dimecres, d’octubre 31, 2007

Ja és possible registrar dominis amb caràcters regionals en el seu nom

Lletres accentuades, ces trencades i enyes castellanes ja poden constar en el nom d'un domini, una mesura que facilita l'ús d'Internet en alguns països però que pot dificultar l'accés consensuat i universal a la Xarxa de xarxes.

La possibilitat d'usar en la nomenclatura de dominis d'Internet caràcters propis de diversos idiomes era una reclamació llargament escoltada a Internet i de la qual la seva solució s'ha dilatat en el temps. A partir d'aquest mes ja és possible registrar noms de dominis amb aquests caràcters inclosos.

El català se'n pot veure beneficiat a mitjà-llarg termini, ja que tot i que les lletres accentuades començaran a poder ser incloses, un caràcter com la ç -emprat també en altres llengües com el portuguès i el turc- sembla ser que no serà suportat inicialment. Dominis en xinès, àrab, rus o altres llengües amb alfabets diferents al llatí (l'emprat en els idiomes descendents del llatí i algunes de les llengües d'origen germànic com l'anglès) podran ser registrats a partir d'ara.

Les proves que s'estan realitzant actualment inclouen sufixos de domini i no només el nom en si, escrits en alfabets diferents al llatí. Concretament, els idiomes àrab, xinès, rus, grec o japonès entre d'altres fins arribar a un total d'onze, ja disposen d'aquesta possibilitat.

La mesura contenta a un bon nombre d'internautes, ciutadans de països en els quals es parla un dels idiomes abans esmentats, però també obre una escletxa en l'accés uniforme que fins ara existia a la Xarxa de xarxes, quelcom que probablement només tindrà importància simbòlica ja que és impossible que una persona que vulgui llegir informació en xinès, no sàpiga (o pugui) teclejar un domini en aquest idioma... I pel que fa al maquinari, tampoc caldrà disposar d'un teclat en l'idioma en el qual estigui escrit el domini a consultar gràcies a les facilitats que ofereixen els sistemes operatius actuals, com ara teclats virtuals i complets jocs de caràcters en qualsevol llengua.

A partir d'ara, aquelles persones interessades en contractar un domini amb caràcters que no formin part del codi ASCII poden començar a informar-se al seu registrador habitual.

Més informació:

Entrada en el lloc web de la ICANN anunciant la fase de prova dels nous dominis internacionalitzats
http://www.icann.org/announcements/announcement-15oct07.htm

dimarts, d’octubre 30, 2007

Sun Microsystems vol implantar el Java estàndard en els dispositius mòbils en detriment del Java ME

La mesura ha estat comentada informalment, però sembla que marca el camí que seguirà Sun en un futur proper amb el seu llenguatge de programació.

Els dispositius mòbils com ara telèfons i PDA's són cada dia més potents pel que fa al seu maquinari i el seu programari, incloent-hi el sistema operatiu. I Sun vol aprofitar aquesta circumstància per homologar les seves dues línies de Java (SE, Standard Edition, per a ordinadors, i ME, Micro Edition, per a dispositius mòbils) i convertir-les en una de sola, l'estàndard, per a tota mena de dispositius.

Aquest moviment de Sun Microsystems implica que les aplicacions creades per als ordinadors de sobretaula es podran executar sense canvis addicionals en dispositius mòbils... o almenys, això és el que dicta la teoria i la màxima de Java (compilar un cop, executar molts). Naturalment, a la pràctica això queda rescindit a les aplicacions que consumeixin fins a un cert nivell de recursos... i és que si bé els terminals de telefonia mòbil han avançat molt, encara no són tan homologables als ordinadors...

Les declaracions sobre això van ser realitzades per James Gosling, conegut popularment com el "pare de Java" per haver creat aquest llenguatge de programació i una de les persones clau de Sun Microsystems. Gosling va afegir que el canvi es realitzarà gradualment, a mesura que la potència dels terminals mòbils i el mercat ho permeti.

Un avantatge que comportarà aquest canvi serà la desaparició de la relativa fragmentació que existeix avui en dia amb les aplicacions Java per a telèfons mòbils. Tot i que com he afirmat abans, el lema de Java és "Compilar un cop, executar en qualsevol màquina", el fet cert és que de molts programes se'n necessiten versions específiques adaptades a un model concret o família de telèfons mòbils, i que són incompatibles amb altres terminals. La substitució de Java ME per Java SE acabarà, presumiblement, amb aquest problema.

Per a la tranquil·litat dels programadors que treballen amb l'actual Micro Edition de Java, és possible afirmar que aquesta versió encara subsistirà uns quants anys al mercat, degut principalment al gran nombre de terminals que la inclouen i la inclouran en el futur proper, a la quantitat de programari desenvolupat que cal migrar i a la lenta implantació que es preveu de Java SE en els telèfons.

Més informació:

Article a CNET News
http://www.news.com/8301-13580_3-9800679-39.html?part=rss&subj=news&tag=2547-1_3-0-20

dilluns, d’octubre 29, 2007

3DVIA, el lloc per als amants del modelat 3D

Microsoft i Dassault Systèmes volen fer-li la competència a Google dotant als usuaris de Microsoft Virtual Earth de les eines necessàries per a què creïn models 3D d'objectes i els introdueixin en el servei de la companyia de Redmond.

Des de fa temps, Google s'emporta la palma pel que fa a tecnologia i novetats en els sistemes de geoposicionament amb els seus productes Google Maps, Google Earth i SketchUp, essent aquest darrer un programari gratuït de disseny 3D molt fàcil d'usar i els dissenys dels quals es poden integrar a posteriori a Google Earth per tal de fer més rica i interactiva el nostre ús del servei en línia. Amb aquesta integració són els mateixos usuaris els que construeixen l'entorn de Google Earth.

En aquesta cursa, i almenys de moment, Microsoft va un pas endarrere, i ara acaba de presentar juntament amb Dassault Systèmes un lloc web i una sèrie d'eines que faciliten a tota mena d'usuaris la creació de dissenys 3D per a la seva posterior integració a Virtual Earth, la resposta de Microsoft a Google Earth.

Dassault Systèmes forma part del conglomerat francès Dassault, propietari entre d'altres indústries de la històrica companyia d'aviació homònima. La companyia que col·labora amb Microsoft està especialitzada en programari 3D i és la responsable d'un producte tan conegut com SolidWorks.

Ambdues empreses han obert conjuntament un lloc web anomenat 3DVIA, en el qual hi podem trobar dissenys 3D categoritzats i preparats per ser descarregats i usats. També es proporcionen textures i altres elements d'edició i creació de models 3D de qualsevol tipus, des d'edificis fins a objectes d'ús quotidià.

Els models són gratuïts, el que no significa que siguin lliures (poden estar subjectes a drets de copyright), i estan disponibles per a aplicacions com 3D Studio. A partir d'aquí, el límit es troba només en la imaginació per al seu ús.

El lloc web 3DVIA disposa també d'un bloc en el qual s'hi van anunciant les novetats, tant en models 3D disponibles com en iniciatives relacionades, i un racó per a professionals del disseny 3D.

Més informació:

3DVIA Imagine, Share and Experience in 3D!
http://www.3dvia.com/

Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/oct07/10-183DVIAPR.mspx

diumenge, d’octubre 28, 2007

Microsoft i Facebook signen aliança estratègica

La companyia d'Internet proporciona a Microsoft l'oportunitat d'expandir el seu negoci en línia amb noves aplicacions.

Facebook és una xarxa social de contactes dirigida inicialment a la comunitat estudiantil nord-americana però que amb el temps s'ha expandit arreu del món arribant a superar els 40 milions d'usuaris. A més del component de xarxa social que permet als seus usuaris registrats mantenir la informació dels seus contactes i amistats, Facebook proporciona una API per a què terceres parts puguin construir aplicacions que funcionen sobre el lloc web, com per exemple petits vídeojocs. El potencial que això últim genera de convertir a Facebook en un autèntic sistema operatiu en línia o, pel cap baix, un dels llocs clau de la Web 2.0, han fet que companyies com Google o Microsoft s'hagin interessat per invertir-hi.

Finalment ha estat la companyia fundada per Bill Gates la que s'ha endut el premi, alguns rumors diuen que davant els mateixos nassos de Google que també estava interessada en arribar a un acord amb Facebook.

L'aliança a la qual s'ha arribat estén l'acord que les dues empreses mantenien des de l'any passat en el terreny de la publicitat en línia, i converteix a Microsoft en l'única proveïdora d'aquesta mena de solucions per a Facebook a tot el món.

La companyia de Redmond també invertirà en Facebook en la seva propera ronda de finançament, amb una quantitat total de 240 milions de dòlars que corresponen a l'1,6% de les accions de l'empresa.

Paral·lelament a aquest anunci, la companyia de la xarxa social va donar a conèixer la seva nova plataforma mòbil, que permet als desenvolupadors que treballen sobre la seva plataforma executar les seves aplicacions en dispositius com telèfons mòbils i PDA's. El llançament inclou també a les populars BlackBerry, després d'arribar a un acord amb Research In Motion (RIM).

Més informació:

Nota de premsa de Facebook
http://www.facebook.com/press/releases.php?p=8084

Gobuntu, la distribució 100% lliure d'Ubuntu

Prescindeix de drivers propietaris i es presenta com la base per a construir distribucions derivades d'Ubuntu.

Juntament amb la presentació en societat d'Ubuntu 7.10 aquest passat dia 18 d'octubre i els seus corresponents derivats (Kubuntu, Edubuntu i Xubuntu), es va presentar també una nova iniciativa basada en la popular distribució; es tracta de Gobuntu, una distro 100% lliure i que es vol promocionar com un bon punt de partida per a totes aquelles persones interessades en desenvolupar una nova distribució GNU/Linux a partir d'Ubuntu.

La història de Gobuntu es remunta al 2005, quan Mark Shuttleworth jugava amb la idea de crear una distro 100% lliure davant les crítiques que començava a generar la seva distribució estrella, Ubuntu, per la inclusió de programari propietari com ara drivers de targes de vídeo o targes de xarxa sense fils. Després de diversos mesos de desenvolupament, i al mateix temps que veia la llum Ubuntu 7.10, també s'alliberava la primera versió pública d'aquesta especial distribució.

Gobuntu 7.10* inclou només programari lliure que compleixi els quatre principis marcats com a pilars per Richard Stallman i la FSF (Free Software Foundation). Fins i tot el que en anglès s'anomena "artwork" i que ve a ser el conjunt de treball gràfic i detalls del sistema (fons de pantalla, vídeos promocionals inclosos, sons, músiques,...) s'ha reduït a únicament aquell que no es trobi subjecte a copyright.

D'aquesta manera, qualsevol persona interessada en crear una distribució a mida partint de la base de Gobuntu, pot treballar amb tranquil·litat i redistribuir la seva obra sense estar pendent de drets de copyright de terceres parts. Malgrat tot, la no inclusió de drivers propietaris fa que ens perdem una significativa quantitat de dispositius de maquinari que no podrem usar amb el nostre Linux.

Els requisits de maquinari per a executar Gobuntu 7.10 són els mateixos que els de la seva "germana gran", tot i que aquesta distro no disposa d'un Live CD i un instal·lador gràfic com Ubuntu, si no només l'instal·lador en mode text tradicional heretat de Debian, i que Ubuntu usava en les seves primeres versions. És possible que aquesta circumstància canviï en futurs llançaments de Gobuntu.

Gobuntu tampoc és la primera distro derivada d'Ubuntu amb l'objectiu de proporcionar un sistema operatiu totalment lliure; gNewSense també ha estat aprovada per la FSF com a distribució lliure.

Més informació:

Pàgina web de Gobuntu
http://www.ubuntu.com/products/whatisubuntu/gobuntu

Pàgina web de gNewSense
http://www.gnewsense.org/

* tot i ser la primera versió, segueix la mateixa numeració que la seva "germana gran"

dissabte, d’octubre 27, 2007

Mac OS X 10.5: el Lleopard ha arribat

Apple presenta la nova versió del seu sistema operatiu derivat de Unix amb -com sempre- interessants novetats.

