en un estàndard de facto.

El 1995 Lotus fou adquirida per IBM. La companyia ja no era aquella empresa puntera que havia creat una de les primeres "killer app" amb 1-2-3, tot i que mantenia una respectable quota a l'entorn empresarial, precisament el camp que més ha interessat des de sempre a IBM.

El paquet d'aplicacions gratuïtes publicat per IBM inclou processador de text (Lotus Symphony Documents), full de càlcul (Lotus Symphony Spreadsheets) i presentacions a l'estil PowerPoint (Lotus Symphony Presentations). De moment es troba encara en versió beta però ja es pot descarregar des del lloc web del producte oferint suport per a Windows i Linux.

De fet, aquests programes són els mateixos que podíem trobar en la versió 8 del paquet IBM Lotus Notes, però amb el nom canviat.

Tot i que no està disponible per a un nombre tan gran de plataformes com l'OpenOffice (Windows, Solaris, Linux, Mac OS X i amb un port per a FreeBSD en camí), la seva disponibilitat per als dos grans sistemes d'escriptori en entorns empresarials i domèstics sense comptar al d'Apple, li garanteix sense cap mena de dubte una possible base d'usuaris prou àmplia. I per a Mac OS, IBM ha anunciat que en un futur proper proporcionarà una versió d'aquest paquet i el suport necessari.

Com a formats de fitxer suportats, la solució d'IBM intenta ser el més flexible possible, doncs admet documents en OpenDocument (ODF, el mateix que empra l'OpenOffice) i els clàssics de l'Office de Microsoft. Per a lliurar les nostres creacions podem optar per exportar-les a PDF, un format estàndard per a l'intercanvi de documents a més de multiplataforma.

Lotus Symphony no només és una suite ofimàtica, si no també una plataforma de programació compatible amb el programari que es pot desenvolupar basat en Microsoft Office, malgrat que ignoro fins a quin punt és compatible.

Els requisits necessaris per a la instal·lació d'aquest programa es disparen pel què fa a la memòria RAM mínima, tot i que per als temps que corren aquesta quantitat començarà aviat a ser quelcom més que habitual: 1 gigabyte. De disc dur se'ns sol·liciten 900 Mb. i Windows XP, Vista, SLED 10, RHEL 5 o Redhat 5 com a sistema operatiu.

Més informació:

IBM Lotus Symphony
http://symphony.lotus.com/software/lotus/symphony/home.jspa

Nota de premsa d'IBM
http://www-03.ibm.com/press/us/en/pressrelease/22326.wss

Disney prepara un nou film sobre Tron

2007-09-20T08:18:00.000+02:00

El llargmetratge forma part de la cultura popular "geek" d'ençà de la seva estrena el 1982, essent un dels primers en els quals es va usar massivament l'animació per ordinador.

Qualsevol espectador està acostumat a veure en les actuals sales de cinema grans desplegaments d'animació computeritzada. Des de les espectaculars baralles d'arts marcials a la saga Matrix fins als vaixells de la no menys reeixida sèrie "Pirates del Carib" passant per tota mena de naus extraterrestres, monstres mutants o explosions devastadores, els efectes digitals estan presents a la majoria de les superproduccions de Hollywood i ja fa temps que han traspassat les fronteres nord-americanes, essent emprats a bona part del món. Però tot això no sempre fou així.

Hi va haver un temps en què els ordinadors no eren tan potents i no podien simular la realitat com ara, que persecucions automobilístiques i cabrioles impossibles són generades digitalment i inserides a la pel·lícula. Qui diria -si no fos del domini públic- que el Títanic de la pel·lícula de James Cameron l'havien generat una gran quantitat d'estacions de treball Linux? Tron fou una precursora de tots aquests efectes, un pas pioner que en comptes de voler imitar la realitat, volia crear-ne una altra de paral·lela, en aquest cas un món de somni inspirat en l'interior d'un ordinador. Perquè, a més d'usar ordinadors en la seva elaboració, l'argument també girava al voltant del llavors incipient món de la informàtica.

La història narrada en el film es centra en el sistema informàtic intel·ligent d'una empresa, programat per un hacker al qui un dels directius de la companyia ha desposseït de l'autoria del sistema, al què finalment ha acabat usant en el seu profit, expulsant al hacker (interpretat per Jeff Bridges) de l'empresa de la qual n'acaba sent un dels principals directius. El punt d'arrancada del film és la lluita del hacker per recuperar informació suficient del sistema per a reclamar els seus drets.

Amb l'ajuda de dos treballadors de la companyia i amics seus, el personatge interpretat per Bridges accedeix a un terminal connectat al sistema central per a treballar en la recuperació de pistes. Tot i això, li espera una sorpresa: entre els dispositius electrònics que disposa l'empresa es troba una mena de canó capaç de desintegrar un cos emmagatzemant la informació de les molècules que el composen per a tornar-lo a "recrear" posteriorment. Amb aquest feix de partícules, la intel·ligència artificial del sistema el descompon i trasllada al seu interior, en el qual i en forma de programa informàtic haurà de lluitar per la llibertat de la resta de programes, en una metàfora sobre la pròpia lluita per la llibertat i contra els règims tirànics.

Segons els rumors que s'estenen per Internet i basats en filtracions procedents de Disney, la pel·lícula seria una seqüela, una continuació de l'acció desenvolupada en el film original (25 anys després!) en comptes d'un remake, quelcom amb el que s'havia especulat en un principi. Alguns noms sonen ja en l'apartat de guió i producció de la pel·lícula, el rodatge del qual començaria en el 2010 però de moment es desconeixen detalls concrets a excepció que la voluntat de Disney seria donar protagonisme a Internet en aquesta entrega.

Com a director de la nova entrega de Tron sona amb força el nom de Joseph Kosinski, qui també sembla que dirigirà el "remake" d'un altre llargmetratge de ciència-ficció mític, "la fuga de Logan", un projecte que també haurà de començar a filmar-se en el 2010. Com a guionistes s'han deixat sentir els noms d'Eddie Kitsis i Adam Horowitz, responsables dels guions de la reeixida sèrie Lost (Perduts) que s'emet actualment a la cadena de pagament Fox.

Sense cap mena de dubte aquesta notícia serà benvinguda per una àmplia comunitat que depassa l'àmbit dels cinèfils, esquitxant també a bona part de la comunitat informàtica avui ja veterana però que van créixer veient aquest film de culte... i que de segur va marcar moltes vocacions dels qui actualment es troben programant o gestionant sistemes informàtics.

Més informació:

Article a The Hollywood Reporter
http://www.hollywoodreporter.com/hr/content_display/news/e3i16c1ed3bf76536b4c669651706799643

VMware obre el codi font de les seves eines per a màquines virtuals

2007-09-19T20:24:00.000+02:00

Els principals productors de distribucions Linux del mercat ja han manifestat el seu suport a VMware i la integració d'aquestes eines en els seus productes.

En el marc de la VMworld 2007 que es celebra a San Francisco (Califòrnia, Estats Units), la companyia especialitzada en solucions de virtualització ha anunciat l'obertura del codi font de les seves VMware Tools, una sèrie d'eines que s'instal·len en el sistema virtualitzat per tal de millorar el seu rendiment i funcionalitat. L'alliberament d'aquest codi font es realitza sota el nom d'Open Virtual Machine Tools, i s'acull a la popular GPL en la seva versió 2.

Amb aquesta iniciativa, VMware espera poder integrar el seu sistema de virtualització en les distribucions GNU/Linux d'un major nombre de fabricants, així com començar "l'assalt" a un major nombre de sistemes operatius per millorar la seva funcionalitat un cop virtualitzats, malgrat que el nombre i la varietat de sistemes que suporta oficialment el programari de la companyia és molt alt.