Per fi aquesta setmana ha vist la llum un dels llançaments més esperats des de feia mesos; es tracta del nou Mac OS X 10.5 "Leopard", la nova encarnació del sistema operatiu Unix desenvolupat per Apple per als ordinadors Macintosh.

Segons la companyia de la poma, el nou Mac OS X presenta més de 300 novetats respecte a la versió precedent. Examinem-ne les més importants.

Piles

Stacks en anglès, constitueixen sense cap mena de dubte un dels elements més frescos i innovadors no només en el Mac OS X, si no que per extensió en tota la galàxia d'entorns gràfics d'escriptori per a sistemes operatius. La idea consisteix en proporcionar a l'usuari una forma d'ordenar els diversos elements que tindrà a l'escriptori, icones corresponents a documents, carpetes i aplicacions.

La solució al problema, les Piles, són icones que es situen en el Dock del sistema (la barra que habitualment trobem a la part inferior de l'escriptori) i que quan fem clic amb el ratolí sobre elles despleguen un conjunt d'icones agrupades de forma lògica. Seria el mateix que obrir una carpeta amb una sèrie d'icones, només que aquesta vegada es farà de manera que cada icona quedi "apilada" sobre la resta, i d'aquí el nom pila per a aquest nou element.

Leopard vindrà amb dues piles preconfigurades: la primera que contindrà les descàrregues d'arxius que realitzem des del navegador web o programa de correu electrònic, i la segona per als documents que creem a l'ordinador local.

Dock

El nou Dock del Mac OS X 10.5 és tridimensional i amb un bonic efecte de reflexió. Si fins ara el Dock era pla i les icones de les aplicacions estaven dins d'aquest element, a partir d'ara el Dock es mostra com una superfície en un espai tridimensional, i les icones de les aplicacions es situen a sobre tocant la seva superfície, enlloc de a dins. El "terra" del Dock reflecteix els elements que es posen sobre ell, pel què ens delectarà amb un bonic efecte mirall, mostrant reflectides les icones que tinguem situades a sobre.

La barra superior de menús és també semitransparent, i els jocs de llums i ombres entre tots els elements que tinguem desplegats sobre l'escriptori en un moment donat són, simplement, impressionants.

Finder

El gestor d'arxius del Mac OS X pren el concepte de previsualització de documents de la mateixa manera a com es passen les portades dels discos a l'iTunes, el famós Cover Flow.

En el programari de classificació i reproducció de música d'Apple, podem buscar entre les portades dels discos de manera que aquestes se'ns presenten visualment com en una discoteca física. A partir d'ara, el Finder pren aquesta mateixa idea i en format de Cover Flow a la part superior de la finestra que ofereix el contingut de la carpeta, podem veure la previsualització del contingut de cada arxiu.

Però anem un pas més enllà d'aquesta funcionalitat: Quick Look. Ens permet veure el contingut d'un arxiu sense haver-lo d'obrir. Ja siguin presentacions, pel·lícules o documents PDF, amb un sol clic podem saber què és el que hi ha en un arxiu, el que simplifica enormement les cerques, ja que combinat amb Spotlight, a partir d'ara no haurem d'obrir munts d'arxius per veure si és el contingut que estàvem buscant.

La barra lateral que conté accessos ràpids a diversos elements clau de l'ordinador com ara unitats de disc o la carpeta de documents, també es veu renovada en aquesta nova edició del sistema, agrupant els diversos elements en categories per a què els vegem més ordenadament.

Una altra nova funcionalitat de la barra lateral és que els ordinadors de la xarxa que siguin "descoberts" per la nostra màquina, seran automàticament muntats en aquesta barra, de manera que no ens haurem de preocupar per anar a descobrir recursos de xarxa, si no que són els propis recursos els que vindran a nosaltres...

Time Machine

La mateixa funcionalitat que el Restaurar Sistema del Windows: ens permet retornar el nostre Mac a l'estat en el qual es trobava fa uns dies, setmanes o mesos. Només que Apple sembla que s'hi ha esmerçat una mica més en el seu funcionament, doncs ens permet recuperar-ho absolutament tot, des de fotografies a música digital. En resum, una verdadera eina de backup. Tots els sistemes operatius inclouen alguna eina que facilita la tasca de còpia de seguretat als seus usuaris però com sempre, Apple ha volgut anar un pas més enllà en aquest concepte.

En quant connectem un disc extern al nostre Mac, el sistema ens pregunta si volem que aquesta unitat sigui dedicada a còpies de seguretat i, a partir d'aquí, s'encarrega de tot en background.

Spaces

Els Espais de treball (Spaces en anglès) no són un invent nou d'Apple, però sí una novetat en el sistema de la poma; de fet, els sistemes Unix ja estaven dotats tradicionalment de consoles virtuals en mode línia de comandes, i Linux proporciona des dels primers entorns gràfics per al sistema, escriptoris virtuals que actualment empren Gnome, KDE, Xfce o qualsevol altre entorn.

Altres funcionalitats addicionals:

- Back to my Mac: permet als posseïdors d'un compte .Mac disposar dels seus fitxers i preferits d'Internet en qualsevol Macintosh a qualsevol lloc del món.
- Millorat i ampliat el programa Mail, amb noves plantilles per als missatges, més importància dels continguts del programa en Spotlight, i renovades llistes de tasques.
- Inclou el nou Safari 3, segons Apple més ràpid que Opera o Firefox i que, per exemple, permet fusionar totes les finestres obertes en una de sola.
- Inclou el programari Boot Camp, que permet instal·lar i executar Windows com a sistema operatiu del nostre Mac. No debades i des del canvi de plataforma hardware, els Apple Macintosh estan basats en els mateixos xips x86 que els PCs...
- S'ha inclòs el programari Front Row, una mena de resposta al Windows Media Center de Microsoft, i que fins ara només estava disponible com a programari independent per a determinats productes d'Apple.
- Millora de la qualitat d'àudio i vídeo d'iChat, el programari de vídeoconferencia d'Apple.

Més informació:

Apple
http://www.apple.com/

Llistat complet de les novetats del nou Mac OS X 10.5 "Leopard"
http://www.apple.com/macosx/features/300.html

divendres, d’octubre 26, 2007

MySpace i Skype anuncien acord de col·laboració

La unió d'aquests dos gegants de la comunicació en línia donarà com a resultat la xarxa de comunicació social més gran d'Internet.

MySpace és una de les xarxes socials amb més èxit a Internet i part de l'imperi Fox del multimilionari nord-americà Rupert Murdoch. Combina weblogs amb pàgines personals, música, vídeos i xarxes de contactes per a crear un espai personal en línia en el qual els usuaris del servei es poden presentar al món, compartir les seves aficions i comunicar-se amb els seus amics.

MySpace també s'ha fet conegut per ser el punt de partida des del qual diversos grups musicals i solistes han saltat a la fama, com el cantant Mika, que abans d'enfilar-se al capdamunt de les llistes d'èxits de tot el món amb singles com Grace Kelly o Relax (Take it Easy), va aconseguir la fama en els racons de MySpace. I és que el servei proporciona tot el que un grup musical pot necessitar per tenir presència en línia: grups de notícies i comunitats virtuals per als seus fans, i una pàgina de presentació amb tot allò necessari per posar a disposició dels internautes els seus treballs, ja siguin en vídeo o en àudio.

Per la seva banda, Skype és una companyia dedicada a la producció de programari per a VoIP (Veu sobre protocol IP) multiplataforma, un sistema tancat que permet la comunicació entre usuaris d'ordinadors no només mitjançant la veu, si no també emprant la imatge en mode de videoconferència. Skype també proporciona versions del seu programari per a telèfons mòbils, de forma que si el nostre terminal disposa de connectivitat WiFi, ens podem connectar a una xarxa d'aquest tipus i trucar a un altre usuari de Skype des del telèfon sense gastar diners, o bé a preu de trucada local si volem comunicar-nos amb un altre telèfon. L'èxit de Skype va propiciar la seva adquisició per part d'eBay fa uns dos anys.

L'acord al qual han arribat ambdues empreses permetrà a MySpace dotar de comunicacions per veu als seus usuaris a través de MySpaceIM, el seu propi programari de missatgeria instantània el nombre d'usuaris del qual s'estima en uns 25 milions. Al mateix temps, els usuaris de Skype podran usar els avatars, perfils i imatges del compte de MySpace en el seu client de Skype.

La comunicació per veu dels usuaris de MySpaceIM no quedarà restringida només als usuaris de MySpace, si no que a través d'aquest programari de missatgeria instantània podran parlar també amb usuaris del client de Skype.

Més informació:

Nota de premsa publicada per Skype
http://about.skype.com/2007/10/myspace_and_skype_announce_par.html

dijous, d’octubre 25, 2007

Microsoft presenta suite de comunicacions unificades

Segons els responsables de la companyia de Redmond, la implementació d'aquest sistema a l'empresa pot representar des d'un 20 fins a un 60% d'estalvi en la factura de les comunicacions.

La companyia fundada per Bill Gates ha presentat una suite integrada de comunicacions que uneix diversos productes ja existents, essencialment per a Veu IP, amb l'objectiu de facilitar una solució de comunicacions unificades al sector empresarial.

El terme "comunicacions unificades" identifica a la integració de diversos mitjans de comunicació que inclouen veu, imatge i dades de forma que puguin treballar d'una mateixa manera. La VoIP (veu sobre protocol IP) i la vídeoconferencia són les estrelles d'aquest tipus de sistemes.

Microsoft disposava fins ara de diversos productes per al mercat de les comunicacions empresarials, però no es trobaven unificats sota un únic paquet i orientats a oferir una solució única. Els components d'aquest paquet són:

- Microsoft Office Communications Server 2007: un programari que ofereix funcionalitats de VoIP, vídeo, missatgeria instantània o conferència, dins de les aplicacions que els usuaris ja estan acostumats a usar, com la suite ofimàtica Microsoft Office o les properes versions del programari de gestió per a empreses Microsoft Dymanics (ERP i CRM) que arribaran a finals d'any.

- Microsoft Office Communicator 2007: una aplicació de programari per a trucades, missatgeria instantània o comunicacions de vídeo, que funciona tant en PCs com en dispositius mòbils o a través d'un navegador web.

- Microsoft Office Live Meeting: servei avançat de conferència que permet als treballadors mantenir reunions, compartir documents o usar vídeo des de qualsevol ordinador.

- Microsoft RoundTable: sistema de vídeoconferencia per a grups que inclou una càmera de 360 graus. La càmera captura una vista panoràmica dels participants a la conferència, pot seguir a la persona que està parlant i fins i tot gravar la reunió.

- Service pack update per a Microsoft Exchange Server 2007: una actualització per a la coneguda plataforma de missatgeria de la companyia de Redmond.

Segons Microsoft, la implementació de la seva solució de comunicacions unificades a l'empresa pot suposar des d'un 20-30% d'estalvi en les comunicacions fins a un 60%.

Per a la creació i llançament d'aquest producte, Microsoft ha buscat el suport de nombrosos partners entre els quals s'hi compten empreses del sector de les comunicacions tan potents com Ericsson o Nortel Networks.

Microsoft també ha anunciat "Unified Communications Open Interoperability", un programa de certificació de sistemes de telefonia dissenyat per a què els clients puguin assegurar-se que les noves solucions de Comunicacions Unificades funcionaran perfectament amb els seus actuals sistemes de telefonia. A l'adreça http://www.microsoft.com/uc/pdgtrials/default.mspx ja es pot consultar la llista de companyies i els seus productes que ja han rebut la certificació.

Més informació:

Unified Communications
http://www.microsoft.com/uc/default.mspx

dimecres, d’octubre 24, 2007

Microsoft finalment es rendeix i acceptarà les ordres de la Comissió Europea

La decisió de la companyia de Redmond acaba amb tres anys de batalles legals i distanciament amb el govern del vell continent.