El motiu més probable d'aquest moviment és la pressió que sobre VMware està exercint Xen, un dels seus principals rivals i que des de fa poc ha estat integrat en el nucli del sistema operatiu del pingüí de forma nativa. D'aquesta manera, molts usuaris de sistemes de virtualització la prioritat dels quals sigui Linux, poden decantar-se per Xen en ser una eina integrada i que ja ve instal·lada per defecte amb el sistema, una actitud que VMware ha de i vol evitar.

Els productes de virtualització de VMware per a sistemes host inclouen Linux entre els sistemes operatius per als quals estan disponibles, a més de Windows i recentment Mac OS X.

A la mateixa nota de premsa en què VMware ha anunciat aquesta iniciativa, també ha afirmat que està col·laborant amb importants fabricants de solucions Linux com són Red Hat, Novell o Ubuntu per tal d'integrar les Open Virtual Machine Tools en el procés d'instal·lació de les seves respectives distribucions.

De moment, el material alliberat consisteix en mòduls del kernel de Linux i programes per a l'espai d'usuari (user-space) per a tots els sistemes operatius de tipus Unix suportats per VMware com a sistemes guest (és a dir, virtualitzats). Les funcions que proporcionen aquestes aplicacions són l'intercanvi de fitxers entre el sistema host i els guest, la millora en la gestió de la memòria i el rendiment de la xarxa, i protocols i mecanismes de comunicació entre el sistema host i els sistemes guest i entre tots els guest.

Més informació:

Open Virtual Machine Tools
http://open-vm-tools.sourceforge.net/

Nota de premsa de VMware
http://www.vmware.com/company/news/releases/tools.html

SCO en bancarrota

2007-09-19T14:01:00.000+02:00

La companyia ha sol·licitat a les autoritats pertinents acollir-se al capítol 11 del codi de bancarrota segons la llei nord-americana, mentre les seves accions cauen en picat i pronostiquen un negre futur per a aquesta històrica empresa.

Sembla que la recent resolució judicial en contra dels seus interessos en el cas que l'ha enfrontat contra una sèrie de companyies informàtiques pels drets de propietat intel·lectual sobre el codi font de Unix li està passant factura a aquesta històrica companyia a més d'haver-li procurat una mala fama considerable entre la comunitat informàtica.

De fet, no pocs analistes afirmaven que des de feia temps SCO estava tocada de mort, sense treure nous productes al mercat ni tenir la facultat de fer-ho, amb el què l'anomenat "cas SCO" en el qual es va arribar a qüestionar fins i tot el futur de Linux, constituïa una fuga cap endavant.

Durant el judici van arribar a sortir a la llum algunes evidències de què Microsoft estava finançant les accions de SCO a l'ombra, i malgrat que la companyia de Redmond va negar els fets, els interessos d'ambdues (malgrat que per raons diferents) convergien, pel què l'aliança era perfectament plausible.

Un cop perduda la causa, sembla que tothom ha abandonat a SCO. Com era de preveure, la seva cotització en el Nasdaq va experimentar una baixada en picat entre els dies 12 i 14 d'agost, la data en la qual es va conèixer la resolució del cas legal i que Novell era la propietària dels drets sobre Unix. A despit d'un lleuger repunt tot just després d'aquests esdeveniments, les accions de la companyia han tornat a experimentar una forta baixada, deixant-les -en el moment d'escriure aquestes ratlles- en el mateix nivell que tenien el passat 14 d'agost, el més baix dels darrers cinc anys.

D'ençà de finals del primer trimestre de 2004 la cotització de SCO ha anat experimentant baixades progressives esquitxades de períodes en els quals es mantenia estable, però amb una tendència constant a la baixa.

El què ha sol·licitat SCO al govern dels Estats Units sota el codi de bancarrota és la possibilitat de reorganitzar-se administrativa i legalment, comptant amb certa protecció legal durant l'operació i la possibilitat d'usar certs recursos financers per mantenir l'operativa habitual i continuar oferint servei als seus clients.