Microsoft ha anunciat que no presentarà cap recurs contra la darrera decisió adoptada per la Unió Europea en el cas que enfronta a tots dos des del 2004 per pràctiques monopolístiques de l'empresa fundada per Bill Gates en el sector dels sistemes operatius per a ordinadors.

Concretament, a Microsoft se l'acusava de pressionar de forma il·lícita a diverses companyies fabricants i venedores d'ordinadors per a què instal·lessin en les seves màquines Windows de forma exclusiva, sense possibilitat que escollissin Linux o altres sistemes operatius.

També es va afirmar que Microsoft no ha proporcionat a empreses de la competència prou informació tècnica per a què els programes desenvolupats per aquestes funcionessin correctament sobre el sistema operatiu Windows, una pràctica que en una situació de quasi-monopoli com el que ostenta la companyia de Redmond ha estat considerada il·lícita.

La disputa legal entre la Unió Europea i Microsoft va sorgir ara fa tres anys com una denúncia per pràctiques monopolístiques contra la companyia de Redmond, basada en la inclusió del reproductor multimèdia Windows Media Player en el sistema operatiu. Precisament, una de les decisions preses en la primera resolució va ser obligar a Microsoft a treure al mercat una versió del Windows sense el Media Player, que caldrà veure si es compleix ara.

Més informació:

Comunicat de Microsoft
http://www.microsoft.com/Presspass/press/2007/oct07/10-22MSStatement.mspx

dimarts, d’octubre 23, 2007

Arriba Ubuntu 7.10

Nova encarnació d'una distribució que està marcant època.

Si alguna distro de GNU/Linux està aconseguint èxit actualment, aquesta és sense cap mena de dubte Ubuntu. Això no vol dir que la resta de distribucions no tinguin el seu mercat i també el seu èxit, però la distribució fundada per Mark Shuttleworth ha obert nous mercats i ha convençut a empreses com Dell, fins fa poc un feu per a Microsoft.

La nova versió 7.10 d'aquesta distribució, el nom de la qual és Gutsy Gibbon* ja està disponible a Internet per a la seva descàrrega lliure i gratuïta des de la setmana passada en versions desktop i servidor, i també amb les seves corresponents variants oficials (Kubuntu, Edubuntu i Xubuntu).

La versió d'escriptori, la més popular de la família, és la que incorpora les novetats més vistoses, començant pels efectes gràfics de nova generació gràcies a Compiz Fusion, el compositor de finestres més avançat actualment per a sistemes Unix/Linux i que permet oferir resultats semblants als que dóna l'entorn gràfic del Mac OS X. Compiz Fusion només s'activarà per defecte en aquells ordinadors en els quals la tarja gràfica pugui suportar correctament els càlculs necessaris, i per a la resta es podrà activar manualment.

També s'ha millorat el suport per a monitors externs en el cas dels portàtils i múltiples monitors per als sobretaula, una funcionalitat en la qual Canonical fa para especial cura.

El reconeixement de maquinari millora amb cada nova versió de qualsevol distribució GNU/Linux, i Ubuntu 7.10 no n'és una excepció. El reconeixement de targes de xarxa sense fils i d'impressores és el que s'ha treballat més.

Si instal·lem Ubuntu 7.10 en un ordinador al costat d'un sistema Windows que al seu torn es troba instal·lat en una partició NTFS, podrem no només muntar aquesta partició i llegir els seus continguts, si no també escriure-hi. Aquesta és una novetat molt interessant i se la devem a NTFS-3G, un projecte independent i disponible per a diverses distros que ha aconseguit afegir al sistema del pingüí una funcionalitat desitjada des de fa molt de temps. I és que fins fa poc, les particions formatades amb NTFS només eren accessibles per a la seva lectura.

Aquesta nova versió també inclou un sistema de recerca avançat semblant al Spotlight del Mac OS X o al Google Desktop Search, que ens permetrà buscar els nostres documents segons diversos criteris.

Finalment, i com a noves funcionalitats de la versió desktop, destacar també la instal·lació automàtica de diversos plug-ins en el navegador web Firefox, validats per Ubuntu i l'objectiu dels quals és el de proporcionar-nos una navegació més rica.

En la versió servidora de la distro es milloren la seguretat i l'estabilitat, a més d'afegir novetats pel que fa a la virtualització -evidentment!- amb un kernel preparat per a la creació de virtual appliances, una filosofia en la qual Canonical sembla creure-hi.

En l'apartat de seguretat s'hi afegeix la presència d'AppArmor, un programari de seguretat mantingut fins a aquest passat setembre per Novell i que amb l'obertura del seu codi font i cessió a la comunitat de desenvolupadors, està ara disponible per a altres distribucions a més de SuSE.

La compatibilitat amb clients i altres servidors Windows també s'ha vist millorada en serveis de noms LDAP i compartició d'arxius mitjançant Samba.

Ubuntu 7.10 serà mantinguda durant 18 mesos, el que no la converteix en una LTS (Long Time Support).

Més informació:

Ubuntu
http://www.ubuntu.com/

* totes les versions d'Ubuntu porten el nom o el sobrenom d'algun animal de Sud-àfrica i, en aquest cas, Gutsy Gibbon és una espècie de mico.

dilluns, d’octubre 22, 2007

CodeWeavers presenta el nou CrossOver amb suport per a més aplicacions Windows

Aquest programari permet executar aplicacions natives del sistema operatiu de Microsoft sobre Linux o Mac OS X sense haver-les de recompilar ni adaptar-les, gràcies a una capa d'emulació.

El nou CrossOver 6.2 recentment presentat augmenta la qualitat i el nombre de programes suportats que pot executar. Les millores que més ha destacat la companyia creadora són aquelles que faciliten l'execució del client de correu electrònic Outlook, que amb el temps ha anat evolucionant la seva arquitectura i funcionalitats fins convertir-se en tot un gestor d'informació personal (PIM, Personal Information Manager) que ens permet crear calendaris compartits o gestionar tota la nostra agenda de contactes.

Sota Mac OS X, la millora de la velocitat en l'execució de l'Outlook és del 50% respecte a la versió anterior (6.1) de CrossOver. Per optimitzar el rendiment d'aquest programari sota la plataforma Apple, CodeWeavers ha comptat amb la col·laboració dels nois de Steve Jobs.

La resta de les aplicacions de Microsoft Office són també suportades pel programari de CodeWeavers fins a la versió 2003 de la suite a excepció del paquet Access, que per a aquesta darrera versió de l'Office no funciona sobre CrossOver. No s'ofereix suport per a la darrera versió del paquet complet, Office 2007.

Altres programes que podem executar sobre el nostre Linux gràcies a aquest programa són el navegador Internet Explorer fins a la seva versió 6, Quicken o Photoshop.

Els vídeojocs també queden dins de l'abast de CrossOver, proporcionant a més suport per als darrers desenvolupaments com el Team Fortress II de Valve o clàssics com Call of Duty, Counter Strike o World of Warcraft.

Disposem d'una sola versió de CrossOver per a Mac però de dues per a l'entorn Linux, la Standard i la Professional. La primera no ofereix suport multiusuari ni descomptes per volum o per a col·lectius relacionats amb el món de l'ensenyament.

Més informació:

CodeWeavers - Your Home for Windows Compatibility on Mac and Linux
http://www.codeweavers.com/

diumenge, d’octubre 21, 2007

Publicada Linspire 6.0

El programari inclòs fa d'aquesta una bona opció com a escriptori per substituir al Windows.

La nova Linspire està basada en Ubuntu, a diferència de les antigues edicions basades en Debian, essent aquesta darrera al seu torn la "mare" d'Ubuntu. Aquest canvi ja havia estat anunciat fa alguns mesos per la companyia després d'haver arribat a un acord de col·laboració tecnològica amb Canonical, a la qual Linspire ha cedit l 'accés al repositori de programari CNR a canvi.

Linspire 6.0 inclou programari, drivers i còdecs propietaris per millorar l'experiència de l'usuari després de la instal·lació i per a què aquest no es trobi amb problemes a l'hora d'intentar reproduir un arxiu. Això sempre que no existeixi una alternativa lliure viable.

Així, per exemple, ens trobem amb programari propietari en el reproductor MP3, multimèdia (Real), de Flash, o en la màquina virtual Java (Això últim estranya en existir alternatives lliures viables...).

També podem trobar la versió beta del client que permet l'accés al renovat CNR, obert a altres distribucions després de que la mateixa Linspire hagi realitzat una sèrie de moviments orientats a ampliar la seva presència mediàtica i al mercat, com la creació del projecte Freespire i l'acord de col·laboració signat amb Canonical.

Alguns dels programes comercials que podem trobar en el CNR (i, per tant, de pagament) són el StarOffice de Sun Microsystems, Crossover Office de CodeWeavers o TransGaming de Cedega.

La primera en incloure tecnologia Microsoft

Linspire 6.0 té el curiós honor de ser la primera distro (almenys així ho afirmen els nois de la companyia) en incloure programari de la multinacional de Redmond.

La tecnologia per a la reproducció d'arxius Windows Media, un format àmpliament difós i que empren molts llocs web que inclouen vídeo entre els seus continguts, ve signada per Microsoft. En ser un format tancat, sempre hi ha hagut dificultats per a crear còdecs que permetin la seva reproducció.

El filtre per a què OpenOffice pugui treballar amb documents en format Open XML, creat per la mateixa Microsoft i emprat en l'Office 2007, també es troba present, així com les fonts True Type.

El preu d'aquesta distro és de 49,95 dòlars.

Més informació:

Linspire
http://www.linspire.com/

dissabte, d’octubre 20, 2007

L'OSI anuncia l'aprovació de les llicències presentades per Microsoft

La companyia de Redmond aconsegueix que dues de les seves llicències siguin oficialment acceptades com a vàlides per protegir programes lliures.

L'Open Source Initiative (OSI), organització encarregada de promoure l'ús del programari lliure a nivell mundial i vetllar per la seva salut, ha anunciat l'aprovació dels textos de dues llicències presentades per Microsoft com a vàlides per donar suport a projectes de programari lliure.

Les llicències són la Microsoft Public License (Ms-PL) i la Microsoft Reciprocal License (Ms-RL). La decisió ha estat presa per majoria al comitè executiu de l'organització en complir ambdós textos amb els 10 punts necessaris per ser considerats com a llicències lliures.

A la nota en la qual l'OSI anuncia l'aprovació de les llicències s'esmenta especialment el fet que fins ara el diàleg entre les dues parts (Microsoft i la mateixa OSI) havia estat problemàtic per diversos motius, però per a aquest tràmit s'ha mantingut un diàleg fluid, continuat i sense tensions. També es posa èmfasi en aclarir que en cap moment i sota cap pretext la multinacional de Redmond ha sol·licitat un tracte especial per ser qui és, i que tampoc aquest li ha estat concedit.

Fa unes quantes setmanes, el president emèrit de l'OSI, Eric S. Raymond, va fer unes dures declaracions contra Microsoft, mostrant-se en un principi favorable a valorar les llicències proposades per la companyia de Bill Gates per elles soles, és a dir, pel text de la llicència sense prejutjar-les pel seu origen. Però, veient l'actitud de Microsoft en tot l'assumpte de l'estandardització de l'Open XML, Raymond es va inclinar per una postura de rebuig frontal. Finalment, la seva postura no ha influït en la decisió del comitè executiu de l'OSI.

No deixa de resultar paradoxal que Microsoft, una companyia que ha carregat diverses vegades contra el programari lliure, posseeixi ara dues llicències que permeten, precisament, la creació de programes sota aquesta filosofia de distribució. Probablement aquest moviment sigui degut a la intenció per part de la companyia de Redmond de captar més desenvolupadors per a les seves comunitats vinculades a un llenguatge de programació o plataforma tecnològica concreta, i que està potenciant actualment a Internet. Aquestes comunitats es nodreixen de molts programadors independents que abracen la filosofia del programari lliure, i que a partir d'ara podran continuar fent-ho sense deixar d'usar les eines proporcionades per Microsoft.

De moment, la companyia no ha emès cap comunicat sobre això.

Més informació:

veredicte de la OSI
http://opensource.org/node/207

Text de les llicències aprovades:

Microsoft Public License (Ms-PL)
http://opensource.org/licenses/ms-pl.html

Microsoft Reciprocal License (Ms-RL)
http://opensource.org/licenses/ms-rl.html

divendres, d’octubre 19, 2007

Volcànica.cat: enguany per a mi no, però vosaltres encara hi sou a temps!

Des d'avui dia 19 fins al diumenge dia 21 es celebra a Olot la segona edició de la party Volcànica. L'any passat vaig tenir el plaer i el privilegi d'assistir-hi, però enguany m'ha quedat vedada l'assistència per feina que tinc aquí a Girona. Una veritable llàstima, però vosaltres encara hi sou a temps d'anar-hi.

Però millor que jo, la mateixa organització de la party per explicar-vos què és i com es viu: "A la Garrotxa, la volcànica.cat volem que esdevingui una Festa de les Noves Tecnologies i respondre a la necessitat de tenir un punt de reunió més proper, obert a tothom interessat en les tecnologies tant si ja les coneix com si és nou en aquests temes.

Els nostres objectius amb aquesta trobada són promoure i fomentar l'ús de les tecnologies tant des de la vessant lúdica amb jocs en xarxa com des de la vessant formativa mitjançant xerrades i tallers de formació.

Hi hauran dues parts diferenciades:

*La zona de jocs i competicions on un límit de 100 persones portaran el seu ordinador i participaran en les competicions i activitats, aquestes s'han d'inscriure a través de la web www.volcànica.cat. Les persones inscrites s'allotjaran al mateix local.

*Zona oberta al públic, per tal de donar a conèixer aquests tipus d'esdeveniments i oferir més activitats no lúdiques: tindrem ordinadors per a que tothom pugui veure què és això de jugar en xarxa, hi hauran tallers, xerrades i activitats sobre noves tecnologies durant tot el transcurs de la festa. No es requereix inscripció, tothom pot venir a veure-ho i participar.

A banda dels jocs en xarxa i els tallers formatius també hi hauran activitats adreçades a tothom com ara el campionat de Dance Dance Revolution on es tracta de ballar en una plataforma, una gimcana virtual, un concurs de disseny i animació, un concurs de llançament de rateta d'ordinador, etc.

Lloc:
Casa Cultural d'Andalucia: Zona per la LAN Party
AAVV Sant Roc: per xerrades, ordinadors i activitats pel públic
IES Bosc de la Coma: zona d'acampada"

El nou Napster es basa en la Web

El servei de descàrrega de música es reinventa un cop més amb la multiplataforma en ment i un format Web 2.0 .

Napster ara emet en streaming en comptes de facilitar la descàrrega d'arxius. Així es podria resumir el canvi que ha fet el veterà sistema d'intercanvi de música en la seva versió 4.0 que sembla clarament orientada a convertir-se en un servei més de la Web 2.0 .

Napster es converteix així en un servei 100% en línia, que permetrà escoltar la música als usuaris des de qualsevol punt del planeta i mitjançant qualsevol dispositiu, no necessitant descarregar cap programari ni els fitxers musicals físicament a un ordinador.

L'aplicació que permet la reproducció de música és un plug-in per als dos navegadors més populars existents actualment, Internet Explorer i Firefox, i s'executa en les plataformes Windows, Linux i Mac OS X.

El model de negoci de Napster és substancialment diferent del d'Apple amb la botiga en línia iTunes: mentre que aquesta darrera companyia cobra per cançó venuda, Napster ofereix subscripcions de baix cost a partir de 9,95 dòlars al mes que permeten reproduir en streaming tot el seu catàleg de música, més de cinc milions de títols.

Més informació:

Napster
http://www.napster.com/

dijous, d’octubre 18, 2007

Apple obre l'iPhone a aplicacions de terceres parts

Steve Jobs ha anunciat que al febrer es posarà en mans dels desenvolupadors un SDK per construir aplicacions per a l'iPhone i l'iPod Touch, trencant d'aquesta manera la barrera més criticada fins ara del telèfon d'Apple.

Segons diu la saviesa popular, rectificar és de savis, i a aquesta conclusió és a la que deu haver arribat Steve Jobs per permetre que a l'iPhone es puguin instal·lar programes no realitzats directament per Apple. La companyia de Cupertino ha trencat amb aquest anunci un dels dos tabús als quals es troba sotmès l'iPhone -l'altre és l'exclusivitat d'operadora-: la impossibilitat d'instal·lar aplicacions natives que no siguin de la mateixa Apple.

D'ençà de l'anunci al públic de l'iPhone a principis d'enguany, Apple va deixar ben clar que les aplicacions fetes per terceres parts (és a dir, empreses d'informàtica o programadors independents sense cap relació directa amb la companyia de la poma) s'haurien d'executar en línia a través del navegador o, en terminologia tècnica actual, ser aplicacions RIA. Les aplicacions natives quedaven vedades a altres que no fossin els programadors d'Apple.

Amb el recent anunci de Jobs, la companyia de Cupertino permet a terceres parts realitzar programes que funcionaran de forma nativa a l'iPhone, és a dir, que podran ser instal·lats i executats sense necessitar el navegador web Safari inclòs al telèfon. I el que és més, la mateixa Apple posarà les eines necessàries en mans dels desenvolupadors.

De no voler sentir a parlar d'això, Apple ha passat a l'entusiasme més absolut pel que fa a les aplicacions de terceres parts per a l'iPhone. Fins i tot es podria crear una comunitat de programadors al més pur estil de les que es reuneixen al voltant a les distribucions de GNU/Linux creades per la comunitat o les comunitats de programadors que Microsoft està creant a Internet. Sobre això, Jobs es mostra il·lusionat en les seves paraules: "Estem excitats davant del fet de crear una vibrant comunitat de desenvolupadors al voltant de l'iPhone i facilitar centenars de noves aplicacions per als nostres usuaris".

Per al febrer els desenvolupadors podran disposar d'un SDK (Software Development Kit) que els permetrà començar a treballar el codi font de les seves aplicacions, i que molt probablement s'orientarà als usuaris de Xcode i, possiblement també als d'Eclipse i/o NetBeans. Aquest SDK no només permetrà la realització de programes per a l'iPhone, si no que podrà ser usat també per programar per a l'iPod Touch.

El motiu esgrimit per al retard entre l'anunci i l'alliberament del SDK es basa en la seguretat de l'iPhone. Apple està estudiant la forma d'evitar que davant l'obertura de la creació de programes per al seu telèfon, algú pugui construir un virus. En el seu missatge, Jobs explica el cas de Nokia, que ha optat per usar signatures digitals que permetin a la companyia seguir el rastre del malware creat fins al seu programador, camí que podria seguir Apple, el que al seu torn tancaria part del desenvolupament a programadors independents i a projectes de programari lliure.

Més informació:

Apple - Hot News
http://www.apple.com/hotnews/

Steve Ballmer llança una amenaça implícita contra Red Hat per drets de propietat intel·lectual

No ha esmentat cap acció concreta, però Ballmer ha deixat caure la possibilitat, com una espasa de Dàmocles sobre el pingüí de Linux, fet que li permet sembrar el dubte en el camp contrari.

El passat 1 d'octubre, i durant l'acte de presentació de la iniciativa Microsoft Startup Accelerator al Regne Unit, el CEO de Microsoft ca parlar sobre programari lliure i de la companyia que dirigeix, i en aquest discurs va deixar oberta la possibilitat d'emprendre accions legals contra Red Hat per infringir drets de propietat intel·lectual en el seu programari i, més concretament, en la seva distribució de Linux.

El perquè d'una amenaça a Red Hat sembla clar si examinem un parell de fets: El primer és que la companyia del barret vermell és la líder en vendes de servidors Linux als Estats Units. El segon és que després de que es donés a conèixer el pacte Microsoft-Novell, la mateixa Red Hat no va trigar gaire en afirmar que no li interessava arribar a la mateixa entesa amb la companyia de Redmond, quelcom que es pot interpretar com un desafiament públic, un guant llançat a la cara de Microsoft.

Concretament, Ballmer va insistir en el fet de que la companyia que presideix gasta gran quantitat de diners en recerca i desenvolupament (R+D), que és aprofitat per altres empreses de forma il·lícita en incloure codi subjecte a drets de propietat intel·lectual en els seus sistemes.

L'afegit d'aquesta afirmació confirmava que els usuaris de productes Novell estan protegits de qualsevol acció legal que pugui dur a terme la companyia de Redmond gràcies a l'acord subscrit per ambdues empreses, però no així els usuaris de productes Red Hat.

Ballmer no va donar dades ni dates concretes per a una possible acció legal, el que fa pensar que aquestes afirmacions tracten més aviat de socabar el mercat de la companyia del barret vermell amb dubtes, incertesa i por barrejats a parts iguals, al mateix temps que aquests temors afecten a usuaris de productes Linux d'altres companyies, i les mateixes empreses (possiblement no Red Hat, però si altres productors de solucions Linux) obren més els sentits davant dels cants de sirena de Microsoft.

El rival escollit tampoc no ho ha estat a l'atzar; Ballmer hauria pogut esmentar a Ubuntu, per exemple, però ha preferit anar contra Red Hat per ser aquesta darrera una companyia molt present en l'escenari empresarial nord-americà, un rival directe per a Microsoft. A més, és precisament en aquest escenari en el qual la compatibilitat amb les solucions de la companyia de Redmond és més necessària i interessant.

Les declaracions de Steve Ballmer pot ser llegides en el següent article de Linux-Watch:

Ballmer threatens Linux and open source with patents again
http://www.linux-watch.com/news/NS3513440381.html

dimecres, d’octubre 17, 2007

Firefox pensa entrar en la Web mòbil

Amb la vinent generació de desenvolupaments, Mozilla també publicarà un navegador web per a dispositius mòbils sota la denominació de Firefox.

El futur de la Web és mòbil, afirmació que fàcilment compartirà qualsevol analista de mercat actualment, i les companyies implicades ja s'estan movent conforme a aquest dictat, des de fabricants de terminals fins a prestadors de servei, passant per productors de programari.

Fins ara, en els dispositius mòbils no s'ha donat l'anomenada "guerra dels navegadors" que tradicionalment s'ha donat en l'ambient PC i, més concretament, en la plataforma Windows (encara que també a la resta, però de forma menys "cruenta"); navegadors com Opera per als dispositius Symbian, Internet Explorer per a sistemes amb Pocket PC o altres navegadors propietaris han dominat el panorama. Ara, Firefox anuncia que no vol que se li escapi un tros d'aquest pastís.

I ho fa de la mà de Mike Schroepfer, un dels seus desenvolupadors, en el seu weblog a Mozillazine, el centre de notícies per a aquells internautes àvids d'informació sobre la comunitat Mozilla.

A partir de Mozilla 2, l'arquitectura en la qual estaran basats els futurs desenvolupaments de navegadors web de la Corporació Mozilla com Firefox 3, s'inclourà suport per a dispositius mòbils, el que implica un desenvolupament exclusiu per a aquestes plataformes.

El nou desenvolupament serà compatible amb el seu "germà" per a plataformes de sobretaula, incloent una interfície extensible basada en XUL o que funcionin les extensions i plug-ins d'un en l'altre.

Per a la construcció d'una plataforma mòbil, Mozilla compta amb la incorporació de Christian Sejersen, fins ara cap de navegadors d'OpenWave, una de les companyies que destaquen en aquest segment.

El nou navegador porta el nom provisional de Mobile Firefox, i és més que probable que finalment hereti el nom i logotip del seu exitós germà de sobretaula.

Més informació:

Mozilla and Mobile - schrep's blog
http://weblogs.mozillazine.org/schrep/

dimarts, d’octubre 16, 2007

Online Desktop, el projecte de Gnome per fer que tots les nostres dades puguin ser accessibles en línia

És un escriptori híbrid, que residirà a l'ordinador local de cada usuari però les dades del qual estaran a Internet, essent accessibles des d'una altra sessió remota en qualsevol lloc del món.