Malgrat que quan habitualment es parlen d'aquests problemes en grans corporacions de la talla de SCO s'acostuma a presentar un futur molt negre per a les companyies afectades, algunes empreses del sector de la informàtica han aconseguit sortir-se'n d'una situació compromesa recorrent a aquests recursos legals. El cas més recent que ha arribat als titulars ha estat el de Mandrake/Mandriva, una companyia que va sortir d'un estat de ruïna econòmica per passar a tornar a ser una de les més puixants en el sector Linux, malgrat que encara es trobi una mica més endarrere de la situació en la qual es trobava en els seus millors temps.

La declaració de bancarrota es troba als tribunals, que hauran de decidir la seva acceptació o no. A Espanya la figura més semblant a aquesta seria la suspensió de pagaments.

El futur es presenta negre per a SCO. Potser el millor que podria fer aquesta empresa és donar un cop de timó radical, renovar completament la seva cúpula directiva per donar confiança a inversors i analistes de mercat i dur a terme una campanya publicitària per renovar la seva imatge.

Més informació:

Nota de premsa de SCO
http://ir.sco.com/releasedetail.cfm?ReleaseID=264124

Confirmada la sanció europea a Microsoft

2007-09-18T22:10:00.000+02:00

El Tribunal de Primera Instància de la Unió Europea ha ratificat la sanció econòmica imposada a la companyia de Bill Gates per la Comissió Europea en el 2004 per abús de posició dominant al mercat.

El cas es remunta al 1993, i en els seus origens consistia en un litigi presentat per Novell (com canvien els temps...) sobre les pràctiques de llicenciament realitzades per la companyia de Redmond. Les acusacions de Novell es resumien en què Microsoft no facilitava prou informació tècnica sobre Windows i les seves APIs (Application Program Interface) ni sobre les APIs d'alguns dels seus programes per tal d'impedir a la competència la creació d'aplicacions compatibles amb els seus formats de fitxer i funcionalitats que poguessin desbancar al seu propi programari de la posició privilegiada en què es trobava.

El 1998 Sun Microsystems es va afegir a la contesa, que a partir d'aquest moment va començar a derivar en una discussió sobre el monopoli de la companyia de Redmond en el segment dels reproductors multimèdia per programari.

En el 2004 es coneixia una sentència que molts qualificaven d'històrica: la companyia de Redmond hauria de pagar 497 milions d'Euros, publicar la informació tècnica necessària per a què les aplicacions de terceres parts funcionessin bé sobre Windows i finalment crear una versió del seu sistema operatiu sense el reproductor multimèdia Windows Media Player. Microsoft, naturalment, va recórrer aquesta sentència que és la que ha estat ratificada el dia 17 de setembre.

El mercat borsari va reaccionar immediatament a la notícia fent baixar un 2% el preu de les accions de Microsoft, tot i que el fet més probable és que la decisió no faci gaire efecte en els interessos de la companyia de Redmond a llarg termini.

Malgrat que alguns membres de la Comissió Europea han manifestat que aquesta sentència significarà una caiguda important del percentatge de mercat que té Microsoft i que es té en situació de quasi-monopoli, és poc probable que afecti a la companyia de Bill Gates a curt termini ja que, simplement, els ordinadors amb Windows preinstal·lat deixaran d'incloure el Windows Media Player però els mateixos fabricants o venedors ja es preocuparan per incloure un programa que faci les mateixes funcions, o serà el mateix client qui se l'instal·li a posteriori.

Microsoft presenta Silverlight 1.0

2007-09-18T12:54:00.000+02:00

La companyia de Redmond ha anunciat un acord amb Novell per estendre el suport d'aquest framework a Linux mitjançant el projecte Mono.