Que en un futur no gaire llunyà Internet serà omnipresent a certes parts del món, això gairebé ningú ho dubta, i encara menys en la indústria de l'electrònica. I que cal aprofitar les oportunitats que ens proporcionarà "l'always on", això tampoc ningú ho dubta.

Fins ara la forma d'aprofitar aquesta futura omnipresència de la Xarxa han estat les aplicacions en línia a l'estil de Google Docs o els gestors de continguts dels weblogs. El projecte Gnome ens proposa una segona via: un escriptori local però amb les dades generades per l'usuari desades a Internet, de manera que puguin ser accessibles des de qualsevol lloc del món.

Això ens permet, per exemple, arrencar l'ordinador en el qual estiguem treballant amb un Live CD de Linux, i connectar-nos a una sessió d'Online Desktop. Això requereix d'una opció de login més en el gdm, el gestor de finestres de l'entorn d'escriptori, que ens dóna accés a la màquina local però al mateix temps connectant-se a certes opcions d'Internet.

L'Online Desktop de Gnome és encara una idea en una fase primerenca de desenvolupament però que, tot i això, deixa entreveure unes enormes possibilitats pel que fa a mobilitat de dades i persones i, fins i tot, una nova forma de compartir arxius i treballar en grup.

Les aplicacions que tracten les dades viuen a local, a l'ordinador des del que ens connectem. La filosofia de Gnome sobre això es podria resumir en què ja que necessitem que almenys el navegador estigui en local i la potència de les aplicacions en línia ara per ara deixa molt a desitjar, executem els programes en local per treure'ls el màxim suc però emmagatzemem les dades en línia.

Més informació:

Online Desktop - GNOME Live!
http://live.gnome.org/OnlineDesktop

dilluns, d’octubre 15, 2007

Nokia planeja treure al mercat un Internet Tablet compatible amb WiMAX

La nova tecnologia de connexió sense fils a Internet encara no ha explotat comercialment a gran escala, encara que diversos països ja disposen d'operadores que l'usen localment o han donat llicències per a la seva futura expansió.

Segons afirma el lloc web LinuxDevices.com, dedicat als dispositius personals tipus PDA o telèfon mòbil que funcionen amb Linux, el fabricant finlandès Nokia està treballant en un nou model d'Internet Pad, els predecessors més recents del qual són els models 770 i N800, però amb connectivitat WiMAX.

El WiMAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access) és una tecnologia de connectivitat sense fils semblant al WiFi (802.11) i fins i tot compatible amb aquesta darrera en certa manera, però amb una cobertura entre punts d'accés molt superior; si en el WiFi parlem de cobertures de metres, quan entrem en el terreny del WiMAX hem de parlar de quilòmetres. Un punt d'accés WiMAX, per exemple, podria donar accés sense fils a tota una ciutat.

Hi ha països, com Finlàndia, en els que el desplegament del WiMAX es realitza a bon ritme, i la nova tecnologia permet oferir connectivitat a Internet en àrees rurals i punts molt distants, mentre que en altres estats com Portugal o Grècia no existeixen encara infraestructures.

Algunes veus autoritzades afirmen que el WiMAX serà la tecnologia que possibiliti el tan desitjat "always on" (sempre connectat), en referència que la seva àmplia cobertura permetrà quan estigui desplegat per tot el món, que un usuari pugui trobar un punt d'accés allà on vagi.

En ser una connectivitat realitzada mitjançant paquets d'informació (IP), una cobertura total de WiMAX potenciaria sense cap mena de dubte l'ús de la VoIP com a solució de telefonia, veient com per exemple podem trucar tranquil·lament des d'un mòbil a un altre mitjançant Skype i emprant la tarifa plana de dades no pagaríem per una trucada de veu normal.

El dispositiu de Nokia s'orientaria inicialment al mercat nord-americà, segons s'afirma a l'article de LinuxDevices, malgrat que també podria ser que els afortunats ciutadans finlandesos -que gaudeixen d'una excel·lent cobertura de WiMAX a l'entorn rural, on altres tecnologies són més difícils d'implementar- gaudissin aviat d'aquest nou aparell.

El maquinari del nou Internet Tablet compatible amb WiMAX estaria basat en el xip "Baxter Peak" d'Intel, i en el que es refereix a l'apartat de programari i de la mateixa manera que la resta de models de la família, estaria equipat amb Linux.

Per a les trucades de VoIP, Nokia inclourà en el nou dispositiu un client de Skype (ja hi ha versions disponibles per als models d'Internet Tablet anteriors), mentre que per a les descàrregues de música en línia els seus usuaris podran accedir al servei Rhapsody.

Pel que fa al navegador web, fins ara els dos models existents d'Internet Tablet de la companyia han usat l'Opera d'una forma personalitzada. Per a aquesta propera versió, sembla que la intenció és usar un altre navegador basat en el motor de renderització Gecko desenvolupat i emprat per Mozilla. L'objectiu que es persegueix és més compatibilitat a l'hora de treballar amb aplicacions de la Web 2.0 .

De moment no s'han donat a conèixer més informacions com ara la seva data de comercialització o el preu.

Més informació:

Article a LinuxDevices.com
http://www.linuxdevices.com/news/NS4366436363.html

diumenge, d’octubre 14, 2007

DNA: tecnologia BitTorrent per a les companyies de mitjans

La tecnologia del conegut sistema P2P és llicenciada ara a altres empreses, especialment aquelles de mitjans que vulguin oferir a la seva audiència emissions en streaming.

BitTorrent, companyia coneguda pel seu sistema de descàrregues P2P homònim i que és àmpliament emprat per a la distribució de programari, ha presentat el seu nou servei DNA orientat a empreses i que permet a qualsevol companyia construir la seva pròpia xarxa de parells (P2P) per a la distribució de continguts.

Aquest contingut pot ser programari, documentació o, en general, continguts estàtics, però també dinàmics ja que permet la descàrrega en streaming de vídeo i àudio. Aquest darrer cas és el de Brightcove, plataforma líder en IPTV (televisió a través de protocol IP o, més habitualment, a través d'Internet) que emprarà la tecnologia BitTorrent DNA per a la distribució dels seus programes.

El funcionament del sistema és molt simple i, a més de proporcionar el client per a les descàrregues a l'usuari, la companyia que proporciona el servei també li haurà de donar els fitxers Torrent que contenen la definició de l'arxiu a descarregar.

A partir d'aquí les descàrregues no es realitzen de forma centralitzada des d'un o diversos servidors centralitzats, si no que són altres usuaris que ja tenen el mateix arxiu totalment o parcial descarregat els qui proporcionen el contingut. D'aquesta manera s'aconsegueix una xarxa descentralitzada que pot funcionar fins i tot si els servidors de l'empresa deixen de respondre temporalment.

Aquest és un pas més per a una companyia que ja al febrer va obrir una botiga en línia per a la venda de pel·lícules, programes de televisió o videojocs.

La reputació de BitTorrent com a programari de descàrregues entre parells "legal" -o, com a mínim, el menys il·legal de tots- s'ha vist entelada només per iniciatives com The Pirate Bay, a través de la qual s'han piratejat nombroses aplicacions i s'han ofert continguts multimèdia en descàrrega lliure.

Més informació:

BitTorrent
http://www.bittorrent.com/

dissabte, d’octubre 13, 2007

Mandriva publica la versió 2008 del seu Linux

Més reconeixement de maquinari i efectes 3D a l'escriptori gràcies a Compiz Fusion i Metisse, el més destacable.

La històrica distribució d'origen francès (fa uns anys fusionada amb la brasilera Connectiva) torna a l'arena per aconseguir recuperar aquella posició privilegiada en el rànquing de distros més estimades pel públic en general, i que ara ocupen projectes com Ubuntu, openSUSE o Fedora. I per a això inclou efectes 3D d'última generació gràcies a Compiz Fusion i Metisse.

El primer dels dos compositors de finestres és el resultat de la fusió dels projectes Compiz i Beryl, àmpliament conegut pels linuxers i del qual se'n sentirà a parlar molt des de ja i en el futur proper. Per la seva banda, Metisse realitza les mateixes funcions que Compiz Fusion (la comparació entre la qualitat oferta per tots dos la deixo al lector; al final de l'article trobareu els enllaços corresponents als seus respectius llocs web), però disposa d'un menor nombre de plug-ins i de menys suport entre la comunitat, almenys això últim es desprèn del fet que sigui Mandriva una de les seves poques (si no l'única) que l'incloguin.

El reconeixement de maquinari també ha estat augmentat, amb un renovat subsistema de detecció que proporciona un grau de reconeixement més gran i autoconfiguració per a targes gràfiques, targes de so i targes de xarxa sense fils.

En ser una distro d'escriptori més aviat orientada a usuaris finals, inclou eines per facilitar el trànsit des de Windows a la seva instal·lació com ara un assistent per migrar les preferències bàsiques, per exemple els preferits i els documents, o bé un assistent per a la configuració de la xarxa.

Altres novetats destacables de Mandriva 2008 són:

- Kernel 2.6.22.9
- KDE 3.5.7 i Gnome 2.20
- OpenOffice.org 2.2.1
- Firefox 2

Mandriva 2008 ha estat desenvolupada seguint el model de Fedora, openSUSE o Freespire, mitjançant la feina d'una comunitat de desenvolupadors independents recolzats per una empresa (en aquest cas la mateixa Mandriva) que produeixen una distro gratuïta que al seu torn és usada per l'empresa que esponsoritza el projecte per a crear un producte comercial.

La descàrrega lliure i gratuïta de Mandriva 2008 pot ser realitzada des de http://www.mandriva.com/en/download.html en dues versions: Mandriva Linux One 2008, amb tots els drivers (incloent-hi els propietaris) i Mandriva Linux Free 2008, només amb programari lliure i per tant sense drivers propietaris. La recomanada per Mandriva és la One, ja que inclou millor suport per a maquinari.

Més informació:

Anunci
http://club.mandriva.com/xwiki/bin/view/Main/2008_released

Lloc de Compiz Fusion
http://www.opencompositing.org/

Pàgina web de Metisse
http://insitu.lri.fr/metisse/

divendres, d’octubre 12, 2007

KOffice 2.0 serà multiplataforma

Els desenvolupadors de KDE implicats en el projecte de suite ofimàtica lliure KOffice han pensat i estan confeccionant la seva propera versió 2.0 per a què sigui multiplataforma, el que vol dir que s'executi no només en Linux, si no també en Windows i Mac OS X.

Aquest és un salt qualitatiu important, tenint en compte que l'actual escena de les suites ofimàtiques es troba dominada per Microsoft Office seguida a molta distància per OpenOffice.org, aquesta darrera també multiplataforma, i la resta del pastís repartit a trossets molt petits entre una miríada de suites com la mateixa KOffice.

Aquest paquet es compon de les aplicacions bàsiques i essencials que ofereix qualsevol altra suite ofimàtica, com són el processador de textos KWord, el full de càlcul KSpread, el programa de presentacions KPresenter, o la base de dades Kexi. A més, inclou altres aplicacions com KFormula per a la realització de fórmules matemàtiques o Krita per a la manipulació d 'imatges vectorials. Una solució molt completa que, fins ara, es trobava lligada a Linux i KDE, però que a partir d'aquesta propera versió 2.0 -de la qual ja n'existeix una versió alpha- podrem gaudir en més plataformes.

KOffice seguirà el mateix camí que altres suites ofimàtiques, i serà migrada a Windows i Mac OS X. De moment, el que s'ha pogut veure únicament ha estat KWord essent executat sota Windows amb KDE 4 funcionant sobre el sistema operatiu de Microsoft.

El "look&feel" de KOffice 2.0 en tots els sistemes operatius serà el mateix, ja que les llibreries sobre les quals es basa (Qt4 i kdelibs4) són també multiplataforma i es troben (o trobaran aviat) disponibles per a Windows i Mac OS X.