Silverlight és la resposta de Microsoft a eines com AJAX o Flex (d'Adobe) que permeten l'execució de programes dins d'un navegador web de forma interactiva, ja sigui en línia o bé offline (en mode local), el que es coneix com a aplicacions RIA (Rich Internet Applications). Silverlight fou presentat per la companyia de Redmond al maig d'enguany en fase encara de desenvolupament.

La programació d'aplicacions Silverlight es realitza mitjançant la plataforma .NET i el seu equivalent en programari lliure, Mono. Això, inèdit a Microsoft, ho devem a l'acord comercial de la companyia de Redmond amb Novell, ja que el projecte Mono està patrocinat per aquesta darrera. D'aquesta forma, les aplicacions Silverlight estaran disponibles per a les tres plataformes principals: Windows, Linux i Mac OS X.

Des de Microsoft, i a través de la nota de premsa publicada per anunciar Silverlight 1.0 s'assegura que la disponibilitat de la plataforma per a Linux s'ha decidit pel "feedback" proporcionat pels clients de la companyia de Redmond. El projecte per portar Silverlight a Linux rep el nom de Moonlight (en anglès, "Llum de Lluna").

Paral·lelament al llançament de la primera versió definitiva del producte, Microsoft també ha donat a conèixer el programa Silverlight Partner Initiative, dirigit a fomentar la creació d'aplicacions i continguts per a la seva nova plataforma i que unirà reunirà a creadors de continguts, empreses de programació i altres agents.

Per facilitar la creació de continguts a la plataforma Silverlight, Microsoft també ha llançat Expression Encoder 1.0 .

Més informació:

Pàgina web de Silverlight
http://www.silverlight.net/

Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/sep07/09-04SilverlightPR.mspx

Expression Encoder
http://www.microsoft.com/expression/products/overview.aspx?key=encoder

Aviat hi haurà drivers oficials de codi obert per a targes de vídeo ATI

2007-09-17T14:50:00.000+02:00

AMD ha assegurat diversos cops que obrirà el codi font dels drivers de les targes de vídeo ATI (companyia que ha adquirit recentment) per permetre la implementació de drivers 100% compatibles en sistemes operatius sota llicències lliures. Sembla que la intenció de la companyia és ferm.

Diversos llocs web especialitzats en informació sobre Linux i programari lliure en general s'estan fent ressò aquests darrers dies de les declaracions de diversos directius d'AMD sobre la futura obertura oficial del codi font dels drivers de targes de vídeo ATI per facilitar la implementació de drivers i solucions de programari basades en aquestes targes.

Durant els propers mesos es produirà l'alliberament de codi font i especificacions de maquinari necessàries per a la construcció d'aquests drivers, començant per la família Radeon i els models HD 2000 i X1000 per a modes 2D. Posteriorment s'alliberarà més codi que permetrà el treball per als modes 3D i d'acceleració per hardware.

Per a la realització d'aquest projecte, AMD treballarà al costat de Novell, una companyia bolcada en el desenvolupament de Linux d'ençà que va adquirir a la companyia alemanya SuSE en el 2004 i el nom de la qual no deixa de sentir-se en els principals projectes relacionats amb Linux en els quals s'ha involucrat alguna gran empresa des del seu polèmic pacte amb Microsoft.

AMD ha volgut fer les coses bé, per la qual cosa -i segons ha afirmat- ha consultat als principals líders del moviment del programari lliure (sense especificar concretament a quins líders es refereix) i a la comunitat X.org per assegurar-se que els drivers compleixen amb les necessitats dels usuaris i desenvolupadors de Linux.

El fabricant de xips nord-americà també posarà a un equip de desenvolupament a treballar en aquests drivers i per oferir suport als programadors de programari lliure que els emprin.

El suport a la comunitat del programari lliure havia de començar durant la setmana del 10 de setembre, malgrat que de moment no he vist res a la web d'ATI, pel que molt em temo que haurem d'esperar encara uns quants dies més.

Més informació:

Nota de premsa d'AMD
http://www.amd.com/us-en/Corporate/VirtualPressRoom/0,,51_104_543_15008~119372,00.html

Els productors de continguts es revolten contra Apple

2007-09-16T14:30:00.000+02:00

NBC Universal no renova el contracte amb la companyia de Cupertino per oferir les seves sèries i programes de televisió a través del servei iTunes fins que Apple no liberalitzi la política de preus que marca en aquest servei.

Actualment, i des de fa temps, a iTunes no només es pot trobar música o altres continguts d'àudio, si no que també tenim a la nostra disposició sèries de televisió i pel·lícules optimitzades per a ser vistes a través d'un dels models d'iPod amb capacitat de reproducció de vídeo. El preu dels shows televisius és d'1,99 dòlars per episodi, una tarifa fixada per la mateixa Apple que han d'acceptar totes les productores si volen vendre els seus productes a través del servei número u en el món de venda de continguts audiovisuals. Tot i això, que signin contracte no vol dir que estiguin d'acord amb les pràctiques d'Apple.

NBC Universal ha estat la primera en rebel·lar-se contra la companyia de Steve Jobs i la seva política de preus, declinant renovar el contracte que la unia a iTunes i privant als usuaris d'aquest servei de poder gaudir de sèries d'èxit mundial com Heroes o Medium. La voluntat de la NBC és tenir llibertat per establir la seva pròpia política de preus i crear els seus packs a mida de productes, una cosa amb la que no transigeix Steve Jobs.

Aquesta no és l'única companyia en desacord amb Apple, malgrat que si la primera que s'ha atrevit a manifestar-ho públicament i a trencar amb la companyia de Cupertino, fet que podria establir un precedent per a altres productores en el futur, encara que de moment sembla pesar més el lideratge destacat d'iTunes en aquest sector que la voluntat mateixa de les productores.

Apple baixa el preu de l'iPhone i Steve Jobs ha de donar explicacions davant dels usuaris

2007-09-15T10:28:00.000+02:00

El model de 8 gigues baixa dels 599 als 399 dòlars per a aquesta propera temporada nadalenca. Les crítiques dels qui l'han comprat fins ara obliguen a Steve Jobs a dirigir una carta oberta explicant els motius d'aquesta baixada de preus.

El mateix Jobs ha reconegut haver rebut centenars de correus electrònics de posseïdors d'un iPhone que es queixen de la baixada de preu que s'ha produït justament dos mesos després del llançament comercial de l'esperat iPhone, el telèfon mòbil d'Apple que incorpora una revolucionària interfície basada en una pantalla multitàctil. Per a la majoria d'aquests usuaris, l'actitud d'Apple ha estat una burla i una forma de lucrar-se fàcilment podent posar el preu des del principi en 399 dòlars.

Jobs, naturalment, ha defensat l'actuació de la companyia que presideix mitjançant una sèrie d'arguments: en primer lloc, addueix que amb la baixada de preu l'iPhone serà accessible a una quantitat més gran de compradors, fet que redundarà en un benefici per als actuals usuaris de l'aparell i per a la companyia.

En segon lloc, el CEO d'Apple ha esgrimit l'argument típic en el sector tecnològic que els preus de les noves tecnologies estan en un procés continuat de caiguda; tot i que discutible si pot ser aplicable a aquest cas i en aquestes circumstàncies, això no deixa de ser veritat, doncs el que avui val un preu com a tecnologia innovadora, demà valdrà un altre d'inferior ja que es veurà sobrepassat per un altre tipus de tecnologies més eficients i avantguardistes, que al seu torn seran normalment més barates. Tot i això, 200 dòlars en amb prou feines dos mesos és una xifra que continua semblant exagerada...