Tècnicament, i deixant de banda la disponibilitat multiplataforma, el nou KOffice ens portarà com a gran novetat la capacitat de treballar amb qualsevol mena de forma (en anglès shape, encara que es refereix a objectes) en qualsevol mena de document. Així, KOffice 2.0 tractarà a un full de càlcul, una fotografia o la forma circular obtinguda amb l'artwork del processador de textos com una forma, i cada forma disposarà d'un plug-in que permetrà la seva inserció i tractament en qualsevol mena de document que es pugui crear amb KOffice. D'aquesta forma, augmentar la compatibilitat de KOffice amb altres aplicacions és tan simple com desenvolupar nous plug-ins.

Poc més s'ha donat a conèixer sobre aquesta futura nova versió de KOffice a excepció de que veurà la llum sobre aquest vinent Nadal, en el canvi d'any de 2007 a 2008.

Més informació:

Nota sobre la disponibilitat de l'alpha 2 de KOffice 2.0
http://www.koffice.org/announcements/announce-2.0alpha2.php

dijous, d’octubre 11, 2007

L'acadèmia dels Nobel reconeix el paper dels "pares" del disc dur modern

El descobriment d'Albert Fert i Peter Gruenberg que els ha valgut el premi Nobel de Física d'enguany, va permetre al seu moment la miniaturització dels discos durs.

Quan el proper 10 de desembre el francès Albert Fert i l'alemany Peter Gruenberg pugin a l'escenari del Concert Hall d'Estocolm (Suècia) per recollir el seu premi Nobel de Física, ho faran pel descobriment el 1988 de l'efecte de Magnetoresistència gegant (GMR per les seves sigles en anglès), un principi físic que ha estat indispensable conèixer per a poder miniaturitzar els discos durs de l'ordinador fins a tal punt de ficar-los en aparells com portàtils o reproductors MP3.

Així doncs, des del laptop amb el qual estic redactant aquestes ratlles fins a l'iPod amb el que qualsevol persona del món pot estar escoltant música en aquest moment deuen en gran part la seva existència a Fert i Gruenberg.

El principi de Magnetoresistència gegant és un efecte mecànic quàntic que s'observa en estructures de pel·lícula prima compostes per capes alternades ferromagnètiques i no magnètiques. Es manifesta en forma d'una baixada significativa de la resistència elèctrica observada sota l'aplicació d'un camp magnètic extern: quan el camp és nul, les dues capes ferromagnètiques adjacents tenen una magnetització antiparal·lela ja que estan sotmeses a un acoblament ferromagnètic dèbil entre les capes. Sota l'efecte d'un camp magnètic extern, les magnetitzacions respectives de les dues capes s'alineen i la resistència de la multicapa cau de forma brutal*.

Aquest descobriment crucial en el món de la informàtica fou realitzat de forma paral·lela i sense coneixement mutu pels dos físics guardonats, Fert a la Universitat de Paris-Sud i Gruenberg en el Jülich Research Centre. Aquest darrer disposa de la patent de l'invent.

Més informació:

Lloc web dels Premis Nobel en el qual es mostra als guardonats
http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/2007/

Entrada de la Wikipedia corresponent a l'efecte de Magnetoresistència gegant (en anglès)
http://en.wikipedia.org/wiki/Giant_magnetoresistance

* definició extreta de la Wikipedia

dimecres, d’octubre 10, 2007

Microsoft llança un programa per recolzar a les companyies joves

Com en una mena de política de capital-risc, la companyia de Bill Gates donarà suport tecnològic a les "startups" (empreses que comencen) amb la seva plataforma d'aplicacions.

Els problemes als què s'enfronta una empresa que hagi estat acabada de crear són nombrosos, i abracen des del seu finançament inicial fins al dia a dia amb el programari de gestió de clients. Per descomptat, en aquestes primeres passes s'aprecien les ajudes, vinguin d'on vinguin. I és aquí on Microsoft ha vist una bona oportunitat per fomentar el desenvolupament sobre la seva plataforma, quelcom imprescindible per a qualsevol sistema operatiu i/o plataforma de programari que vulgui sobreviure.

La companyia de Redmond ha anunciat un pla d'ajudes tecnològiques a les empreses joves que s'hagin creat recentment (un concepte que en anglès rep el nom de startup) a través de la seva divisió Emerging Business Team, creada el 1999 precisament per a aquesta mena de tasques juntament amb diversos inversors de capital-risc.

El Microsoft Startup Accelerator Program es desenvolupa a nivell global, amb una primera fase de materialització als Estats Units, França, Regne Unit i 12 països més, segons declaracions de Dan'l Lewin, vicepresident corporatiu del Strategic and Emerging Business Development de Microsoft a PressPass, l'òrgan de premsa i comunicacions de la mateixa companyia de Redmond.

Els avantatges d'estar dins d'aquest programa són, entre d'altres, el tracte de tu a tu amb Microsoft, disposar d'un o diversos "mànagers" dedicats a la companyia i el seu model de negoci, i programari de la companyia en condicions avantatjoses.

El programa es dirigeix a empreses a les quals Microsoft ajudarà en la definició del seu model de negoci, el desenvolupament de programari, la visibilitat de la companyia en el mercat i la recerca de fons. Això últim es realitza a través d'una sèrie de companyies de capital-risc amb les quals la companyia de Bill Gates manté bona relació comercial, i a les quals ajudarà a escollir els projectes en els quals invertir a partir del perfil de les dues parts, inversors i projecte en el qual invertir.

La Microsoft Startup Zone és l'extensió en línia d'aquest programa, un lloc web en el qual els joves emprenedors poden trobar informació sobre el Startup Accelerator Program, casos d'èxit en els quals inspirar-se, i informació de tipus divers per a la seva empresa.

Per a l'elecció de les companyies que entren en el programa, el Strategic and Emerging Business Development avalua diversos aspectes com ara el potencial de creixement o la importància estratègica per a la pròpia companyia de Redmond. Naturalment, això provoca que les empreses el model de negoci de les quals s'alineï amb el de Microsoft surtin des d'una posició d'avantatge.

En les categories d'interès per a Microsoft hi entren negocis tan diversos com ara desenvolupadors de programari, aplicacions Web 2.0, nous models de publicitat, o mitjans de comunicació.

Més informació:

Microsoft Startup Zone
http://microsoftstartupzone.com/

Entrevista amb Dan'l Lewin a PressPass
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/oct07/10-03startupaccelerator.mspx

dimarts, d’octubre 09, 2007

Disponible openSUSE 10.3

Un escriptori molt treballat en els dos principals entorns (KDE i Gnome) i el nou sistema d'instal·lació de programari amb un sol clic, principals novetats del retorn de tot un clàssic en el món de les distribucions de Linux.

És una de les distribucions de GNU/Linux més populars i utilitzades -especialment en els desktop- gràcies a un procés d'instal·lació simplificat al màxim i modèlic per a altres distros gràcies a l'eina YaST, un entorn d'escriptori molt acurat i un suport d'aplicacions molt complet. La nova versió 10.3 surt amb l'objectiu de mantenir aquest nivell i pujar encara més el llistó si és possible. Examinem les seves principals novetats.

Canvis gràfics

Des de l'arrencada del DVD fins a la posada en marxa de l'escriptori, podem observar una fina tasca de disseny en els fons de pantalla i una tornada al color insígnia de la distro, el verd, amb un aspecte realment professional en tot el que es refereix a impacte visual.

Les darreres versions dels entorns d'escriptori KDE (3.5.7) i Gnome (2.20), molt polits a nivell gràfic, ajuden a l'espectacularitat del "look" professional d'openSUSE 10.3 . Malgrat que en el cas de KDE s'ha optat per la darrera versió estable, també s'hi han inclòs parts de la quarta versió, encara en fase de desenvolupament, a mode de "technology preview".

Però si s'ha treballat especialment un entorn gràfic aquest és Gnome 2.20, que s'ha personalitzat al màxim per a aquesta distribució, quelcom que no deixa de sorprendre en certa manera a aquells que hem seguit el desenvolupament de SuSE des del principi, ja que aquesta distro històricament sempre s'ha inclinat més per KDE, entorn que va arribar a ser la seva imatge. Fins i tot YaST, l'eina d'instal·lació i gestió de la distro, compta ara amb una versió GTK per integrar-se millor amb aquest entorn gràfic.

A la darrera versió de Gnome s'hi ha inclòs el menú SLAB, que guarda certa semblança amb el menú típic existent en els sistemes Windows.

I per als efectes gràfics avançats en 3D s'inclou en els mitjans d'instal·lació la darrera versió de Compiz i a través dels repositoris en línia, el nou Compiz Fusion, tots dos amb nous plug-ins que ens proporcionaran espectaculars efectes.

Virtualització

S'inclou Xen 3.1 com a programari de virtualització, amb QEMU com a "front-end". Altres tecnologies que s'han inclòs en aquesta secció són VirtualBox, KVM, i es troben activades per defecte en el kernel del sistema certes opcions dirigides a millorar l'experiència amb l'ús de les eines de VMware.

En el YaST també s'hi ha inclòs un nou mòdul que permet configurar els paràmetres dels sistemes de virtualització d'una forma ràpida, simple i còmoda.

Instal·lació amb un sol clic

És una cosa que s'està posant de moda entre els sistemes derivats del Unix, com amb els PBI de PC-BSD o els programes del CNR de Linspire/Freespire, i que permet als usuaris més novells instal·lar còmodament nous programes sense haver d'estar pendents de dependències o altres aspectes de configuració o fins i tot la recompilació del programari, per senzill que sigui aquest procés.

En general, el sistema d'instal·lació de paquets i d'actualització del sistema ha estat retocat, construint nous applets natius per a KDE i Gnome que avisen a l'usuari de les noves actualitzacions disponibles.

Altres novetats destacables

- Inclosos els còdecs per a la reproducció d'arxius MP3
- S'han redissenyat els mòduls de YaST de diverses funcionalitats d'aquest programari
- OpenOffice 2.3
- Xfce 4.4.1
- El temps de càrrega del sistema, un dels cavalls de batalla permanents d'openSUSE, ha estat millorat

De moment s'han posat a disposició dels internautes i a través del lloc web de la distribució, una imatge de DVD amb el sistema complet i diversos CDs amb les instal·lacions de KDE i Gnome, i llengües extra respectivament. Durant les properes setmanes faran la seva aparició els Live CD.

També disposem de l'openSUSE Build Service, que ens permet construir el nostre mitjà d'instal·lació a mida des de la mateixa web.

Aquesta nova versió d'openSUSE tindrà un període de suport de dos anys.

Més informació:

openSUSE.org
http://www.opensuse.org/

dilluns, d’octubre 08, 2007

L'iPhone crea escola

L'operadora nord-americana Verizon Wireless llança una sèrie de telèfons mòbils per competir directament amb l'iPhone.

Sembla que l'eufòria despertada a tot el món i especialment als Estats Units per l'iPhone d'Apple no ha satisfet tothom. Naturalment que en el cas de Verizon Wireless, segona operadora de telefonia mòbil del país nord-americà, el fet és comprensible: el contracte en exclusiva per vendre l'aparell de Steve Jobs ha anat a parar a la seva principal competidora, la número u del rànquing d'operadores nord-americanes AT&T Mobility. I és clar, això també implica la consecució de nombrosos clients, ja siguin nous usuaris o arrencats a altres companyies, entre elles la mateixa Verizon.

La vox populi diu que "si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t'hi", així que si bé Verizon continuarà sense poder vendre l'iPhone, ha decidit plantar-li cara amb una sèrie de terminals que puguin competir de tu a tu amb el mòbil d'Apple. En concret seran tres models de telèfon, dos d'ells fabricats per la multinacional sud -coreana LG i un altre per la també sud-coreana Samsung, i l'operadora no amaga les seves intencions, si no que les pregona als quatre vents: "Pensem que serà el millor telèfon... aquest any. Acabarà amb l'iPhone", afirmava Mike Lanman, cap executiu de màrqueting de Verizon en declaracions a l'agència Reuters.