Finalment, Jobs va afirmar que la companyia de Cupertino havia de compensar als primers compradors de l'iPhone amb alguna mesura concreta, que serà molt probablement un tiquet de descompte de 100 dòlars per a l'adquisició d'altres productes Apple a través de l'Apple Store. Novament, aquest sembla un moviment interessat orientat a generar més vendes i per tant més ingressos per a la marca de la poma mossegada.

Amb la baixada de preu del model de 8 Gb., Apple liquidarà les existències del model de 4 que ja no es fabricarà.

Paral·lelament, Apple ha revelat que els números l'acosten al milió d'iPhones venuts per abans de final de setembre, una xifra de rècord si tenim en compte que per ara només es ven a Nord-amèrica.

Més informació:

Nota de premsa d'Apple
http://www.apple.com/pr/library/2007/09/05iphone.html

Carta oberta de Steve Jobs als posseïdors actuals d'un iPhone
http://www.apple.com/hotnews/openiphoneletter/

Nokia entra en el negoci de la música online

2007-09-14T11:13:00.000+02:00

El fabricant finlandès ha presentat la seva pròpia botiga en línia accessible des d'ordinadors de sobretaula o telèfons mòbils.

Nokia ha entrat en un sector a l'alça després de què Apple marqués el camí a seguir a la resta de fabricants i venedors. L'aposta de Nokia per la música ve de lluny, i es pot palpar en models de telèfon mòbil com els 5310 XpressMusic i 5610 XpressMusic, optimitzats per servir com a reproductor MP3 a més de telèfon.

Els preus de les cançons seran d'1€ per peça, 10€ per àlbum i una quota de subscripció de 10€ per a streaming a través de PCs.

Un cop adquirida una cançó, i segons afirmen des de Nokia, no hi ha problemes per traspassar-la des de l'ordinador al telèfon i viceversa emprant el format Windows Media Audio (WMA), el que lliga el sistema a les màquines amb el Windows de Microsoft instal·lat i el reproductor Windows Media Player o el client Nokia Music PC de propera aparició. Aquest factor, l'ús del format WMA, fa pensar que tot i que seran més portables que en el sistema iTunes, les cançons adquirides a Nokia també tindran restriccions DRM (Digital Rights Management, Gestió Digital de Drets), quelcom normal en el negoci.

Malgrat tot, Nokia no sembla que vagi a seguir el camí marcat per Apple d'oferir també temes lliures de DRM per un preu sensiblement més elevat o, almenys, res d'això s'ha dit en la seva nota de premsa.

El gran nombre d'usuaris de telefonia mòbil que empren un telèfon de Nokia juntament amb la disponibilitat d'aquest servei a través del mateix telèfon, permeten vaticinar un èxit relativament còmode al servei, tenint en compte que fins ara la palma al mercat de la música en línia se l'endú Apple amb el seu iTunes.

Alguns dels models de telèfon amb els quals serà compatible l'ús del servei són els abans esmentats 5310 i 5610 XpressMusic, N81 o N95.

L'oferta de música que es trobarà a la Nokia Music Store serà de tota mena, abraçant des d'èxits internacionals fins a cantants i bandes del què podríem qualificar com a "música alternativa" o companyies discogràfiques menors, passant pels èxits locals de cada país en el qual Nokia llanci aquest negoci.

El llançament comercial de Nokia Music Store està previst per a algun moment d'aquesta vinent tardor.

Més informació:

Nokia Music
http://music.nokia.com/

Nota de premsa de Nokia
http://www.nokia.es/A4213038?newsid=-4289

AMD mostra al món els seus primers xips amb quatre nuclis

2007-09-13T08:10:00.000+02:00

Són energèticament més eficients i aposten per la virtualització amb tecnologies específiques orientades a aquesta finalitat.

Amb un retard de tres mesos respecte a la data prevista inicialment, Advanced Micro Devices (AMD) ha presentat la seva primera família de processadors amb quatre nuclis en un sol xip, els Opteron Quad-Core coneguts fins ara amb el nom en clau Barcelona.

Malgrat que la multinacional nord-americana s'ha mostrat confiada en que el seu nou microprocessador l'ajudarà a aconseguir robar-li quota de mercat al seu principal rival, la californiana Intel, alguns analistes del sector ja han deixat caure en diversos mitjans de comunicació en línia que la seva tecnologia va un pas per darrere de la d'Intel. Aquesta afirmació es basa en gran mesura en què AMD ha fet amb els Opteron de Quatre nuclis el canvi de tecnologia de fabricació dels 90 als 65 nanòmetres, que ja porta temps emprant Intel per a la seva família de Microxips. Segons alguns rumors que s'han deixat sentir a la Xarxa, la californiana podria anunciar al novembre el pas a la tecnologia de 45 nanòmetres.

El nou xip estarà disponible en tres categories per a servidors: high-performance (alt rendiment), standard-performance (rendiment normal) i energy-efficient (energèticament eficient). En el moment del seu llançament estaran disponibles les dues darreres, havent d'esperar per veure la primera d'aquestes al mercat.

Per al segment de les màquines sobretaula, hi haurà Opteron Quad-Core sobre el desembre, just a temps per a la campanya nadalenca. Allò lògic en aquest cas seria que els fabricants ja tinguessin a les seves mans els prototips o primeres unitats de fabricació per a implementar-los en les seves màquines i testejar-los amb vista a les ofertes nadalenques.

Per a reduir costos als integradors i fabricants de plaques base i components a la vegada que se'ls genera menys molèsties, la nova generació d'Opteron amb quatre nuclis és compatible a nivell de socket i de ventiladors amb l'anterior generació.

No tot s'acaba en els quatre nuclis

A més de ser el primer xip amb quatre nuclis de la companyia, el nou Opteron Quad-Core pot presumir de disposar d'altres tecnologies punta que facilitaran la vida als usuaris: fa ús de diversos recursos per a ser energèticament més eficient, no consumint més que els actuals xips de doble nucli malgrat oferir un rendiment i un poder de computació superiors. Les tecnologies emprades per a això són Independent Dynamic Core, que redueix el consum d'energia ajustant la freqüència a la càrrega de treball, Dual Dynamic Power Management, que activa la gestió d'energia a un nivell granular permetent disminuir el seu consum, i la tecnologia CoolCore que permet deshabilitar certes parts del microprocessador quan aquestes no han de ser usades.

Dual Dynamic Power Management millora el rendiment de la memòria al mateix temps que redueix les necessitats de consum energètic d'aquesta. La tecnologia Memory Optimizer optimitza l'ús de la memòria en escenaris de càlculs intensius en mode paral·lel, mentre que la tecnologia Wide Floating-Point Accelerator fa honor al seu nom augmentant la velocitat a la qual es realitzen els càlculs en coma flotant, fet que redunda en la finalització de les tasques de càlcul més ràpidament.

AMD no ha oblidat l'apartat de la virtualització, una ruta per la qual hauran de passar tots els sistemes informàtics en un futur proper; l'arquitectura Direct Connect proporciona una major eficiència en tasques intensives desenvolupades en entorns virtualitzats. La tecnologia Rapid Virtualization Indexing gestiona les càrregues de treball múltiples en entorns virtualitzats per a la seva optimització. Finalment, la tecnologia Balanced Smart Cache millora l'eficiència del nucli en els entorns de virtualització multi-fil (multi-thread)

Sun Microsystems ja ha mostrat el seu suport al nou xip d'AMD anunciant els primers servidors Blade X8440 dissenyats amb els Opteron Quad-Core que faran la seva aparició al mercat a finals d'enguany. Al costat d'aquest, altres pesos pesants de la computació mundial com són IBM, Dell o Hewlett-Packard també han mostrat el seu suport a la nova plataforma.

Més informació:

Pàgina web dels nous AMD Opteron Quad-Core
http://multicore.amd.com/es-es/AMD-Multi-Core.aspx