El Voyager de LG sembla el vaixell insígnia d'aquesta flota preparada per derrotar al cuirassat d'Apple, i per a això juga la carta d'una velocitat superior en l'accés a la web. Per a això compta amb una pantalla lleugerament més gran que la de l'iPhone, també tàctil, i un navegador web a tota pantalla. Però el "plat fort" per a aquells usuaris als quals no acaba de convèncer del tot el telèfon d'Apple és el petit teclat que s'amaga dins del terminal i al qual es pot accedir després de fer lliscar la tapa, com en alguns models d'altres companyies.

El Juke, fabricat per Samsung, és un model de disseny prim que pot cabre a la butxaca més estreta i, finalment, el Venus de LG és més semblant al Voyager, també amb teclat però sense la gran pantalla tàctil del model principal de Verizon.

El llançament de tots aquests terminals s'espera entre finals de novembre i primera quinzena de desembre, just a temps per a la campanya nadalenca.

Més informació:

Article a Reuters
http://www.reuters.com/article/technologyNews/idUSN0242922420071003

diumenge, d’octubre 07, 2007

Microsoft introdueix la segona generació de Zune quan ni tan sols la primera ha acabat de quallar

Sincronització sense fils automàtica amb el nostre ordinador i una nova comunitat social en línia per als fans més acèrrims d'aquest reproductor multimèdia, les principals novetats.

Es parla d'ell perquè és un producte Microsoft amb tot el que això comporta, però segur que si no hagués estat fet per la companyia de Redmond, el Zune seria a dia d'avui un reproductor MP3 més que buscaria fer-se el seu lloc al mercat competint contra la resta i contra l'amo absolut del sector, l'iPod d'Apple.

En contra de l'èxit obtingut amb altres productes informàtics, la companyia de Bill Gates no ha aconseguit arribar al gran públic en massa amb el Zune. Tot i que té funcionalitats molt interessants com la connectivitat WiFi que ens permet passar cançons en qualsevol lloc a un altre propietari d'un Zune, es troba llastat principalment per un sistema DRM molt estricte que impedeix que aquestes mateixes cançons durin més de tres dies en l'aparell de l'altra persona.

Amb Zune, Microsoft ha intentat (i intenta) crear quelcom més que un reproductor MP3 i que també admet vídeo (MP4), si no també teixir una xarxa social al seu voltant emprant per a això la interactivitat entre usuaris que proporciona l'abans esmentada connectivitat WiFi.

La companyia de Redmond ha introduït la segona generació d'aquest reproductor sense esperar encara a què la primera s'hagi acabat de consolidar en el mercat (gairebé ni tan sols ha començat a fer-ho), presentant per a això tres nous models: un semblant estèticament al model anterior, amb un disc de 80 GB., pantalla de 3,2" i cascos d'alta qualitat, tot això per un preu de 249,99 dòlars. El segon consisteix en un model ultraportable de 4 GB. a 149,99, i el tercer un model amb 8 GB. a 199,99. La diferenciació en la gamma respecte a l'únic model existent fins ara pot ser un mimetisme a la diversitat de models de l'iPod, cadascun adaptat a les necessitats d'un tipus d'usuari i activitat concreta.

La forma de navegar entre els menús del Zune ha canviat, essent emprada per a això una roda tàctil que rep el nom de Zune Pad, una altra característica que sembla mimetitzada de l'iPod.

Però sense cap mena de dubte, el més destacable d'aquests nous models és la sincronització. A partir d'ara en farem prou amb connectar el nostre Zune a la xarxa sense fils domèstica, a la presa de corrent o al dock, i aquest es sincronitzarà automàticament amb el nostre ordinador de sobretaula. En el procés de sincronització s'importaran de forma automàtica les gravacions de televisió que hàgim fet amb el Media Center del Windows Vista, de manera que posteriorment les podrem veure allà on vulguem.

Per acabar amb l'apartat d'especificacions tècniques dels nous aparells, afegir que tots els nous models compten també amb sintonitzador de ràdio FM.

Zune Social

Però no només de nous aparells viu el melòman; la interacció social amb altres aficionats a la música en una època en la qual les comunicacions remotes amb persones desconegudes a través d'Internet està guanyant tanta importància i les xarxes socials s'estenen com la pólvora, és lògic pensar que per a quelcom tan personal com un reproductor de música no es pot deixar de banda aquest factor. I Microsoft no ho fa.

Paral·lelament a la presentació dels nous models de Zune, la companyia de Redmond ha obert en fase beta la xarxa Zune Social, un lloc web en el qual cada posseïdor d'un Zune pot penjar les seves preferències musicals en forma de llistes de reproducció per a què la resta les valori i s'inspiri en elles. En definitiva, un mimetisme més del què podem trobar dins de l'iTunes.

Per acabar, esmentar també que la botiga en línia Zune Marketplace ha canviat, essent simplificada per a què al client li sigui més fàcil i ràpid trobar el que busca.

Més informació:

Lloc web de Zune
http://www.zune.net/

dissabte, d’octubre 06, 2007

Així serà Ubuntu 7.10

gairebé dues setmanes abans del seu llançament definitiu, avancem com serà la nova versió d'una distribució que arrasa en el panorama linuxer.

Ubuntu és, a dia d'avui i relativament poc temps després d'aparèixer en l'escena linuxera (en el 2004), la líder indiscutible del panorama de distribucions, amb una gran acceptació especialment en el segment dels desktop. Tant és així que Dell l'ha acabat seleccionant com la distro que equipa als seus PC's com a punta de llança de la seva entrada en escena dins del món Linux.

Ubuntu llança dues versions l'any, a l'abril i a l'octubre, així que ja és temps de parlar de com serà la versió 7.10 pocs dies abans que aquesta faci la seva aparició.

Efectes gràfics a l'escriptori

D'ençà que Mac OS X va incloure espectaculars efectes gràfics en el sistema operatiu com per exemple les animacions del Dock o Exposé, s'ha desfermat una autèntica batalla per conquerir els cors (o, més concretament, les pupil·les) dels usuaris amb espectaculars efectes gràfics que aprofiten tota la potència de les modernes targes gràfiques.

Ubuntu no serà una excepció en aquesta cursa i incorpora Compiz Fusion de sèrie. L'activació d'aquest programari es realitzarà de forma automàtica només si la tarja gràfica suporta correctament els efectes 3D i, en cas contrari, es mostrarà l'escriptori tradicional de tota la vida sense els espectaculars efectes 3D pertinents. L'usuari podrà activar o desactivar els efectes que vulgui des del tauler de control del sistema.

Sense deixar l'apartat gràfic, s'ha millorat el suport de drivers per a targes gràfiques, que ara suporten possibilitats com la de rotar la pantalla o canviar dinàmicament la resolució. També s'ha millorat el suport per a visualitzacions externes, com per exemple quan es connecta un portàtil a un projector o a un monitor extern.

El quadre de diàleg de preferències de la tarja gràfica i el monitor ha estat ampliat, de manera que ara podem retocar en aquest tots els paràmetres de la visualització gràfica del sistema.

L'últim Gnome

Ubuntu 7.10 permetrà als usuaris gaudir de la darrera versió de l'entorn d'escriptori Gnome, la 2.20, que inclou diverses millores que faciliten la vida a l'usuari final, com per exemple que el reproductor multimèdia Totem busqui de forma automàtica els còdecs necessaris per a reproduir els continguts multimèdia que no tingui instal·lats en el moment d'intentar-ne la reproducció.

Recerca com en el Mac OS X

L'applet de la barra de tasques de Gnome permet ara accedir a les accions més comunes realitzades per l'usuari, com ara consultar els preferits del navegador web, escriure un missatge de correu o buscar al més pur estil de Spotlight en el Mac OS X, arxius o altres continguts a l'ordinador.

Canvi d'usuari ràpid

Windows va introduir el concepte de canvi d'usuari sense tancar cap aplicació de les que estiguéssim executant a l'entorn gràfic*, i la resta de sistemes operatius van adaptar aquesta idea. Ubuntu la vol portar un pas més enllà en la seva versió 7.10, agilitant el canvi i permetent que es realitzi des d'una llista desplegable disponible a la barra de tasques de Gnome, des de la qual podem seleccionar l'usuari amb el qual volem entrar a treballar.

Altres novetats incloses

- S'ha millorat el cercador de plugins del navegador web Firefox i s'han inclòs extensions d'aquest navegador en la llista d'aplicacions instal·lables.
- Gran facilitat per a la instal·lació automatitzada d'impressores.
- El gestor de maquinari ens avisa sobre components de l'ordinador que per a ser controlats necessiten la instal·lació de drivers que no són programari lliure i ens pregunta sobre la seva instal·lació.
- Integrat el projecte NTFS-3G que permet muntar particions formatades amb el sistema de fitxers NTFS (propietari de Microsoft) no només en mode de lectura, si no comptant també amb la possibilitat d'escriure-hi.
- Inclòs el programari de seguretat AppArmor, desenvolupat per Novell i que permet restringir els recursos que empra una aplicació quan s'executa.
- Millorat el suport per a clients lleugers (thin clients).

Més informació:

Característiques i descàrrega de la darrera beta d'Ubuntu 7.10 "Gutsy Gibbon"
http://www.ubuntu.com/testing/gutsybeta

* malgrat que Unix permetia des dels seus inicis deixar tasques a treballar en background fins i tot mentre l'usuari estava desconnectat del sistema, tot i que són conceptes diferents.

divendres, d’octubre 05, 2007

Revelats els primers detalls de l'Office 2008 per a Mac

Serà un conjunt d'aplicacions universals que, per tant, s'executarà tant en màquines PowerPC com Intel, i donarà suport al format Open XML en la plataforma de la poma.

El nou Office per a Mac veurà la llum al llarg del primer terç de 2008 a tot el món, encara que per als Estats Units ja té data concreta: el 15 de gener de l'any vinent. Serà una versió que -com sempre i en tot producte- la companyia de Redmond titlla de revolucionària i indispensable per als usuaris de Mac per diversos motius, malgrat que el principal sembla ser el suport al format Open XML, fins ara sense presència a la plataforma d'Apple.

La nova encarnació de la suite ofimàtica de Microsoft es dividirà com ja és habitual des de fa anys en diverses edicions:

- Microsoft Office 2008 for Mac, que a un preu de 399,95 dòlars per a la versió nova i 239,95 la d'actualització ofereix la suite completa per a qualsevol necessitat: Word, Excel, PowerPoint, Entourage, suport per a Exchange Server i accions d'Automator per automatitzar fluxos de tasques.

- Microsoft Office 2008 for Mac Home and Student Edition es podrà aconseguir a 149,95 dòlars i és, com es pot imaginar, una versió pensada especialment per a les necessitats d'estudiants i professors. Inclou les aplicacions Word, Excel, PowerPoint i Entourage.

- Microsoft Office 2008 for Mac Special Media Edition, orientada a usuaris professionals i que portarà el Microsoft Expression Media (antic iView) com a extra per a aquells usuaris que necessitin dur a terme una feina intensiva en el terreny de la multimèdia. Aquest programari s'orienta a la gestió de col·leccions d'imatges digitals. El preu d'aquesta versió de la suite serà de 299,95 dòlars per actualització i 499,95 per versió nova.

Pocs detalls més han estat revelats sobre aquesta nova versió d'Office per a Mac tret que encara mantindrà suport per a la plataforma PowerPC essent un executable binari universal, el que vol dir que es podrà instal·lar tant en un dels ara ja ordinadors de la vella plataforma com en els nous Mac's basats en processadors Intel.

Els requisits per instal·lar aquest programari són disposar d'una màquina amb processador G4 a 500 MHz. o superior, Mac OS X 10.4.9 o posterior, 512 MB. de RAM, i 1,5 GB. d'espai en disc.

Més informació:

Nota de premsa
http://www.microsoft.com/presspass/press/2007/sep07/09-24ParisExpoPR.mspx

Lloc web de les aplicacions de Microsoft per a la plataforma Macintosh d'Apple
http://www.microsoft.com/mac/

dijous, d’octubre 04, 2007

Microsoft estén la disponibilitat comercial del Windows XP

L'anterior sistema operatiu de la companyia de Bill Gates podrà ser adquirit per OEM's i venedors d'ordinadors fins al vinent 30 de juny de 2008 en determinats mercats.

Tot i l'èxit que està recollint Windows Vista amb xifres de vendes extraordinàries segons afirmen des de la mateixa Microsoft, allò cert és que no són pocs els usuaris que encara demanen el vell XP en nom d'una estabilitat i compatibilitat que coneixen àmpliament, abans que enfrontar-se als problemes de migració que representa Vista.

Fins i tot diverses grans empreses com ara Dell han seguit el curs marcat per la seva massa de clients i han decidit tornar a oferir Windows XP com a opció de sistema operatiu instal·lat de fàbrica en alguns dels seus models.

La disponibilitat de XP per a fabricants i OEM's s'allargarà des del 30 de gener de 2008 previst inicialment fins al 30 de juny del mateix any per a OEM's (venedors independents que no fabriquen directament l'ordinador, si no que el compren ja fet a un majorista o el munten a peces) i un any més tard (30 de juny de 2009) per als fabricants.

Microsoft no parla en cap moment de problemes de compatibilitat o excessius recursos de maquinari consumits pel seu nou sistema operatiu, si no de clients amb una corba d'implementació del nou sistema que s'allarga més del que és normal.

Per als anomenats "mercats emergents", i que corresponen a països les economies dels quals es troben en plena efervescència i els habitants dels quals comencen a entrar en un cicle econòmic en el que es poden permetre l'adquisició d'ordinadors de baix cost (cas de molts països orientals com la Xina o l'Índia), Windows XP Starter Edition, una versió de baix preu i amb funcionalitats retallades del sistema operatiu, estarà disponible fins al 30 de juny del 2010.

Més informació:

Nota de premsa de Microsoft
http://www.microsoft.com/presspass/features/2007/sep07/09-27xpsalescycle.mspx

dimecres, d’octubre 03, 2007

Microsoft podria estar treballant en un primer service pack per a Windows Vista

Informacions no confirmades oficialment per escrit per la companyia de Redmond indiquen que aquest primer paquet de servei per al nou sistema operatiu podria veure la llum en algun moment del 2008.

Diversos llocs web d'informació sobre informàtica i noves tecnologies es fan ressò aquests dies de notícies relatives al què està cridat a ser el primer service pack de Windows Vista, quelcom encara sense confirmar de forma oficial (almenys per escrit) per part de Microsoft, però que sembla podem donar com a segur gràcies a les afirmacions verbals de diversos alts càrrecs de la companyia de Bill Gates.

El lloc web Winsupersite de Paul Thurrott, que gaudeix de gran prestigi entre la comunitat internauta, publica aquests dies una anàlisi en profunditat del què podria donar de si aquest primer service pack, malgrat que encara és molt arriscat donar com a definitives les funcionalitats que de moment inclou, ja que coneixem àmpliament la tendència de les grans empreses a canviar especificacions en els darrers "minuts".

Últimament sembla que Microsoft s'entesta en canviar la imatge popular que tenen els service packs com a "correctors d'errors" per a què aquesta passi a ser la "d'ampliadors de funcions". El Service Pack 1 de Windows Vista no n'és una excepció i, malgrat que inclourà els pegats de seguretat que hagin estat alliberats per al sistema des de la data de llançament fins poc abans de publicar-se el mateix SP1, la seva principal comesa serà la de millorar l'experiència de l'usuari amb Vista, afegint al mateix temps nous drivers de dispositius a la col·lecció del sistema operatiu.

Un altre motiu per a "treure ferro" als service packs és que les eines d'actualització en línia cada dia són més emprades, permetent no només desplegar pegats de seguretat, si no també noves aplicacions per al sistema o noves versions de les ja incloses com a valor afegit.

Segons l'anàlisi de Paul Thurrott, algunes de les principals novetats que podrem esperar del Service Pack 1 per a Windows Vista són:

- Millores en el Windows Security Center que permetran a les solucions de programari de seguretat de terceres parts compenetrar-se millor amb el sistema i substituir les parts del tauler de control dedicades a la seguretat per les seves pròpies solucions.
- La funcionalitat BitLocker Drive Encryption inclourà un mode de seguretat en el qual hi podrem posar una clau d'accés a l'ordinador emmagatzemada com una clau numèrica en una clau USB.
- Millora de la compatibilitat amb les noves targes de vídeo.
- Es millora també l'estabilitat d'un sistema migrat des de Windows XP a Vista, un dels punts més criticats fins ara del procés d'instal·lació i ús del nou sistema operatiu.
- També s'ha parat cura en què el mode de suspensió no doni tants problemes, ja que fins avui ha estat un calvari no només per al Windows, si no també per a la majoria dels sistemes operatius de la plataforma PC.
- L'operativa habitual del sistema en operacions com ara la còpia de fitxers o el treballar amb màquines que estan entrades en un domini, però desconnectats d'aquest, ha estat accelerada.
- Millora de la impressió en local des d'una sessió remota mitjançant Terminal Services.
- Afegida una nova versió de l'eina de diagnòstic de xarxa que permetrà diagnosticar i reparar també problemes de compartició de fitxers. També s'hi afegeix una nova versió de l'eina de defragmentat de disc.
- Inclòs suport per a sistemes de fitxers exFAT (Extended FAT), un estàndard per a memòries Flash.
- SD DMA (Secure Digital Advanced Direct Memory Access) en sistemes que disposin d'un controlador de host que ho suporti.
- DirectX 10.1

Més informació:

Paul Thurrott's SuperSite for Windows: Windows Vista Service Pack 1 Revealed
http://www.winsupersite.com/showcase/winvista_sp1.asp

Paul Thurrott's SuperSite for Windows: Inside Windows Vista Service Pack 1
http://www.winsupersite.com/showcase/winvista_sp1_inside.asp

dimarts, d’octubre 02, 2007

Ubuntu llança nou sistema operatiu per crear virtual appliances

Es tracta d'una versió retallada de la distribució Ubuntu, preparada per ser integrada en una màquina virtual per al que se li han eliminat funcionalitats supèrflues.

Canonical, la companyia fundada per Mark Shuttleworth per donar suport tècnic i continuïtat a la distribució Linux Ubuntu, va donar a conèixer el passat 11 de setembre el projecte JeOS (Just Enough Operating System) que mostra la confiança d'aquesta empresa en el futur de la virtualització a tots els nivells i no només en el segment dels servidors corporatius.

Per a la creació de JeOS, Canonical ha anat agafada de la mà amb VMware, un dels principals jugadors en el camp de la virtualització actual, per oferir al públic una versió de la seva coneguda distribució GNU/Linux retallada i optimitzada per a la seva integració en les anomenades "virtual appliances". És a dir, JeOS serà el sistema operatiu que s'executarà dins de la màquina virtual amb un objectiu concret com ara navegar per Internet o descarregar fitxers a través de sistemes P2P.

Per optimitzar el sistema operatiu al seu ús en entorns virtualitzats, i tal i com he esmentat abans, Canonical ha desposseït a Ubuntu de tot allò innecessari, encara que no estan disponibles de moment detalls tècnics més concrets de com serà JeOS i de què s'ha prescindit respecte a la Ubuntu que tots coneixem.

Actualment VMware disposa de la col·lecció més gran de màquines virtuals gratuïtes conegudes com a "virtual appliances" al seu lloc Virtual Marketplace, des del qual es poden descarregar ja a punt per ser usades. Aquestes màquines virtuals realitzen diverses tasques des de les més concretes com ara servidor de fitxers o tallafocs (firewall) fins a les més genèriques com demostració de noves versions de les principals distros de Linux.

De moment, JeOS no es troba disponible per a la seva descàrrega i ús per part de l'usuari final, ni s'han posat a disposició kits per a desenvolupadors. Tampoc s'han donat a conèixer dates d'alliberament del producte, pel que haurem d'esperar encara unes setmanes o fins i tot mesos per veure'l en acció i poder-lo usar per a les nostres pròpies creacions.

Més informació:

Nota de premsa
http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-jeos

Virtual Appliance Marketplace
http://www.vmware.com/appliances/

dilluns, d’octubre 01, 2007

La suite ofimàtica en línia de Google creix i s'enriqueix amb l'addició d'un programari de presentacions

Permet a diversos usuaris treballar conjuntament sobre una mateixa presentació i elimina la necessitat de dependre d'un programa concret a l'ordinador en el qual s'hi executarà el passi de diapositives, però a canvi no ofereix tanta varietat i riquesa d'efectes com els principals programes que s'instal·len de forma nativa.

Després de fer públiques les seves eines de processador de textos i full de càlcul en línia, el pas lògic per a Google Docs i Google Apps (la primera la versió gratuïta i la segona la de pagament) era afegir al seu conjunt una aplicació de presentacions a l'estil PowerPoint, precisament el que ha fet aquests dies.

La mateixa Google adverteix que el programari es troba encara i malgrat la seva obertura al públic en un estadi incipient de construcció, pel que veurem novetats durant les properes setmanes en aquesta aplicació. De fet, i durant les primeres proves que vaig fer per a la redacció d'aquest article, en intentar crear una presentació en blanc per treballar amb ella, el sistema només aconseguia retornar-me una pàgina d'error en l'aplicació.

A l'hora de parlar de programari de presentacions ens trobem amb tres formats de fitxer àmpliament usats: OpenDocument (.ODP), PowerPoint clàssic (.PPT) i Open XML (.PPTX). El primer, com a part d'un format lliure, obert i estandarditzat, és emprat per diverses suites ofimàtiques com OpenOffice, KOffice o la nova suite d 'IBM Lotus Symphony, mentre que els dos últims formen part de l'estàndard de facto que constitueix la suite ofimàtica Office de Microsoft, malgrat que el darrer de tots es pot convertir en tot un estàndard dins de poc temps.

Per ser realment pràctic i utilitzable, el programari de Google ha de mostrar compatibilitat amb algun o tots aquests formats, i de fet és compatible amb només un d'ells, el de PowerPoint clàssic emprat des de les versions més antigues fins a la penúltima d'aquest programa. Google Presentations pot importar fitxers en format .PPT i .PPS .

L'entorn de treball no és exactament similar al d'aplicacions com PowerPoint, veient-se naturalment constret per les possibilitats que actualment proporciona l'entorn web i que també obliguen a retallar les funcionalitats ofertes per les altres dues aplicacions del paquet en nom d'una major velocitat de funcionament fins i tot amb connexions lentes a la Xarxa.

Les presentacions no només es poden crear i editar en línia, si no que també poden ser presentades d'aquesta forma, convertint a Google Presentations en una eina molt útil per a ponents en tota mena de conferències, ja que recordem que gairebé tots els navegadors web incorporen un mode de pantalla completa que està disponible mitjançant la pulsació d'una tecla (habitualment F11), amb el que executar la nostra presentació des de la mateixa web no hauria de ser un gran problema. A més, no haurem d'instal·lar cap programari ni patir sobre si la sortida d'imatges es realitzarà pel canal correcte o la versió de l'aplicació és l'adequada per a visualitzar tots els continguts. Això si, en aquest darrer sentit (el dels continguts) juntament amb els efectes de tota mena que podem afegir a les nostres diapositives, quedarem força llastats.

En definitiva, Google Presentations aporta una sèrie d'interessants avantatges al mateix temps que alguns inconvenients inherents a la seva naturalesa d'aplicació web i, per tant, avui en dia no tan completa com els programes que s'instal·len de forma nativa a l'ordinador.

L'enfocament de Google per a aquest producte és la col·laboració entre diversos usuaris a través d'Internet per construir i modificar conjuntament una presentació.

Més informació:

Nota de premsa de Google
http://www.google.com/intl/en/press/annc/docspresentations.html

Google Docs
http://docs.google.com/